Port Aventura posarà el 7 demaig la primera pedra de la sevagran aposta de futur: FerrariLand. La nova àrea temàticasuposarà una inversió de 100milions d’euros i es preveu queobri portes a finals de 2016. Elparc temàtic va inaugurar la sevavintena temporada, amb diver-ses novetats per celebrar l’ani-versari. Pàg. 8

El programa Yuzz haseleccionat 25 projectesd’empresa de Tarragonaper rebre assessoramentexpert i desenvolupar laseva idea de negoci. Elsmés destacats, rebranbeques i la possibilitatde viatjar a SiliconValley. Pàg. 10

¿Será suficiente? La Semana Santaes un buen termómetro para cono-cer el estado de salud de los distin-tos mercados emisores, particular-mente del turismo nacional, el grancliente de la Costa Daurada en estaépoca del año. El buen tiempo y lamejora de las perspectivas económi-cas han dejado muy buenos índicesde ocupación en los hoteles del lito-ral de Tarragona, confirmando latímida recuperación del turismonacional que ya se notó el pasadoverano. La gran duda es si esta recu-peración, junto con otros mercadoscomo el francés, el británico uotros, será suficiente para compen-sar la caída del turismo ruso que seaugura en la próxima campaña esti-val, estimada en torno al 80%,según los datos actuales. Los con-flictos geopolíticos en los que estáenvuelta Rusia y la devaluación delrublo han sido un torpedo a la lineade flotación para el que había sidoel gran cliente de la Costa Dauradaen los últimos años. Págs. 2-3

La patronal CEPTAlliura els seus guardons a

les empreses més destacades a la

XV Nit Empresarial Pàg. 7

TURISMOLaboratoris GriffithEs traslladen de Puigpelat a Vallsper doblar la seva producció

Laboratoris Griffith és unaempresa nord-americana desaboritzants i condiments ambmés de 30 anys de presència aPuigpelat, a l’Alt Camp. Ara pla-nifiquen el seu trasllat a unesnoves instal·lacions al polígonindustrial de Valls, amb mésespai. Gràcies a això, podranduplicar la producció i triplicartreballadors en 5 anys. Pàg. 5

Les empreses de nutrició noten una millora tímida però dominada pel ‘factor preu’

Amb el descens de l’atur, la renda disponible deles famílies està millorant, i això comença a notar-se en un sector, el de l’alimentació, que va ser undels que millor va resistir durant els pitjors anysde la crisi, per la naturalesa indispensable delsseus productes. Tot i aquesta tímida recuperació,les empreses adverteixen que la dinàmica de

prioritzar els productes de baix preu continua ins-tal·lada en els hàbits de compra dels consumi-dors. El sector alerta de les conseqüències: pro-ductes de menys qualitat, de menys valor afegit ide menys marge comercial per als seus balanços.D’altra banda, les empreses demanen una recer-ca més aplicable a la seva realitat. Pàgs. 16-19

La 3a edició del Yuzz reuneix 25 projectes de joves emprenedors

TAULA RODONA

Gran Semana Santa del turismo nacional, peromuy malos augurios para el ruso en verano

Catalunya y el Valle delEbro, las zonas que másturismo han aportado

Los hoteles de la CostaDaurada registran un95% de ocupación

El polígon Les Tàpies deVandellòs i l’Hospitalet del’Infant estrena xarxa de fibraòptica. Amb l’accés a internetd’altes prestacions, Les Tàpiesja ha atret noves empreses debase tecnològica que ja s’hihan instal·lat. Pàg. 21

El polígon Les Tàpies estrena fibra òptica

Grup SolarcaParticiparà en l’ampliació de la refi-neria de Cartagena de Índias

L’empresa de La Selva delCamp especialitzada en nete-ges químiques i bufats indus-trials ha aconseguit una adjudi-cació de 4 milions d’euros en elgran projecte d’expansió de larefineria de Cartagena deÍndias (Colòmbia). Solarca java participar fa 3 anys en els tre-balls per a la posada en marxade la refineria de Repsol aCartagena (Espanya). Pàg. 12

PROMOCIÓ ECONÒMICA

El turismo ruso cae un80% en las reservaspara el verano

Port Aventura posarà la primera pedrade Ferrari Land el 7 de maig

Núm. 182 Any 14 - II Etapa PRIMER DIARI ECONÒMIC DE LES COMARQUES DE TARRAGONAwww.indicadordeeconomia.com

ABRIL 2015

A falta de los datos definitivosque registra el Observatorio de laFundació d'Estudis Turístics de laCosta Daurada, las sensacionesson positivas y el nivel de actividadmuy esperanzador. El núcleo

duro del sector hotelero, -integra-do en la Associació HoteleraSalou-Cambrils-La Pineda- calculauna ocupación incluso superior ala prevista hasta alcanzar cotas cer-canas al 95%. No obstante, la cifraes un tanto engañosa ya que eneste año, con una Semana Santatan temprana en el calendario,han abierto sólo el 60% (52) delos hoteles asociados, frente al82% del ejercicio anterior."Afortunadamente, el buen tiem-po ha compensado con creces elriesgo de poner toda la maquina-ria en marcha dos meses y medioantes de la temporada alta", infor-man desde la Associació Hotelera.

El gerente del Patronato deTurismo de la Diputación deTarragona, Octavi Bono, subrayael impacto de la resurrección del

mercado doméstico por el estre-cho vínculo que mantiene con ellitoral tarraconense. Ya el añopasado supuso el 47% del volu-men global de turistas en la CostaDaurada y nada menos que el82% en las Terres de l'Ebre: "Sólopodemos valorar parcialmente lascifras, ya que la oferta operativa deplazas ha sido menor, pero elbuen comportamiento del turis-mo catalán y español deja sinduda impresiones positivas".

Excelentes noticias por tantopara la Associació de Càmpingsdel Camp de Tarragona y Terres

de l'Ebre, que con un 70% de ocu-pación se atreve a apuntar uncambio de tendencia en lo que almercado nacional se refiere. Lascasas de turismo rural de lascomarcas del sur de Tarragona,especialmente sensibles al pulsodel turismo interior, también hacolgado el cartel de completo enestos días tras padecer varias tem-poradas con la demanda en horasbajas.

Revolución en la demanda

Esas buenas cifras globalesencierran algunas trampas:

Cataluña y España baten récordsde visitantes cada año, y sin embar-go el margen de beneficio es cadavez más reducido. En todos lossegmentos, sin excepción, losempresarios han tenido que adap-tarse -con enorme exigencia paraellos- a la "montaña rusa", según ladefinió en el primerMediterranean Tourism Meetingcelebrado en Salou el director deInnovación para DestinosTurísticos de Rumbo, JimmyPons, de las reservas de últimahora: "La pura realidad es que ni

el jueves sabes qué ocupación vasa tener el sábado".

"Todos los sectores productivosmundiales viven en un cambiopermanente; mientras algunosimportantes grupos hotelerossiguen preguntándose si debenentrar a fondo en el negocio deinternet, en Japón ya existenrobots que atienden en funciónde las emociones; con ello quierodecir que se producen cambios

Abril02 2015

INFORME

Turismo

La Semana Santa confirma la recuperación del País Vasco, Navarra y Aragón como mercados emisores en la Costa Daurada

En general, la pasada SemanaSanta ha dejado un buen sabor deboca entre los empresarios delsector en la Costa Daurada yTerres de l'Ebre, que por fin hanpercibido la ansiada reactivacióndel turismmo nacional, ya intuida en2014, en especial los mercadosdel corredor del Ebro (País Vasco,Navarra y Aragón). Los profesiona-les lo consideran un buen presagioen los meses previos a la tempo-rada alta de verano: la ocupaciónha rozado el lleno en la zona centraly los hosteleros confían en mantee-ner los excelentes registros deaños anteriores pese a la previsibledebilidad del turismo ruso poor lasexcepcionales circunstancias -cri-sis política con la UE por el conflic-to de Ucrania, caídaa de los preciosdel petróleo y devaluación del rublo-que enturbian el flujo de visitantesdel Este desde hace meses.

El mercado doméstico alegra el 2015 al sector turístico

ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA

En este contexto de cambios vertiginosos, nadie podía intuirhace unos meses, por ejemplo, que las grandes compañías decruceros reorganizarían sus rutas hacia Baleares tras el ataqueyihadista en Túnez, como nadie podía pensar hace tres años, enpleno boom del turismo ruso, que el crecimiento de este mer-cado iba a detenerse en seco. El maná ruso ya había dado algu-nos síntomas de agotamiento en 2014. Las desmesuradasexpectativas, trazadas a partir de las alzas espectaculares deaños anteriores, ya no se cumplieron. 2015 supone un ejerciciode transición a la espera de tiempos mejores: las reservas hancaído en torno al 80%, según estimaciones de la AssociacióHotelera de la Costa Daurada central, que aglutina más del 60%de todo el turismo ruso que llega a Cataluña. Se constata el des-plome de los vuelos chárter contratados, el mejor termómetropara estimar la salud del 'enfermo', han caído por encima del50% respecto a 2014.

A la espera -en ejercicios anteriores, por estas fechas losgrandes touroperadores (Coral, Natalie Tours, Tez Tours…) yatenían cerradas sus reservas- de un milagro en forma de deva-luación del rublo, el Patronato de Turismo -gestor de la marcaCosta Daurada- reconoce que tanto 2015 como 2016 seránaños de "contención" mientras se recupera la demanda. Tanto

el gerente del Patronato, como Eduard Farriol, presidente de lamencionada Associació Hotelera, considerar que es tiempo desembrar para recoger en el futuro. El mismo cultivo que la CostaDaurada comenzó hace dos décadas y que tan espectacularesresultados ha dado hasta la temporada pasada. "El contexto estremendamente adverso, pero no es momento de perder los vín-

culos con los principales agentes; es muy importante estar a sulado a las duras y a las maduras".

La vuelta a los mercados clásicos

En este sentido, aunque la marca Costa Daurada se ha man-tenido fiel a su política de diversificación de mercados -tal ycomo recomendó recientemente en Salou el catedrático deEsade, Josep F. Valls-, tampoco ha faltado a su cita anual enMoscú, incluso reforzada por una ambiciosa campaña que harecorrido ciudades importantes como Perm, Ufa, Krasnodar yRostov. "El mercado del Este fue el número uno en 2013 y elsegundo en 2014; a la vista de las malas perspectivas paraeste año, nuestra estrategia ha consistido en intensificar nues-tras acciones de promoción, que nunca habíamos abandonadoen Reino Unido, Irlanda, Francia y España", explica Octavi Bono.Como siempre, queda la espinita clavada del mercado alemán,el primer emisor mundial con un enorme volumen y tradición deviajes, que sin embargo no llega a Tarragona en la misma medi-da de su potencial. "Hay un problema -reflexiona Bono- de acce-sibilidad; sin conexión de chárter es difícil, y los grandes opera-dores están muy volcados en las islas, tanto Baleares comoCanarias".

Año de transición para los países del Este

El turismo nacional recupera posiciones en la Costa Daurada.

El turismo ruso y su capacidad de compra retroceden.

Aunque la oferta de

plazas ha sido menor,

el sector es optimista,

aunque con moderación

Durante la Semana

Santa se rozó el pleno

en la zona central de la

Costa Daurada

cada vez más radicales y más rápidos,eso es lo que debe ocupar, que nopreocupar nuestro tejido turístico",argumenta Pons.

Como consejo, este especialistarecomienda trabajar en los intangi-bles en el marco de una "era digitalque se deberá armonizar con la eraemocional". El 80% del negocio estáligado a personas e intangibles, aligual que un 30% de la satisfacciónde los clientes: "Es un proceso impa-rable en el que la innovación y el fac-tor humano son cada vez más impor-tantes".

Desde 1995 a 2005 el acce-so a internet era un tema deinformáticos, casi de ingenie-ros. Internet era la web: sitenías una página web podíasvenderle directamente a todoel mundo. Diez años despuésla experiencia ha demostradoque el ecommerce (comercioelectrónico) no es funcionaasí. Requiere una logística,tecnología de venta, reserva,checking, medios de cobro...de modo que internet termi-na intermediando de maneramasiva. "Es el espacio de losreintermediadores, y losempresarios cometieron el'error' de dejarse: Ebooking(con comisiones entre el 15 y22%) gestiona entre el 60 y

65% de las reservas", analizaGenís Roca, socio-presidentede Roca Salvatella.

En 2005 -explica- la tecno-logía se simplifica, los costesbajan, cualquiera puede inte-ractuar en internet. La red sellena de opiniones y esoimpacta de lleno: "Apareceun nuevo intermediario, unárbitro que valora el hotel através de las opiniones; es elmomento TripAdvisor, quevuelve a condicionar el mer-cado; capturan oferta y captu-ran demanda, y nos vuelven atomar la posición".

Pirotecnología

En 2015 ha llegado elmomento de las apps de usoinmediato a través de smartp-hones. Si primero fue la ope-ración (reservas) y después larelación (opiniones del clien-te), el próximo riesgo de

intermediación está en elmasivo flujo de datos queaporta internet sobre el perfildel cliente. "No nos podemosimaginar el nivel de datosque van a dar; preveo -advier-te Roca- mucho humo,

mucha tontería y nivel deruido inaguantable. Una ole-ada smart de informática,sensores… para ser cool queva a costar mucho dinero, ysospecho que van a taladraral empresario y hacerle per-der dinero en cosas quenadie ha pedido… será com-plejo diferenciar grano de lapaja, pero hay que pasar estesarampión".

¿Vendo más? ¿Capturo másdatos? Esas son las preguntasa la hora de comprar o no enla etapa de pirotecnologíaque se avecina. "Hay quevisualizar la cuenta de resulta-dos: dónde veo el retorno,para qué le sirve al cliente, ysobre todo, cómo le voy acobrar esa innovación tecno-lógica a medio plazo; vemoscasos que invierten en metra-lleta sin el trabajo adicionalde analizar dónde jugar ycómo ganar, cómo voy ahacerlo mejor que el de allado", destaca JordiSchoenenberger, socio direc-tor de la industria de Travel,Hospitality & Leisure deDeloitte.

La recomendación de RocaSalvatella es crear una basede datos propia. A su juicio,la presencia en las redessociales puede perjudicarmucho pero no beneficiademasiado. "Gestionarlo bienevita que pierdas, pero no sési ganas; construir audienciasen Facebook o Twiter escomo hacer reformas en unpiso de alquiler sin contrato",sentencia. El objetivo de todo

ese tráfico es traspasar losimputs a un canal propiopara gestionarlos y crearestrategias de segmentación:"Lo que había que hacer enFacebook ya se sabe hacer,ahora toca utilizar la informa-ción que reciben en directo(con todos los equipos delhotel orientados hacia ello,con datos de los proveedoresque se tienen que exigir) yutilizarla antes de interac-tuar; el truco está en los equi-pos y no en la tecnología".

En la misma onda, el direc-tor de PortAventura, LuisHerault, también consideraque internet proporciona "unconocimiento profundo delproducto y del entorno en elque operas". "El online esuna fuente de informaciónespectacular para dimensio-nar dónde estamos, saber situs ventajas competitivas loson realmente y hacer entiempo récord cosas queantes eran impensables".

Abril 032015

INFORME

Turismo

La competencia tradicional, conuna visión excesivamente localista,entre países del entorno mediterrá-neo ha provocado en demasiadasocasiones a pensar en las desgraciasdel prójimo en clave de oportunidadde mercado. Sin embargo, una pers-pectiva más global del negocio turísti-co requiere alzar la vista para afrontarobjetivos más ambiciosos. A modo deejemplo, los países del Caribe llevanaños asociados bajo una marcacomún para potenciar la promociónmundial, un mismo paraguas confir-mado como una estrategia de Éxito.¿Por qué no en el Mediterráneo?

Lo que para algunos supone unautopía alejada de la realidad se haconvertido en la cruzada personal deGhassan Aidi, presidente de laAsociación Internacional de Hoteles yRestaurantes, que a finales del mespasado presentó su proyecto en elforo sobre turismo organizado enSalou por el Open Energy Institute."Cambiar con sentido común requiereun liderazgo político muy fuerte",opina este 'visionario' que aspira que22 países del Mediterráneo, con 160millones de habitantes, se reúnan ytrabajen para crear una nueva vía demayor cooperación.

El abordaje de mercados comoChina -con 75 millones de pasaportespara viajar al extranjero-, Japón,Australia o Estados Unidos, quebusca renovar su 'carta' de destinos"requiere fortalecer la marca y supe-rar obstáculos como la elevada fisca-lidad, la estandarización de las cate-gorías hoteleras en los distintos paí-ses, y por supuesto, como primerpaso, atajar la lacra del terrorismo y elvandalismo en estos territorios".

Aidi también considera necesariopresionar a las aerolíneas para supe-rar las disfunciones que existen ensus políticas de precios, "con gran-des diferencias para los mismos tra-yectos, e incluso billetes más carospara llegar al norte de África que paratravesías transoceánicas". Por otraparte, a su juicio, la importancia quese concede en los países europeos ala conciliación medioambiental y turís-tica "debe suponer una línea impor-tante de trabajo como estrategia dediferenciación para clientes concien-ciados".

