XES Economia Solidaria

7/23/2019 XES Economia Solidaria

http://slidepdf.com/reader/full/xes-economia-solidaria 1/151



Aquesta obra es distribueix sota una llicència «Reconeixement-NoComercial-SenseObra Derivada» de Creative Commons, que podeuconsultar en xarxa a: http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.0/es/deed.ca

Es permet, sempre que se citi la font, la reproducció literal no lucrativad’aquesta obra en els termes establerts a la llicència.

© Xarxa d’Economia Solidària

© ECOS, SCCLMéndez Núñez, 1, pral. 2a08003 BarcelonaTel.: 93 310 72 53

1a edició: gener de 2009

ISBN: 978-84-936823-2-3Dipòsit legal: B-XXXXX-2009

Disseny de pàgina: ECOS, SCCLDisseny de cobertes: ECOS, SCCLMaquetació: El Tinter, SALRedacció del directori: L’Apostrof, SCCL, Ex-Libris, SCCLRevisió lingüística: L’Apòstrof, SCCLImpressió: El Tinter, SAL(empresa certificada ISO 14001 i EMAS)Imprès en paper 50% ecològic i 50% reciclat

L’edició d’aquest llibre i el DVD adjunt ha rebut una subvenció delDepartament de Treball, Direcció General d’Economia Cooperativa iCreació d’Empreses, cofinançada pel Fons Social Europeu.



Xarxa d’Economia Solidària

Hi ha una economia

que és solidària



Índex



A manera de presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Introducció. Una economia per viure millor . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Directori d’entitats membres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Directori d’entitats de suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 99

Conclusions. Economia solidària i crisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 117

Annexos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121● Manifest fundacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123● Cronologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125● Visibilitzem l’economia solidària, fem balanç social . . . . . . . . . . . 127● Comissió Internacional . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135● Decàleg (de carrer) contra la crisi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 137● Llibres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143● Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 147



7

La present edició de Hi ha una economia que és solidària es conformaa manera de Directori 2009 de la Xarxa d’Economia Solidària deCatalunya. La seva intenció és donar visibilitat i estendre unes pràcti-ques econòmiques alternatives que s’arrelen en la fertilitat social de latradició cooperativa, en les noves experiències inclusives i solidàries i enun nou paradigma que situa l’activitat econòmica al bell mig de lesnecessitats humanes. Ha estat possible, així mateix, gràcies al suport dela Direcció General d’Economia Cooperativa del Departament de Treball

de la Generalitat de Catalunya, en el marc dels programes de suport de laUnió Europea.

De la importància de donar veu i presència a aquesta altra economia,sobirana i solidària, en dóna fe el món dels nostres dies. La crisi financeraprovocada per les hipoteques subprime , la pèrdua constant de llocs de tre-ball i unes xifres d’atur que situen en 920.000 les persones sense feina alsPaïsos Catalans, o la misèria i pobresa en què viu la majoria de la humani-tat, són realitats massa colpidores i quotidianes per quedar-se de braçosplegats. Els límits –socials, energètics, ecològics– de l’actual model de crei-xement i empobriment, de les fondes desigualtats que ha generat i de lesrelacions econòmiques que ha fomentat, engreixen la llarga llista d’aspec-tes que limiten, foraden i esmicolen la convivència, el futur i la dignitathumana.

Davant d’aquesta realitat, desigual i complexa, cronificada i complica-da, hi ha veus encara que s’alcen contra la inèrcia i contra el risc de no ferres. Perquè a l’economia, com a la vida, allò fet i no fet sempre passa factu-ra. I del que es tracta és d’avançar per altres camins, explorar altres sortidesi vehicular alternatives plausibles. Perquè, malgrat la deriva i l’enèsima crisicíclica d’allò que coneixem com a capitalisme, milers d’experiències i de

persones treballen avui arreu del món per construir un altre model econò-mic, per disputar espais i territoris a aquella globalització tan malentesaque ha privatitzat els guanys i ha socialitzat les pèrdues. Experiències i per-sones compromeses també a casa nostra. Amb vocació universal. Amb projectes concrets i reals que ja interpel·len l’altre futur possible, en l’agregació–finalment, suma i multiplicació– de projectes que forgen l’esperança nas-cuda de la coherència. Experiències i projectes que esdevenen, avui perdemà, precursors i precipitadors d’un futur anterior, d’un futur comunitarion capiguem totes i tots, d’un futur compromès amb les generacions futu-

res sobre la base de la cooperació social. Perquè venim de lluny i anem méslluny encara.

A manera de presentació



8 Directori d‘entitats

Xarxa. Economia. Solidaritat. Estratègia i pràctica de transformació social. Això és la XES i així us la presentem. Tal com és. Amb les seves reflexions, elsseus protagonistes i la decidida voluntat de construir comunitats amb justícia

i en llibertat. Arran de terra i des de casa nostra. Parafrasejant Papasseit,doncs, benvinguts i benvingudes a la xarxa dels qui mai no reculen.

Gener de 2009, Catalunya (Països Catalans)



9

L’economia capitalista domina arreu del món, encara que també estiguien crisi. Des de la dècada dels vuitanta, amb l’ofensiva neoliberal, els seustentacles s’han estès en amplitud (mercantilitzant els darrers territoris delplaneta) i en profunditat (mercantilitzant més àmbits de la vida de les per-sones). Però ni tan sols així ha aconseguit eradicar les formes comunitàriesd’activitat econòmica, que han resistit en els seus intersticis i, fins i tot, han

crescut, això sí, quasi invisiblement. Avui, hi segueix havent milions d’ho-mes i dones que resolen les seves necessitats materials produint, consu-mint i accedint al crèdit, és a dir, fent economia, fora de les empreses i elscircuits capitalistes, creant estructures de propietat col·lectiva, gestiódemocràtica i orientant-se cap a satisfer necessitats, no pas cap a obtenir elmàxim benefici econòmic. És més, podem preveure que, amb la crisi actuali les seves seqüeles d’augment de l’atur i la pobresa, aquest sector no capi-talista se seguirà expandint.

El conjunt d’aquestes realitats econòmiques comunitàries és el queanomenem economia social o economia solidària. Ens referim, doncs, acooperatives de totes les branques (treball, consum, agràries, crèdit, ense-nyament, habitatge...), a societats laborals i altres empreses propietat delstreballadors, a entitats d’acció social, a empreses d’inserció, a xarxes d’in-tercanvi de productes o de coneixements, a mutualitats, a petites econo-mies comunitàries rurals, etc.

I què tenen en comú totes aquestes empreses i entitats? Doncs que estracta d’experiències econòmiques basades en l’autoorganització de lesclasses populars, que no persegueixen el lucre, sinó satisfer necessitatsbàsiques i que s’organitzen des del suport mutu, el compromís amb la

comunitat, la igualtat i la democràcia. Per resumir encara més, podem defi-nir l’economia social o economia solidària com el conjunt d’empreses ientitats que compleixen els requisits de propietat col·lectiva, gestió demo-cràtica i responsabilitat social.

L’economia social o solidària és un sector minoritari de l’economia,però de cap manera marginal. Només de cooperatives, s’estima que n’hi ha800.000 escampades per més de 80 països, que associen el 12 % de la pobla-ció mundial (725 milions de persones) i on treballen 100 milions de perso-nes, davant dels 86 milions que ho fan en empreses transnacionals. En cas

que ampliem l’abast a totes les empreses del sector, no sols cooperativessinó també mutualitats, associacions d’acció social i altres, i únicament

Introducció

Una economia per viure millor



10 Introducció

cenyint-nos als estats de la Unió Europea, es calcula que existeixen 1,3milions d’aquestes entitats, que hi pertanyen 250 milions de persones i hitreballen 5 milions de dones i homes.

Si féssim un viatge per l’economia social al món, hauríem de visitarinexcusablement les empreses recuperades a l’Argentina (unes 200); elsclubs de troc, menjadors populars i horts comunitaris a Xile, Equador oPerú (milers); les experiències d’economia solidària (22.000), que aglutinen500.000 treballadors i 1,2 milions de socis, sense oblidar els assentamentsdel Moviment sense Terra, tot al Brasil; el complex cooperatiu de l’estat deKerala, a l’Índia, amb 326 cooperatives i 32.000 socis; el banc popular co-operatiu Desjardins, amb més de 4 milions de socis, al Quebec; les coope-ratives de consum Seikatsu, que agrupen 200.000 famílies, al Japó; les coo-

peratives d’habitatge de suport mutu, que han construït més de 20.000cases a l’Uruguai; el moviment cooperatiu Legacoop a Itàlia, amb 7,7milions de socis i més de 400.000 llocs de treball, o la Banca PopolareItaliana, el sisè banc d’aquest país; Mondragón Corporación Cooperativa,al País Basc, integrada per 228 empreses on treballen 72.000 persones, etc.

A Catalunya, es calcula que formen part de l’economia social 5.000 co-operatives, 3.000 societats laborals i uns quants milers més d’entitats d’ac-ció social. Parlem de cooperatives agràries com CORMA (Premià de Dalt),la primera companyia de l’Estat espanyol comercialitzadora de flors i plan-tes, o d’Agrosolar (Cabacés, Priorat), que ha instal·lat plaques solars als seuscamps. Parlem de cooperatives d’habitatge com la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat de Llobregat o de l’associació Sostre Cívic, que promoules cooperatives d’habitatge en règim de cessió d’ús; parlem de cooperati-ves culturals com Rocaguinarda, les llibreries La Ciutat Invisible iRobafaves, o de Clap de Mataró; parlem del món de l’ensenyament ambl’Escola Guinardó i l’escola Sant Gervasi. Parlem d’assessories com elCol·lectiu Ronda i Grup Integral; d’impremtes com la societat laboral ElTinter i la cooperativa El Foli Verd; d’empreses d’assegurances com Arçcorredoria d’assegurances, que promou les assegurances ètiques i solidà-

ries; d’empreses del món de l’edició i la comunicació com Ex-Libris il’Apòstrof; de cooperatives de missatgers com Trèvol; de treballadores fami-liars com CTF, industrials com Tecnocroma i Mol Matric; de cooperatives dela construcció com La Paleta i alimentàries com La Fageda, a la Garrotxa (latercera marca de iogurts de Catalunya), L’Olivera (Vallbona de les Monges)i unes quantes desenes de cooperatives i grups de consum de productesecobiològics com Germinal, El Rebost i El Brot. Parlem de cooperatives dellevadores com Titania-Tascó, que des de 1985 han ajudat a fer més de milparts naturals. Parlem de cooperatives de crèdit com Caixa d’Enginyers i de

cooperatives de serveis financers com Coop 57, que ja ha finançat més de300 projectes d’associacions i cooperatives. Parlem de xarxes d’intercanvi



11

com Xaingra (Gràcia) o el XIC de Nou Barris; parlem de cooperatives d’ini-ciativa social com el grup Consop; parlem de mitjans de comunicació alter-natius com Illacrua, La Directa i Opcions ; parlem d’associacions com

Educació per a l’Acció Crítica i Sodepau..., d’empreses d’inserció com CanEnsenya o els Tres Turons. Parlem de cooperatives que promouen el mercatsocial com Grup Aqueni i Arç Intercooperació; de cooperatives ambientalscom Món Verd, la Copa i Gaia, d’enginyeries com Aiguasol, o de cooperati-ves de segon grau dedicades a la formació com Aposta, a la promoció delcooperativisme com Ara_coop o a la gestió d’un portal de l’economia socialcom Ofertademanda.net. I moltes més, d’igual valor, que no tenim espaid’esmentar.

Així doncs, veiem com l’economia solidària està present en cada una de

les activitats econòmiques i també al llarg de tot el cicle: la producció, lacomercialització, el consum i el crèdit. En la producció, per mitjà de coope-ratives de treball i agràries, de societats laborals i d’associacions. Amb tresgrans característiques: es tracta d’empreses col·lectives propietat dels tre-balladors o dels socis, s’organitzen de manera democràtica i actuen ambresponsabilitat social. En la comercialització, com a botigues de comerç just i com a cooperatives de serveis i de consum, vinculant el productor res-ponsable amb el consumidor igualment responsable. En el consum, com aaccions de consum responsable, efectuades per persones, entitats, empre-ses..., que practiquen formes de bona vida menys depredadores de recur-sos, que fan del consum un acte conscient i ètic. En el crèdit, mitjançantentitats de finançament ètic i solidari que retornen a la persona el controlsobre els seus diners i promouen l’ús social dels estalvis i les inversions.

Embrions d’una altra economia

Entorn d’aquest garbuix heterogeni de pràctiques econòmiques queagrupem sota els noms d’economia social o solidària, planen mirades molt

diferents. Hi ha qui les analitza des d’una òptica neoliberal, i llavors concepl’economia solidària com una economia pal·liativa, de tercera classe, útilper subocupar els treballadors aturats mentre l’economia capitalista, la «dedebò», no els torni a necessitar en les seves empreses. Una altra mirada ésla socialdemòcrata; per a aquesta, l’economia solidària seria una aliada del’Estat a l’hora de fer de contrapès al sector mercantil de l’economia, dinsun procés de reordenació econòmica que desembocaria en una economiaplural constituïda per tres sectors en peu d’igualtat: el mercantil-capitalis-ta, l’estatal i el de l’economia solidària.

Finalment, hi ha un tercer enfocament, el postcapitalista, per al qual l’e-conomia solidària podria esdevenir l’embrió d’un nou model econòmic



12 Introducció

alternatiu al capitalisme. D’acord amb aquest punt de vista, és clar que l’e-conomia capitalista no és justa, democràtica ni sostenible, i que no és des-cabellat imaginar-se un sistema econòmic organitzat de manera més equi-

tativa, democràtica, sostenible i, fins i tot, eficaç, que el capitalista, fentseves les propostes d’investigadors com Al Cambell, Michael Albert, DavidLaibman, Alain Lipietz, Alex Nove, John Roemer o David Scweickart, entrealtres, tots els quals, malgrat propugnar models diferents, han esbossat sis-temes econòmics de caràcter socialista i no productivista, que combinarienparcel·les de planificació democràtica amb d’altres de mercat, i en què lesgrans empreses serien propietat de la societat, que en donaria la gestió enrègim d’usdefruit als seus treballadors organitzats de forma cooperativa.

Des de l’enfocament postcapitalista, l’economia social o solidària no

sols serveix per satisfer les necessitats materials de les classes populars, enmillorar les seves condicions de vida (ocupació estable i de qualitat, ali-ments barats i sans, habitatges més barats, accés al crèdit...) i promoure eldesenvolupament local (en tant que empreses que no es poden deslocalit-zar, que treballen arrelades al territori, que fan recircular els diners dins elterritori a diferència de les franquícies i filials de les grans empreses). Sersoci o sòcia d’una empresa d’economia solidària, especialment si es coope-rativitza el treball, també esdevé una oportunitat per viure els valors quehaurien de conformar la nova societat: la solidaritat, la democràcia, lacomunitat, el treball emancipat... El sector és com una escola de ciutadaniaactiva, que educa en l’exigència ciutadana de transparència i participació,creant progressivament un tipus de persona, productora/consumidora/estal-viadora responsable, que comença a viure desenganxada del capitalisme.

Però l’enfocament postcapitalista també es fixa en altres característi-ques de les empreses solidàries que les fan especialment idònies per imagi-nar com hauria de ser el nou tipus d’empresa. Ens referim al fet que es trac-ta d’empreses més sostenibles que les capitalistes, ja que estan menysobsessionades per créixer contínuament i contaminen menys l’entorn, nique sigui perquè, si ho fan, els socis o treballadors de l’empresa solidària,

que alhora en són els amos, també en rebran les conseqüències.Finalment, les empreses i entitats de l’economia solidària són valuoses

de cara a construir l’altre món possible en la mesura que són un laboratorion diàriament s’assagen noves formes de treballar, consumir i invertir, i quedemostren a tothom que vulgui veure que és possible fer empreses eficacesi, alhora, democràtiques, equitatives i sostenibles.

La Xarxa d’Economia Solidària (XES) intenta enfortir l’economia solidà-ria des d’aquesta perspectiva transformadora. La Xarxa en conjunt, i cadauna de les entitats que la formen, saben que les seves experiències tenen

punts febles, que els riscos tant de recloure’s en la marginalitat com de serintegrades en l’economia mercantil són permanents, que no poden caure



13

ni en el conformisme ni en el cofoisme, que han d’estar sempre a l’aguaitde no reproduir noves jerarquies i desigualtats. Per això també la XESimpulsa el balanç social, la col·lecció de llibres d’economia solidària, la

intercooperació, la creació d’un mercat social i la vinculació del sector ambels moviments socials, eines estratègiques, totes elles, per desenvolupar elsector i que explicarem més endavant.

Certament, no es tracta pas ara de venerar l’economia solidària com lanova panacea a tots els mals. L’economia solidària no és la solució, enmajúscula, que ens permetrà assolir un sistema econòmic més just, demo-cràtic i sostenible; si de cas, n’és tan sols una part que convindrà travar sòli-dament amb d’altres. Però, per tant, d’idèntica manera podem afirmar quesense economia solidària no hi haurà tampoc solució a la catàstrofe social

i ecològica a què ens està precipitant el capitalisme.



Directori d’entitats membres




Andròmines

L’activitat econòmica

Andròmines té com a fita principalel desenvolupament social i ambien-tal de l’entorn més proper i, com aobjectiu final, la inserció sociolabo-ral de persones en situació o en riscd’exclusió social. Les seves activitatssón la inserció sociolaboral, la gestióde residus, la comunicació i la sen-sibilització ambiental, i la formaciói atenció social. Una activitat, perexemple, és dur a terme cursos d’al-

fabetització informàtica als internsde les presons. L’associació s’encar-rega bàsicament de la formació me-diambiental i social, i l’empresa d’in-serció –inclosa dins l’associació–, dela gestió de residus, i els diferentsprojectes estan interrelacionats.Com a empresa de serveis treballaamb un sistema de gestió auditat i

certificat per les ISO 14001:1996 iEMAS ISO 9001:2000.

El compromís social

La finalitat d’Andròmines és denunciarl’exclusió social, defensar la dignitat ila igualtat d’oportunitats per a tothomi protegir el medi ambient. Mitjançantaccions de recollida, tractament i ven-da de roba, voluminosos i productesinformàtics, entre d’altres, col·laboren

a reduir la quantitat de rebuig que va aparar a l’abocador que contamina idanya el medi ambient. Això es duu aterme per mitjà d’un espai d’acolli-ment i reeducació de persones en si-tuació o en risc d’exclusió social queajuda a la seva integració en el mercatlaboral ordinari. Durant aquests 15anys han atès més de 1.300 persones.

Andròmines

Carretera Vella, 37. 08110 Montcada i Reixac

Tel. i fax 93 274 06 27

[email protected]

www.andromines.net



17

Associació social i empresa d’inserció

Any de constitució: 1993

Activitats: Serveis de reutilització i reciclatge de residus i serveis de

formació i orientació sociolaboral

Membres: 8 persones sòcies i una mitjana de 30 treballadores




Arç Consum Responsable

Arç Consum Responsable

C/ Tamarit 119, escala B, entresòl.

08015 Barcelona

Tel. 93 425 06 88

[email protected] www.arccoop.cat



19

Cooperativa de consum i treball associat


Activitat: Serveis de consum responsable per a particulars

Membres: 3 persones sòcies de treball i una treballadora

5.600 persones sòcies de consum

El compromís

El plantejament de la cooperativa ésfacilitar el consum responsable a lespersones, i promoure el mercat socialacostant productors i consumidors.

La forma cooperativa permet la par-ticipació dels socis i sòcies en el projec-te, que es dinamitza a través d’un con-sell rector, on participen persones sò-cies de treball i de consum, i de l’as-

semblea anual. Arç Consum Responsable també

participa en espais com la Federacióde Cooperatives de Consumidors iUsuaris de Catalunya (FCCUC), la Xarxa d’Economia Solidària (XES) iCOOP57, per tal de promoure el co-operativisme i l’economia social i so-lidària.

L’entitat

Arç Consum Responsable té com a objectiu oferir de serveis d’assegurançasota criteris de compra col·lectiva, l’es-talvi ètic i el cotxe compartit, i promouel consum responsable de serveis per-sonals a través del seu catàleg.

Actualment té més de 5.600 socis isòcies de consum, molt dels quals per-tanyen a col·lectius amb què s’han es-

tablert convenis de col·laboració, comara la Coordinadora Catalana d’Usua-ris de la Bicicleta, la revista Illacrua o laLliga dels Drets dels Pobles.

També ofereix els seus serveis a al-tres cooperatives, amb qui té acordsd’intercooperació, com ara Rocagui-narda Cooperativa Cultural, Coopera-tiva 70 o Abacus, sccl.




Arç Serveis Integrals d’Assegurances

Arç Serveis Integrals d’Assegurances

C/ Tamarit 119, escala B, entresòl.

