N° 15.1 ARIANY Març-Abril 1986

EL PLA DE REGADIU MARINETANingú no posarà en dubte que

Ariany és un poble de bona gent, debons costums ¡ de grans qualitats... nosempre ben aprofitades.

Però, i com que la resta d'escritestan sols la meva opinió, tenim a mésd'això, un gran problema: no ensvolem moure, perquè jo no he cregutmai que el nostre problema sigui d'in-capacitat.

Aquest estancament ens ha duitcom a conseqüència un empetitimentdel poble, l'anulació de la possibilitatd'obrir-s'hi camí i per això hem vistpartir tots els joves, que no han tornat,i si qualque vegada ho han fet ha estaten el moment de la seva jubilació, cosaque per altra part demostra l'amorque tenen a la localitat que els va veurenéixer.

Però vet aquí que un bon diase 'm presenta l'oportunitat de reviure,una oportunitat amb la qual moltssommien i per a la qual aportarien elsseus esforços, una oportunitat que ensha caigut en gràcia sense haver-hi tengutres a veure i què, si som sincer, diréque no crec que ens hagués estat otor-

gat mai si l'adjudicació fos en funciódel nostre esforç i no del fet de posseirun dels millors terrenys de Mallorca,com és "es camp".

Està ben clar que l'escrit va referital pla de regadiu del qual tantes parlai per al qual tan poc es fa.

Resulta trist i depriment veurecom, fins i tot per a un fet com aquestque pot interrompre l'inexorable camíd'Ariany cap a la seva desaparició,mostran la nostra casta especial, lanostra mil vegades maleïda filosofia.

Aquí criticam ferotgement aquellque es posa enmig, aquell que duunoves ¡dees, a aquell que diu veritatsque no volem sentir; en suma, criticamtot aquell que es mou. Sempre pensamque aquests "ens volen fotre", "s'apro-fiten de noltros" i tots aquells comen-taris que puguin desacreditar-los.

Però quan qualcú ens insinua queens posem davant, que facem el quefeien ells, que estirem del carro nol-tros... ui!! això ja són figues d'un altrepaner! Fins aquí hem arribat!

Així no és gens estrany que des-animem tots aquells que intenten fer

.

qualque cosa per canviar, aconseguintnomés tornar a la rutina, a l'inmovilis-me, a l'agonia. I d'això podem donarproves tots els que qualque vegada, pervoluntat o per obligació, hagin formatpart d'una d'aquestes agrupacionsamb uns fins o els altres que han existiti que, per aquesta manca de suport,han anat desapareixent paulatinament.

Amb el pla de regadiu passa "tresquarts de lo mateix" però amb unagran diferència: Carall! aquí no ens hijugam un hobby, un nivell cultural méso menys alt; aquí ens hi jugam pujar altren del progrés o quedar estancatsdefinitivament. Així i tot, noi tros comsi res, com si l'enterrament no fosamb noltros.

Al bar sí, tots tenim la nostra opi-nió: s'han de fer camins, s'han deconcentrar parcel.les,s'han d'estudiarels possibles cultius, etc., - i per aixòdic que, en el nostre cas, no es tractad'incapacitat ja que som conscientsdels problemes-.

I jo deman: què esperam, ¡dò, perposar-nos-hi? Què fa la junta encarre-gada per a això? I l'Ajuntament? (nohem d'oblidar que això és un proble-ma general d'Ariany) O potser espe-ram que ens ho donin tot fet des deCiutat? Si és així... estam arreglats.

Ens hem de moure!! i aviat!! Eltemps no corr -, vola! És necessari

; adjudicar un sou auna persona perquès'hi pugui dedicar plenament? Idò esfa i en pau. El que sense dubte nopodem fer és quedar immòbils. Aixòno!!

Si els que ara estan al front novolen o no ho poden fer, ho deixen ise'n posen d'altres en els seus llocs;qualsevol cosa excepte seguir aix í, con-templant insensibles com ens fuig elnostre darrer tren.

Joan Genovard Riutort

ESCOLA

L'ÜS DE L'HIVERNACLEA L'ESCOLA

Com ja sabeu des de l'any passattenim i usam un hivernacle a l'escola.Els avantatges de poder utilitzar unhivernacle com a reforçament didàctica una escola creim que no se podenposar en dubte. Totes ses assignaturesse'n veuen beneficiades al inclore-lodins el programa escolar. Són moltpoques les escoles que conten amb unhivernacle i noltros gràcies al ConsellInsular disposam d'ell.

Ses activitats desenvolupadesaquest any han estat molt nombroses:

A principi de curs, l'hivernacle notenia coberta de plàstic, pel que unspares se varen oferir a posar-lo i prepa-rar-lo pel seu ús (llaurar, escardar,abonar, etc.)

L'objetiu d'aquesta experiènciaera la de recolzament a l'àrea de natu-rals i intentar que participassin unesaltres matèries, amb el fi d'aprofitar-lomillor.

ARIANYREVISTA LOCAL INDEPENDENTC/ Església, 3. Ariany Telf : 56 12 92

Coordinador:Joan Genovard Riutort

Grup de Redacció i Montatge:Maria Mestre RibotGabriel Frontera MestreJaume Genovard RiutortCol·laboradors:Parròquia "d ' ArianyCol.legi Públic "Ariany"Josep Genovard MestreGuillem Pascual FontGuillem Ferrer MestreGuillem Genovard BonnfnMaria Genovard BibiloniAna Sánchez Alcántara

Dibuixos:Maria Mestre Ribot

Imprimeix:"Apóstol y Civilizador" Petr^.

Dipòsit Legal PM 207 - 1971

Sempre s'han fet les feines de man-teniment en hores extra-escolars, de les12 a les 13 hores, els dimarts i elsdijous.

Els planters han estat molt variats;de vegades, aprofitant les aportacionsdels propis nins, i per això no mos hemdedicat a cultius propis d'hivernacle.També hem de tenir en compte quel'aprofitament escolar no és el mateixque un aprofitament agrícola. A nol-tros mos interesa, per exemple, la rapi-dessa del creixement d'una planta; elnin ha de poder observar com creix, i elsfactors que influeixen, per la qual cosahem emprat plantes de cicle curt(mongeteres, cols, lletugues, flors,tomàtigues, sebes, ravenets, etc.)

Podem recalcar que aquesta expe-riència a més del valor formatiu haaportat uns beneficis pel que fa a lesrelacions dels nins, cooperació entrecicles i dintre del mateix cicle i curs.

ESPORT ESCOLARA finals de Març es va acabar la

fase comarcal dels esports escolars enels quals participava l'escola, que comsabeu són tres: "futbito" masculí ifemení i tennis taula. Els objectius queesperàvem aconseguir s'han complit.