El Mediterráneocomo marca

global

La revolución de internet noafecta ni mucho menos a todoslos sectores por igual. En elcaso del tuurístico, el impacto hasido brutal. Las sucesivas olea-das de tecnología (reservas,opiniones de usuarios que con-dicionan la decisión de com-pra…) obligan a un reciclajecontinuo. La red es un proocesoen construcción permanenteque dificulta el posicionamientode las empresas. "Es comoestar sieempre nominado enGran Hermano, con la sensa-ción perpetua de que te van aechar de la casa", ironizza unreconocido gurú del ciberespa-cio. La buena noticia es que,aunque los cambios van rápido,haay tiempo para analizar yreconducir el rumbo.

Lecciones de estrategia para sobrevivir en el mercado digital

ROBERTO VILLAREAL / TARRAGONA

Deloitte:

“Hay que visualizar

el retorno, para qué

le sirve al cliente, y

sobre todo, cómo le

voy a cobrar esa

innovación

tecnológica”

“Gestionar

bien las redes

sociales evita que

pierdas, pero no sé

si ganas”, defiende

Genís Roca

El sector turístico obligado a un reciclaje contínuo por los hábitos de los clientes

Abans de mirar endavant cal fer unràpid repàs al 2014. Fent un balanç del'any passat, observem que el PIB vacréixer al voltant de l'1,5%, que laprima de risc va caure i que, per pri-mera vegada durant la crisi, les pimesvan crear ocupació. També van millo-rar les vendes i les exportacions vancontinuar amb la dinàmica positivadels darrers anys, una tendència queposa de manifest que cada vegada hiha més pimes que hi aposten fort.

El 2015 és un any que ens convida al'optimisme pel que fa a la recupera-ció econòmica. Enmig d'aquesta situa-ció es pot entreveure una lleugeraremuntada. Tot i la tendència quehan començat a apuntar els principalsindicadors, perquè un país i la sevasocietat tornin a la normalitat cal quel'engranatge de l'economia funcionides de la base, és a dir, des de l'ocupa-ció. En aquest sentit, el 2014 ja ens hadonat pistes de qui ha començat acrear ocupació: les pimes.

Tot i que a la demarcació deTarragona, BCN World injectaràdinamisme, és fonamental que esprenguin mesures perquè la recupe-ració siguin una realitat inqüestiona-ble. Una bona manera de començarl'exercici és facilitar que el crèdit tornia les pimes perquè inverteixin, creixini contractin, ja que aquesta ha estatuna de les xacres més grans de la crisi.D’altra banda, les pimes tarragoninessón un referent en exportacions, però

perquè continuïn sent-ho calen mésajudes a la internacionalització.

Necessitem una reforma fiscalorientada a les pimes i evitar unasobreregulació i canvis de lleis cons-tants. A més, també calen milloreslaborals i fiscals per fer créixer ladimensió de les pimes i, molt espe-cialment, potenciar la segona oportu-nitat i no tenir por al fracàs. És impor-tant, també, reduir el cost de l'energiaja que el nostre segueix sent dels méselevats d'Europa. Alhora, abaixar elscostos socials i no apujar-los, com s'haanat fent de manera sistemàticadurant els darrers temps.

Des de PIMEC Tarragona no abai-xarem la guàrdia i ja estem disposats aseguir treballant en un entorn com-plicat, però demanem sentit comú,coratge i valentia per posar en marxaaquestes polítiques necessàries perenfortir aquesta tendència de recupe-ració. I tots plegats ho hem de tenirclar: fins que no siguem una fontgeneradora d'ocupació estable i dequalitat, els nos-tres projectesno podran con-tribuir a fersocietat ni país.Som-hi!

Josep-Joaquim SendraPresident de PIMEC Tarragona

Abril04 2015

OPINIÓ

Editor: DAVID ARIASDirector: DANI REVENGARedacció: ORIOL MARGALEF, ROBERTO VILLAREAL, XAVISOLÉ, ACNFotografia: XAVIER JURÍODisseny i Maquetació: DAVID JIMÉNEZCorrecció: BONAIMATGE

Fundat per José Pedro Rueda Gallisà

Redacció i Dissenycontinguts@indicadordeeconomia.commaquetacio@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 75 92 - Fax 977 12 70 30

Comercial i Administració:comercial@indicadordeeconomia.comTel. 977 12 72 17 - Fax 977 12 70 30

Carrer Illes Medes, 6-10 / 43206 REUS (Tarragona)

‘IE’ ÉS UNA PUBLICACIÓ INDEPENDENT.LA SEVA OPINIÓ NOMÉS CONSTA A L’EDITORIAL.

C/Illes Medes 6-10 / 43206 REUS

Tel. 977 12 72 17 Fax: 977 12 70 30

EDITA:

Gerent: DAVID ARIAS GIMÉNEZ

IMPRIMEIX: INDUGRAF OFFSET S.A - D.L.: G-1183/2000

D’acord amb el que s’estableix a la Llei Orgánica 15/1999, de 13 dedesembre, de Protecció de Dades de Caràcter Personal, li comuniquem queles dades, que ha tingut l’amabilitat de facilitar-nos, han estat incorporadesi seran tractades en un fitxer automatitzat «Subscriptors», per tal de gestio-nar adequadament la relació existent. Les dades són confidencials i d’úsexclusiu pel Responsable del Fitxer, Bonaimatge SL, amb domicili al carrerIlles Medes 6-10, 43206 Reus. Alhora, el fem sabedor del dret d’accés, rec-tificació, cancel·lació i oposició respecte de les dades que consten enaquest fitxer en els termes establerts per la legislació vigent.

NOTA

www.indicadordeeconomia.com

Editorial En veu alta

No hi ha cap dubte que la presència a Tarragonade Felip VI el passat 16 de març va significar quel-com més que una visita protocol·lària de cara a l'or-ganització dels Jocs Mediterranis de 2017 que laciutat té encomanada. L'excusa, la constitució delComitè d'Honor dels Jocs, organisme absoluta-ment simbòlic presidit pel monarca i on també hisón els presidents de la Generalitat i de l'Estat, erael de menys. La visita del flamant nou Cap d'Estat

escenificava el suport de l'Estat a l'esdeveniment i,de pas, esvaïa dubtes sobre si Tarragona seria capaçd'assumir un repte d'aquesta envergadura, teninten compte el mal moment pel que passen elsrecursos públics. Precisament per aquest motiu,era important que Felip VI es deixés veure.Tarragona 2017 té molt clar que bona part delsdiners que necessita han de venir del sector privat.I el sector privat necessita gestos com aquest percreu-re's els Jocs i, més important, que seran sufi-cientment atractius com per a que la inversió tin-gui retorn.

L'organització de Tarragona 2017 confia en queel 76% dels 38 milions que hi ha previstos al pres-supost operatiu dels Jocs del Mediterrani arribinper la via dels patrocinis, un plantejament respon-sable en temps de retallades públiques (i tambéquan el diner públic no falta, si no recordem l'e-xemple dels ja llunyans Jocs Olímpics Los Ángeles1984 o, en general, dels grans esdeveniments alsEstats Units). Tanmateix, queden 2 anys i escaig i,d'aquests 30 milions que han de tenir un origenprivat, només n'estan garantits una tercera part,

gràcies al pas endavant de Repsol, CaixaBank iDamm, com a patrocinadors principals, i al suportd'altres empreses com El Corte Inglés i la cons-tructora Comsa Emte. Fora bo que gestos com elde la visita de Felip VI estimulessin una ràpida res-posta d'altres factòtums del teixit empresarial quehi ha al territori. Per tal d'aconseguir el que tot-hom vol, uns grans Jocs, quan abans estigui assen-tat i ben assentat el finançament, millor, perquè

improvisar sobrepressupostos incertsno acostuma a portarbons resultats, permolt que últimament

sigui habitual. Falta també el compromís econòmic de l'Estat,

l'única administració que encara no ha concretatquina aportació farà als 45 milions que es necessi-ten per construir les infraestructures previstes (siho han fet Ajuntament, Diputació i Generalitat).Fonts de l'organització són optimistes, però reco-neixen que quan abans millor, pel mateix motiude seguir treballant amb coneixement de causa.Les obres de l'Anella Mediterrània (que concentrales infraestructures principals dels Jocs) han decomençar en els propersmesos. Cal que l'Estatmogui fitxa per tal quetot vagi al ritme adequat,el que permet que lescoses es facin bé. I aques-ta fitxa s'ha de moure alsPressupostos Generalsde l'Estat, no a l'agendade la Casa Reial.

Tarragona 2017: ara va de debò 2015, camí de la recuperació

20 Són les temporades que porta en funcionamentPort Aventura, un temps que ha servit per consolidar-locom el parc temàtic més important de l’Estat i un dels quemillor funcionen a Europa. 20 anys de creixement quecontinuaran amb Ferrari Land.

La dada

Dani RevengaDirector

La presència de Felip VI a Tarragona avala els Jocs. Però,a banda de moure fitxa a l’agenda de la Casa Reial, l’Estatho ha de fer també als Pressupostos Generals...

drevenga@indicadordeeconomia.com

L'operació de trasllat, que harebut l'assessorament d'Investin Catalonia (ACCIÓ), és, defet, una ampliació de la capaci-tat productiva. L'empresa con-servarà els 30 llocs de feina quehi ha a Puigpelat, i la perspecti-va és incorporar uns 60 treba-lladors més en els propers cincanys, quan s'estima que s'hauràpogut doblar la producció.

Feia anys que Griffith buscavamés espai per no condicionarel creixement previst.Finalment, la companyia haformalitzat la compra d'unanau a l'accés del polígon deValls, una inversió que no hadesvetllat públicament. La pre-visió és iniciar el procés de tras-llat després de l'estiu, i que lalogística s'allargui molt prova-blement durant tot un any. Sitot va bé, Griffith espera havercompletat l'operació a finals del'any 2016.

Als lineals de menjar prepa-rat de les grans superfícies hi

ha els principals vectors de crei-xement de l'empresa. "El nos-tre mercat objectiu s'està desen-volupant molt ràpid. La crisi hafet canviar d'hàbits a moltagent, que no surt a menjar afora per estalviar però, encanvi, vol productes més sofisti-cats per a casa. Un bon exem-ple són les amanides. Abansnomés podíem trobar la verdu-ra trossejada i embossada, dos otres tipus. Ara hi ha molts mésproductes, amb moltes méspreparacions i condiments: for-matges, salses, pollastres...",explica Sergi Estragués, direc-tor general de LaboratorisGriffith a Espanya i Itàlia.

A Puigpelat, l'empresa nomésfabrica condiments en pols. Dela nova fàbrica en sortiran amés, líquids amb base aigua ooli, bàsicament salses fredes icalentes, un producte que finsara es feia al Regne Unit i queestà experimentant un grancreixement de la demanda."Subministrarem a supermer-cats, proveïdors i cadenes derestauració d'Espanya, el sudde França i Itàlia", afirmaEstragués. Entre els clients mésreconeguts hi ha Mercadona,Aldi, Campofrio, Florette i OSI,un dels principals proveïdorsde McDonalds.

Amb els 7.000 metres qua-drats disponibles a la planta deValls, l'empresa té previst pro-duir el primer any 3.000 tonesde producte líquid i 3.000 mésen pols. En quatre anys,Griffith preveu arribar a doblarla producció, fins arribar a untotal de 6.000 tones per línia.

"El canvi d'hàbits de consumde molta gent durant l'etapade crisi, que la gent es quedi acasa a menjar i demandi pro-ducte més elaborat, ens habeneficiat. La nostra previsió ésque la recuperació econòmicano tornarà els hàbits anteriors.Al contrari, el que farà créixerés l'oferta i la varietat de men-jar preparat, amb una selecció

d'ingredients més alta, méscara. Tot això ens afectarà posi-tivament, i de fet, ho estemnotant amb el creixement delmercat actual, i la nostra pers-pectiva és seguir creixent nomenys del 10% anual cadaany", explica Estragués.

Bona part dels productes, dela recepta al pàckaging, elsdesenvolupa internamentGriffith, i un cop acabada unaversió de prova la proposa alsseus clients. Això fa que lamajoria de productes de l'em-presa estiguin fets a mida, elque suposa un gran diversifica-ció de referències i de clients.A més, des de l'Alt Camptambé se subministra saborit-zans per a la indústria conser-vera del Senegal i condimentsa diversos mercats africans, alGolf de Guinea.

"Són mercats molt competi-tius, molt sensibles als preus, iamb necessitats molt específi-ques i gustos particulars. Peraixò, hem enviat els nostres

xeffs a entendre què estandemandant i afinar la nostraoferta", afirma Estragués. Lafacturació a l'Àfrica és un 10%del total i creix al mateix ritmeque ho fan la resta de mercats.

Actualment, GriffithLaboratories és present a 19països amb 26 centres opera-tius. A Europa hi té tres plantesde producció. La nau dePuigpelat, en funcionamentdes del 1982 i amb uns 2.000metres quadrats, és la méspetita en comparació amb lesdues existents a Herentals(Bèlgica) i Somercots(Anglaterra), on hi treballenentre 140 i 230 persones.

052015

TEMPS D’OPORTUNITATS

Cas d’èxit

Abril

El futur porta salsaLaboratoris Griffith, especialista en la fabricacióde saboritzants i condiments, es trasllada dePuigpelat a Valls, on preveu doblar la producció

La crisi ha portat nous hàbitsde consum, com el cuinar

menjar preparat a casa, queja no desapareixeran

Adaptació L'empresa, que comptaamb 30 treballadors,espera arribar als 90empleats en cinc anys

Creixement

El negoci de la filial espanyo-la ha crescut de dos dígitsels últims anys i preveu 16milions en vendes el 2015

Expectatives

La filial catalana de la multinacional nord-americana GriffithLaboratories deixarà a finals de l'anyy vinent la seva actual ubicació,a Puigpelat, i es traslladarà a unes noves instal·lacions, més granns,al polígon de Valls. L'empresa, que produeix saboritzants en pols iarrebossats i per a condimenttar aliments, ha experimentat un grancreixement els últims anys, coincidint amb el canvi d'hàbits alli-mentaris que ha afavorit la crisi, i necessita més capacitat de fabri-cació. A la capital de l'AAlt Camp disposa ara d'una planta de 7.000metres quadrats, on podrà donar resposta a la demanda creiixentde líquids i salses, una línia de producte que actualment Griffithsubministra als clients espaanyols des d'altres centres.

ORIOL MARGALEF / VALLS

Sergi Estragués (Barcelona, 1970) ha fet del món casa seva. Llicenciat en dret i profes-sor del MBA de la URV, parla anglès, francès, italià, portuguès i alemany, i és expert encomerç internacional, una especialització que l'apassiona i a la que es va abocar ja demolt jovenet, quan va dirigir les prospeccions de la Papelera del Besós en mercats tandiversos com l'Egipte, Iran, Tailàndia, Singapur o Malàisia. Incorporat a LaboratorisGriffith l'any 2001, a l'actualitat compagina la direcció general de les filials espanyola iitaliana i és la punta de llança del negoci de la multinacional americana a l'Àfrica negra,un continent enorme, divers, i amb necessitats de consum molt diferents a les del primermón.

PERFIL PROPI Foto: Xavi Jurío

Abril06 2015

PUBLICITAT

Abril 072015

ACTUALITAT

Esdeveniments empresarials

REDACCIÓ / SALOU

L'acte va comptar amb parla-ments del president de Fomentdel Treball, Joaquim Gay deMontellà, i el de Repsol,Antoni Brufau, a més del del'entitat organitzadora, AntoniBelmonte. A més d'aquests par-laments, una taula rodona ambel títol de 'Temps deLideratge', que ha comptatamb la participació del direc-tor general d'Operacions iFinances de Port Aventura,Fernando Aldecoa, i de la pre-sidenta de l'Associació deCàmpings de la Costa Daurada

i les Terres de l'Ebre, BertaCabré, va analitzar la conjuntu-ra econòmica actual. L'acte esva tancar amb la intervenció del'economista Emili Duró, queva fer una crida a l'optimisme.

ELS GUARDONS

Guardó d'Honor: -Repsol

Empresa destacada:-BASF

Trajectoria empresarial:-Asfaltos EspanyolesInternacionalització:

-Grup Solarca

Innovació:-Cooperativa de Cambrils

Emprenedoria: -Chess Live

Empresa familiar:-JF Polo Mobles

Economia social:-Fundació Privada Ginac

Creació d'ocupació:-SCA

Responsabilitat empresarial:: -Clece

Promoció empresarial: -Vinícola de Nulles

Economia colaborativa:-La ruta del Císter

CEPTA lliura els seus guardons a la XV Nit Empresarial

La companyia petrolera Repsolva ser reconeguda amb elGuardó d'Honor de la quinzenaNit Empresariall que la patronaltarragonina CEPTA, celebradaal Centre de Convencions dePort Aventura. Al marge d''a-quest guardó, la patronal vaconcedir 11 guardons més i leshabituals distincions d'aquestacelebbració, punt de trobadadels sectors econòmics de lademarcació. Foto de família dels premiats.

Lotfi El-Ghandouri, expert en crei-xement personal i transformaciód'organitzacions, serà el ponent dellliurament dels Premis a laInternacionalització de la Cambra deComerç de Reus, que se celebren elproper dimecres 29 d'abril a l'audi-tori de FiraReus. El-Ghandouri ésconsultor del prestigiós Cirque duSoleil i un expert en gestió de per-sones reconegut internacionalment.Pronunciarà la conferència que portaper títol 'Entrega't! Per què he dedonar el millor de mi?'. La gala la

conduirà el periodista Xavier Grasseti comptarà amb l'actuació de lacompanyia del Tricicle, Clownics. Elspremis reconeixeran la tasca de lesempreses que més han destacat enel camp de les exportacions en elsúltims mesos.

