· Web viewExplicar les principals característiques dels volcans i la seua activitat. Reconéixer...

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA – Ciències de la Naturalesa - ESO Segon Curs

Ciències de la Naturalesa

2ESOmarjal

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA

Depòsit legal. B-14525-2012

© marjal-grup edebé 1

COMUNITAT VALENCIANA


1. INTRODUCCIÓ

El nou Projecte de Secundària, està orientat per a la societat de la informació i el coneixement, que contem-pla el paper de la família i incorpora els principis pedagògics més innovadors.És un projecte pensat per a l'Educació Integral que conviu amb les noves tecnologies, basat en el desenvo-lupament de les competències bàsiques.En aquest sentit, el projecte es fonamenta en els pilars següents:

• Interrelació de les competències bàsiques per a oferir un programa ambiciós de desenvolupament integral de totes les capacitats de les persones.

• Integració de les TIC. Convivència entre format paper i format digital:Activitats TIC integrades en seqüències d'aprenentatge.Internet: recerca, selecció i organització de la informació per transformar-la en coneixement.Activitats interactives: progressiva adquisició d'autonomia personal en l'aprenentatge (aplicables en pissarra digital interactiva).Un projecte per a tots. La realitat de les nostres aules ens ofereix una gran diversitat de ritmes i d'estils d'aprenentatge. Ofereix una gran varietat de recursos amb una especial sensibilitat per a atendre la diversi -tat, de manera que tots puguen desenvolupar-se i integrar-se de manera eficaç.



1.1. JUSTIFICACIÓ I CONTEXTUALITZACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ

La Programació Didàctica de l'àrea de Ciències de la Naturalesa de marjal per al Segon Curs de l'Educació Secundària Obligatòria està fonamentada en l'establit en el Reial decret 1631/2006, de 29 de desembre de 2006, pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims de l'Educació Secundària Obligatòria, en el Decret 112/2007 de la Conselleria d'Educació de la Comunitat Valenciana, de 20 de juliol, pel qual s'estableix el Cu-rrículum d'Educació Secundària per a la Comunitat Valenciana i en l'Ordre 45/2011, de 8 de juny, de la Con -selleria d'Educació, per la qual es regula l'estructura de les programacions didàctiques en l'ensenyament bà-sic.

L'educació secundària forma part de l'ensenyament bàsic. Està dirigida a alumnes entre 12 i 16 anys.La finalitat de l'etapa és proporcionar a tots els alumnes una educació que permeta reforçar el seu desen-volupament personal i el seu propi benestar, adquirir les habilitats culturals bàsiques relatives a l'expressió i comprensió oral, a la lectura, a l'escriptura del valencià i al càlcul, així com desenvolupar les habilitats so-cials, els hàbits de treball i estudi, el sentit artístic, la creativitat i l'afectivitat.

D'aquesta manera el nostre projecte recull, els següents principis bàsics de l'actuació educativa:

PRINCIPIS DESCRIPCIÓ MARJAL…1. L'educació és un pro-cés de construcció per-sonal.

– L'alumne creix i es construeix com a persona en in-teracció amb l'entorn, amb els seus iguals…

– L'alumne és responsable i protagonista de la cons-trucció del seu coneixement.

– Aprendre exigeix reorganitzar la informació mi-tjançant una intensa activitat mental.

– Proposa activitats que conviden a la reflexió i a l'aprenentatge estratègic.

– Promou la transferència entre els continguts esco-lars i la vida real.

– Diversifica el tipus d'activitats; afavoreix el treball en equip; estimula la creativitat…

2. Un procés centrat en la persona de l'alumne. Educació personalitza-da.

– Cada alumne és un ésser únic i diferent, configurat per tres coordenades:

a) Individualitat. Cada persona és un ésser únic, original i irrepetible.b) Socialització. Obertura als altres. La persona s'apro-pia de la cultura i els valors de la seua societat, els anali-tza i els transforma. Implica el reconeixement de l'altre i de la seua dignitat.c) Autonomia. Fa lliure i responsable la persona, agent del seu desenvolupament i existència: li permet elaborar el seu propi projecte de vida.

– Ofereix recursos variats i proposa diferents nivells de dificultat.

– Estimula el desenvolupament de la creativitat i l'originalitat en la resolució dels problemes.

– Acull les diferents sensibilitats i els continguts cul-turals de la societat.

– Proposa activitats que inciten a la comunicació i a l'intercanvi.

– Facilita la formació de judicis personals fonamen-tats.

– Proporciona les eines per a abordar els reptes de la nova societat del coneixement.

3. Un procés orientat. Aprendre amb sentit.

Aprendre amb sentit permet als alumnes:– Ampliar i enriquir els seus esquemes mentals.– Dotar-los d'una organització més sòlida.– Descobrir la seua funcionalitat.– Utilitzar-los en contextos diferents.– Obtindre una comprensió més clara de la realitat.

– Proposa metodologies que faciliten el descobri-ment de les relacions entre els continguts i la seua integració en estructures més àmplies i completes.

– Afavoreix la relació interdisciplinària entre els con-tinguts de les diferents àrees i matèries.

– Presenta els continguts de manera gradual, partint dels coneixements previs dels alumnes.

4. Un procés compartit. Aprendre amb els al-tres.

– Es refereix a la capacitat de l'ésser humà d'aprendre treballant en equip.

– El treball entre iguals aporta enormes possibili-tats d'aprenentatge.

– Aprofitar les possibilitats educatives que ofe-reix l'actual societat, fora del marc estrictament escolar.

– Planteja activitats per a treballar en grup.– Ofereix situacions d'aprenentatge i recursos per a

l'aprenentatge cooperatiu.– Suggereix activitats d'aprenentatge en àmbits ex-

traescolars.

5. L'educador, mediador en el procés d'aprenen-tatge.

– Actua com a expert en processos d'ensenyament i aprenentatge i promou l'activitat conjunta.

– Exerceix de guia en l'aprenentatge, cedeix gradual-ment el control en l'activitat per afavorir l'autonomia de l'alumne.

– Atén a la diversitat.– Intervé com a pont entre família i escola.

– Ofereix varietat de recursos i materials per al pro-fessor.

– Convida l'educador a estimular les respostes crea-tives dels seus alumnes.

– Anima al professorat a fomentar la llibertat dels seus alumnes.


1.2. EL PROJECTE DE L'ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

1.2.1 La matèria de Ciències de la Naturalesa

Les Ciències de la Naturalesa tenen com a objecte d'estudi el medi natural. Aquest estudi es basa en l'ob-servació detallada dels fenòmens naturals; l'emissió d'hipòtesis explicatives sobre l'origen i les causes d'aquests fenòmens; l'experimentació i presa de dades per a contrastar les hipòtesis i, finalment, l'emissió de tesis o lleis que es puguen generalitzar a altres àmbits.La incorporació de les Ciències de la Naturalesa a la societat i les seues importants contribucions en els camps de la salut, els recursos alimentaris i energètics, la conservació del medi ambient i la investigació tec-nològica les han convertides en una clau essencial per a entendre la cultura contemporània. Aquests co-neixements contribueixen, sobretot, a formar criteris i orientar comportaments relacionats amb els costums i els hàbits que regeixen la manera de viure.La diferenciació progressiva dels continguts que es dóna a mesura que l'alumne progressa en el seu co-neixement de les ciències ens suggereix una presentació unificada dels continguts en els dos primers cur-sos de l'ensenyament secundari obligatori, establint en el tercer curs, d'una banda, una diferència entre els continguts que corresponen a Biologia i Geologia, d'una altra, a Física i Química. En quart curs, i d'acord amb el que estableix el Reial decret pel qual s'estableixen els ensenyaments mínims corresponents a l'Edu-cació Secundària Obligatòria, les Ciències de la Naturalesa es divideixen en dues matèries: Física i Química i Biologia i Geologia, que s'han d'impartir necessàriament de manera separada i amb caràcter opcional.

Finalitat de la matèria

La finalitat fonamental d'aquesta matèria és dotar els alumnes tant d'elements conceptuals i teòrics com d'elements metodològics i d'investigació que els permeten comprendre la realitat natural i poder intervindre-hi defensant-la, conservant-la i millorant-la. També és fonamental que s'introduïsquen en el valor funcional de la ciència com a disciplina capaç d'explicar i predir fenòmens naturals quotidians i que adquirisquen els instruments necessaris per a indagar la realitat natural d'una manera objectiva, rigorosa i contrastada. Aquest aprenentatge suposa:- Consideració de les idees prèvies o els esquemes de recepció del coneixement científic que tenen els

alumnes.- Ampliació, diversificació i aprofundiment dels fets i processos científics, establint una relació entre el co-

neixement de l'alumne/a i allò que ha estructurat la disciplina científica.- Reelaboració personal i interiorització del coneixement per part de l'alumnat, gràcies al desenvolupament

de destreses tant a nivell conceptual com a procedimental i actitudinal.

Relació amb les altres matèriesL'ensenyament secundari actual té un caràcter integral que aspira, en el seu tram obligatori, a la formació de ciutadans que siguen capaços de participar críticament i activament en el si d'una societat democràtica. La presentació i estructuració dels continguts de la matèria de Ciències de la Naturalesa obeeix a aquest enfo-cament curricular d'interrelació entre matèries. Així, s'afavoreix que els alumnes en comprenguen el sentit i se'n facilita l'aprenentatge significatiu. Les Ciències de la Naturalesa estableixen una relació interdisciplinària amb les matèries següents: Matemà-tiques; Ciències Socials, Geografia i Història; Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans; Tecnologies; Educació Plàstica i Visual; Música i Llengua Castellana i Literatura.L'estudi dels fenòmens naturals requereix en molts casos el tractament de dades. La matèria de Matemàti-ques proporciona els instruments i tècniques que permeten la seua recollida, expressió i anàlisi. D'altra ban-da, la matèria de Ciències de la Naturalesa proporciona a les Matemàtiques una gran diversitat d'àmbits i si-tuacions d'estudi. Amb les matèries de Ciències Socials, Geografia i Història i Educació per a la Ciutadania i els Drets Humans es comparteix i complementa, d'una banda, l'estudi del medi físic sobre el qual es desenvolupa la vida, es-pecialment en aquells aspectes en què l'ésser humà intervé d'una manera directa. D'altra banda, la història de l'ésser humà i la dels diferents corrents de pensament corren paral·leles amb els avenços científics i tec-nològics, de manera que difícilment es comprén l'una sense el coneixement de l'altra.

La matèria de Tecnologies pren els coneixements del medi natural i els aplica en la construcció d'instrumen-ts, aparells o objectes amb els quals l'ésser humà tracta de resoldre els seus problemes i millorar la seua qualitat de vida. Moltes vegades, com a resultat d'aquestes activitats tècniques, l'ésser humà provoca altera-cions en el medi que són objecte d'estudi de les Ciències de la Naturalesa.La gran diversitat de formes, colors, textures, sons... que es troben en el medi natural constitueix una font d'inspiració constant per a les matèries d'Educació Plàstica i Visual, i Música.Finalment, la matèria de Llengua proporciona a les Ciències de la Naturalesa el vehicle d'expressió, tant oral com escrita, per a comunicar els seus coneixements. Al mateix temps, la llengua s'enriqueix amb els termes propis del saber científic i l'estil clar i concís amb el qual aquests s'expressen.

1.2.2. Contribució de les Ciències de la Naturalesa a l'adquisició de les competències bàsiques

Del caràcter de l'Ensenyament Secundari Obligatori que es pretén desenvolupar, del seu plantejament inte-grador i orientat a l'aplicació dels sabers adquirits, es dedueix la conveniència de centrar l'aprenentatge de l'alumne/a en determinades competències bàsiques, entenent com a tals aquelles capacitats que ha d'haver desenvolupat l'alumne en finalitzar l'ensenyament obligatori per poder aconseguir la seua realització perso-nal, exercir la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desen-volupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.La identificació de les competències bàsiques que ha de desenvolupar cada matèria de l'etapa no és una llista tancada, ja no existeix una relació unívoca entre l'ensenyament d'una matèria i el desenvolupament de determinades competències. Cadascuna de les matèries contribueix al desenvolupament de diferents com-petències i, al seu torn, cadascuna de les competències bàsiques s'assolirà com a conseqüència del treball en diverses matèries.Considerem huit àmbits diferents en les competències bàsiques:

• Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic• Competència matemàtica• Competència social i ciutadana• Competència en comunicació lingüística• Tractament de la informació i competència digital • Competència cultural i artística• Autonomia i iniciativa personal• Competència per aprendre a aprendre

La competència pròpia de la matèria, competència científica, és la capacitat d'utilitzar el coneixement cientí-fic per a identificar preguntes i obtindre conclusions a partir d'evidències, amb la finalitat de comprendre i ajudar a prendre decisions sobre el món natural i els canvis que l'activitat humana hi produeix.La competència científica està estretament relacionada amb la competència bàsica del coneixement i la in-teracció amb el món físic.— Les Ciències de la Naturalesa tenen una incidència directa en l'adquisició de la competència en el co-

neixement i la interacció amb el món físic, en canalitzar l'aprenentatge de conceptes i procediments que possibiliten la comprensió dels fenòmens de la naturalesa i de les interaccions que s'estableixen entre els diversos components del medi, inclosos els éssers vius i la pròpia espècie humana. Al mateix temps les Ciències de la Naturalesa pretenen desenvolupar la capacitat d'observar el medi natural i extraure'n informació per poder conéixer-lo i valorar-lo i, d'aquesta manera, respectar-lo i participar en la seua con-servació.

