Xerrameca #72

40
72 Revista trimestral de l'Escola Pia de Sabadell Desembre 2014 XERRAMECA SANT JOSEP DE CALASSANÇ EXCHANGE IN ENGLAND SETMANA SOLIDÀRIA DIA DE LA CIÈNCIA CONVIVÈNCIES EXCURSIONS VERTEBRATS ANNA VIVES

description

Revista de l'Escola Pia de Sabadell . Primer trimestre del curs 14-15

Transcript of Xerrameca #72

Page 1: Xerrameca #72

72Revista trimestral de l'Escola Pia de Sabadell Desembre 2014XERRAMECASANT JOSEP DE CALASSANÇEXCHANGE IN ENGLANDSETMANA SOLIDÀRIADIA DE LA CIÈNCIACONVIVÈNCIESEXCURSIONSVERTEBRATSANNA VIVES

Page 2: Xerrameca #72

1

SUMARI

1

INFANTIL 3

PRIMÀRIA 8

ESO 15

BATXILLERAT 21

PASTORAL 26

CPS 33

AMPA 35

ESCOLA 37

Page 3: Xerrameca #72

EDITORIALApreciats amics i amigues,

En aquest escrit del primer trimestre a la nostra revista és habitual que us expliquiquines han estat les actuacions principals dutes a terme a l'escola aprofitant elsmesos d'estiu. Aquest any les actuacions han estat moltes i diverses, però moltesd'elles han vingut motivades per l'entrada en vigor de les noves disposicions legalsque ens obliguen a adequar els nostres edificis i instal•lacions a la normativa deprotecció contra incendis. Nosaltres no hem estat cap excepció i en aquest sentit hacalgut dotar l'edifici d'una xarxa centralitzada de sistemes de detecció d'incendis ­

sensors a tots els espais de l'escola ­ , de sistemes d'extinció ­ boques d'aigua i extintors ­ i finalment hacalgut sectoritzar les escales i l'edifici amb portes resistents al foc moltes d'elles dotades de manetesantipànic. Aquestes actuacions s'han dut a terme tant a l'edifici escolar com al pavelló i certament hancanviat l'aspecte d'alguns racons de l'escola.

Una novetat de caire molt més pedagògic ha estat l'entrada de la nostra escola en el programa PAC(Programa d'Auxiliars de Conversa) coordinat des de la Federació d'Escoles Cristianes de Catalunya(FECC). A finals del curs passat vàrem sol•licitar formar part d'aquesta iniciativa amb la incorporació ajornada complerta d'un/a auxiliar de conversa nadiu/a provinent d'algun país de parla anglesa. Ens va serassignat l'Abdul ­ un noi de vint­i­pocs anys ­ provinent de Londres qui s'ha incorporat i segueix una rutaitinerant per l'escola des de 4t de primària fins a batxillerat, essent una referència per l'alumnat en tot allòque es refereix a dicció, pronúncia i en definitiva, competència oral en llengua anglesa. Des de l'equipdirectiu valorem molt positivament aquesta col•laboració. Som conscients que els auxiliars no són docentstitulats i que la majoria d'ells són molt joves i de vegades es poden mostrar tímids quan interactuen amb elnostre alumnat, però sota el guiatge de les nostres mestres les seves intervencions a l'aula són profitoses.Cal considerar diversos factors que contribueixen a l'èxit de la iniciativa com ara el fet que aquestespersones resulten molt interessants pels nostres alumnes i reben una atenció molt forta i potserencarregarem un article al departament de llengües estrangeres on s'expliqui amb detall aquest projecte.A nivell logístic l'Abdul està hostatjat per una família de l'escola diferent cada trimestre, els quals elproveeixen d'esmorzar, sopar i una habitació amb intimitat, fent­se càrrec també de la seva manutenció elscaps de setmana.

Ja podem afirmar que el nou batxillerat d'Arts de l'escola ja és una realitat. Ara complirem el primertrimestre amb set alumnes inscrits en aquesta modalitat. Poden semblar pocs, però són prous perengegar el projecte. Reflexionant sobre aquest aspecte numèric jo mateix recordava com més de quinzeanys enrere vaig rebre l'encàrrec per part de la direcció d'engegar les assignatures del batxillerat científic­ tecnològic i en aquell moment ho vàrem fer amb dos alumnes. O el record agredolç de l'enyorat MartíGasull fent classes de llatí a una alumna de primer de batxillerat en el nostre primer curs en la quealeshores era una etapa nova a l'escola. Tots aquests projectes han reeixit i s'han consolidat dins la nostraoferta educativa, de la mateixa manera com estem segurs ho farà la nova modalitat d'arts.

I finalment haureu observat que la tipografia de la portada d'aquest número és diferent. Hem adoptat leslletres dissenyades per l'Anna Vives, a qui alguns de vosaltres recordareu haver vist als mitjans decomunicació arran de l'adopció de la seva tipografia per part del primer equip de futbol del FC Barcelona.A la secció de batxillerat trobareu més informació sobre l'Anna i la visita que ens va fer a l'escola.

Molt Bon Nadal a tothom

Jordi FontobaDirector­Gerent

22

Page 4: Xerrameca #72

3

INFANTIL

3BBEENNVVIINNGGUUTTSS!!!!!!

Page 5: Xerrameca #72

4

INFANTIL

4

PPIINNTTEEMM BBOOSSSSEESS DDEE RROOBBAA AAMMBB EELLSS PPEEUUSSCom cada any, els alumnes de P3:

hem de decorar la bossa de roba per poderportar els àlbums i els informes al final decada trimestre. Aquest curs, les mestresens han dit que hi estamparíem els nostres peus. Primer de tot, ens vam descalçar i ens van pintar amb unpinzell, que feia moltes pessigolles, la planta del peu amb diferents colors.

Ens traiem lasabata i el mitjó: com

costa!!!!

Quinespessigolles!

Quan el peu estava bencobert de pintura, elvam posar a sobre dela bossa i la nostrapetjada va quedar benmarcada.

Per netejar­nos elpeu, el vam posar adins d'un bol ambaigua i sabó i ensvam eixugar amb unatovallola.

Seguidament, vamhaver de posar­nosel mitjó i la sabata.

Aquest és el resultat de la nostra bossa. Ja està preparada per poder­hi posarles nostres feines!!!

Desitgem que us agradi molt tot elque hi posarem!!!

Fins aviat!!!

BON NADAL!!!

Page 6: Xerrameca #72

INFANTIL

55

AANNEEMM AALL ZZOOOO!!Les serps, les tortugues i els tigres vam anar al zoo a aprendre més coses de l'animal de la classe.

Les serps vam fer un taller on vam poder veure diferents vídeos de naixements,espais... També vam poder tocar un ou de serp, la seva pell i vam veure un esquelet.Més tard van entrar al terrari a veure diferents tipus de serps i finalment en vamtocar i en vam poder sentir el batec del cor. Els més valents es van atrevir a posar­se la serp al voltant del coll.

Les tortugues vam veure un vídeo amb els diferents tipus de tortugues, ens van ensenyar un ou, lesescates... i ho vam poder tocar. Vam diferenciar les tortugues marines de les terrestres a partir de lesseves closques. Al terrari vam observar i tocar la tortuga BRUNA i en vam veure d'altres. I finalment vamveure les seves cries: els cuidadors les ajudaven a créixer per deixar­les en llibertat.