08015 Barcelona

Tel. 93 423 46 02 Fax 93 424 99 14

[email protected]

www.arccoop.coop


Arç Serveis Integrals d’Assegurancesés una corredoria d’assegurances co-operativa que es dedica a la gestió d’as-segurances d’una manera integral, laqual cosa comprèn l’assessorament,l’estudi i la recerca de productes espe-cífics d’assegurances, i la gestió de la

compra amb criteris col·lectius. Estàespecialitzada en els sectors de:

• L’economia social i solidària: ges-tiona les assegurances de coope-ratives, entitats d’iniciativa social,ONG i associacions, a partir delconeixement de la realitat del sec-tor, al qual pertany des de la sevacreació.

• Les energies renovables: elabora

i aplica programes d’asseguran-ça per a l’energia eòlica, fotovol-taica i altres fonts de generació(minihidràulica, biomassa, etc.).Està estretament vinculada acompanyies i especialistes d’Eu-ropa i dels Estats Units.


Arç Cooperativa té com a finalitatel desenvolupament de riquesa socio-econòmica, i la promoció d’una eco-nomia social i solidària, on la personasigui l’eix de l’activitat econòmica.

Aquest objectiu es reflecteix en l’en-focament específic de gestió de les as-

segurances, i la participació en la crea-



21

ció de l’assegurança ètica i solidària (Se-gell EthSI, www.ethsi.net), juntamentamb l’Observatori de les Finances Èti-ques (FETS).

Alhora, participa en la creació d’unmercat social, a través de la interco-operació: una forma de treball en xar-xa, basat en els valors de la solidaritat,la cooperació i la transparència. Ac-

tualment participa de manera activaa la Federació de Cooperatives de Tre-ball de Catalunya (FCTC), Coop57, Aposta, FETS, FIARE i la XES.

Evidentment, tot aquest compromístambé s’aplica internament, de mane-ra que l’organització de la cooperativaes basa en l’autogestió de les tasques, laparticipació en la gestió i la democràcia

en la presa de decisions.

Dades del balanç social de 2007

Democràcia

El 100 % de les persones d’Arç participen

en l’elaboració i l’aprovació del Pla estra-

tègic i el Pressupost

Participació comunitària

Arç ha aportat a diverses iniciatives socials

i entitats el 6,5% de la jornada laboral dels

seus membres i ha cedit infraestructuresper un valor aproximat de 200 euros, a més

de 2.540 euros en aportacions econòmi-

ques directes.

Qualitat laboral

Les persones d’Arç han valorat el seu grau

de satisfacció global amb la cooperativa en

un 8,36 sobre 10, com a mitjana.

Cooperativa de treball associat


Activitat: Corredoria d’assegurances

Membres: 10 persones sòcies

i 1 treballadora




Arrels Fundació


Arrels és una fundació privada senseànim de lucre dedicada a l’atenció depersones sense llar a la ciutat de Bar-celona. L’objectiu de l’entitat éscol·laborar en el desenvolupamentintegral de les persones en situaciód’exclusió social, concretament les

sense sostre, que són les que es tro-

ben en una situació més crítica i vul-nerable. En el decurs de la seva tascahan atès més de 6.000 persones.


Arrels atén i acull persones que estroben en situació de sense sostre i les

acompanya en el seu procés de mi-

Arrels Fundació

C/ Riereta, 24, bxs. 08001 Barcelona

Tel. 93 441 29 90

[email protected]

www.arrelsfundacio.org



23

llora. Les persones vinculades a l’en-titat (sòcies, voluntàries i col·labora-dores) treballen per la millora de lasocietat i pel benestar de les perso-nes sense llar, amb afecte i amb laidea clara que hi ha moltes maneresd’aportar un granet de sorra a la so-cietat en què vivim.

Arrels és membre de FEANTSA

(Federació Europea d’Entitats que

Atenen Persones Sense Llar), d’ECAS(Entitats Catalanes d’Acció Social),de la FCVS (Federació Catalana de Voluntariat Social), de la FundacióHospital Sant Pere Claver de Barce-lona i de la Xarxa d’Atenció a les Per-sones Sense Sostre de Barcelona.

Fundació Any de constitució: 1987

Activitats: Serveis socials

Membres: 4.500 persones sòcies i donants, 220

voluntàries i 50 professionals




ATTAC Catalunya

ATTAC Catalunya

C/ Aragó, 174-176, 2n 3a. 08011 Barcelona

Tel. 93 425 03 85

[email protected]

www.attac-catalunya.org


ATTAC és un moviment internacionalde persones que actuen pel control de-mocràtic dels mercats financers i de lesseves institucions, s’ocupa dels afers

col·lectius i mira de trobar solucions alsproblemes actuals. A partir de la mo-bilització de les bases socials i la crea-ció d’espais de debat i de lluita, inten-ta informar els ciutadans i les ciutada-nes, dotar-los de coneixement i, d’a-questa manera, atorgar-los la possibi-litat de, si no canviar les coses, sí enten-dre-les i saber com es poden combatre

les injustícies. L’organització vol que elsciutadans, de manera lliure i responsa-ble, decideixin sobre el seu destí.

Milers de persones al món formenpart de l’organització i participen enxarxes i grups d’informació, d’estu-

di i de debat, i en campanyes nacio-nals i internacionals.

ATTAC es proposa combatre ladictadura dels mercats, que és a l’o-rigen de gairebé tots els problemesactuals: la destrucció del planeta i lescultures, el deute extern, la insegu-retat personal i col·lectiva i els con-flictes entre els pobles.



25


ATTAC col·labora amb altres movi-ments, amb xarxes socials i amb pu-blicacions per aconseguir els seusobjectius. S’organitza de manera de-

mocràtica: qualsevol persona pot sermembre d’ATTAC i tots els membreshi poden participar en igualtat decondicions i sense privilegis de capmena. No és un partit polític i ningúrep remuneració per les seves activi-tats. Els òrgans de participació direc-ta dels socis són, a més a més de l’as-semblea general, les comissions sec-

torials, les agrupacions locals i lesagrupacions en xarxa. Per una altrabanda, els càrrecs electes són de du-rada limitada i les decisions es pre-nen a les assemblees. Per tal d’asse-gurar la seva independència, ATTAC

no admet subvencions de cap insti-tució pública o privada, i basa el seufinançament en les quotes i les apor-tacions dels socis.

Moviment social ciutadà


Activitat: Altermundisme

Membres: 300 persones sòcies cotitzants




Barnaciber

Barnaciber

C/ Méndez Núñez, 1, pral. 2a. 08003 Barcelona

Tel. 93 295 54 41

[email protected]

www.barnaciber.com


Barnaciber és una empresa dedica-da al disseny, la creació, l’hostalatgei la programació de pàgines web. En-tre les moltes feines que duen a ter-me a l’entorn d’Internet, destaquen

la feina amb botigues virtuals i el co-merç electrònic, així com la creaciód’extranets.

Per minimitzar els costos en elmanteniment dels continguts sobreels webs que desenvolupen, progra-men per als seus clients àrees de ges-tió amb l’objectiu que ells mateixospuguin actualitzar la informació sen-

se dependència de ningú altre.

Una de les línies de treball, que tam-bé està vinculada al món de les novestecnologies, és l’assessorament tele-màtic per a empreses i persones quenecessiten formació o coneixementsper tirar endavant els seus projectes.

Els clients de Barnaciber es repar-

teixen per tot Catalunya, a l’Estat es-panyol i també a França.


Des del començament Barnacibersempre ha tingut clara la seva voca-ció democràtica i solidària. La co-

operativa funciona de forma assem-



27

bleària i les decisions es prenen demanera conjunta.

A més del funcionament democrà-tic, Barnaciber destaca pel seu compro-mís amb l’economia social promoventi prioritzant, sempre que poden, l’ús deltroc per treballar. Participa també en el

projecte de finances ètiques de COOP57i en la creació del portal Ofertademan-da.net promogut pel Grup Aqueni. Uncop a l’any Barnaciber duu a terme lacreació d’un web presencial, sense co-brar res a canvi, per a alguna organit-zació sense ànim de lucre amb l’objec-tiu d’ajudar a crear riquesa i aportar elsseus coneixements i la seva feina en el

món de l’economia solidària.


Democràcia

El 100 % de les persones de Barnaciber

han participat en les decisions preses en

l’entitat.


Barnaciber ha ocupat el 10% de la jornada

laboral en la participació voluntària a di-

versos projectes, ha cedit infraestructures

per valor de 3.000 euros i ha fet una apor-

tació econòmica de 6.000 euros.

Qualitat laboral

Les persones de Barnaciber han valorat el

seu grau de satisfacció global amb la co-

operativa en un 8 sobre 10, com a mitjana.



Activitat: Telecomunicacions i informàtica

Membres: 3 persones sòcies i 1 de treballadora




Biciclot

Biciclot, sccl

C/ de la Verneda, 16-22. 08018 Barcelona

Tel. 93 307 74 75 Fax 93 266 23 53

[email protected]

www.biciclot.net



29


A Biciclot consideren que la bicicletaés una eina de canvi senzilla i pode-rosa; per això, s’han especialitzat enla realització d’activitats i serveis pera la promoció i l’ús de la bicicleta.

Organitzen activitats als centreseducatius amb la finalitat de pro-moure’n l’ús com a mitjà de trans-port, alhora que faciliten recursosper a una circulació segura, una mo-bilitat sostenible i una actitud res-

ponsable. Ofereixen a empreses i ad-ministracions públiques activitats,serveis, assessorament i productesper fer de les celebracions populars,fires i altres esdeveniments uns es-pais més propers a la mobilitat sos-tenible. I, com a complement, tam-bé disposen de serveis adreçats aparticulars des d’un establiment a la

platja de la Barceloneta.


Biciclot s’adreça a persones i col·lectiusamb la intenció de fomentar l’ús de labicicleta dins d’un marc ideològic so-cial i mediambiental. Alhora, volenconsolidar llocs de treball que satisfa-cin les expectatives personals i donincontinuïtat al projecte mitjançant laparticipació en la gestió. En aquest sen-tit, el 95% dels socis i sòcies participena les assemblees, a més de rebre 30 ho-res de formació en gestió cooperativa.

Pel que fa a les relaciones externes,donen prioritat, sigui com a proveï-dors, socis o col·laboradors, a les en-titats vinculades a l’economia social.

A més a més, des del vessant del’aportació a la comunitat, Biciclotparticipa en projectes de formacióper a la inserció social i pràctiquesper a nois i noies en perill d’exclusió

social.



Activitat: Activitats i serveis per a la promoció i l’ús de la bicicleta.

Membres: 8 persones sòcies, 2 aspirants a sòcia i 3 treballadores

(una indefinida)




Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC)


El CRIC és una associació sense ànim

de lucre que treballa en consumconscient i transformador. Fa recer-ca sobre les implicacions socials, am-bientals i humanes de la societat deconsum i proposa alternatives méssolidàries i sostenibles. Divulga la in-formació principalment a través dela revista trimestral Opcions , i tambéexperimenta amb altres canals de co-

municació (teatre, audiovisual...). Hi

treballen mitja dotzena de personesi tenen diversos col·laboradors vo-luntaris estables.


El CRIC es gestiona col·lectivamentamb la participació de totes les per-sones que hi treballen. Les condi-cions laborals s’estableixen decomú acord balancejant les neces-

sitats i interessos de cadascú amb

Associació

Any de constitució: 1996 Activitat: Consum conscient

Membres: 7 persones treballadores

Centre de Recerca i Informació en Consum (CRIC)

Pl. Molina, 8, 1r. 08006 Barcelona

Tel. 93 412 75 94 Fax 93 567 05 62

[email protected]

www.opcions.org



31

les possibilitats econòmiques del’entitat i la càrrega de feina. Per alsproductes i serveis que necessiten,

acudeixen sempre que és possible aproveïdors de l’economia social ode la producció ecològica, que sóntambé els canals a través dels qualsdifonen principalment la revistaOpcions i les seves activitats. Undels eixos dels continguts de la re-vista és donar a conèixer i promou-re l’economia social, tant a través

d’articles com d’anuncis.




Col·lectiu Ronda


Al començament, el Col·lectiu Rondaes dedicava sobretot a oferir assesso-rament laboral a treballadors i treba-lladores i, durant la dictadura, a do-nar suport jurídic als afectats per la

repressió franquista. Al llarg dels anys,més enllà de la vinculació amb el dretlaboral, ha anat diversificant l’activi-tat i actualment el seu camp d’accióabasta la pràctica totalitat de les bran-ques del dret. A més, també ofereix assessorament en l’àmbit de l’econo-mia social i el cooperativisme

L’expansió del Col·lectiu Ronda no

es limita a l’ampliació de les seves

àrees de pràctica. L’organitzaciótambé ha crescut en l’aspecte terri-torial i ha passat de tenir dos únicsdespatxos, a Barcelona i Mataró, aestar present a Cerdanyola, Corne-llà, Granollers, Mollet del Vallès iRubí. Una presència que es reforça

amb els acords d’associació que lacooperativa manté amb despatxosde Girona, Lleida, Tortosa, Vilafran-ca del Penedès i Tarragona.


Es va constituir en cooperativa per-

què respon a la realitat de l’entitat,



Activitat: assessoria jurídica, laboral, econòmica

i social

Membres: 115 persones sòcies i treballadores

Col·lectiu Ronda

Rda. Sant Pere, 56, pral. 08010 Barcelona

Tel. 93 268 21 99 Fax 93 268 12 30

[email protected]

www.cronda.com



33

que aposta per l’autogestió i manté elseu caràcter assembleari. A banda,l’empresa està implicada en el desen-volupament d’iniciatives que, com ésel cas de l’associació FETS o COOP57,promouen els principis de la bancaètica i el cooperativisme financer.

El seu tret distintiu és la voluntatd’estar al servei de la ciutadania i ferprevaler el seu sentit de la justícia il’ètica. Aquesta voluntat els ha por-tat a actuar sempre amb conseqüèn-cia i mantenir-se fidels a un idearique inclou el rebuig a qualsevol for-ma d’explotació econòmica, políticao social; l’aposta pels principis de-

mocràtics i el foment de la participa-

ció en la presa de decisions; la inde-pendència de qualsevol grup econò-mic i formació política o sindical; elreconeixement de la diversitat i el ca-ràcter global dels problemes queafecten el món i el desig de cooperaramb totes les entitats que treballen

de manera justa i democràtica peraconseguir una societat més justa isolidària. El Col·lectiu Ronda sempreha estat fidel al seu ideari i ha con-tribuït a l’enfortiment del teixit so-cial des del moment de la seva fun-dació.




COOP57

Cooperativa de serveis financers


Activitat: Finances ètiques

Membres: 270 entitats sòcies (179 a Catalunya) i 767

persones sòcies col·laboradores (465 a Catalunya)

COOP57


Tel. 93 268 29 49

[email protected]

www.coop57.coop



35


COOP57 va néixer arran de la volun-tat d’un grup de persones de crear

una eina que donés serveis financersal món del cooperativisme i de l’eco-nomia social.

La cooperativa es dedica a concedirpréstecs a projectes de l’economia so-cial que promoguin l’ocupació, fo-mentin el cooperativisme, l’associa-cionisme i la solidaritat en general, ifomentin la sostenibilitat sobre la basede principis ètics i solidaris. Els recur-sos de la cooperativa procedeixen deles entitats i les persones sòcies.


COOP57 regeix la seva activitat sobrela base dels principis de la banca èti-ca: coherència entre els principis

ètics i socials i l’ús que es fa dels re-cursos, compatibilitat entre el rendi-ment financer i el rendiment social,participació, transparència, solida-ritat i reflexió contínua sobre elsprincipis que han d’orientar l’accióde l’entitat. Inverteix en projectesamb un alt contingut social i ajuda aarticular un teixit econòmic d’eco-

nomia social i solidària.

COOP57 és un projecte cooperatiuautogestionat, en el qual els estalvia-dors i les entitats de l’economia so-cial que necessiten finançament par-

ticipen conjuntament en la presa dedecisions i en la gestió del projecte.

Els darrers anys, COOP57 ha posaten pràctica un model de creixementen xarxa amb l’objectiu que l’instru-ment financer estigui gestionat perla mateixa base d’economia social isolidària de cada territori. Actual-ment disposa de seccions a Catalu-nya, Aragó, Madrid i Andalusia.


Democràcia

El 33 % de les persones de COOP57 han

participat en l’elaboració i aprovació de la

política de l’entitat.


COOP57 ha aportat un 10% de la jornadalaboral dels seus membres a diverses ini-

ciatives socials, ha cedit infraestructures

per un valor de 1.250 euros i ha aportat un

total de 1.325 euros.

Qualitat laboral

Les persones de COOP57 han valorat el seu

grau de satisfacció amb la cooperativa en

9,6 sobre 10, com a mitjana.




Ecoinstitut Barcelona


L’Ecoinstitut Barcelona es va consti-tuir com a entitat sense ànim de lu-cre l’any 1999, gràcies a les experièn-cies de col·laboració –des de l’any 1986– entre diferents persones i en-titats i als vincles amb entitats pio-neres i afins de diversos estats euro-peus.

L’entitat és una associació de pro-

fessionals que desenvolupa tasquesd’oficina tècnica i acompanyamenta organitzacions en procesos de can-vi ambiental i social. En aquest sen-tit, duu a terme estudis científics, re-cerca aplicada, assessorament per-sonalitzat i accions de mediació,promoció i difusió, que d’acord ambl’enunciat i els principis del desen-

volupament sostenible, impliquenuna repercussió social, econòmica iecològica positiva.


L’associació treballa en la defensa delmedi ambient i de la cultura de la sos-tenibilitat. La consecució d’aquest objectiu es concreta a través de la feinaper a altres organitzacions (adminis-

tracions públiques, empreses i entitatsdel tercer sector). Pel que fa a l’àmbitintern, es concreta a través de la com-pra i la contractació sostenible (ambcriteris ambientals i socials) dels ma-terials i serveis necessaris per al desen-volupament de la seva tasca i a l’apli-cació de mesures de gestió sostenibleen el funcionament diari de l’entitat.

Ecoinstitut Barcelona

C/ Torre dels Pardals, 69, entl. 4a.

08032 Barcelona

Tel. 93 348 13 86

[email protected] www.ecoinstitut.es



37

Associació sense ànim de lucre


Activitat: Serveis d’estudis, assessorament i recerca per

a un desenvolupament ambiental i social sostenible





ECOS, Publicacions d’Economia Solidària


ECOS, Publicacions d’Economia So-lidària, és una cooperativa de serveisformada per tres entitats que com-parteixen la convicció que l’economiasolidària constitueix una alternativasocial, ecològica i econòmica viable.

La cooperativa és un projecte edi-torial que va néixer amb l’objectiu decontribuir a difondre l’economia so-lidària a través de l’edició de qualse-vol tipus de material que ajudi a pro-mocionar-la. Ofereix un servei edi-

torial integral adreçat al conjunt del’economia solidària, que es concre-ta en la publicació de tres col·lec-cions (Experiències d’Economia So-lidària, Alternatives d’Economia So-lidària i República de Paper). A ban-da d’aquestes col·leccions, tambés’encarrega de l’edició de productesespecífics per a entitats de l’econo-

mia social i d’impulsar projectes ba-sats en principis coincidents amb elsde la democràcia econòmica.


ECOS està constituïda per una socie-tat laboral, El Tinter, i per dues coope-ratives de treball, Ex-Libris i l’Apòstrof,totes tres entitats pertanyents al sectorde l’edició i les arts gràfiques. Un delsseus objectius consisteix precisamenta promoure la intercooperació entre els

seus socis.L’altre objectiu fonamental d’ECOS

és divulgar l’economia social i solidà-ria i els diferents tipus de models alter-natius a l’economia capitalista existentsque es fonamenten en els valors de lademocràcia econòmica, l’autogestió, lacooperació, la responsabilitat social i elrespecte al medi ambient i l’entorn.

ECOS, Publicacions d’Economia Solidària


Tel. 93 310 52 73

[email protected]

www.ecos.coop



39

Cooperativa de serveis


Activitat: Edició

Membres: 3 tres entitats sòcies, El Tinter, Ex-Libris i l’Apòstrof




Educació per a l’Acció Crítica (EdPAC)


Educació per a l’Acció Crítica ofereix serveis en tres branques bàsiques: laprimera, xerrades, tallers i teatre edu-catiu adreçat a infants, joves i perso-nes adultes; la segona, la realitzacióde materials de sensibilització i di-

dàctics per a agents socials, i la terce-ra, suport tècnic i gestió de progra-mes per a l’administració pública (lesanomenades externalitzacions).

A més, duu a terme formació deprofessionals i agents socials en cur-sos a mida i espais de formació per-manent per a professionals (jorna-des i simposis, entre d’altres).

Educació per a l’Acció Crítica (EdPAC)

C/ Sant Pere Més Alt, 31, 3r 4a. 08003 Barcelona

Tel. 93 268 48 20

[email protected]

http://edpac.cat


És l’assemblea de l’associació quipren les decisions i decideix qui es facàrrec de la coordinació. Pel que faals sous, tot l’equip tècnic cobra elmateix salari, definit a la baixa per justícia social, per poder distribuir

ingressos i com a pràctica de decrei-xement.