D'una part els al.lots i al.loteshanpogut participar i competir a u n o mésesports. Els resultats els podem consi-derar com a excel·lents si observam queera el primer any que el col·legi hi par-ticipava. La classificació final ha estatla següent:

"Futbito" femení: 6 classificat(eren 9 equips)

"Futbito" masculí: 5 classificat(eren 10 equips)

Tennis taula: 3 classificat (eren 10equips)

Però el més important era que par-ticipassin, que s'enfrentassin i relacio-nassin amb nins i nines d'altres pobles,

així com saber acceptar les victòries iressignar davant les derrotes.

EXCURSIÓ' A SA CANOVAEl divendres, dia 11 d'abril, per

tal de continuar i millorar la feina al'hivernacle, vàrem visitar la fincaexperimental de Sa Canova a Sa Pobla,propietat de "Sa Nostra". Allà un peritagrícola ens va mostrar uns grans hiver-nacles de vidre, on es cultiven produc-tes amb les tècniques més avançades-cultius hidropònics, estaquillat degarrofers, utilització de plaques solais,sistemes de regadiu, etc- Els al.lotspogueren així, comparar la seva pro-ducció i avantages del rendiment ambel nostre.

Seguidament vàrem aturar-nos aICONA, on dinàrem, i vàrem anar alcampament de la Victòria, on segura-ment anirem el proper mes de Juny.La tarda la passàrem a l'albuferad'Alcúdia on observàrem la vegetaciói fauna pròpia de la zona.

._*-*-ELS NOSTRES AUCELLS

I EL ROSSINYOL

• El rossinyol, Luscinia Megarhynchos,medeix uns 16,5 cms., és sens dubte el millorcantor del bosc, es pot veure a espesurasd'arbres de totes les illes, menys a Formen-tera, però sols a l'estiu, ja que és un aucelltípicament migrador i passa l'hivern i l'À-

Ifrica tropical, al Nord de l'Ecuador.

Sol viure a torronteros, on la vegetació. és exuberant, o a bocs un poc humits. A la

I primavera, a l'arribada dels seus pai'sosd'hivernada el mascle comença a deixarse

• sentir, amb estrofes revingudes, melodioses,

( musicals, repetint cada nota vàries vegadesràpidament, entre altres un lent "più,...più...

' più..." que puja en un brillant crescendo.I Canta tant de dia com de nit, de l'espessor

o al descobert, per atreure a la femella, quearriba uns d ¡es m es tard,

j A la vista, I ' aucell no tá cap tret distin-. tiu: és terròs, amb les parts inferiors blanqui-

I noses icoavermellenca.El niu està prop d'en terra, o en terra

• mateix, ben amagat dins la vegetació. El faI la femella, forrant-lo de pal i herbam. Sol. pondre 5 ous. S'alimenta d'insectes, de» vegades cucs de terra, aranyes o baies.

-2-

Eslampes populars -3-

rESTES I OÜSTLJJVlS COMUNITAT AUTONOMA DE LESILLES BALEARS

ASSOCIACIÓ PREMSA FORANAT&iw«o«%*.«i* c¿ <é*c¿tnca.oi¿* é<*¿¿tw*

I

DIAGRAMA DE CONTINGUTS

RELIGIÓ]T

Producció-alimentacióM Fatiga] Vida familiar] Descans] [Ri tus d'aparellament) [ Ritus religiosos]i --^b^ \ S .L —•*•--- i

-jFESTES i COSTUMS)COSTUMS CULINARIS ' FESTES. I COSTUMS

Cançó popular tradicionalDansesJocsLlegendes, rondalles, endevinalles,

paramiologia, acuditsVestitGastronomia

Í5l5l5isi5l515l51515l5l515l5\5'6l5l2® 5̂\aaçi5̂

IIOBJECTIUS GENERALS

A) Descriure el treball, sexe i religiócom a elements determinants defestes i costums.

B) Diferenciar els elements integrantsde cadascuna de les festes.

C) Comentar el sentit de participació.

Cada objectiu general enquadra lestres àrees -cognoscitiva, afectiva i psico-motriu- descrites en els estudis deBloom.

IllELEMENTS REALS ACTUALS

* 8 de setembre, Nativitat de laMare de Déu.

Festa coneguda també pel nom de"la Mare de Déu dels missatges" al ésserla data del canvi de lloc de treball de lagent que treballava a les possessions.Es inici i acabatall del cicle de les festespre-cristianes del blat i, en definitiva,de tot el cicle agrícola. Sa importànciaés ben palpable al ésser festa patronal0 "patrona" de vuit pobles de Mallor-ca (a Santa Margalida es fa la festa dela Beata). Festa, idò, ben generalitzada1 solament superada -a nivell de calen-dari laboral i deixant de banda les"Festes Nacionals"- per Sant Antoni iles "segones" o "mitjanes" festes deNadal i Pasqua.

* 29 de setembre, Sant Miquel.

Comença el nou cide anyal; inicicaracteritzat pel sementer -la sembra- ila verema. Les nits comencen a allargar-se i... bon temps per anar de rondalles.

* Octubre, festes del most.Després de la verema (i amb relleu

especial a Binissalem).Cançons de picat, jotes i mateixes

i... els fideus amb cabra salvatge, sopardels "tais".

* Octubre, cercades d'esclata-sangs i altres bolets.

* Octubre, fires.Sobretot a la part meridional del

Pla. (Campos, Llucmajor, Porreres,Santanyí)

* 21 d ' octubre, Festa de les Ver-ges.

Caracteritzada pels bunyols i lescançons.

* 1 i 2 de novembre, Tots Sants iels Morts.

Temps de pau en el camp, eixar-mar voreres, exsecallar... bon tempsper recordar els avantpassats. Ahirrepic de campanes tota la nit i missesa balquena.

* Novembre, festa de l'Oliva (enacabar la collita)

* Desembre, ses Matances.Cal fer provisions de cam per a tot

1 ' any mentre els blats van creixent. Lagent va descansada i... s'hi escau unball d'aquells tan vitencs!

* 25 de desembre, Nadal.Festa solsticial i religiosa. Matines,

torró, coca de Nadal, el dinar familiar,neules, cançons, el betlem...

(Festa doble)

* 1er. de gener, Cap d'any.S'inclou dins el conjunt de festes

nadalenques.

* 5 de gener, els Reis.Significa l'acabatall de les festes

nadalenques. Obsequis -ahir calcetins,avui juguetes- als infants.

* 17 de gener, Sant Antoni Abat.Patró dels animals. Festa amb

relleu especial a Sa Pobla, Artà, Mana-cor... i que aquests darrers anys hasofert una clara puixança (onze poblesfan festa "oficial"; molts d'altres fan"mitja festa" i alguns l'han traspassa-da al diumenge següent). Va precedidadels foguerons.