Els tigres, primer, vam anar a observar de lluny l'única tigresa que hi havia, la PERTAMA, però estavadormint. Ens van explicar, que els tigres acostumen a dormir molt durant el dia i que és difícil veure'lsactius. Després vam anar a veure un vídeo que ens parlava de l'hàbitat dels tigres, de la seva alimentació,reproducció... Vam diferenciar diferents animals felins i finalment vam observar el crani d'un tigre, elsseus ullals i diferents tipus de pell de tigre i d'altres felins.

Page 7: Xerrameca #72

INFANTIL

66

Després d'haver anat a conèixer el nostre animal, ens vam trobar tots al dofinari per veure l'espectacledels dofins. Quan va acabar, vam anar a dinar a una zona on hi havia un parc molt divertit envoltatd'animals de granja.

Ens ho vam passar molt bé, ens va agradar molt veure el nostre animal de prop i vamaprendre moltes coses!

EEXXCCUURRSSIIÓÓ DDEE PP55 AA CCOOLLLLSSEERROOLLAA

Vam anar a veure un audiovisual relatiu a la flora i fauna de Collserola

En acabar, vam seguir l'itinerari pel bosc marcat pels monitors . Ens vanfer un joc per buscar fulles segons la forma que tenien i ho vamrelacionar amb els arbres corresponents.

Quan vam arribar al centre d'informacióde Collserola primer vam esmorzar

Seguidament les monitores ens van explicar el quefaríem durant l'estona que estaríem amb elles

Page 8: Xerrameca #72

INFANTIL

57

Vam fer un joc de pistes buscant animals que vivien a Collserola segons les petjades, la mida i el quemenjaven.

Vam aprendre moltes coses i ens ho vam passar molt bé.

Després vam anar caminant fins a l'àrea de lleure i allà vam dinar i jugar

Gràcies a aquesta sortida hem conegut Collserola!!!!!!

Page 9: Xerrameca #72

68

PRIMÀRIA

11rr AA ­­ EEllss TTiiggrreess

Page 10: Xerrameca #72

7

PRIMÀRIA

9

Page 11: Xerrameca #72

PRIMÀRIA

810

22nn AA ­­ EEllss CCiieennttííffiiccss

LLaa ppoommaa aa 33rrCada matí, i sempre que ho necessitem, a classe fem activitats que ens ajuden a relaxar­nos i a connectaramb les nostres emocions i sensacions.Aquest mes, aprofitant que a medi estem treballant els sentits, la nostra mestra ens va demanar queportéssim una poma. No sabiem massa que en faríem, però el dia que vam fer l'actitvitat ens vasorprendre quantes coses es podien experimentar amb una fruita tan coneguda.

Page 12: Xerrameca #72

PRIMÀRIA

911

Un cop feta l'activitat, vam recollir en un full tots els passos que haviem seguit:

EELLSS AALLUUMMNNEESS DDEE 44TT TTRREEBBAALLLLEEMMLL''OORRTTOOGGRRAAFFIIAA AAMMBB UUNN MMÈÈTTOODDEE NNOOUU“Bona ortografia sense esforç” és el títol del nou mètode que hem engegat els nens i nenes de 4t deprimària per treballar l'ortografia.Es tracta d'un entrenament visual que pretén fixar a la nostra ment les 100 paraules més habituals delcatalà, per començar, i tantes com ens sigui possible més endavant. És un entrenament diari que ens hemagafat amb moltes ganes i molta motivació. Tot just comencem, així que encara no en podem veure elsresultats. Tot fa esperar, però, que en traurem un bon profit!

Primer memoritzem les paraules fins a ser capaços de projectar­les a la nostra pantalla mental.

Page 13: Xerrameca #72

PRIMÀRIA

1012

Després diem les paraules, primer del revés i després del dret, mentre la nostra parella comprova que hoestem fent correctament.

Un cop fet, el nostre companys ens fa cinc preguntes relacionades amb l'odre, el color, els accents... deles paraules memoritzades.

Si som capaços de respondre­les bé unes quantes vegades passarem a memoritzar paraules que tinguinmés lletres.

Ben aviat començarem a treballar amb les 100 paraules més habituals en català. Però la feina serà unamica diferent. Ja us anirem explicant com funciona. Segur que ens en sortirem molt i molt bé!!

Page 14: Xerrameca #72

PRIMÀRIA

1113

EELLSS AALLUUMMNNEESS DDEE CCIINNQQUUÈÈ IINNVVEESSTTIIGGUUEEMM......EELLSS AANNIIMMAALLSS VVEERRTTEEBBRRAATTSS:: LLAADDIISSSSEECCCCIIÓÓ DD''UUNNAA TTRRUUIITTAA DDEE RRIIUU

Els alumnes de cinquè, dins de l'àrea de medi natural, hem estudiat els animals vertebrats. Dins d'aquestgrup d'animals hem estudiat els peixos. La truita de riu ha estat l'animal triat per fer­ne una dissecció. Usexplicarem la nostra experiència.

EN PRIMER LLOC...Vam organitzar­nos en grups i vam preparar tots els estrisnecessaris per tal de realitzar la dissecció: safates, tisores, pinces,guants, microscopi i les truites de riu.

OBSERVEM...Vam fer­ne una observació externa i vam localitzar­ne les parts: cap, tronc i cua. En especial vam poderveure la línia lateral, l' opercle i els diferents tipus d'aletes. També vam observar detingudament la boca:llengua, dents, orificis nasals i ulls.

L' HORA DEL MICROSCOPI...Aquest va ser un dels moments més especials de l'activitat. Vam fer un tall a la pell del peix i amb unespinces vam dipositar­ne un tros en un portaobjectes. Tot seguit, vam observar les escates en elmicroscopi.

Page 15: Xerrameca #72

PRIMÀRIA

1214

ELS ÒRGANS INTERNS...Vam obrir la truita de riu de manera transversal i amb molt de comptevam anar traient els òrgans interns del peix. Vam observar­ne: el ronyó,el cor, l'estómac, l'intestí, el fetge, la cloaca i la bufeta natatòria. Vam fermolta atenció a les brànquies i vam entendre com funcionen per aextreure l'oxigen de l'aigua.

L' EXTRACCIÓ DEL CRISTAL·LÍ...

Encara que amb dificultats, amb l'ajuda de la mestra , vam separar unull del cap i li vam tallar la còrnia. Després en vam extreure el cristal· lí.El cristal· lí és un esfera petita que funciona com una lupa. Vam col· locarel cristal· lí damunt d'un full escrit i vam comprovar com les lletresaugmentaven.

Tota aquesta observació ens va servir per aprendre més coses dels animals vertebrats, en especial delspeixos.

EELL NNOOSSTTRREE AADDNNUna de les unitats de medi que hem treballat ha estat lacèl· lula, de la qual sabíem ben poca cosa. Un cop acabada launitat, ens van fer un taller i un dels experiments va ser trobarel nostre ADN amb la pròpia saliva.