— La competència matemàtica està estretament relacionada amb l'aprenentatge de les Ciències de la Natu-ralesa. El llenguatge matemàtic és el vehicle pel qual s'expressen les lleis físiques que ens permeten comprendre molts processos i fenòmens relacionats amb l'univers, la Terra, la matèria i l'energia, i fins i tot els éssers vius. A més, en les Ciències de la Naturalesa s'utilitza la competència matemàtica per a es-tablir relacions quantitatives entre magnituds relacionades amb els àmbits de la ciència esmentats ante-riorment, així com per a la resolució de problemes propis de les ciències.

— L'aportació de les Ciències de la Naturalesa a la competència social i ciutadana es basa en el seu poten-cial per a formar ciutadans crítics davant els esdeveniments disposats a participar activament en diferen-ts iniciatives. La formació científica permet conéixer i valorar molts fets i esdeveniments de la realitat quo-tidiana relacionats amb la ciència, així com les implicacions i perspectives de la investigació científica. Tot això afavoreix que l'alumne es forme i desenvolupe un esperit crític quant als àmbits de la salut i la medicina, l'explotació dels recursos, l'energia i els problemes ambientals.

— Les Ciències de la Naturalesa contribueixen a la competència en comunicació lingüística en fer partícip l'alumne d'un llenguatge científic que integra elements propis del llenguatge matemàtic amb altres extrets dels mitjans escrits i audiovisuals i el dota d'un lèxic específic i precís.

— Les Ciències de la Naturalesa contribueixen al desenvolupament de la competència en el tractament de la informació i competència digital en aplicar les actuals tecnologies de la informació i la comunicació en la recerca, recollida, selecció, processament i presentació de la informació. Aquestes eines són utilitza-des pels alumnes per a comunicar-se, buscar informació o observar models, així com també en l'obtenció i el tractament de dades, el processament de la informació i l'elaboració i presentació de treballs.

— Les Ciències de la Naturalesa són en si mateixes manifestacions de la cultura mentre que expressen el saber de la humanitat en els seus respectius camps. L'estudi de les Ciències de la Naturalesa contribue-ix, llavors, al desenvolupament de la competència cultural i artística, enriqueix a l'estudiant amb nous co-neixements i desenvolupa la capacitat d'apreciar la bellesa de les estructures, els organismes i els proce-ssos que es donen en la naturalesa.

— Les Ciències de la Naturalesa contribueixen activament a fomentar l'autonomia i iniciativa personal per-què inicien l'alumne en l'aplicació del mètode científic, caracteritzat per l'observació de l'entorn, el plante-jament d'hipòtesis, l'experimentació i la formulació de conclusions. La matèria afavoreix en l'alumne la formació d'un esperit crític, capaç de qüestionar dogmes i desafiar prejudicis.

— Els continguts de les Ciències de la Naturalesa constitueixen una oportunitat per al desenvolupament de la competència per aprendre a aprendre. La construcció del coneixement científic es fa a partir de la constatació de noves teories i models i de la seua integració amb els existents, de la mateixa manera que l'aprenentatge de l'alumne es produeix per la incorporació d'informació procedent, en alguns casos de la pròpia experiència, i en d'altres, de mitjans escrits o audiovisuals, que es van integrant en l'entra-mat de coneixements de cada persona.

Identificació, treball i avaluació de les competències bàsiques en els nostres textos En una primera fase s'ha procedit a la identificació de les competències bàsiques, dins de cadascun dels àmbits, a partir del currículum de Ciències de la Naturalesa per a l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria. El llibre de l'alumne estableix una relació de les competències bàsiques generals del curs i un desplegament d'aquestes per unitats didàctiques. En les pàgines inicials de cada unitat s'indiquen les competències bàsi-ques que es desenvoluparan en la unitat. El treball de les competències bàsiques es du a terme fent un èmfasi especial en aquells aprenentatges que es consideren fonamentals per tal d'aconseguir una formació integral de l'alumne que li permeta desenvolu-par una vida satisfactòria una vegada acabada l'Educació Secundària Obligatòria. El llibre de l'alumne pre-senta els continguts fonamentals de la matèria des d'un punt de vista integrador i orientat a l'aplicació dels coneixements adquirits a la vida quotidiana, de manera que el treball de les competències bàsiques està im-plícit en l'exposició dels continguts i en la realització de les activitats específiques de competències bàsiques del llibre i els materials complementaris. En les fitxes de reforç que s'ofereixen en el material complementari també es proposen activitats per a reforçar l'adquisició de les competències bàsiques.L'avaluació és l'instrument que permet comprovar si l'alumne desenvolupa de manera satisfactòria les capa-citats que han sigut considerades com a bàsiques. Els models oferits en el llibre de l'alumne (Avaluació de competències) i en el Material complementari (Fitxes d'avaluació de les competències bàsiques i Prova final de competències bàsiques) faciliten aquesta tasca perquè professors i alumnes puguen valorar el progrés en l'adquisició de les competències bàsiques.

2. OBJECTIUS

2.1. OBJECTIUS GENERALS D'ETAPA

a) Conéixer, assumir responsablement els seus deures i exercir els seus drets en el respecte als al-tres, practicar la tolerància, la cooperació i la solidaritat entre les persones i grups, exercitar-se en el diàleg, refermant els drets humans com a valors comuns d'una societat plural, oberta i democràtica, i preparar-se per a l'exercici de la ciutadania democràtica.

b) Adquirir, desenvolupar i consolidar hàbits de disciplina, estudi i treball individual i en equip com a condició necessària per a una realització eficaç dels processos de l'aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal.

c) Fomentar actituds que afavorisquen la convivència en els àmbits escolar, familiar i social. d) Valorar i respectar, com un principi essencial de la nostra Constitució, la igualtat de drets i oportuni-

tats de totes les persones, amb independència del seu sexe, i rebutjar els estereotips i qualsevol discriminació.

e) Enfortir les seues capacitats afectives en tots els àmbits de la personalitat i en les seues relacions amb els altres, així com rebutjar la violència, els prejudicis de qualsevol tipus, els comportaments sexistes i resoldre pacíficament els conflictes.

f) Desenvolupar destreses bàsiques en la utilització de les fonts d'informació per a adquirir, amb sentit crític, nous coneixements. Adquirir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies, especial-ment les de la informació i la comunicació.

g) Concebre el coneixement científic com un saber integrat que s'estructura en distintes disciplines, així com conéixer i aplicar els mètodes per a identificar els problemes en els diversos camps del co-neixement i de l'experiència.

h) Desenvolupar l'esperit emprenedor i la confiança en si mateix, la participació, el sentit crític, la inicia-tiva personal i la capacitat per a aprendre a aprendre, planificar, prendre decisions i assumir respon-sabilitats, així com valorar l'esforç amb la finalitat de superar les dificultats.

i) Comprendre i expressar amb correcció textos i missatges complexos, oralment i per escrit, en valen-cià i en castellà. Valorar les possibilitats comunicatives del valencià com a llengua pròpia de la Co-munitat Valenciana i com a part fonamental del seu patrimoni cultural, així com les possibilitats co-municatives del castellà com a llengua comuna de totes les espanyoles i els espanyols i d'idioma in-ternacional. Iniciar-se, així mateix, en el coneixement, la lectura i l'estudi de la literatura d'ambdós llengües.

j) Comprendre i expressar-se en una o més llengües estrangeres de manera apropiada. k) Conéixer els aspectes fonamentals de la cultura, la geografia i la història de la Comunitat Valencia-

na, d'Espanya i del món; respectar el patrimoni artístic, cultural i lingüístic; conéixer la diversitat de cultures i societats a fi de poder valorar-les críticament i desenvolupar actituds de respecte per la cultura pròpia i per la dels altres.

l) Conéixer i acceptar el funcionament del cos humà i respectar les diferències. Conéixer i apreciar els efectes beneficiosos per a la salut dels hàbits d'higiene, així com de l'exercici físic i de l'adequada alimentació, incorporant la pràctica de l'esport i l'educació física per a afavorir el desenvolupament personal i social.

m) Analitzar els mecanismes i valors que regeixen el funcionament de les societats, en especial els re-latius als drets, deures i llibertats de les ciutadanes i dels ciutadans, i adoptar juís i actituds perso -nals respecte a aquests.

n) Valorar críticament els hàbits socials relacionats amb la salut, el consum responsable, l'atenció dels sers vius i el medi ambient, i contribuir-ne així a la conservació i millora.

o) Valorar i participar en la creació artística i comprendre el llenguatge de les distintes manifestacions artístiques, utilitzant diversos mitjans d'expressió i representació.

p) Analitzar i valorar, de manera crítica, els mitjans de comunicació escrita i audiovisual.

2.2. OBJECTIUS GENERALS DE L'ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

I. Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, així com argumentar i donar explicacions entre altres en l'àmbit de la ciència. Interpretar i construir, a partir de dades experimentals, mapes, diagrames, gràfiques, taules i altres models de representació, i formular conclusions.

II. Utilitzar la terminologia i la notació científica. Interpretar i formular els enunciats de les lleis de la na-turalesa, i també els principis físics i químics, a través d'expressions matemàtiques senzilles. Mane-jar amb desimboltura i sentit crític la calculadora.

III. Comprendre i utilitzar les estratègies i els conceptes bàsics de les Ciències de la Naturalesa per a interpretar els fenòmens naturals, i per a analitzar i valorar les repercussions de les aplicacions i desenvolupaments tecnocientífics.

IV. Aplicar, en la resolució de problemes, estratègies coherents amb els procediments de les ciències, com ara la discussió de l'interés dels problemes plantejats, la formulació d'hipòtesis, l'elaboració d'estratègies de resolució i de dissenys experimentals, l'anàlisi de resultats, la consideració d'aplica-cions i repercussions de l'estudi realitzat i la busca de coherència global.

V. Descobrir, reforçar i aprofundir en els continguts teòrics, per mitjà d'activitats pràctiques relaciona-des amb aquests continguts.

VI. Obtindre informació sobre temes científics utilitzant les tecnologies de la informació i la comunicació, i altres mitjans, i utilitzar-la; valorar el seu contingut, per a fonamentar i orientar els treballs sobre te-mes científics.

VII. Adoptar actituds crítiques fonamentades en el coneixement per a analitzar, individualment o en grup, qüestions científiques i tecnològiques.

VIII.Desenvolupar hàbits favorables en la promoció de la salut personal i comunitària, facilitant estratè-gies que permeten afrontar els riscos de la societat actual en aspectes relacionats amb l'alimentació, el consum, les drogodependències i la sexualitat.

IX. Comprendre la importància d'utilitzar els coneixements provinents de les Ciències de la aturalesa per a satisfer les necessitats humanes i participar en la necessària presa de decisions entorn de problemes locals i globals als quals ens enfrontem.

X. Conéixer i valorar les interaccions de la ciència i la tecnologia amb la societat i el medi ambient amb atenció particular als problemes a què s'enfronta hui la humanitat i la necessitat de busca i aplicació de solucions, subjectes al principi de precaució, per a avançar cap a l'èxit d'un futur sostenible.

XI. Entendre el coneixement científic com una cosa integrada, que es compartimenta en disciplines di-ferents per a aprofundir en els diferents aspectes de la realitat.

XII. Descriure les peculiaritats bàsiques del medi natural més pròxim, quant als seus aspectes geològi-cs, zoològics i botànics.

XIII. Conéixer el patrimoni natural de la Comunitat Valenciana, les seues característiques i elements in -tegradors; valorar la necessitat de la seua conservació i millora.

2.3. Objectius de l'àrea de Ciències de la Naturalesa per al Segon curs. OBJECTIUS DEL SEGON CURS, ÀREA DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

OBJECTIU GENERAL DE

L'ÀREA AMB QUÈ ES

RELACIONA1) Comprendre missatges científics senzills, procedents de revistes de divulgació i llibres de consul-

ta assequibles al seu nivell. 2) Realitzar i interpretar dibuixos, esquemes, diagrames de barres i gràfiques directes per a ex-

pressar les dades recollides en les experiències realitzades, extraure'n conclusions qualitatives i expressar-les correctament utilitzant el llenguatge oral i l'escrit.

3) Obtindre, comprendre, registrar, valorar críticament i integrar informació procedent de diferents fonts directes i indirectes en l'estudi de problemes i qüestions relacionats amb les Ciències de la Naturalesa.

4) Reconéixer la necessitat d'energia en la realització de tot procés, la seua capacitat d'emmaga-tzematge, de transport, de transformació i de degradació.