La sostenibilitat i el consum soli-dari i crític s’apliquen a les despesesi als ingressos, el 15% dels quals esredistribueixen a projectes de defen-sa dels drets humans i desenvolupa-ment polític i comunitari de païsosempobrits. Pel que fa als proveïdors,



41

es busquen empreses i entitats quepractiquen l’economia social, soli-dària i ecològica.

EdPAC forma part dels movimentssocials que busquen una altra globa-lització. Té dos vessants: el treballtècnic i professional, i l’activisme.Des del primer, es promouen canvis

en les petites accions del dia a dia;pel que fa al segon, es duu a termedes de la defensa dels drets humansi en la participació activa en cam-panyes i plataformes amb altres en-titats.


Democràcia

El 25% de les persones d’EdPAC parti-

cipen en la presa de decisions.


EdPAC ha aportat a diverses iniciatives

socials i entitats el 25% de la jornada

laboral dels seus membres, ha cedit in-fraestructures per un valor aproximat

de 200 euros i ha efectuat aportacions

econòmiques per 17.800 euros.

Qualitat laboral

Les persones d’EdPAC han valorat el

seu grau de satisfacció global amb l’en-

titat en un 8 sobre 10, com a mitjana.

Associació


Activitat: Serveis educatius (xerrades, teatre

i materials) i sensibilització

Membres: 4 persones treballadores i 20 sòcies




El Foli Verd


El Foli Verd és una cooperativa nas-cuda el juny de 1987, impulsada per

treballadors que provenien de la llui-ta obrera contra el tancament patro-nal de l’antiga editorial Bruguera ique volien prosseguir amb allò quesabien fer –el seu ofici– en un entornde cooperació i suport mutu. Ubica-da a la Vila de Gràcia, actualment hitreballen 5 persones, quatre de lesquals són sòcies de treball. Especia-

litzada en arts gràfiques, el seu ven-tall és ampli: des d’impressió de pa-pereria i targeteria, fins a cartells dequalsevol mida, passant per la publi-

citat impresa (díptics, catàlegs, pos-tals, carpetes, adhesius...) fins a tre-balls en paper de seguretat.


EL Foli Verd, sccl, va ser membre dela FACCTA (Federació Autònoma de

El Foli Verd

C/ Llibertat, 37, baixos. 08012 Barcelona

Tel. 93 457 15 31 Fax 93 457 77 28

[email protected]



43

Cooperatives Catalanes de Treball Associat) i, posteriorment, de laFCTC. Són, així mateix, membresfundadors del Grup Aqueni i de

COOP 57 i han incorporat la solidari-tat en la seva filosofia cooperativa.Han participat en els combois d’ajuta Bòsnia, en l’edició de llibres de textper a Nicaragua, amb diverses enti-tats ecologistes i amb impressionssolidàries per a protestes sindicals(com la dels treballadors de Condie-sel) i diverses lluites socials de l’àrea

metropolitana de Barcelona i de Ca-talunya. Van assumir les impres-sions dels materials del primer Fò-rum Social Català i duen a terme ha-

bitualment i solidària els tiratgesdels materials de la XES.



Activitat: Serveis d’arts gràfiques i impressió

Membres: 4 persones sòcies de treball i

1 treballadora




El Tinter, projectes de comunicació


Amb 25 anys d’història, El Tinter,ubicat al barri d’Horta de Barcelona,a l’edifici de l’antiga cooperativa La Vanguardia Obrera, ha esdevingutuna empresa de comunicació. Si en

un primer període va consolidar lapart d’impressió òfset, amb el pasdel temps l’empresa va anar am-pliant els serveis en comunicació,oferint disseny gràfic, produccióeditorial i producció audiovisual.

La diversificació en els serveis haestat un procés paral·lel al compro-mís mediambiental d’El Tinter, que

El Tinter, Arts Gràfiques,

Edicions i Produccions

C/ La Plana, 10.

08032 Barcelona

Tel. 93 357 00 50Fax 93 357 02 66

[email protected]

www.eltinter.com


Democràcia

El 47% de les persones del Tinter han par-

ticipat en la presa de decisions de l’entitat.


El Tinter ha aportat a diverses iniciatives

socials el 7% de la jornada laboral dels seus

membres, ha cedit infraestructures per un

valor aproximat de 5.000 euros i ha fet una

aportació econòmica de 30.000 euros.

Qualitat laboral

Les persones del Tinter han valorat el seu

grau de satisfacció global amb l’empresa

en un 7 sobre 10, com a mitjana.



45

Societat anònima laboral


Activitat: Comunicació (producció

audiovisual, editorial i arts gràfiques)


és la primera empresa de comunica-ció dels Països Catalans amb el regis-tre EMAS de gestió ambiental i el cer-tificat, segons la norma UNE 150:301,d’ecodisseny dels seus productes.


El compromís d’El Tinter és social imediambiental: en primer lloc,posa la comunicació al servei d’unasocietat justa i té la voluntat d’esde-venir una empresa social, arreladaa les persones que hi treballen, queen són propietàries i decideixen so-bre el seu futur. En aquest mateix

sentit, forma part del projecte edi-torial ECOS, en el qual intercoope-ra amb dues cooperatives, Ex-Librisi l’Apòstrof.

I en segon lloc, el compromís eco-lògic els ha dut a implantar procedi-ments de màxim respecte amb el

medi ambient (EMAS i ISO:14001) ia certificar-se amb la norma UNE150:301 d’ecodisseny, que valida unalínia ja explorada des de fa temps pera la reducció dels impactes ambien-tals dels productes i serveis, i que harebut el premi Medi Ambient 2007 ala millor estratègia.




Els Tres Turons


Els Tres Turons és una entitat no lu-crativa que desenvolupa diferentsserveis per tal d’afavorir la integra-ció social i laboral de les personesamb dificultats greus de salut men-tal. Alhora duu a terme activitats desensibilització comunitària, partici-pant en la dinàmica associativa delDistricte d’Horta-Guinardó.

Fundació Els Tres Turons

C/ Fastenrath, 208-212, bxs. 08032 Barcelona

Tel. 93 429 32 10 Fax 93 420 86 96

[email protected]

www.els3turons.org

Fundació privada

Any de constitució: 1985 (com a associació),

2003 (com a fundació)

Activitat: Serveis sociosanitaris

Membres: 40 persones treballadoresi 2 de voluntàries

Els serveis que presta la fundacióestan relacionats amb diferents as-

pectes de la integració social, comsón la rehabilitació psicosocial, lainserció laboral, l’empresa d’inser-ció (Passar Via, EI), club social i su-port al domicili.

Anualment s’atenen entorn d’u-nes 300 persones i n’hi ha unes 25treballant en inserció.



47


L’entitat forma part activa de diferentsxarxes relacionades amb l’economiasocial com COOP57, la Federaciód’Empreses d’Inserció de Catalunya(FEICAT), la Coordinadora Catalanade Fundacions i la XES. A més, parti-cipa en xarxes de tipus sociosanitari ien el Pla comunitari Carmel amunt.

Una de les activitats de l’empresad’inserció Passar Via és la botiga El

Turonet, al mercat municipal d’Hor-ta, dedicada a la venda de productesalimentaris artesanals, d’economiasolidària, ecològics i de la terra.




Engrunes


La Fundació Privada Engrunes duu

a terme l’activitat econòmica com amitjà per assolir els objectius socialsd’inserció laboral de persones exclo-ses. Per això, l’entitat ofereix serveisde qualitat en les activitats següents:

• Construcció: es fan treballs de

Fundació Privada Engrunes

C/ Roca Plana, 14-16 (naus 2 i 3).

Polígon Industrial Coll de Montcada.

08110 Montcada i Reixac

Tel. 902 36 03 [email protected]

www.engrunes.org

manteniment i rehabilitació d’ha-bitatges, instal·lacions d’aigua, dellum i climatització.

• Gestió de residus i serveis: reco-llida i reciclatge de residus, ges-tió de deixalleries i plantes de re-ciclatge, buidatge de pisos, nete-ges de xoc, servei 010 i gestió debotigues de segona mà.



49

Fundació i empresa d’inserció sense ànim de lucre


Activitat: Gestió i recuperació de residus sòlids

urbans; rehabilitació i manteniment d’habitat-

ges, i gestió de botigues de segona mà

Membres: 11 membres del Patronat, 2 persones

voluntàries i 212 treballadores, de les quals 128

són d’inserció sociolaboral


L’objectiu de la Fundació Privada En-

grunes és la rehabilitació, la reedu-cació i la integració de persones ex-closes i marginades per la societat, através del contracte de treball i del’administració de serveis socials, sa-nitaris, educatius i formatius. Tam-

bé es proposa el desenvolupamentd’activitats empresarials de tot tipus,dutes a terme per la fundació o mit-

jançant la creació o la participació enempreses d’inserció social. Els bene-ficis de la fundació no reverteixen enels patrons, sinó que s’inverteixenper generar més llocs de treball.




Ex-Libris


Ex-Libris va néixer l’any 1995 com unprojecte d’autoocupació en l’àmbit deldisseny, l’edició i les arts gràfiques. Ac-tualment, la cooperativa està integra-da per persones amb formació univer-sitària en el camp de les lletres i l’edi-ció, i per professionals formats en eldisseny i la creació gràfica.

Amb el temps, ha esdevingut una

empresa que cobreix un ampli ventallde clients, que inclou tot tipus d’em-preses, passant pel sector associatiu il’economia social.

Els trets distintitus d’Ex-Libris són lacapacitat d’oferir serveis integrals d’e-dició i de creació gràfica, la facilitat peradaptar-se a les demandes dels clients,la versatilitat i la precisió, i la qualitat

en la seva manera de treballar.

Ex-Libris, sccl


Tel. 93 310 72 53

[email protected]

www.exlibris.coop


El compromís bàsic i primordiald’Ex-Libris és vers els seus treballa-dors: funciona de manera democrà-tica i assembleària, promou el des-envolupament professional dels seusmembres, en facilita la conciliació dela vida familiar i personal, i aplicauna política d’equitat salarial.

Pel que fa als seus compromisos

exteriors, Ex-Libris ha concebut i im-pulsat projectes editorials i comuni-catius, un exemple dels quals és l’e-ditorial ECOS, una cooperativa deserveis vinculada estretament a l’e-conomia social i que en publica lli-bres i materials amb l’objectiu depromoure-la i difondre-la.

D’altra banda, Ex-Libris contri-

bueix a la creació i l’articulació d’un



51



Activitat: Serveis d’edició,

creació gràfica i disseny

Membres: 4 persones sòcies detreball i 2 sòcies col·laboradores

teixit econòmic basat en els princi-pis i les pràctiques del cooperativis-me i l’economia solidària. La FCTC,la cooperativa de serveis financersCOOP57 i la XES són alguns dels àm-bits on participa de manera activa.


Democràcia

El 100% de les persones membres d’Ex-Li-

bris han participat en la gestió política de

l’entitat.

Qualitat laboral

Les persones d’Ex-Libris han valorat el seu

grau de satisfacció global amb la coopera-

tiva en un 6,8 sobre 10, com a mitjana.




Fundació Ciutadania Multicultural (Mescladís)


Mescladís gestiona una escola decuina i dos restaurants-escola, quegeneren els ingressos necessaris pera la sostenibilitat econòmica del pro-

jecte, alhora que participen en la for-mació dels beneficiaris del progra-ma d’inserció sociolaboral. Així ma-teix, el bar-restaurant és un espai deconvivència i sensibilització pel quefa a la diversitat, la interculturalitat ila immigració. Amb quatre anysd’experiència, Mescladís tira enda-vant les iniciatives següents:

• Economia solidària: Espai Barrial

Mescladís, on es desenvolupenactivitats comercials, culturals isocials que promouen el diàlegintercultural i la convivència albarri; botiga i restaurant on es ve-nen productes de comerç just i

menjar precuinat, i el programa«Cuinant oportunitats», un tallerformatiu i laboral en el sectord’hostaleria.

• Iniciatives culturals i pedagògi-ques: activitats infantils, entre lesquals hi ha tallers interculturalsde cuina, festes d’aniversari, etc.;activitats per a adolescents, com

per exemple tallers de fotografia

Fundació Ciutadania Multicultural (Mescladís)

Pl. Sant Pere, 5. 08003 Barcelona

Tel. 93 295 50 12

[email protected]

www.mescladis.org

Fundació


Activitat: Hostaleria

Membres: 16 persones a l’equip

Mescladís, 9 persones al Patronat,5 voluntàries, 35 col·laboradores



53

«El meu barri»; activitats lúdiquesper a la gent gran: taller «Cuinar-te»; activitats per a adults: tallerde cuina intercultural «Gustos delMón», i la revista intercultural El Convit(e), que ofereix una mira-

da solidària des de la cuina.


La missió de la FCM és promoure l’a-comodació de persones immigrades iciutadanes autòctones a través d’ini-ciatives educatives, que impulsen la

cohesió social, així com d’iniciatives

econòmiques que faciliten la inserciósociolaboral. Mitjançant projectes d’e-conomia solidària, faciliten la integra-ció social i laboral d’immigrants i per-sones en risc d’exclusió social.

Els col·lectius als quals s’adreça

són persones immigrades, joves ensituació de risc (amb manca d’habi-litats socials, desocupades, amb ne-cessitat d’orientació acadèmica o la-boral) i dones de més de 40 anys ambnecessitats específiques d’atenció.També es treballa amb el col·lectiude persones grans fomentant la co-municació i el diàleg intergeneracio-

nal i intercultural.




Fundació Desenvolupament Comunitari


Fundació Desenvolupament Comu-nitari és una entitat de l’economiasocial de l’àmbit de les polítiques pú-bliques de desenvolupament social.

L’acció de l’entitat es concentra enels àmbits de la interculturalitat, laparticipació ciutadana, la mediaciócomunitària, la igualtat d’oportuni-tats i l’accessibilitat.

La recerca, l’assessorament, la for-mació i la gestió de programes i ser-veis experimentals són les activitatsen què es concreta la seva tasca, que

es desenvolupa tant a escala localcom nacional, així com en la coope-ració internacional.

El propòsit de l’entitat és la recercai l’experimentació d’eines que facili-tin la convivència i que facin créixer la

vida comunitària. El seu objectiu ésser present en xarxes nacionals i inter-nacionals i treballar-hi conjuntament,amb la intenció de poder créixer i ad-quirir coneixements i experiències, iutilitzar-les en el dia a dia.

Un dels objectius dels darrers anysha estat assolir progressivament l’ex-cel·lència en la qualitat del seu equip

Fundació Desenvolupament Comunitari

Via Laietana, 54, 4t 3a. 08003 Barcelona

Tel. 93 268 04 77 Fax 93 268 01 39

[email protected]

www.desenvolupamentcomunitari.cat



55

i de la seva tasca. Des de gener del2004, Fundació DesenvolupamentComunitari compta amb la certifica-ció del sistema de gestió de qualitatper al desenvolupament d’accions deformació ocupacional d’acord amb la

norma UNE-EN-ISO 9001:2000.


Els àmbits en què treballa Desenvo-lupament Comunitari són exempledel seu compromís social: democrà-cia participativa, polítiques de soli-

daritat, mediació i igualtat d’oportu-nitats. L’equip humà vol articular ladiversitat i la transdisciplinarietat demirades, formacions i experiènciesnecessàries per respondre al reptecomplex de la cohesió social; aquest

desafiament, entre d’altres, es plan-teja en els encàrrecs en què treballen.

Fundació

Any de constitució: 1993 (com a associació)

i 2006 (com a fundació)

Activitat: Recerca i desenvolupament

en ciències socials


i 2 en pràctiques




Fundació Roca i Galès


La Fundació Roca i Galès, entre altresactivitats, edita la revista mensualCooperació Catalana des de l’any 1980 i és responsable del manteni-ment de la Biblioteca Ventosa i Roig.

Tant la publicació com la bibliotecaestan especialitzades en cooperati-visme i economia social. En aquestamateixa línia, organitza cada any lesJornades sobre Cooperativisme, enel marc de la Universitat Catalanad’Estiu de Prada de Conflent.

Per una altra banda, s’encarregadel manteniment de diversos fons

Fundació Roca i Galès

C/ Aragó, 281, 1r 1a. 08009 Barcelona

Tel. 93 215 48 70 Fax 93 487 32 83

[email protected]

www.rocagales.org

documentals històrics de coopera-tives catalanes –en fase de digitalit-zació per a la lliure consulta en altaresolució a través del web de l’ArxiuNacional de Catalunya–, alhora queedita la col·lecció «CooperativistesCatalans», de biografies de perso-

nes rellevants en el desenvolupa-ment del moviment cooperativistacatalà.

Finalment, tira endavant els Pre-mis Fundació Roca i Galès, d’articlesperiodístics sobre cooperativisme,defensa del medi ambient i educa-ció ambiental, i benestar social.



57

Fundació cultural privada de promoció (núm.

102 del registre de Fundacions)

Any de constitució:1976 Activitat: Estudi i promoció dels principis i

valors del cooperativisme, i de l’economia

cooperativa i social a Catalunya

Membres: 12 persones membres del Patronat

i 4 de treballadores


El compromís de la Fundació es re-flecteix en totes les seves activitats,des de l’organització i la promociód’actes orientats a la difusió dels va-lors cooperatius i la potenciació de

l’economia social, fins a la col·labo-ració amb les organitzacions de co-operatives, tant de casa nostra cominternacionals, alhora que és mem-bre de les entitats representatives del’economia social de Catalunya.

Per una altra banda, acull a la sevaseu i col·labora amb la Societat Cata-lana d’Educació Ambiental (SCEA);

manté relació amb els grups ecolo-gistes de Catalunya i d’altres països, iamb organitzacions que s’ocupende qüestions afins, especialmentamb Depana i el Centre Unesco deCatalunya (UNESCOCAT).

Finalment, ajuda en la realització

d’estudis i treballs que tractin sobrebenestar social i col·labora amb ins-titucions del sector.




Futur Just


Futur Just es dedica a la gestió d’ac-tivitats econòmiques encaminadesa aconseguir la reinserció de perso-nes excloses, ja sigui de l’entorn pe-nitenciari, sense sostre, immigra-

des, aturades de llarga durada, ambproblemes de toxicomanies o alco-holisme, amb disminucions físi-ques, famílies monoparentals ambpocs recursos o dones maltractades.L’empresa gestiona un menjador so-cial, un servei de càtering i tretze cui-nes escolars.

Futur Just

Ptge. Via Trajana, B, 13. 08020 Barcelona

Tel. 93 302 19 27 Fax 93 302 62 09

[email protected]

www.futur.cat


El compromís de Futur Just és am-pli. Per una banda, hi ha una tascaamb la societat, amb la voluntat d’in-serir persones excloses i donar unaoportunitat a qui no en té. De l’altra,

l’empresa actua de manera coherentamb la seva ideologia i, consegüent-ment, proporciona sous dignes alsseus treballadors, practica l’autofi-nançament i fa servir, en els serveis,productes procedents del comerç just que ajuden a la possibilitat d’unmón més just i solidari.



59

Empresa d’inserció


Activitat: Hostaleria i comerç just

Membres: 70 persones contractades, el 35% de

les quals segueixen un itinerari d’inserció, i 2

persones voluntàries

També té un fort compromís ambel medi ambient –l’empresa ha as-solit les certificacions EMAS i ISO14001–, que l’impulsa a utilitzarvaixella biodegradable, a fer la re-collida selectiva dels residus i uti-litzar fins al 70% d’ingredients eco-

lògics. Per una altra banda, apostaclarament pel consum local i res-ponsable.


Democràcia

El 14% de les persones de Futur Just han

participat en les decisions polítiques de

l’entitat.

Participació comunitària Futur Just ha ocupat el 75% de la jornada

laboral en la participació voluntària a di-

versos projectes, ha cedit infraestructures

per valor de 100 euros i ha fet una aporta-

ció econòmica de 1.950 euros.

Qualitat laboral

Els membres de Futur Just han valorat el

seu grau de satisfacció global amb l’empre-

sa en un 8 sobre 10, com a mitjana.




Gedi, Gestió i Disseny


Gedi Gestió i Disseny, sccl, treballa enàmbits diversos: serveis residencials d’a-tenció al menor i el jove tutelat i extute-lat (centres d’acollida), serveis d’atencióa la infància i a la família (centres oberts,escoles bressol, atenció psicoterapèuti-ca, equips d’atenció al menor), serveisd’inserció sociolaboral (promoció de l’o-cupació de dones i joves en situació de

risc social, alfabetització de personesnouvingudes, unitats d’educació com-partida), serveis de cohesió social (me-diació, plans d’acollida municipals, des-envolupament comunitari, iniciatives juvenils), distribució alimentària en rè-gim cooperatiu (a través de Frescoop,sccl) i dinamització comunitària mitjan-çant l’esport (a través d’Esport 6, sccl).