* 20 de gener, Sant Sebastià.Patró de Ciutat. Festa desaparegu-

da gairebé a tots els pobles. Abans sesolia fer, motivada per la pesta.

* 3 de febrer, Sant Blai.Festa de caire religiós en la qual, a

més d ' untar el coll d ' oli, es beneeixenels fruits ("senyorets" de diverses for-mes, galetes, fruites...)

* Febrer, darrers dies.Dies de bulla que precedeixen la

quaresma. "Sa Rua" a Ciutat, fresses iximbombades pertot arreu ¡greixoneres

, dolces i de porc, ensaïmades amb

sobrassada... Dies forts, el Dijous Jarderi el Darrer Dia.

* Febrer-març, la Quaresma.Entra amb el Dimecres de Cendra.

Temps d'abstinència i de sermons.Ahir abstinència radical, cam, joc...

* Març-abril, Pasqua.Després de la llarga abstinència

quaresmal, l'esclat de la festa ramade-ra (pasqua - pasturar, pas). Cançonsde "sales", visita a les "cases santes",processons J'"enquentro" amb elsbotets o capades característiques-, !l'anyell, panades, cocarrois, freixura, 'flaons, rubiols... centurions i el salpàs.

* Abril, romeries.Després de Pasqua hi havia les pro-

cessons rogaaonals a les ermites deMallorca (incloses dins les festes de laflorida del blat), avui convertides en"barenes" o excursions. Festa que,per imperatius de treball -no agrari- hadecaigut molt. Sobresurten la romeriade la Verge del Coco i la del Puig deSant Miquel.

* Maig, mes de Maria.Antigament es feia gairebé a totes

les cases. Avui solament es f a a les es-glésies. (Abans alguns fins i tot l'ade-lantaven en quinze dies per no entorpirla sega de les faves).

És un element fonamental de l'autono-mia. El Govern, l'administració i la representació de Mallorca corresponen al Consell Insu-lar de Mallorca.Te la facultat d'assumir dins l'Ambii territorialaquelles competències que vagi rebent la. Co-munitat Autònoma.Formen el Consell Insular de Mallorca, elstreni« Diputats elegits per al Parlament a l'illade Mallorca.A més, actua com a Administració Local ambcompetències pròpies. Acompleix una amplatasca asslstencial a través dels centres propisque són: l'Hospital General, l'Hospital Psi-quiàtric, la Llar de la Joventut, la Llar d« la inlància, la Llar dala Anclan« I et patronat Vergede la Salut

Realitza acciona en els camps següents:'Ordenació de-Biblioteques I arxius, tant prò-pies com d'altres organismes.Fomenta el coneixement I la difusió del folklo

* Maig, la tosa.Operació consistent en tondre les

ovelles. El pagès ho sol agafar com auna mitja festa que acaba amb un bondinar.

* Maig, Moros i Cristians.Festa guerrera, solament conserva-

da a Sóller i Pollença.* Juny, "Pel juny la falç al puny",

diu l'acudit. Ja han començat lesmesses, el llarg treball de recollida delscereals que no acabarà fins a 1 ' amagat-zematge de la palla. També se sol ferformatge i es recull la mel. Començal'esclat de festes patronals.

Juny, el Corpus.Festa dels domassos i de les flors.

Tradicions gegantines. A Pollença sur-ten "les Àguiles" (dansa religiosa)

* 24 de juny, Sant Joan.Se solien sembrar davellers. Es la

festa en què solia sortir "Sant JoanPelos" (dança religiosa) a Felanitx,Son Garrió, Sant Llorenç... Avui sem blaque a molts indrets s'ha perdut el cos-tum.

* Juliol-agost.En haver acabades "ses messes" la '

gent del camp solia anar a "rentar-se"a la mar. Era una diada de ple i guanyatdescans.

* Agost, festes patronals flambén ' hi ha al maig, juny, juliol...)

Coincidint amb la feina acabadadel camp (solament falta la recolecciódels fruits dels arbres: figues, ametles,garroves...) gran nombre de pobles(setze) fan les festes patronals: xere-mies, correguda del pollastre, missamajor, un dinar que no es queda aldarrera i una bona revetla. També sesolen ballar les dances religioses: "cava-llets" a Pollença, Artà i Felanitx; "mo-ratons" a Manacor i "cossiers" a Mon-tuïri i Algaida (també solien ballar eldia de la "Mare de Déu Morta" -15d ' agost-)

/ALTRES

3 de maig. Antigament festa de laSanta Creu. Es feia la bendició delsfruits.

22 de maig, Santa Rita, advocadadels impossibles. Tradició agustiniana.Se solia donar una rosa.

29 de juny, Sant Pere. Dia 30,Sant Marçal (el sant del romàtic).

50 dies després de Pasqua, Qnqua-gema o Pasqua Granada. Festa delRegne d'Aragó, avui perduda. Tambéera doble. Segueix a Catalunya i Me-norca.

Guillem Pont

/,

osell InsularImpulsa el coneixement i l'ús, en tots els Àm-bits, de la nostra llengua.Ajuda tot tipus d« publicacions culturals.Des del Teatre Principal, centre que depèn delConsell Insular de Mallorca, du a terme la se-va política cultural.

Elabora anualment el Pla d'Esports ambl'objectiu de crear una Infrastructura esporti-va a tots els pobles.

Segueix una política que tómenla tant la prAc-tica com l'aprenentatge de l'esport.

Emet intorme» relatius a l'ordenació delterritori I a l'urbanismeElabora el Pla d'obres I serveis que permetrAdotar els pobles d'Infrastructura bàsica.Manta la xarxa viària pròpia.Ha creat i manté en col·laboració amb els mu-nicipis, el servei d'extinció d'incendis.

Impulsa la industria i el comerç.Dóna suport a totes les activitats promoció-nais del turismeRealitza accions de millora de la ramaderia ide l'agricultura.

(tfon¿eM <$n¿tdaifíe > f/fi//<íiw

cl. Palau Reial, 1

DEPORTES -5-

PERSONATGEEs personatge d'aquests dos

mesos l'hem adjudicat a sa S.D.Ariany per s'organització d'estrofeu ciclista Pasqua - Ariany.

Sa S.D. Ariany, amb so seupresident i màxim valedor de saprova Jaume Costa en es front,ha aconseguit, aquests vuit darrersanys, fer d ' es trofeu un d ' es cer-tàmens ciclistes de major impor-tància de tots quants es celebrena sa nostra illa.

D'aquesta manera, es mantéun trofeu que ja té sa seva tradi-ció i que s'ofereix en ets aria-nyers una oportunitat de gaudirde sa bellesa d'aquest dur esport.

Enhorabona Jaume i compa-nyia.