5) Utilitzar aparells d'observació i mesura elementals com la lupa, el microscopi òptic, la cinta mètrica, la proveta o la pipeta.

6) Valorar les aplicacions tecnològiques dels coneixements i les teories científiques relacionades amb la matèria i l'energia, i associar-les amb la seua influència en la nostra vida.

7) Resoldre problemes d'investigació en els quals s'establisquen relacions senzilles entre dues va-riables, iniciant-se en el control d'alguna d'aquestes.

8) Aplicar el mètode científic en la planificació i el desenvolupament de les tasques relacionades amb l'aprenentatge.

9) Participar en la realització de treballs en equip relacionats amb l'estudi dels éssers vius i amb la utilització i el consum de l'energia, apreciant la importància de la col·laboració en la resolució de problemes científics i valorant les aportacions pròpies i alienes en la realització de treballs en equip.

10) Desenvolupar actituds flexibles i de cooperació i assumir responsabilitats en l'acompliment de tas-ques en grup.

11) Analitzar, contrastar i valorar amb sentit crític notícies sobre temes científics aparegudes en la pre-msa i altres mitjans de comunicació, formant-se un criteri propi sobre les qüestions tractades.

12) Detectar alguns errors que es produeixen en la vida quotidiana quan es generalitzen conclusions obtingudes en experiències puntuals.

13) Manifestar els propis problemes, demanar ajuda als altres i establir relacions personals positives amb els seus iguals i amb altres grups generacionals.

14) Explicar els canvis observables en el relleu i les modificacions que l'ésser humà introdueix en el paisatge.

15) Prendre consciència de la problemàtica ambiental del món actual i de la necessitat d'adoptar mesu-res encaminades a la seua conservació i protecció, i iniciar-se en el coneixement dels programes de defensa i protecció del medi ambient.

16) Valorar les iniciatives que condueixen a la conservació i millora del medi natural i col·laborar activa-ment en la seua aplicació.

17) Prendre consciència de la necessitat de recursos econòmics que precisa la investigació científica i que cal fer-ne un ús racional.

18) Explicar les funcions vitals dels éssers vius i la forma com es realitzen en tots els éssers vius.19) Identificar els problemes relacionats amb el propi desenvolupament que ha solucionat la ciència al

llarg de la història i aquells que encara són objecte d'estudi.20) Conéixer i valorar la importància dels avenços científics i tecnològics en la millora de les condicions

socials i de la qualitat de vida de les persones.21) Conéixer i valorar les aproximacions successives que la ciència ha anat oferint al coneixement de

la naturalesa.22) Actitud oberta envers les noves teories actuals, valorant-ne el rigor i l'aportació.(IV)

I, VI

I, III

I, III

X

V

X

II, III

I, II

IV, V

II, V

III, VII

IX

III

XII

IX, XIII

XIII

III

VIIIIX,X

IX

IXXI

3. ENSENYAMENTS TRANSVERSALS DE SEGON CURS

El present projecte educatiu es planteja com a objectiu fonamental el desenvolupament integral de l'alumne/a, la qual cosa implica una formació en valors d'acord amb els temps actuals en les diferents matè-ries de l'etapa i la incorporació en les diferents matèries dels elements educatius bàsics continguts en els ensenyaments transversals.

L'educació en valors en la matèria de Ciències de la NaturalesaL'ensenyament de les Ciències de la Naturalesa ha de potenciar certes actituds i hàbits de treball que aju-den l'alumne/a a apreciar el propòsit de la matèria, tindre confiança en la seua habilitat per a abordar-la sa-tisfactòriament i desenvolupar-se en altres dimensions humanes: autonomia personal, relació interpersonal, etc.Alguns valors importants en la matèria de Ciències de la Naturalesa són:— Confiança en les pròpies capacitats per a afrontar problemes i emprar les estratègies més adequades per

a cada situació.— Perseverança i flexibilitat en la recerca de solucions als problemes.— Valoració de la importància de les eines tecnològiques en la recerca i selecció de la informació, en el

tractament de dades i la presentació de treballs.— Disposició a interpretar amb esperit crític la informació de caràcter científic oferida pels mitjans de comu-

nicació i utilització d'aquesta informació per a formar-se una opinió pròpia i argumentar de manera fona-mentada a l'entorn dels problemes relacionats amb la naturalesa.

— Valoració de l'aportació de la ciència en els diferents àmbits del coneixement i de les seues implicacions en la vida quotidiana, tot destacant la seua contribució a la satisfacció de les necessitats humanes i a la preservació del medi ambient.

— Ús correcte del material de laboratori, dels productes i mostres utilitzats, i respecte per les normes de se-guretat al laboratori.

Una de les aportacions de l'actual sistema educatiu en la seua dimensió curricular ha sigut la d'atendre al desenvolupament integral dels alumnes. Aquest caràcter integral del currículum implica que s'han d'incorpo-rar a les diferents àrees elements educatius bàsics continguts en els ensenyaments transversals. A conti-nuació, presentem com s'han incorporat aquests ensenyaments transversals a l'àrea de Ciències de la Naturalesa.Educació per a la igualtat d'oportunitats dels dos sexes— Considerar l'ésser humà per damunt del concepte d'home o dona.— Desenvolupar totes les potencialitats, sense condicionaments socials que assignen a cada sexe unes ex-

pectatives de comportament determinades.— Comportar-se de manera participativa, solidària i tolerant, respectant els principis de la no discriminació

per raó de sexe.— Identificar i rebutjar les actituds de discriminació per raó de sexe que es produeixen en la nostra societat.Educació del consumidor— Adquirir conceptes clars sobre la seua pròpia condició de consumidor, els seus drets i obligacions com a

tal, el funcionament de la societat de consum i els mecanismes que disposa per actuar com a consumi-dor informat.

— Aprofundir en les formes més adequades per a la utilització, l'ús i el gaudi dels béns, productes i serveis que s'ofereixen en el mercat.

— Valorar positivament la seua pròpia educació i informació com a consumidor i mostrar una actitud crítica davant del consumisme.

— Reconeixement del significat dels símbols de perill en els productes químics.Educació per a la pau

— Reconeixement de la realitat com a diversa i susceptible de ser interpretada des de punts de vista contra-posats i complementaris.

— Tindre una actitud de respecte envers les característiques i qualitats de les altres persones i valorar-les rebutjant actituds discriminatòries de qualsevol tipus.

— Participar en els diversos grups amb els quals l'alumne/a se relaciona mostrant una actitud tolerant i de diàleg i respecte envers els altres.

— Construir i potenciar les relacions de pau i l'organització democràtica a l'aula.— Identificació dels elements científics presents en argumentacions socials, polítiques i econòmiques, i anà-

lisi crítica de les funcions que exerceixen.Educació ambiental— Adquirir una consciència global del medi ambient, sensibilitzar-se i, si cal, responsabilitzar-se, pel que fa

als problemes que l'afecten.— Valorar críticament l'efecte d'algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures

que es prenen des d'organismes, tant nacionals com internacionals, per a controlar-lo.— Utilitzar els seus coneixements sobre els elements físics i els éssers vius per a gaudir del medi natural,

així com proposar, valorar i, si cal, participar en iniciatives encaminades a conservar-lo i millorar-lo.Educació per a la salut— Conéixer i comprendre els aspectes bàsics del funcionament del propi cos i de les conseqüències per a

la salut individual i col·lectiva dels actes i les decisions personals.— Valorar la prevenció com la manera més útil de salvaguardar la salut i adquirir estils de vida que previn-

guen les malalties més característiques de la nostra època.— Valorar els beneficis que suposa per a la salut i per al nostre benestar la preservació de l'aigua i de l'aire

lliures de contaminació.— Respecte per les normes elementals de seguretat al laboratori.

Educació moral i cívica— Adquirir hàbits de convivència que reforcen valors com la justícia, la solidaritat, la cooperació i el respec-

te.— Apreciar, mantindre i aprofundir en la democràcia, així com incorporar-la als propis hàbits personals d'in-

terrelació. — Respectar l'autonomia personal i tractar els temes conflictius mitjançant el diàleg per a construir formes

de convivència més justes.— Desenvolupar formes de pensament sobre temes morals i cívics, i aprendre a aplicar aquesta capacitat

de judici a la pròpia història personal i col·lectiva a fi de millorar-la.— Actitud crítica i compromesa en la protecció del medi ambient. Educació sexual— Respectar i apreciar els companys i les companyes.— Entendre l'exercici de la sexualitat com una activitat de plena comunicació entre les persones.— Conéixer les noves tècniques reproductives i els mecanismes de control de la natalitat.

4. RELACIÓ ENTRE COMPETÈNCIES BÀSIQUES-OBJECTIUS DE L'ÀREA-CRITERIS D'AVALUACIÓ

Segon Curs

COMUNICACIÓ LINGÜÍSTICA

COMPETÈNCIES BÀSIQUESSEGON CURS

OBJECTIUS DELSEGON CURS DE CIÈNCIES

DE LA NATURALESA

CRITERIS D'AVALUACIÓSEGON CURS DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Identificar i descriure les característi-ques del moviment utilitzant el vocabu-lari adequat.

Reconéixer les diferents característiques del movi-ment rectilini uniforme-ment accelerat.

Definir els conceptes i magnituds que caracteritzen el movi-ment.

Conéixer les bases físiques d'alguns efectes acústics habituals com la re-verberació i el ressò.

Comprendre com es for-men les imatges en espills i lents.

Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum.

Elaborar missatges i textos que descri-guen ecosistemes i les seues dinàmi-ques per a la comprensió de la realitat natural.

Conéixer els factors que influeixen en les fluctua-cions de les poblacions que formen la biocenosi.

Identificar i quantificar els components biòtics i abiòtics d'un ecosistema pròxim, valorar la seua diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establides entre els éssers vius d'aquest.

Organitzar la informació i sintetitzar-la i integrar-la, utilitzant el resum, els es-quemes o els mapes conceptuals.

Conéixer els diferents ti-pus de resposta als estímuls rebuts que presenten els animals.

Comprovar l'efecte que tenen determinades variables en els processos de nutrició, relació i reproducció.

COMPETÈNCIA MATEMÀTICA

COMPETÈNCIES BÀSIQUES SEGON CURS

OBJECTIUS DELSEGON CURS DE CIÈNCIES DE LA

NATURALESA

CRITERIS D'AVALUACIÓ SEGON CURS DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA

Convertir diferents unitats de movi-ment i força utilitzant factors de con-versió.

Utilitzar factors de conversió per a realitzar càlculs pel que fa a la velocitat i l'acceleració.

Definir magnituds com: velocitat i accele-ració; relacionar-les amb una expressió matemàtica i unes unitats pròpies.

Realitzar diferents càlculs en relació amb la velocitat i l'acceleració d'un mò-bil.

Comprendre els conceptes de velocitat i ac-celeració, i conéixer-ne les unitats.

Definir magnituds com: velocitat i accele-ració; relacionar-les amb una expressió matemàtica i unes unitats pròpies.

Calcular la força resultant d'un conjunt de forces que actuen sobre un mateix cos.

Aplicar tècniques de càlcul i operacions per tal d'obtindre la força resultant.

Definir magnituds com: força; relacionar-la amb una expressió matemàtica i unes unitats pròpies.

Calcular les equivalències de temperatures en diferents escales ter-momètriques.

Comprendre la naturalesa de la temperatura, les seues escales principals i les equivalèn-cies entre aquestes.

Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el concepte de tem-peratura i la seua mesura.

Utilitzar sistemes de representació espacial com a esquemes o maquetes per a la comprensió de fenòmens.

Entendre la teoria de la tectònica de plaques. Distingir les capes de la geosfera.

Destacar l'energia com una propietat in-separable dels sistemes materials, capaç d'originar canvis.

Formular i resoldre problemes relacio-nats amb la interpretació i organització d'informació sobre la nutrició vegetal.

Conéixer els sistemes vegetals d'obtenció dels nutrients i expulsió dels residus.

Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius a partir de l'experiència i observació realitzades sobre organismes senzills; comprovar l'efecte que tenen determinades variables en el procés de nutrició.

Formular i resoldre problemes relacio- Estudiar el transport de nutrients en els Definir els conceptes de nutrició animal i

nats amb la interpretació i organització de dades sobre la nutrició animal.

animals. Entendre com obtenen l'energia els animals.

respiració aplicant els coneixements sobre l'obtenció d'energia.

Competència en el Coneixement i la Interacció amb el món físic


OBJECTIUS DELSEGON CURS DE CIÈNCIES DE LA NATURALESA


Interpretar les diferents unitats utilitza-des per a mesurar magnituds en el nostre entorn.

Conéixer les magnituds físiques. Definir magnituds físiques i relacionar-les amb una expressió matemàtica i unes unitats pròpies.

Reconéixer l'acció de les principals for-ces que ens afecten en la vida quoti-diana.

Conéixer el concepte de força i les seues magnituds.