Va ser molt interessant, curiós i divertit. Ens vam adonar queamb material molt senzill, que normalment tenim a casa,podíem saber si una substància era àcida o bàsica; que elmaterial genètic és com el DNI de les persones, únic i que enun laboratori s´utilitza un material concret (pipeta, tub d´assaig, proveta...).

Ha estat una activitat molt diferent i enriquidora. Com podeu comprovar en aquestes fotografies, estem«bojos per la ciència».

Page 16: Xerrameca #72

1515

ESOCCHHIILLDD LLAABBOOUURR 11sstt EESSOO CCIn the world, there are about 158 millions children who work. Sharif is one of these children. He is elevenyears old. He works in a shoes factory. He doesn't see his family because he sleeps in the factory. He getsup early to start work. He doesn't have free time only one day. In his little free time, he plays with otherchildren who work in the factory.

We think child labour is unfair. Children don't have progress, education, happiness and they look older andhave bad clothes.

LLeess nnoossttrreess ccoonnvviivvèènncciieessLes convivències van començar bé. Vam sortir cap a CanSans de Fellines a 1/4 de 9 del matí i després vam parar auna àrea de servei a esmorzar. Vora les 11 del matíarribàvem a la casa.

Allà ens van fer una xerrada de normes i funcionament de lacasa i tot seguit vam deixar l'equipatge a les habitacions.Durant el dia fèiem activitats per grups i a la nit jocsnocturns.

En els àpats fèiem torns de parar la taula. Tothom va estarparticipatiu i no hi va haver gaires molèsties. Mentre uns paraven taula, a fora, els altres estàvem cantantcançons populars amb els mestres i les guitarres. La nit va estar bé, tot i algunes bogeries!!

Una de les coses que més em va agradar va ser el temps lliure, ja que a la casa hi havia molt d'espai percórrer o per fer el que volguéssim. Va haver­hi alguns problemes, però no van ser greus. També va tocarfer una excursió en la qual vam parlar i ens vam conèixer millor.

El menjar no va ser dolent en comparació amb altres cases de colònies. Durant totes les colònies, hi vahaver molt bon rotllo i tots ens vam conèixer de forma agradable... que és el que volíem fer.

Ferran Expósito 1r Eso A

Page 17: Xerrameca #72

ESO

1416

FFiirraa SSaanntt JJoosseepp ddee CCaallaassssaannççEl passat dia 27 de novembre, vàrem celebrar el patró de l'escola, St. Josep de Calassanç. Va ser un diapassat per aigua que ens va fer aturar a mig matí les activitats que els alumnes de 2n d'ESO havienpreparat. Tot i així, vàrem tenir una estona per gaudir de les diferents propostes.

A continuació, hem fet un recull d'algunes instantànies que ens va deixar el matí.

Amb els ulls tapats, els nens haviend'identificar el menjar que tastaven.

Damunt d'un banc, lluitaven amb «xurros», aveure qui perdia abans l'equilibri.

Amb la cara enfarinada, encara haviende completar una cursa de sacs.

Amb les mans lligades a l'esquena, els nenshavien de menjar­se la poma penjada delcordill.

Page 18: Xerrameca #72

ESO

1317

UUNNAA EEXXPPEERRIIÈÈNNCCIIAA IINNOOBBLLIIDDAABBLLEEOOppiinniióó ssoobbrree lleess ccoonnvviivvèènncciieess ddee 33rr dd’’EESSOO

El passat 15 d’octubre, els nois i noies de tercer d’ESO vam anar a passar tres dies a lacasa de colònies Flor de Neu, al Castell de l’Areny. Aquí tenim l'opinió de tres alumnes:<<El lloc era bastant acollidor, la gent que ens va atendreforça amable i l’experiència totalment nova. Les activitats,per molt que fossin escasses, van ser molt engrescadores:kayak, un circuit d’orientació, tirolines i escalada. Totesvan potenciar les relacions entre els companys. El simplefet d’abandonar la rutina del dia a dia, les classes, lespresses i, alhora, la comoditat del sofà i la televisió, peranar a conviure junts cada instant del dia en un lloc tandiferent al que vivim, ens va fer forjar nous vincles ambpersones que, potser, no s’havien avingut mai ambnosaltres, o bé, millorar l’amistat amb aquells amb quimanteníem una relació estreta. Tot això ens ha permès passar estones plegats, envoltats d’un entorndiferent a la monotonia de l’escola. Considero que tots hem viscut aquestes convivències molt mésintensament que les d’altres anys, i que hem aprofitat al màxim cada moment. Hi ha hagut temps per alsplors i per a les rialles, i instants de malentesos i reconciliacions. Malgrat tot, el record que penso que totstenim d’aquesta experiència efímera però intensa, romandrà nostàlgic dins nostre per sempre>>

Adrià Aguacil, 3r ESO A

<<El que ens va cridar més l’atenció va ser que la casa,en realitat, era en un petit poble. Vam gaudir de moltesestones lliures i de la descoberta de racons amb encantpropi. Han estat les millores colònies de la meva vida; i esdeu, sens dubte, a les activitats que vam realitzar. Quanens va tocar fer l’activitat de kayak, un autocar ens vadur a un pantà proper a la casa, i els monitors ens vanexplicar la normativa que havíem de seguir. Ens van dirque ens agrupéssim en parelles o en grups de tres, i jovaig fer un grup amb dues companyes més. Tot i que vam

tenir petits problemes de coordinació amb el rem, gaudírem del preciós paisatge que ens envoltava. Elmillor va ser veure que en un punt del pantà, uns arbres sobresortien de l’aigua; les seves branquesblanques, donaven un toc misteriós al viatge. Bé, escric aquestes línies amb nostàlgia per aquellesestones úniques. Penso que és una bona forma d’acomiadar aquestes convivències. Les últimes, sí, peròtambé les millors>>

Mireia Fernández, 3r ESO A

<<Ens va sorprendre que el poble fos tan petit, amb només una ermita, un restaurant, la casa de colònies ipoc més. Les activitats em van semblar entretingudes. Dijous, vam fer rocòdrom. Tothom estava una micaespantat o sorprès, ja que és un esport poc freqüent. Consistia a pujar per una paret natural d’uns deumetres amb peces de rocòdrom. Inicialment, ens ho preníem amb respecte, però un cop superada laprimera impressió, pujàvem i baixàvem tranquil•lament. A la tarda, vam fer bosc vertical. Primer, ens van

Page 19: Xerrameca #72

ESO

1418

fer una introducció sobre com posar­nos l’arnès i com fer servir els mosquetons i la politja. Elcomençament del circuit era el més difícil, però, un cop superat, ens calmàvem. La tirolina gran era alfinal. Tot i que acabàvem amb les mans destrossades, ho tornàvem a fer una vegada i una altra. Per mi,han estat les millors colònies>>

Núria Mas, 3r ESO A

33rr EESSOO –– JJooccss aaffrriiccaannssDesprés de dedicar algunes de les nostres hores de pati apreparar­los, vam començar la tarda amb molta energia, i ambganes de passar­nos­ho molt bé amb els nens de 3r i 4t dePrimària. Ens vam distribuir i organitzar pel pati i vam prepararels diferents jocs i proves. Quan van arribar els nens, tambéamb moltes ganes de divertir­se i conèixer gent, vam podercomençar les explicacions i tot seguit els jocs!

