1.Hardware: correspon a totes les parts tangibles d’un ordinador: els seus components elèctrics, electrònics, electromecànics i mecànics; com per exemple els seus cables, caixes, qualsevol altre element físic involucrat o perifèric (aparells o dispositius auxiliars independents connectats a la unitat central de l’ordinador) de tot tipus. Software: Es coneix com software al conjunt intangible de dades i programes de l’ordinador.

2.Ratolí: El ratolí és un perifèric d’ordinador, generalment fabricat en materia plàstic, que podem considerar, al mateis temps, com un dispositiu d’entrada de dades i de control, depenent del programari que maneja en cada moment. CPU: és una de les parts fonamentals del hardware. Conté els circuits, els processadors i les memòries que executen les transferències d’informació. Teclat: Un teclat de computadora és un periféric, físic o virtual utilitzats per a la introducció d’ordres i dades en una computadora. Monitor: és el que manté informat a l’usuari del que està fent l’ordinador en cada moment. Impressora: Una impressora es un perifèric d’una computadora que permet produir una copia permanent de textes o gràfics de documents guardats en format electrònic, imprimint en paper les dades en medis físics, utilitzant carrets de tinta.Unitats de disquets: són dispositius d’entrada i sortida que permeten el carregui i descarregui massiu d’informació al ordinador, així com el seu emmagatzematge i

transport. Unitat de CD-Rom: és la unitat encarregada de llegir un disc òptic, és a dir, de lectura mitjançant un raig làser, no recarregable, utilitzat per l’emmagatzematge d’informació en sistemes informàtics. Ports: Denominació que reben els punts d’entrada i sortida de dades d’un ordinador a través d’un perifèric d’entrada / sortida. Placa mare: és la targeta de tot ordinador que serveix com a mitjà de connexió entre el microprocessador, els circuits electrònics de suport, la RAM i altres targetes d’expansió. Processador: és el xip més important de la targeta mare. És el que s’encarrega del funcionament de l’ordinador, de processar l’informació, executar càlculs i en general realitzar milions d’instruccions. Disc dur: és el sistema d’emmagatzematge massiu de dades més difós. La RAM (memòria de accés aleatori): és tracta d’una memòria de semiconductor en la que es pot tant llegir com escriure informació 3.Definició de sistema operatiu: Un sistema operatiu es el programa o conjunt de programes que efectuen la gestió dels processos bàsics d’un sistema informàtic, y permet la normal execució de la resta de les operacions. És l’encarregat d’exercir el control i coordinar l’ús maquinari entre els diferents programes i usuaris.

Components del sistema operatiu:

● El nucli, que representa les funcions bàsiques del sistema operatiu, com per exemple, la gestió de la memòria, dels processos, dels arxius, de les entrades / sortides principals y de les funcions de comunicació.

● L’intèrpret de comandaments, que possibilita la comunicació amb el sistema operatiu a través d’un llenguatge de control, permitent a l’usuari controlar els

perifèrics sense conèixer les característiques del hardware utilitzat, la gestió de les direccions físiques, etc.

● El sistema d’arxius, que permet que els arxius es registrin en una estructura arbòria.

4. Classificació del software El software es pot classificar en tres grans grups:

● Software de sistema: El seu objectiu és desvincular adequadament a l'usuari i al programador dels detalls de l'ordinador en particular que s'usi, aïllant-lo especialment del processament referit a les característiques internes de: memòria, discos,ports i dispositius de comunicacions, impressores, pantalles, teclats, etc . El programari de sistema li procura a l'usuari i programador adequades interfícies d'alt nivell, eines i utilitats de suport que permeten el seumanteniment.

● Software de programació: és el conjunt d'eines que permeten al programador desenvolupar programes informàtics, usant diferents alternatives i llenguatges de programació, d'una manera pràctica.

● Software d'aplicació: És aquell que permet als usuaris dur a terme una o diverses tasques específiques, en qualsevol camp d'activitat susceptible de ser automatitzat o assistit, amb especial èmfasi en els negocis.

5. Una xarxa informàtica és un conjunt d’ordinadors interconnectats entre ells que permet que aquests comparteixin recursos i informació. Els principals avantatges són:

● Possibilitat de compartir perifèrics, com ara impressores, plòter, fax...● Possibilitat de compartir informació mitjançant bases de dades.