Per una altra banda, compta amb l’em-presa d’inserció G’DAI, que fa itineraristutoritzats de formació i treball en tràn-sit vers el mercat de treball ordinari enneteja, estampació i restauració (unexemple n’és el restaurant escola La Pla-ça, a la Barceloneta).


La missió de Gedi és associar pro-

fessionals amb vocació de millorasocial que col·laborin amb l’empre-sa i hi participin, i dotar-los d’unlloc de treball de qualitat.

La cooperativa té l’objectiu de serun referent de qualitat en la gestió deprojectes empresarials, especialmentdels serveis a les persones i d’esdeve-nir una alternativa empresarial en la

Gedi, Gestió i Disseny, sccl

C/ Llull, 27-39, 2n 9a. 08010 Barcelona

Tel. 93 300 96 94

[email protected]

www.consop.org



61

gestió de mercats (treball en xarxa, elcapital del treball com a valor alter-natiu al capital diner, transparència,democràcia, sostenibilitat).

Cooperativa d’iniciativa social


Activitat: Serveis socioeducatius d’atenció

a les persones

Membres: 98 persones sòcies i 210 treballadores


Democràcia

El 42 % dels membres de l’entitat han par-

ticipat activament en la presa de decisions.


Gedi ha dedicat el 10% del temps dels seusmembres en la participació voluntària a

diversos projectes, ha cedit infraestructu-

res per valor de 300 euros i ha fet una

aportació econòmica de 600 euros.

Qualitat laboral

Els membres de Gedi han valorat el seu






Gestió Veïnal de Barri


Gestió Veïnal de Barri, sccl, és unacooperativa de consumidors i usua-

ris que cobreix les necessitats comu-nitàries del col·lectiu veïnal. Està es-pecialitzada en l’administració decomunitats de propietaris, a lesquals ofereix una atenció personalit-zada, així com un servei professionali transparent.

Gestió Veïnal de Barri, sccl

C/ Doctor Aiguader, 18, bxs. 08003 Barcelona

Tel. 93 269 01 45 Fax 93 268 89 81

[email protected]

www.confavc.org

Cooperativa de consumidors i usuaris


Activitat: Administració de comunitats de propietaris



L’objectiu és estendre entre els socisla possibilitat de participar de l’eco-

nomia social d’una manera més glo-bal. Pensen que s’ha de difondre ladiversitat i l’amplitud del tercer sec-tor econòmic per tal d’enfortir-nosmútuament.



63




Grup Aqueni

Grup Aqueni


Tel. 93 310 72 53

[email protected]

http://grup-aqueni.coop


Grup Aqueni és una associaciód’empreses cooperatives de sectorsdiversos, que es va crear amb l’objectiu d’oferir serveis conjunts deforma coordinada. El seu motor detreball es basa a fomentar la inter-

cooperació dins del mateix grup iobrir-lo a altres cooperatives, asso-ciacions i col·lectius, amb la finali-tat d’anar construint el teixit neces-sari per arribar a un mercat socialque sigui més just i solidari.

L’esperit de servei, la qualitat delsproductes i la competitivitat en elmercat, amb la recerca de relacions

comercials més solidàries, són fac-

tors determinants dins del funciona-ment del grup.

Aqueni té dues línies de treball di-ferenciades: la Xarxa de Mercat So-cial i el portal Ofertademanda.net,un projecte que neix amb la volun-tat de crear una eina per ajudar abuscar i trobar feina al món de l’eco-

nomia social i el cooperativisme.


El compromís social del Grup Aqueni és clar en tots els seusàmbits d’actuació; d’una banda,promou el mercat social, una xarxa

de consum que vol respondre a la

Cooperativa de segon grau


Activitat: Serveis a persones i a empreses

Membres: 10 cooperatives



65

necessitat de controlar la qualitatdels serveis i la compra de produc-tes, alhora que vol fomentar unesrelacions econòmiques i comercialsmés justes. De l’altra, crea el portalOfertademanda.net, un lloc d’inter-mediació laboral per al conjunt del’economia social i solidària, al ser-

vei, en primer lloc, de les personesque volen desenvolupar la sevaactivitat professional en aquest sec-tor i com a eina d’intermediació pera entitats i empreses.

El Grup Aqueni funciona de ma-nera democràtica i assembleària, isón les entitats membres qui prenenles decisions escoltant-se sempre les

unes a les altres.



Grup Aqueni ha aportat un 25% del seu

temps a participar en iniciatives socials; ha

cedit les seves infraestructures per un va-

lor de 300 euros i les seves aportacions eco-

nòmiques han estat de 1.000 euros.

Qualitat laboralLes persones del Grup Aqueni han valorat

el seu grau de satisfacció global amb la co-

operativa en un 8 sobre 10.




Icaria editorial


Icaria és una editorial independent,especialitzada en l’àrea de les cièn-cies socials, que proporciona einesde reflexió als ciutadans i les ciuta-danes. Publica llibres que exposenpropostes possibles amb voluntattransformadora i de canvi social.

L’entitat està en contacte constant

amb l’actualitat, els moviments so-

Icaria editorial

C/ Arc de Sant Cristòfol, 11-23. 08003 Barcelona

Tel. 93 301 17 23 Fax 93 295 49 16

[email protected]

www.icariaeditorial.com

cials i els diferents fòrums de debat.

En sintonia amb les seves preocupa-cions i amb el seu compromís social,Icaria ha creat línies editorials queabracen l’ecologisme, la defensa perla pau, l’anàlisi dels conflictes, l’e-conomia crítica, l’estudi de la polí-tica internacional i les diferents re-lacions entre els pobles –especial-ment entre el Nord i el Sud–, entre

d’altres.



67

Societat anònima


Activitat: Edició


i 1 persona voluntària


L’editorial col·labora amb diferentsmoviments socials, amb institu-cions que es dediquen a la investi-gació crítica i amb organitzacionsno governamentals. Un dels objec-tius d’Icaria és arribar a un públicampli a través dels diferents nivellsde lectura que ofereixen les seves

publicacions.

A més a més, disposa d’un espai

llibreria, amb fons de lectures críti-ques de diferents editorials, on espromouen debats i es fan presenta-cions de llibres.

Pel que fa a la seva dinàmica inter-na, Icaria funciona amb una políticasalarial igualitària.




Infoespai

Infoespai

Pl. del Sol, 19-20, baixos. 08012 Barcelona

Tel. 93 390 72 36 Fax 93 217 06 23

[email protected]

www.infoespai.org



69


L’objectiu principal de l’Infoespai,més enllà de ser un espai compartitentre diferents col·lectius, és poten-ciar el moviment cap a accions trans-formadores de qualsevol persona ogrup organitzat. Amb aquesta finali-tat, l’associació ofereix la informacióde què disposa i comparteix l’espaiper a reunions; a més, posa a l’abastdels col·lectius recursos difícils d’a-conseguir quan comença a brotar unnou projecte.


Dins de l’Infoespai trobem unsquants projectes vinculats a l’ano-menada economia social:

• Si la Bossa Sona: projecte de refle-xió al voltant de la col·laboració

econòmica en projectes locals.

Associació


Activitat: centre de recursos

Membres: Aproximadament, 150 persones i 25 col·lectius. D’aquestes,

40 persones assídues al local

• Altercoms, sccl, abans Infoespai,sccl, amb cinc projectes d’auto-ocupació: Moviments.net, la Xar-xa sensefils Cooperativa, la Im-premta pels Moviments Socials, laInfobotiga i Dúplica.

• Grup de consum de Gràcia de la Xarxa de Consum Solidari (co-merç local).

• Punt d’informació: difusió de labanca ètica i de finances ètiques isolidàries; de les cooperatives d’ha-bitatge de cessió d’ús, impulsadesdes de Sostre Cívic; d’alternati-

ves en la pràctica del consum, a tra-vés de la informació recollida perCRIC, Ecoconsum... A part de totala informació disponible relaciona-da amb la transformació social, se-gons uns criteris força oberts.

• Tenda gratix : projecte de reutilit-zació d’objectes, així com un tau-ler d’anuncis on es poden oferir i

demanar béns o serveis.




Koinós


Koinós és un terme grec que significa«al servei de la comunitat», i aquest ésprecisament l’objectiu de la coopera-tiva: oferir un servei integral al client enels àmbits de la traducció, la interpre-tació i l’organització d’esdeveniments.Koinós és més que una agència: el seugrup està format per professionals i lli-

cenciats altament qualificats, que te-nen una àmplia experiència personal ihan decidit unir en una cooperativa elsseus esforços i coneixements.

L’empresa es compromet a fer unseguiment dels seus serveis fins al fi-nal del procés. La seva estructura per-met oferir un servei personalitzat dela màxima qualitat a preus molt com-

Koinós, sccl

Pau Claris, 162, 7a. 08037 Barcelona

Tel. 93 487 39 47

[email protected]

www.koinosbcn.com

petitius. Per una altra banda, un delsseus lemes és la formació contínua, ja que vivim en un món en evolucióconstant que fa indispensable actua-litzar de manera permanent la termi-nologia en tots els sectors.


Koinós és membre de la FCTC. Elsseus estatuts són els reglamentarisde totes les cooperatives, per la qualcosa les decisions es prenen demo-cràticament, per majoria simple. Peruna altra banda, Koinós està associa-da a la cooperativa d’advocats Euro-consell Econòmic Social.



71



Activitats: Traducció i interpretació

Membres: 6 persones sòcies i més

de 100 persones col·laboradores.


Democràcia

El 100% de les persones de Koinós han par-

ticipat en les decisions polítiques de l’entitat.

Qualitat laboral

Les persones de Koinós han valorat el seu






L’Apòstrof


L’Apòstrof és una cooperativa detreball que ofereix serveis de comu-nicació a empreses de l’economiasocial i entitats del món associatiu,en especial, i a editorials, adminis-tracions i altres empreses, en gene-ral. Està especialitzada en serveis

de redacció, disseny gràfic, projec-tes editorials, i traducció i correcciólingüístiques. Es va constituir l’any 1997 i actualment hi treballen noupersones, a més de comptar ambuna xarxa estable de col·laboradors,que li permeten afrontar amb èxitpràcticament qualsevol encàrrec enel terreny de la comunicació. Jun-

L’Apòstrof, sccl

Via Laietana, 45, esc. B, pral. 2a. 08003 Barcelona

Tel. 93 342 93 66 Fax 93 301 28 31

[email protected]

www.apostrof.coop



Activitat: Serveis de comunicació


tament amb Ex-Libris i El Tinter, el2005 van crear ECOS, una coopera-tiva de serveis dedicada a publicarllibres i materials per difondre l’e-conomia social i solidària, a mésd’altres temàtiques socials.


El compromís de l’Apòstrof es mani-festa tant dins de la mateixa coope-rativa com a l’exterior. Internament,procura funcionar de manera demo-cràtica, participativa i igualitària, idonar les millors condicions de tre-ball possibles, incloent-hi un treballestimulant. Externament, per un



73

cantó, s’esforça per oferir als clientsuns serveis de qualitat, un preu justi una relació estreta i cordial, el ma-teix tracte que dispensa als proveï-dors. Per l’altre cantó, i de cara a lasocietat en general, destina una partdels seus excedents –en diner, tempso infraestructures– a donar suport alcooperativisme de treball i l’econo-

mia solidària (participa en la FCTC,la XES, COOP 57, Fiare...) i a altresprojectes i entitats en què s’involu-cren els seus membres.


Democràcia

El 100 % de les persones de l’Apòstrof han

participat en l’elaboració i l’aprovació del

Pla estratègic i el Pressupost.


L’Apòstrof ha aportat a diverses iniciatives

socials i entitats el 0,11% de la jornada la-

boral dels seus membres i ha ceditinfraestructures per un valor aproximat

de 500 euros.

Qualitat laboral

Les persones de l’Apòstrof han valorat el

seu grau de satisfacció global amb la co-

operativa en un 8 sobre 10, com a mitjana.




L’Olivera


L’objectiu amb què va començar atreballar L’Olivera era crear un projecte social i econòmic viable, basat

en la integració de persones amb dis-capacitat psíquica, mental o ambrisc d’exclusió, i la consolidació d’u-na experiència productiva. Actual-ment treballa vora 40 hectàrees devinyes i oliveres en agricultura eco-lògica, transforma 150.000 quilo-grams de raïm de diferents varietatsi 20.000 quilograms d’olives arbequi-

L’Olivera, sccl

La Plana, s/n. 25268 Vallbona de les Monges

Tel. i fax 973 33 02 76

[email protected]

www.olivera.org


i d’iniciativa social


Activitat: Producció

agroalimentària i serveis socials

Membres: 61 persones sòcies, 20

sòcies col·laboradores, 19 sòcies

excedents, 8 treballadores,

16 persones amb discapacitat

nes. La filosofia en la producció esbasa a arribar a elaborar productesde valor afegit que reflecteixin la ter-ra i la gent que hi ha al darrere. Tam-bé gestiona una casa per a 16 perso-

nes discapacitades.


La cooperativa sempre ha estat unaentitat amb veu pròpia al seu entorn,fet que l’ha portada a col·laborar endiferents iniciatives locals. A més,



75

s’ha vinculat a activitats de coopera-ció amb entitats del Sud, com perexemple en acollida de voluntaris.

En l’àmbit intern ha engegat pro-cessos participatius com l’elaboració

del balanç social, el programaRSE.coop o altres. Finalment, en elvessant institucional, participa en di-ferents iniciatives per afavorir la pre-sència i els valors de l’economia so-cial a la nostra societat (promoció dela banca ètica, activitats a la FCTC,participació en jornades i cursos, en-tre d’altres).


Democràcia

El 100% de les persones sòcies treballadores

de L’Olivera participen a la presa de decisions.


L’Olivera ha fet una aportació econòmica

de 4.000 euros a entitats socials en concep-

te del 0,7% de la facturació de la venda dels

seus productes.

Qualitat laboral

El 80% dels membres manifesta estar molt

satisfet amb la feina.




La Cotxera


A més d’oferir un servei de bar, es duena terme, com a valor afegit, propostesculturals com són exposicions, actua-cions en directe de música, monòlegs,

humoristes, teatre, performances , etc.També disposa d’una ludoteca.


Potencien el desenvolupament locali es vinculen, a través de la XES, ambl’anomenat tercer sector de l’econo-

mia (cooperatives, associacions, fun-dacions...).

En l’àmbit local, col·laboren ambl’Associació de Comerciants de laZona de Virrei-Amat i Borbó i, a tra-vés d’aquesta, amb el Consell Con-

sultiu del Comerç del districte deNou Barris, a Barcelona. Així mateix,mantenen relacions amb l’Associa-ció de Veïns Torre Llobeta-Vilapisci-na.

Per una altra banda, participen del’impuls a l’economia social mitjan-çant l’Associació d’Iniciatives d’Eco-nomia Social (AFOCA).

La Cotxera

C/ Costa i Cuxart, 31. 08042 Barcelona

Tel. i fax 93 352 25 02

[email protected]

www.cotxera.com

Societat limitada laboral


Activitat: Restauració

Membres: 4 persones sòcies treballadores



77




La Plana


La Plana és una fundació privada de-dicada a l’assistència psicològica i ala inserció sociolaboral. Va néixercom a cooperativa l’any 1986 ambl’objectiu de crear una xarxa de per-sones compromeses amb la societati l’entorn, a través de la formació,l’assistència i l’hostalatge.

Al mas on es troba la seu social tam-

bé s’utilitza com a alberg, amb capa-citat per a 100 persones, que funcio-na com a centre cultural i com a llocd’assistència individual. A més a més,la fundació disposa de dos espais, aBarcelona i a Manresa, on poder dura terme tasques assistencials.

La Plana fa cursos, tallers i semina-ris diversos sobre temes socials i pro-

mou l’exercici dels valors humans. Secentra en la tasca d’aconseguir quecada individualitat es faci conscientper trobar el seu punt d’encaix social.


La Fundació La Plana es comprometamb l’entorn i amb la societat a tra-vés de la feina que duu a terme. S’hi

dóna assistència a persones de qual-sevol edat i condició cultural que de-claren dificultats psicòlogiques o so-ciolaborals. Mitjançant la diagnosi iel copsament de cada caràcter, lafundació intervé perquè l’individuacabi escollint allò que vol fer i donisentit a la seva vida en una dimensiósocial real.

La Plana

Mas La Plana, s/n. 08271 Santa Maria d’Oló

Tel. allotjament: 93 838 52 03 Tel. assistències: 93

838 58 22 Fax 93 838 41 20

[email protected]



79

Cooperativa (1986), primer, i fundació privada (2003), amb

l’objectiu de formar una cooperativa en uns mesos


Activitat: Assistència psicosocial a les persones

Membres: 7 persones treballadores, 10 voluntàries, 12 ambcontribucions especialitzades periòdiques i 8 membres del

Patronat (tres de les quals són treballadores)




Mol-Matric


Mol-Matric, sccl, va néixer l’any 1981–tot i que no es va donar d’alta finsal 1982– arran de la fallida i el tanca-ment de Talleres Alá i després d’unalluita protagonitzada pels treballa-dors, que van aconseguir fer-se ambla titularitat de l’empresa i autoges-tionar-la. En l’actualitat és una em-presa capdavantera en el sector de la

Mol-Matric, sccl

Polígon Industrial Santiga.

08210 Barberà del Vallès

Tel. 93 719 27 10 Fax 93 719 27 12

[email protected]

www.molmatric.coop

matriceria, amb un alt nivell d’inver-sió i d’innovació en noves tecnolo-

gies. La cooperativa ocupa 50 perso-nes treballadors i manté una posicióde qualitat, inversions i obertura anous mercats.


Mol-Matric és un exemple que l’au-togestió i la democràcia a l’empresa



81

es poden combinar amb la viabilitati l’èxit econòmic. Des de la coopera-

tiva es duen a terme projectes d’in-tercooperació i de solidaritat. Parti-cipa en la FCTC i a la cooperativa deserveis financers COOP57. A més, elseu compromís cooperativista esconcreta en la manera de gestionarl’empresa.

Cooperativa catalana de treball associat


Activitat: Sector del metall, matriceria, ferrocar-

ril i energia eòlica





Promocions, Xarxa de Coneixements


Promocions, Xarxa de Coneixementsés una organització innovadora de

caràcter privat i independent, quetreballa en xarxa al sector de la inser-ció sociolaboral i l’economia social isolidària. Des dels seus orígens, l’objectiu de Promocions ha estat lluitarcontra la pobresa i l’exclusió social ipromoure activitats socialment útilsen el marc d’un nou model de des-envolupament humà i sostenible.

Promocions, Xarxa de Coneixements

Pl. Vila de Madrid, 5, 1r 1a. 08003 Barcelona

Tel. i fax 93 412 76 75

[email protected]

www.promocions.com



Activitat: Formació, desenvolupament humà, medi

ambient i sostenibilitat, serveis a persones i inserció

laboral


En l’actualitat, l’associació col·labo-ra amb administracions públiques,empreses i entitats de l’economiasocial i es caracteritza per impulsar

projectes i emprendre iniciatives pro-curant la seva solvència, viabilitat i au-tosuficiència econòmica.

Promocions ofereix serveis de con-sultoria i gestió especialitzada en lesàrees de projectes i estudis econòmicsi socials; fa projectes de creació, des-envolupament, gestió i millora d’em-preses; d’assessorament, gestoria i



83

consultoria empresarial a microem-preses, pimes i altres entitats priva-des i públiques; d’assessorament iconsultoria social a institucions pú-

bliques i ONG, i orienta per a l’ocu-pació i la inserció i la formació.


La intervenció sociolaboral i la presta-ció de serveis i estudis aplicats a l’àm-bit del desenvolupament i l’empresa es

concep des de Promocions com a dià-leg entre iguals que comparteixen elconeixement. Com que l’aposta del’entitat és compartir el saber i cons-

truir coneixement, actualitza concep-tes i innova tecnològicament amb mè-todes i sistemes on es treballa en equip.

Promocions opta per la qualitat i laresponsabilitat i es compromet enla tasca de la investigació i l’aprenen-tatge permanent, per generar serveisi projectes que responguin als pro-blemes i siguin eficaços.




Robafaves


Robafaves, sccl, és una cooperativade treball que es dedica a la vendade llibres, discos, revistes, material

escolar i audiovisuals i fa difusió cul-tural a través de la lectura. Allò quela distingeix, però, és la seva impor-tant secció de llibre infantil. La co-operativa Robafaves també promoui acull al seu local presentacions dellibres i tertúlies, tant de llibres in-fantils com d’adults. Cal esmentarespecialment la publicació semes-

Robafaves, sccl

C/ Nou, 9. 08301 Mataró

Tel. 93 790 55 82 Fax 93 790 65 96

[email protected]

www.robafaves.com



Activitat: Venda de llibres, discos, àudios,

material escolar i difusió de la lectura

Membres: 13 persones sòcies

tral de Notícia de llibres , dedicada ales novetats infantils i juvenils. A més, Robafaves organitza des del co-mençament la Festa del Llibre perSant Jordi i crea cada any el Llibre

Gegant de Contes de la Ciutat. Tam-bé cal esmentar el treball d’un delsmembres de la cooperativa, El Tra-giner de Contes, que recorre les es-coles i les biblioteques del Maresmei del món per donar a conèixer lesnovetats, tot fent propostes sobre li-teratura infantil i juvenil de formaamena i propera.