Òbviament hi havia actituds i reaccions diferents entorn alsdistints jocs i companys, de la mateixa manera que nosaltresteníem reaccions també diferents segons fos el grup que enstocava en cada moment. Un dels jocs als que vam jugar era elsenegalés Mbube Mbube – en català, "lleó lleó" ­ que consistiaa fer una rotllana tots junts, i que dos dels nens – un impalaamb els ulls tapats, i un lleó amb els ulls descoberts – esposaven al centre de la rotllana; l’impala havia de trobar el lleói aquest escapar­se, mentre els nois de la rotllana cridaven“Mbube Mbube” més fort i ràpid si el lleó era a prop, o més fluixi lent si el lleó era lluny.

Els nens van ser molt agraïts i vam xalar tant ells com nosaltres. A banda que els jocs els agradessin més omenys, també perquè els vam donar una tarda divertida i diferent, i els vam acostar una mica més a lacultura africana. Una de les coses que vam aprofitar per fer, si ens quedava temps després d’haver fetalgunes rondes de joc, i si els nens participaven i ho estaven passant bé, va ser fer alguna rotllanaconjunta, i proposar variacions sobre el joc.

Va valer la pena aquesta estada amb els nens més petits, i l’esforç que hi vam dedicar. Ens ho vam passarmolt bé!

Anna Felip, Marina Blázquez, Cristóbal Martínez,Roger Sabater, Nil López, Pol Roselló

Page 20: Xerrameca #72

ESO

1519

44tt EESSOO –– CCoonntteess aaffrriiccaannssAproximadament 30 voluntaris de 4t d’ESO ens vam oferir aparticipar en la Setmana Solidària actuant en dues obres perals més petits (1r i 2n d’educació primària), representant doscontes africans. Els dos contes pretenien fer reflexionar alsnens i nenes d’una manera interactiva i dinàmica. Primer, vamfer la representació, i després una segona part dinamitzadaper les nostres preguntes, dedicada al pensament al voltantde la moralitat de cada conte.

Nosaltres vam dedicar unes quantes hores d’esbarjo aaconseguir escenificar i interpretar bé els contes; ens vam

encarregar també de crear i preparar el decorat, amb la finalitat d’aconseguir un bon ambient teatral.

El primer dels contes escenificats va ser “El baobab”: un conill anava caminant per la sabana un diaassolellat i com que tenia molta calor va buscar una ombra sota un baobab, un arbre tan generós que, abanda d’oferir­li ombra, li va donar fruites, i fins i tot li va obrir el seu cor ple de tresors. El conill, moltagraït, els va donar tot a la seva dona conilla, qui, mentre els lluïa, va fer que la seva amiga hiena, gelosa,demanés al seu marit que aconseguís joies per a ella. El marit hiena, amb presses i ànsia per fer feliç laseva dona, va anar a demanar al baobab que li obrís el cor; aquest, amb tota la seva bona voluntat, l'hi vaoferir, i la hiena amb egoisme va esgarrapar­lo i ferir­lo. El baobab, tot trist i dolgut, es va tancar i mai mésva obrir el seu cor a ningú.

El segon dels contes va ser “La pell platejada del cocodril”, una adaptació lliure de l’original “La pelldaurada del cocodril”: el cocodril tenia una bonica pell platejada, lluent, molt bonica; cada nit enpresumia davant dels animals que anaven a beure aigua al seu llac, i tots els animals l’admiraven ienvejaven. El cocodril, ufanós, va decidir sortir a passejar també de dia, per poder lluir encara més laseva bonica pell platejada. De tant exposar­se al sol, finalment la seva pell es va anar cremant, i vaquedar d’un color marronós, tal com la té ara; els animals van deixar d’admirar­lo i el van anar deixant debanda. El cocodril, avergonyit, ja només treu els ulls i el nas fora de l’aigua, perquè els animals no elvegin.

Cada un dels contes volia representar una sèrie de valors que en la ronda de preguntes i observacionsvam anar descobrint amb els petits. Ens van demostrar que tenien les coses clares, que havien entès elmissatge de cadascun dels contes, i ens va sorprendre el seu raonament molt sincer i natural.

Nina Olivé, Anna Ribas, Anna Bars, Judith Palomo,

Page 21: Xerrameca #72

ESO

1620

44tt dd’’EESSOO ii eell vviiaattggee:: eennss ffiinnaanncceemm!!Aquest any, amb motiu del viatge de final de curs els alumnes de 4t d’ESO hem venut els habituals estoigsde polvorons, de la casa Gamito; com a novetat hem incorporat la venda de cofres de bombons, de lamateixa casa.

El preu de venda de totes dues coses era 12€, dels quals nosaltres obtenim 5’80€ i 4’80€ respectivament.L’únic objectiu és abaratir el cost del viatge, que aproximadament és de 580€.

En total els alumnes hem demanat uns 2.000 estoigs de polvorons i uns 1.700 cofres de bombons,repartits en 3 comandes, que hem descarregat directament nosaltres. Els diners obtinguts de la venda elsha d’ingressar cada família al compte bancari habilitat per a tal causa. L’escola farà els càlculs pertinentsper saber quant costarà el viatge de cada alumne i saber quant ha estalviat cadascun de nosaltres.

Des del nostre punt de vista, la participació ha estat molt bona, i creiem que aquest projecte és moltbeneficiós i té molt èxit!

Alumnes de 4t

44tthh EESSOO IIttaallyy FFaaiirrThe Italy fair was the final project for our «crèdit de síntesi». In this project, we had to work in groups offour or five students and we had to the share the work. The main topic is Italy: its art, gastronomy,architecture, etc. There was a teacher assigned to each group to supervise and correct the daily work. Wewere working on this project all last week, searching information in the internet and planning the actualfair. Finally, we decided to do some activities to show younger students what we had learned about theItalian culture.

Our topic was the gastronomy typical of the Tuscany region. In the first period on Monday, all the groupswent to the gym to prepare the fair: place tables and chairs if they needed them, hang posters, lay all thenecessary equipment on the tables and organize the activities.

As soon as we ended all this preliminary work, children began to come. They were very excited, but theywere also very respectful towards the material and they participated in the activities with great interest.When they completed the task correctly, we rewarded them with some candy.

We think that it was a great experience and we are very happy with the results and surprised with theknowledge younger students have about Italy.

Page 22: Xerrameca #72

BATXILLERAT

1721

EEnnss vviissiittaa ll’’AAnnnnaa VViivveessEl dimarts 23 de setembre de 2014 l’Anna Vives, el seu germà Marc i la Tània van venir a

l’escola.. L’Anna és una noia amb la síndrome de Down

que treballa a la Fundació Itinerarium, juntament amb

el Marc i la Tània.. Vaig convidar l’Anna i el Marc a

fer una xerrada als alumnes de 2n de batxillerat de

l’escola, ja que jo he fet el Treball de Recerca sobre

la síndrome de Down i vaig pensar que, com a part

pràctica, estaria molt bé portar l’Anna per tal de

sensibilitzar els alumnes sobre la igualtat que hauria

d’haver-hi entre les persones amb la síndrome de Down

i nosaltres, i per prendre consciència de com estan

situades aquestes persones dins la societat, com se

les tracta, què podem millorar, etc.

