@XavierRibera Fer pinya amb 140 caràcters #FerPinya2 tallers.pdfl’Ajuntament de Tarragona...

@XavierRibera Fer pinya amb 140 caràcters #FerPinya2.0


Ens han ajudat la comunicació i les Xarxes Socials a fer millors castells?

LA COMUNICACIÓ CORPORATIVA ESTÀ AL SERVEI D’UN OBJECTIU


Presentació personal: Xavier Ribera

TOT EL QUE FEM O DEIXEM DE FER DEIXA PETJADA. EL QUE DIGUI AQUESTA PETJADA SERÀ LA NOSTRA MARCA PERSONAL

@XavierRibera Fer pinya amb 140 caràcters #FerPinya20

TALLER: ‘Fer pinya amb 140 caràcters’

#FERPINYA20

1 – LA COMUNICACIÓ CORPORATIVA 2 – LES XARXES SOCIALS 3 – TWITTER: CORPORATIUS, AMBAIXADORS I INFLUENCERS 4 – DEBAT SOBRE EL CAS PRÀCTIC DEL TALLER


COMUNICACIÓ CORPORATIVA

NI LES XXSS NI CAP CANAL ENS CONVERTIRAN EN ALLÒ QUE NO SOM EN REALITAT

LA M

ARCA

som

L’ES

TRAT

ÈGIA

Planifiquem

EL M

ISSA

TGE

I EL

CAN

AL

Comuniquem

EL P

ÚBL

IC

Influïm

L’O

BJEC

TIU

Fem fer


COMUNICACIÓ CORPORATIVA: UN PROCÉS PER INFLUIR

Pensa de manera complexa, comunica de manera senzilla. INFLUEIX!

La comunicació corporativa són els missatges que intercanviem amb l’entorn al servei d’un objetciu


BRANDING: Crear una marca

CREAR UNA MARCA SIGNIFICA IDENTIFICAR ELS VALORS QUE ENS DIFERENCIEN A LA RESTA

VOLEM CREAR HEROIS, CASTELLERS I AFICIONATS QUE VISQUIN AMB PASSIÓ LA NOSTRA MARCA

A le

s xar

xes s

ocia

ls • Empatitzar • Interactuar • Atendre • Escoltar • Crear continguts de

qualitat • Ser fidels • Pensar en el públic


PLANIFICAR: La base pe comunicar

Abans de comunicar hem de saber què volem, a qui ens dirigim, quin és el nostre missatge principal i quin poden ser els 2/3 missatge secundaris. Hem de ser sintètics i impactar!

“El temps que necessito per preparar un discurs de 10 minuts és de dues setmanes. El que necessito per un

d’una hora és una setmana. Si voleu que faci un discurs de dues hores, ja

estic preparat” Woodrow Rossell

“Me’n vaig a preparar la improvització de demà” Winston Churchill

“Les improvitzacions surten millor quan

estan preparades” William Shakespeare


EL RECEPTOR: El mapa de públics

El mapa de públics és el repertori de col·lectius amb els quals l’entitat ha de comunicar-se per executar la seva estratègia de

comunicació. És l’entorn. CONÈIXER EL PÚBLIC ÉS EL 50% DE L’ÈXIT PER INFLUIR AL COMUNICAR

Junta/Tècnica

Castellers

Mitjans de comunicació

Simpatitzants

Públic en general


LES XARXES SOCIALS

Les XXSS estan de moda, NO SÓN UNA MODA. Han vingut per quedar-se i hem d’adaptar-nos a elles per entendre el nou

mapa comunicatiu en els canals de masses


LES XARXES SOCIALS

Per ser efectius a les xarxes socials hem d’entendre seleccionar, treballar i mimar.

NO ser-hi per ser-hi, NO comunicar per tots igual, NO comunicar unilateralment

Privacitat Zero

Viralitat Absoluta

FeedBack

Termòmetre de l’entorn

ÉS NOMÉS UN CANAL


TWITTER: Microblogging

Twitter és una eina que ha canviat la direcció de la comunicació. És el pas dels canals passius als actius. Ja no és

l’usuari qui viatja, és la marca.