85


Robafaves sempre ha mantingut unsllaços propers amb les escoles de lacomarca i ha promogut la interco-

operació amb altres organitzacionsde Mataró, amb la vocació d’inter-canviar béns i coneixements, com hofa amb altres cooperatives locals. A més, Robafaves ha propiciat la crea-ció d’una nova cooperativa, Llibre-ria 2000, sccl, que compta amb 5membres, dedicada exclusivamental disseny de mobles, organització i

remodelació de llibreries. La coope-rativa també està vinculada a l’eco-nomia social a través de COOP 57 imolts dels seus membres dediquentemps a col·laborar amb altres enti-

tats culturals i moviments socials deMataró.




Rocaguinarda Cooperativa Cultural


El volum econòmic de Rocaguinardaés modest i equilibrat. S’ocupa del ser-vei i dóna valor a la seva ubicació. Pera la cooperativa és important l’arrela-ment al barri, i el món escolar i educa-tiu.


La cooperativa compta amb diversosgrups estables: el grup de teatre, lacoral Sedna, el grup Diàlegs per laConvivència i la Llengua, excursio-nisme i cultura, taller d’escripturacreativa i Amigues i Amics de la Lec-tura. Rocaguinarda treballa explíci-tament sobre tres eixos (assumitsamb acord a l’assemblea): la coope-

Rocaguinarda Cooperativa Cultural

C/ Xiprer, 13. 08041 Barcelona

Tel. 93 455 30 17

[email protected]

www.rocaguinarda.org

racio i el cooperativisme com unamanera d’entendre l’economia, elconsum concient i respectuós amb elmedi i la feina per una cultura de paucom una altra manera d’entendre lesrelacions en la vida quotidiana.

Rocaguinarda participa, a més amés, en la Coordinadora d’Entitatsdel Guinardó, el Consell de Culturadel Districte Horta-Guinardó, la Fe-deració d’Entitats Corals de Catalu-nya, el Projecte d’acollida de nous

veïns a Horta-Guinardó i la Xarxad’Economia Solidària.


Qualitat laboral

Les persones de Rocaguinarda han valorat

el seu grau de satisfacció amb la coopera-

tiva en un 5 sobre 10, de mitjana.



87

Cooperativa de serveis


Activitat: Servei de llibreria i de consum ecològic

(Ecorocaguinarda)

Membres: 514 persones sòcies de consum i 2 sòcies de

treball. Tot un seguit de tasques són assumides per

socis i sòcies voluntàriament




Sinera


La Mutualitat Veïnal Sinera va néixer

de l’experiència dels grups d’enterra-ment existents en diferents associa-cions de veïns de Catalunya. El caràc-ter solidari d’aquests grups tenia perobjecte cobrir les despeses genera-des en l’enterrament d’un veí entretots els membres de l’associació. Si-nera es fa càrrec de les despeses queoriginen la tramitació i l’organització

de l’enterrament dels seus associats.

Mutualitat Veïnal Sinera, MPS

C/ Doctor Aiguader, 18. 08003 Barcelona

Tel. 93 268 91 30 Fax 93 268 89 82

[email protected]

www.confavc.org

Per una altra banda, també com-prèn un servei d’ assistència jurídicaa la defunció que inclou els tràmits

administratius, judicials i extrajudi-cials, produïts com a conseqüènciade la defunció, certificats, sol·licitudde pensió de viduïtat, subrogació del’habitatge de lloguer i sol·licitud decertificat d’actes d’últimes voluntats,entre d’altres.

Gestionen serveis bàsics eficaç-ment, demostrant que és possible

oferir qualitat a preus raonables.



89

Mutualitat de previsió social


Activitat: Assegurances

Membres: 18.798 persones mutualistes,

57.401 de protegides, 141 associacions de veïns

col·laboradores i 4 persones treballadores


Sinera és una mutualitat de tipus as-

sociatiu, sense ànim de lucre, que ac-tua sota els principis de democràciai solidaritat. Té per objecte promou-re l’ajuda mútua entre els associats,a més de la promoció del mutualis-me i l’associacionisme veïnal.

L’assemblea general és l’òrgan so-birà de l’entitat i n’expressa la volun-tat social. Es configura com a assem-

blea mixta, formada per un màxim

de dos-cents cinquanta membresamb dret de veu i vot.

La seva activitat està basada en el

compromís i la responsabilitat. Comp-ten amb la participació activa delsveïns que col·laboren en la gestió deles associacions, les quals s’han de po-tenciar com a eix fonamental de ver-tebració dels nostres barris.




Sodepau (Solidaritat, Desenvolupament i Pau)


Sodepau (Solidaritat, Desenvolupa-ment i Pau) és una organització lai-ca que treballa en la solidaritat inter-nacional i el suport a processos dedesenvolupament, sobretot al païsosdel Magrib i del Mashreq. Destacaper la seva metodologia, referents te-òrics, organització interna i implica-

ció politicosocial, ja que entén la co-operació com un mitjà per afavorirprocessos d’alliberament, de millo-ra del benestar i la felicitat de les po-blacions amb les quals col·labora. Aquests referents entronquen ambuna tradició crítica d’esquerres i lli-bertària d’arrel europea, alhora queés molt oberta i permeada per altres

Sodepau (Solidaritat, Desenvolupament i Pau)

Ptge. del Crèdit, 7, pral. 08002 Barcelona

Tel. 93 301 01 71 Fax 93 342 48 90

[email protected]

www.sodepau.org

corrents de pensament propis i moltvinculats a l’especificitat filosòfica icultural d’altres llocs d’arreu delmón. Sodepau parteix de la fermaconvicció de les possibilitats de la so-lidaritat internacionalista, viscudacom a acció política, com a convic-ció ideològica i com a vivència per-sonal. Per una altra banda, tambés’implica, participa i dóna suport als

moviments socials catalans, euro-peus i mediterranis de caràcter rei-vindicatiu, transformador i crític, apartir d’una estructura organitzati-va interna participativa i flexible, ba-sada en el treball per comissions i es-pais de reflexió i debat.



91



Activitat: Solidaritat i cooperació al

desenvolupament

Membres: 100 persones entresòcies, col·laboradores voluntàries

i treballadores


Des de l’any 1998, Sodepau ha estat im-pulsant l’economia social i el coopera-tivisme al Marroc, especialment ambles dones i en el marc general del co-merç just (sobretot cooperatives de pro-ductes tèxtils i d’elaboració de cuscús)amb les quals ha col·laborat amb pro-grames d’alfabetització i capacitació,

així com suport econòmic. També esduu a terme amb algunes associacionsmarroquines un intercanvi d’experièn-cies a través del qual s’ha contribuït aaquest incipient, alhora que emergenti creixent, moviment de l’economia so-cial i solidària i del comerç just.

Una altra inciativa és l’impuls dela Xarxa de Cultures Solidàries, cre-

ada el 2004 amb l’objectiu d’integraractivitats culturals en els processoslocals de desenvolupament i refor-çar les iniciatives col·lectives. Asso-cia grups d’artistes, sobretot delspaïsos del Sud, col·lectius de desen-volupament, locals, de comerç justi de cooperació descentralitzada i unequip de producció. En adquirirproductes culturals d’aquesta xarxa,

es contribueix a la seva producció idifusió, i s’esdevé agent d’una doblecadena de solidaritat, perquè el 60%dels excedents generats per les ven-des es destina a un fons de desenvo-lupament local. Això s’ha materialit-zat en la col·lecció de discos «Cultu-res Solidàries».




Teixidors


Des del començament, Teixidors, sccl,ha estat un projecte circumscrit a l’e-conomia social i compromès amb lageneració de benestar. Benestar pera les persones amb dificultats d’apre-nentatge, a les quals es dóna suportcreant-los un treball especialitzat iintegrador, el de teixidor manual. I

Teixidors, sccl

Mas Adei, 65. 08221 Terrassa

Tel. 93 783 11 99 Fax 93 731 50 65

[email protected]

www.teixidors.com



Activitat: Tèxtil artesanal

Membres: 40 persones treballadores, de les quals 25 són sòcies

benestar, també, per a un consumi-

dor exigent, que veu satisfeta la de-manda d’un producte singular dequalitat excepcional: el teixit fet amà.

El projecte de Teixidors parteix d’u-na idea original, fins i tot insòlita: laintegració mitjançant el treball ambtelers de fusta, que adquireix la for-ma organitzativa d’una cooperativa.



93


Teixidors és, doncs, una cooperativadedicada a l’elaboració de teixits ar-tesanals. Però, també, i més impor-tant, és una associació en la qual ungrup de persones treballa en el des-envolupament d’una idea diferent:fer front a les mancances i aspira-cions laborals i socials de persones

especials donant-los l’oportunitat

de convertir-se en treballadores deple dret i sòcies del projecte. Els va-lors de Teixidors van molt més enllàdels estrictament empresarials, per-què el seu actiu fonamental és laintegració dels seus associats i, endefinitiva, la qualitat de vida del seuequip humà.




Trèvol


Trèvol, sccl, cooperativa de treball fun-dada el 1984, cerca la qualitat, entesacom la màxima satisfacció al mínimcost, tant en els serveis a la clientelacom en les condicions sociolaborals ien la societat en general, aplicant el sis-tema cooperatiu amb sensibilitat eco-lògica. Per això ha estat empresa pio-

nera a l’Estat espanyol de l’ecomissat-

Trèvol, sccl

C/ Antonio Ricardos,14 bxs., 08027 Barcelona

Tel. 93 498 80 70 Fax 93 349 19 76

[email protected]

www.trevol.com / www.mercasol.net



Activitat: Empresa de missatgeria,

neteja, i venda i distribució de pro-

ductes ecolològics i de comerç just

Membres: 11 persones sòcies i 25

treballadores

geria autogestionada, en bicicleta i en

vehicles elèctrics. Després d’assolir elsobjectius inicials dins del sector de lamissatgeria, la cooperativa es plante- jà obrir-se a altres sectors productius,amb la intenció de dur el projectecooperatiu a més treballadors. Avui,l’objecte social de Trèvol es concretabàsicament en les activitats següents:missatgeria, neteja i distribució de pro-

ductes ecològics i de comerç just.



95


Ja fa temps que a Trèvol, sccl, es pre-ocupen per intentar aconseguir unasocietat al més justa possible. Peraixò destinen el 10% dels beneficisa tota mena de projectes de caire so-cial, ecològic i mediambiental, teninten compte els principis cooperatius.Tractar de guanyar diners sense cap

motivació de les esmentades seria

molt trist i poc motivador per a les

seves aspiracions solidàries i deconstrucció d’un món una mica més just. I per aquests motius, dins deTrèvol, sccl, i a través del seu Depar-tament Social, desenvolupen projectesd’ajuda a comunitats desafavoridesi entitats de caire social, els quals esduen a terme en una línia coherentamb la filosofia cooperativa.




Xarxa de Consum Solidari (XCS)


La Xarxa de Consum Solidari (XCS) tre-balla des de l’any 1996 en l’àmbit delcomerç just i el consum responsable.Pel que fa a la cooperació al desenvo-

lupament, col·labora amb organitza-cions de dones, petits productors icamperols de països del Sud acompa-nyant processos de desenvolupament;a part, a l’Equador i Cuba intervé en ini-ciatives de diversificació productiva,energies renovables, desenvolupamentagroecològic i processos participatius.Pel que fa a la importació i la distribu-

ció de productes, des de la XCS se’n co-

Xarxa de Consum Solidari (XCS)

Pl. Sant Agustí Vell, 15. 08003 Barcelona

Tel. 93 268 22 02 i 93 432 61 82

[email protected]

www.xarxaconsum.net

mercialitzen d’alimentació i artesaniesd’organitzacions del sud. Per una altrabanda, promou una xarxa de botiguesi grups de consum on es poden trobarproductes d’alimentació, artesanies, lli-bres i materials dels moviments socials

catalans. En aquests moments, comp-ten amb punts de venda a Ciutat Vella,Eixample, Sant Antoni, Sants-Hosta-francs i Gràcia (Barcelona) i a SantaEulàlia (l’Hospitalet).


La Xarxa de Consum Solidari duu a

terme les activitats a partir d’una vi-



97

sió global del producte, des de la pro-ducció fins a la comercialització, idefensa el comerç just amb una vo-luntat de transformació radical delsistema. Els objectius són, entre d’al-

tres, que es pagui un preu digne alproductor, que es respecti el medi am-bient i els drets de les dones i que sesubministrin aliments sans i adequatsculturalment. Per una altra banda,considera que els productors i els con-sumidors han de ser els qui decidei-xin quins aliments produir i defensael dret de la sobirania alimentària dels

pobles davant del control actual per

part de les transnacionals i les granscadenes de distribució.

L’organització també treballa perdonar a conèixer els principis del co-merç just, el consum crític i la sobi-

rania alimentària. A partir del treballde sensibilització volem fer palesesles injustícies del sistema i la neces-sitat de treballar per un comerç so-cialment just, ecològicament soste-nible i nutricionalment sa.

Associació


Activitat: Consum responsable i

sostenible, comerç just i sobirania

alimentària

Membres: 340 persones sòcies,

16 treballadores (una de les quals tre-

balla en projectes de cooperació

internacional en altres països)

i 48 voluntàries



Directori d’entitatsde suport



100 Directori d‘entitats de suport

AFOCA, Associació d’Iniciatives d’Economia

Solidària

L’entitat

AFOCA va néixer l’any 1982 amb l’objectiu de potenciar l’economia social idonar eines per combatre l’atur, tant

humanes com materials, i per tal de feruna societat més justa. En l’actualitat AFOCA disposa d’un local a Barcelo-na des d’on informa, assessora i dónasuport a les iniciatives d’economia so-lidària; a més, posseeix una bibliotecaespecialitzada en economia social, onels llibres es poden consultar o agafaren préstec; també distribueix produc-

tes provinents del comerç just.

El compromís amb la XES

La implicació d’AFOCA amb la Xar-xa d’Economia Solidària és total.L’associació comparteix amb la Xar-

xa els principis de l’economia sociali solidària i la visió de l’economiacom a subordinada al seu objectiu,que és proveir, de manera sostenible,les bases materials per al desenvolu-pament personal, social i ambientalde l’ésser humà.

Associació


Membres: més de 200 persones

AFOCA, Associació d’Iniciatives

d’Economia Solidària

C/ Cardenal Tedeschini, 67. 08027 Barcelona

Tel. 93 527 76 06

[email protected]



101




CASAL, Centre Autogestionari Solidaritat

Àrea Llatina

L’entitat

El CASAL, Centre Autogestionari So-lidaritat Àrea Llatina és una entitat

formada per persones que lluiten diaa dia, des de les seves diferents rea-litats, aportant la seva experiència enmoviments socials, sindicals, d’eco-nomia social, etc. A través de la im-plicació personal i col·lectiva, el CA-SAL vol aportar el seu gra de sorraper construir un canvi social que no-més serà possible dins d’un context

de lluites i xarxes socials amb dimen-

Associació


Membres: casalitos a Aragó, Madrid, Mallorca,

la Rioja i Catalunya

CASAL, Centre Autogestionari Solidaritat Àrea

Llatina

C/ Vistalegre, 15. 08001 Barcelona

Tel. 93 310 39 89

[email protected] www.casalitos.org



103

sió internacional. CASAL comparteix la pràctica de l’autogestió i la solida-ritat mitjançant els diferents casali-tos que formen l’entitat.

Durant els darrers 15 anys el CASALha fomentat les relacions basades enl’intercanvi d’experiències amb altresorganitzacions i persones de l’àmbit del’Amèrica Llatina, per reforçar el teixitsocial i econòmic autogestionari, i així ha contribuït al desenvolupament lo-cal solidari, en què les persones sónprotagonistes del seu creixement per-

sonal per afavorir el col·lectiu.

El CASAL funciona amb una es-tructura d’assemblees locals ambautonomia plena i amb una coordi-nació estatal.


El CASAL manté una relació perma-nent amb la XES, per posar en comúexperiències i per col·laborar en lacreació d’una economia social quesigui alternativa a la capitalista, ne-cessària i justa.




Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya

(CONFAVC)

L’entitat

La Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya (CONFAVC) és unaorganització que coordina 664 asso-ciacions de veïns i 26 federacions veï-nals i que, a través dels seus projectesi campanyes, treballa per millorar laqualitat de vida dels veïns i veïnes desdels barris de Catalunya. Aquesta

suma d’entitats suposa que en tot el

Confederació d’Associacions de Veïns de

Catalunya (CONFAVC)

C/ Doctor Aiguader, 18. 08003 Barcelona

Tel. 93 268 89 80 Fax 93 268 89 81

[email protected]

www.confavc.org

territori català la CONFAVC represen-

ta el voltant de 300.000 famílies, a lesquals dóna suport, vinculades al tei-xit veïnal des del seu territori.

La Confederació, declarada d’utili-tat pública, és també l’òrgan represen-tatiu i d’interlocució del conjunt delmoviment veïnal català davant de lesadministracions públiques que alho-ra dóna cohesió i suport al treball de

base i en xarxa que cada dia estan fent



105

voluntàriament les associacions de

veïns.


El moviment veïnal ha desenvolu-pant eines per dotar-se, als barris, deserveis propis autogestionats i ambvocació de fomentar l’economia so-

cial de proximitat. D’aquesta aposta

han nascut la mutualitat Sinera, la

cooperativa Gestió Veïnal de Barri ila cooperativa Habitatges Veïnals deCatalunya.

Des d’aquesta pràctica, conside-rem la XES una bona eina per com-partir experiències i disposar d’unespai de reflexió entorn de la realitatsocial i econòmica.

Confederació (associació)


Membres: 664 associacions i 26 federacions




Federació de Cooperatives de Consumidors

i Usuaris de Catalunya (FCCUC)

L’entitat

La Federació de Cooperatives de Con-sumidors i Usuaris de Catalunya(FCCUC) és l’entitat representativa delcooperativisme de consum a Catalu-nya i, alhora, és una organització deconsumidors. La seva missió consisteix a esdevenir una eina conjunta de re-presentació, promoció, difusió i defen-sa del cooperativisme de consum i dels

drets de les persones consumidores.

Federació de Cooperatives de Consumidors

i Usuaris de Catalunya (FCCUC)

C/ Premià, 15, 2a planta. 08014 Barcelona

Tel. 93 301 20 20 Fax 93 302 79 95

[email protected]

Amb l’objectiu d’enfortir el coope-rativisme de consum, la FCCUC acull

i dóna suport a les iniciatives de les co-operatives. En aquesta mateixa línia,també procura generar dinàmiquesd’intercooperació i l’establiment d’a-liances entre cooperatives.

La FCCUC actua com a organitza-ció de consumidors, promou el con-sum responsable i fa la tasca d’inter-locució amb l’Administració per

defensar els interessos dels consu-



107

midors i usuaris i de les cooperati-ves de consumidors, i amb el propò-

sit de transmetre’n les necessitats iinquietuds i generar propostes queorientin les línies d’ajuts per a les co-operatives i la legislació.

L’organització està integrada perun ampli ventall de cooperatives iagrupa una mostra representativa dela diversitat del cooperativisme deconsum de Catalunya.


En la seva voluntat de donar suporta les diferents cooperatives de con-sumidors de Catalunya i d’establir ifomentar la intercoperació i el con-sum responsable, la FCCUC partici-pa a la XES per posar en comú i percompartir les seves experiènciesamb les entitats que formen part dela Xarxa.

Federació de cooperatives


Membres: Prop d’un centenar de cooperatives

de consum federades, més d’un milió de

persones sòcies consumidores, més de 4.000persones treballadores, de les quals, unes 3.500

són sòcies de treball. Les persones voluntàries són

més de 150




Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

(FCTC)

L’entitat

La Federació de Cooperatives de Tre-ball de Catalunya (FCTC) és l’entitatque aglutina, representa i lidera lesempreses cooperatives de treball a Ca-talunya. Creu en un model d’empre-sa participativa i que contribueix acrear una economia sostenible. Dónasuport a les empreses associades im-pulsant programes i eines per enfor-

tir-les, treballa per aconseguir unmarc favorable al seu creixement idóna a conèixer a la societat els prin-cipis que les fonamenten. Vol que elmoviment cooperatiu pugui expres-sar la voluntat col·lectiva amb una veuunida. L’acció de la Federació de Co-operatives de Treball de Catalunyaestà estretament lligada a les empre-

ses afiliades i són elles les responsa-

Federació de Cooperatives de Treball de

Catalunya (FCTC)

C/ Premià, 15, 1a planta. 08014 Barcelona

Tel. 93 318 81 62 Fax 93 302 18 85

[email protected]

www.cooperativestreball.coop

bles de validar les seves línies de tre-ball a partir del seu vot a l’AssembleaGeneral. La seva proximitat a les coo-peratives li permet desenvolupar pro-ductes i serveis adaptats a les neces-sitats de les empreses federades. Qual-sevol cooperativa de treball de Cata-lunya pot associar-se a la Federació iaccedir a serveis pensats exclusiva-ment per a afiliats. El conjunt d’em-preses cooperatives a Catalunya ocu-

pa més de 42.000 persones repartidesper tot el territori i presents a tots elssectors d’activitat econòmica: serveis ales persones, disseny, artesania, restau-ració, indústria o cultura, entre d’altres.