Vaig pensar en l’Anna ja que és una persona amb la síndrome de Down que no s’ha centrat

en les seves discapacitats sinó en les seves capacitats i per això ha pogut escriure, amb

ajuda, un llibre on explica la seva vida.

En aquesta xerrada, l’Anna Vives juntament amb el

seu germà Marc i la Tània, van explicar com és

el dia a dia de l’Anna a la Fundació Itinerarium,

on ella treballa.. L’Anna i el Marc van explicar que

hem de mirar la vida amb optimisme i no mirar

les discapacitats sinó les capacitats que tenim. El

Marc també va dir que gràcies al treball en equip i

a l’esforç l’Anna està arribant a sensibilitzar

moltes persones. El seu lema és “Sumant capacitats”.

Per exemple, a partir de la tipografia creada per

l’Anna i els seus companys de la Fundació Itinerarium, que ha estat utilitzada en el casc

del Jorge Lorenzo (amb qui va compartir podi), i en els dorsals del Barça, s’ha sensibilitzat

molta gent.

Aquesta Fundació també promou altres projectes. Un d’ells és el Box 21 i consisteix en la

creació de circuits inclusius, és a dir circuits a la natura assequibles per a tothom, que no

estan pensats per anar a competir, sinó per anar a gaudir de la natura i per promoure una

vida sana fent esport en companyia. Kilian Jornet col•labora activament en la promoció d’aquestscircuits.

Durant la seva xerrada a la nostra escola, l’Anna i el Marc ens van passar vídeos on es

veia el que l’Anna ha anat aconseguint durant els darrers temps al costat dels seus

companys d’Itinerarium. Per tal d’acabar de completar la xerrada, vaig projectar un vídeo que

vaig gravar durant l’estiu en el qual es pot veure com és un dia amb l’Anna Vives a la

Fundació Itinerarium.

Trobo que va ser una xerrada molt interessant i motivadora. Una bona lliçó de vida!

Anna Bardají Martínez

2n de batxillerat A

Page 23: Xerrameca #72

ESO

1822

BATXILLERAT

2022

L’Anna Vives amb la classe de 2n de Batxillerat A

LLaa mmààggiiaa ii ll''iill••lluussiioonniissmmeeAquest és el títol del treball de recerca d'en Gerard Capellas, unalumne que cursa 2n de Batxillerat B a l'Escola Pia de Sabadell.

En Gerard va aprendre a fer diversos trucs de màgia amb cartesal llarg de 1r i a principis de 2n de Batxillerat, dels quals en vafer una selecció i va crear un espectacle de màgia de 26 minutsde durada. L'espectacle el va representar a 4 professors i va serfilmat per tal de penjar­lo a la seva web de màgia particular:

Web: www.maggery.cat

En aquest lloc web, a més de l'espectacle, s'hi poden trobar alguns trucs de màgia representats per ell.També cal destacar una secció anomenada "blog", on hi ha penjat molts vídeos interessants de magsimportants, com per exemple David Copperfield o Juan Tamariz.

Gràcies per dedicar un tros del teu temps a llegir aquest article.

Us saluda el Mag Gery

Page 24: Xerrameca #72

BATXILLERAT

1923

EEXXCCHHAANNGGEE IINN EENNGGLLAANNDDHave you ever been on an exchange? I was in one in October, in atown called Clacton, and in my opinion everyone should do itbecause it was a fantastic experience.

In the mornings, we met at our partner's school and while they weredoing class, we visited different places. For example, we went to Colchester, the first town of Englandinvaded by the Romans. We also visited the town of the witches called Wivenhoe and, for sure, we went toLondon.

We spent the afternoons with our partners doing a lot of activitiesthey had organised for us. One day we went to the cinema to see "TheMaze Runner", another day we went to the bowling, where we spent agreat time playing all together and, the last evening, we had dinner, allthe Catalan students with our English partners, so it was a veryemotional evening.

Finally, doing this exchange we could live with families that have a different culture and traditions. Theywere very kind and all of them received us very happily and, personally, I felt like home.

To sum up, if you have the option to do an exchange, don't hesitate to do it. You will learn lots of things in adifferent way and you will enjoy and have a great time with your friends.

Mireia Canut

"I've enjoyed this experience with my friends, my exchange partner andhis family, other exchange partners and my techers." Joan Campañà

"I think that it's an experience that everyone should have once in theirlives because apart from all the fun you have, you meet new people and anew culture and you learn a lot from it." Júlia Romero

"At Clacton Coastal Academy we received a warm welcome from ourexchange partners who kindly shared a typical English breakfast with usand showed us their school." Feliu Martí

"I think that going on this exchange is a great experience and if you arelooking forward to imrpove your English, this is your oportunity." MaxLlovera

"Having this experience will change your life. You learn the culture of thecountry, the traditions, but the most important thing: you make newfriends." Anna Soler

"It makes you see everything in a more open­minded way" Marta Rovira

Other students'comments

Page 25: Xerrameca #72

BATXILLERAT

2024

"Improving my English and learning a different way of life were the things thatmade me want to join the exchange." Guillem Ureta

"Clacton is a really small town, but it has the most peaceful and kind people Ihave ever met. The experience of being there alone is amazing." Arnau Marco

CCEELLEEBBRREEMM EELL DDIIAA DDEE LLAA CCIIÈÈNNCCIIAACom devien començar a interessar­se per la ciència Einstein o Roentgen o Curie o Ampère? Potser, noméspotser, quan estudiaven, van tenir la sort de participar en alguna activitat tan apassionant i taninspiradora com el Dia de la Ciència que els nois i noies de batxillerat van organitzar l'11 de novembrepassat. Gràcies als diversos tallers que els científics de segon de batxillerat van preparar, els participantsvan poder descobrir coses tan interessants com ara la manera de fer focs artificials, la forma del so o elpes de l'aire sobre les nostres espatlles.

Tots i cadascun dels tallers van oferir una visió diferent i entretinguda de la ciència, i els participants vanxalar investigant els misteris de les reaccions químiques, els estris del laboratori, la pressió atmosfèrica,el so, la llum, el magnetisme o els astres.

Les activitats del Dia de la Ciència estaven dirigides als alumnes des de 5è de primària fins a segon debatxillerat, però, a més, vam comptar amb uns convidats molt especials: la classe dels científics de segonde primària, i aquests són uns dels escrits que ens van fer arribar.

Page 26: Xerrameca #72

BATXILLERAT

2125

Page 27: Xerrameca #72

2226

PASTORALEELL RREESSPPEECCTTEE...... TTOOTT UUNN RREEPPTTEE

Per presentar la campanya de pastoral d’aquest curs, al mes de setembre,alguns professors voluntaris van fer una representació en format d’obra deteatre o de vídeo, on els alumnes van poder observar alguns comportamentspoc respectuosos i posteriorment com caldria actuar per no faltar al respecte aningú.

Per tal de treballar el respecte en el sentit positiu, al llarg d’aquest trimestre,cada classe des de primària fins a batxillerat, té la “Bústia del respecte”, onlliurement els alumnes han anat posant paperets amb missatges destacantmoments en què s’han sentit respectats. A final de trimestre, es llegiran a classe i,després de fer­ne una reflexió, s’enganxaran en una gran R de Respecte que tindran penjada a lacartellera de la classe al llarg del curs.

