INTRODUCCIÓ, XARXES LOCALS.

En un ordinador es distingeixen dos components:

El hadware que és el conjunt de tots els elements físics que componen l’ordinador com per exemple el cos humà, i per altre banda el software és el conjunt de programes que dirigeixen les tasques que executen els circuits elèctrics de l’ordinador això seria com la part lògica de la persona.

ELEMENTS D’UN ORDINADOR DES DEL PUNT DE VISTA FÍSIC

● Memòria principal: dispositiu que emmagatzema informació en forma de dades codificades en llenguatge binari (seqüències de 0 i 1) i a la qual s’accedeix directament per la UPC.

● Busos: canals (cables, circuits electrònics, etc.) pels quals les instruccions, les dades i els senyals de control viatgen entre les diferents unitats físiques de l’ordinador.

● Perifèrics: permeten enviar i rebre informació del món exterior a l’ordinador i a la inversa.

·Perifèrics d’entrada: són dispositius que permeten que l’usuari introdueixi informació a l’ordinador. Exemples: el teclat, ratolí, escànner, micròfon o càmera digital.

·Perifèrics de sortida: són dispositius que usa l’ordinador per mostrar els resultats a l’usuari, les dades influeixen des de l’ordinador cap a l’exterior. Exemples: monitor, impressora, plòter o altaveus.

·Perifèrics d’entrada i sortida: compleixen les funcions d’enviar i rebre dades a l’ordinador, o des d’ell. Exemples: el mòdem, discos flexibles, llapis de memòria USB, targeta de xarxa, etc.

SISTEMA OPERATIU:

Podem veure el sistema operatiu (SO) com un conjunt de programes que permeten la comunicació de l’usuari amb l’ordinador (proporciona una interfície) i en gestiona els recursos de manera eficient, (UPC, memòria, emmagatzematge, etc).

Els seus elements

● Gestió de processos.● Gestió de memòria.● Gestió d’arxius i directoris.● Gestió de l’E/S (Entrada/Sortida).● Seguretat i protecció.● Comunicació i sincronització entre processos.● Intèrpret d’ordres.

DINS DEL SOFTWARE PODEM FER LA CLASSIFICACIÓ SEGÜENT:

● Software de sistema: aïlla en la mesura de possibles els detalls específics de l’ordinador particular. Aquest grup de programes és constituït principalment per:

-Sistema operatiu: és la base software de qualsevol ordinador, permet treballas amb l’ordinador i s’hi instal·la la resta de tipus de software. -Driver o controladors de dispositius: programes que permeten que el sistema operatiu es comuniqui amb els perifèrics

● Software de desenvolupament: programes que permeten crear altres programes (eines que ajuden un programador a escriure un software nou). Se solen conèixer amb el nom de llenguatges de programació, exemples: Java, C##, C++, Pascal. etc.

● Software d’aplicació: programes que s’executen sobre el software de sistema i permeten que els usuaris facin tasques específiques (processadors de textos, base de dades, fulls de càlculs, presentacions, Internet, etc).

XARXES INFORMÀTIQUES

Una xarxa informàtica és un conjunt d’ordinadors interconnectats entre ells que permet que aquests comparteixin recursos (impressores, discos durs, etc.) i informació (programes i dades).Entre els avantatges de treballar amb una xarxa es troben:

● Possibilita de compartir perifèrics, com ara impressores, plòter, fax, etcètera.● Possibilitat de compartir informació mitjançant bases de dades.● Eliminació de dades disperses als ordinadors.● Possibilitat de disposar d’un control d’usuaris exhaustiu.● Possibilitat de disposar de còpies de seguretat més ràpides i segures.

Per poder treballar en xarxa, cal instal·lar, a tots els seus ordinadors, unes targetes de xarxa, que son un dels elements fonamentals en la composició de la part física d’una xarxa d’àrea local. Cada targeta de xarxa permet configurar l’ordinador on s’instal·la i afegir-lo a la xarxa d’àrea local, independenment del sistema operatiu que tingui. Les targetes de xarxa permeten poder comunicar el nostre ordinador amb altres ordinadors a través de mitjans de transmissió.