Canal Corporatiu

Objectiu Planificar Comunicar Emocionar Influir FER-LI FER

Quan arribem a la gestió d’un canal corporatiu hem de reiniciar tot el procés abans explicat i adaptar-lo al canal i al

públic a qui ens dirigirem


El Casteller: Ambaixador de marca

Els castellers, ho volguem o no, som ambaixadors de la colla. Per bé, o per mal. Tweets are my own ÉS FALAÇ!


El Públic: Ambaixador de marca

Aconseguir que aquella gent que no és membre es senti orgullosa del projecte ens portarà l’èxit social


Influencer

L’Influencer és el camí més ràpid per viralitzar, NO sempre el millor a llarg termini


Fake

Els fakes no sempre són nocius, però hem d’entendre que també formaran part de la nostra marca a les XXSS


#FERPINYA20


Gràcies i bona temporada!

ROGER SANTIAGO

PERÒ, AL FINAL HEM DE FER L’IMPOST DESOCIETATS? COM HA QUEDAT?

CONCEPTE D’ACTIVITAT ECONÒMICA

RDL 2/2004. Article 79. Activitat econòmica gravada.

Es considera que una activitat s’exerceix amb caràcterempresarial, professional o artístic, quan suposi l’ordenacióper compte propi de mitjans de producció i de recursos humans o d’ un d’ambdós, amb la finalitat d’intervenir en la producció o distribució de béns o serveis.

Ingressos no considerats Activitat Econòmica: Quotes de soci, Donacions i Subvencions (sempre que no siguicontraprestació d’una activitat)

IMPOST SOBRE SOCIETATS

• L’Impost de Societats (IS) és l’equivalent a la declaració de renda que fan les persones físiques però per a les persones jurídiques.

• Grava els beneficis obtinguts en un exercici (ingressos menys despeses).

• Les entitats gaudeixen d’avantatges fiscals que permeten gaudir d’alguns ingressos exempts de tributació i, per contra, despeses no deduïbles.

• RD 4/2004: Article 136.3: Totes les entitats han de fer l’Impost de Societats, a no ser que compleixin 3 requisits:

– Ingressos inferiors a 100.000€.

– Ingressos no exempts sotmesos a retenció inferiors a 2.000€.

– Que tots els ingressos no exempts estiguessin sotmesos a retenció.

• Llei 27/2014, de 27 de novembre

• S’eliminen els requisits de no presentació de l’Impost de Societats previstos en l’article 136.3 del RD 4/2004. Per tant, totes les entitatsestan subjectes, sense excepció.

• Més concreció en les rendes exemptes (art. 9.3): quotes de soci, subvencions i donacions, sempre que no suposin una activitateconòmica.

• Més concreció en les despeses no deduïbles (art. 9.3): despeses únicament imputades a ingressos exempts. Proporció de les despeses comunes entre rendes exemptes i no exemptes.

IMPOST DE SOCIETATS

IMPOST DE SOCIETATS• El 28 de febrer va sortir publicat al BOE el RDL 1/2015, de 27 de febrer, on es

complien les promeses fetes pel Ministre Montoro el dia 10 de febrer en sessióplenària al Senat.

• Subjecció a l’Impost de Societats excepte si es compleixen els 3 requisits:– Ingressos inferiors a 50.000€.

– Ingressos no exempts inferiors a 2.000€.

– Que tots els ingressos no exempts estiguessin sotmesos a retenció.

• A finals del mes d’abril, es va demanar al govern central que es torni a rectificar la llei. La proposta és:

– Ingressos inferiors a 100.000€.

– Que els excedents es reinverteixin en les activitats fundacionalsd’interès general.

– Que els membres de l’òrgan de govern no tinguin cap tipus de remuneració. (sí que se’ls pot rescabalar les despeses per l’exercicidel càrrec).