Identificar les forces en contextos quoti-dians com la causa dels canvis en els moviments i les deformacions, així com també el seu paper en l'equilibri dels co-ssos.

Reconéixer els usos principals de l'energia.

Conéixer la relació entre matèria i energia. Identificar les forces en contextos quoti-dians com la causa dels canvis.

Identificar les diferents transforma-cions d'energia en les activitats que es desenvolupen en el nostre entorn prò-xim.

Reconéixer les diverses formes d'energia i la seua capacitat de transformació.

Utilitzar el concepte qualitatiu d'energia per a explicar el seu paper en les trans-formacions que tenen lloc en el nostre entorn.

Observar la integració de les màquines senzilles en màquines comunes del nostre entorn.

Comprendre el concepte de treball i com les màquines afavoreixen la seua realització.

Descriure el funcionament d'algunes mà-quines com la palanca i la corriola.

Identificar els conceptes de temperatura i calor.

Comprendre el concepte de calor i d'equilibri tèrmic.

Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el concepte de tem-peratura i la seua mesura, l'equilibri i desequilibri tèrmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de pro-pagació.

Reconéixer les principals transferèn-cies de calor que es produeixen en l'entorn.

Conéixer el funcionament d'un termòmetre. Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el concepte de tem-peratura i la seua mesura, l'equilibri i desequilibri tèrmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de pro-pagació.

Determinar algunes estratègies per a facilitar o evitar l'intercanvi de calor.

Descriure estratègies per facilitar o evitar l'in-tercanvi de calor.

Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el concepte de tem-peratura i la seua mesura, l'equilibri i desequilibri tèrmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de pro-pagació.

Comprendre el funcionament dels mo-tors de combustió interna i externa i identificar-ne els més comuns.

Distingir les diferents reaccions d'un cos da-vant la calor.

Distingir els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de propagació.

Conéixer la naturalesa de la llum i el so. Identificar alguns fenòmens natu-rals relacionats amb les propietats de la llum i el so.

Conéixer les característiques i els tipus d'ones. Relacionar el comportament de la llum amb fenòmens de reflexió i refracció.

Explicar els fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so, i repro-duir-ne alguns tenint en compte les seues propietats.

Comprendre les causes i els efectes de la contaminació lumínica i acústica.

Comprendre les repercussions de la contami-nació acústica i lumínica.

Analitzar la incidència d'algunes actua-cions individuals i socials relacionades amb l'energia en la deterioració i millora del medi ambient.

Reconéixer els hàbits saludables per al sentit de la vista i l'oïda, així com les solucions que poden tindre determina-des malalties.

Analitzar la importància d'hàbits saludables per al sentit de la vista i l'oïda.

Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so.

Relacionar els conceptes bàsics de les principals manifestacions de l'energia in-terna de la Terra amb les diferents formes del paisatge.

Conéixer l'origen de l'energia interna de la Te-rra.

Distingir les capes de la geosfera.

Reconéixer i valorar els riscos associats als processos geològics terrestres i les pau-tes utilitzades en la seua prevenció i predic-ció.

Utilitzar els coneixements sobre pla- Identificar les diferents manifestacions de la Reconéixer i valorar els riscos associats

ques litosfèriques i la seua dinàmica per a aplicar-los a explicacions de la realitat del nostre planeta.

dinàmica interna. Reconéixer l'estructura de deformacions i

fractures.

als processos geològics terrestres i les pau-tes utilitzades en la seua prevenció i predic-ció.

Identificar les principals manifestacions violentes de la dinàmica interna i les seues característiques.

Explicar les principals característiques dels volcans i la seua activitat.

Reconéixer i valorar els riscos as-sociats als processos geològics terrestres i les pautes utilitzades en la seua prevenció i predicció. Analitzar la importància dels fenòmens volcènics en el passat i en el pre-sent.

Relacionar els conceptes bàsics de la vulcanologia i la sismologia per inter-pretar el risc geològic en una determi-nada localitat.

Conéixer com es produeixen els terratrémols. Reconéixer i valorar els riscos associats als processos geològics terrestres i les pau-tes utilitzades en la seua prevenció i predic-ció. Analitzar la importància dels fenòmens sismològics en el passat i en el present.

Elaborar missatges i textos que des-criguen materials i objectes geològics per a la comprensió de la realitat natu-ral.

Descriure les característiques i aplicacions principals de les roques endògenes.

Relacionar la gènesi de les roques meta-mòrfiques i magmàtiques amb l'energia in-terna del planeta.

Relacionar les característiques de l'es-tructura interna de la geosfera amb l'origen dels diferents tipus de roques.

Entendre les transformacions entre els dife-rents tipus de roques endògenes.

Relacionar la gènesi de les roques metamòrfiques i magmàtiques amb l'energia interna del planeta.

Identificar les característiques dels di-ferents components d'un ecosistema, així com la interacció entre ells.

Reconéixer en un ecosistema els diferents elements que componen el seu biòtop i la seua biocenosi.

Comprendre el concepte d'ecosistema.

Reconéixer com es produeix el cicle de la matèria en un ecosistema.

Classificar els components de la biocenosi segons les relacions tròfiques que s'hi esta-bleixen entre ells.

Distingir els components biòtics i abiòti-cs d'un ecosistema pròxim.

Reconéixer la influència de l'activitat humana, científica i tecnològica en la salut i el medi ambient per tal d'acon-seguir un equilibri que permeta la per-vivència de la vida.

Conéixer com els diversos éssers vius es re-lacionen entre si formant cadenes i xarxes tròfiques.

Distingir els components biòtics d'un ecosistema i representar les relacions tròfiques establides entre els seus éssers vius.

Utilitzar adequadament els coneixe-ments fonamentals dels ecosistemes per a aplicar-los a explicacions científi-ques del món natural.

Comprendre les característiques del biòtop, els tipus de medi i els factors abiòtics.

Distingir els components abiòtics d'un ecosistema.

Reconéixer els ecosistemes principals del nostre planeta.

Identificar les característiques del biòtop i la biocenosi dels principals ecosistemes marins i d'aigua dolça.

Reconéixer els principals instruments uti-litzats en l'estudi dels ecosistemes.

Utilitzar les dades que permeten identi-ficar els diferents ecosistemes.

Descriure els diferents biomes que es distin-geixen en la superfície terrestre.

Identificar les característiques principals dels grans biomes de la Terra.

Diferenciar la realització de les fun-cions vitals d'un ésser viu amb les de cadascuna de les cèl·lules que el for-men.

Descriure les funcions vitals dels éssers vius. Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius.

Distingir els principals tipus de nutrició dels éssers vius i les seues caracterís-tiques bàsiques.

Distingir els diferents tipus de nutrició dels éssers vius.

Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els éssers pluricel·lulars per a rea-litzar les seues funcions, distingint entre els processos que produeixen energia i els que la consumeixen, i entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

Conéixer els diferents processos que intervenen en la nutrició de les plantes.

Conéixer quins són i en què consisteixen les diverses etapes en les quals podem dividir la funció de nutrició.

Definir els conceptes de nutrició cel·lular i respiració aplicant els coneixements sobre l'obtenció d'energia.

Distingir els diferents tipus de nutrició heteròtrofa dels animals.

Conéixer les diferents estratègies d'obtenció dels nutrients.

Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els éssers pluricel·lulars per a rea-litzar les seues funcions, distingint entre els processos que produeixen energia els que la consumeixen, i entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

Conéixer els diferents processos que intervenen en la nutrició dels animals.

Comprendre el procés de la digestió i de la respiració.

Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els éssers pluricel·lulars per a rea-

litzar les seues funcions. Utilitzar els procediments de la meto-

dologia científica en la interpretació de la vida animal.

Utilitzar els procediments de la metodologia científica per a observar les brànquies d'un peix.

Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els éssers pluricel·lulars per a realitzar la funció de respira-ció.

Comparar la funció de relació dels ani-mals amb la dels vegetals, i reconéixer les seues implicacions.

Conéixer les diferents etapes que es produeixen en la funció de relació.

Comprovar l'efecte que tenen determina-des variables en els processos de rela-ció.

Reconéixer les diferents fases del pro-cés de relació en els animals.

Comprendre com els animals obtenen la in-formació.


Utilitzar adequadament els coneixe-ments científics sobre la funció de rela-ció dels éssers vius per a aplicar-los a explicacions del món natural.

Identificar com té lloc l'anàlisi de la informació en els animals.


Identificar les estratègies de reproduc-ció principals que es donen en els éssers vius.

Conéixer les característiques de la funció de reproducció.

Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els éssers pluricel·lulars per a rea-litzar les funcions de reproducció.

Conéixer els avantatges i inconve-nients principals de cada tipus de re-producció.

Reconéixer les diferents estratègies de repro-ducció asexual i sexual en els vegetals.

Comprovar l'efecte que tenen determina-des variables en els processos de repro-ducció.

Utilitzar adequadament els coneixe-ments científics sobre la funció de re-producció dels éssers vius per a apli-car-los a explicacions del món natural.

Conéixer els factors que asseguren la continuïtat de l'espècie i les etapes que es donen en la vida d'un organisme.

Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius ; comprovar l'efecte que tenen determinades variables en els pro-cessos de reproducció.

TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ I COMPETÈNCIA DIGITAL




Usar els recursos tecnològics disponi-bles per a informar-se.

Comprendre la importància de la calor i les seues aplicacions tecnològiques principals.

Efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de propagació.

Accedir a la informació que ens pro-porciona un sismograma.

Reconéixer els diferents tipus de risc geològic i les mesures que el redueixen.

Reconéixer i valorar els riscos associats als processos geològics terrestres i les pau-tes utilitzades en la seua prevenció i predic-ció.

Accedir a la informació que ens pro-porcionen les piràmides tròfiques i els diagrames de fluxos dels ecosistemes, i interpretar-la.

Descriure el cicle de la matèria i el flux d'ener-gia d'un ecosistema.

Identificar i quantificar els components biòtics i abiòtics d'un ecosistema pròxim, valorar-ne la diversitat i representar gràfi-cament les relacions tròfiques establides entre els seus éssers vius.

Utilitzar tècniques de treball per a re-gistrar, analitzar, organitzar i presentar la informació.

Conéixer la manera en què els vegetals obtenen la informació i elaboren respostes. Valorar els diferents tipus de resposta a estímuls que presenten els éssers vius.

Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius a partir de diferents observacions i experiències realitzades amb organismes senzills; comprovar l'efecte que tenen determinades variables en els processos de relació.

COMPETÈNCIA SOCIAL I CIUTADANA




Interpretar les conseqüències ambien-tals de les diferents formes de genera-ció d'energia.

Analitzar les pautes que hem de seguir per fer un bon ús de l'energia.

Reconéixer la importància i reper-cussions per a la societat i el medi ambient de les diferents fonts d'energia renovables i no renova-bles.

Reconéixer la importància de l'energia en el desenvolupament de la nostra vida diària.

Conéixer les diferents fonts d'energia i identifi-car-les segons la seua condició de no renova-bles o renovables.

Reconéixer la importància i les re-percussions per a la societat i el medi ambient de les diferents fonts d'energia renovables i no renova-bles.

Identificar les conseqüències per al medi ambient derivades de l'ús de mo-tors de combustió.

Analitzar les conseqüències per al medi am-bient derivades de l'ús de motors de combus-tió.

Reconéixer la importància i les repercus-sions per a la societat i el medi ambient de les diferents fonts d'energia renova-bles i no renovables.

Valorar l'impacte de l'aplicació de l'energia tèrmica en el desenvolupa-ment de la tecnologia i les seues con-seqüències per al medi ambient.

Comprendre la importància de la calor i les seues aplicacions tecnològiques principals.

Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el concepte de tempe-ratura i la seua mesura, l'equilibri i desequi-libri tèrmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de propagació.

Comprendre la pluralitat de situacions de risc geològic al món i les diferents solucions que proposen les diferents cultures.

Interpretar mapes sobre la distribució de vol-cans i terratrémols.

Relacionar el vulcanisme, els terratré-mols, i situar en un mapa les zones on aquestes manifestacions són més intenses i freqüents.

Valorar la necessitat de conservar la ri-quesa i la diversitat dels diferents eco-sistemes.

Comprendre la necessitat de protegir els es-pais naturals.

Caracteritzar els ecosistemes més signifi-catius i identificar els espais naturals prote-gits i valorar algunes figures de protecció.

Conéixer les característiques fona-mentals del món social de hui per tal de generar opinió pròpia respecte al que envolta l'individu.

Identificar les diferències entre la reproducció asexual i la reproducció sexual, així com també detectar els avantatges i els inconvenients de cadascuna.

Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els éssers pluricel·lulars per tal de realitzar les seues funcions, i distingir entre reproducció animal i vegetal.

COMPETÈNCIA CULTURAL I ARTÍSTICA




Conéixer les bases físiques dels dife-rents colors i sons, i la percepció que se'n té.

Comprendre els mecanismes de percepció de la llum i el so per l'ésser humà.

Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so, i reproduir-ne alguns tenint en compte les seues pro-pietats.