CLASSIFICACIÓ DE XARXES SEGONS L’EXTENSIÓ

-PAN (Personal Area Network); la seva extensió abraça uns pocs metres i permet connectar dispositius a un ordinador vía Bluetooh.-LAN (Local Area Network); xarxa d’area local. La seva extensió abraça, pel cap dalt, un edifici.-CAN (Campus Area Network); la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa universitat.- MAN ( Metropolitan Area Network); la seva extensió abraça diversos edificis de la mateixa àrea metropolitana.-WAN (Wide Area Network); la seva extensió abraça diversos edificis de localitats, províncies i fins i tot països diferents.

CLASSIFICACIÓ DE XARXES SEGONS LA DISPOSICIÓ FÍSICA

Topologia en arbre

·Avantatges:-Cablejat punt a punt per segments individuals. ·Inconvenients:-La mesura de cada segment ve determinada pel tipus de cable utilitzat.-Si es ve abaix el segment principal tot el segment es ve abaix.-És més difícil la configuració.

Topologia en anell

·Avantatges:-Poca longitud de cable.

·Inconvenients:-Si un node falla, la xarxa sencera també.-Nombre de nodes limitat pel concentrador.-Les comunicacions no són iguals de ràpides.

Topologia en estrella

·Avantatges:-Instal·lació ràpida.-Si falla un segment de la xarxa, no influeix a la resta.-No n'hi han problemes de col·lisió de dades.Té més seguretat.

·Inconvenients:-Si n'hi ha un error del concentrador principal, influirà a tota la xarxa.-Nombre de nodes limitat pel concentrador.-Molta longitud de cable.

Topologia en bus

·Avantatges:-Fàcil d'utilitzar.-Utilitza poc cable.

·Inconvenients:-Si el cable deixa de funcionar, la xarxa no funcionarà.-És més car.-Seguretat: tothom esta connectat al mateix cable, és a dir,que tots poden accedir a la informació de la resta.

CONCENTRADORS

El switch (commutador) és un dispositiu que ens permet connectar diversos dispositius de xarxa i també crear tipologies de tipus estrella i que, a més, forma part de la xarxa.

El hub (concentrador) és un dispositiu que permet al concentrador sense disposar de la capacitat que li permet generar la taula, enviar la informació de destinació per mitjà de tots els seus ports.Per tant, el switch és un dispositiu molt més intel·ligent que el hub, ja que aquest últim no disposa de la capacitat de generar la taula.

MITJANS DE TRANSMISSIÓ I HARDWARE ASSOCIAT

Els mitjans de transmissió més estesos són els cables, concretament els parells trenats, que consisteixen en quatre parells de fils trenats independents i entre ells, recoberts d’una capa aïllant externa (cable UTP) i que al final de cada extrem tenen un connector RJ45. El cable UTP connecta la targeta de xarxa a l’ordinador a través del connector RJ45 amb els concentradors, mitjançant alguns dels seus ports.

Un altre mitjà de comunicació és ‘l’aire’, en aquest cas necessitaríem instal·lar dos components hardware en la nostra xarxa. D’una banda una targeta sense fil (interna o

externa) a través del port USB i, d’altra banda, un punt d’accés sense fil connectat a un switch, o un switch sense fil, que s’encarregarà de recollir tots els senyals i distribuir-los per la xarxa.

HARDWARE DE CONNEXIÓ A INTERNET

Si l’ordinador que volem connectar a Internet pertany a una xarxa d’àrea local (LAN), l’haurem de configurar amb els elements necessaris en cada cas i, a més, afegir-hi un dispositiu que ens permeti connectar la nostra xarxa d’àrea local a Internet. Aquest dispositiu rep el nom d’encaminador.

Si el nostre objectiu és connectar ordinadors sense fil a Internet podem substituir el punt d’accés sense fil per un encaminador sense fil o un switch-router sense fil.