• La proposta va ser acceptada per ser estudiada. El govern ha de fer una proposta de llei en breu.

• Entitat parcialment exempta (Art. 9.3)

• Obligació si no compleix requisits:

• Exempció: Activitats de l’objecte social que NO es considerin explotacions econòmiques (només són ingressos exempts les quotes de soci, les donacions i les algunes subvencions).

• Obligació de relacionar les despeses amb els tipus d’ingrés: – Les despeses directes dels ingressos exempts, seran no deduïbles.

– Les despeses directes dels ingressos no exempts, seran deduïbles.

– Les despeses comunes es repartiran segons la proporció de cada ingrés segons el total. Per tant, seran despeses deduïbles el mateix percentatge de despeses comunes que d’ingressos no exempts es tingui respecte el total d’ingressos.

• Per calcular l’impost només es tenen en compte els ingressos no exempts i les despeses deduïbles.

• El tipus impositiu en cas de benefici és el 25%

IMPOST DE SOCIETATS: 2 RÈGIMS

• Obligats a liquidar IS

• Beneficis fiscals de la llei 49/2002, llei de mecenatge

• Estan considerats ingressos exempts gairebé la totalitat, inclosos els rendiments del patrimoni, les vendes i les prestacions de servei. A conseqüència, gairebé totes les despeses passen a ser no deduïbles de l’impost.

• Només estan subjectes els ingressos que provinguin d’explotacions econòmiques NO pròpies de l’entitat. Les despeses relacionades amb aquests ingressos seran deduïbles.

• Per calcular l’impost només es tenen en compte els ingressos no exempts i les despeses deduïbles.

• El tipus impositiu en cas de benefici és el 10%

2n règim: ENTITATS ACOLLIDES LLEI 49/2002

IS: DECLARACIONS

• Model 200 (IS): 25 dies després de passats 6 mesos del tancament de l’exercici.– Les entitats que el seu exercici econòmic coincideix amb

l’any natural, s’ha de presentar l’impost entre l’1 i el 25 de juliol.

– Les entitats que el se exercici econòmic coincideix amb l’any escolar (de setembre a agost), s’ha de presentar l’impost entre l’1 i el 25 de març.

• Model 202: Només si es té beneficis. Pagaments a compte de l’impost de l’any següent. Si l’exercici següent no s’ha de pagar, es pot demanar la devolució.– Fins el dia 20 dels mesos d’abril, octubre i desembre.

• Diferents segons si es

liquida l’Impost de Societats

• Qui està exempt de l’Impost

de Societats?Per estar-ne exempt, s’han de complir tots 3 requisits:

1. Ingressos menors a 50.000€

2. Rendes no exemptes amb retenció menors a 2.000€

3. Totes les rendes no exemptes sotmeses a retenció

OBLIGACIONS COMPTABLES

• Si no es liquida IS = Criteri de Caixa

– Llibre de Caixa (excel d’entrades i sortides).

• Si es liquida IS = Criteri de Meritació

(comptabilitat oficial)

– Llibre Diari

– Llibre d’Inventaris i Comptes Anuals

Comptabilitat per partida doble: Els Comptes Anuals

• Balanç de Situació: Fotografia de la situació patrimonial en

un moment concret.

– Actiu: Béns i drets que posseeix l’entitat.

– Passiu: Deutes que té l’entitat.

– Patrimoni Net: Valor de l’entitat (Actiu – Passiu)

• Compte de Resultats: Ingressos i despeses en un període de

temps.

• Estat de canvis del Patrimoni Net: Ens indica les

modificacions en un període de temps dels Fons Propis de

l’entitat.

• Memòria: Aclareix i amplia els altres informes.

OBLIGACIONS COMPTABLES

• Exercici: Calcula l’Impost de Societats tant en el règim d’entitats parcialment exemptes com en el règim d’entitats acollides al mecenatge.