Elaborar una maqueta per simular un rift.

Comprendre les formacions geològiques que es produeixen en cada tipus de contacte entre plaques.

Relacionar la formació del relleu amb l'energia interna del planeta, i situar en un mapa les zones on aquestes mani-festacions són més intenses i freqüents.

COMPETÈNCIA PER A APRENDRE A APRENDRE




Mostrar interés per conéixer com té lloc la percepció de la llum i el so.

Comprendre com es formen les imatges en espills i lents.

Conéixer les característiques principals d'un so i el fenomen de reflexió.

Explicar fenòmens naturals referits a la transsmisió de la llum i del so, i reproduir-ne alguns tenint en compte les seues pro-pietats.

Adquirir responsabilitats i compromi-sos personals sent perseverant en l'aprenentatge.

Entendre la teoria de la tectònica de plaques. Reconéixer i valorar els riscos associats als processos geològics terrestres i les pautes utilitzades en la seua prevenció i predicció. Analitzar la importància dels fenòmens volcànics i sismològics en el passat i en el present, així com també la necessitat de planificar la prevenció de riscos futurs.

Aplicar els coneixements sobre eco-sistemes en contextos pròxims.

Reconéixer en un ecosistema els diferents elements que componen el seu biòtop i la seua biocenosi.

Identificar i quantificar els components biòtics i abiòtics d'un ecosistema pròxim i valorar-ne la diversitat.

Usar de manera eficient un conjunt de recursos, tècniques i estratègies de laboratori per a mamprendre nous

Descriure i situar els processos de la fotosíntesi i la respiració cel·lular.

Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els éssers pluricel·lulars per a realitzar les seues funcions, distingint

aprenentatges i garantir-ne l'eficàcia. entre els processos que produeixen energia i els que la consumeixen.

Utilitzar de manera eficient un conjunt de recursos, tècniques i estratègies tant en el treball individual com en el col·lectiu per a realitzar nous aprenen-tatges i garantir-ne l'eficàcia.

Reconéixer les diferents estratègies de reproducció asexual i sexual en els vegetals.

Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els éssers pluricel·lulars per a realitzar les seues funcions de reproducció vegetal.

AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL




Analitzar els desplaçaments habituals que es realitzen des de la perspectiva de la física.

Distingir els diferents elements del moviment. Definir els conceptes i magnituds que ca-racteritzen el moviment. Resoldre proble-mes senzills.

Aplicar els conceptes bàsics de força i pressió a la resolució de problemes quotidians.

Comprendre el concepte de pressió. Identificar les forces en contextos quoti-dians com la causa dels canvis en els movi-ments i de les deformacions, així com el seu paper en l'equilibri dels cossos.

Valorar i incorporar a la vida diària ac-tituds d'estalvi energètic.

Mostrar actituds de responsabilitat davant l'ús dels recursos naturals.


Reconéixer el model actual de pro-ducció d'energia elèctrica i mostrar ac-tituds de responsabilitat davant l'ús dels recursos naturals.

Afavorir la formació d'una opinió i un criteri propis sobre els problemes associats al con-sum d'energia.


Planificar el material necessari per a l'elaboració d'una maqueta.

Comprendre les formacions geològiques que es produeixen en cada tipus de contacte entre plaques.

Relacionar el vulcanisme, els terratré-mols, la formació del relleu i la gènesi de les roques metamòrfiques i magmàtiques amb l'energia interna del planeta, i situar en un mapa les zones on aquestes manifesta-cions són més intenses i freqüents.

Analitzar i valorar les informacions i suggeriments rebuts, de manera crítica i sense cap tipus de manipulació, per formar-se una idea ajustada de la realitat.

Identificar el sistema circulatori d'un mamífer. Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius a partir de diferents observacions i experiències realitzades amb organismes senzills; com-provar l'efecte que tenen determinades va-riables en els processos de nutrició.

5. CONTINGUTS

5.1. Estructura

SEGON CURS

Bloc 1. Continguts comunsFamiliarització amb les característiques bàsiques del treball científic per mitjà del plantejament de proble-mes, discussió del seu interés, formulació de conjectures, dissenys experimentals, etc., per a comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.

Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació i la comunicació per a obtindre infor-mació sobre els fenòmens naturals. Interpretació d'informació de caràcter científic i la seua utilització per a formar-se una opinió pròpia i ex-pressar-se adequadament. Reconeixement de la importància del coneixement científic per a prendre decisions sobre els objectes i so-bre un mateix. Utilització correcta dels materials i instruments bàsics d'un laboratori i respecte per les seues normes de se-guretat.Bloc 2. Matèria i energia Sistemes materials. Composició de la matèria. Àtoms i molècules. Elements i compostos. Formulació de compostos binaris. Escales d'observació macro i microscòpica (unitats representatives: mega, any llum, mi-cro). Els canvis de posició en els sistemes materials. Moviment rectilini uniforme i uniformement variat. Con-cepte d'acceleració. Representació gràfica de moviments senzills.Les forces i les seues aplicacions. Les forces com a causa del moviment, els equilibris i les deformacions (equació i unitats en el SI). Massa i pes dels cossos. Atracció gravitatòria. Estudi qualitatiu del principi d'Ar-quimedes. Aplicacions senzilles. L'energia en els sistemes materials. L'energia com a concepte fonamental per a l'estudi dels canvis. Canvi de posició, forma i estat. Valoració del paper de l'energia en les nostres vides. Treball i energia: anàlisi quali-tativa i interpretació de transformacions energètiques de processos senzills quotidians. Principi de conserva-ció de l'energia. Tipus d'energia, cinètica i potencial. Energia mecànica. Anàlisi i valoració de les diferents fonts d'energia, renovables i no renovables. Problemes associats a l'obtenció, transport i utilització de l'ener-gia. Presa de consciència de la importància de l'estalvi energètic.Bloc 3. Transferència d'energia Calor i temperatura. Interpretació de la calor com a forma de transferència d'energia. Distinció entre calor i temperatura. Els termòmetres. La calor com a agent productor de canvis. Reconeixement de situacions i realització d'experiències senzilles en què es manifesten els efectes de la calor sobre els cossos. Propaga-ció de la calor. Aïllants i conductors. Valoració de les aplicacions i repercussions de l'ús de la calor. Llum i so. La llum i el so com a models d'ones. Llum i visió: els objectes com a fonts secundàries de llum. Propagació rectilínia de la llum en totes direccions. Reconeixement de situacions i realització d'experiències senzilles per a posar-la de manifest. Ombres i eclipsis. Estudi qualitatiu de la reflexió i de la refracció. Utili-tzació d'espills i lents. Descomposició de la llum: interpretació dels colors. So i audició. Propagació i reflexió del so. Valoració del problema de la contaminació acústica i lumínica.Bloc 4. Transformacions geològiques degudes a l'energia interna de la Terra L'energia interna del planeta. Les manifestacions de l'energia interna de la Terra: erupcions volcàniques i te-rratrémols. Interpretació del comportament de les ones sísmiques i la seua contribució al coneixement de l'interior de la Terra. Distribució de terratrémols i volcans i descobriment de les plaques litosfèriques. Movi-ments dels continents. Valoració dels riscos volcànic i sísmic i de la seua predicció i prevenció. Manifesta-cions volcàniques i sísmiques a la Comunitat Valenciana. Estudi del cicle de les roques. La formació de ro-ques magmàtiques i metamòrfiques. Identificació de tipus de roques i relació entre la seua textura i origen. La seua localització a la Comunitat Valenciana. Interpretació del relleu terrestre com a resultat de l'acció de les forces internes i externes del planeta. Els sistemes muntanyosos de la Comunitat Valenciana. Bloc 5. La vida en acció Les funcions vitals. El descobriment de la cèl·lula. Observació de cèl·lules al microscopi. Les funcions de nu-trició: obtenció i ús de matèria i energia pels éssers vius. Nutrició autòtrofa i heteròtrofa. La fotosíntesi i la seua importància en la vida de la Terra. La respiració en els éssers vius. Les funcions de relació: percepció, coordinació i moviment. Les funcions de reproducció: la reproducció sexual i asexual. El manteniment de l'espècie. La reproducció animal i vegetal: analogies i diferències. Observació i descripció de cicles vitals en animals i vegetals. Bloc 6. El medi ambient natural Conceptes de biosfera, ecosfera i ecosistema. Identificació dels components d'un ecosistema. Influència dels factors biòtics i abiòtics en els ecosistemes.

Ecosistemes aquàtics d'aigua dolça i marins. Ecosistemes terrestres: els biomes. El paper que exerceixen els organismes productors, consumidors i descomponedors en l'ecosistema. Cade-nes i xarxes tròfiques. Realització d'indagacions senzilles sobre algun ecosistema de l'entorn. Ecosistemes característics a la Comunitat Valenciana.

5.2. Classificació de continguts del segon curs de Ciències de la Naturalesa per unitats Unitat 1.

ContingutsConceptes Procediments Actituds

• Magnitud bàsica i magnitud derivada.

• Múltiples i submúltiples de les unitats.

• Notació científica.

• Conceptes de mòbil i sistema de refe-rència.

• Elements del moviment: posició, tra-jectòria, distància i temps.

• Velocitat: definició i unitats.

• Velocitat mitjana i velocitat instantà-nia.

• Estudi cinemàtic del moviment rectili-ni uniforme (MRU).

• Acceleració: definició, unitats i impli-cacions.

• Estudi cinemàtic del moviment unifor-mement accelerat (MUA).

• Forces: mesura i unitats.

• Principi d'inèrcia.

• Llei fonamental de la dinàmica.

• La força gravitatòria. El pes.

• Pressió: concepte, unitats i magnitu-ds.

• Efectes de la pressió en cada estat de la matèria.

• Transformació d'unitats mitjançant factors de conversió.

• Transformació d'unitats de velocitat mitjançant factors de conversió.

• Càlcul de la distància recorreguda a partir de la velocitat i el temps trans-corregut.

• Realització de gràfiques espai-temps en MRU.

• Càlcul de l'acceleració d'un mòbil.

• Interpretació de gràfiques velocitat-temps de MUA.

• Determinació de la força resultant de l'acció de diverses forces sobre un cos.

• Càlcul de forces a partir de la massa i l'acceleració.

• Càlcul de la pressió.

• Ús d'un dinamòmetre.

• Càlcul de la força resultant d'un con-junt de forces.

• Valoració de la necessitat d'establir un sistema d'unitats internacional i unificat.

• Valoració de la importància del siste-ma de referència, la interpretació d'un moviment i les seues implicacions.

• Interés per la correcta utilització dels conceptes de massa i pes.

• Cooperació i responsabilitat en la rea-lització de treballs en equip.

• Interés per la realització correcta d'ex-periències, confecció d'informes, re-presentació de dades, etc.

Unitat 2.Continguts

Conceptes Procediments Actituds• L'energia: concepte, unitats i formes.

• La variació de l'energia: transferèn-cia, transformació i conservació.

• Concepte de treball i unitats.

• Les màquines: funció i elements.

• Fonts d'energia: concepte i tipus.

• Fonts d'energia no renovables: carbó, petroli, gas natural i urani.

• Fonts d'energia renovables: aigua, Sol, vent, biomassa i la calor interna de la Terra.

• Funcionament d'una central elèctrica.

• Propostes per a una major eficiència energètica.

Identificació i anàlisi de situacions de la vida quotidiana en les quals es produïs-quen transformacions i intercanvis d'energia. Interpretació del funcionament d'una màquina i els conceptes bàsics en què està basada. Anàlisi dels avantatges i els incon-venients que presenta l'ús de diferents fonts d'energia. Classificació dels residus segons el seu tractament posterior. Anàlisi de la pressió de l'aigua a di-ferents profunditats. Anàlisi de les propietats de l'ener-gia. Relació de la força aplicada amb la distància recorreguda en els llançaments.

Valoració de la importància de l'energia en les activitats quotidianes i de la seua repercussió sobre la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic. Reflexió sobre la incidència de l'ús de les diferents formes d'energia en el medi ambient i la societat. Adquisició d'hàbits d'estalvi d'ener-gia en l'entorn quotidià. Valoració de la necessitat del reci-clatge de residus sòlids urbans. Valoració de la importància dels avenços científics sobre la qualitat de vida. Valoració de la importància de la transferència, transformació i conservació de l'energia.

• Reciclatge de residus.

• Funcionament d'una central hidroe-lèctrica.

• Formes i propietats de l'energia.

Unitat 3.Continguts

Conceptes Procediments Actituds

• Concepte de temperatura. • Escales de temperatura. • Funcionament del termòmetre. • Concepte de calor.• Equilibri tèrmic. • Transmissió de la calor: conducció, con-

vecció i radiació. • Aïllants i conductors tèrmics. • Canvi de temperatura d'una substància:

la calor específica. • Els canvis d'estat.• La dilatació. • El motor tèrmic: concepte i tipus. • El rendiment d'una màquina.Efectes de l'ús de motors de combustió.