NOTÍCIASa notícia, es fet d'es qual

més s'ha parlat aquests dosdarrers mesos, ha estat sa reuniómantinguda amb so ConsellerSimarro i es pla de regadiu Mari-neta, punt d'es qual parlam aaltres apartats d'aquest mateixnúmero.

Indubtablement es pot du-que gairebé hem agafat un gatd'aigua de tant de parlar-ne.Diuen que es gats d'aigua sónmals de curar... esperem que nosigui es nostre cas! !

SE ACABO

Efectivamente, el pasado domingo 27de Abril, concluyó una nueva liga de fútbolpara la S.D. ARIANY. La clasificación hablapor sí sola, pero sólo en el aspecto deportivo,ya que si analizamos las circunstancias quehan envuelto esta temporada al equipo, muybien se merecen el aplauso el entrenador-delegado "En LLUC" como los jugadoresque han hecho posible el final de la tempo-rada, circunstancia que muchos pensaban seiba a produci r semanas anticipadas..

Vamos a analizar la línea seguida por elequipo dudante la presente campaña:

Se han jugado un total de 26 encuentros.- Ganados: 4- Empatados: 2- Perdidos: 20Los números hablan.por sí solos, han

sido francamente malos aunque hubo unareacción (pequeña) y muchos pensaban quese podía cambiar, pero no fue asi'.

Ha encajado 99 goles, cifra realmenteescalofriante, aunque eso sí, repartidos entres guardametas.

Ha logrado 40 goles, siendo el máximorealizador "Damià Menut" con 11 golesmarcados, por tanto es el "pichichi" 86.

Durante la presente campaña han desfi-lado 3 entrenadores, el primero, Jaume tuvoque ser sustituido por una grave lesión en un

ojo. Fue sustituido por Lluc mientras se bus-caba otro. En este trámite consigue elARIANY su primera victoria. Entra en elnuevo cargo Pedro Serra que dirigió al equi-po durante 12 encuentras, logrando una solavictoria.

Al abandonar su cargo volvió a cogerlas riendas del equipo En Lluc que ha dirigi-do al equipo en 11 encuentros, en el que sehan conseguido 3 victorias y 1 empate.

No cabe duda que En Lluc atendiendoa los resultados ha sido el mejor, y efectiva-mente, ha sido entrenador y directivo yaque debido a él, el equipo llegó al final de laliga.

A pesar de que no son de buen agrado,vamos a recordar los últimos resultados:Ariany 2 - S.Juan OPorto Cristo 7 - Ariany ORóblense 4 - Ariany OFelanitx At. 5 - Ariany 2Ariany O - Lloret 4Arta 8 - Ariany OAriany 2 - Búger 6

Ahora sólo queda una pregunta impor-tante:

¿Seguirá la misma directiva la próximatemporada, o habrá cambios? Pero hay unafundamental ¿habrá fútbol la próxima cam-paña?

ESPEREMOS QUE SI

S.D. ARIANY

L'ASSOCIACIÓ DE PENSIONISTES PER LA' 3a ERT: EN MARXATota institució destinada a l'ami-

llorament de la vida, és digne de respec-te i si aquesta institució es dedica aalleugerar i alegrar els darrers anys dela vida de les persones, més digne ésencara de tenir en compte.

Sens dubte, són molts els veliets,que acaben els seus darrers dies, dinsuna extremada tristesa, soledat i oblit,després d'haver passat una vida, llui-tant per mantenir una família, que enmoltes ocasions, no correspon al 'esti-mació que va rebre dels seus progeni-tors.

Tal volta amb aquesta idea, va tenirlloc a Ariany, ara déu fer ja prop d'unany, una reunió al Local Parroquial, ala qual va assistir-hi en representaciódel Consell Insular de Mallorca, D. Mi-quel Fiol, juntament amb D. RafelSócias, gran animador de les associa-cions per la 3a edat.

En ella, es va parlar de dites asso-ciacions i les -seves avantatges i es vaprometre una subvenció de 100.000Ptes si es posava en marxa una associa-ció a Ariany.

El mateix vespre, ja va quedarconstituïda una junta provisional, a fide començar a posar-la en marxa.

La primera acció a prendre, eraparlar amb l'Ajuntament, a fi de trobarun local on poder reunir-se. I així es vafer, essent la idea molt ben rebuda,tant és així, que totd ' una ja es posa-ren en contacte amb D. Miquel Valles-pir, aleshores rector d'Ariany, perveure si es podia disposar d'unes salesdel Local Parroquial. D. Miquel, esposà en contacte amb el Sr. Bisbe jaque actualment, el Local, essent parro-quial, pertany al Palau, i es va parlar,de fer cessió, a canvi d'uns doblers,que en principi, podrien anar molt béper fer una sèrie d ' obres a 1 ' església.

Fins aquí, tot va anar molt bé,inclus, es parlà d'una cessió de 30 anysa 1 ' Ajuntament amb les següents con-dicions:

- La sala del teatre, estaria a dis-posició de 1 ' Ajuntament.

- El bar i dues sales, serien d'ex-plotació a càrrec de 1 ' església.

- La sala actual de ping-pong i unparell més de m2, fins arribar al carrerdel Sol, seria per l'explotació de1 ' associació de pensionistes.

Davant aquests projectes, unacomissió, es persona al Palau per parlaramb el Sr. Bisbe i exposar-li el que espensava fer. Davant aquella realitat, elSr. Bisbe va quedar en estudiar el cas icontestar en breu.

Ara, sembla que la cessió es vol fer

sols per 10 anys, encara que això noestà ni escrit ni firmat.

El 12 d'agost de 1985, es redacta-ren uns estatuts i va començar a fer-secampanya per captar socis i a horesd'ara, ja n'hi ha 126, repartits de lasegüent manera:

- 79 socis de ple dret, que són elspensionistes de més de 65 anys o elsinvàlids de més de 60. '

• 47 socis protectors, on podenincloure-s 'hi tothom qui vulgui.

La quota és completament gratuï-ta i només tenen dret a vot els socis deple dret.

Posat en contacte amb MelsiónJulià, president de la Junta provisional,Jaume Sansó i Joan Frontera, ens ex-plicaren un poc les iniciatives i passesque s ' estan feient actualment.

El 28 de Febrer d'enguany, varenassistir a l'hotel Barbados, aunaassam-blea a nivell regional, per tractarassumptes de caràcter general i comen-çar a veure com funcionen les associa-cions.

Dita assamblea, va estar presididapel President de la Federació de Ba-lears, D. Fernando Rodríguez Llo-renç i a 1 ' acte de clausura, va assistir-hi1 ' Excel·lentíssim Sr. Gabriel Caftelles,President de la Comunitat Autònoma,el Sr. Oliver, conseller de Sanitat, i elSr. Gilet, conseller de Cultura, tots elsquals, els animaren a seguir endavanten la seva tasca.