• Ingressos: – Quotes de soci: 500

– Subvencions estructura: 300

– Subvencions activitats: 100

– Donacions: 400

– Patrocinis: 100

– Venda merxandatge: 300

– Facturació actuacions: 300

• Despeses:– Comissions banc cobrament quotes: 100

– Compra merxandatge: 200

– Altres despeses: 1300

IMPOST DE SOCIETATS: EXERCICI

Gràcies per la vostra assistència!!

Roger Santiago

Gestió de Fundacions i Associacions, SL

L’assessoria de les entitatsLaboral, Fiscal – Comptable, règim d’Artistes

C/ Muntaner 48, entl. 3 ª, 08011 Barcelona

Telf: 933010828, email: info @gestiofass.cat

PROTOCOL ACTUACIONS

CASTELLERES

CIUTAT DE TARRAGONA

Redacció: Colla Castellers Xiquets de Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona,

Xiquets del Serrallo, Castellers de Sant Pere i Sant Pau i Departament de Cultura de

l’Ajuntament de Tarragona

Tarragona, 8 de maig de 2015

1. Introducció.

Aquest protocol neix de la necessitat d’establir uns paràmetres de funcionament a les diades

castelleres de la ciutat de Tarragona. Per tal d’agilitzar, clarificar i modernitzar tots els aspectes

que embolcallen les diades i que poden fer-les més àgils.

S’agafa com a base l’existent, aprovat el 2005 després d’una reunió dels quatre caps de colla

tarragonins. El protocol marcaria el funcionament de les següents diades i ha de ser acceptat i

pactat per les quatre colles de la ciutat: Colla Castellers Xiquets de Tarragona, Colla Jove

Xiquets de Tarragona, Colla Xiquets del Serrallo i Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau.

- Diada de Sant Jordi

- Diada de Sant Joan

- Diada de Sant Magí

- Diada Nacional de Catalunya

- Diada de Santa Tecla

- Diada de la Mercè

Per extensió també s’aplicarà a la Diada de Santa Tecla - primer diumenge de Festes, fent

partícip d’aquest protocol a les colles convidades en aquesta diada.

Tanmateix es recomana que, per coherència amb el model casteller de la ciutat, en les diades i

actuacions organitzades per les colles locals, se segueixi el sistema de rondes tarragoní així

com les consideracions generals que es derivin d’aquest protocol.

L’organitzador, en tots els casos és l’Ajuntament, i aquest destinarà un tècnic responsable en

cadascuna de les diades que serà l’interlocutor entre les colles i els diferents serveis.

2. Horaris i espais

S’estableixen els següents horaris i espais d’actuació:

- Diada de Sant Jordi, 20.00 h Rambla Nova

- Diada de Sant Joan, 19.30 h Plaça de la Font

- Diada de Sant Magí, 12.00 h Plaça de les Cols

- Diada Nacional de Catalunya, 12.00 h Pla de la Seu

- Diada de Santa Tecla – primer diumenge. Es farà el diumenge anterior més proper a

Santa Tecla sempre i quan hi hagi un marge de 3 dies amb el 23 de setembre, a les

12.00 h a la Plaça de la Font

- Diada de Santa Tecla, 13.00 h Plaça de la Font

- Diada de la Mercè , 13.00 h Plaça de les Cols

3. Generalitats

3.1. Sorteig

L’ordre d’actuació, a excepció de la Diada de Sant Jordi i de la Mercè, es decidirà per

sorteig. Aquest haurà d’estar establert abans de la diada deixant al criteri de les colles el dia i

lloc on fer-lo. La diada de Sant Jordi es fa a l’antiga (actuacions simultànies) mentre que l’ordre

d’actuació de la Mercè respon a criteris d’antiguitat de les colles, actuant en primera posició la

més antiga i en darrera, la més nova.

Per a les actuacions de Santa Tecla es farà un acte emmarcat en les festes on es

sortejaran les dues actuacions. Aquest acte tindrà lloc en divendres al voltant de les 19 h i

caldrà comptar amb la presència dels caps de colla de les quatre colles locals i de les dues

convidades.