• Càlcul del valor d'una temperatura en les diferents escales termomètriques.

• Anàlisi d'un procés d'equilibri tèrmic. • Congelació d'un fluid per equilibri tèr-

mic.• Producció de paper a partir de pasta de

paper.

• Valoració de les repercussions ambien-tals de l'ús dels motors de combustió.

• Valoració de la importància del recicla-tge com una solució per a la reducció de l'extracció de recursos naturals.

Unitat 4.Continguts


• Concepte d'ona.• Tipus d'ones.• Característiques d'una ona. • Tipus de materials segons el seu com-

portament davant la llum. • Els colors. • Reflexió: concepte, representació i ti-

pus. • Refracció: concepte i representació. • Espills: tipus i formació d'imatges. • Lents: tipus i formació d'imatges. • Morfologia i fisiologia de l'ull humà. • Les ones sonores i les seues qualitats. • Ressò i reverberació. • Contaminació acústica: problemàtica i

propostes. • Morfologia i fisiologia de l'oïda humana. • La cambra obscura.

• Observació de les característiques de una ona en un model.

• Representació de la reflexió de un raig. • Construcció d'una cambra obscura.

• Reconeixement de la importància de les ones en la nostra activitat quotidiana.

• Interés per conéixer els fenòmens rela-cionats amb la llum i les seues possi-bles aplicacions.

• Valoració de la importància del sentit de la vista per a la comunicació amb el nostre entorn.

• Adquisició d'hàbits saludables per al sentit de la vista.

• Interés per conéixer els fenòmens rela-cionats amb l'oïda i les seues possibles aplicacions.

• Valoració de la importància del sentit de l'oïda per a la comunicació amb el nos-tre entorn.

• Adquisició d'hàbits saludables per al sentit de l'oïda.

• Interés per entendre el funcionament de l'ull humà.

• Interés per la realització correcta d'ex-periències, confecció d'informes, repre-sentació de dades, etc.

Unitat 5.Continguts


• Dinàmica externa de la Terra.• Dinàmica interna de la Terra. • Font primordial i secundària de l'energia

interna de la Terra. • Mecanismes de distribució de la calor

interna de la Terra. • Estructura interna de la Terra segons la

seua composició i el seu comportament mecànic.

• Manifestacions de l'energia interna de la Terra.

• Les plaques litosfèriques. • Convecció del magma i desplaçament

de les plaques litosfèriques. • Contacte entre plaques: límits divergen-

ts, convergents i transformants. • Plecs: característiques i tipus. • Diàclasi. • Falles: característiques, tipus i associa-

cions. • Formació del relleu de la Comunitat Va-

lenciana.

• Interpretació d'un esquema combinat de la geodinàmica externa i la interna.

• Identificació d'estructures de relleu del nostre entorn originades per la dinàmi-ca interna.

• Interpretació d'una taula de doble entra-da relacionant els tipus de contactes entre plaques i els elements del relleu terrestre.

• Interpretació de talls geològics. • Identificació de les estructures de relleu

a la Comunitat Valenciana.• Simulació de la formació d'un rift.

• Interés per conéixer les principals fonts d'energia que condicionen la geodinàmi-ca interna i externa de la Terra.

• Reflexió sobre l'evolució de les teories científiques de la dinàmica de la litosfe-ra en paral·lel als nous descobriments científics.

• Interés per la realització correcta d'ex-periències i la manipulació de materials.

Unitat 6.Continguts

Conceptes Procediments Actituds• Parts d'un volcà. • Materials expulsats en una erupció vol-

cànica. • Tipus de volcans: actius, dorments i ex-

tingits. Erupcions efusives i explosives. • Distribució geogràfica dels volcans. • Escales de mesurament de terratré-

mols: Richter i Mercalli. • Hipocentre i epicentre. • Ones sísmiques: P, S i superficials. • Distribució dels terratrémols. • Vulcanisme i sismicitat a la Comunitat

Valenciana. • Tipus de risc geològic: natural i antrò-

pic. • Previsió i prevenció de riscos geològics. • Textura de les roques: holocristal·lina,

hipocristal·lina i hialines. • Roques magmàtiques: volcàniques, plu-

tòniques i filonianes. • Tipus de metamorfisme: de contacte i

regional.• Processos que participen del cicle de

les roques.

• Relació de la distribució dels principals volcans del planeta Terra amb la dispo-sició de les plaques tectòniques.

• Simulació del moviment d'una ona sís-mica.

• Identificació de les àrees de manifesta-cions volcàniques i sísmiques de la Co-munitat Valenciana.

• Classificació d'una roca magmàtica a partir de la seua textura.

• Identificació d'una roca magmàtica.

• Valoració de l'existència de zones vol-càniques pròximes a la seua localitat i reflexió sobre la seua perillositat.

• Reflexió sobre la incidència històrica dels terratrémols a Espanya i en particu-lar, a la Comunitat Valenciana.

• Valoració de la dinàmica constant a què es troben sotmesos els materials de l'escorça terrestre.

• Respecte per la correcta utilització de les pautes de funcionament d'una clau dicotòmica.

Unitat 7.Continguts


• L'estudi del medi natural: l'ecologia. • Parts d'un ecosistema: el biòtop i la bio-

cenosi.• Components del biòtop. • El medi terrestre i el medi aquàtic. • Els factors ambientals: llum, aigua, tem-

peratura, gasos, composició del sòl i si-tuació geogràfica.

• Concepte de població, hàbitat i nínxol ecològic.

• Relacions interespecífiques: depreda-ció, parasitisme i simbiosi.

• Fluctuacions poblacionals: canvis am-bientals, migracions i depredador-presa.

• Nivells tròfics: productors, consumidors i descomponedors.

• Cadenes i xarxes tròfiques. • Circulació de matèria i energia en un

ecosistema. • Concepte de biomassa.• Cadenes tròfiques.

• Interpretació de la importància de la llum en un ecosistema.

• Anàlisi de la relació de les variacions poblacionals d'una presa i el seu depre-dador.

• Elaboració de cadenes i xarxes tròfi-ques.

• Representació i interpretació de piràmi-des tròfiques.

• Elaboració i anàlisi de cadenes tròfi-ques.

• Interpretació de les conseqüències d'un canvi en els factors ambientals d'un ecosistema.

• Valoració de la importància de l'energia en les activitats quotidianes i de la seua repercussió sobre la qualitat de vida i el desenvolupament econòmic.

• Reflexió a l'entorn de la incidència de l'ús de les diferents formes d'energia en el medi ambient i la societat.

• Adquisició d'hàbits d'estalvi d'energia en l'entorn quotidià.

• Valoració de la necessitat del reciclatge de residus sòlids urbans.

• Valoració de la importància dels avenços científics sobre la qualitat de vida.

Unitat 8.Continguts


• Característiques fisicoquímiques del medi aquàtic.

• Característiques fisicoquímiques del medi terrestre.

• Instruments d'estudi dels ecosistemes aquàtics i terrestres.

• Característiques del medi aquàtic. • Característiques dels ecosistemes ma-

rins: zona nerítica, estrat epipelàgic, es-trat batial i estrat abissal.

• Característiques dels ecosistemes d'ai-gua dolça: curs alt, mitjà i baix dels rius.

• Característiques del medi terrestre. • Concepte de bioma. • Característiques dels principals biomes:

tundra, taigà, estepa, sabana, bosc ca-ducifoli, bosc mediterrani, selva tropical i desert.

• Components d'un ecosistema.

• Càlcul de la grandària d'una població mitjançant el marcatge i la recaptura.

• Anàlisi d'una parcel·la d'un ecosistema terrestre.

• Valoració de la importància relativa dels ecosistemes marins dins de l'ecosfera.

• Valoració de la diversitat d'ecosistemes que existeixen al planeta Terra.

• Interès per la correcta elecció i realitza-ció de la metodologia d'estudi d'un eco-sistema.

Unitat 9.Continguts

Conceptes Procediments Actituds• Inhibició de la producció de pigments

• Funcions vitals: nutrició, relació i repro-ducció.

• Fases de la nutrició: obtenció i transport de nutrients, i obtenció de l'energia.

• Usos de l'energia: manteniment de les condicions internes, desenvolupament i moviment.

• Biomolècules: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics.

• Tipus de nutrició: autòtrofa i heteròtrofa; aeròbica i anaeròbica.

• Obtenció de nutrients: estomes i pèls absorbents.

• La fotosíntesi.• Els vasos conductors vegetals: xilema i

floema.• La respiració cel·lular.• Emmagatzematge d'energia en els ve-

getals: llavors i òrgans subterranis.• Estructura de la cèl·lula vegetal.

fotosintètics.• Observació amb el microscopi òptic de

diferents mostres de cèl·lules vegetals.

• Reflexió sobre la necessitat d'obtindre cadascun dels diferents tipus de biomo-lècules a través de la nostra dieta.

• Reconeixement de la importància de la fotosíntesi com a procés de formació de matèria orgànica a partir de matèria inorgànica.

• Respecte per les normes d'ús del labo-ratori i dels equips i instruments, així com per les normes de seguretat.

Unitat 10.Continguts


• Característiques generals de la nutrició dels animals.

• Tipus d'animals segons la seua alimen-tació: herbívors, carnívors, omnívors, suspensívors, sapròfits i paràsits.

• El procés de digestió.• Sistemes respiratoris: pell, brànquies,

tràquees i pulmons.• Parts del sistema circulatori: artèries,

capil·lars i venes. • Circuits principals del sistema circulato-

ri. • El cor: morfologia i fisiologia.• La fermentació.• Emmagatzematge de l'energia en ani-

mals: glucogen i lípids. • Expulsió dels residus en animals: excre-

ció i respiració.Morfologia de les brànquies d'un osteïcti.

• Interpretació d'un esquema general de la nutrició dels animals.

• Estudi de la respiració cutània dels cucs.

• Observació de l'aparell respiratori d'un peix blau.

• Interés per identificar, entre la diversitat d'estratègies de nutrició, les pròpies de l'ésser humà, així com el sistema circu-latori propi de l'ésser humà.

• Interés per identificar els mecanismes d'emmagatzematge de l'energia i l'ex-pulsió dels residus de l'ésser humà.

• Interés per la realització correcta d'ex-periències i la manipulació d'estructures fràgils.



• Fases de la funció de relació: obtenció de la informació, anàlisi i resposta.

• Sensibilitat química, mecànica i lumíni-ca dels vegetals.

• Canvis en l'activitat vital de les plantes. • Tropismes i nàsties.• Morfologia i fisiologia dels principals òr-

gans dels sentits dels animals: olfacte, gust, tacte, oïda, equilibri i visió.

• La neurona, l'impuls nerviós i els cen-

• Observació del geotropisme negatiu de la tija d'una planta vascular.

• Estudi del fototropisme en les plantes.

• Interés per identificar els mecanismes que intervenen en la funció de relació de l'ésser humà.


tres nerviosos. • Resposta voluntària i involuntària. • Migració, hibernació i estivació.• La contracció muscular i el moviment. • Les hormones.



• Fases de la reproducció: obtenció, dis-persió i desenvolupament dels descen-dents.

• Tipus de reproducció: asexual i sexual. • Reproducció asexual dels vegetals: la

fragmentació. • Tipus de pol·linització: directa o creua-

da (anemogàmia o zoogàmia). • Fecundació i formació del fruit. • Dispersió activa i dispersió passiva

(anemocòria i zoocòria). • Germinació d'una llavor. • Reproducció asexual dels animals: la

fragmentació i la gemmació. • Gametogènesi i fecundació externa i in-

terna. • Desenvolupament embrionari: oviparis-

me, viviparisme i ovoviviparisme. • Desenvolupament directe i indirecte, la

metamorfosi. • Morfologia d'una llavor.

• Interpretació d'un cicle biològic. • Realització d'un esqueix. • Estudi del cicle vital d'un calamar. • Anàlisi de la germinació d'una llavor se-

gons els factors ambientals.

• Interés per identificar els mecanismes que intervenen en la funció de reproduc-ció de l'ésser humà.