Diuen que esperen disposar prestdel local i que amb el temps, pensen

fer un local-menjador i dormitoris; peraixò, ja es pensa en cercar un solar, perpoder arribar un dia a realitzar aquestsprojectes. També diuen que hi ha moltde recolzament econòmic, ja que elmateix Consell Insular, els ha dit queen haver de menester diners ho dema-nin, ara bé, el local ha de pertànyer al'Ajuntament, cosa lògica, ja que encas de desfer-se l'associació, tots elsbens anirian a parar a l'Ajuntament.També els socis, estan disposats a col-labo rar econòmicament fins i tot, enquantitats importants, però això, demoment, sols són projectes; el que éscert i segur, és que hi ha una massaunida per un objectiu comú: cerca unadistracció per combatre una soletatdels darrers anys d'existència.

I ara, fa uns dies, el 15 d ' Abril, esva celebrar una assamblea extraordinà-ria, a la qual, es va constituir la Juntadefinitiva que quedà com segueix:

- President: Bernat Mestre Costa,que com a tal, representa! 'associa-ció, convoca les sessions de la Jun-ta Directiva i firma els documentsentre altres atribucions.

- Vice-president: Joan TugoresBauza, que substituirà al presidenten cas d'absència o malaltia.

- Secretari: Jaume Sansó Cal den toy,la funció del qual, serà custodiarels llibres i documents de l'associa-ció, dur el registre de socis i redac-tar i firmar les actes de les reu-nions.

- Vice-secretari: Joan Frontera Mes-tre, que substituirà al secretari en

cas de malaltia o absència.- Tresorer: Melsión Julià Pont, el

qual, ha de vigilar i administrar elpatrimoni, fer els pagaments orde-nats per la Junta Directiva, re-caudar i custodiar els fons del'associació, firmar els documentsde tresoreria amb el vist i plau delPresident.

- Vioe-tresorer: Bernat Ribot Bi-lloch, que substituirà al tresoreren els casos necessaris.

Així mateix, es crearen unes comis-sions de treball, que quedaren comsegueix:

Vocal 1°: Antoni Ferrer Ribot,coordinador de les comissionsde treball.

Vocal 2°: Maria Mestre Genovard,encarregada de la comissió devisita als malalts.

Vocal 3°: Antònia Mestre Ribot,encarregada d'organitzar ex-cursions.

Vocal 4°: Franciscà Cànaves Mes-tre, encarregada de la comis-sió d'espectacles i tota classede vetlades culturals.

Tots els càrrecs, són honorífics ivoluntaris, essent la durada dels matei-xos, de quatre anys, renovables permitad, podent ésser reelegits.

En quant als socis, les seves obliga-cions, seran:

- Conèixer i complir els estatuts.- Assistir a l'assamblea general i

complir els acords.- Observar les instruccions de la

Junta Directiva.- Donar a conèixer a la Junta Di-

rectiva, les anomalies que observin enel funcionament de 1 ' associació.

- Emprar bé les installions i elsjocs d'entreteniment que no sian utilit-zats amb ànim de lucre.

- Evitar qualsevol acte que puguimolestar la normal convivència entreels socis.

I així, queda tot exposat; crec queel que era difícil, ja s'ha conseguii. Esdifícil emprendre una empresa d'a-questes i pel que veis, pràcticament jaestà en marxa, ara, el que manca, ésque tots aquests projectes i promeses,no es quedin només en això, projectesi promeses, sinó que es converteixin enrealitats, amb unes realitats, que ensfacin veure els nostres majors alegres iamb ganes de viure i contar les sevesil·lusions, a fi de què també ells puguinseguir dient aquella frase que ja hemfet nostra: A Ariany, s'hi viu bé totl'any.

Biel Tovell

//.CONGRES INTERNACIONAbDE-LA-LLENCWCATALAN*r MCMVIW

Des del dia 30 d'abril al 11 demaig del present any se celebrarà el IICongrés Internacional de la llengua.Catalana.

Aquest II Congrés ha estat convo-cat per les principals institucions dels 7territoris on es parla el català -Catalu-nya, País Valencià, I lles Balears, Andor-ra i l'Alger-, en el vuitantè aniversaridel I Congrés Internacional de la Llen-gua Catalana, celebrat a Barcelonal'any 1906 per iniciativa i baix lapresidència de l'il.lustre mallorquí.Mossèn Antoni Maria Alcover.

En aquest I Congrés s'establí renles bases ortogràfiques i gramaticalsque propiciaren el desenvolupamentposterior de la nostra llengua.

En el II Congrés, l'eix del debatserà la relació entre la llengua i la socie-tat. Servirà per a dur a terme un con-junt d'estudis que analitzin, amb rigori profunditat, la situació actual de lallengua catalana com a vehicle decomunicació, alhora que haurà d'esta-blir propostes per avançar en la norma-lització del seu ús com a llengua pròpiade la nostra comunitat nacional.

Hi haurà set Àrees Científiques,els actes de cada una de les quals esfaran a diferents llocs dels territoris deparla catalana i els temes que s'hi trac-taran demostren la voluntat d'afrontarles qüestions més problemàtiques quela nostra llengua té plantejades en l'ac-tualitat.

Hi participaran els millors cientí-fics nacionals i estrangers coneixedorsde la realitat sociolingüística del català.

Les Àrees Científiques a estudiarsón:

1 - Plantejaments i processos denormalització lingüística. Lleida, del 4al 8 de maig.

2 • Mitjans de comunicació inoves tecnologies. Perpinyà, del 2 al 4de març.

3 • Sociologia de la llengua. Giro-na, del 3 al 7 de maig.

4 - Llengua i dret. Barcelona iAndorra, del 4 al 8 de maig.

5 - Lingüística social. Palma deMallorca, del 30 d'abril al 4 de maig.

6 - Ensenyament. Tarragona, del1 al 6 de maig.

7 - Història de la Llengua. Valèn-cia, del 5 al 7 de maig.

A part de les sessions de treball,cal destacar dos projectes: El primer,és la publicació d'un "Llibre Blancsobre la Unitat de la Llengua" a càrrecde cinc prestigiosos romanistes de lesUniversitats de Roma, Vanderbilt (EE.UU.), Liverpool (Gran Bretanya), To-ronto (Canadà) i Münster (Alemanya).El segon serà una sèrie de conferències,dia 8 de maig a càrrec de catalanòfilsde tot el món a cent poblacions de lesterres de parla catalana per tal de sensi-bilitzar als ciutadans a la col·laboracióamb la normalització de l'ús del català

També dins el marc del II Congréss'ha preparat una exposició baix eltítol; "Balears, Centre d'Art". Aques-ta exposició és una oportunitat únicaper contemplar una mostra exhaustivai objectiva de la pintura contemporà-nea de les illes, ¡que serveix perdonaruna visió general de l'Art a Balears.