3.2. Entrada a plaça

Les diades castelleres comencen amb la concentració de les colles i l’entrada a plaça.

És un moment molt important de l’actuació tenint en compte el seu caire simbòlic

d’introducció al ritual. Cal considerar l’entrada a plaça com el pas previ a una gran diada i

dotar-la de la infraestructura necessària, tant per part dels organitzadors com de les colles, per

garantir un bon funcionament i una bona imatge. Per assegurar la puntualitat en l’inici de

l’actuació, així com l’espai adient per als castellers, cal calcular amb antelació el temps

necessari per a l’entrada de les colles.

Caldrà entrar amb el Toc d’entrada a plaça obrint el grup els grallers i timbalers de la

colla, seguits de la canalla acompanyada dels dirigents i darrere el gruix de la colla. Caldrà que

tots els castellers i castelleres vagin degudament enfaixats (l’organitzador facilitarà els espais

per a la canalla amb suficient antelació per tal que es pugui deixar el material necessari)

Es marcarà que les colles castelleres hauran d’estar a plaça un quart d’hora abans de

l’actuació per tant l’entrada a plaça serà mitja hora abans seguint el següents horaris i ordres:

Sant Jordi – entrada a plaça a les 19.30 h

(ordre d’entrada a plaça: pel carrer Sant Agustí: Xiquets del Serrallo, Xiquets de

Tarragona, Colla Jove Xiquets de Tarragona i Castellers de Sant Pere i Sant Pau)

Sant Joan – entrada a plaça a les 19.00 h

(ordre d’entrada a plaça: per la plaça de la Font: Xiquets de Tarragona, Colla Jove

Xiquets de Tarragona, Xiquets del Serrallo i Castellers de Sant Pere i Sant Pau)

Sant Magí – entrada a plaça a les 11.30 h

(ordre d’entrada a plaça: dependrà del sorteig i el marcarà l’organitzador i haurà

d’estar establert com a molt tard el dia abans de l’actuació)

Diada Nacional – entrada a plaça a les 11.30 h

(ordre d’entrada a plaça: per carrer de les Coques, Xiquets del Serrallo, Castellers de

Sant Pere i Sant Pau, Xiquets de Tarragona i Colla Jove)

Santa Tecla – entrada a plaça a les 12.30 h

(ordre d’entrada a plaça: En cap cas la primera colla en actuar podrà ser la última en

entrar, en aquest sentit l’entrada a plaça vindrà determinada pel sorteig. Necessàriament,

entrarà primera una de les colles que tenen la seva posició més propera a l’Ajuntament

(Xiquets de Tarragona o Colla Jove), i la seguirà la que es situa al seu darrere.

La Mercè – entrada a plaça a les 12.30 h

(ordre d’entrada a plaça: Colla Jove – per carrer Major, Xiquets del Serrallo – per carrer

Merceria, Sant Pere i Sant Pau – per carrer Major i Colla Castellers Xiquets de Tarragona – per

carrer Merceria

3.3. Sistema de rondes

Ateses les característiques de la tarragonina Plaça de les Cols i de la complexitat de

realitzar castells en aquesta plaça es va acordar, l’any 2000, canviar el sistema de rondes per

tal d’agilitzar la diada i fer-la més entenedora per al públic. Es va aplicar el que a la llarga s’ha

acabat coneixent com el “sistema de rondes a la tarragonina”. La dinàmica és la següent: cada

colla intervé per torn rotatiu decidit prèviament per sorteig. La diada consta de tres rondes; la

colla que no completi les tres construccions pot disposar de fins a dues tandes més, mantenint

sempre l’ordre sortejat. Aquest sistema busca que hi hagi el menys temps possible entre

castell i castell i evita generar dubtes entre el públic sobre quina serà la següent colla en

actuar, en definitiva, defineix i estructura l’ordre. Tanmateix, no perjudica a la colla que no

cau, ja que en tot moment queda clar quin és l’ordre d’actuació.