L’any 2008 hi havia 3.055 coopera-tives de treball registrades a Catalu-nya, una xifra que representa el 76 %de totes les empreses cooperatives del

territori català. El 73 % de les 3.055


Membres: Més de 400 empreses

cooperatives federades



109

cooperatives de treball registrades aCatalunya s’ubiquen a la província deBarcelona.

Tot i que existeixen cooperativesde treball a tots els sectors d’activitateconòmica, el 60 % de les coopera-tives de treball a Catalunya es tro-ben al sector de la construcció, elcomerç i l’hostaleria i la indústria.


La Federació de Cooperatives de Tre-ball dóna suport, des del seu inici, ala XES. Econòmicament, per unabanda, dins la partida que la Federa-ció té per donar suport a projectes decooperació. De l’altra, ha col·laborattambé en les diverses accions de di-

fusió de la XES.

• Suport econòmic i participacióen el Fòrum Social de Barcelona

• Despeses de la participació de la Xarxa al Fòrum Social de la Me-diterrània

• Suport econòmic a les publica-cions que s’han editat

• Suport econòmic a l’edició detríptics i altres documents de di-fusió

• Despeses derivades de l’assistèn-

cia a diferents trobades d’entitatssocials

• Difusió de les activitats de la Xar-xa en els diferents mitjans i pu-blicacions de la Federació

• Difusió de les activitats de la Xar-xa a totes les cooperatives asso-ciades i a altres entitats




FETS, Finançament Ètic i Solidari

L’entitat

FETS va néixer amb l’objectiu depromoure el finançament ètic i soli-dari a Catalunya. Des del comença-

ment, treballa en la sensibilització idifusió de l’ús ètic dels diners, lapromoció de les entitats que ja ofe-reixen instruments de finançamentètic, la interlocució amb les admi-nistracions públiques i altres actorssocials, la prestació de serveis perobrir noves vies d’acció i presènciasocial, i l’impuls d’una banca ètica a

Catalunya.

FETS, Finançament Ètic i Solidari

C/ Còrsega, 288, 3r 2a. 08008 Barcelona

Tel. 93 368 84 81

[email protected]

www.fets.org

Any de constitució: 1999 Associació de segon nivell

Membres: 55 entitats associades representatives del

tercer sector i l’economia social i solidària de

Catalunya

Durant els seus deu anys d’existèn-cia i perseguint aquests objectius,FETS ha organitzat més de 200 confe-rències, col·loquis, debats i semina-ris, així com cursos a la universitat i a

centres d’ensenyament secundari.En l’àmbit de la promoció i sensibilit-zació, ha generat múltiples formats imaterials adreçats a diversos àmbitsde la societat i ha participat com apromotor d’esdeveniments com laFesta del Comerç Just i la Banca Ètica.

En la seva voluntat d’impulsar unaentitat de banca ètica a Catalunya,

FETS ha participat en la creació de



111

l’Associació Projecte FIARE a Cata-lunya, l’entitat que aglutina la basesocial catalana que participa en laconstrucció del Projecte FIARE.

L’última gran iniciativa de FETS

ha estat la creació de l’Observatoride les Finances Ètiques i la posadaen marxa de l’Ethsi, el segell d’asse-gurances ètiques i solidàries.


Des del naixement de FETS, la rela-

ció amb les entitats del món de l’e-

conomia social i solidària ha estatben estreta. La majoria dels socis deFETS formen part d’aquest àmbit ila coincidència en els objectius és elque ha motivat el compromís de

FETS amb la XES.En el fons, les finances ètiques són

essencialment un instrument perpromoure la transformació social i,per tant, l’enxarxament amb elsactors de l’economia social i solidà-ria resulta d’una importància cabdal.




Fundació Catalunya Segle XXI

L’entitat

La Fundació Catalunya Segle XXI técom a objectiu facilitar un espai plu-

ral de diàleg i de debat politicocultu-ral. Neix per iniciativa de PasqualMaragall, de la fusió de l’AssociacióCatalunya Segle XXI i la FundacióConvenció Cívica Catalana. Les se-ves referències bàsiques són un ca-talanisme obert, l’afirmació de les lli-bertats democràtiques i la reivindica-ció de les solidaritats socials. Treballa

en xarxa amb la Coordinadora de Fun-

dacions de Catalunya, el Consell Na-cional de la Joventut de Catalunya, laUniversitat Progressista d’Estiu de Ca-talunya, la Taula d’Entitats del Tercer

Sector Social de Catalunya, l’Observa-tori del Tercer Sector, Fets, el ProjecteFiare, la Fundació Bertelsmann, l’Ins-titut Cerdà, l’Escola d’AdministracióPública de Catalunya, la Generalitat deCatalunya (departaments de Presidèn-cia, Interior i Relacions Institucionals,Polítiques Territorials i Obres Públi-ques i Justícia), la Diputació de Barce-

lona i l’Ajuntament de Barcelona.

Fundació Catalunya Segle XXI

C/ Còrsega, 288, 3r 2a. 08008 Barcelona

Tel. i fax: 93 368 84 83

[email protected]

www.seglexx1.com

Fundació privada sense afany de lucre


Membres: 6 persones treballadores, 51 membres del

patronat, 160 membres protectors



113


Impulsa el Projecte Democràcia Eco-nòmica, que és un grup permanent

d’estudi i debat dedicat a la reflexiósobre les alternatives econòmiques alcapitalisme, el socialisme de mercat,la democràcia econòmica, el coope-rativisme, la democratització de l’em-presa i l’economia social en general. Aquest projecte està format per per-sones amb diversos perfils acadèmicsi professionals, algunes d’elles proce-

dents de l’àmbit de l’economia co-

operativa, de la banca ètica o dels mo-viments de consum responsable il’any 2001 va organitzar el I Seminarisobre la Democràcia Econòmica.

Actualment són membres del Projec-te Democràcia Econòmica Anna Arisa,Montse Bover, Pep Campabadal, Anto-ni Comín, Elvira Durán, Mireia Franch, Xavier Gallofré, Luca Gervasoni, AgnèsGiner, Jordi Marí, Pepa Muñoz, JulioNúñez, Félix Pardo, David Pérez i RogerRevilla.Per a més informació, es pot ac-cedir a la causa «Suport a Democràcia

Econòmica» del Facebook.




Intersindical Alternativa de Catalunya

L’entitat

La Intersindical Alternativa deCatalunya es va constituir l’any

1997 a partir de la confluència dediferents sindicats sectorials. LaIAC lluita per una societat més justa, democràtica, solidària, iguali-tària i en pau; i entre els seus objec-tius destaquen la defensa i milloradels drets dels treballadors i les tre-balladores de Catalunya i la lluitacontra l’atur i la precarietat.


La IAC dóna suport a la XES, com enaltres àmbits d’actuació, per tal d’es-

tablir una xarxa global que faciliti lacooperació i la unitat d’acció en lalluita per una societat més justa icontra les polítiques neoliberals,construint una alternativa factible

Intersindical Alternativa de Catalunya

Via Laietana, 57, 4t 3a

Tel. 93 317 31 51

[email protected]

http://intersindical.info/ms/index.php

Confederació sindical


Membres: Candidatura Autònoma de Treballadors i Treballadores de l’Adminis-

tració de Catalunya (CATAC),Col·lectius Assemblearis d’Universitats (CAU), Co-

ordinadora de Treballadors i Treballadores de la Sanitat de Catalunya (CATAC-

CTS), Federació Serveis Econòmics i Financers (FSEF), Federació de Treballadors

i Treballadores de Catalunya (FTC) i Unió Sindical de Treballadors d’Ensenya-

ment de Catalunya (USTEC-STEs)



115



117

La crisi és de model

La crisi que estem vivim no és la típica crisi cíclica del mercat. La crisi actuales manifesta de forma simultània en quatre fronts: el financer, el productiu,l’energètic i l’ecològic. Per seguir com fins ara, l’economia financera neces-sitaria un creixement il·limitat de la producció i del consum que li perme-

tés seguir generant diner com a crèdit, però això no és possible perquè ensabocaria al col·lapse energètic i a la insostenibilitat ecològica (canvi climà-tic, exhauriment dels recursos naturals...).

Per tant, i seguint Luis Razeto1, estem davant una inevitable crisi sistè-mica que solament es començarà a resoldre quan s’avanci simultàniamenten la construcció de:

1. Una gran reforma intel·lectual i moral que fonamenti un nou estil devida, una nova economia i una nova cultura orientades cap a la cons-trucció d’una civilització més justa i solidària.

2. Un nou sistema monetari i financer que no requereixi un elevat crei-xement de la producció i el consum per sostenir-se i en el qual eldiner es deixi de crear com a crèdit i recuperi la credibilitat i les sevesfuncions (unitat de mesura, instrument de canvi, reserva de valor,coordinació en el temps de les decisions dels diferents agents econò-mics, articulació d’estalvi i crèdit...).

3. Una nova matriu energètica, ambientalment sostenible.4. La construcció d’un nou ordre institucional, jurídic i polític que doni

estabilitat i garanteixi la permanència de les tres condicions anteriors.

Des de l’economia solidària, la crisi es mostra també com una oportu-nitat per créixer, com un moment propici perquè la societat ens replante-gem els objectius de l’economia, així com per continuar experimentantnoves formes d’entendre l’empresa i l’economia.

Conclusions

Economia solidària i crisi

1: Un análisis alternativo de la actual crisis económica global y sus vías de superación.Luis Razeto



118 Conclusions

L’economia solidària com a pràctica de transformació social

L’economia solidària és contrària a qualsevol intent de refundar el capita-

lisme, en la mesura que se situa a si mateixa com un conjunt d’experiènciesde transformació social en el si d’un procés més ampli de construcció d’unmodel postcapitalista. L’economia solidària recupera la dimensió humanade l’economia, ja que s’orienta cap a la satisfacció de necessitats i no cap al’acumulació de capital, i es fonamenta en els imperatius de l’ésser humà:l’economia ha d’estar al «servei de» i no pas ser «propietat de».

L’economia solidària rebutja la centralitat del capital en el funciona-ment del sistema econòmic, per fonamentar-se en el treball i en la raciona-litat reproductiva de la vida. Així mateix, considera que els béns i serveis

generats han de tenir en compte les condicions socials i ecològiques en quèsón produïts, intercanviats i consumits.

Es tracta d’una economia construïda sobre valors alternatius i contra-hegemònics: autogestió, ajut mutu, democràcia econòmica, equitat, inde-pendència, compromís amb la societat, etc. És una pràctica d’alliberamenten el si del treball mateix, basada a intentar no reduir el treball al salari ni elsalari al consum.

Les pràctiques d’economia solidària es desenvolupen en espais a esca-la humana on les energies transformadores són factibles, perquè permetenuna presència real de les persones i on els participants no perden protago-nisme en el desenvolupament de les seves iniciatives gràcies a l’aplicaciódel principi de subsidiarietat.

L’economia solidària dilueix la disjuntiva entre reforma i revolució. Esdesplega concretant experiències dintre del sistema que faciliten i fan via-bles formes d’organització i de sociabilitat no capitalistes. Impulsa refor-mes radicals, processos reversius fonamentats en lògiques sistèmiques, farecular la mercantilització de la vida, promou processos positius (el «com»és tan important o més que el «què») i ressalta el factor humà (transforma-cions a partir del propi comportament).

Una estratègia de reapropiació de l’espai públic

El desplegament de l’economia solidària cerca reapropiar-se de l’espaipúblic, i reivindica l’existència d’un sector públic popular diferent tant delsector públic estatal com del sector privat mercantil.

L’estratègia del sector es basa en la construcció del mercat social (nou oguanyat al mercat convencional), que ha de generar una economia solidà-

ria autodependent i facilitar les resistències i la construcció d’alternatives.Fer mercat social vol dir articular nodes de producció, consum i distribució



119

en els territoris tenint els moviments socials com a aliats estratègics; signi-fica construir, en definitiva, l’economia solidària com a sector econòmicalternatiu postcapitalista, la qual cosa implica qüestionar les visions que la

identifiquen com a subsector de l’economia mercantil o bé com a novabeneficència.

L’economia solidària afavoreix la construcció de democràcia econòmi-ca entesa com a procés d’autoorganització i autodeterminació social.L’hem de considerar, doncs, com a part d’un moviment més ampli de radi-calització democràtica, que inclou també la democràcia participativa, lademocràcia ambiental i el dret a decidir.

Instruments facilitadors per al desenvolupamentestratègic del sector

En l’àmbit de la formació, i per la banda del contingut, aquest ha de girarentorn de quatre eixos. Un ha de ser formar-nos per millorar la qualitat delsproductes i serveis oferts per cada empresa de l’economia solidària. Unsegon eix formatiu ha de ser de caràcter sociopolític; es tracta d’afavorir lageneració de visions globals i crítiques que facilitin l’encaix de cada expe-riència concreta amb estratègies com la que hem esmentat sobre el mercatsocial. Un tercer eix consisteix a formar en la gestió cooperativa integral pertal d’assegurar la transversalitat cooperativa i no caure en el parany que hiha tècniques de gestió ideològicament neutres. Finalment, cal formar-nostambé en l’aplicació d’eines que visualitzin l’aportació tant de les experièn-cies concretes com de l’economia solidària en conjunt, com són el balançsocial i l’auditoria social. Per la banda de les eines formatives, hem de des-tacar Aposta, com a escola de cooperativisme, i com a producte formatiuconcret, el Postgrau d’economia cooperativa que duu a terme juntamentamb la Universitat Autònoma de Barcelona.

En l’àmbit del finançament, un dels objectius prioritaris de les finances

ètiques i solidàries ha de ser contribuir a desenvolupar l’economia solidàriafins a tancar el cercle: els recursos generats per l’economia solidària sónreinvertits, a través dels instruments de finançament ètic, en la mateixa eco-nomia solidària. Per a això comptem amb diferents eines: Fets, COOP57,Fiare o Triodos Bank, i a més amb Sicoop, Eurecos, Avalis o l’Institut Catalàde Finances.

En l’àmbit de la comunicació, hem de tenir en compte tres fronts dife-rents. Respecte a la comunicació dirigida al mateix sector, és importantmillorar internament el coneixement d’altres experiències econòmiques

solidàries, elevar l’autoestima, crear consciència de sector diferenciat (ambvalors i pràctiques contrahegemòniques) i facilitar la intercooperació. Per a



120 Conclusions

aquestes tasques, comptem amb publicacions com Nexe , Cooperatives de Treball i Cooperació Catalana, així com amb la col·lecció de llibres d’econo-mia solidària, feta conjuntament per la XES i les editorials Icaria i Nordan.

Respecte a la comunicació adreçada als moviments socials, cal asseguraruna presència continuada en els seus mitjans de comunicació que faci per-cebre l’economia solidària com a àmbit de transformació i com a aliada enla construcció de societat alternativa. Per a aquestes tasques, comptemamb publicacions com Illacrua, Directa, Diagonal , Ecohabitar... Finalment,respecte als mitjans convencionals, el repte consisteix a situar l’economiasolidària com a referent ètic, destacant-ne les bones pràctiques i presentantdades agregades del sector.

En l’àmbit de la intercooperació, aquesta té dues dimensions, l’empre-

sarial, i com a fita clau destaquem la importància de crear grups coopera-tius, i la sociopolítica, i llavors hem de parlar del paper de les federacionsde cooperatives i d’altres empreses de l’economia solidària, de la necessitatd’establir acords amb entitats dels moviments socials, i de la mateixa Xarxad’Economia Solidària.

Finalment, en l’àmbit polític (en un sentit restrictiu del terme), pensemque cal influir sobre la política institucional perquè reguli i controli l’econo-mia financera; potenciï l’economia productiva socialment i ecològicamentresponsable posant en qüestió el referent al creixement com a eix; impulsil’economia plural; fomenti genèricament els valors cooperatius i l’autoocu-pació col·lectiva; promogui polítiques generadores de capital social, ifomenti la coresponsabilitat entre govern i sector en la definició i l’aplica-ció de polítiques públiques.



Annexos



123

Diverses organitzacions de consum, producció, intercanvi, comercialitza-ció i finançament de Catalunya ens coordinem per constituir la Xarxad’Economia Solidària. L’economia solidària, en les seves formes més diver-ses, és una manera de viure que abasta la integritat de l’ésser humà.

Adoptem el terme economia solidària perquè designa la subordinacióde l’economia a la seva finalitat, que és proveir, de manera sostenible, les

bases materials per al desenvolupament personal, social i ambiental del’ésser humà. El valor central de l’economia solidària és el treball humà. Lareferència de l’economia solidària és cada subjecte i, alhora, tota la societatconcebuda també com a subjecte. Per tant, l’eficiència econòmica no esdelimita pels beneficis materials d’una iniciativa, sinó que es defineix enfunció de la qualitat de vida i de la felicitat dels seus membres i, alhora, detota la societat com a sistema global.

Plantejada en aquests termes, l’economia solidària:• Es construeix des d’allò local i allò micro, a través d’un procés que ve

des de baix i de dins, fins a l’àmbit global i macro; tot com a expressióde l’autogestió i l’autodeterminació en l’àmbit econòmic.

• Desenvolupa tècniques, mètodes i pràctiques de gestió, a més de llen-guatges i maneres de relació interpersonal que són coherents amb elsseus objectius.

• Elabora la seva pròpia pràctica i la seva pròpia definició de mercat, elmercat social, incloent-hi els valors de la solidaritat, reciprocitat icoresponsabilitat.

• S’alimenta per mitjà de processos educatius que desenvolupen en lespersones implicades i la societat en general la consciència que són

productores i consumidores i, a més d’això, generadores de les sevespròpies necessitats.

L’economia solidària, com una nova forma de produir, consumir i dedistribuir, es proposa com a alternativa viable i sostenible per a la satisfac-ció de les necessitats de la població i de la humanitat. Ens coordinem perconstituir la Xarxa d’Economia Solidària amb el doble objectiu de:

• Intercanviar informacions, productes, serveis i valors tot desenvolu-

pant projectes d’intercooperació.

Annex I

Manifest fundacional



124 Annexos

• Difondre la nostra forma alternativa d’entendre l’economia tot conso-lidant les nostres iniciatives i constituint un nucli econòmic alternatiu.

Els criteris bàsics per formar part de la Xarxa d’Economia Solidària són:

• Potenciar el treball emancipador i no practicar cap mena d’explotaciólaboral.

• Preservar l’equilibri dels ecosistemes, respectant la transició d’aque-lles iniciatives que encara no siguin ecològicament sostenibles.

• Compartir una part dels nostres excedents, en temps, espècies odiners, per a l’expansió de l’economia solidària.

• Organitzar-se de forma democràtica i participativa.

• Tenir autonomia de gestió davant les administracions.

La Xarxa d’Economia Solidària s’adhereix a la Xarxa Global deSocioeconomia Solidària, creada a la ciutat brasilera de Porto Alegre en eltranscurs del primer Fòrum Social Mundial, el 29 de gener de 2001. Així mateix, manifesta la seva voluntat d’establir contactes amb les altres xarxesd’economia solidària per intercanviar experiències i treballar conjuntament.

Les organitzacions que signem aquest document fem una crida expres-sa a les cooperatives (de treball, de consum, d’habitatge...), les societatslaborals, les associacions amb activitat econòmica, les xarxes d’intercanvide coneixements i serveis catalanes i, en general, a totes les iniciatives eco-nòmiques que se sentin identificades amb aquesta forma d’entendre l’eco-nomia i amb aquests objectius, perquè s’incorporin a la Xarxa d’EconomiaSolidària.

Barcelona, novembre de 2002Per una economia al servei de les persones. Un altre món és possible



125

Des del seu naixement el febrer de 2003, la XES ha fet de la reflexió i la sen-sibilització un dels seus eixos de treball, la qual cosa s’ha traduït anualmenten un espai de trobada, coneixement i difusió que ha introduït com a citadel calendari social les Jornades sobre Economia Solidària, de la qual jas’han fet cinc edicions.

I Jornada

Economia solidària 14 de febrer de 2004, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Realitzada arran del procés de constitució de la XES, la primera jornada vaestar orientada a intercanviar experiències i ampliar les relacions i el conei-xement entre les entitats de l’economia solidària, així com a contribuir a ladifusió social de la xarxa acabada de néixer. Hi participaren, entre d’altres,Enrique del Río (Proempleo), Ana Montoro (AIRES), Edu Lucas (FTC), Xavier Montagut (Xarxa de Consum Solidari), Engràcia Valls (Rebost SCCL), Arcadi Oliveras ( Justícia i Pau), Marcos Arruda, l’economista Albert Recio iPepa Muñoz, presidenta de la FCTC.