A més, com que solen disposar de diverses boques, els podrem connectar un conjunt d’ordinadors a través d’un switch o un ordinador solt. Una altra possibilitat és col·locar un punt d’accés sense fil en aquelles ubicacions on hi hagi dispositius mòbils i connectar el punt d’accés sense fil a un switch.

XARXES SENSE FIL

Les Wireless(sense cable) LAN o WLAN són xarxes d’àrea local que es caracteritzen perquè el mitjà de transmissió que fan servir és l’aire, amb l’estalvi important en cable que suposa interconnectar diversos equips perquè formin una xarxa. Les SSID són les sigles de Service Set Identifer, és a dir, conjunt de serveis identificadors.

PROTOCOLS DE XARXA A WINDOWS

Un protocol de xarxa o de comunicació és el conjunt de regles que especifiquen l’intercanvi de dades o ordres durant la comunicació entre els hosts (equips, impressores de xarxes, etc.) que formen part de la xarxa.

Els protocols de xarxa que proporciona windows XP són els següents:

● Protocol NetBEUI (NetBIOS Extended User Interface) És un protocol de xarxa molt senzill, desenvolupat per Microsoft al principi de la dècada dels noranta per als sistemes operatius Windows 95 i Windows NT. És utilitzat per xarxes d’àrea local sense possibilitat de comunicació amb altres xarxes locals.

● Protocol IPX SPXI (Internetwork Packet Exchange/Sequencesd Packet Echange)

Dissenyas originàriament per l’empresa Novell per a les seves xarxes locals NetWare, Microsoft el va incorporar en els seus sistemes operatius i, a més, ha creat un protocol compatible amb aquests anomenat protocol NwLink.

● Protocol TCP/IP

TCP/IP és el protocol utilitzat per tots els ordinadors que es connecten a Internet, perquè puguin comunicar-se entre ells.

TCP/IP no és un unis protocol, sinó que és compost per altres dos prtocols principals que són TCP (Transmissió Control Protocol) i l’IP (Internet Protocol), que són els que li donden el nom. L’arquitectura del TCP/IP consta el cinc capes o nivells en els quals s’agrupa conjunt de protocols que són els que, realment, ens donden el serveis:

● Nivell 5 (aplicació): aquí s’inclouen protocols destinats a proporcionar serveis software a l’usuari com:

-HTTP (Hypertext Transfer Protocol). Usat pels servidors web per mostra el contingut de les pàgines. -FTP (File Transfer Protocol). Permet la transferència de fitxers, s’utilitza amb freqüencia per actualitzar pàgines web en servidors remots. -SMTP (Simple Mail Tranfer Protocol). És el protocol usat en l’intercanvi correu electrònic entre servidors. -POP (Post Office Protocol): protocol que emmagatzema el missatge de correu electrònic en un servidor de correu per a la seva lectura posterior. -TENLET: permet la connexió a una aplicació remota des d’un altre ordiador.

● Nivell 4 (transport): aquest nivell és l’encarregat de recollir la informació del nivell superior (aplicació) en format binari i la fa arribar al destinatari.

● Nivell 3 (xarxa): en aquest nivell es portena terme dues funcions principals.

1. Identificació de les estacions origen idestinació mitjançant les dreces IP.

Una adreça IP és una seqüencia de quatre nombres separats per punts, cadascun dels quals pot contenir un valor d’entre 0 i 255 i que identifica cada ordinador dins de la xarxa. A més, és únic.

2. L’encaminament de la indormació,dividida en paquets, cosa que ganteix que el conjunt de paquets que formen la informació arribin al destinari corresponent correctament.

● Nivell 2 (enllaç): en aquest nivell es porten a terme totes les tasques de control de la comunicació i, a més, garanteix unacomunicació lliure d’errors entre l’emissor i el receptor controlant el flux de dades.

● Nivell 1 (físic): aquí s’especifiquen els aspectes elèctris, cnectors i característiques dels mitjans de transmissió, i es porta a terme la transmissió dels bits d’informació a través del canal.