Així doncs, el desenvolupament de les diades, exceptuant les de Sant Jordi i la Mercè,

serà el “sistema de rondes a la tarragonina” amb la següent dinàmica: cada colla intervé per

torn rotatiu, decidit prèviament per sorteig. La diada consta de tres rondes; la colla que no

completi les tres construccions pot disposar de fins a dues tandes més, mantenint sempre

l’ordre sortejat.

Per Sant Jordi s’actuarà a l’antiga, en aquest sentit les colles tenen 45 minuts per

realitzar les 3 rondes, a les 20.45 en punt s’enlairaran els pilars de comiat.

L’actuació de Sant Magí té la variant en aquest sistema de rondes que en el cas que

una colla no hagi assolit els 3 castells només podrà fer ús de la cinquena ronda sempre que

intenti un castell superior al de menys nivell assolit.

Per la Mercè, es realitzaran dues rondes sense repetició. Tot seguit el pilar caminant

per ordre d’antiguitat de la colla que pujarà i baixarà els esglaons del Pla de la Seu, carrer

Major , Baixada Misericòrdia, Plaça de la Font i Ajuntament. En cas de caiguda o de desmuntar-

se el pilar no es podrà tornar a enlairar i la totalitat de la colla haurà d’arribar a l’Ajuntament i

s’haurà de pujar l’enxaneta al balcó.

3.4. Muntatge pinyes i inici castell

La colla encarregada d’obrir diada caldrà que comenci a muntar la pinya de tal manera

que a l’hora en punt se sentin les gralles del castell. A partir d’aquell moment, la següent colla

a actuar ha de tenir la pinya muntada (sense tancar) mentre s’executa l’anterior, estant els

components de la pinya en la seva posició. En aquest sentit, i seguint amb la dinàmica ja

encetada fa anys d’agilitzar les diades, caldrà que el segon del castell comenci a pujar, tot just

finalitzi el toc de castell anterior.

Si es considera convenient, l’organitzador podrà convocar una reunió amb els caps de

colla i els caps de pinyes de les agrupacions (o qui es consideri oportú) per incidir en aquest

tema.

Per Sant Magí i la Mercè les colles es desplaçaran amb la màxima celeritat en la

transició d’entrada i sortida de cada colla a l’espai d’actuació.

3.5. Pilars

Els pilars tanquen l’exhibició i s’executen de major a menor segons el nivell de cada

espadat i seguint l’ordre d’actuació. Si la colla que ha d’obrir la tanda de pilars amb un espadat

superior al de 5, ha estat la darrera en actuar, podrà demanar passar ronda.

En les actuacions a la Plaça de la Font, les colles que vulguin tirar un pilar superior al de

5 poden decidir si fer-ho al seu espai o bé, a la zona més propera a la façana de l’Ajuntament.

En cas que alguna colla decideixi moure’s les altres li hauran de facilitar la maniobra.

L’actuació finalitzarà amb els pilars simultanis de totes les colles independentment que

hagin realitzat un pilar superior al de 5. En la diada de Sant Jordi i la Diada Nacional, en

almenys un pilar, s’haurà de desplegar una senyera. En la diada de Santa Tecla es farà el pilar al

balcó de l’Ajuntament, pujant l’enxaneta al balcó i seguint l’ordre d’actuació.

4. Espais canalla

Per a la canalla de les colles es recomana disposar d’un espai aïllat però amb accés

directe. Cal que estiguin equipats amb taules i cadires i hauran d’estar disponibles 30 minuts

abans de l’actuació. Sempre que sigui possible, i en cas que a l’actuació hi hagi més d’una colla,

es procurarà tenir espais diferenciats per cadascuna d’elles.

Per a les diades a Tarragona, l’Ajuntament habilitarà el Palau Municipal per a les que es

desenvolupin a la Plaça de la Font i l’Antic Ajuntament per a les que es desenvolupin a la Plaça

de les Cols.