Per altra banda, els nens i nens d’educació infantil, han treballat el respecte a través de dos contes, i ambla tutora van estar parlant de moments en què s’han sentitrespectats i moments en què no, perquè sàpiguen fer ladistinció, sobretot destacant que, quan s’han sentit respectats,s’han sentit bé. Després, han decorat un paperet de color,alguns hi han posat el seu nom, altres han escrit la paraula"respecte" i els més grans han escrit accions o coses que s’hande fer per respectar a tothom. El resultat és un mural que estàexposat al passadís amb tots els paperets de colors envoltant laR de respecte.

De ben segur que amb aquest seguit d’accions i amb les que portarem a terme durant el curs,aconseguirem que el respecte no sigui un repte sinó una realitat.

SSEETTMMAANNAA SSOOLLIIDDÀÀRRIIAAAACCTTIIVVIITTAATTSS AA IINNFFAANNTTIILLEls nens/­es d’educació infantil van iniciar la Setmana Solidàriaamb l’explicació del conte “Valorem les coses”, mitjançant lapissarra digital. Es pretenia sensibilitzar­los envers lesmancances que pateixen a l’Àfrica i fer­los adonar de tots elsprivilegis que tenim aquí.

Durant la setmana van gaudir també decorant uns murals ambpintura dels colors de la bandera del Senegal i utilitzant pilotesde tennis a P3, rodets a P4 i vaporitzadors a P5.

Així mateix, van tenir l’oportunitat de rebre la visita d’una persona vinculada amb l’Àfrica, en Jordi Coll, elqual els va explicar la seva experiència a partir d’un conte aportant imatges i materials africans. Va ser unmoment més per pensar en les persones que necessiten ajuda. I per acabar­ho d’arrodonir, vanfamiliaritzar­se amb l’audició d’una cançó titulada “Malaika”.

Tot plegat va ser molt profitós!

Page 28: Xerrameca #72

PASTORAL

2327

CCOONNTTEESS AAFFRRIICCAANNSS AA CCIICCLLEE IINNIICCIIAALLUn grup de noies i noies de 3r d’ESO van representar un conteafricà a tots els nens de primer i segon de primària. Els va agradarmolt i van aprendre el valor del bon tracte i del respecte.

JJOOCCSS AAFFRRIICCAANNSS AA CCIICCLLEE MMIITTJJÀÀEnguany els nens i nenes de cicle mitjà han tornat a passar­ho moltbé jugant als jocs que els alumnes de tercer de secundària els havien preparat.

Es tracta d'un recull de jocs africans que els grans van preparar i adaptar per poder­hi jugar amb elspetits en forma de recorregut. D'aquesta manera els alumnes van poder participar en tots els jocs.

TTAALLLLEERR DDEE BBÀÀTTIIKKSS 55èè­­22nn dd''EESSOOEls alumnes de cicle superior al llarg d'aquesta setmana, hem estat observant les pintures africanes,colors que utilitzen, figures, sanefes, motius... moltes d'aquestes pintures les estampen en bàtiks, trossosde tela que després es poden utilitzar com a element decoratiu i ambla següent temàtica: paisatge de la sabana, animals, situacions de lavida quotidiana... Quant al color: utilització del vermell, groc, taronja,magenta, marró... tots ells, colors de gamma càlida .

Els de cinquè es van encarregar de recollir trossos de llençols quedesprés, conjuntament amb els companys de segon d'ESO, vampintar per convertir­los en els nostres propis bàtiks.

Aquestes composicions han estat creades amb un procedimentaquós: la témpera sobre un suport de roba de cotó, on s'ha dibuixat ipintat a partir d'uns esbossos elaborats pels alumnes de primària.

El fet de compartir aquesta activitat ha servit per treballar en equip,ser tolerants en l'execució, i conèixer una altra cultura diferent a lanostra

Aquests bàtiks han estat exposats al vestíbul de l'escola i es van poder veure a l’església durant l'actuacióde cloenda de la Setmana Solidària

Page 29: Xerrameca #72

PASTORAL

2428

TTAALLLLEERR DDEE VVEENNTTAALLLLSS AA 66èèEls alumnes de sisè, seguint l'estil de les pintures africanes, vamdecorar ventalls que després es van vendre el dia de la cloendaper fer una col•lecta de diners per donar a la campanya debeques del Senegal. Per cert, van tenir molt d'èxit perquè no enva sobrar cap!!!!

EELL SSEENNEEGGAALL EENNSS VVIISSIITTAA AA TTRRAAVVÉÉSSDDEELL PP.. JJOOSSEEPP MMaa.. CCAANNEETTEl divendres dia 7 de novembre els alumnes de 1r ESO varengaudir d’una magnifica lliçó de C. Socials i Solidaritat. El P. Josep Ma. Canet ens va transmetre tot el seuesperit de generositat i d’entrega als altres explicant­nos les seves vivències de 13 anys al Senegal.

Armat d’un Power point molt comunicatiu i de diferents objectes propis d’aquell país, tota la sessió vatranscórrer en un tres i no res entre preguntes, comentaris, curiositats i alguna reflexió profunda.

XXEERRRRAADDAA DD’’EENN SSIIMMOONN PPIIEERRRREEEls alumnes de 3r d’ESO van rebre la visita del P. Simon Pierre,director d’una de les escoles de Senegal. Primerament vacomençar situant Senegal al món i després va explicar com és lavida a Senegal i com viuen els joves d’allà. Una allau depreguntes que va anar responent van acabar de donar respostaa les curiositats i dubtes dels nostres alumnes. Tot plegat, va seruna xerrada propera i que, de ben segur, va fer obrir els ulls amés d’un.

JJOORRNNAADDAA DDEE VVOOLLUUNNTTAARRIIAATT AA LL''EEPP SSAALLTTResum/record d’un dia d’escola diferent: Diferent? Per què?Perquè va ser a Salt, en una escola d’estructura i format diferent. Parets molt animades i un pati, de terra iplantes… Perquè, d’entrada, no coneixíem els companys de taula.Tenien entre 3 i 6 anys i venien de llocs ben diferents… i ens miràvem,observàvem, somrèiem, parlàvem i, abans de marxar, ens vamabraçar molt contents!

I vam fer unes classes ben diferents: dins les aules, retallant, pintant,dibuixant, convivint, rient… i en el pati: adornant les reixes, podant lesplantes, preparant un hort jovenet, però molt agraït, i ells ens vanensenyar a jugar amb les gallines, conillets, ànecs… d’un corralet,que tenien, petit.

I els profes d’allà ens van explicar lliçons que no surten en els llibresdel cole, i nosaltres els preguntàvem allò que no trobem en els llibres.I no ens van posar deures per fer… Però nosaltres ens vam imposar

Page 30: Xerrameca #72

PASTORAL

2529

aprendre a mirar, observar, conviure…

I vam jugar, ens empaitàvem, vam riure, fèiem fotos, vamdisfrutar… i vam menjar xocolata desfeta per berenar!