● Eliminació de dades disperses als ordinadors.● Possibilitat de disposar d’un control d’usuaris més exhaustiu.● Copies de seguretat més ràpides i segures.

Una targeta de xarxa, físicament, és una targeta d'expansió inserida dins l'ordinador amb una o més obertures externes, per on és connectat el cable de xarxa. Permet la comunicació entre els diferents dispositius connectats entre si i també permet compartir recursos entre dos o més equips.

6. PAN (Personal Area Network): la seva extensió abraça uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador via Bluetooth.

LAN (Local Area Network): xarxa d'àrea local.La seva extensió seria un edifici.

CAN (Campus Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa universitat.

MAN (Metropolitan Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropolitana.

WAN (Wide Area Network): la seva extensió abraça diversos edificis de localitats, provincies i fins i tot països diferents.

Clau WEP: acrònim de Wired Equivalent Privacy o "Privadesa Equivalent a Cablejat".

És el sistema de xifrat inclòs en l'estàndard IEEE 802.11 com protocol per a xarxes Wireless que permet xifrar la informació que es transmet. 7. Segons la disposició física dels cables les xarxes poden ser: En anell:

Avantatges

● Les avaries són fàcils de detectar.● Evita les col·lisions.● No requereix armari de cablejat.

Inconvenients

● Expandir aquest tipus de xarxa és més difícil. ● Són xarxes cares.● Si un node cau. hi paralitza tota la xarxa.

En bus:

Avantatges

● No fa falta l’armari de cablejat.● Van molt bé en xarxes petites.● Són fàcils d’instal·lar.

Inconvenients

● La identificació i el diagnòstic d’avaries es difícil. ● L’avaria d’un node, pot afectar a tota la xarxa.● Es poden produir col·lisions.

En arbre:

Avantatges● Detectar avaries és molt fàcil.● L’ampliació de nodes és molt fàcil.

Inconvenients

● Depèn de la línia principal.

● Si s’espatlla una branca, provoca la caiguda de tots els nodes.● Requereix col·locació d’armari de cablejat.

En estrella:

Avantatges

● Les ampliacions són molt senzilles. ● Les avaries es localitzen amb facilitat.● Si s’avaria un equip, no afecta la resta de la xarxa.

Inconvenients● Si el concentrador s’avaria, bloqueja tota la xarxa.● Fa falta la col·locació d’armari de cablejat.● La instal·lació és cara.

Switch: és un dispositiu digital que, quan arriba l’informació, té un major coneixement sobre quin port és més apropiat Hub: és un dispositiu que permet centralitzar el cablejat d’una red i poder ampliarla. Un "Switch" es considerat un "Hub" inteligent. Mitjans de transmissió:Aire:No és un medi físic.Cables:És un medi físic. Hardware necesari per conectarse a internet:

- Cable mòdem- Linia telefònica- ADSL- Banda Ancha- WIreless Xarxes sense fils (wireless en anglès): són aquelles que es comuniquen per un medi de transmissió no guiat mitjançant ones electromagnètiques. La transmissió i la recepció es realitza a través d'antenes. SSID: es un nom inclòs en tots los paquets d'una xarxa sense fils (Wi-Fi) per identificar-los com a part de la mateixa. 8. Protocol: conjunt de normes que regulen la comunicació entre els diferents components d’una xarxa informàtica. Tots els dispositius sense fils que intenten comunicar-se entre si, han de compartir el mateix SSID. Protocols de xarxa en Windows:

● TCP/IP: permet que un ordinador es pugui connectar a una red. ● IPX/SPX: és una família de protocols de xarxa desenvolupats per Novell

(companya d’origen nord-americà dedicada al softward) i utilizat pel seu sistema operatiu.

● NWLink: pot ser utilitzat per establir connexions entre ordinadors a través de diversos mecanismes de comunicació.

● NetBEUI: no té mecanismes per connectar ordinadors que es troben en xarxes separades, per tant diem que és un protocol sense encaminament.

Adreça IP: és un nombre que identifica, sense equivocar-se, un dispositu lògic connectat a la xarxa. Cada adreça IP ha de ser única.

SARA MÉNDEZ GARCÍASTEFANY GARCÍA ESPINOZA

4ºESO A