L'exposició se va inaugurà a Eivi-sa el mes d'abril, va passar a Menorcai acabarà a Ciutat, concretament a "SaLlotja", durant el mes de maigd'aquest any. Fruit d'aquesta exposi-

Jció serà la publicació d'un Catàleg queno sols reunirà tota la mostra pictòricade l'exposició, sinó que recollirà totl'art contemporani de les Illes en lesdiverses facetes: ceràmica, escultura,diseny,...

La presentació pública del II Con-grés Internacional de la Llengua Cata-lana va tenir lloc el diumenge 2 defebrer del present any a Manacor, pàtriade mossèn Antoni Maria Alcover, coin-cidint a més amb el 124 aniversari delseu naixement.

Es va fer també l'Acte de Consti-tució del Consell d'Entitats promoto-res de les Illes Balears.

L'assistència a l'acte fou realmentextraordinària.

M.M.R.

íoqolip dfl Prtmv Coftgrél

-1-

ESGLÉSIABAPTISMES

MarçMacià Mèlia Calmés, fill de Toni i

Magdalena. 18-11-85Miquel Bauzà Soriano, fill de Gui-

llem i Maria. 30-8-85Abril

Margalida Inès Aulet Pont, filla deGuillem i Catalina. 19-10-85

Sebastià Gelabert Mestre, fill deJoan i Antònia. 24-10-85

MATRIMONISAbrilDia 26 Joan Torrens Capó amb Na

Magdalena Tu go res Genovard

DEFUNCIONSAbrilDia 1 Margalida Darder Rigo, de 76

anys (Cabrera)

<&ò ÍÍ~í3 ¿^ *̂ MadÒ Ctònia Ribot

oració, o cançó , . .que val la pena recordar.

ES RELLOTGE DE CRISTO

Senyor a les 7 sopàreu amb sos vostros estimatsdeixebles.

A les 8 instituíreu el Santi'sim SacramentA les 9 predicàreu el MandatoA les 10 féreu oració dins I' Hort de GetsemaníA les 11 suàreu sang i aigoA les 12 vos presentaren a casa d'IgnasA la 1 a casa de CaifasA les 2 fóreu acusat des testimonis falssosA les 3 fóreu escupit, escarnit i bufatejat de los

judios.A les 4 fóreu negat de Sant PereA les 5 els judios se plegaren per a condenar-vosA les 6 vos remeteren a casa de Pi latA les 7 Pilat vos remeté a Herodes que es vestissen

com a locoA les 8 Herodes torna remetre a PilatA les 9 cruelment vos assotarenA les 10 vos coronaren d'espinesA les 11 portàreu la creu en el collA les 12 vos enclavarenA la 1 vos daren a beure aquella beguda de fel i

vinagreA les 2 vos comanareu a a vostra Mare, San Juan

del esperit del vostro Pare Celestial

i Bauçà ens ha fet arribar aquesta, . . . . Són coses hermoses *&>

A les 3 espiràreu i diguéreu "Consumatus meo Espí-ritus Santus meo"

A les 4 vos pegaren aquella cruel llançada en elcostat divino

A les 5 vos devallaren mort de la creuA les 6 vos enterraren.

Feis-mos gràcies Senyor que hàgim guanyataquests 340 dies de perdó que han concedit los Se-nyors Pontífices per totes aquellas persones qui serecordaran de la passió i mort des rellotge de Cristoaquelles 24 hores que Cristo patí i morí per nostroamor. Sa nostra intenció és de haver-les guanyadesper aquell descans en remissió de ses nostres culpes ipecats. Amén.

A continuació se resa un Credo.

Que de pena i dolor que degué sentir Mariavegent son fill que moriaa la creu pel pecador.I pecador no pequis pusdeixa anar la vida flacano trobaràs cap barracatan hermosa i tan guapacom sa que té el bon Jesús

Antonia Ribot i Bauzà

'JoMr Montei

DIA A DIA DE PER LES ILLES -9-

* El dissabte, 15 de març, baix elpatrocini de la Comissió de Cultura del'Ajuntament d'Ariany es va representar, al

Local Parroquial l'obra teatral "Sa madonadu es maneix" de Pere Capellà, a càrrec delCentre Cultural de Son Macià, dirigits perGuillem Mascaró.

* El 19 de març, dimecres, dia de SantJosep, encara que fos dia feiner es va dir unofici el matí. I per segon any consecutiu setrobà a faltar el tradicional llorer.

* El dimecres, 12 de març, dia delreferèndum de l'OTAN, ni tan sols la meitatdels electors arianyers acudiren a donar elseu vot. Vet aquí els resultats:

Electors: 777Votants: 378SI: 180NO: 137Blancs: 48Nuls: 13

* El diumenge de Rams, dia 23 demarç, els arianyers acudiren a recollir el ramd'olivera a la Plaça de sa Creu, i acte seguitde la bendició se va celebrar I ' Ofici.

* 27i28demarç: Dijous i DivendresSant. Se varen celebrar els tradicionals actesreligiosos: oficis, procesons, lavatori de peusel Dijous, i el Devallament el Divendres. Elsactes varen ésser presidits per les nostresautoritats.

* El dia de Pasqua, l'Encontre va ésserescenificat per un grup de jovenets i jovene-tes del nostre poble, a la Plaça de la Creu.Acte seguit es va celebrar l'Ofici amb unaassistència realment extraordinària, al con-trari del Dijous i Divendres Sant.

Després de l'Ofici els quintos varendonar els molts anys al poble cantant sestradicionals cançons de ses panades.

I l'horabaixa es va disputar el vuitèTrofeu Ciclista Pasqua Ariany. El guanya-dor va ésser el mallorquí Joan Caldentey,seguit de l'estranger Lindel. El presidentdel Consell Insular de Mallorca, Sr. JeroniAlberti va presidir l'acte d'entrega detrofeus.

PER LES ILLES

* El passat dilluns 10 de març, va tenirlloc a Sant Joan una trobada entre les publi-cacions de la part forana de Mallorca i elConseller d'Educació i Cultura deia Comu-nitat Autònoma, Francesc Gilet, per tal detractar d'alguns aspectes problemàtics refe-rents a les publicacions foranes.

A més del Conseller Gilet acudiren al'acte el Director General d'Esports, DamiàBascuñana; el Director General de Joventut,Sebastià Roig i el Secretari General Tècnic,Eduard Vellibre.

* El 7 d'abril, a la seu social de l'Asso-ciació de la Premsa Forana, a Sant Joan, elGovern Balear hi va convocar una reunió pertractar de la repercusió de l'IVA sobre lespublicacions de l'Associació de la PremsaForana.