II Jornada

Fòrum Social de la Mediterrània 18 de juny de 2005, Fira de Barcelona

Realitzada en el context del Fòrum Social de la Mediterrània, es va constituir uneix temàtic sobre Drets Socials, Drets Econòmics i Model de Desenvolupament,dinamitzat per la XES. Amb una àmplia presència de persones i entitats detotes dues ribes de la Mediterrània, es van fer cinc seminaris internacionals quevan versar sobre Consum Responsable, Desenvolupament Personal i InsercióLaboral, Comunicació Alternativa i Economia Solidària, Finances Ètiques iEconomia Solidària com a eina de canvi social.

Annex II

Cronologia



126 Annexos

III Jornada

Cal una altra economia per salvar el planeta 1 de juliol de 2006, Centre Cívic Sant Agustí

Centrada en la crisi energètica i ecològica, la jornada va aprofundir en lainsostenibilitat i els impactes climàtics, alimentaris i agraris del model decreixement econòmic. Hi participaren l’activista ecologista Jordi Bigues iDaniel Gómez d’Aeren. En aquesta edició es va estrenar la fira d’experièn-cies socials i solidàries, una marató de coneixement de projectes que s’hadut a terme periòdicament d’aleshores ençà, on prengueren com a expe-riències amb impacte ambiental positiu El Tinter, SAL, L’Olivera, SCCL,Ecoinstitut, CEPA, La Paleta, Edpac, El Cabàs, Trèvol i la Fundació Futur.

IV Jornada

Problemes globals, respostes locals:creant comunitat des de l’economia social19 de maig de 2007, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Contextualitzada en la crítica al model globalitzador i en la convicció quel’economia a escala humana, social i sostenible és l’única compatible ambla reproducció de la vida humana, la IV Jornada va aprofundir en el concep-te de desenvolupament comunitari. Hi intervingué el sociòleg Carles Riera,el director de l’IGOP-UAB Joan Subirats, i Rubén Prieto, de la Comunidaddel Sur a l’Uruguai i l’Editorial Nordan. A la fira d’experiències prenguerenla paraula Entreveïns, Can Masdeu, la Xarxa Marroquina d’Economia Sociali Solidària (REMESS), l’Associació de Veïns del Barri Oliver de Saragossa,Sostre Cívic i l’experiència agroecològica d’Amayuelas (Palència).

V Jornada

Crisi. Alternatives des de l’economia solidària 28 de febrer de 2009, Ateneu La Torna

Convocada específicament per abordar les respostes que l’economia solidàriapodia impulsar i implementar davant la crisi actual, hi van participar FranciscoFerrer (del Seminari d’Economia Crítica Taifa), l’economista Enric Tello i el co-operativista Jordi Via, en nom de la XES. De la fira d’experiències van ser prota-gonistes Fiare (banca ètica), CSOA Magdalenes (habitatge), Arç Cooperativa(assegurances), Edpac (consum), Nou Indret (recuperació d’empreses amb fór-

mules cooperatives), Oferta-Demanda (laboral), Ara_Coop (cooperativisme),Cocinitas (vida quotidiana i suport mutu) i el Col·lectiu Crisi.



127

Cada vegada sentim parlar més de la responsabilitat social corporativa.Sovint observem amb estupefacció com grans companyies que destaquenper les seves actuacions depredadores del territori, per explotar els treballa-dors i per abusar dels clients, apareixen en anuncis, però també en memò-

ries, webs i estudis, com les campiones de la responsabilitat social. No calposar exemples; a tots i totes ens vénen al cap els noms d’unes quantes d’a-questes empreses. En canvi, les cooperatives, les societats laborals, les asso-ciacions i les empreses d’inserció, com també altres organitzacions i enti-tats amb activitat econòmica que, de tota la vida, han procurat oferir a lasocietat béns i serveis que fossin útils, s’organitzen de manera democràticai participativa, procuren ser respectuoses amb el medi i operen des de l’ho-nestedat i el compromís, segueixen sense comunicar adequadament laseva responsabilitat social.

Des de la Xarxa d’Economia Solidària pensàvem que ja era hora de posarfi a aquesta invisibilitat i, per això vam elaborar un model de balanç social,entès com un document on cada organització descriu i mesura les sevesaportacions socials, laborals, professionals i ecològiques fetes al llarg d’unexercici. Aquest balanç social hauria de tenir dues grans utilitats: l’externa i lainterna. Externament, hauria de servir per difondre la responsabilitat socialde l’economia social i solidària, tant globalment el sector (publicant el balançsocial agregat del sector) com de cada organització (a través dels canals queestimi convenients). Internament, per a cada empresa o entitat en particular,permetria tenir una idea en conjunt de les aportacions pròpies, detectar les

insuficiències que l’organització, com totes, arrossega, i, a partir d’això, mar-car-se objectius de millora per intentar aconseguir a l’exercici següent.

El model de balanç social que la XES vam elaborar té les característiquessegüents:

a. És operatiu: ens permet conèixer el valor social, en sentit ampli, gene-rat per una empresa o entitat amb activitat econòmica.

b. És senzill: el poden confeccionar els mateixos membres de l’organit-zació, invertint-hi un temps raonable.

c. És obert: s’hi poden incorporar nous àmbits i indicadors; de la matei-

xa manera, una organització pot deixar d’avaluar algun àmbit o d’uti-litzar algun indicador, mentre n’indiqui la raó.

Annex III

Visibilitzem l’economiasolidària, fem balanç social



128 Annexos

d. És participatiu: en la seva elaboració hi participen, qui més quimenys, tots els membres de l’organització.

e. És periòdic: està concebut per fer cada any, mostrant la realitat de

l’organització de l’1 de gener al 31 de desembre.f. És universal: s’adreça a totes les organitzacions amb activitat econò-

mica, per bé que de moment només el faran servir algunes empresesi entitats de l’economia social i solidària.

g. És provisional: si qualsevol model és modificable, aquest que us pre-sentarem ho és encara més.

Després de la seva confecció, en el 2008 vàrem engegar una experiènciapilot; es tractava de provar el model recollint les dades de l’exercici 2007. En

aquesta prova van participar 17 entitats de la XES i els seus resultats méssignificatius són els següents:

• Més del 70% dels membres de les cooperatives de treball participantsprenent part en l’elaboració i la decisió sobre la política de la seva co-operativa, així com en l’elecció dels òrgans de govern. Aquest percen-tatge es redueix a un 10% aproximadament en el cas de les cooperati-ves de consum i les associacions.

• La banda salarial en les entitats participants oscil·la de 1:1 a 1:1,59.• Per cada 2 homes en els òrgans de govern en les entitats participants

hi ha 1,36 dones, i per cada 2 homes que són responsables funcionalsdins l’entitat hi ha 1,4 dones.

• El 82,35% de les entitats participants tenen una política o un pla d’ac-ció de sostenibilitat ambiental

• Les accions de sostenibilitat ambiental més practicades són el reciclatgede tòners, paper, vidre, plàstic o ordinadors (per sobre del 75%), mentreque les menys practicades són la implantació de filtres d’aixeta de reduc-ció de cabal (35,29%) o de bombetes de baix consum (36,47%).

• Les 17 entitats participants van aportar a col·lectius socials o culturals,campanyes, iniciatives solidàries, etc., durant el 2007, el 15,45% de la

seva jornada laboral, 10.850 euros en cessió d’infraestructures, i68.699,52 euros en metàl·lic.

• Les persones membres de les entitats participants consideren que elseu grau de satisfacció a la feina, globalment considerat, és de 7,9punts sobre 10. Allò que més es valora és la capacitat de conciliació(8,49) i allò que menys, el sou (6,19).

• Els clients de les entitats participants consideren que allò que més elssatisfà de la seva relació professional és l’atenció que se’ls dispensa(9,09 punts sobre 10) i allò que menys, la informació que reben de l’en-

titat (5,97 sobre 10).



129

• El 45,14% de les entitats participants es considera implicada en laconstrucció del mercat social.

• El 64,28% està implicada en alguna entitat de finances ètiques i soli-

dàries.• El 92,30% fomenta l’ús del català.• El 100% practica el màrqueting responsable.• El 87,50% de membres de les cooperatives participants és soci o sòcia.

Cap al balanç social del 2008

El 2009, havent après d’aquella experiència, la XES va engegar una nova

campanya de balanç social per elaborar el que correspon al 2008. Es tractaque el màxim nombre d’empreses i entitats de l’economia social i solidària(cooperatives, societats laborals, associacions, mutualitats...), participin ono a la XES, confeccionin el seu balanç social sobre els resultats del 2008. Amb aquests balanços, la XES elaborarà un balanç social agregat, que vin-drà a ser una primera mostra del valor afegit que ofereix a la societat l’eco-nomia social i solidària.

Model de balanç social 2008

Dades de l’entitatRaó social: Forma jurídica: Sector d’activitat:Domicili social: Telèfon: Fax:Persona de contacte: a/e: Telèfon de contacte:



130 Annexos

Nombre total de persones que integren l’organització:

I. Democràcia

Nombre de persones que integren la Junta de Govern o Consell Rector:1. Participació en l’elaboració de la política de l’organització que va ser vigent al 2008

a) Quantes persones han participat en l’elaboració del pla estratègic?b) Quantes persones han participat en l’elaboració del pressupost anual?c) Quantes persones han participat en la decisió de destinació d’excedents?

2. Participació en la decisió de la política de l’organització que va ser vigent el 2008a) Quantes persones han participat en l’elaboració del pla estratègic?b) Quantes persones han participat en l’elaboració del pressupost anual?c) Quantes persones han participat en la decisió de destinació d’excedents?

3. Participació en l’elecció dels membres dels òrgans de govern en actiu durant el 2008a) Quantes persones han participat en l’elecció dels membres dels òrgans de govern?b) Quantes persones han participat en l’elecció dels gerents/coordinadors/directors?

II. IgualtatNombre de dones que hi ha a l’organització:Nombre de persones en risc d’exclusió contractades:4. Igualtat de gènere

a) Quantes dones formen part dels òrgans de govern?b) Quantes dones ocupen càrrecs directius i/o de responsabilitat?

5. Banda salariala) Salari més baix?b) Salari més alt?

III. Sostenibilitat6. Existia a 31/12/08 una política i/o pla d’acció de sostenibilitat? SÍ ❏ NO ❏ NS/NC❏7. Accions de sostenibilitat ambiental

a) Es fa reciclatge...- de paper? SÍ ❏ NO ❏ NS/NC❏- de vidre? SÍ ❏ NO ❏ NS/NC❏- de plàstic? SÍ ❏ NO ❏ NS/NC❏- de tòners? SÍ ❏ NO ❏ NS/NC❏- altres (ordinadors, piles...)? SÍ ❏ NO ❏ NS/NC❏

b) Quina va ser la despesa anual en euros de consum energètic en el 2008?- S’utilitzen bombetes de baix consum? SÍ❏ NO ❏ NS/NC❏

c) Quina va ser la despesa anual en euros de consum d’aigua en el 2008?

- S’utilitzen cisternes de mitja càrrega? SÍ ❏ NO ❏ NS/NC❏- S’utilitzen filtres d’aixeta per reduir el cabal d’aigua? SÍ❏ NO ❏ NS/NC❏



131

IV. Participació comunitària8. Entitats, moviments i iniciatives amb vocació de millora social en què

l’organització va participar o col·laborar durant el 2008

(Enumerar-les)- Xarxes:- Coordinadores / federacions:- Moviments socials:- Altres:

9. Grau de dedicació a aquestes entitats, moviments i iniciatives durant el 2008a) Estimació en % del temps dedicat:b) Estimació en euros de la cessió d’infraestructures:c) Aportacions econòmiques durant el 2008:

V. Qualitat laboral10. Grau de satisfacció a la feina. Annex 1: enquesta de qualitat laboral

VI. Qualitat professional11. Grau de satisfacció del servei/producte. Annex 2: enquesta de qualitat professional

VII. Compra i inversió ecosocial12. Grau d’implicació en la construcció de mercat social

a) De quants proveïdors disposa l’organització aproximadament?b) Quants d’ells pertanyen a l’economia social i solidària?

13. Grau d’implicació en les finances ètiquesa) Quin és el capital estalviat en el 2008 per l’entitat?b) Quina quantitat d’aquest capital s’inverteix o s’estalvia en finances ètiques?

VIII. Altres14. Contribució al procés de normalització de la llengua catalana SÍ ❏ NO ❏ NS/NC❏15. Màrqueting responsable SÍ ❏ NO ❏ NS/NC❏16. Grau de cooperativització: de les persones contractades, quantes

són sòcies treballadores?



132 Annexos

ANNEX 1

QÜESTIONARI SOBRE QUALITAT LABORAL

Aquest qüestionari està adreçat a totes les persones que desenvolupen una activitat laborala l’organització. S’ha de respondre individualment i anònimament, segons les opinions i per-cepcions de cada persona, marcant un valor de 0 a 10 (de més negatiu o baix a més positiu oalt), o bé el no sap/no contesta.

a) Valora el clima laboral (ambient general, relació amb companys i companyes, etc.)0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

b) Valora el grau de satisfacció que et dóna la feina que fas0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

c) Valora el sou0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

d) Valora la jornada laboral (hores de treball, horari, volum de feina, etc.)0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

e) Valora els mecanismes de conciliació entre vida laboral i personal(ajustos horaris, flexibilitat, etc.)

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

f) Valora el grau d’autonomia que tens per organitzar-te la feina0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

g) Valora les possibilitats que tens de participar en la marxa general de l’organització0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

h) Altres: si consideres important valorar algun altre aspecte, descriu-lo i valora’l o valora’ls(del 0 al 10)

i) Valora, finalment, el teu grau de satisfacció global per ser membre de l’organització0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc



133

ANNEX 2

QÜESTIONARI SOBRE QUALITAT PROFESSIONAL

Aquest qüestionari està adreçat a la clientela i les persones usuàries o sòcies que utilitzin elsserveis o productes de l’empresa o entitat. Per respondre’l, cal marcar un valor de 0 a 10 (de mésnegatiu o baix a més positiu o alt), o bé el no sap/no contesta.

Nom de l’entitat i forma jurídica: Sector d’activitat:

Valora els següents aspectes de la qualitat del servei/producte que t’oferim:

a) La qualitat del servei o producte0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

b) Els terminis de lliurament (compliment de terminis, prolongació de les dates, condicions del’entrega, etc.)

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

c) La relació qualitat-preu0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

d) L’atenció rebuda0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

e) La nostra capacitat de resposta davant urgències0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

f) La informació i comunicació rebuda (informacions del producte, pressupostos, contacte, etc.)0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

g) Altres: si consideres important valorar algun altre aspecte, descriu-lo i valora’l o valora’ls (del0 al 10)

2. Consideres que l’empresa o entitat de la qual ets client/a, usuari/ària o soci/sòcia t’ofereix lainformació necessària sobre ella mateixa?

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc

3. Consideres que l’empresa o entitat de la qual ets client/a, usuari/ària o soci/sòcia t’ofereix canals de participació adequats?

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 ns/nc



La missió de la comissió Internacional de la Xarxa d’Economia Solidària desde el seu naixement és establir i mantenir relacions amb altres xarxes d’e-conomia solidària existents arreu del món. Per proximitat, sinergia i inter-relació les nostres prioritats es desenvolupen entre les realitats i xarxes exis-tents en l’àmbit de l’Estat espanyol i el marc de la Unió Europea. Estemenxarxats amb la Red de Economia de Alternativa Solidaria (REAS) i parti-

cipem de RIPPES-Europa, la xarxa internacional promotora de l’economiasocial i solidària.

Tot plegat, sense oblidar les realitats d’arreu del món i els debats que enl’àrea llatina –molt particularment el Brasil– van propiciar el naixement dela Xarxa Global de Socioeconomia Solidària, en el marc I Fòrum SocialMundial el 2001 a la ciutat de Porto Alegre, embrió de la constitució de lanostra xarxa local, que ha volgut sempre enxarxar globalitat i localitat, esti-mulant la reflexió global per poder traslladar-la a la nostra realitat local.

Les nostres relacions amb REAS en l’àmbit estatal

Des del nostre naixement, partint d’un acord de col·laboració de caràcterconfederal, hem mantingut relacions estretes i fraternes amb REAS, parti-cipant dels espais de coordinació i treballant conjuntament en diferentsàmbits i plataformes. Amb ells, venim col·laborant fa anys en un camí com-partit per construir mercat social, és a dir, un mercat social alternatiu alcapitalista on la ciutadania pugui exercir les seves opcions de consum desdel compromís social i on participin alhora productors, distribuïdors i con-

sumidors responsables sota criteris ecològics, democràtics i solidaris. Desd’aquesta línia de treball, estem implicats en l’impuls, a través d’un acordamb la cooperativa Arç, d’un servei conjunt d’assegurança ètica i solidària(vegeu www.ethsi.net)

A més, l’any 2004, es va encetar un projecte concret d’intercooperaciótranscontinental amb l’editorial Nordan de la Comunitat del Sud deMontevideo, amb l’objectiu de crear una col·lecció de llibres sobre l’econo-mia solidària. Les primeres converses ens van conduir a definir la praxis i apotenciar un petit grup de suport mutu entre cooperatives i entitats de l’e-

conomia social. L’evolució d’aquesta iniciativa s’ha vist afavorida amb laincorporació de l’editorial Icaria, en un acord a tres bandes que ha eixam-

Annex IV

Comissió Internacional

135



136 Annexos

plat els títols disponibles sobre la realitat de l’economia solidària.D’aquesta forma, s’ha aconseguit assolir, des de fa cinc anys, un projecte dedimensió internacional amb continguts culturals, ideològics i solidaris.



137

«Qui cregui que el creixement econòmic és infinit en un món finit o és unboig... o un economista de l’FMI»

1. A CAL SABATER, SABATES DE PAPER

Els que manen i els que serveixen als que manen fan tot el contrari del quediuen. Cal abandonar el capitalisme i retornar a l’economia el seu significatoriginari, com a conjunt d’activitats per satisfer les necessitats humanesdins els límits de la biosfera.

2. CAMÍ LLARG, PASSA CURTA La veritable alternativa a la crisi actual (financera i econòmica, però tambéalimentària, ecològica i energètica) és transitar cap a una economia postca-pitalista que encara avui s’està gestant.

3. FEINA FETA NO TÉ DESTORBEl treball cooperatiu, el consum responsable i les finances ètiques són rea-litats consolidades a casa nostra basades en valors alternatius als capitalis-tes: democràcia directa, igualtat, suport mutu i solidaritat, responsabilitat i justícia social... Cal reforçar-les.

4. FER PASSAR BOU PER BÈSTIA GROSSA Ens estafen a l’engròs. Que els nostres calers serveixin per rescatar la banca,les multinacionals i el sector del «totxo» és insultar-nos. Un desafiament a

una democràcia buida i buidada de continguts. Una autèntica provocació ales necessitats socials.

5. QUI TÉ EL CUL LLOGAT, NO SEU QUAN VOLCal promoure l’economia productiva davant l’economia especulativa. Peròtampoc qualsevol economia productiva, sinó aquella orientada a satisfernecessitats socials i a reconvertir ecològicament aquells sectors industrialsque produeixin béns socialment útils.

6.QUI LA FA, QUE LA PAGUILa crisi econòmica l’han de pagar els rics, que són els que l’han provocada.

Annex V

Decàleg (de carrer)contra la crisi



138 Annexos

7. FENT I DESFENT, APRÈN L’APRENENTCal un canvi de valors. La societat consumista d’«ho vull tot i ho vull ara» ésimpossible i insostenible. Els anys del crèdit fàcil i del mal anomenat «capi-

talisme popular» han accentuat els valors propis del sistema entre la matei-xa gent del carrer. Si no vivim d’acord amb uns altres valors, no hi ha cappossibilitat que canviem la societat.

8. DE RICS, EL CEMENTIRI N’ÉS PLEL’actual model de creixement econòmic, la distribució desigual del poder ila riquesa i la crueltat de 70.000 persones mortes de fam cada dia i 2.800milions de pobres al món (un milió a Catalunya) no hauria de durar un diamés sense donar passes efectives per eradicar-les. A totes i tots ens afecten

els nivells de misèria, violència i por que assetgen el planeta. Cal un com-promís amb les generacions futures.

9. JA PODEN XIULAR, QUE SI L’ASE NO VOL VEURE...Davant la servitud voluntària a què ens conviden, dir «No» és dir «No».Sense nosaltres, això no s’aguanta.