El consultor del Circ du Soleil, ponentdels Premis a la Internacionalització

de la Cambra de Reus

El president de Feique, patronaldel sector químic espanyol, va ser elponent convidat de l'últim DinarCambra, que organitza la Cambra deComerç de Reus. Valero, fill deRiudecols i president de DowChemical Iberica, va dibuixar unpanorama de creixement pel sectorquímic en els propers anys a nivellmundial, tot i advertir dels riscosque afronta el sector a l'Estat, comels elevats costos energètics i la

competència que suposen elsEstats Units per disposar de 'shalegas'.

Anton Valero, president de la químicaespanyola, protagonista als Dinars Cambra

Una altra de les novetats seràl'espectacle Amaluna, delCirque du Soleil, que es repre-sentarà durant els mesos dejuliol i agost. Després de l'èxitde Kooza l'estiu passat, el parc

temàtic i la companyia cana-denca han rubricat un acordque els vincula els propers 5anys. En aquests 20 anys ha pas-sat de ser només un parc temà-tic amb 2.500 treballadors a

afegir al seu negoci 5 hotels,un centre de convencions,camps de golf i un beach club idonar feina a 3.000 personesde manera directa i 5.000 mésde manera indirecta.

Per aquest any i els propers,Port Aventura es marca com aobjectiu consolidar i superarels 4 milions de visitantsanuals, una xifra que ja van fre-gar l'any passat. En aquesta vin-tena temporada, però, el com-plex haurà d'afrontar la dava-llada de turistes russos que pro-vocarà la devaluació del ruble.Aquest mercat emissor varepresentar l'any passat un10% de les visites. Herault vareconèixer que la conjunturaadversa amb el mercat rusenguany els agafa "amb el pascanviat", però que s'intentaràcompensar amb mercats prò-xims com l'espanyol i elfrancès.

Port Aventura ja posa calen-dari a la seva gran aposta defutur: Ferrari Land, una novazona temàtica dedicada a la lle-gendària marca italiana. La pri-mera pedra de la nova àrea es posarà el proper 7 de maig i es

preveu que estigui enllestida afinals de 2016 o començamentsde 2017, a tot estirar. La cons-trucció de Ferrari Land supo-sarà una inversió de més de100 milions d'euros i per a ladirecció del parc temàtic de laCosta Daurada representa "unnou al·licient amb el que incre-mentarem el nostre atractiu,ampliant-lo a nous públics",segons Luis Herault, nou direc-tor general del parc.

Abril08 2015

ACTUALITAT

Port Aventura arrenca la seva vintena temporadaEl parc temàtic anuncia que el 7 de maig posarà la primera pedra de Ferrari Land, la gran aposta de futur

Port Aventura va inaugurar el 21 de març la seva vintena temporada,durant la qual el parc celebrarà l'efemèride amb nous espectacles tema-titzats per a l'ocasió. Com a principal novetat, el parc incoorpora el seu pri-mer hotel de 5 estrelles, la Mansió de Lucy. En aquesta mateixa línea,també s'ha ampliat l'hotel Gold River amb l'Edifici Callaghan, amb 78noves habitacions d'alt estànding. El dirrector general del parc, LuísHerault, va explicar que amb aquestes inversions "es vol atreure clienttsque busquen una oferta superior a la que teníem".

DANI REVENGA / BARCELONA

CaixaBank va reunir a més de160 clients per analitzar les possi-bilitats d'inversió que ofereix l'ac-tual marc econòmic. L'acte, queva tenir lloc al CaixaForumTarragona, va comptar amb laparticipació d'Ana Izard, delDepartament Altium i Estratègiad'Inversió de "la Caixa" BancaPrivada, que va pronunciar laconferència Creixement senseinflació? Oportunitats i riscos perals inversors. Durant la seva inter-venció, Ana Izard va analitzar lesperspectives de l'economia aEuropa destacant que el creixe-ment real s'accelera i quel'Eurozona pot donar sorpresespositives. La crisi econòmica -vaapuntar- accelera el procés deconstrucció europeu.

Davant d'aquesta situació,Izard va destacar que calen enca-ra reformes estructurals, que ladivisa ha substituït el crèdit coma factor d'estímul de la demandai que l'euro ha corregit la sevasobrevaloració. Les conseqüèn-cies d'aquesta realitat per alsmercats són que les divises emer-gents tornen a ser atractives aixícom la valoració de la borsa

enfront de la renda fixa.CaixaBank, primer banc del

mercat espanyol per quota demercat, ha estat escollit com l'en-titat amb millor banca privadad'Espanya per la publicació brità-nica Euromoney als PrivateBanking Survey 2015. L'entitat,presidida per Isidre Fainé i queté com a conseller delegat aGonzalo Gortázar, també haestat votada per 450 entitats de90 països com la que ofereix elsmillors serveis a clients d'alt patri-moni (super-affluent clients), lamillor gestió d'actius (assefmanagement) i com la més des-tacada en filantropia (philanth-ropyimpact investment).

"la Caixa" Banca Privada, elservei especialitzat de CaixaBankper a clients amb més de migmilió d'euros de patrimoni, ges-tiona a la província de

Tarragona una cartera de mésde 2.000 milions d'euros de2.000 clients. En el conjuntd'Espanya comptava a finals de2014 amb 44.385 clients i gestio-nava un total de 49.828 milionsd'euros. A més, l'entitat disposade 35 centres especializats debanca privada, un dels quals estroba a Tarragona. La quota demercat actual a Espanya arriba al13% després de registrar el 2014un creixement mig anual del'11,7%.

El creixement del 2014 respona un model d'assessoramentfinancer centrat en els objectiusvitals del client, ofert per gestorsi equips especialitzats altamentqualifcats, que treballen al costatde les més de 5.200 oficines deCaixaBank, 154 de les quals estroben a la província deTarragona.

CaixaBank analitza les oportunitats d'inversiódavant 160 clients de Banca Privada a Tarragona

REDACCIÓ / TARRAGONA

Turisme

Luís Herault, recentment nomenat director general del parc.

La principal novetatde la temporada és'La Mansió de Lucy',un nou hotel de 5estrelles

Abril 092015

PUBLICITAT

Abril10 2015

ACTUALITAT

Emprenedoria

Yuzz, expliquen els seus res-ponsables, és més que un con-curs. Ofereix formació, suporti assessorament als jovesemprenedors durant tota lafase de desenvolupament delnegoci. Tots els participantsopten a 60.000 euro en premis,80 beques al Fòrum Impulsa -un punt de trobada de projec-tes que organitza la FundacióPrincesa de Girona-, i els guan-yadors de cada centre (24 entotal) tenen l'ocasió de conèi-xer in situ el model d'organit-zació i alineació de negoci queha fet del parc tecnològic de

Sant Francisco un referent tec-nològic a nivell mundial.

Malgrat l'alta mortalitat

entre les empreses joves, des-prés de rebre assessoramentútil, alguns projectes gestatsamb aquest programa aTarragona han aconseguitdesenvolupar-se comercial-ment amb èxit, com el portalChess Live, de DavidKaufmann, que permet jugar aescacs en línia i al qual ja s'handonat d'alta més de 63.000usuaris a tot el món. Un altrecas notori és el d'Àlex Cruz,que a través de la seva empresaC·IT està en procés de paten-tar un nou sistema d'il·lumina-

ció intel·ligent per a motoci-cletes. L'enginy ha despertatinterès entre grans fabricants.

En cinc edicions, Yuzz ja hacontribuït a crear 500 empre-ses a tot l'estat. A Tarragona, elprograma té com a socis a laUniversitat Rovira i Virgili il'Ajuntament, que posa a dis-posició l'estructura deTarragona Impulsa a laTabacalera. Els participantsreben assessorament durantcinc mesos per incubar la ideade negoci. Al llarg del progra-ma, alguns d'aquests projectes

milloren i enforteixen de caraal seu llançament com aempresa. Altres emprenedors,en canvi, decideixen fer un pasal costat. A Tarragona,l'Ajuntament ha fet una apostaper fer aflorar projectes inno-vadors, basats en la tecnologia,i el Yuzz persegueix el mateixobjectiu.

"Tot i que tenen molt bonesidees, els joves s'enfrontenactualment a un context moltadvers per poder tirar enda-vant el seu projecte. A més deformar-los i acompanyar-los enla fase prèvia al llançament del'empresa, el programa Yuzzposa en contacte a gent moltdiversa, i aquest intercanvid'experiències genera sinèr-gies molt enriquidores per alsparticipants", explica XavierTarrés, tinent d'alcalde ambcompetències en ActivacióEconòmica. A més, segonsTarrés, el participar amb elprojecte Yuzz contribueix aprojectar la "marca empresa-rial" de la ciutat.

La incubadora tecnològica

Vint-i-cinc joves emprenedorsamb idees de negoci innovado-res participen en la tercera edi-ció a Tarragona del programaYuzz. Els seleccionats, d'entre18 i 30 anys, tenen l'oportuni-tat de formarr-se com a empre-saris, rebre assessoramentexpert i desenvolupar la sevaidea de negoci. Els responnsa-bles dels millors projectesdels 900 que han entrataquest any al programa, orga-nitzat pel Cenntre Internacionald'Emprenedoria del Banc deSantander, obtenen diners pertirar endavant l'empresa,,accés a beques i un bitllet a laMeca de la tecnologia: SiliconValley.

ORIOL MARGALEF/ TARRAGONA

Participants a l’edició 2015 del Yuzz a Tarragona.

El portal d'escacs

online Chess Live,

que va passar per la

Tabacalera el 2013,

ja té 63.000 usuaris

registrats

25 projectes d'empresa competeixen a Tarragona en el programa Yuzz,de formació i suport a joves emprenedors

El sistema de fars

intel·ligents per a

motos dissenyat per

Àlex Cruz ha despertat

l'interés de grans

fabricants

La jornada estava adreçadaal col·lectiu empresarial iemprenedor, i té com a finali-tat principal abordar aspectesrellevants i d'interès per a lespersones emprenedores,empresàries i properes al mónde l'empresa. Les interven-cions que han despertat mésinterès han estat les dedicadesal taller sobre inbound màr-queting, la d'eines 2.0 gratuïtesper a emprenedors i la d' inver-sors a la recerca de projectes.

També va destacar la xerradasobre We are Knitters, unmodel de negoci basat en lavenda de kits per teixir, i laconferència de cloenda deCecilia Tham, de MOBBarcelona. Aquesta segona edi-ció del Dia de l'Emprenedoriadel Sud de Catalunya també vacomptar amb la presència de24 entitats que va exposar elsseus serveis als emprenedors

de la Jornada amb materialinformatiu.

La inauguració de la Jornadava anar a càrrec del tinent d'al-calde de Treball i ActivacióEconòmica, Xavier Tarrés; elrector de la URV, Josep AntonFerré ; el director de la càtedrad'Emprenedoria de la URV,Pere Segarra, i el director delprograma Catalunya Empren,Pere Condom.

"N'estic segura. Sense Yuzz nohauria arribat tan lluny". NúriaValero és enginyera química i espe-cialista en eficiència energètica.Però el que debò l'atreu és la inno-vació, les xarxes socials i l'econo-mia col·laborativa. El seu projecte,Funtrip4all, guanyador del Yuzz2014 vol ser punt de trobada entrepersones amb necessitats espe-cials que volen gaudir d'experièn-cies turístiques i els possiblesguies, amateurs o professionals,amb o sense discapacitat.

Valero es va presentar al progra-ma Yuzz amb una idea molt pocdesenvolupada. Gràcies a l'asses-sorament rebut durant l'etapa deformació, tanmateix, el projecte vaguanyar ràpidament consistència de

negoci, fins al punt que abans d'a-cabar ja havia trobat a EnriqueVarela i Jennifer Baños, dos socisamb qui el projecte segueix fent pas-ses endavant.

"Sempre he tingut idees però noem veia emprenent un negoci. ElYuzz va obligar a centrar-me en elprojecte, a responsabilitzar-me'n, iel meu tutor, malgrat pertànyer auna generació molt més gran, vaentendre de seguida la filosofia del'empresa i em va transmetre moltaconfiança", explica. Actualment,Funtrip4 està en fase de creació deproducte. Segueix rebent assesso-rament expert a través de TarragonaImpulsa.

"Sense Yuzzno hauria arribat

tan lluny"

Abril 112015

ACTUALITAT

La Jornada de l'Emprenedoria del Sudde Catalunya acull 325 emprenedors

El 25 de març es va celebrar alPalau de Congressos deTarragona el Dia del'Emprenedoria del Sud deeCatalunya, amb la participacióde 325 persones que assistei-xen a diferents tallers i con-ferènciies.

Emprenedoria

Un moment de la Jornada al Palau de Congressos.

FUNTTRIP4ALL

Núria Valero, 31 anys

En pocs mesos, la rutina profes-sional de Pep Orellana, doctor enbioquímica, va donar un gir coper-nicà. Va deixar el laboratori, la recer-ca a l'hospital, i va entrar a formarpart del programa Yuzz per donarforma al seu propi projecte tecnolò-gic. PosterClic, guanyador del Yuzz2013 a Tarragona, és una eina onli-ne per dissenyar pòsters científics.Actualment, Orellana té aparcat eldesenvolupament de forma tempo-ral perquè està donant prioritat a unaltre projecte, Startupclic, que ofe-reix acompanyament empresarial aemprenedors com ell.

"Amb el Yuzz vaig fer un canviradical, un reset complet. Vaigaprendre moltíssim, vaig canviar ievolucionar la meva idea inicial. Vaigrebre eines imprescindibles per

poder-me espavilar, però també heaprès que no t'has d'enamorar deles teves idees",explica Orellana.Més de la meitat dels seus com-panys de promoció a Tarragona novan arribar al final del programa. Ellen canvi, hi està més vinculat quemai. És coordinador del Yuzz a laUniversitat de Barcelona.

StartupClic proporciona als seusclients eines i recursos que, entrealtres, permeten avaluar el nivell dedemanda d'un producte o un serveiabans d'arribar al mercat. "La gentté bones idees, però els costa deveure si els clients potencials esta-ran disposats a pagar", afirma.

"Vaig fer un resetcomplet"

POSTER CLIC

Pep Orellana, 32 anys

La societat municipal ReusDesenvolupament Econòmic(REDESSA) va anunciar quefinançarà la inscripció del PlaEmbarca 2015 d'aquellesempreses que s'ubiquin alscentres que gestiona i quesiguin seleccionades per aques-ta segona edició del programa.El Pla Embarca 2015 estàadreçat a les empreses de, coma màxim, 5 anys de vida, ambun component innovador iamb un equip implicat. De fet,el Pla Embarca s'orienta arepensar l'estratègia, redefinirels equips i finalment, establiruns objectius per obtenir unsresultats ambiciosos. Un pro-cés centrat en l'avaluació i el

tractament de la manca d'ex-periència dels promotors, delserrors de gestió i dels proble-mes amb l'equip i que potenciala xarxa de contactes.

El president de REDESSA,Marc Arza, ha assegurat que el"suport real i directe" alsemprenedors és un dels objec-tius de l'equip de govern muni-cipal i una bona manera dedemostrar-ho és facilitant l'ac-cés a aquestes empreses quevolen crèixer. Arza ha insistitque el programa de creixe-ment empresarial que porten aterme les empreses selecciona-des pretén reduir el temps quepoden tardar a posar el seusserveis o productes al mercat.De fet, el Pla Embarca estàpensat per a empreses que

necessiten reformular-se,endreçar-se i professionalitzar-se abans d'aixecar el vol cap alcreixement empresarial.

El president de REDESSA haexplicat també que aquestasegona edició que s'està prepa-rant és un bon senyal que lamentalitat i actitud emprene-dora està ben assentada al terri-tori. A més, Marc Arza ha ditque l'experiència de les 12empreses participants enaquesta primera edició haconstatat la bona feina feta perl'equip de tutors que assesso-ren de manera continuada lesempreses que en prenen part.A les xarxes socials de REDES-SA podeu veure el clip de videode testimonials de les empresesd'aquesta primera edició.

REDESSA finançarà les inscripcions del Pla Embarca 2015de les empreses ubicades als centres que gestiona

REDACCIÓ / TARRAGONA

REDACCIÓ / REUS

Ecopetrol, la societat que ges-tiona la refineria caribenya, hainvertit més de 6.400 milions dedòlars en ampliar la capacitat deproducció de la planta. En unsmesos, Reficar passarà d'una capa-citat per processar 80.000 barrilsdiaris a més de 165.000, el que hade permetre a Ecopetrol atendretota la demanda interna de com-bustibles i cancel·lar les importa-cions. Cartagena de Índias es con-vertirà d'aquesta manera en lamés moderna planta de refinat depetroli de tot Sud-Amèrica. Lamés gran de Colòmbia és a l'inte-rior del país, a Barrancabermeja, iestà dotada per a transformar250.000 barrils de petroli al dia.

En l'adjudicació de la contractaha pesat l'experiència de Solarcaen els treballs previs a la posadaen marxa de la refineria deCartagena a Espanya, la més grand'Europa amb capacitat per220.000 barrils de petroli. L'altrefactor clau ha estat la tecnologiaque utilitza Solarca, un sistemainnovador, segur i eficient en cos-tos que la companyia ha desenvo-lupat a nivell intern. "L'empresadestina cada any un importantvolum de facturació a I+D, que ésel que ens permet oferir l'última

tecnologia als nostres clients",explica el president, Joan EnricCarreres.