Abans l'Associació s'havia dirigit a laconselleria d'Economia i Hisenda perquèestudias les possibilitats d'exempciód'aquest impost. Així doncs, el Consellerd'Economia i Hisenda Cristòfol Soler, dirigíal Subdirector General d'Imposts Indirectesdel Ministeri d'Economia i Hisenda unacarta on detallava la situació d'aquestesrevistes, moltes d'elles deficitàries, tot sol·li-citant el camí a seguir perquè no en surtinperjudicades amb la implantació de l'IVA.A hores d'ara, la carta encara no ha rebut

• resposta.

* Amb data de dia 16 d'abril de 1986hem rebut un comunicat de la Unió de Page-sos de Mallorca on detallen la seva disconfor-mitat amb la postura, totalment passiva, quehan adoptat tant el Govern Central coml'Autònom davant la problemàtica del sectoragrari. ,

Uns dels problemes ha estat i ós la faltade voluntat de diàleg per part del Ministerid'Agricultura, davant problemes ja d'enre-ra i ara les dificultats de l'entrada ala C.E.E.

També cal destacar la manca de volun-tat política de la Comunitat Autònoma decontribuir al millorament del sector de lesilles, i dur a terme uns estudis de planificaciói viabilitat dins l'agricultura i la ramaderiaillenca.

Per tot això la Unió de Pagesos de Ma-llorca ha adoptat una postura de presió queha desembocat en una sèrie d'actes: comdeclaracions als mitjans de comunicació,ocupació de locals de "Cameres Agràries",... •i darrerament amb una concentració de vehi-

cles a Algaida, on varen alcançarei centenarentre tractors, furgonetes i camions.

Aquests són un parell de punts de laseva reivindicació:

- Admisió de la Coordinadora d'Orga-nitzacions d'Agricultors i Ramaders com arepresentants de les Explotacions familiarsdins el Comitè d'Organitzacions Professio-nals Agrícoles, organisme de representacióde la C.E.E.

- Gas-Oil: Posar en marxa un sistemade control del consum i descomptar les 4,40ptes. de l'impost especial d'hidrocarburs.

- Seguretat Social: 14 pagues anualspels jubilats i jubilació optativa als 60 anys.

- Administració deies CàmaresAgràriesper part de les Cooperatives.

- Que les tarifes elèctriques agrícolessiguin aplicables a tots els aparells agrícoles,independent de l'energia industrial i a l 'a l -canç del pagès mallorquí.

- Increment de la vigilància rural.Etc., entre altres.Així mateix hi ha una altra sèrie de

punts que són incumbencia de la Comuni-tat Autònoma:

- Potenciació i foment del consum delsproductes agropecuaris illencs davant els defora.

- Un control Sanitari efectiu per evitar'l'entrada a l'illa de plagues i infeccions.

- Unes subvencions més justes.- Sa creació d'un cos de menescals de-

penent de la Conselleria d'Agricultura idel departament de Sanitat.

- Fer cumplir la legislació actual enmatèria d'escorxadors. Etc...

Volem viure dignament treballant la nostraterra

M.M.R.

II CONCURS DE NARRATIVA -10-

fi ASES:

- Està classificat en dues catego-ries:

Ia Categoria fins a 11 anys(inclosos)

2a Categoria, de més de 11anys- Podrà presentar-s'hi qualsevolpersona.- Es tema és lliure i s'extensióno serà superior a 3 fols.

FULLETA D'ARIANY- Es treballs s 'entregaran en sobretancat i baix d'un pseudònim,juntament amb un altre sobre onfigurin ses dades personals.- Es termini màxim de presenta-ció serà dia 15 d'agost en esLocal Parroquial.- Es premis s'entregaran durantes transcurs de ses festes patro-nals.- Es treball guanyador de cadacategoria es publicarà a sa fulleta.

PREMISIa Categoria

1 - 4.000 ptes i obsequi especial2 - 2.000 ptes i obsequi especial3 - 1.000 ptes i obsequi especial

2a Categoria1 - 6.000 ptes i obsequi especial2 - 3.000 ptes i obsequi especial3 - 2.000 ptes i obsequi especial

A més d ' això, tots es partici-pants serarf també obsequiats. '

ARJANY TEMPS ENRERA

* l

TEST CULTURAL

1) A quin poble de Mallorca es bailanencara ara el ball de "Les àguiles"?

- Alcúdia- Pollença- Artà- Montufri

2) A quina Illa està el poble de pesca-dors de Fornells?

- Mallorca- Menorca- Eivissa- Formentera

3) Qui va escriure l'obra de granactualitat "El Caballo de Troya"?

- Vargas Llosa- Camilo J. Cela- J.J. Benítez- Quevedo

4) Qui va pintar l 'obra "La familiade Carlos IV"?

- Murillo- Goya- Velazquez- El Greco

5) A quin poble de Mallorca es trobala possessió de "Défia"?

- Manacor- Petra- Si neu- Maria de la Salut

LLETRES BARREJADES

X Y Z M O R A T U AR T V T B B S Y A TW S E Q C L Q X Z AF T R O S A A C X RR A M Y V U C N E OE F E G H I E M C NU T L V O G K Ñ C JF T L P R L A E O AH D R E V M A R R OA B C D E F G H G Z

PASSATEMPSGLOSADA

Nombroses són les gloses dedicadesa l'amor o als enamorats al "Cançonerpopular de Mallorca". A continuació,teniu una glosada titulada "Setmanadels enamorats".

El dilluns,pas la vida trista,perquè no l 'he vistadel-dia passat.

El dimarts,jo plor i sospiri a ca-vostra miri novos puc veure.

El dimecres,redoblen mes penes,

que amb fortes cadenesme teniu lligat.

El dijous,venc a veure-vós,estimada, i vósja n'estau colgada.

El divendres,pas un gros trebai,que si no desmai,suplic amb raons.

El dissabte,punteta del dia,tene més alegriaque no ho poreu creure!

El diumenge,després que he dinat,pártese aviat,perquè s'és mester.

N'hi ha que me diuen:- Com arribaràs,no festejaràs,perquè tens guerrerl-

Altres me diuen:- No plangues ses passes,que per bé que faces,no l'alcancaràs-

Ella qui me diu:- No t'escolts ningú,que jo et vu i a tu,més que qualsevol !-

I jo com ho sentme ' n vaig tot content,com un rossinyol.

-11-PENSAMENTS

Benaurat aquell que cerca, encaraque mori creient que jamai res va trobar.

(JJ. Benítez)

Ai d'aquell que està sol! Perquè siestà sol i cau, no hi haurà ningú perajudar-lo a aixecar-se.

(Geoffrey Chaucer)

L'amor neix de res i mor de tot.(Alphonse Karr)

L'enveja, és el reconeixement delpropi fracàs.

(Pedró Ruiz)

L'home, és la suma de les sevesfantasies.