I vam tornar a casa un xic diferents després d’un dia diferent enuna escola… ni millor ni pitjor,… diferent!

DDOOCCUUMMEENNTTAALL AA BBAATTXXIILLLLEERRAATTEl coratge de Malala ens narra la història del recent premi Nobelde la Pau atorgat a Malala Yousufzai. En aquest documental emèsal 30 minuts s’explica com aquesta nena va liderar la lluita pelsdrets dels infants al seu país. Primer volent rebre una educaciótot i ser nena. Després denunciant les pressions diàries rebudessobre ella i les seves companyes en un blog, cosa que li vasuposar un intent d’assassinat a causa del ressò mediàtic que vatenir.

Per sort va poder sobreviure a l’atac i des de llavors viatja arreu del món explicant la seva història i fentconferències per seguir lluitant perquè els nens i les nenes d’arreu tinguin l’oportunitat de rebre unaeducació.

Des de batxillerat sempre és bo conèixer la realitat d’altres països, llocs on els nens i nenes volen estudiarper poder tenir un futur millor i no sempre tenen aquesta sort.

CCLLOOEENNDDAAEl divendres dia 7, a la tarda, ens vamtrobar a l'església per celebrar la cloendade la Setmana Solidària. En aquesta ocasióvam comptar amb la col•laboració del’Albert Francolí, representant de laFundació Escola Solidària que, en nom delsestudiants del Senegal que reben lesbeques solidàries, ens va agrair l'esforçque fem per contribuir a l'educació delsjoves del Senegal que tenen dificultats.

A continuació vam gaudir de la dansaafricana dels alumnes de 3r, 4r, 5è i 6è i de

la cançó Malaika, cantada per un bon nombre d'alumnes de tots els cursos de l'escola. Finalment, el grupAlafia Afroclub ens va acostar als ritmes africans amb un espectacle de música i dansa tradicional al sodels tambors.

Un cop acabada l'edició de la Setmana Solidària d'aquest curs, ja comencem a escalfar els motors perpensar noves idees de cara al curs vinent.

Page 31: Xerrameca #72

CPS

2630

PASTORAL

Page 32: Xerrameca #72

PASTORAL

3131

QQUUÈÈ MM’’EEMMPPOORRTTOO DDEE SSAALLTT??Vivències inoblidables.Felicitat i ganes de

tornar­hi.

Un record bonic, amb gentbonica. I el dia ha acompanyat!M’encantaria repetir.

Unes ganes enormes de tornar, unaexperiència inoblidable, i la ref lexió positivade tot el que tinc.

Per segon any consecutiu,he pogut tornar a viureuna experiència moltdiferent i reconfortant.Tornar a viure una experiènciaque em fa enfocar d’unamanera agradable un altresector i una altra realitat de lasocietat, que normalment nose’ns ensenya.

Un bonic record difícil

d’esborrar i n

oves

lliçonsde vida

.

M’emporto una experiènciamaca que recordaré per sempre.Em sento molt satisfeta.

M’emporto una granexperiència quetornaria a repetir.

Page 33: Xerrameca #72

PASTORAL

3232

QQUUÈÈ DDEEIIXXOO AA SSAALLTT??Part de les meves ganes de ser voluntària idipositar el meu gra de sorra en aquesta granmuntanya.

Esforç, molts bons

records i vivències.

Unes trobades bones iinnocents amb nens coml’Unai I el MarcAfecte, carinyo, alegria

Carinyo, moltd’amor i un granrecord.

Tot el meu amor i una gran experiència

El meu sentiment d’ajuda, de voler canviar una realitat, l’afectede cadascun dels nens i les ganes de tornar-hi i no marxar!

Una gran alegria, unaajuda a l’escola i molts bons

moments amb els nens.Deixo els bons

moments iriures amb els

nens.

Page 34: Xerrameca #72

2933

EEll CCaassaall ddee JJoovveess PPaarree SSaallllaarrèèssCPS

EESSTTIIUU SSOOLLIIDDAARRII 22001144FFuullaannooss ddee TTaallCom ja sabreu d’articles anteriors, dos de les casaleresdel grup de Fulanos de Tal preparava un camp de treballal Perú amb l’ajuda de tot el grup. Ara, havent tornat dela nostra experiència i del nostre estiu solidari, podemexplicar­vos que va significar per a nosaltres.

La nostra feina a la comunitat de San Juan deLurigancho es concentrava en els nens i els seus pares.Érem 6 voluntaris, cada un més diferent que l’altre, peròamb un mateix objectiu que ens va guiar durant tot elprojecte. La nostra tasca consistia a fer reforç escolarals nens de l’escola i la comunitat. Aquest reforç esdonava als nens que voluntàriament venien, però nonomés a ells, també vam estar treballant amb elsmateixos professors a les aules i fent reforç a aquellsnens que més ho necessitaven.

Però la nostra feina anava més enllà, durant la setmana organitzàvem diferents tallers, tant per a parescom per a nens, es van fer tallers d’autoestima, de medicina, de manualitats, jocs…, un munt de tallers,

cada un dedicat a pares o nens depenent de la sevafunció.

A més, l'ONG Proide de Barcelona, amb la qual vamrealitzar aquest viatge, va aportar l’ajuda econòmicasuficient per poder construir un nou centre de lacomunitat, a que la nostra feina no es quedava al’escola de San Juan de Lurigancho, sinó que tambéconsistia a col•laborar amb la comunitat Primero deMarzo, comunitat que estava assentada en un turó justa sobre de l’escola.

Aquesta era la nostra feina, i, durant un any sencer,des de l'ONG Proide, ens vam estar formant per poderaportar el millor de nosaltres en aquell petit racó delmón. Tot i que estem contents de la nostra feina, caldir que la gent del Perú no necessiten un any deformació per a regalar les millors parts d’ells mateixos.

L’experiència viscuda aquest estiu ha sigut una experiència no només enriquidora i única, sinó que ens hacanviat d’una manera o altra; als sis voluntaris que amb tanta il•lusió vam emprendre aquest viatge.

Page 35: Xerrameca #72

3034

EEll CCaassaall ddee JJoovveess PPaarree SSaallllaarrèèssCPS

Aquestes son les paraules dels voluntaris al tornar:

“Una experiència ques’ha de viure, si la viusun cop repeteixes”

Olga

“Mai hauria imaginat que tenint tanpoc es pogués arribar a donar tant”Marina“Hem descobert el verdader significat de la solidaritat i l’amor, l’experiència de la nostra vida”

Aina“Conviure en unacomunitat petita però queet deixa un gran buit altornar a casa” Jorge“La riquesa d’un país habita en laseva gent. Una experiència quemarca un abans i un desprès”

Laia“Un viatge d’ajuda mútua. Creiem que anàvem preparatsper a tot, però no anàvem preparats per a tornar a casa”BeatrizNo hi ha suficients proves que puguem mostrar perensenyar la crua realitat de San Juan de Lurigancho.Com tampoc n’hi ha per poder mostrar la força,l’hospitalitat i l’amor que les seves persones et fansentir. Un viatge necessari, d’ajuda mútua, que hocanvia tot…

Fulanos de Tal.