10. QUI SEMBRA, RECULL A curt termini cal pressionar els governs perquè adoptin polítiques públi-ques per controlar el mercat i dotar de més poder i recursos la ciutadania,tant als països dels centres econòmics com als de la perifèria. A mitjà ter-mini, demostrar que hi ha alternatives i plantejar models diferents perdemostrar que una altra economia és possible. Mentre no ho fem, guanya-ran ells. L’economia o la fem nosaltres...o la faran contra nosaltres.

Per una alternativa quotidiana davant la crisi

Més a prop de les lluites i més enllà de les necessàries polítiques públiques

que universalitzin el dret al treball, la salut, l’educació i l’habitatge, hi hapràctiques quotidianes que ja poden reforçar les llavors d’una altra econo-mia. El problema, com quasi sempre, no rau en el que fa una minoria, sinóen el que fem la majoria. Mentre no disputem l’alternativa al capitalismetambé en l’àmbit econòmic, ells seguiran guanyant.En aquestes breus propostes, us animem a ser una mica més coherents enl’àmbit d’això que anomenem economia. Perquè finalment tot és qüestióde voluntat política: voluntat política dels poders públics. Però abans, lanostra voluntat de posar en pràctica el que pensem.



139

«La taula sumptuosa és on hi ha de tot. La taula justa, on no falta res.»Demòcrit

(1) LES FINANCES ÈTIQUESNo els facis més el joc als qui han provocat la crisi. Diposita els teus estalvisen entitats d’estalvi ètic.La transparència i els criteris socials i solidaris són la seva raó de ser. A Catalunya hi ha fins a quatre entitats on ja pots fer-ho. (Més informació a www.fets.org)

(2) LES ASSEGURANCESEl sector de les assegurances forma part indestriable del sistema financer. A

casa nostra, a casa teva, ja hi ha cooperatives que desenvolupen l’asseguran-ça ètica i solidària basada en els principis de mutualitat, contracte entre iguals,transparència i equitat. Quan necessitis fer una assegurança, pensa-hi.

(3) CONSUM RESPONSABLELa societat del consum desbocat planifica perfectament els impulsos cap aun consum irracional i malbaratador. Defuig el consumisme. Existeixenxarxes i fires d’intercanvi d’objectes, serveis o coneixements a diversosbarris i ciutats. Evita els grans centres comercials, que protagonitzen l’espe-culació sobre productes bàsics i l’alça de la carestia de la vida. Compra pro-per i reforça l’economia local. No deixis el país en mans de les multinacio-nals. (Més informació a www.noetmengiselmon.org)

(4) CONSUM COMPARTITMoltes de les despeses familiars augmenten per la manca de serveis públicsde qualitat, però també per l’egocentrisme que es promou. Hi ha moltescoses que fem cadascú pel nostre compte que les podríem realitzar deforma compartida. Totes hi guanyaríem. El transport és un exemple d’unanecessitat col·lectiva que el capitalisme fomenta que la resolguem indivi-

dualment amb el cotxe, devorador de vides i destructor del medi ambient.

(5) CONSUM SOSTENIBLEDavant el col·lapse ecològic, fomenta el reciclatge i redueix la despesa ener-gètica. Gestos senzills com els estalviadors d’aigua, les bombetes de baix consum o un bon aïllament tèrmic faran reduir la teva despesa energètica...i monetària!

(6) COOPERATIVISME DE CONSUM AGROECOLÒGIC

Apropa’t a la realitat de les cooperatives de consum agroecològic, quefomenten els lligams camp-ciutat, donen suport a la nostra pagesia i reivin-



140 Annexos

diquen la sobirania alimentària dels pobles. Fomenten l’agricultura local ila supervivència del camp, redueixen la despesa ecològica produint local-ment, promouen l’aliment de temporada i trenquen amb les regles de la

desigualtat Nord-Sud. (Més informació a www.ecoconsum.org)

(7) L’HABITATGEMalgrat que existeixen en altres països d’Europa alternatives a l’actualembogiment del mercat immobiliari, a casa nostra el poder acumulat pelsector de la construcció deixa pocs buits. Aquí ha especulat fins el fill delporter. Capgirar-ho depèn de totes i tots. Actualment hi ha moltes casessense gent (1,5 milions d’habitatge nou buit) i massa gent sense casa, o quegairebé no pot pagar-la.

Cal explorar experiències locals de mercats alternatius propietari-llogaters;altres models de cooperativisme d’habitatge i promoure iniciatives perquèno ens escanyin les hipoteques. A Marinaleda (Andalusia), per exemple, la promoció municipal d’habitatged’autoconstrucció de 190 metres quadrats té un preu final de 36.000 euros quees paga amb quotes mensuals de 20 euros. Ara i aquí. Avui mateix. El 2008.

(8) RECUPERACIÓ D’EMPRESESEn altres períodes de crisi, davant l’allau de tancaments d’empreses, l’auto-organització dels treballadors i treballadores ha desembocat sovint en larecuperació de les empreses pels treballadors, sota forma cooperativa. Ésimportant, sempre que es pugui, estudiar la viabilitat d’aquesta opció. Enspodem inspirar en experiències d’èxit com la cooperativa Mol-Matric(matriceria, Barberà del Vallès), Gramagraf (arts gràfiques, Badalona) oCemid (automatitzacions industrials, Terrassa).

(9) OCI i CONSUMLa cultura ha sucumbit a la mercantilització també. Però arreu de barris ipobles, el teixit associatiu i comunitari ha aconseguit bastir espais de tro-

bada, on la cultura popular, de base i autogestionada, ha pres protagonis-me en comptes de la societat de l’espectacle. Apaga la tele, surt al carrer,participa en les activitats d’ateneus, centres socials okupats...

(10) L’ENDEUTAMENT. Compte amb els comptes!No t’endeutis més enllà de les teves possibilitats. És un dels paranys progra-mats pels qui fan i desfan les nostres vides als parquets de les borses de l’es-peculació. Planifica les despeses, raona les necessitats. Comparteix-lesquan puguis.

Intercanvia, comparteix, mancomuna, coopera .Són els verbs conjugats del futur. alternatives per demà, concretades avui.



141

Ni en el nostre nom ni amb els nostres dinersEs tracta que l’actual desordre econòmic no es consolidi ni en el nostrenom ni amb els nostres diners. Es tracta de construir veritablement una

alternativa plausible, necessària; esbossar una economia paral·lela que rut-lli amb uns altres valors. Una economia d’escala humana. Per gastar menys,per compartir més. Els diversos corrents de l’economia crítica (marxista,ecologista, feminista, altermundista) ja fa anys que plantegen alternativesconcretes a tant desgavell econòmic. Fes possible l’alternativa des d’aramateix. També depèn de tu, del que cadascú de nosaltres fem cada dia.

Comissió d’Alternatives a la crisi de la Xarxa d’Economia Solidària (XES) XES (Xarxa d’Economia Solidària) és una associació formada per unes 60

cooperatives, empreses d’inserció, fundacions, associacions, mutualitats,societats laborals i altres xarxes que es coordinen per cooperar entre elles idifondre l’economia solidària, és a dir, una economia basada en el treballemancipador, sense explotació, sostenible, democràtica i participativa.Per participar-hi o per a més informació: [email protected] www.xarxaecosol.org



143

La Xarxa d’Economia Solidària i les editorials Icaria de Barcelona i NordanComunidad de Montevideo van crear una col·lecció de llibres per desen-volupar debat i criteris sobre l’economia social i solidària.

És una col·lecció per reflexionar i crear eines d’evolució des d’una eco-nomia que té com a valor central el treball humà, com una nova forma deproduir, consumir i distribuir i que es proposa com a alternativa viable i

sostenible per a la satisfacció de les necessitats individuals i globals.La Xarxa d’Economia Solidària coordina, juntament amb les dues edito-

rials, els temes referents a autors, títols i difusió. Icaria i NordanComunidad s’encarreguen d’editar i distribuir els llibres a l’Estat espanyol,Mèxic, Colòmbia, Uruguai i Argentina, països compromesos des de fa anysa trobar models econòmics alternatius a l’economia liberal que marca elsseus valors en el creixement del capital i que ha deixat de banda la sosteni-bilitat.

Entre els títols publicats els darrers anys destaquen:

Reconsiderar la riqueza y el empleode Patrick Viveret i PromocionsPatrick Viveret és conseller refrendatari al Tribunal de Comptes de França. Promocions està format per Emeterio Frago, Daniel

Jover, Víctor Manuel López i Guillermo Mora, que en són els socis fundadors. Són experts en consultoria i gestió de projectes.

[Sinopsi] Vivim en un període de creixement i, no obstant això, d’una

banda produïm cada vegada més riqueses de l’altra, el nombre de pobresno disminuïx, el treball es fa precari, els salaris es congelen, el mediambient es degrada i les tensions socials amb la inseguretat s’agreugen.¿Per què es dóna aquest desequilibri entre la realitat que percebem i elsnostres principals termòmetres econòmics, especialment el PIB i el sacro-sant creixement? Doncs perquè la nostra avaluació de la riquesa, fundadaúnicament sobre indicadors monetaris, no té en compte ni l’àmbit social nil’ambiental.

Annex VI

Llibres



Humanizar lo infrahumanode Marcos Arruda

Marcos Arruda és llicenciat en Ciències Econòmiques, doctorat

en Economia i Educació. És coordinador de PACS (Institut de Polítiques Alternatives per al Con Sud), i un dels fundadors del Fòrum Social Mundial i de la Xarxa Global de Socieconomia

Solidària. És soci fundador de l’Institut Cajamar i participa en la coordina-ció del Moviment Jubileu Sud, que va promoure els plesbiscits sobre el Deute i sobre l’ALCA.

[Sinopsi] Humanizar lo infrahumano és la primera obra d’una trilogiaque té com a eix central el sentit ontològic de l’ésser humà en el context

social i psicològic de la crisi civilitzadora que viu la humanitat, en aquestcas des del vessant filosòfic. Més tard s’abordarà l’econòmica i l’educativa.En aquest llibre s’intenta trobar respostes a interrogants sobre la naturale-sa de la humanitat.

La dimensió cooperativa de Jordi Garcia, Jordi Via i Lluís M. Xirinacs

Jordi Garcia i Jordi Via són cooperativistes i membres de la Xarxa d’Economia Solidària; Lluís M. Xirinacs, doctor en filosofia i investigador sobre el pensament global

[Sinopsi] A hores d’ara és clar que els dos grans paradigmes que vanregir les economies occidentals del segle XX , el keynesianisme i el neolibe-ralisme, ja no serveixen per inspirar el nou segle que hem començat. Ésnecessari reinventar l’economia i, per tant, una de les seves cèl·lules bàsi-ques, l’empresa, empantanada en una organització jeràrquica del treball,una relació merament egoista amb la societat i una percepció ultracompe-titiva del món dels negocis. Davant d’aquesta situació, neixen per onsevu-

lla brots d’una nova forma de fer empresa al servei de les persones. Aquestsbrots pertanyen sovint a una espècie molt arrelada, que s’ha mostrat parti-cularment resistent als embats del capitalisme: la cooperativa.

144 Annexos



Economia solidària de Caterine Galaz i Rodrigo PrietoCaterine Galaz és doctorada en Educació i Societat, màster en

Educació, màster en Polítiques Socials i Gestió Local i llicencia-da en Comunicació Social. Rodrigo Prieto Droguillas és doctor i màster en Psicologia Social (UAB), llicenciat en ComunicacióSocial i periodista.

[Sinopsi] En un món travessat per l’individualisme, la lògica del lucre il’obtenció del màxim benefici al menor cost possible, reflexionar i somiaramb una economia solidària no sols és necessari, sinó urgent. Sobre aques-ta base, Caterine Galaz i Rodrigo Prieto reflexionen i qüestionen els meca-

nismes en els quals es fonamenta el capitalisme neoliberal imperant i elsseus efectes sobre l’entramat social i la subjectivitat.

Praxis de la esperanza de Daniel JoverDaniel Jover és soci i fundador de l’equip Promocions, membre del Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, de l’Institut PauloFreire i de la Xarxa d’Economia Solidària.

[Sinopsi] Aquest llibre és una reflexió des de l’experiència que plantejaalternatives d’educació més enllà de l’escola, d’ocupació més enllà del tre-ball assalariat i els canvis del mercat laboral. És una altra forma d’empren-dre en una economia social i solidària, camps del compromís de l’autor alllarg de trenta anys. A manera d’assaig impressionista, i unint l’opció per-sonal amb la professional, denuncia el fals dilema entre realitat i utopia,perquè les fronteres del possible es revelen noves dimensions de la realitatque no havíem sospitat. És una aposta per situar les polítiques d’educació iocupació al servei dels drets humans i l’ètica de la igualtat.

145



La dimensión perdida.La inmensidad de la medida humana.de Manfred Max-Neef

Manfred A.Max-Neef economista xilè, és fundador executiu del Centre d’Alternatives per al Desenvolupament de Xile. Rector de la Universitat Bolivariana, el 1993 va rebre el premio Nobel

Alternatiu d’Economia.

[Sinopsi] Quin és el significat de democràcia, llibertat, dignitat humana,nivell de vida, autogestió, èxit? És un assumpte referit a béns o a persones?Per descomptat que afecta persones. Però les persones poden ser ellesmateixes només en grups petits. Hem d'aprendre a pensar en termes d'una

estructura capaç d'operar amb una multiplicitat d'unitats de petita escala. Siel pensament econòmic no és capaç de copsar això, aleshores és inservible.La dimensió dels sistemes humans apareix tan sols com una part de la teo-ria econòmica moderna per promoure el gegantisme a través de les econo-mies d'escala. L'anàlisi concreta de les unitats petites com a element cen-tral d'una teoria apareix en aquests darrers anys. Però allò petit no és altracosa que la immensitat a la mesura humana.

Participacció!de Col·lectiu IllacruaIllacrua és una revista mensual, especialitzada a tractar l’ac-tualitat social, política i cultural des de les anàlisis i alternati-ves que aporten els anomenats nous moviments socials.

[Sinopsi] Per al canvi social, no n’hi ha prou amb la protesta; també calproposar alternatives i practicar noves formes de vida que prefiguren ja lasocietat que volem. En aquest llibre, ens conten com crear formes col·lecti-

ves, democràtiques i sostenibles de treballar, consumir o invertir, distintesa l’empresa capitalista, el centre comercial o el banc de torn. Llegint aquestllibre podrem iniciar amb bon peu projectes d’economia solidària com unacooperativa de treball, un hort comunitari, una xarxa de barata o una coo-perativa de consum agroecològic, entre d’altres.

146 Annexos



147

Una visió general:

• COMÍN I OLIVERES, A. i GERVASONI I V ILA , L. (coord.) Democràcia econòmica.Vers una alternativa al capitalisme per al segle XXI . Fundació Segle XXI.Barcelona, 2009.

• L AVILLE, J. L. Economía social y solidaria. Una visión europea. Altamira.

Buenos Aires, 2004.• G ALAZ, C. i PRIETO, R. Economia solidaria, de l’obsessió pel lucre a la redis-

tribució amb equitat . I Premi Abacus. Ed. Icaria i Nordan, en col·laboracióamb la Xarxa d’Economia Solidària. Barcelona, 2006.

• G ARCIA , J. i L AVILLE, J. L. Economía solidaria y crisis capitalista. Jordi Garciai Jean-Louis Laville. Ed. Icaria i Nordan, en col·laboració amb la Xarxad’Economia Solidària. Barcelona, 2009.

• G ARCIA , J., V IA , J. i X IRINACS, L. M. La dimensió cooperativa. Ed. Icaria iNordan, en col·laboració amb la Xarxa d’Economia Solidària. Barcelona,2006.

• GUERRA , P. A. Socioeconomía de la solidaridad . Nordan. Montevideo, 2002.• R AZETO MIGLIARO, L. Las empresas alternativas . Nordan. Montevideo, 2002.

Aspectes concrets:

• A LSINA , O. (coord.) La banca ética. Mucho más que dinero. Ed. Icaria.Barcelona, 2002.

• A RRUDA , M. Humanizar lo infrahumano. Ed. Icaria i Nordan, en col·labo-

ració amb la Xarxa d’Economia Solidària. Barcelona, 2005.• B ALLESTEROS, C. Tu compra es tu voto. Consumo responsable, ecología y soli-

daridad . HOAC. Madrid, 2007.• B ALLESTEROS, C., DEL RÍO, E., i REAS L’auditoria social i l’economia solidària.

Fundació Deixalles. Palma de Mallorca, 2004.• C ASANOVAS I PRAT, J. El cooperativisme a Osona. Eumo Editorial. Barcelona,

1998.• DEL RÍO P ARACOLL, N. Rescata tu dinero. Finanzas solidarias y transforma-

ción social. Talasa. Madrid, 2003.

• FUNDACIÓ DEIXALLES. Fundació Deixalles. Vint anys recollint pel canvi .ECOS. Barcelona, 2007.

Annex VII

Bibliografia



148 Annexos

• FUNDACIÓ ENGRUNES. Fundació Engrunes. Un nom propi contra la pobresa.ECOS. Barcelona, 2008.

• GRUPO L A V ELOZ COOPERATIVA Democratizando la economía. Diez años de

experiencias del Grupo La Veloz Cooperativa. Ed. Grupo La VelozCooperativa. Saragossa, 2003.

• HERNÁNDEZ, S. Fem cooperatives. Fundació Roca i Galès. Barcelona, 2003.• ILLACRUA , REVISTA ¡Participacción! Caja de herramientas para la economía

solidaria. Ed. Icaria i Nordan, en col·laboració amb la Xarxa d’EconomiaSolidària. Barcelona, 2007.

• IRIZAR I. Cooperativas, globalización y deslocalización. MondragonUnibersitatea. Arrasate, 2006.

• JEANTET, T. La economía social europea o la tentación de la democracia en

todas las cosas . CIRIEC-España. València, 2000.• JOVER, D. Praxis de la esperanza. Educación, empleo y economía social. Ed.

Icaria i Nordan, en col·laboració amb la Xarxa d’Economia Solidària.Barcelona, 2006.

• L A P ALETA . La Paleta. Una història arrelada al territori . ECOS. Barcelona,2008.

• M ANCE, E. A. La revolución de las redes. Ecosol i altres. Mèxic, 2008.• M ANCE, E. A. Redes de colaboración solidaria. Aspectos económicos, filosó- ficos: complejidad y liberación. UACM. Mèxic, 2002.

• M AX -NEEF, M. La dimensión perdida. Ed. Icaria i Nordan, en col·laboracióamb la Xarxa d’Economia Solidària. Barcelona, 2006.

• MOL-M ATRIC. Mol-Matric. Donant forma a l’autogestió. ECOS. Barcelona,2006.

• MONTAGUT, X., i V IVAS, E. (coord.) ¿Adónde va el comercio justo? Modelos y experiencias . Ed. Icaria. Barcelona, 2006.

• MONTAGUT, X., i V IVAS, E. (coord.) Supermercados, no gracias . Ed. Icaria.Barcelona.

• MORALES, A. C. Competencias y valores en las empresas de trabajo asociado.CIRIEC España. València, 1998.

• P ADULLÉS P ARICIO, X. La Cooperativa Obrera de Viviendas. Una utopia obre-ra feta realitat. Ajuntament del Prat. El Prat de Llobregat, 2006.

• PLANA I G ABERNET, G. El cooperativisme català o l’economia de la fraternitat.Escola Universitària d’Estudis Empresarials (UB), Fundació FrancescFerrer i Guàrdia, Fundació Roca i Galès. Cornellà de Llobregat, 1998.

• REAS Economía solidaria para la transformación social . Informe de las redes de economía solidaria del Estado español. REAS. Ministeri de Treballi Immigració, 2008.

• S ASIA , P. M. i DE LA CRUZ, C. Banca ética y ciudadanía. Trotta. 2008.

• SCHWEICKART, D. Más allá del capitalismo. Ed. Sal Terrae. Santander, 1993.• TRÈVOL. Trèvol. Corredors de fons . ECOS. Barcelona, 2006.



149

• V IAPLANA , A. La conquesta de l’empresa. ECOS. Barcelona, 2006.• V IVERET, P. I EQUIPO PROMOCIONS Reconsiderar la riqueza y el empleo. Ed.

Icaria i Nordan, en col·laboració amb la Xarxa d’Economia Solidària.

Barcelona, 2006.

Revistes

• Nexe, quaderns d’autogestió i economia cooperativa. Federació deCooperatives de Treball de Catalunya

• Cooperació Catalana. Fundació Roca i Galès• Cooperatives de Treball . Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya

• www.ciriec-revistaeconomia.es Revista del Centro Internacional deInvestigación e Información sobre la Economía Pública, Social y Cooperativa

• www.riless.org/otraeconomia Revista de la Red de InvestigadoresLatinoamericanos de Economía Social y Solidaria

• www.ica.coop/publications/review Revista electrònica de l’AliançaCooperativa Internacional

Portals• www.xarxaecosol.org • www.economiasolidaria.org • www.cooperativescatalunya.coop• www.observatori.coop• www.cooperativestreball.coop• www.fets.org • www.ecoconsum.org

XES Economia Solidaria

Documents

Transcript of XES Economia Solidaria