En els treballs al Carib hi parti-cipen una setzena d'operaris delgrup, la majoria desplaçats des deCatalunya i la resta pertanyents ala filial americana, Solarca USA.L'empresa catalana va crear laseva pròpia filial ja fa uns anys aHouston, atreta pel sector energè-

tic més important del món.Durant un temps, explicaCarreres, va estar en negociacionsper a comprar una empresa ame-ricana i convertir-la en la sevafilial. Tanmateix, finalment l'ope-ració es va cancel·lar i Solarca hadecidit potenciar el seu propiequip.

L'empresa catalana, que va néi-xer als anys vuitanta per donarservei al polígon químic de

Tarragona, acredita una llarga tra-jectòria de més de vint anysposant a punt i fent manteni-ments a les refineries espanyoles.Als Estats Units, Solarca ha treba-llat sobretot de la mà de granscontractistes espanyoles, comACS o Abengoa, que han rebutl'encàrrec de construir novesplantes termosolars -que produei-xen electricitat escalfant un cir-cuit d'oli- als deserts de Nevada iArizona, al sud dels Estats Units.Solarca està especialitzada enposar a punt els circuits d'aquestesplantes abans d'entrar en opera-ció, i ara també ha començat a tre-ballar amb plantes de cicle combi-nat.

La recent compra per part deRepsol , un altre client importantde Solarca, de la petrolera cana-denca Talisman Energy, que lamultinacional espanyola va for-malitzar fa unes setmanes per10.400 milions d'euros, obrenoves expectatives d'activitat a lafirma catalana. L'adquisicióamplia la presència de Repsol enmercats d'alta estabilitat geopolíti-ca, especialment al segment del'exploració i la producció d'hi-drocarburs, i pot obrir les portes anous projectes a Solarca, explicaCarreres.

L'empresa va arribar a facturar

27 milions d'euros el 2010, peròels últims anys ha notat la crisiamb la paràlisi de projectes, espe-cialment al mercat espanyol, queha passat d'un 60% de les vendesa un 20%. Solarca va tancar l'e-xercici del 2014 amb 18 milions

d'euros, però millor penetraciócomercial a l'estranger, un fetque, segons Carreres, juntamentamb la recuperació del mercatespanyol "en dos o tres anys", hade permetre remuntar les vendesa mig termini.

La població de Belvedere, la ciu-tat més rica dels Estats Units, téuna renda mitjana per càpita de103.774 euros, i en conjunt, larenda mitjana a tot l'estat deCalifòrnia és d'uns 50.000 dòlars,per 26.666 euros la catalana. Enplena crisi, i malgrat ser un mercatmolt madur, l'Estat Daurat ha atretun important volum de noves inver-sions catalanes, que representenun 75% de les espanyoles. Lesapostes de grans cellers, comFreixenet, Codorniu o MiguelTorres, als anys vuitanta, handonat pas a inversions d'empre-ses tecnològiques i del sectorsalut.

Califòrnia, amb 3,5 milions depetites empreses, es caracteritzaper tenir una estructura productivafortament enfocada en el sectorserveis i per ser un dels estatsamericans amb més presènciad'inversió estrangera directa. Ésl'Estat amb un número més grande llocs de treball relacionats ambl'alta tecnologia i on s'han desen-volupat ecosistemes emprene-

dors com Silicon Valley i SiliconBeach. Els sectors de biotecnolo-gia i medicina compta amb mésde 2.300 empreses, entre lesquals s'ha de comptar a la catala-na Grifols, i amb una facturaciósuperior a 115.000 milions dedòlars.

En plena crisi, el número d'em-preses catalanes amb inversionsals Estats Units s'ha més quedoblat. De la trentena de firmesels anys 2007-2008 s'ha passat ales 68 empreses actuals. AnselmBossacoma, director d'ACC10 aSilicon Valley, va ser fa unes set-manes a Tarragona entrevistant-seamb firmes tarragonines interes-sades a seguir el mateix rumb idesembarcar a la Costa Oest. Lesoportunitats per a les empresescatalanes són les TIC, la maquinà-ria industrial i la gestió hidràulica.L'administració posa les cosesfàcils, transmet confiança jurídica ino hi ha aranzels, però "és un mer-cat madur, molt competitiu, i l'úni-ca manera d'entrar-hi és aportantvalor afegit", explica Bossacoma.

Califòrnia compratecnologia catalana

Abril12 2015

ACTUALITAT

Posta a punt al CaribEl Grup Solarca guanya un contracte valorat en 4 milions

d'euros a l'ampliació de la refineria de Cartagena de Índias

El Grup Solarca s'ha adjudicatun contracte valorat amb quatremilions d'euros en el marc delgran projecte d'expansió deReficar, la refineria deCartagena de Índias (Colòmbia).Solarca, firma especialitzada enneteges químiques i bufatsindustrials que té la seu a laSelva del Camp, ja va liderar fatres anys part dels treballsnecessaris abans de posar enmarxa l'ampliació de la refineriade Repsol a Cartagena(Espanya), el 2012.

ORIOL MARGALEF / TARRAGONA

Internacionalització

Califòrnia ofereix oportunitats en sectors com la vinya o les TIC.

El Grup Solarca ja vaparticipar el 2011en la construcció dela refineria de Repsola la Cartagena espanyola

Joan Enric Carreres, president de Solarca.

Catalunya lidera el 75% de les inversions espanyoles a l'Estat Daurat

Repsol va celebrar la ReunióGeneral de Coordinaciód'Activitats Empresarials, una tro-bada anual que serveix com areconeixement en matèria deseguretat a les empreses que méshan destacat durant el 2014. Lesempreses col·laboradores premia-des en l'edició d'enguany van serSIEMSA, ESERMAN i MASA.

Els criteris per atorgar aquestsreconeixements són la proactivitati el compromís de les companyiesen la realització d'activitats preven-tives dins del Complex Industrialde Repsol a Tarragona. La reunióva comptar amb la presència d'a-proximadament 200 assistentspertanyents a un centenar d'em-preses col·laboradores de Repsol.A la trobada hi van assistir tambéels Gerents de les Mútues, delsServeis de Vigilància de la Salud

de SPA (Serveis de PrevencióAliens) i els Gerents, els Capsd'Obra i els Tècnics de Prevencióde les empreses que treballen alComplex Industrial de Repsol aTarragona. Durant l'acte, Repsolva agraïr el treball i l'esforç desuperació tant dels guanyadorscom de totes les persones i empre-ses que treballen al ComplexIndustrial i que contribueixen amillorar l'àmbit de la seguretat aldia a dia de l'empresa.

Abril 132015

ACTUALITAT

Repsol lliura els Premisde Seguretat

Empresarial 2014MASA, ESERMAN i SIEMSA són les empre-

ses col·laboradores reconegudes per laseva bona gestió de la seguretat laboral.

REDACCIÓ / LA POBLA DE MAFUMET

Sector químic

Les empreses premiades.

REDACCIÓ / TARRAGONA

El president va exposar elmodel del clúster químic tarra-goní a Lyon, on se celebrava unseminari d'innovació industrialdins del projecte 'ChemicalValley 2030'. Sota aquest parai-gua, la ciutat francesa busca unmodel integrador on s'hi reflec-teixin indústria, coneixement iterritori. Per aquest motiu es vatriar ChemMed Tarragona perfer aquesta presentació, ja que secercava un cas que aglutinésaquests requisits, els quals el polquímic més important del sudd'Europa, situat a Tarragona,està exportant ara mateix almón.

Una altra delegació tarragoni-

na va presentar el clúster aAlemanya, concretament aColònia. En aquest casChemMed va visitar l'Euroforum2015 de la mà de la companyiaBASF. Per aquest motiu, larepresentació tarragonina la vaencapçalar, a banda de TeresaPallarès, Directora General deChemMed, Antoni Torà,Manager Site Services de BASFEspañola a Tarragona.L'Euroforum és un espai dedebat que enguany es va dedicara les operacions, la direcció i elsnous models de negoci. A més,en aquesta ocasió la conferènciaes va obrir al món i, entre elsdiferents exemples d'organitza-ció empresarial, es va presentar

el cas de ChemMed Tarragona,proposat per la pròpia BASFEspañola.

Sinèrgies amb Feique i Invest in Spain

En la mateixa línia, ChemMedva mantenir una reunió amb laFeique, la patronal espanyola delsector químic, i Invest in Spain,l'organisme estatal que vetlla perl'atracció d'inversió estrangera aEspanya. L'objectiu era el decrear sinèrgies per reforçar lacampanya internacional de cap-tació d'inversions del sector quí-mic tarragoní. Les tres parts esvan comprometre a aprofundiren les línies de col·laboracióamb aquest propòsit.

ChemMed Tarragonaes presenta a Lyon i Colònia

El clúster químic de laMediterrània continua la seva cam-panya de projecció exterior, ambl'objectiu de captar noves inver-sions que enforteixin el sector ales comarques de Tarragona. Amitjans dee març, delegacions deChemMed va presentar els argu-ments del clúster tarragoní a Lyoni Colònia. La primera de les dele-gacions estava encapçalada pelpresident de ChemMed Tarragona,i de l'AEQT, Jesús Loma-Ossorio.

Reunió de ChemMed amb Feique i Invest in Spain.

La experiencia de CésarSuárez, en los tres años que llevaen Tarragona como juez de loMercantil, es que el empresariono cree en la Ley Concursal, "laentiende como algo molesto queme obligan a hacer por imperati-vo legal, pero sin ninguna convic-ción de poder reflotar la empresacon la declaración de concursode acreedores; en nuestra culturano ha arraigado que puede seruna solución".

El modelo es diferente en otrospaíses, según explica Suárez. Unode los más eficaces es el deEstados Unidos. Allí laAdministración no impone nin-guna obligación, pero si se llegademasiado tarde pueden existirincluso consecuencias penales.

En Tarragona, al igual que en elresto de Cataluña, el concurso deacreedores no funciona y lamayor parte de las empresas ter-minan en liquidación: "El legisla-dor percibe que lo interesante escrear barreras de protección pre-vias".

En este sentido, según Suárez,"nos vamos acercando cada vezmás al régimen de insolvenciaanglosajón, con más posibilida-des, medios y armas para alcanzarsolvencia tras atravesar una situa-ción difícil". Del mismo modo, elcamino legislativo que se sigue"convierte, cada vez más, la limi-tación de responsabilidad en unaentelequia; sin duda, cada vez esmás difícil la exención de respon-

sabilidad porque existen deriva-ciones".

La agilidad y la imaginación enlas fórmulas de refinanciaciónresultan determinantes. La LeyConcursal nace en 2004, en tiem-pos de bonanza económica, y se

ejecuta en tiempos de crisis. "Larealidad te pilla siempre en fuerade juego", ironiza el juez Suárez.La primera reforma es de 2009, yla segunda, de 2011, es tan pro-funda que se puede consideraruna Ley nueva. "En 2013 -sinteti-za- llega una nueva reforma, lanefasta y lamentable Ley delEmprendedor, que no se aplica ytiene escasísimo efecto, y sólo enmarzo y septiembre de 2014 hayaportaciones interesantes enforma de Decreto Ley; por últi-mo, en enero de 2015 entra envigor la llamada Ley de Segunda

Oportunidad, que amplía losacuerdos extraoficiales de pago alconsumidor común".

En términos muy básicos, enesa evolución la Ley trata siemprede atenuar la pesada carga finan-ciera que asfixia a la empresa, ypara ello se amplía el marco derefinanciación: "Hay que mane-jarlo bien -recomienda Suárez- yactuar presto en la comunicaciónal Juzgado de los acuerdos derefinanciación; por ejemplo,desde septiembre de 2014 es fac-tible la homologación por autojudicial de esos acuerdos".

Lecciones de 'ingeniería' concursal

El 85 o el 90% de las empresasen concurso de acreedores nose salvan porque se llega tarde.El retoo del empresario consisteen anticipar las barreras de pro-tección (preconcurso, refinan-ciación coon homologación ofi-cial, pautas con los acreedoresprivilegiados…). Hay que dife-renciar entre unaa mala gestióno un negocio herido de muerte.Si hay mala gestión pero elnúcleo del negocio pervive, esemal gestor desaparecerá y lle-gará otro; hay pocos casos debuenos negocios bien gestiona-doss que se hundan por falta deasistencia financiera. El juez delo Mercantil de Tarragona,César Suáreez, analizó en laCEPTA los entresijos de la legis-lación vigente.

ROBERTO VILLARREAL / TARRAGONA

El estigmatizado concurso de acreedores puede ser el puntode partida para la salvación de muchas empresas

En la gran mayoría de casos, se llega demasiado tarde al concurso.

Cuando se llega aeste extremo hayque diferenciarentra una mala gestión o un negocioherido de muerte

Abril14 2015

ACTUALITAT

Judicial

En el marc de la SetmanaInternacional del Transport ila Logística (SITL) que es vadur a terme entre el 31 demarç i el 2 d'abril a Paris, elPort de Tarragona va partici-par als Rail Freight Meetings.Aquestes reunions constituei-xen una de les innovacions d'a-questa edició SITL de París,amb l'objectiu d'establir undiàleg empresarial al servei delcreixement de la industriaferroviària. Els Rail FreightMeetings esdevenen reunionsde negocis entre transportistesi tots els agents involucrats enla cadena de valor de la indus-tria ferroviària.

En el marc d'una presentacióa càrrec d'Alberto Estrada, res-ponsable d'intermodalitat ilogística del Port de

Tarragona, es va donar a conèi-xer davant dels principalsagents del sector del transportde mercaderies, el seu poten-cial com a hub químic delMediterrani amb una ubicaciógeoestratègica, serveis logísticseficients, infraestructures espe-cialitzades, i l'eficiència en laprestació de serveis orientats ala diversitat dels productespetroquímics.

En el marc d'aquesta ponèn-cia, Estrada va exposar els fac-tors que aporten competitivitatal Port de Tarragona pel que faals tràfics de productes químicsi petroquímics; les noves infra-

estructures que donen servei ala indústria implantada al terri-tori com la terminal intermo-dal ferroviària del Port deTarragona, ubicada al costat de

la terminal de contenidors iamb connexió directa amb elmajor centre industrial químicdel sud d'Europa. Així mateix,ha exposat els reptes i oportu-nitats que aporta la recentinaugurada ampliació del mollde la Química, i el clústerChemMed Tarragona, unreflex de la simbiosi entre Portde Tarragona i industria petro-química, constituït amb l'ob-jectiu de consolidar el teixit deles infraestructures,instal·lacions productives i por-tuàries, industries auxiliars,centres d'investigació i nivellde formació.

"El Port de Tarragona té unaubicació geoestratègica privile-giada, amb unes infraestructu-res molt competitives i el cen-tre de gestió per nosaltres sem-pre és el client. Estem oferintinstal·lacions portuàries ambels majors calats delMediterrani, i amb una infraes-tructura logística de primernivell vinculat al potent polí-gon petroquímic" destacaEstrada. El Port de Tarragonaforma part i participa activa-ment de projectes europeusd'intermodalitat i ferrocarrilcom CLYMA, iFreightMED-DCo Transpyrenaei.

Abril 152015

PORT

Tràfics

El Port de Tarragona, enrepresentació de la Taula deCreuers de Tarragona i sota lamarca Tarragona Cruise Port -Costa Daurada, va tornar unany més a estar present a laCruise Shipping de Miami, latrobada professional mésimportant del món en el sectordels creuers. L'equip comercialdel Port de Tarragona,encapçalat pel seu president,Josep Andreu, va desenvoluparaquests dies un pla de treballamb diferents entrevistes i reu-nions amb navilieres i compan-yies de creuers seleccionadespel seu perfil amb la finalitatde promoure i donar a conèi-

xer la destinació de Tarragonai el seu territori.

Dins de les diferents activi-tats previstes hi havia, a més dedonar a conèixer el Port deTarragona amb les sevesactuals i futures instal·lacionsespecífiques per a creuers,

explicar amb detall tota l'ofertaturística de Tarragona i laCosta Daurada com gran atrac-tiu per als creueristes d'arreudel món, destinació que encaraés molt desconeguda en elcanal turístic dels creuers.Recordem que actualment laTaula de Creuers esta formadapel Patronat de Turisme del'Ajuntament de Tarragona,l'Ajuntament de Reus, elPatronat de Turisme de laDiputació de Tarragona, laCambra Comerç de Tarragona,la Patronal de Turisme deTarragona, l'Escola de Turismede la Univeristat Rovira iVirgilia, Port Aventura,Barcelona World i el Port deTarragona.

Tarragona es promociona com a port de creuers al Cruise Shipping de Miami

REDACCIÓ / TARRAGONA

La delegació del Port amb el seu president, Josep Andreu.

El Cruise Shipping de

Miami és la trobada

professional més

important del món

dels creuers

El Port reafirma el seu posicionament com a'hub' químic del mediterrani a París

Una presentació a la Setmana Internacional del Transport i la Logística va posar el focus a la competitivitat del Port de Tarragona en aquest sector

Com a membre de ChemMed, elPort de Tarragona es compro-met amb la tasca de projeccióexterior del ssector químic decara a captar noves línies denegoci dins d'aquest importantsector industrial de lees nostrescomarques. El Port va explicarels seus actius dins d'aquestsector a París, a la SetmanaIInternacional del Transport i laLogística, uns actius que lidonen un rol de lideratge al sudd'Euroopa dins d'aquest sector.

REDACCIÓ / TARRAGONA

La ubicació, els serveis logístics, lesinfraestructures i l’esepcialització,punts forts del Porten el sector químic

El Moll de la Química del Port de Tarragona, recentment ampliat, és el seu gran actiu en un segment en el que és referència al Mediterrani.