6. UNITATS DIDÀCTIQUES

6.1. Distribució temporal de les unitats didàctiques

Per a cada unitat didàctica de Ciències de la Naturalesa s'ha previst una dedicació màxima de 12 hores, de manera que la distribució temporal de la matèria prevista per a aquest curs és la següent:

Primer trimestre Unitats didàctiques 1, 2, 3, 4Segon trimestre Unitats didàctiques 5,6,7,8Tercer trimestre Unitats didàctiques 9,10,11,12

7. AVALUACIÓ

7.1. Criteris d'avaluació del segon curs

• Interpretar els sistemes materials com a parts de l'Univers de molt distintes escales, als quals la ciència delimita per al seu estudi, i destacar l'energia com una propietat inseparable de tots aquests, capaç d'origi-nar canvis. • Definir magnituds com: velocitat, acceleració i força; relacionar-les amb una expressió matemàtica i unes unitats pròpies. • Definir els conceptes i magnituds que caracteritzen el moviment. Resoldre problemes senzills. • Identificar les forces en contextos quotidians com a causa dels canvis en els moviments i de les deforma-cions, així com el seu paper en l'equilibri dels cossos. • Definir el concepte de pes com una força i diferenciar-lo del de massa. Distingir amb exactitud i diferenciar els conceptes d'energia cinètica i potencial, així com els de calor i temperatura. • Utilitzar el concepte qualitatiu d'energia per a explicar el seu paper en les transformacions que tenen lloc en el nostre entorn; reconéixer la importància i repercussions per a la societat i el medi ambient de les dife-rents fonts d'energia renovables i no renovables. • Resoldre problemes senzills aplicant els coneixements sobre el concepte de temperatura i la seua mesu-ra, l'equilibri i desequilibri tèrmic, els efectes de la calor sobre els cossos i la seua forma de propagació. • Explicar fenòmens naturals referits a la transmissió de la llum i del so, i reproduir-ne alguns tenint en compte les seues propietats. • Reconéixer i valorar els riscos associats als processos geològics terrestres i les pautes utilitzades en la seua prevenció i predicció. Analitzar la importància dels fenòmens volcànics i sismològics en el passat i en el present de la Comunitat Valenciana, axí com la necessitat de planificar la prevenció de riscos futurs. • Analitzar la incidència d'algunes actuacions individuals i socials relacionades amb l'energia en el deteriora-ment i millora del medi ambient. • Relacionar el vulcanisme, els terratrémols, la formació del relleu i la gènesi de les roques metamòrfiques i magmàtiques amb l'energia interna del planeta, tot arribant a situar en un mapa les zones on aquestes ma-

nifestacions són més intenses i freqüents. Valorar l'extensió dels afloraments de materials metamòrfics i ig-nis a la Comunitat Valenciana.• Interpretar els aspectes relacionats amb les funcions vitals dels éssers vius a partir de distintes observa-cions i experiències realitzades amb organismes senzills; comprovar l'efecte que tenen determinades varia-bles en els processos de nutrició, relació i reproducció. • Definir els conceptes de nutrició cel·lular i respiració aplicant els coneixements sobre l'obtenció d'energia. • Diferenciar els mecanismes que han d'utilitzar els éssers pluricel·lulars per a realitzar les seues funcions, distingint entre els processos que produeixen energia i els que la consumeixen, arribant a distingir entre nu-trició autòtrofa i heteròtrofa, i entre reproducció animal i vegetal. • Distingir entre els conceptes de biosfera i exosfera explicant, per mitjà d'exemples senzills, el flux d'ener -gia en els ecosistemes. • Identificar i quantificar els components biòtics i abiòtics d'un ecosistema pròxim, valorar la seua diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establides entre els éssers vius d'aquest. • Caracteritzar els ecosistemes més significatius de la Comunitat Valenciana. Identificar els espais naturals protegits a la nostra Comunitat i valorar algunes figures de protecció. • Realitzar correctament experiències de laboratori, respectant les normes de seguretat.

7.2. Criteris d'avaluació mínims exigibles per a superar el Segon Curs

Criteris d'avaluació mínims exigibles per a Segon Curs

Identificar magnituds físiques relacionades amb el moviment i les forces i saber relacionar-les a partir de gràfiques i expressions matemàtiques.

Relacionar el concepte d'energia amb l'ús que en fa l'ésser humà i identificar diferents fonts d'ener-gia reconeixent les més sostenibles.

Reconéixer la llum i el so com a ones i l'ull i l'oïda com a òrgans del cos humà que els detecten. Conéixer processos geològics interns i comprendre'n la importància per tal de prendre decisions a

l'entorn de problemes que puguen originar. Distingir els principals ecosistemes aquàtics i terrestres de la Terra i valorar la importància de la

seua diversitat. Conéixer les funcions vitals dels éssers vius i apreciar la diversitat de formes de vida que hi ha al

nostre planeta.

7.3. Procediments i instruments d'avaluació

Es tracta d'elaborar una relació, com en aquest exemple, de la diversitat de procediments i instruments que permeten avaluar l'alumne/a en aquesta àrea.

ProcedimentsEscrits Orals Observació directa i sis-

temàticaAltres

Instruments

• Tasques diverses realitzades per l'alumnat en l'activitat diària de la classe.• Quadern de classe de l'alum-ne.• Activitats d'avaluació (llibre, fi-txes fotocopiables, proves escri-

• Preguntes individuals i gru-pals.• Participació de l'alumne/a.• Intervencions a la classe.• Posades en comú.• Entrevistes.

• Escales.• Llistes de control.• Registres anecdòtics personals.• Registres d'incidèn-cies.

• Rúbrica de les unitats didàctiques.• Rúbrica trimestrals d'avaluació de les CCBB.•Rúbrica dels Projectes.

tes individuals...).• Treballs de grup.• Resolució d'exercicis i proble-mes.• Activitats d'expressió escrita. Lectura comprensiva de textos de diferents tipologies i de diversos gèneres literaris. Composició pautada de textos de diverses tipologies i gèneres literaris. Realització de dictats a través d'audicions de CD. Activitats interactives.• Webquestes, caceres del tre-sor.

• Proves orals individuals.• Preparació en grup de diver-ses activitats per a millorar la destresa oral: col·loquis, expo-sicions, conferències, debats... Explicació oral d'anècdotes i situacions viscudes. Lectura expressiva.

• Fitxa de registre indivi-dual.• ...

•Rúbriques d'habilitats generals.• Fitxes d'Avaluació de les CCBB.• Registre individual.• Registre del grup-clas-se.•Porfolio i e-portfolio.•Informe d'avaluació• …

7.4. Criteris de qualificació

La qualificació estarà relacionada amb el grau d'adquisició de les competències bàsiques de l'alumne de Se-gon Curs de l'ESO, a través de totes les activitats que realitze.La proposta següent pot servir com a referent.

Criteris1. Treball autònom (aula, altres espais). • Realització sense ajuda externa.

• Estimació del temps invertit per a resoldre una activitat.• Grau d'adquisició d'aprenentatges bàsics.• Ordre i neteja en la presentació.• Utilitza adequadament instruments i recursos propis de la matèria.• Utilitza esquemes.• Revisió del treball abans d'enllestir-lo.• Valoració entre el treball a classe i a casa.• Creativitat.• ...

2. Proves orals i escrites. • Valoració de l'aprenentatge dels continguts.

• Valoració dels processos seguits i resultats.

• Expressió oral del procediment seguit en resoldre una activitat. Coherència i adequació.• Valoració temps invertit/temps necessari per a resoldre una activitat.

• Ordre, neteja i estructura del treball presentat.

• Correcció de dictats.

• Temps de realització.

• Destreses.

• ...3. Activitats TIC. • Ús adequat i guiat de l'ordinador i d'alguna eina telemàtica.

• Utilització d'internet, de manera responsable i amb ajuda, per a buscar infor-mació senzilla o resoldre una activitat.• Tipus de participació (autònoma, amb ajuda, cap).

• Grau d'elaboració de la resposta.

• Interés, motivació.

• ...4. Participació i seguiment de les classes (intervencions orals, tipus de resposta...).

• Nivell i qualitat de les intervencions.

• Missatge estructurat.

• Comportament.

• Esforç.

• Interés.

• ...5. Treball cooperatiu. Valoració individual i grupal.

• Capacitat de treball cooperatiu.

• Grau de comunicació amb els companys.

• Respecte envers les opinions divergents i els torns de paraula en les activita-ts orals.• Resolució de conflictes.

• Interés, motivació.

• Creativitat.

• Iniciativa.

• Opinió personal del treball i com s'ha dut a terme.

• ...6. Dossier de treball individual. • Presentació clara i ordenada.

• Actualitzat.

• Raonament de la selecció de les produccions que formen el dossier.

• ...7. Experiències i treballs de recerca • Ús adequat dels manuals de consulta (enciclopèdies, diccionari...) i d'inter-

net.• Correcta selecció, interpretació i síntesi de la informació.

• Esperit de cooperació i companyonia.

7.5. Avaluació del procés d'ensenyament-aprenentatge

L'avaluació de l'aprenentatge serà contínua i diferenciada segons les diferents matèries, amb observació sistemàtica i amb una visió globalitzada al llarg de l'etapa.

Segons aquesta definició i seguint la línia actual i les noves demandes socials, hem de concebre l'avaluació de l'alumnat de l'etapa d'Educació Secundària Obligatòria de la manera següent:

Serà continua i global, tindrà en compte el progrés de l'alumne/a en el conjunt de les àrees del currículum i es durà a terme considerant-ne els diferents elements.Es contemplen tres modalitats, que són les següents:

-Avaluació inicial. Proporciona dades sobre el punt de partida de cada alumne, de manera que esdevé una primera font d'informació sobre els coneixements previs i característiques personals, i permet una atenció a les diferències i una metodologia adequada.

-Avaluació formativa. Concedeix importància a l'evolució al llarg del procés, i aporta una visió de les dificultats i els progressos de cada cas.

-Avaluació sumatòria. Estableix els resultats al final del procés total d'aprenentatge en cada període formatiu i la con-secució dels objectius.

Tindrà caràcter formatiu i orientador, amb la finalitat de detectar les dificultats quan es produïsquen, esbrinar-ne les causes i, en conseqüència, reorientar la intervenció educativa i acomodar-la a la diversitat de capacitats, ritmes d'aprenentatge, interessos i motivacions de l'alumnat. Es durà a terme pel professorat, tenint en compte els diferents elements del currículum, que estableix com a referents fonamentals per a valorar el grau d'adquisició de les competències bàsiques de l'alumnat, els objectius especí-fics i els coneixements adquirits en cadascuna de les àrees, i els criteris d'avaluació corresponents per a cadascuna i concretats en les programacions didàctiques corresponents.Per a dur a terme l’avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge s’hauran d’establir els procediments per a avaluar les competències, els indicadors per a establir el grau de consecució d’aquestes competències i els instruments i les fonts que permeten obtindre la informació necessària per a indicar-ne el grau de consecució. Els centres han d’establir la concreció i l’adaptació d’aquests criteris en els seus projectes i programacions didàctiques. El nostre projecte n’inclou una proposta.

8. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

S'estableix una relació de les diferents propostes per a treballar l'atenció a la diversitat de nivells, estils i rit -mes d'aprenentatge, d'interessos i capacitats dels alumnes. A continuació se'n mostra un exemple:

Atenció a la diversitat Els textos expositius i les definicions estan creats i triats expressament perquè l'alumne/a identifique

les idees essencials i puga elaborar esquemes i resums per tal d'organitzar la informació. Les activitats estan identificades segons el nivell de dificultat, de manera que faciliten l'adquisició

dels continguts i les competències bàsiques a tots els alumnes. En totes les unitats es proposen ac-tivitats de reforç i d'ampliació segons les necessitats de l'alumne/a. Es poden identificar perquè van acompanyades d'unes icones especials que contenen les lletres R i A. Finalment, una icona que conté la @ identifica les activitats TIC (ús de les tecnologies de la informació i la comunicació).

El Material complementari, dirigit al professor/a, disposa de més recursos específics de reforç i d'ampliació. Aquests materials s'ofereixen de la manera següent:— REFORÇ: Fitxes fotocopiables amb activitats per a treballar l'aprenentatge dels continguts míni-

ms del curs i facilitar a l'alumne/a que ho necessite l'adquisició de les competències bàsiques.— AMPLIACIÓ: Fitxes fotocopiables amb activitats de més dificultat, perquè són més difícils de

resoldre o perquè tracten altres continguts relacionats amb els del cicle, etc.— PLANS INDIVIDUALS: Adreçats a alumnes que ho necessiten (estrangers, incorporació

tardana, necessitats educatives especials i superdotació).— ACTIVITATS MULTINIVELL: Possibiliten que els alumnes troben, pel que fa al desenvolupa-

ment d'un contingut, activitats que s'ajusten al seu nivell de competència curricular, als seus in-teressos, les seues habilitats i motivacions. Per exemple, el grup-classe pot estar treballant el moviment i l'ús de gràfiques per a representar-lo, altres alumnes la gràfica s-t del moviment uni -formement accelerat, d'altres la gràfica v-t del mateix moviment i, finalment, algú pot estar treba-llant a un nivell més senzill la representació gràfica del moviment rectilini uniforme.

Continguts mínims exigibles

Continguts mínimsContinguts comuns

Familiarització amb les característiques bàsiques del treball científic, per mitjà de: plantejament de pro-blemes, discussió del seu interés, formulació de conjectures, experimentació, etc., per a comprendre millor els fenòmens naturals i resoldre els problemes que el seu estudi planteja.

Utilització dels mitjans de comunicació i les tecnologies de la informació per a seleccionar informació so-bre el medi natural.

Interpretació de dades i informacions sobre la naturalesa i la seua utilització per a conéixer-la.Reconeixement del paper del coneixement científic en el desenvolupament tecnològic i en la vida de les

persones.Utilització cuidadosa dels materials i instruments bàsics d'un laboratori i respecte per les normes de se-

guretat en el laboratori.