5. Dispositiu sanitari

És important i completament necessari comptar amb un bon dispositiu sanitari a l’hora

d’evitar aturades de l’actuació. L’organitzador ha de garantir que en tot moment de l’actuació,

independentment de les evacuacions, es disposi de dos vehicles sanitaris (un d’ells

medicalitzat). Tanmateix, caldrà valorar la possibilitat d’habilitar algun espai a mode d’hospital

de campanya per facilitar l’atenció a pacients que no necessitin d’evacuació. Es recomana la

coordinació prèvia amb els dispositius sanitaris per tal de concretar els sistemes d’evacuació

en cas de caiguda, els camins alternatius així com l’accés als vehicles mèdics.

A Tarragona el dispositiu sanitari que s’aplica ha estat elaborat, estudiat i provat amb la Xarxa

Sanitària Santa Tecla, la Creu Roja i les quatre colles locals. En aquest sentit s’ha acordat el

següent:

Sant Jordi: 1 SVA, 1 SVB

Sant Joan, Diada Nacional i la Mercè: 1 SVA, 1 SVB i un hospital de campanya (en

conveni amb Creu Roja), o carpa, o adequació d’algun espai proper.

Sant Magí, Santa Tecla – primer diumenge i Santa Tecla:

1 metge coordinador del dispositiu sanitari (en conveni amb Xarxa Social

Santa Tecla, el seu cap de medicina esportiva o en qui derivi)

1 SVA (1 UCI mòbil completa i 1 metge/essa i 1 graduat/da en infermeria i 1 tècnic/a en transport sanitari, en conveni amb Creu Roja) 1 SVI (1 UCI mòbil i 1 graduat/da en infermeria i 1 tècnic/a en transport

sanitari, en conveni amb Creu Roja)

1 hospital de campanya (en conveni amb Creu Roja)

A l’Hospital Santa Tecla, reforç de la dotació (en conveni amb Xarxa Social Santa Tecla)

Enles actuacions les colles hauran de designar un responsable sanitari que estarà en contacte

via walkie amb l’organització i el sistema mèdic. En totes les diades es quedarà trenta minuts

abans amb els responsables mèdics per a l’entrega del walkie i realitzar una reunió de

coordinació amb els responsables mèdics. Caldrà seguir les següents recomanacions:

- Les colles hauran de designar un responsable sanitari per a totes les actuacions. Caldrà que passin nom, cognoms i telèfon mòbil del responsable i un substitut/a. Aquesta persona serà la que estarà en contacte via walkie amb el coordinador mèdic a les diades de Sant Magí , primer diumenge i Santa Tecla, i via telèfon a la resta de diades.

- El responsable sanitari de les colles disposarà d’una acreditació, que si bé no és necessari que la porti penjant, sí que caldrà que sigui visible per tal d’accedir als espais reservats.

- El responsable sanitari serà l’únic que tindrà contacte amb el dispositiu mèdic i serà l’encarregat d’informar al cap de colla del que es derivi de l’actuació de l’equip mèdic.

- En cas de necessitar el dispositiu mèdic a la plaça, aquest només intervindrà en el cas que ho demani el responsable sanitari.

- Per un bon funcionament del dispositiu és important remarcar als castellers i castelleres que, en cas de necessitar-lo cal que ho demani el responsable sanitari. Si tot i així, volen/poden anar pel seu propi peu cal que utilitzin els espais d’evacuació (especial cura a la diada de Sant Magí)

- Tot i que el dispositiu que s’instal·larà a les diades està molt per sobre del que és necessari cal que optimitzem els recursos per dues qüestions:

o En cas de caiguda no és bo donar sensació d’alarma o Per la bona imatge de la diada castellera

Si per raons de seguretat o en cas de caiguda d’algun castell, s’hagués d’aturar l’actuació, serà l’organitzador, coordinat amb les colles, qui ho determini.