La delegació tarragonina va explicar amb detall l’oferta turística del territori, encara molt desconeguda dins del sector creuerista

Abril 16 2015

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

Preus més baixos significamenys qualitat de producte,però també menys marge debeneficis per a les empreses.Aquesta és la conjuntura quehan hagut d'afrontar lesempreses del sector de lanutrició dde Reus i el seuentorn durant una crisi econò-mica que, segons alguns indi-cadors, sembla que comeença acanviar de dinàmica, però quedeixarà encara per molt detemps algunes tendències,com la que fa que en l'àmbitalimentari el consumidorencara s'estigui movent majo-ritàriament pel 'factor preeu'.

El sector agroalimentari és,en general, un dels que mésbé han resistit la crisi, tot i queha hagut de fer importantsesforços d'adaptació al canvid'hàbits en el consum que haprovocat l'increment de l'aturi la baixada de la renda dispo-nible. Davant d'aquesta con-juntura, el principal ajust queha hagut de fer el sector haestat el d'ampliar l'oferta deproductes 'low cost'. Durantels últims anys, una àmpliapart de la població s'ha mogutexclusivament per aquest fac-tor, un terreny de joc en quealgunes marques blanques s'hihan trobat especialment agust. Aquesta dinàmica haestrangulat els marges delsproductors i les marques quetreballaven per treure al mer-cat productes competitiusamb preu, però també ambqualitat.

Ara, quan les perspectiveseconòmiques semblen millo-rar i l'atur comença a recupe-rar-se, el sector comença anotar símptomes de millora,amb una tímida recuperacióde volums de venda, però lesempreses alerten que la dicta-dura del 'factor preu' conti-

Les empreses veuen símptomes de millora,però sota la dictadura del 'factor preu'

El sector alerta que no es recupera la demanda de productes de qualitat

La taula rodona anual es va celebrar a lesinstal·lacions de Tecnoredessa, a Reus.

Foto: Xavi Jurío

L'Indicador d'Economia va tornar a reunir en unataula rodona a diversos representants del sector aggro-

alimentari de Reus i el seu entorn. Es tractava de recollirles seves impressions sobre si la reeactivació econòmica ila millora de les perspectives comença a deixar-se notarja en els hàbits de cconsum. El sector va coincidir en que

els símptomes de recuperació, tot i que tímids, exis-teixen, mmalgrat que el consumidor segueix ins-

tal·lat en el criteri preu a l'hora d'omplirel cistell de la compra.

Brots verds, però molt tímids

DANI REVENGA / REUS

El sector nota tímids incrementsde demanda, peròla guerra de preusimpedeix que esrecuperin elsmarges

nua. "Hem ampliat una micaels volums, però molt tímida-ment, als mercats domèsticsels costa molt arrencar", asse-gura Ferran Huguet, directorgeneral d'Unió CorporacióAlimentària, que denunciaque "els productes que hi ha almercat continuen sent majo-ritàriament de postguerra".Huguet detalla que aquestadinàmica és dolenta per a lesempresses perquè "afecta alsmarges, les cadenes de distri-bució competeixen gairebé

totes per preu, i les que no hofeien, com El Corte Inglés,han acabat entrant en aquestaguerra".

Juli Tecles, director financerde Borges, va compartir aquestdiagnòstic: "Els indicadorsmacro econòmics són positius,però si es mira a nivell micro,les famílies i la renda disponi-ble, ens adonem que la despe-sa familiar al cistell de la com-pra continua sent baixa".Tecles és optimista, però alertaque "hem d'anar molt en

compte a donar per consolidatel canvi de tendència. El que sique es pot dir és que la pro-gressiva reducció del mercatque hem vist des de 2008almenys ha tocat fons".

Sense discrepar de la visiódels seus companys de taula,

Pepe Jofré, CEO deLaboratoris Serra Pàmies, veuel futur immediat amb mésoptimisme: "Les famílies queno s'han quedat a l'atur, han

Abril 172015

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

La gran distribuciói les seves marques blanques imposenuna dinàmica en la que l’únic factorque importa és el preu passa a la pàg. següent

Les empreses del sectorestan d'acord en què, tard od'hora, la dinàmica canviarà iels consumidors demandaranproductes que tinguin algunatractiu més que el baix preu.Però alerten que cal estar pre-parats per oferir aquesta menade productes, i això no es fa dela nit al dia. "Quan la gentcomenci a tenir més renda dis-ponible, no acceptarà estarsota el model que imposen lesmarques blanques i el 'hard dis-count'. Però hem d'estar prepa-rats per oferir productes que esdiferenciïn quan arribi aquestpunt d'inflexió a la demanda",va dir Juli Tecles, de Borges.Pepe Jofré té clar que "l'afanyde triar és consustancial a lapersona, quan no tens la pres-sió de l'estalvi estàs més recep-tiu i tens més ganes de triar" irecorda que "les empreses queaposten només pel preu tambécorren un gran risc, ja hi hahagut casos en el passat enquè algunes d'aquestes empre-ses, un cop superats moments

històrics de molts rigors, s'hanenfonsat".

Feran Huguet, d'UnióCorporació Alimentària, és mésescèptic: "Em costa de creureque aquest canvi de tendènciasigui imminent. La gent s'haacostumat a gastar el mínimque pot en alimentació, prefe-reix destinar recursos a bensque donen prestigi com elcotxe, les vacances... És untema cultural, i comença a estarmolt arrelat". No obstant això,Juli Tecles va recordar que "lesdades de l'INE ens demostrenque el percentatge de la rendaque dediquem a l'alimentaciócontinua al voltant del 15%, elque passa és que ha baixat larenda. Quan es recuperi, espe-rem que es mantingui el per-centatge i així la xifra absolutade despesa en alimentació seràtambé més gran". Tecles, però,va insistir en la idea que "caltrobar les palanques de creixe-ment per oferir productes atrac-tius, vinculats a la qualitat, lasalut, el medi ambient...".

L'endemàde la crisi

Els productors estan preocupats per les dinàmiques de despesa a la baixa a al cistell de la compra.

estalviat. I tenen duesopcions: invertir en produc-tes amb risc, cosa que moltagent no vol fer, o consumir,i això pot animar el mercat".Com a símptoma del canvide tendència, Jofré va apun-tar "l'elevat nombre decomandes que estan reben

les empreses que venen bensd'equipament, el que indicaque el teixit empresarial esprepara per aquest nou crei-xement que s'albira".

Guerra de preus

Les empreses que van par-ticipar a la taula rodonacoincideixen en que elshàbits de consum s'hantransformat des que vacomençar la crisi. "Marquesblanques i 'hard discount'han marcat la pauta, nonomés al nostres sector”, diuJuli Tecles, de Borges, queposa com a exemple el fetque entre les primeres fortu-nes hi hagi els propietaris deZara i Mercadona. Huguetlamenta que "entres a unsupermercat i t'adones que

tot es comunica al voltantdel preu, oblidant la quali-tat, la funcionalitat, lainfluència en la salut...". Irecorda que "altres mercats,com els Estats Units, no sónaixí, els inputs dels produc-tes apel·len a altres factors".Lluís Arola, director delCentre Tecnològic deNutrició i Salut, recorda que"abans del 2008, les tendèn-cies del consum aquícomençaven a anar enaquesta línia, però la crisi lesva trencar de cop".

El canvi d'orientació delsfons FEDER (Fons Europeu de

Desenvolupament Regional),que en el període 2014 - 2020

deixen de prioritzar les infra-estructures per passar a impul-sar estratègies de recerca iinnovació per a l'especialitza-ció, sempre tenint en compteles capacitats de cada territori.Lluís Arola, director delCentre Tecnològic de Nutriciói Salut creu que "és una bonaoportunitat, a Catalunya s'estàfent una feina pionera, tot ique enlloc de prioritzar 2 o 3sectors se n'han prioritzat unsquants més, i quan fas això hasde repartir massa i tens menyscapacitat per tenir impacte".Arola destaca el vessant d'espe-cialització territorial del pro-

Abril 18 2015

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

Amb l'euro acostant-se alsnivells del dòlar (la monedaeuropea es cotitzava a 1,07dòlars al tancament d'aquestarticle) les empreses agroali-mentàries han pogut accedir alsmercats internacionals amb unarenovada competitivitat. "Estemvivint una petita època daurada",explica Ferran Huguet, d'UnióCorporació Alimentària, queconstata que "amb aquestanivells som un 30% més compe-titius del que estàvem acostu-mats".

Huguet posa l'accent tambéen l'increment de la demandamundial, que fa que s'estiguiarribant a un moment el que"pot haver-hi mancança de pro-

ductes". Segons Huguet "sem-blava que això no passaria mai,però en ametlla, per exemple, lademanda mundial supera la pro-ducció". Aquest fenomen el pro-

voquen països com l'Índia o laXina, amb una incipient classemitjana que va guanyant poder

adquisitiu.

Àfrica, la prioritat

Per zones, el sector agroali-mentari identifica Àfrica com laque té més potencial de creixe-ment a curt i mig termini. "Elspaïsos asiàtics estan més madurs,ja que hi ha més oferta", apuntaPepe Jofré, de Laboratoris SerraPàmies. "El problema amb elspaïsos africans -reflexiona- ésque l'equació oportunitatcomercial - risc polític presentamoltes incerteses. No són païsossegurs ni política, ni econòmica-ment". Tot i això, les empresesconsideren que el risc val lapena, perquè els que econòmi-cament estan millorant el nivellde vida dels seus ciutadans gene-

raran una gran demanda de pro-ductes.

A Europa, les grans oportuni-tats les trobem als països de l'Est."Són països que miren cap al sudd'Europa, i tenen recursos ipotencial, hi haurà grans opor-tunitats en els propers anys aaquesta zona", aventura Jofré. Elsector lamenta, però, que ladevaluació del ruble hagi minvatel potencial de Rússia com amercat. Pel que fa a Ucraïna.

La devaluació de l'euro aplanael camí a les exportacionsAmb el valor de l'euro molt proper al del dòlar els productes europeus

guanyen competitivitat als mercats internacionals

La dinàmica exportadora de lesempreses agroalimentàries deles nostres comarques no ésnova, però ll'apatia dels mercatsdomèstics l'ha afavorit en elsúltims anys. El sector ha buscata fora el que nno trobava a dins:mercats forts amb capacitat decompra de productes de mésvalor afegit (i més margge comer-cial). Ara, les exportacions esveuen beneficiades per un noufactor: la debilitat de l'eurroenforteix la competitivitat delsproductes a l'escenari interna-cional. Les empreses del territo--ri s'han beneficiat d'aquestaconjuntura.

DANI REVENGA / REUS

ve de la pàg. anterior

Els plans RIS3CAT, oportunitat per a escurçardistàncies entre investigació i empreses

El sector espera que el model de recerca canviï fent-la més aplicable

L'actual model de recerca no estàprou a prop de les necessitats deles empreses com per a que tinguuiun bon retorn. Aquest és eldiagnòstic en què coincideixen lesempreses del sector de la nutricióii el Centre Tecnològic de Nutrició iSalut. Una situació que pot milloraren els propers anys amb elss pro-grames de subvencions europeesRIS3 (RIS3CAT a Catalunya). Mésenllà de l'orientació dels presssu-postos públics, l'altra assignaturapendent és més implicació de lesempreses a l'hora de definiir lespolítiques de recerca.

La recerca aplicable, assignatura pendent.

DANI REVENGA / REUS

El sector ha buscata fora el que no tro-bava aquí: mercatsforts amb capacitati interès per la qualitat

Les empresesesperen que lamillora de les perspectives revifi l'interès pelsproductes de més qualitat

Els productes elaborats i de valor afegit troben sortida a l’exterior.

Les empresesobserven com apaïsos com elsEUA els productesde qualitat tenenmolta acceptació

Tot i que sembla indicarque la tendència està can-viant, els baixos preus delpetroli dels últims mesostambé ajuda a les exporta-cions del sector agroalimen-tari, per l'impacte positiu queté en els costos logístics. Amés, "els que ens proveïmde productes asiàtics ensbeneficia", apunta PepeJofré, que adverteix però que"és una conjuntura temporal,ho provoca l'efecte del frac-king als Estats Units, però noens hem de confiar perquèaquesta dinàmica no duraràmolt de temps".

El preu del petroli

també ajuda

Una de les batalles més for-tes del sector agroalimentariés la que manté amb la distri-bució. A Espanya igual queen d'altres països del nostreentorn la distribució està enun procés de concentració.Per una banda, els models decomerç de barri format perbotigues independents, para-des de mercat,... perd pes encontra de la distribució orga-nitzada formada per cadenesd'establiments: supermer-cats, hipermercats,... I dinsde la distribució organitzada,degut a un procés de concen-tració, les diferents cadenescada dia tenen més poder denegociació envers els fabri-cants.

Això suposa un canvi en larelació de forces entre elfabricant i el client. La distri-bució té una major força jaque està més pròxima alclient. El fabricant, el pro-ductor, també el pagès s'had'adaptar a la nova situació.Els marges queden afectats is'incrementa la necessitatd'innovar, de ser més efi-cient, d'augmentar la pro-ductivitat. I també augmentael risc: perdre les vendesd'una botiga es pot aguantar,perdre d'un dia per l'altre unclient que suposa 100 puntsde venda és molt diferent.

Per reblar el clau, dins dela distribució organitzada vanaparèixer i en els darrersanys s'han desenvolupat ambforça les "marques blanques"més conegudes com "mar-ques del distribuïdor" MDD.

El pes de la MDD ha anat encreixement continuat fins al2014 on ha retrocedit lleuge-rament (-1,2%) però es situaen valors del 50% de les uni-tats venudes i en el 42% delvalor de les compres aEspanya (Font: IRI Research)

Els preus dels productes deMDD estan en mitjana un30% per sota del preu de lesmarques del fabricant. A latendència de creixement delpes distribuïdors i el seupoder s'hi suma la conjuntu-ra econòmica de recessió quefa que la importància delpreu en la compra de pro-ductes hagi incrementatnotablement i per tantaquest diferencial de preusigui una diferència excessi-vament elevada per moltsconsumidors.

Les MDD han passat de sesimples marques blanques -

productes envasats sense capdisseny ni diferenciació- aproductes que innoven, ambdissenys més atractius, ambmajor varietat, amb valorsafegits, amb diferents nivellsde qualitat. Són marques prò-pies dels distribuïdors. Avui,la marca Hacendado, deMercadona, és una marcaconeguda, valorada i volgudapels consumidors. Hi ha con-sumidors que prefereixencomprar un producte de lamarca Hacendado que und'una marca de fabricant, nonomés pel preu, també pelgust, pel sabor, per al qualitato per la confiança. I és queles MDD ja han ocupat elsespais mentals de la marquesde tota la vida: l'espai deMistol, de ColaCao, de DonSimon,.. i de mica en mica hofan amb les marques mésnotables com Danone oCoca-Dola.

Les MDD han vingut perquedar-se i la recuperacióeconòmica no les farà desa-parèixer ni tornarà les cosesa situacions anteriors.Perquè aquestes marquesblanques ja funcionen comles primeres marques, fanR+D, investiguen i en el seumoment trauran productesde més alt valor i probable-ment ho faran abans que lesmarques tradicionals.

Les marques del distribuïdor han vingut per quedar-se i la recuperació no lesfarà desaparèixer

ESPECIAL NUTRICIÓ

Taula rodona

Abril 192015

L’anàlisi

La lluitaamb la distribució

grama: "Aquí tenim un teixitprou madur d'interelació entreuniversitat, empreses, centresde recerca... Sembla que es cre-aran dinàmiques per atreurecap a la innovació empresesque no hi estaven".

Des de les empreses es com-parteix la sensació que elsRIS3CAT són una bona opor-tunitat. Ferran Huguet, d'UnióCorporació Alimentària, és del'opinió que "sembla que fun-ciona bé, que hi ha recursos, ique pot ser una bona manerad'aconseguir finançament pera projectes de recerca".

Més recerca aplicable

Empreses i CTNS esperenque el nou programa contri-bueixi a minimitzar el que con-sideren un greuge històric delmodel de recerca català: la sevapoca aplicabilitat a la realitatempresarial. Lluís Arola reco-neix que "cal innovació moltmés especialitzada, que arribials sectors que la poden aprofi-tar". Arola posa l'exemple delPaís Basc, "on l'aposta sempreha estat molt pròxima a lesempreses, mentre que aquíhem fet recerca, un modelpropi de país ric, però que noha tingut retorn econòmic".Arola posa com a exemple que"quan es treuen convocatòriesd'ajuts públics se'n fan molt

poques que interessin al teixitproductiu".

Les empreses ho subscriuen.Juli Tecles, de Borges, creu que"el gap entre recerca bàsica iaplicació és molt elevat, massacom per rendibilitzar les apos-tes que es fan". Pepe Jofré, deLaboratoris Serra Pàmies, creuque "és un tema de model,s'hauria de donar un certempoderament a les empreses

perquè influeixin més a l'horade triar en quins segments i enquins camps s'utilitzen elsrecursos públics en investiga-ció, per tal que aquestes inver-sions tinguessin un certretorn". Arola ho comparteix,però també avisa a les empresesque "cal que influeixin més, ala resta de l'Estat s'organitzenmés per influir més en les deci-sions polítiques, aquí això noacaba de passar".