Matèria i energiaLes magnituds físiques: conéixer les característiques principals del moviment i les forces.L'energia i les seues característiques. Les fonts d'energia i la utilització de l'energia.La temperatura i les seues diferents escales termomètriques. La calor, la seua transmissió i el seu efecte

sobre els cossos. Aplicacions de l'energia tèrmica.Les ones. La llum, el seu comportament i l'ull humà. El so, la contaminació acústica i l'oïda humana.

La TerraL'origen de l'energia interna de la Terra i les seues diferents manifestacions.Tectònica de plaques: evolució i els diferents contactes entre plaques.Deformacions i fractures provocades per l'energia interna de la Terra: plecs, falles i diàclasi.Vulcanisme i sismicitat com a manifestacions de l'energia interna de la Terra.Formació de les roques endògenes i el cicle de les roques.Elements d'un ecosistema: biòtop i biocenosi.Relacions tròfiques en un ecosistema i flux de la matèria i l'energia en un ecosistema.Característiques principals dels ecosistemes aquàtics i terrestres.

La vidaLa funció de nutrició

Les fases de la funció de nutrició en plantes i animals, els usos de la matèria i l'energia i la diferència de tipus de nutrició segons la font d'energia.

La funció de relacióLes diferents fases de la funció de relació en plantes i animals.

La reproduccióEls diferents tipus de reproducció sexual i asexual en plantes i animals. Comparar-les i conéixer els avan-

tatges i inconvenients de cada tipus de reproducció.

Continguts mínims exigibles

• Familiarització amb algunes magnituds físiques relacionades amb el moviment i les forces.• Valoració de la importància de l'energia per a estudiar els canvis que produeix en la matèria i anàlisi de les diferents fonts d'energia.• Relació entre la llum i la visió i el so i l'audició.• Anàlisi de les transformacions geològiques provocades per la transferència d'energia a l'interior de la Te-rra: vulcanisme i sismicitat. • Identificació dels components d'un ecosistema: biòtop i biocenosi.• Valoració del problema de la degradació dels ecosistemes i la necessitat de la seua preservació.• Coneixement de les funcions vitals: funció de nutrició, funció de relació i funció de reproducció.

9. METODOLOGIA

Els continguts de Ciències de la Naturalesa de 2n estan agrupats en tres blocs: la matèria i l'energia, la Te-rra i la vida. Aquests blocs formen un conjunt de sabers relacionats que permeten establir un fil conductor per a seqüenciar-los i interrelacionar-los.

El primer bloc presenta una iniciació a l'estudi de les magnituds físiques relacionades amb el moviment i les forces, així com l'estudi de l'energia, les seues propietats i l'aprofitament que l'ésser humà en fa. D'altra banda, també es relaciona l'energia amb la temperatura, la calor i les aplicacions de l'energia tèrmica. Aquest bloc conclou amb una iniciació a les ones i les seues propietats i aprofundeix en l'estudi de la llum i el so.

El segon bloc aborda continguts de geologia i ecologia: d'una banda la tectònica de plaques, l'activitat geo-lògica interna de la Terra i la formació de les roques endògenes. D'altra banda, l'estudi del biòtop i la bioce-nosi com a elements d'un ecosistema i, finalment, la revisió de les característiques més rellevants dels prin -cipals ecosistemes aquàtics i terrestres.

El tercer bloc de continguts està relacionat amb el bloc anterior, ja que pren com a punt de partida les fun-cions vitals dels éssers vius. Això implica continguts interrelacionats, perquè es considera la diversitat d'éssers vius i les adaptacions que hi ha en comprovar les diferents formes que tenen de dur a terme les funcions vitals.

Per a tractar aquests continguts se segueix una metodologia específica que promou la construcció d'apre-nentatges significatius a partir de seqüències d'aprenentatge que plantegen:

Evocació de coneixements previs per a abordar els nous continguts.

Progressiva i acurada incorporació de nous continguts, amb claredat, de manera concisa i estructu-rada, per tal d'afavorir-ne la comprensió.

Pràctiques senzilles que reforcen la comprensió de determinats continguts.

Síntesi que permeten als alumnes identificar els continguts essencials, estructurar-los i organitzar-los en mapes conceptuals.

Activitats diversificades (aplicació, comprensió, pràctiques de laboratori, treball de camp, treball en equip, treball i reforç de valors, TIC, comentaris de textos científics), seqüenciades per nivells de di-ficultat i que faciliten l'adquisició de competències bàsiques a tots els alumnes.

I en aquest tractament de continguts s'incorporen les TIC ja que permeten realitzar tasques de manera més ràpida, còmoda i eficient, accedir ràpidament a la informació, realitzar activitats interactives, cooperar i treba-llar en grup, etc., amb un alt component motivacional.

10. ORGANITZACIÓ D'ESPAIS

Es tracta d'explicitar, com en el cas que proposem, els espais en què es desenvoluparan els aprenentatges i la diversitat de propostes establides.

Espais Seqüència– Aula: Treball sobre el text, activitats escrites,

exposicions orals, observació de processos amb pissarra digital, etc.

– Laboratori.– Sala d'informàtica.– Diversos (casa, biblioteca, etc.): Participació

en projectes cooperatius, exercicis d'aplicació, consolidació i estudi autònom.

– ...

– Motivació i activació de coneixements previs: 1 sessió.– Desenvolupament dels continguts i activitats: 6-7 ses-

sions.– Activitats de reforç i/o aprofundiment: 2-3 sessions.– Avaluació: 1 sessió.

11. MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

Relació de diversos materials i recursos didàctics per a abordar les Ciències de la Naturalesa de segon curs.

Material que ofereix l'editorial marjalMaterial per a l'alumne– Llibre de text: CIÈNCIES DE LA NATURALESA 2 ESO.– Llibre digital.– Quadern digital.– Mediateca.

Material per al professor/a:– Programació i orientacions didàctiques.– Material complementari (fitxes fotocopiables de reforç, ampliació, avaluació i avaluació de les compe-

tències bàsiques).

Altres materials– Recursos educatius d'internet.– Material divers de consulta.– Material de laboratori.– Programes informàtics de caràcter general: processador de textos, programes de presentacions, fulls

de càlcul, programes de tractament d'imatge, etc.

12. ESTRATÈGIES PER A INCORPORAR LES TIC A L'AULA

Per a incorporar les TIC a l'aula s'ha proposat una sèrie de recursos integrats amb els continguts i activitats de Ciències de la Naturalesa per a Primer Cicle, que complementen i amplien.

Activitats TIC Activitats integrades en les seqüències d'aprenentatge.Recerca d'informació Utilització de biblioteques, ja siguen físiques o virtuals; ús d'internet: la recerca

guiada d'informació mitjançant buscadors i la consulta d'adreces web específi-ques; utilització de diccionaris i traductors digitals, la consulta de diaris i revistes en format digital, etc.

Selecció d'informació S'ensenya als alumnes els criteris de selecció d'informació: quines pàgines web són les més adequades i fiables, com s'ha d'ordenar la informació obtinguda, etc.

Tractament de la informació i producció de textos

Proposem la redacció de treballs i de textos de caràcter propi, relacionats amb els diferents aspectes de la matèria, mitjançant processadors de textos, i l'ús de correctors ortogràfics per a una revisió final correcta.

Caceres del tresor Proposen una recerca d'informació a través de la web. Plantegen una sèrie de preguntes i una gran pregunta (activitat més elaborada). Per a respondre-les, l'alumne ha de buscar informació per internet a les pàgines webs indicades o en d'altres.

Animacions Expliquen continguts d'índole molt diversa (conceptes, procediments...) a través d'imatges animades i textos.

Galeries d'imatges Col·lecció de dibuixos i fotografies que il·lustren o es relacionen amb continguts explicats en el llibre.

Activitats interactives L'alumne respon seleccionant l'opció correcta, classificant elements de diferents grups o situant-los en la seua posició correcta, per exemple. En finalitzar, el pro-grama informa dels encerts i dels errors, i es dóna l'oportunitat de corregir-los (aplicables en Pissarra Digital Interactiva).

Presentacions Treballs multimèdia, presentacions creatives de textos, esquemes, realització de diapositives, etc.

Projectes Proposen: Una recerca d'informació a través de la web. Plantegen una sèrie d'acti-

vitats d'investigació orientades a un producte final. Per a realitzar-les, l'alumne ha de buscar informació per internet a les pàgines webs indi-cades (aprenentatge per investigació).

Utilització de processadors de textos per a redactar, organitzar, emma-gatzemar, imprimir i presentar documents diversos, aprofitant totes les seues eines, tipus de format, inserció d'imatges i gràfics, correctors or-togràfics i gramaticals, etc.

Ús de programes que li permeten realitzar exposicions i presentacions (power point, o similars): treballs multimèdia, presentacions creatives de textos, esquemes, o realització de diapositives, facilitant la creativi-tat i la interactivitat per part de l'alumnat.

Flipbook (Llibre digital) L'alumne disposa d'un llibre interactiu que presenta els continguts d'aprenenta-tge amb diversos elements multimèdia afavorint als alumnes la transició als pro-cessos d'aprenentatge. Facilita una comprensió correcta del contingut incorpo-rant tècniques d'aprenentatge especialment adients per a treballar amb contin-guts digitals.

Pissarra digital Mitjançant l'ús de la pissarra digital el professor millora l'exposició dels contingu-ts, ja que il·lustra amb més claredat alguns conceptes i els presenta d'una ma-nera més atractiva. Al mateix temps, amb la utilització de les noves tecnologies es pot millorar la motivació envers l'aprenentatge de la matèria i l'ús de recursos

informàtics.

13. ESTRATÈGIES PER A ESTIMULAR L'INTERÉS I L'HÀBIT DE LA LECTURA I DESENVOLUPAR L'EXPRESSIÓ ORAL I ESCRITA Es tracta d'enumerar, com en l'exemple, quines estratègies o accions es duen a terme des de la matèria, per tal de fomentar la lectura i l'expressió (oral i escrita) dels alumnes, tal com explicita un dels objectius curricu-lars de la matèria de Ciències de la Naturalesa:

«Comprendre i expressar missatges amb contingut científic utilitzant el llenguatge oral i escrit amb propietat, interpretar diagrames, gràfiques, taules i expressions matemàtiques elementals, així com comunicar altres argumentacions i explicacions en l'àmbit de la ciència.»

Exemple:

Lectura:– Lectura del llibre de text.– Comentaris de text (annex del Llibre de text).– Altres lectures com a complement (informació diversa, curiositats, articles de revistes relacionats amb la

matèria, etc.).– …

Expressió:– Exposició oral i escrita en raonaments, en activitats i treballs individuals, activitats en grup, etc.– Expressió oral i escrita dels aprenentatges, utilitzant el vocabulari científic adequat.– …

14. ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES I EXTRAESCOLARS Relació de les activitats complementàries i extraescolars planificades pel centre i relacionades amb la matè-ria.

Exemple:

– Visita a un museu científic, parc zoològic, etc.– Assistència a exposicions, jornades, etc., interessants des del punt de vista de les ciències.– Eixides per a l'estudi in situ i l'anàlisi de camp.– ...

15. PROCEDIMENTS PER A VALORAR L'AJUST ENTRE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA I ELS RESULTATS

ADEQUACIÓ DE LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA RESULTATS ACADÈMICS

PROPOSTESDE MILLORA

Preparació de la clas-se i els materials di-dàctics

Hi ha coherència entre el que s'ha programat i el desenvolu-pament de les classes.Existeix una distribució temporal equilibrada.El desenvolupament de la classe s'adequa a les característi-ques del grup.

Utilització d'una meto-dologia adequada

S'han tingut en compte aprenentatges significatius.Es considera la interdisciplinaritat (en activitats, tractament dels continguts, etc.).La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l'alumne/a.

Regulació de la pràc-tica docent

Grau de seguiment dels alumnes.Validesa dels recursos utilitzats a classe per als aprenenta-tges.Els criteris de promoció estan consensuats entre els profes-sors.

Avaluació dels apre-nentatges i informa-ció que se'n dóna als alumnes i les famílies

Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i continguts.Els instruments d'avaluació permeten registrar nombroses variables de l'aprenentatge.Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia d'activi-tats planificades.Els criteris d'avaluació i els criteris de qualificació s'han donat a conéixer:• Als alumnes.

• A les famílies.Utilització de mesures per a l'atenció a la di-versitat

S'adopten mesures amb antelació per a conéixer les dificulta-ts d'aprenentatge.

S'ha oferit resposta a les diferents capacitats i ritmes d'apre-nentatge.Les mesures i recursos oferits han sigut suficients.Aplica mesures extraordinàries recomanades per l'equip do-cent atesos els informes psicopedagògics.

... ... ... ...

· Web viewExplicar les principals característiques dels volcans i la seua activitat. Reconéixer...

Documents

Transcript of · Web viewExplicar les principals característiques dels volcans i la seua activitat. Reconéixer...