(Henry J ames)

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS: A.- Consonant. B.-(Rev.) Acció i efecte de tocar. C.- Lle-varia vida de manera violenta. D.- Ono-matopeia indicadora de la caigudad'una cosa. E.- Fibra fina, amb que fa-briquen llurs capolls diferents larvesd'insecte. (Rev) Conífera de fustablanquinosa, apreciada en fusteria fina.F.- Impedir a algú la respiració. G.-(Rev) Mullar d'aigua la terra. H.~(Rev) Part inferior del vegetal, queserveix per fixar la planta a la terra.I.- Cent.

VERTICALS: 1.- Símbol químic delsofre. 2.- Acció i efecte de pesar. 3.-Gras i atapit de carns. 4.- Plataformaelevada en un lloc públic per estar-hiels personatges principals. 5.- Ball.(Rev) Mancat del sentit de la vista.6.- Qui teixeix tapissos. 7.- Tallar el pèlmolt ran. 8.- Extensió d'aigua saladaque cobreix una gran part de la terra.9.- Consonant.

10 noms de colors.

PER PASQUA...XOT, FRIT, BICICLETES I...

COTXESPasó Pascua y nos dejó lo mismo

que en años anteriores; en lo bueno yen lo malo, que de todo hay.

Por lo que hace referencia al Ayun-tamiento, parece que no escarmientany que hacen oídos sordos a cuantaspeticiones se le hacen. Ya el año pasa-do Topholet se hizo eco de un puntoque resulta de mal gusto y que esteaño se ha vuelto a repetir: "Es cotxesaparcats dins es carrers p'es que passasa processó.

Mirau que ho és bo d'arreglaraixò: recordant oportunament que nose deixin es cotxes dins aquells carrers,i fent una volta uns pocs minuts abansde sa processó, problema resolt.

Però ja ho diuen : com més poca enfan, més poques ganes. I això pareixque succeeix a s'Ajuntament"

ESGLE'SIAY ya que estamos metidos en

temas referentes a la Iglesia, quieroaprovechar para dirigir unas palabras aD. Mateo, el nuevo cura. Ante todo,"benvingut i molta sort entre nos-altres", pero también, con el debidorespeto y sin ánimo alguno de ofender,le haré una sugerencia: sin que tenganada en contra de hacer la misa canta-da, muy solemne por otra parte, creoque resultaría más práctico y útil paralos feligreses dedicar el tiempo de ensa-yo para estas funciones a procurar quela "placeta" tuviera todas las luces en-cendidas y evitar una posible caída deuno de los devotos; iluminación que,en las fiestas y en algún funeral poste-rior, brillaron por su ausencia.

"I és que lo d'es llum de sa place-ta pareix que no té solució: hi ha"focos", fanals, bombetes a tuti ple i ala fi sempre ens hem de servir d'esencenedors i es mistos. I jo deman: I esque no fumam, qué hem de fer?"

BICICLETASSólo dos palabras para agradecer,

en nombre de todos, el esfuerzo aaquellos que hacen posible que añotras año tengamos en Ariany una de laspruebas ciclistas más importantes de laisla; "grades Jaume, Tomeu, S. D. Ari-any i companyia".

Pero también permitidme unasugerencia, "avui me trob en plaapostolar: quan hagueu de xerrar a etsarianyers, encara que sigui amb unm;cro, ho podeu fer en mallorquí ideixar es foraster per a quan no tengueualtre remei. No és per res però així vol-tros no passareu tanta pena i nolirosho entendrem millor!"

OPOSICIÓ?...AIXÍ NO, GRÀCIES

"Lo de sa nostra oposició munici-pal té collons, i perdonau que sigui tanbrut però és que això rebenta".

Nuestra oposición, ni la mayoríatampoco, nunca se ha caracterizadopor su excesivo trabajo en la prepara-ción de los temas que se llevan al pleno,siempre muy banales por otra parte,como si Ariany no precisara de grandesremedios; hasta ahora se limitaban aacudir a la sesión, la mayoría de lasveces sin conocer siquiera los temas atratar, sentarse y esperar a que el alcal-de o el secretario dieran la autorizaciónpara salir. Nada de poner objecciones,criticar alguna labor o presentar pro-puestas.

Pues bien, ahora han cambiado:en el último pleno ya ni siquiera acu-dieron a la cita. "I que no es guapoaixò? Mitja hora de seure cada dosmesos, ja que es mes anterior no n ' hihagué, i així i tot... Que si vols arròsCatalina!! Venga ja!! Vergonya, cava-llers!!

De veritat i sense voler ofendre:O ens ho agafam seriosament o ho

deixam anar! I això pot anar tant peruns com pels altres, que tampoc serompen cap os, encara que, al manco,tenen sa delicadesa de deixar-se veureper la casa de la vila un poquet cadames!

Sa veritat és que en Topholet haprovat ses cadires i no són tan rostides

com per a no poder-les aguantar mitjahora cada mes!

QUE VENEN SES ELECCIONS!!!¡La que nos espera hijitos míos!

Nos Úega el verano, el calor, lassuecas, los mundiales de fútbol y por sifaltara algo, al "Felipito" no se le ocu-rre otra idea que adelantarnos las elec-ciones generales. ¡Y yo con estos pelos!

O sea que a partir de ahora, pode-mos empezar a prepararnos a oír aque-llo de "puedo prometer y prometo"...o lo del "Cambio" o de "La esperanza,nosotros" y todos estos rollos quenuestros políticos sueltan y olvidancasi tan rápidamente como lo dijeron.Y todo eso, sin contar el latazo quesupondrán todos los programas deT.V. • ¿Peores todavía?, me preguntaTopholi- o la cantidad de papeles enlas calles, o ver sustituidas las lindaschicas que anuncian la Coca-Cola porlos aburridos retratos de nuestros polí-ticos en las vallas publicitarias.

"Ara que tot té es seu caire bo:estic per assegurar que amb aquestsdos mesos no pujará sa benzina, nis'electricitat, ni es telèfon... fins i totés molt probable que ens prometin unlocal per als vells, un arreglo de camins,un poliesportiu... o una piscina".

Venen ses eleccions,... que Déuens agafi confessats!!

Fins s ' altraFareu bonda? Ho esper.Així n ' hi haurà menys de dolents.

TOPHOLET

SOLUCIONS

TEST CULTURAL1) Pollença2) Menorca3) J.J. Benítez4) Goya5) Sineu.

LLETRES BARREJADES

A B C T» E

LLETRES CREUADES

HORITZONTALS: A.- J. B,- Cot. C,- Matar.D,- Patapam. E.- Seda. ípaS. F.- Sufocar. G,-rageR. H,- leR. I .-C.

VERTICALS: 1.- S. 2.- Pes. 3.- Madur. 4.-Catafal. 5.- Jota. ogeC. 6,- Tapicer. 7.- Rapar8.- Mar. 9.- S.