Les empreses haurien d’influirmés a l’hora dedecidir on van elsrecursos destinats a la recerca

Solucions noves per a un món canviant

"Accions vàlides ahir, no tenen perquè ser-ho demà, opotser ja no ho són avui". Aquesta era una de lesidees que va transmetre la sessió de benchmarkingque va organitzar la consultora vallenca Paréss i Aubiaper cloure la quarta edició del seu Programa de GestióEmpresarial (PdGE). L'acte es va cellebrar a l'HotelMas Passamaner de La Selva del Camp i pretenia queels alumnes d'aquest programa forrmatiu escoltessinles experiències de directius d'empreses consolida-

des, per constatar que, independentment de l'enver-gadura, dirigir una empresa comporta enfrontar-se asituacions molt similars. I, sobretot, que cal tenir encompte que vivim en un món canviant i complex en elque per fer empressa necessitem tenir una visiópanoràmica global i, al mateix temps, no perdre elfocus del "core busiiness". Parés i Aubia ja treballa enla cinquena edició del PdGE, que començarà a mitjansd'octubre.

REDACCIÓ / LA SELVA DEL CAMP

La consultora Parés i Aubia tanca la 4a edició del seu Programa de Gestió Empresarial amb una sessió de 'benchmarking'

Abril20 2015

FORMACIÓ

La segona part de la sessió varecollir experiències d'ex alumnesdel PdGE, tots al capdavant d'em-preses d'una dimensió més reduï-da que les anteriors, que van expli-car com a partir de la seva partici-pació en aquest curs havien ende-gat un procés de transformació endiferents àrees de la gestió dels seusprojectes i quin resultat els haviadonat.

Gemma Clofent de la clínicadental Dtora. Clofent, amb centresa Tarragona i a Valls, va explicarcom a partir del curs havia canviatel posicionament de la gestió dinsla seva empresa, com havien incor-porat eines de millora en la gestióde les persones, i com van reforçarla seva empresa apropant-la molt

més al client i donant proximitat icalidesa en un servei mèdic com eldental.

Grup Micros, de Vilabella,empresa amb diferents línies denegoci com la fabricació d'etique-tes pel sector del vi i el cava i la dis-tribució i implantació d'eines decontrol de processos. En unmoment clau de creixement, elsconeixements adquirits els han aju-dat en punts tant importants compassar a treballar amb pressupost,amb definicions d'equips de treballi gestió d'expectatives, control del'activitat comercial i la creaciód'un departament de màrqueting.

Albert Ferré, que té entre lesseves activitats una empresa de ges-tió de finques, una altra de serveisagraris i un molí d'oli a Figueroladel Camp, va explicar com el

PdGE el va ajudar a fer una parada,reflexionar sobre tot el planteja-ment del seu negoci, bàsicamentel de l'oli, i de la importància de fernoves aliances, d'on ha nascutSetAndRos.

David Pastor, de l'empresa GruesValls Motors, va explicar que elPdGE el va permetre iniciar uncanvi total de dinàmica en la gestióde la seva empresa, com són lareestructuració de les infraestruc-tures que utilitzaven o les noveseines d'anàlisi de la marxa econò-mica, fent seguiment mensual delpressupost. Tot plegat, el fa con-cloure que aquesta millora orga-nitzativa i de gestió ha suposat ungran creixement professional.

Francesc Sans, de Salses i FruitsSP, empresa familiar que acaba depassar per un procés de relleu

generacional, va explicar que ambles eines que li ha donat el curs hanpassat a gestionar el pressupost,han implementat un CRM per ges-tionar tota l'acció comercial i hancanviat el sistema de gestió de lespersones. En definitiva els ha servitper professionalitzar l'empresa i lagerència.

José Antonio Herrnández, cap de

departament de manteniment dela multinacional Schütz Ibérica, vaexplicar com ha treballat el seu'model canvas', des de l'aportacióde valor que ha de fer el seu depar-tament cap al seu client intern, eldepartament de producció, per tald'agafar rellevància dins l'organit-zació i convertir-se en un veritablealiat clau.

Lliçons ben apresesREDACCIÓ / LA SELVA DEL CAMP

Benchmarking

La segona taula va tenir com a protagonistes ex alumnes del PdGE.

Idiada és una empresadedicada a l'enginyeria dinsdel sector de l'automoció,amb implantació a nivell mun-dial, clients globals i 1.800treballadors. Roger Mateu vasintetitzar els punts claus deltreball en projectes: avalua-

cions prèvies, plans alterna-tius, assignació de tasques,seguiment i índex d'avalua-ció. Un esquema que Mateuva considerar "aplicable aqualsevol dels projectes queles pimes han d'afrontar enel seu dia a dia".

"El treball per pro-jectes de les gransempreses és aplica-

ble a les pimes"

IdiadaRoger Mateu

La gerent de l'Hostal Sportes va centrar en la gestiócomercial i el màrqueting.Des d'aquest establimentcentenari del Priorat utilitzenles noves tecnologies percaptar l'atenció de clientspotencials de tot el món.

Eines com el facebook, twi-ter, instagram, google +... amés d'una gestió d'esdeveni-ments amb gran dosi d'ima-ginació i innovació porten a larealitat el títol de la seva inter-venció: "De Falset al mónamb acció comercial".

"Les noves tecnolo-gies t'acosten aclients de tot el

món"

Hostal SportMarta Domènech

Jordà va explicar les clausper obtenir la màxima eficièn-cia en un sistema de produc-ció. Va aprofundir en la filoso-fia 'cash is king', que controlael procés amb el criteri delcapital circulant: estoc mínim,reducció d'inventaris, sense

errors, produir quan es neces-sita d'acord amb el quedemana el client i en unentorn respectuós amb elmedi ambient. Una filosofiaque va defensar que és apli-cable en altres models denegoci i en empreses de qual-sevol mida.

"Cal buscar la màxi-ma eficiència alsprocessos de pro-

ducció"

LearJoan Jordà

Ferran Garcia, directiude Mutua Universal, vaaprofundir en la gestió depersones. Garcia va expli-car com des de la sevaorganització, amb 142centres i 1.800 treballa-dors, gestionen les perso-nes com un actiu bàsic,

amb eines com la gestiód'expectatives, els plansde formació, les eines detreball en equip, el liderat-ge amb l'exemple, la plani-ficació, l'avaluació del ren-diment i la definició d'ob-jectius.

"Les persones sónun actiu bàsic de

l'organització"

Mutua UniversalFerran Garcia

Medina va explicar lesclaus de la gestió del pres-supost. Manusa és unaempresa de portes automàti-ques, amb seu a Valls, queexporta a més de 70 països.Medina va exposar els crite-ris de confecció, desplega-

ment i gestió del pressupost,destacant el seu rol de com-promís per a la gestió. Unaspecte, aquest últim en elque va fer incidència "perquèés necessari que les empre-ses gestionin el dia a dia enbase al pressupost".

"El pressupost ésun compromís a

l'hora de gestionarl'empresa"

ManusaJosep Medina

El bloc es va tancar amb eltema del finançament, cen-trats en els criteris dels bancsa l'hora de concedir crèdits ales empreses. Antoni Solé,directiu del Banc de Sabadell,va explicar els punts bàsics:la funcionalitat de l'empresa ila capacitat de gestió bàsica-

ment del líder, la posició com-petitiva al mercat, els aspec-tes econòmics i financers, l'e-volució històrica i les garan-ties que pot oferir i, per últim,els denominats 'aspectessubjectius', com la relaciócontinuada o no amb la prò-pia entitat, entre d'altres.

"Els criteris que apli-quem els bancs per

finançar les empreses"

Banc de SabadellAntoni Solé

La nova xarxa de fibra òpticapermetrà els seus usuaris con-nectar-se a Internet amb unavelocitat de com a mínim 100MB per segon. Una capacitatque molt poques zones d'activi-tat econòmica ofereixen a lesempreses que hi estan assenta-des i que ha de ser un estímulpel desenvolupament de lesempreses ja instal·lades a LesTàpies i per atreure'n d'altres,especialment de base tecnològi-ca. El servei es preveu que esti-gui operatiu a finals del mesd'abril, tot i que de moment jas'ha ofert a algunes empresesdel Viver Teconlògic mit-jançant un sistema de radioen-

llaços. La creació de la xarxa de

fibra òptica al polígon LesTàpies ha suposat la construc-ció d'un sistema de canonadesper tota la zona, una obra queha tingut un pressupost de174.000 euros, finançats en un90% pel Pla d'Acció Municipalde la Diputació de Tarragona.Aquestes canonades han servitper desplegar el cablejat defibra òptica a partir de la xarxapaneuropea, que tenia unramal al municipi.

Per tal que aquest servei defibra òptica fos possible, l'em-presa municipal de promocióeconòmica, IDETSA, va haverde fer un pas endavant i con-vertir-se en operador de teleco-municacions, acreditant-se coma tal davant la ComisiónNacional de los Mercados y laCompetencia, la CNMC. Elregidor de promoció econòmi-ca Migual Ángel Garcés explicaque "era necessari donar aquestpas, ja que els operadors privatsno tenien plans d'expandir-se ala nostra zona, per una qüestióde volum de negoci". "Per aixòens vam registrar com a opera-dors de telecomunicacions perpoder liderar nosaltres matei-xos la creació d'un servei quetindrà conseqüències molt posi-tives per a l'activitat econòmicaal municipi", detalla Garcés.

Preus molt competitius

A l'hora de comercialitzar el ser-vei de fibra d'Internet, IDETSAoferirà preus molt competitius,que van des dels 32 euros (50/50Mbps) als 99 euros (100/100Mbps). A més, es pot oferir qualse-vol velocitat d'accés a Internet mésqualsevol tipus de serveis de tele-comunicació, amb un ampli ven-tall de possibilitats en funció de lesnecessitats de banda ampla decada client. Joan Ramon Benaiges,responsable d’IDETSA, avançaque "les empreses del nostreentorn ja estan interessant-se perles condicions del servei, cosa queés normal, perquè ampliar presta-cions de connectivitat és moltimportant per a elles". La fibraòptica cobrirà els dos poligons: LesTàpies I i Les Tàpies II. En unfutur podrà donar servei també alsveïns i les zones residencials.

Un total de 14 projectes empresarials estan vinculatsactualment als espais que gestiona l'empresa municipalde promoció econòmica, IDETSA: el Viver d'Empreses iel Viver Tecnològic, al polígon industrial Les Tàpies. Aixòrepresenta un nivell d'ocupació del 83% i més d'una tren-tena de treballadors. S'hi afegeix La Cowmunitat, l'espaide coworking del Viver Tecnològic, que permet la con-

vivència de 8 professionals free lance de sectors diver-sos. Són autònoms que amb aquesta fórmula trobenuna manera de deixar de treballar a casa i accedir a unesinstal·lacions més adequades per treballar, reunir-seamb clients o buscar sinèrgies amb altres professionals.Els preus de lloguer de tots aquests espais són moltassequibles. Més informació a: www.idetsa.net

Els vivers d'empreses, gairebé plens

212015

ESPECIAL VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Promoció econòmica

Abril

Causa - efecte. Profile i Toro són dos exemples d'empreses tecnològiques quees beneficien d'aquesta nova connexió d'altes prestacions. En tots doscasos, la connexió de fibra òptica optimitza els seus negocis i els fa pensaren créixer des del Viver Tecnològic de l'Hospitalet de l'Infant.

El polígon Les Tàpies estrena xarxa de fibra òptica

Les empreses ubicades a la zona podran beneficiar-se d'una connexió a Internet d'altes prestacions

D. R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

En les properes setmanes, elpolígon Les Tàpies veurà incre-mentats els seus atractius peracollir activitat empresarial ambun nou servei d'un importantvalor afegit per a les empreses:la xarxa de fibra òptica, que per-metrà una connexió a Internetd'altes prestacions. Es tractad'una aposta teccnològica ques'afegeix a la privilegiada ubica-ció i les facilitats i incentius queofereix l'Ajuntament per atreurenoves activitats econòmiques almunicipi i aprofundir en les polí-tiques de diverrsificació queimpulsa el consistori.

El nivell d'ocupació de les instal·lacions municipals per a eempreses és del 83%

"Volem crear un catàleg devivències culturals que comple-menti la nostra oferta de sol i plat-ja amb productes de qualitat". Aixísintetitza Alfons Garcia, alcalde deVandellòs i l'Hospitalet de l'Infant,l'estratègia de diversificació turísti-ca del consistori, que preténdonar un nou impuls a altres acti-vitats turístiques amb potencial almunicipi, com són el turisme cul-tural, el de natura o l'esportiu.

Ara mateix, l'Ajuntament estàcentrat en posar en valor

l'Hospital medieval que hi ha almig de l'Hospitalet de l'Infant.Garcia explica que "ja s'ha fet unprocés de restauració i ara s'estàmuseïtzant. Durant els mesos d'es-tiu s'hi projectarà un mapping perpotenciar el seu atractiu històric icultural". En aquest sentit, els tre-balls arqueològics que es van feren el marc de les obres d'adequa-ció de la plaça del Pou van per-metre deixar al descobert un ele-ment de gran atractiu cultural: lasínia, que data de la mateixaèpoca en la que es va construirl'Hospital.

L'altre projecte que en aquestalínia impulsa l'Ajuntament se cen-tra en les restes de la Guerra Civilque hi ha al Coll de Balaguer.Segons Garcia "estan en un procésde catalogació, també hi faremuna certa museïtzació per tal quees puguin visitar de la manera mésdidàctica possible, amb senyalitza-ció i altres suports".

El turisme de natura dels nuclisde l'interior, amb una gran ofertade senderisme o altres activitats demuntanya, les activitats marítimesque permet l'Estació Nàutica i l'o-ferta de turisme esportiu que per-meten les nombrosesinstal·lacions amb què compta el

municipi són els altres vectors d'a-questa estratègia de diversificacióturística.

Vandellòs i l'Hospitalet dónavalor afegit cultural a la sevaoferta turística de sol i platja

L'Hospital medieval que dóna nom al municipi o les restes de la GuerraCivil del Coll de Balaguer, dos pols d'atracció que s'estan museïtzant

D. R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

La sínia, un dels elements de l’en-torn de l’Hospital. (FOTO: RAMONCASADÓ)

Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infantés un municipi turístic que comptaamb una important afluència de visi-tants, especialment durant elsmesos d'estiu per l'atractiu de lesseves platges. Des de faa anys,però, l'Ajuntament i el Patronat deTurisme estan desenvolupant altresproductes turístics peer mirar decomplementar l'oferta del municipi,fent-lo així més atractiu pels seusvisitants. Els prrojectes de museïtza-ció de l'Hospital medieval del segleXIV que dóna nom a l'Hospitalet i deles restes de la Guerra Civil al Collde Balaguer són dues de les apos-tes.

22 2015

ESPECIAL VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Turisme

Abril

El Servei d'AssessoramentEmpresarial, el SAE, centralitzabona part dels serveis d'orienta-ció als emprenedors del munici-pi. Durant el 2014, es van assesso-rar 45 persones i uns 30 projectesen fase de creació o consolidació.Des d'aquí, es van gestionar ajutsmunicipals a la inversió i ocupa-ció per valor de 30.000 euros, quevan anar a parar a 14 empreses.La tasca d'assessorament del SAEes complementa amb la que es

pot rebre des de la Càtedrad'Emprenedoria de la URV, ambla que IDETSA va signar convenil'any passat. També hi ha acordsde foment de l'emprenedoriadins del Programa CatalunyaEmprèn amb l'Ajuntament deCambrils i el Consell Comarcaldel Baix Camp. Així com lescol·laboracions amb el Projectede Xarxa de Vivers del Camp deTarragona i Terres de l´Ebre dela Diputació de Tarragona.

En el capítol del finançament,el conveni amb La Caixa permetaccedir als crèdits especialmentpensats per a petits emprenedorsque gestiona MicroBank.L'Ajuntament ofereix, a més, unprograma d'ajuts econòmics,com el que bonifica la implanta-ció de projectes innovadors inoves activitats estratègiques peral municipi, amb ajudes de fins a8.000 euros. Des de 2014, tambéhi ha ajuts per a la recuperació icomercialització del producte

agrari i forestal, amb un importmàxim de 4.400 euros, per posaren valor el producte local; i ajutsper fomentar l'autoocupació,amb una quantia màxima de2.400 euros, per incentivar lareinserció sociolaboral de les per-sones empadronades al municipique es troben a l'atur.

I en el dels espais, Vandellòs il'Hospitalet disposa de 2 viversd'empreses i d'un espai de cowor-king, batejat com LaCowmunitat, on els professionalsfree lance poden trobar l'indretideal per impulsar els seus nego-cis i la col·laboració amb altresprofessionals de sectors diferents.Una gamma d'espais que cobreixnecessitats diferents però que técom a denominador comú unspreus de lloguer tous, pensats pera que el cost de les instal·lacionsno sigui un llast impossible d'as-sumir pels negocis en fase de crei-xement i que busquen la sevaconsolidació.

232015

ESPECIAL VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Promoció econòmica

Abril

Un ampli suport a l'activitat econòmica

Assessorament, instal·lacions, ajuts econòmics i convenis amb altres organismesi entitats financeres configuren un ric ventall de serveis als emprenedors

D. R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

El polígon industrial Les Tàpies.

Més enllà de la captació de novesinversions de mitjà o gran format, elrepte de la diversificació eeconòmicaté un segment molt important enles polítiques de suport a l'empre-nedoria. A Vandellòs i l'Hospitalethan consolidat un complet progra-ma de línies d'orientació i estímulque afavoreixen lla consolidació delsprojectes de negoci dels emprene-dors del municipi.