6. En cas de pluja

En cas de pluja, en cap cas es suspendrà l’actuació amb antelació. Si plou en el moment marcat

com a inici els dirigents de les colles i l’organització podran acordar una pròrroga de 30 minuts,

passada aquesta pròrroga es tornarà a valorar. En cas que segueixi plovent, si els horaris i les

característiques de la festa ho permeten, es podrà acordar una pròrroga de 30 minuts més, un

cop finalitzada aquesta, i sempre consensuat amb les colles es podrà modificar el sistema de

rondes.

En cas de pluja un cop iniciada qualsevol de les diades, aquesta no es podrà repetir.

En tots els casos la decisió haurà de ser consensuada entre les colles actuants i l’Ajuntament o

organitzador.

7. Altres actuacions

7.1. Salutació a l’arribada de l’aigua: el dia 18 d’agost a les 19.30 h les colles

castelleres fan la salutació a l’aigua de la Brufaganya al carrer de Sant Llorenç, davant

de l’església de Lestonnac. Es col·locaran d’esquerra a dreta des de la Catedral i per

ordre d’antiguitat.

7.2. Professó de Sant Magí i Pilar Caminant al Portal del Carro. Tal com estableix el Protocol del Seguici Popular de la Ciutat de Tarragona les colles castelleres participen a la professó de Sant Magí el dia 19 d’agost a les 19 h. Al finalitzar la professó i a la plaça de la Pagesia les colles fan la salutació a la imatge del Sant, davant de l’església de Sant Llorenç, de dreta a esquerra per ordre d’antiguitat. Un cop saludat al Sant les colles, també per ordre d’antiguitat fan el pilar caminant al Portal del Carro (quan s’arriba a dalt és important que el gruix de la colla surti pel carrer de l’Escorxador per facilitar la pujada de la següent colla). En cas de caiguda o de desmuntar-se el pilar no es pot tornar a enlairar. Durant la professó les colles castelleres podran enlairar pilars sempre i quan no entorpeixin en excés el ritme de la professó. 7. 3. Pilar a l’ofrena de Rafael de Casanova. El dia 11 de setembre a les 10.00 h les colles castelleres participen a l’ofrena al monument en honor a Rafael Casanova enlairant un pilar de manera simultània. Mirant el monument i d’esquerra a dreta: Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Castellera de Sant Pere i Sant Pau, Colla de Castellers Xiquets de Tarragona i Colla Xiquets del Serrallo. 7.4. Pilar de salutació a la bandera de la ciutat. El 23 de setembre a les 09.45 h aproximadament les colles castellers fan un pilar de salutació a la Bandera de la Ciutat. Aquestes han d’estar preparades amb suficient antelació per si la pujada d’ofici anés més ràpid. La situació de les colles és, mirant a la Catedral Xiquets del Serrallo, Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Xiquets de Tarragona i a l’altra banda de la porta Jove de Tarragona 7.5. Professó de Santa Tecla i pilar de salutació al braç. Tal com estableix el Protocol del Seguici Popular de la Ciutat de Tarragona les colles castelleres participen a la professó de Santa Tecla el dia 23 de setembre a les 18.15 h, aquesta finalitza amb l’entrada del Braç de Santa Tecla a la Catedral on les colles castellers, juntament amb el Seguici Popular fan una salutació. La situació és la mateixa que en la salutació a la bandera.

Per al bon funcionament de l’entrada, un cop s’arribi al final del carrer Nou del Patriarca el gruix de la colla es desviarà per Pare Iglésias i tan sols accediran al Pla de la Seu les persones necessàries per a la realització del pilar o pilars. Durant la professó les colles castelleres podran enlairar pilars sempre i quan no entorpeixin en excés el ritme de la professó.

@XavierRibera Fer pinya amb 140 caràcters #FerPinya2 tallers.pdfl’Ajuntament de Tarragona...

Documents

Transcript of @XavierRibera Fer pinya amb 140 caràcters #FerPinya2 tallers.pdfl’Ajuntament de Tarragona...