Si voleu veure’n més:

https://www.youtube.com/watch?v=CyVt25tZnEY&feature=youtu.be

Page 36: Xerrameca #72

AMPA

2735

EEnnccoorraattjjaaddoorraa ccaarrttaa dd’’uunnaa ddiirreeccttoorraaEl mes de juny passat, la senyora Rachel Tomlinson, directora del col•legi Barrowford deNelson a Lancashire, al Regne Unit, va enviar una carta als seus alumnes amb un dolçmissatge de suport, juntament amb les notes obtingudes en una avaluació anomenadaKey Stage 2 (KS2). Dita prova es fa als alumnes de primària quan tenen entre 8 i 11 anys.A sota en teniu la traducció:

Estimat alumne/a,Els resultats dels exàmens dels KS2 els trobaràs al final de lacarta. Estem molt orgullosos dels coneixements que hasdemostrat tenir al llarg d'aquesta setmana tan complicada.

Tot i així, pensem que aquests exàmens no avaluen sempreallò que us fa especials i únics. La gent que va idear aquestsexàmens i els que avaluen no saben res de vosaltres encomparació amb els vostres professors i familiars. Ells nosaben que molts de vosaltres parleu dos idiomes. No sabenque podeu tocar un instrument, ballar o pintar un dibuix.Tampoc saben que els vostres amics poden comptar ambvosaltres perquè esteu al seu costat o que el vostre riure elsil•lumini la cara els dies tristos. Ells tampoc saben que escriviu cançons o poesia, que feu algun esport,que us pregunteu pel futur o que, a vegades, us toca cuidar els vostres germans petits després del'escola. Ells no saben que heu viatjat a lloc espectaculars, que sabeu explicar històries realmentfantàstiques o que us encanta passar l'estona al costat dels vostres familiars i amics. Tampoc saben quepodeu ser persones dignes de confiança, atentes, amables i que intenteu millorar cada dia... Aquestsresultats us diran algunes coses, però no totes.

Així que gaudiu dels vostres resultats i estigueu­ne molt orgullosos d'aquests. Però recordeu que hi hamoltes maneres de ser intel•ligent.

Rachel Tomlinson AAsssseemmbblleeaa AAMMPPAA 220011442200 ddee nnoovveemmbbrree aa llaa ssaallaa dd’’aacctteess ddee ll’’eessccoollaaAquest mes hem celebrat l’assemblea anual de l’AMPA de la nostra escola. Es va destacar la bonaacollida de les activitats dutes a terme el curs passat, tant en el cicle de conferències, amb destacatsconferenciants, bona valoració i molta participació, així com les activitats realitzades, com ara el quintode Nadal, la col•laboració amb Mou­te per a la pujada a Montserrat i l’Aplec, amb la participació delsCastellers de Sabadell, el grup de la casa “The Alvians” i en Jaume Barri.

La proposta per al curs vinent potencia la formació i demana major implicació i participació de lesfamílies. Per tal d’assolir­ho, s’iniciarà un cicle formatiu compartit de xerrades de “pares a pares”,s’implantarà mica en mica la figura dels delegats a tots els cursos i es renovarà l’estructura organitzativade l’AMPA. Igualment, en totes les activitats endegades per l’AMPA, s’accentuarà la implicació de pares,

Page 37: Xerrameca #72

AMPA

2836

alumnes i mestres. El pressupost de l’entitat també s’adequarà al nou projecte, mantenint les quotes comfins ara.

CCoonnffeerrèènncciiaa dd’’eenn JJoorrddii FFoonnttoobbaa ii LLuucciiaa MMaattaaiixxAcabada l’assemblea i amb el títol “La política assembleària de l’Escola Pia”, el nostre director­gerent i lanostra directora pedagògica, amb una activitat prèvia de dimensió interior, van donar a conèixer elfuncionament intern de l’escola, en la seva vesant organitzativa, pedagògica i de recursos humans. Caldestacar la sinceritat i transparència de les exposicions, així com la possibilitat de conèixer de primera màl’engranatge no visible en el dia a dia escolar. La sessió va acabar amb un distès i profitós intercanvid’opinions entre tots els participants.

SSoobbrree ll’’eennsseennyyaammeenntt mmuussiiccaall aapprriinncciippiiss ddeell sseeggllee XXXX«Tenint els ulls fits en l’ambient i en la vida social dels nostres alumnes, no hem cregut que deles nostres classes de música n’haguessin de sortir posseint uns coneixements tècnics amplisni unes virtuts de solfejador admirables.[…] En canvi, ens ha semblat que era molt mésinteressant centrar­nos en tres punts: en primer lloc, preocupant­nos de donar­los unes basessòlides d’educació musical; en segon, fent­los participar de la joia de la cançó sana i noble; i entercer, amb una preparació de bon gust que els servís per obrir el camp del seu esperit i fer­losaptes de fruir demà, quan siguin grans, les emocions i el goig de la bona música.»

ARTUR MARTORELL I BISBAL, pedagog, 1920

«No hi ha res que puguivèncer a la il•lusió i a lesganes de fer cosesaltruistament.»

Josep Maria HernàndezMembre de l’AMPA 2010­2014

Tot pensant en el Pessebre, us volem desitjar a tots,MOLT BON NADAL i PARTICIPATIU 2015

Imatge de la Nadala enviada per l’Escola l’any 1966

Page 38: Xerrameca #72

ESCOLARACONS D'ESCOLA LL''aauullaa ddee RRaaccoonnss ddee jjooccAvui:

3337

L’aula de Racons de joc, és una aula on els nens de P3 i P4 van a fer joc simbòlic. Al’aula, els nens es distribueixen en els diferents racons i fan el rol que els “toca” segonsel racó que han triat: poden fer de metges, de cuiners, de fusters, de mares i pares, deperruquers, de botiguers...

Page 39: Xerrameca #72

ESCOLA

Segueix­nos i estigues al dia de tot el que passa a l’escola amb el llocweb i les xarxes socials

sabadell.escolapia.cat facebook.com/escolapiasabadell@epiasabadell3438

AAGGEENNDDAA11

1 3

30

2 al 6

8

1 0 i 11

1 3

1 6

21

2 al 6

6 i 7

8

1 0

20

21 al 27

20/21 i 27/28

23 al 25

23 al 27

29

GGEENNEERREucaristia famil iar

Reunió de la Junta de l 'AMPA

DENIP

FFEEBBRREERRAudicions instruments de 2n de Primària a 4t d'ESO

Eucaristia famil iar

Proves d'avaluació del Dep. d'Ensenyament a 4t d'ESO

Carnestoltes

3a festa de ll iure elecció

Jornada de Portes Obertes

MMAARRÇÇActivitats Campanya de la Fam

VII Assemblea

Eucaristia famil iar

Reunió de la Junta de l 'AMPA

2a Jornada FEM ÀGORA

Viatge final d'etapa a 4t d'ESO

Capítol Provincial EPC

Viatge a Madrid batxi l lerat

Crèdit de Síntesi 1 r, 2n i 3r d'ESO

Eucaristia famil iar (diumenge de Rams)

Page 40: Xerrameca #72

Escola Pia 92 ­ 08201 SabadellTel. 937 484 430 ­ Fax 937 266 814E­mail: [email protected]://sabadell.escolapia.cat

Centre Concertat per la Generalitat de Catalunya