Sòl disponible i incentius econòmics per captar noves inversions

D.R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

La xarxa de fibra òptica és unanova aposta de Vandellòs il'Hospitalet per avançar en un pro-cés de diversificació econòmicaque es va iniciar a mitjans dels anys90 amb la inauguració del polígonLes Tàpies I. Actualment, una vui-tantena d'empreses hi tenen ins-tal·lacions dins dels seus 200.000metres quadrats. El model d'èxitde Les Tàpies I es vol reproduir enla segona fase, Les Tàpies II, unanova àrea destinada a l'activitateconòmica de 100.000 metres qua-

drats, on ja hi ha les primeresinversions: una benzinera i un cen-tre de pàdel, que està a punt de serinaugurat. A banda de l'ubicació -alcostat de l'autopista i a mig camíentre Barcelona i València- i lesprestacions tecnològiques com lafibra òptica, per tal d'estimular lesapostes d'activitat empresarial almunicipi el consistori ofereix sub-vencions per a activitats "d'altimpacte econòmic", és a dir, lesque suposin un salt qualitatiu en ladiversificació econòmica del muni-cipi, uns ajuts que poden arribarfins els 20.000 euros.

El nou centre de pàdel, una inversióimportant.

Foment de l'ocupació: la formació com a prioritatD.R. / VANDELLÒS I L’HOSPITALET

Millorar els perfils d'ocupabilitatde les persones que busquen feinaés la idea rectora de les polítiquesd'ocupació. El programa de cursosd'IDETSA és un reflex de lademanda laboral que hi ha a l'en-torn. Exemples d'aquesta políticasón els cursos de competènciesespecífiques dins del sector turístic,com el de restauració amb nivelld'anglès d'atenció al públic, o el deles activitats auxiliars a allotjamentsturístics, tots dos amb pràctiques a

empreses. I el d'animador turístic od'informador del patrimoni histò-ric cultural del municipi. Un altreexemple és el curs d'organització igestió de magatzems. El programade formació d'IDETSA arribatambé a altres necessitats del mer-cat laboal com el francès, el xinèscomercial, la creació de botiguesvirtuals o el més convencional d'ei-nes Office.

A banda d'aquests programes deformació, IDETSA treballa per afa-vorir l'ocupabilitat dels aturats delmunicipi, gràcies al Servei

d'Orientació Laboral, que durantel 2014 va assessorar a 40 personesde les que 10 han trobat feina, i laborsa de treball, des d'on l'any pas-sat es van gestionar 160 ofertes detreball, que han permès donarfeina a 55 persones. També esmantenen els convenis formatius id'ocupació amb les grans empre-ses del municipi, com el ConveniGE, amb General Electric, que haforma persones amb la possibilitatd'incorporar-se a aquesta empresaamb seu a Vandellòs i l'Hospitaletde l'Infant.

DANI REVENGA / FALSET

Al davant d'un esmorzar a basede llonganissa preparada a l'estil

del Priorat (amb alls, tomàquets iolives negres), maridada amb el viEtim Garnatxa, de la Cooperativade Falset - Marçà, Planes va donarla seva visió de com cal gestionarun negoci al davant d'un entorncomplex com l'actual. Planes defi-neix l'escenari en el que han detreballar les empreses com a'VUCA', un acrònim anglosaxóque aglutina quatre termes: volati-lity, uncertantly, complexity iambiguity (volàtil, incert, complexi ambigu). Un marc en el que l'em-presari o directiu ha de tenir lesactituds i les aptituds de sempre,però sobretot la capacitat d'adap-tació per prendre decisions sotaaquests paràmetres. "Abans el queun bon directiu es plantejava méso menys s'aconseguia, era un mónlineal. Ara hi ha una gran incerte-sa que fa més difícil aconseguir elsobjectius".

Planes va identificar les emo-cions negatives que afloren davantd'aquesta situació i, en particular,de caigudes sobtades d'activitatpròpies de la crisi: por, paràlisi,escepticisme, confusió... I els meca-nismes de defensa que no contri-bueixen a millorar les coses: autoengany, exageracions, evasió...Davant de tot això, Planes defensael procés que et porta a estar pre-parat per començar a canviar la

tendència, un cop s'ha perdut lapor i s'està decidit a actuar. Unestat que defineix amb un termeanglès: 'to be resolved', que es pottraduir com conscienciat al 100%,motivat, amb la nova situació assu-mida i posant totes les capacitats

per reconduir-la. Un punt de par-tida després del qual "cometremmolts errors, que cal cometre peranar fent camí poc a poc". Això si,sempre havent definit quin és elnostre objectiu últim i amb un altgrau de flexibilitat per fer front ales dificultats i imprevistos que tro-barem pel camí.

Planes va descriure 3 criterisbàsics per guiar la transformacióde l'organització: estar preparatsanalitzant debilitats i fortaleses,tenir clar el fi últim, i ser una orga-nització flexible. Dins del primernivell cal, entre d'altres accions,ajustar costos, optimitzar el treballi dur a terme una política selectiva

d'inversions. Al segon, afinar en laidentificació dels objectius i tenir ellideratge per transmetre'l a total'organització. I en el tercer, gestio-nar el canvi de l'empresa, compar-tint la visió, superant "les creenceslimitadores, dissolent les pors iincorporant nous hàbits", tot ple-gat vencent la resistència al canvique sol amagar-se a moltes estruc-tures de les organitzacions.

Aquest va ser el còctel de vivèn-cies, coneixements i opinions quePlanes va compartir amb els 25assistents al primer 'ForquillaBusiness'. Després de l'exposicióde Planes, els temes tractats vansuscitar el diàleg amb els empresa-ris, posant de manifest que moltsd'aquests processos que han hagutd'afrontar empreses grans comFluidra no difereixen massa delsque les pimes es plantegen en elseu dia a dia.

La segona edició dels 'ForquillaBusiness' serà el 7 de maig i tindràcom a convidat l'empresariRamon Carbonell, que reflexio-narà sobre el rol de l'empresa coma motor territorial i social. Pels pro-pers mesos, l'organització delForquilla Business ja té confirmatsaltres ponents de nivell com JosepNovell, Marc Armengol, NeusFeliu i Joan Ballester. Més infor-mació a forquillabusiness.com.

Abril24 2015

ESTIL DE VIDA

Eloi Planes, de Fluidra,inaugura els 'Forquilla Business'

Tret de sortida als ForquillaBusiness, la nova proposta de tro-bades empresarials de les comar-quues de Tarragona. Un formatcreat pels consultors Xavier Plana iAlbert Pàmies i la gerent del'Hostaal Sport de Falset, MartaDomènch. Per aquest establimentdesfilaran en els propers mesosdiversos emmpresaris i directius derenom per compartir amb els parti-cipants no solament un esmorzarde forquiilla, sinó sobretot lesseves experiències en la gestió del'empresa. Una nova fórmula quepretén acoostar les vivències d'uns ialtres mitjançant el diàleg distèsper evidenciar que, independent-ment de l'envergadura de l'empre-sa, els reptes que afronten elsdirectius són molts cops similars.Els Forquilla Business van arrencaramb un ponent de luxe: EloiPlanes, conseller delegat deFluidra, grrup multinacional dedicatal desenvolupament d'aplicacionsper a l'ús sostenible de l'aigua,que cotitza en borsa des de 2007,té presència a 42 països i distribu-ció a més de 170, amb 3.600 tre-ballladors.

Esdeveniments empresarials

Planes va explicar el

procés d’adaptació a

la crisi de Fluidra i el

seu posterior

creixement

El conseller delegat del grup multinacional català del sector de l'aigua comparteix amb els participants les seves receptes per enfrontar-se a la incertesa

Un moment del col·loqui, durant l’esmorzar a l’Hostal Sport.

La Bresca, Can Bosch, CasaMacarilla 1966, el Miquel i elRincón de Diego són els 5 esta-bliments que han participat a

aquesta iniciativa, inscrita en laprimera Biennal d'ArtContemporani Gastronòmicde Cambrils, organitzada per la

regidoria de Cultura del'Ajuntament de Cambrils. Lamostra, en la línia de totes lesactivitats de la Biennal, preténacostar art i gastronomia.

Els fotògrafs de l'AgrupacióFotogràfica Cambrils i els cui-ners que han participat enaquesta iniciativa són: JordiTremosa, fent tàndem amb elcuiner Xavi Ferraté, de LaBresca; Anna Corral, amb JoanBosch, de Can Bosch; LuísSalguero i el cuiner Eduard

Martí, de Casa Macarilla 1966;Josep Maria Ferran amb el cui-ner Miquel Gómez, del restau-rant Miquel; i Lorenzo Sanz,que va col·laborar amb DiegoCampos, del restaurant Rincónde Diego.

Els cuiners, seguint el seuestil i tendència personals, hantreballat en quatre línies: elfactor humà, que buscavaimmortalitzar les condicions itècniques de treball de l'autorgastronòmic; el plat, amb aten-

ció a la textura, el color, lacomposició i l'objectiu de tro-bar la plasticitat dels elementsgastronòmics; l'entorn, ja fosinterior o exterior, general odetall, posant èmfasi amb lasingularitat de cada indret; i elretrat de les persones que fanpossible la creació gastronòmi-ca.

Aquesta mostra és el penúl-tim acte de la Biennal d'ArtContemporani Gastronòmicde Cambrils, un esdevenimentque tancarà la seva primeraedició a finals de mes amb lapresentació d'un catàleg querecollirà tots els actes que l'hancomposat.

Abril 252015

ESTIL DE VIDA

Cultura

'Fogons de Cambrils' immortalitza la relació íntima entre la gastronomia i el municipi

Fins el 13 d'abril es pot visitar a la Sala Àgora de l'Ajuntament deCambrils l'exposició 'Fogons dee Cambrils', un recull de 20 fotogra-fies que tenen com a fil conductor la gastronomia local, les peerso-nes i els espais que les fan possibles. Les instantànies són elresultat del talent de l'Agrupaació Fotogràfica Cambrils i la col·labo-ració de 5 restaurants del municipi, que han obert les sevess por-tes per elevar a la categoria d'art la seva creativitat quotidiana.

L'exposició fotogràfica mostra instantànies dels plats, les persones i elsentorns que els fan possibles de 5 restaurants de Cambrils

REDACCIÓ / CAMBRILS

A l’esquerra, fotògrafs i cuiners participants a Fogons de Cambrils.

A la dreta, algunes de les fotos, amb elregidor de cultura, Francesc Garriga.

Abril26 2015

TRIBUNA

En els darrers temps, potserarrel de la difusió del conceptede responsabilitat social corpo-rativa, però també influït perl'escenari de crisi econòmica iels casos de corrupció que hanafectat a determinats sectorseconòmics, ha cobrat granimportància per a les empresesla definició d'una política sòli-da en matèria de govern cor-poratiu. Un dels seus pilars és la trans-parència, valor que atorgaprestigi a les organitzacionsdavant els seus clients, proveï-dors i empleats. La generalitza-ció d'una conducta transpa-rent contribueix a crear cultu-ra empresarial. També ajuda amillorar la valoració social del'empresari que, dit sigui depas, sempre hauria de ser moltalta, ja que la seva activitat és labase del sistema econòmic isocial del nostre país.Aquest principi d'actuació nonomés és d'aplicació a la granempresa, sinó que forma partde l'ideari que ha de regir totaorganització, amb inde-pendència del seu tamany.Prova d'això ha estat la recentmodificació de la Llei deSocietats de Capital arrel de lapublicació de la llei 31/2014,que va entrar en vigor el mesde gener, però que ha d'apli-car-se, en molts dels seusaspectes, en el moment que escelebri la primera junta gene-ral de l'any 2015.La norma fa distinció entretres tipus de personal directiu:els administradors sense fun-

cions executives delegades, elsconsellers amb funcions exe-cutives i els consellers de lessocietats que cotitzen a borsa.El mandat de la llei obliga aque la remuneració dels admi-nistradors estigui adequat a lespràctiques del mercat i quesigui transparent. Per defini-ció, el càrrec d'administradorés gratuït, llevat que els esta-tuts socials estableixin el con-trari. Per tant, cal que la retribuciódels administradors estiguicontemplada en els estatuts

socials, detallant-se fins i tot el

seu contingut: assignació fixe,dietes d'assistència, participa-ció en beneficis, retribucióvariable amb els corresponentsindicadors, i les indemnitza-cions que es puguin generarper el seu cessament. L'import màxim que puguinpercebre els administradors hade ser aprovat en junta generali romandrà vigent fins que noes modifiqui expressament. Ladistribució de la retribució enel cas que hi hagi més d'unadministrador es produirà peracord d'ells o del consell d'ad-ministració.En el cas de las societats de res-ponsabilitat limitada, es mantécom a límit de la participacióen beneficis dels administra-dores el 10% dels beneficisrepartibles. Les societats anò-nimes exigeixen que prèvia-ment s'hagi cobert la reservalegal i la estatutària, i que s'ha-gi reconegut als accionistes undividend mínim del 4% delvalor de les accions.Els consellers delegats i els quetinguin funcions executives a

la societat han de subscriureun contracte específic que hade ser aprovat per el conselld'administració amb el votfavorable de dues terceresparts dels seus membres, senseque l'interessat pugui delibe-rar ni participar en la votació.

Aquest contracte serà públicen tant en quant cal annexar-lo a l'acta de la reunió del con-sell. El contracte ha de con-templar tots els conceptesretributius que pugui perce-bre, així com l'eventual indem-nització per el cessament anti-cipat de funcions, les primes

d'assegurances o sistemes d'es-talvi. Finalment, es prohibeixexpressament que rebi capquantitat no contemplada enel contracte.A les societats que cotitzen aborsa, el càrrec d'administra-dor es presumeix retribuït. Elsestatuts han de fixar l'importmàxim que poden percebreanualment i serà fixada per elpropi consell d'administracióatenent a les funcions i res-ponsabilitats que assumeixi.Els que a més, tenen tasquesexecutives, han de tenir fixatels paràmetres dels conceptesvariables, la duració del con-tracte, les indemnitzacionsque els pertoquin per cessa-ment anticipat i els pactesd'exclusivitat, no concurrènciapost contractual i permanèn-cia. En aquest cas, cada tresanys serà sotmeses les sevesremuneracions a l'aprovacióde la junta general, i les modi-ficacions ha de ser aprovadestambé per aquest òrgan social.En definitiva, s'imposa a totesles societats que de formatransparent fixin les retribu-cions que els alts càrrecspoden tenir dret, en la prime-ra junta que es celebri en l'any2015. Les conseqüències de nofer-ho d’aquesta manerapoden ser importants per a lasocietat, ja que no només potperdre l'alt càrrec el dret a lesretribucions que ha de venirpercebent, sinó que fins i totpot tenir conseqüències decaire fiscal tant per ell com perl'empresa.

Canvis en el model retributiu dels òrgansdirectius de les empreses

RETRIBUCIONS

La moneda como tal, existiódesde tiempos ancestrales. En susinicios, su valor venía representa-do por el contenido de metal pre-cioso de la misma moneda. Conel tiempo, se creó el papel mone-da, que aunque su valor intrínse-co era menor, se suponía respal-dado por las reservas en oro delbanco central. Una vez queEstados Unidos decidió salir delpatrón oro en la década de 1970todas las monedas se transforma-ron en fiduciarias. Es decir, suvalor ya no depende de cuántooro tiene guardado el banco cen-tral en su caja fuerte, sino quedependen de la credibilidad ysolidez de la economía que laemite. En la casi totalidad de paí-ses del mundo es el banco centralquien tiene el monopolio de emi-

sión de moneda de curso obliga-torio. Tradicionalmente, a lamoneda se le atribuyen tres fun-ciones: unidad de cuenta (porejemplo, para expresar los esta-dos contables), como medio depago (y así se evita el trueque) ycomo reserva de valor (para acu-mular los excedentes de riquezano consumida). El bitcoin es una moneda virtualencriptada, creada por un indivi-duo bajo el pseudónimo SatoshiNakamoto, A diferencia de lasmonedas nacionales, no depen-de de un banco central ya que seemite descentralizadamente porservidores que, como si fueranmineros que buscan oro, resuel-ven complejos problemas mate-máticos con el que logran sacar ala luz las monedas. En teoría la

cantidad de bitcoins dependeexclusivamente de la velocidadde los ordenadores 'mineros' y dela complejidad del algoritmo aresolver. En principio, estamoneda es infalsificable ya quetiene un registro electrónico ypor tanto se puede realizar la tra-zabilidad de las transacciones. Delas tres funciones clásicas de lamoneda, el bitcoin cumple qui-zás, la segunda, ya que algunossitios web aceptan bitcoins paratransacciones. Sin embargo,nadie oferta sus productos medi-dos en bitcoins. Asimismo, su usocomo reserva de valor es muycuestionable. Si accedemos a lacotización histórica del bitcoincon respecto del dólar, podemosobservar que pasó de unos 3dólares en el segundo semestre

de 2011 hasta llegar (luego deuna subida exponencial) a másde 1100 dólares a finales de 2013.En estas semanas se sitúa en unos240 dólares. Si analizamos estosvalores, podemos observar clara-mente que su volatilidad es muyelevada. Ninguna moneda tradi-cional ha experimentado seme-jantes variaciones de cotización.Nadie en su sano juicio querráutilizar una moneda "DragonKhan" como reserva de valor Quizás algunos hayan sido tenta-dos a invertir en bitcoins. Es ver-dad que quien haya compradobitcoins a 3 dólares y los haya ven-dido a 1100, habrá hecho unbuen negocio. No así quien hayacomprado a 500 dólares y ahorasólo se tenga que conformar a240.Soy bastante escéptico respectodel futuro del bitcoin por unasimple razón: su carácter descen-tralizado y no regulado lo con-vierte en un activo opaco. ¿Quiéncrea los algoritmos para 'desente-rrar' dichas monedas? Esto haceque sea un instrumento que sólosea usado por especuladores deperfil muy arriesgado. Más allá delas críticas que se pueden hacer alas políticas monetarias de los dis-tintos bancos centrales, éstassiguen un patrón establecido porla teoría económica. Quienes

hacen política monetaria sonpersonas con nombre y apellidoque responden por sus actos. Encambio, los bitcoins son creadospor "alguien" que pone un algo-ritmo y varios "mineros" informá-ticos anónimos.

Por tanto, mi reflexión es que nonos dejemos encandilar por pin-gües beneficios que parecen fáci-les de obtener. Cuando analiza-mos una inversión no sólo debe-mos mirar la rentabilidad, sinotambién el riesgo. En este caso, elriesgo es muy elevado. Debemostener cuidado en el mundofinanciero ya que repetidamenteaparecen inversiones "maravillo-sas" que nos prometen riquezasin esfuerzo. Más vale ser pruden-te y hacer caso al dicho inglés: nopain, no gain.

‘Bitcoin’: nueva moneda o nueva burbuja

INVERSIONES

S’imposa a totes lessocietats que fixin les retribucions a les quepoden tenir dret els alts càrrecs la primera junta de 2015

Soy escéptico respectodel futuro del ‘bitcoin’porque su carácter descentralizado y noregulado lo conviertenen un activo opaco

La nova norma obliga aque la remuneració delsadministradors s’adeqüia les pràctiques del mercat i a que siguitransparent

Después de unas merecidasvacaciones de Semana Santa,para todos, toca volver a lanormalidad. Un buen momen-to para impulsar los hábitossaludables en el marco de lasempresas. Una empresa saluda-ble y con un buen ambiente detrabajo permite al trabajadorutilizar plenamente todo supotencial. Esto implica no sólouna gestión responsable de losriesgos para la salud y la seguri-dad, sino también una posibili-dad para que el trabajadorpueda desarrollarse y crecerhasta su máximo nivel dentrode la empresa.Es esencial mantener un equili-brio adecuado en relación conel clima laboral, la formación yel estilo de gestión de laempresa, así como aseguraruna comunicación fluida entreempresa y trabajador, unoscomportamientos y unas actitu-des de apoyo dentro de laempresa. Esto requiere de

forma esencial un buen trabajoen equipo y el asesoramientode expertos en prevención deriesgos laborales, ya sea a travésde servicios de prevenciónajeno o cualquiera de lasmodalidades que recoge lanormativa en esta materia.Desde las empresas se contri-buye a demostrar que son orga-nizaciones socialmente respon-sables, y que facilitan el equili-brio entre la vida personal,familiar y laboral. Con ellopodemos pretender mejorar laproductividad de los trabajado-res, consiguiendo que esténmás comprometidos con laempresa, sean trabajadoresmás fieles. Evitaremos así lascontínuas rotaciones de perso-nal, mejorando la comunica-ción interna y la competitivi-dad. Aplicando esta filosofía, laempresa disminuirá sus acci-dentes laborales y reducirá elabsentismo. Dentro de los

muchos hábitos saludablesque podemos promover den-tro de nuestra empresa a lostrabajadores destaca promoveruna actividad física, cualquierdeporte. Da igual la intensi-dad, el deporte nos hará sentirmucho mejor con nosotrosmismos y nos alejara del seden-tarismo en gran medida.

Además, el deporte nos une:participar en eventos y prácti-cas deportivas propuestasdesde la empresa mejora el

ambiente laboral.Otro aspecto fundamentaldentro de los hábitos saluda-bles es la alimentación.Comenzar por conocer laopción sana dando a los traba-jadores la formación e infor-mación necesaria sobre una ali-mentación saludable. Otrabuena medida es recordar laimportancia de beber agua. Esconveniente instalar en dife-rentes áreas de las instalacio-nes de la empresa fuentes ymáquinas expendedoras deagua, siempre que sea posible.Y, evidentemente, es básicoponer solución antes de queaparezcan las enfermedades.La vigilancia de la salud es eleje fundamental. Cuidar lasalud desde la prevención,detectando de manera tempra-na factores de riesgo como laobesidad, la diabetes, etc. sepuede prevenir la aparición deenfermedades crónicas. Labase fundamental para evitar laaparición de enfermedades yun pronto diagnostico esta enlos reconocimientos médicosque se realizan en los serviciosde prevención ajenos o propiosque se realizan de forma anual,en los cuales se pueden detec-

tar posibles anomalías en laspruebas realizadas al trabaja-dor, analíticas, espirometrias,etc… Frente a las enfermeda-des, la concienciación: a travésde la información y formaciónes la mejor manera de conocerlos síntomas que nos adviertende la aparición de una enfer-medad para actuar a tiempo.Otra gran apuesta es promovercampañas contra el consumode tabaco, alcohol y otras adic-ciones. Dentro de las posibili-dades de la empresa es impres-cindible en todas las formacio-nes tratar dichos temas. Porotro lado, la seguridad vialtiene un enorme impacto ennuestra sociedad. Es necesarioinculcar el valor de la pruden-cia, el eje fundamental está enla formación de todos los tra-bajadores.Seria, bueno que, tanto traba-jadores como empresarios,tomáramos conciencia sobredichos hábitos y que en forma-ciones especificas sobre hábi-tos saludables impartidos porpersonal sanitario se pudierandesarrollar en la planificaciónde la formación dentro de laactividad preventiva de lasempresas.

Durant tota la meva infantesa,he estiuejat en un petit pobletdel Baix Camp. Com és cos-tum, a la seva plaça hi havia latípica botigueta adrogueriaamb un gran assortiment deproductes que ja els agradariatenir-lo a moltes de les granssuperfícies que envaeixen avuiles nostres ciutats. En ellpodies trobar-hi des d'un fuetfins a un botó de camisa que etpermetia sortir del pas quantenies una urgència. Res s'hiresistia. Mai podré entendrecom dins d'aquell espai tanreduït podien haver-hi tantescoses diferents. Recordo espe-cialment com la seva mestressa,la Maria ( no podria dir-se decap altra manera), era unarelacions públiques en totaregla, ella sabia la vida i mira-cles de tots els vilatans, de lesseves famílies i de les seves cir-cumstàncies. Entrar a la botigaera com entrar en un món enel qual tot era possible, i on elsclients es sentien com a casa ies deixaven seduir pels encantsde la Maria en les seves arts dela venda. El coneixement que

tenia d'ells i de les seves neces-sitats era absolut, ara bé, laMaria no feia estudis de mer-cat, no havia estudiat en capescola de negoci, ni necessitavafer grans anàlisis de la com-petència, només es dedicava aescoltar al client i fer-lo sentir a

gust en el seu procés de com-pra. Sense possiblement ser-neconscient fidelitzava a totsaquells que entraven dins de laseva botiga.La Maria tenia un autèntic pro-grama de gestió de clients(CRM, Customer RelationshipManagement) dins del seu cer-vell. Possiblement si fem un

acte de generositat amb nosal-tres mateixos i mirem les nos-tres empreses, ens adonaremque no tractem avui de formasimilar als nostres clients, nogestionem aquest actiu amb lacura que és mereix i deixemescapar masses vegades oportu-nitats de venda per no haverfet una gestió integral de lanostra base de dades i uncorrecte seguiment. D'això vala cultura CRM, d'entendreque avui donades les cir-cumstàncies sobradamentconegudes de mercat, el millorque podem fer és treure elmàxim profit dels nostres com-pradors i entendre que el costde fidelitzar és més econòmic imés eficient que el cost de cap-tació de nous clients. Ara bé,creure que aquesta feina ésexclusivament una responsabi-litat del departament comer-cial, és no entendre la pro-blemàtica en la seva globalitat.Aquelles empreses que visquinde les vendes han de tenir clarque tots els seus treballadorshan de ser comercials i han detreballar per donar servei als

seus clients, han d'estar enfo-cats al mercat i han de fer quel'experiència de compra siguila millor possible i superi sem-pre les expectatives . Avui, coma compradors, no volem pro-blemes, tenim molt pocapaciència i ens costa donarnoves oportunitats, depèn denosaltres que aquests clientsentenguin que som la sevamillor opció.La cultura CRM consisteix encapturar totes les oportunitatsde venda que sorgeixen dia a

dia dins de qualsevol organitza-ció i dins de qualsevol departa-ment (ja sigui de clients poten-cials o d'actuals) i gestionar-lesde forma ordenada i eficientper tal de maximitzar la sevaprobabilitat d'èxit. Actualmental mercat hi ha moltes opcionsinformàtiques de CRM quepermeten sistematitzar aquestatasca, el problema com sempreés de concepte i d'entendreque això del famós CRM no ésun programa informàtic ins-tal·lat en un ordinador, sinóuna cultura implantada en unaorganització.La Maria ho tenia molt clar ino necessitava masses ordina-dors per implantar-ho, simple-ment s'ho creia i ho integravaen el seu dia a dia. Depèn denosaltres treballar aquesta cul-tura, però els asseguro que eltemps que dediquin en fer-hoels acabarà compensant enescreix.

Cultura CRM

MANAGEMENT

TRIBUNA

Abril 272015

Trabajadores y empresar-ios deberíamos tomar con-ciencia sobre los hábitos saludables y encaso que sea necesarioapostar por la formación

Hábitos saludables

RIESGOS LABORALES

La cultura CRM és enten-dre que hem de treure elmàxim profit dels nostresclients, perquè el cost defidelitzar és menor que elde captar-ne de nous

Cal capturar totes lesoportunitats de venda igestionar-les de maneraordenada i eficient permaximitzar la seva proba-bilitat d’èxit

- ¿Cuál es el núcleo de su negocio? El core business son los stages de equi-pos que llegan de todo el mundo:China, Japón, Reino Unido, países nór-dicos, Túnez, Ghana… Se quedan entretres noches y dos semanas. La mediaronda las seis noches. Entrenan dosveces al día, juegan amistosos de altonivel (con equipos del FC Barcelona,Español, Nàstic y Reus, entre otros) yreciben master class por entrenadorescertificados por la Federación Catalanade Fútbol. Por otra parte, trabajamosmucho los torneos (han pasado de seisen 2013 a 14 en 2015). Esta SemanaSanta hemos celebrado la MareNostrum Cup, con 4.000 personas. Elpróximo fin de semana habrá otras1.800 de 16 países y el 18 una empresaalemana nos trae 650 personas.- ¿Hacen 'team building'? Sí, el turismo corporativo nos funcionabien. Nosotros nos encargamos detodos los servicios (deporte, eventoscorporativos, visitas, restauración…) yeso lo valoran mucho las grandes multi-nacionales. Hemos inaugurado conmucho éxito un nuevo centro de con-venciones.- ¿Son pioneros en Cataluña? Nuestro complejo -en sinergia con elCambrils Park Resort, donde se alojanlos huéspedes- es uno de los primerosen la Costa Daurada, al menos con estaenvergadura. Este tipo de turismodeportivo es novedoso aquí, pero llevamuchos años desarrollándose al nortede Barcelona o en Murcia. En nuestroterritorio, que ya ha conseguido yagrandes logros, vivimos una historia en

construcción, con hitos como FerrariLand o Bcn World que han de ayudar aatraer turistas todo el año.- ¿Qué potencial han detectado enTarragona? Tarragona ofrece ingredientes muypreciados en este mercado. Lo primeroes el clima, con temperaturas entre 10 y22 grados en otoño, invierno y prima-vera. Es fundamental porque los equi-pos del norte de Europa no pueden tra-bajar en el exterior.Por otra parte, elnivel futbolístico -aquí y en elMediterráneo catalány español en general-es muy elevado. Eseprestigio vende.Además, los accesospor Reus y Barcelona son excelentes.Por último, la calidad y el cuidado delas instalaciones aportan mucho valorañadido.- Entiendo que se centran en la tempo-rada media y baja. Nos interesa alargar la temporadadesde septiembre hasta mediados demayo. En verano el grupo empresarial -incluye Cambrils Park y CampingResort Sangulí Salou- ya trabaja consuficiente intensidad el concepto de soly playa.- ¿Cómo funciona la promoción en este'novedoso' mercado? Aquí el concepto es relativamentenuevo, pero en Inglaterra oEscandinavia funcionan touroperado-res especializados que llevan 25 añostrabajando en destinos de deporte.

Tenemos un equipo de desarrollo denegocio muy proactivo. No nos queda-mos esperando y hablamos e invitamosa clientes potenciales a conocer nuestroproducto. También funcionan muybien los círculos de competición, equi-pos que están alrededor de los que hanvenido ya. Por ejemplo, de Noruega noshan visitado más de 40 equipos porestas sinergias.- ¿Hasta qué punto influye la marca

Barcelona? Es un gancho importantísimo. En todaslas estancias hay al menos un día libre,y el destino es siempre Barcelona. Lavisita al Camp Nou es absolutamenteobligada para nuestros clientes.- ¿Ha llegado ya hasta aquí la fiebreasiática por el fútbol? Los países asiáticos están despertando.No hay que olvidar que el Gobiernochino apuesta muy fuerte, con un pre-sidente fan del fútbol que quiere verganar un Mundial a su selección. Hay1.300 millones de personas y muchodinero. En dos años, quieren presentaral mundo un equipo de élite. Ya hemosorganizado varias fan trips para que nosconozcan. La próxima es en mayo.- ¿Tocan sólo fútbol? No, hemos tenido a la selección feme-

nina de baloncesto de Qatar, un clubde tenis de Holanda, un equipo de tria-tlón y equipos de balonmano deFrancia, fitness de élite de Islandia…aunque después del fútbol, el mercadomás potente es el ciclismo. El próximodía 18 celebramos nuestra segundamarcha ciclista, con más de 1.000deportistas. Hemos acogido equiposprofesionales de Bélgica, Dinamarca yHolanda, además del alemán Giant-Alpecin (femenino, masculino y élite),el séptimo equipo del mundo. El gana-dor de la Milán-San Remo JohnDegenkolb, ha entrenado en nuestrascarreteras. La clave, de nuevo, es elbuen tiempo, buenas instalaciones yvías bien cuidadas y poco transitadas.- Ustedes han abierto recientementeuna Academia Internacional. ¿Buscanmayor penetración en el deporte deélite? Es una línea más de nuestro negocio.La empresa Tecnifútbol aporta conte-nido a nuestras instalaciones mediantela formación de entrenadores profesio-nales y también ejerce un rol de acade-mia de jóvenes talentos. Los futurosjugadores siguen un programa especialde alojamiento, estudio y entrenamien-to, totalmente diseñado para la activi-dad que vienen a realizar aquí. El pri-mer año es el más difícil para ellos,pero ya tenemos 12 niños de EstadosUnidos, Argentina, Brasil, Japón yUzbekistán. El Reus CF y el Nàstic tam-bién utilizan en ocasiones nuestras ins-talaciones.

"En Escandinavia hay operadores especializados que llevan 25 años trabajando en destinos de deporte"

El dinero del deporte profesional no sólo se mueve a travésde los fichajes multimillonarios de los mejores clubes delmundo. Más allá de la élite de unos pocos elegidos, la redempresarial -amateur yy profesional- que subyace hasta llegaral escaparate de las estrellas maneja cientos de millones de

ddólares en todo el mundo. Desde hace varios años, Tarragonacomienza a sonar con fuerza en este mercaado de turismodeportivo, con proyectos de gran dimensión como 'FútbolSalou' o como los campos de goolf de Lumine, junto aPortAventura.

Text: Roberto Villarreal / SalouFoto: Xavi Jurio

Redacció i publicitat: C/ Illes Medes 6-10 43203 Reus · continguts@indicadordeeconomia.com · comercial@indicadordeeconomia.com · Tel. 977 12 75 92 · Fax 977 12 70 30

Nacido en Manila hace 44 años, FrankAraneta ha trabajado en Los Ángeles, LasVegas, Méjico, Barcelona y Madrid. Provienedel mundo de la Bolsa, donde fue fichadopara encargarse de la estrategia de desarro-llo de negocio de un complejo turístico espe-cializado en deporte. Desde su conocimientode Estados Unidos y tras dos años de expe-riencia en Tarragona, cree ciegamente en unproducto que "tiene todos los elementos paracrecer: cultura, gastronomía, alto nivel depor-tivo… a nosotros nos toca explorar nuevosproductos y mercados para seguir ganandopeso a nivel global". Ya en 2011 comenzó adesarrollarse 'Fútbol Salou', un complejo de16 hectáreas con cinco millones de euros deinversión. Ofrecía cuatro campos reglamen-tarios de hierba natural y dos de hierba artifi-cial. En febrero de 2014 se inauguró el sépti-mo campo y el octavo se prevé para 2016.Tras la apertura en mayo de 2012 y la pro-moción inicial, su actividad comenzó a creceren 2013 con un incremento exponencialhasta hoy.

Saltar al campo desde

el mercado bursátil

Frank Araneta, experto en turismo deportivo. Jefe de Nuevos Productos del complejo 'Fútbol Salou'

‘La marca Barcelona es un gancho importantísimo para nosotros.

Es visita obligada para todas las estancias’

www.futbolsalou.es