Arguments i estructures narrativesCinema i sèries televisives

ELS ARGUMENTS CINEMATOGRÀFICS

Tot relat de ficció audiovisual ens parla d'alguna cosa, aborda una temàtica o una problemàtica concreta. El que anomenem estructura argumental vindrà definida per la manera com aquesta temàtica és desenvolupada, com s'organitza a partir d'una sèrie de fets i d'elements que s'aniran succeint al llarg de la narració. L'argument determina l'esquema bàsic d'organització dels contingut de la pel·lícula. L'argument no és tot allò que succeeix sinó l'articulació dels fets sobre els quals està bastida una obra narrativa. L'argument determina el contingut essencial i resumit d'una narració ja es tracti d'un llibre, una pel·lícula o un telefilm. Per a entendre o crear un relat de ficcióés important entendre i tenir clar l'argument i poder destriar els elements bàsics sobre els quals ens parla la narració. L'argument determina el tema, una estructura expositiva, una manera temporal de narrar i fins i tot un ambient dramàtic.

REPETICIONS D'ARQUETIPS, HEROIS I MITES.

Alguns dels arguments esmentats anteriorment provenen de narracions mítiques, llegendes o de la tradició literària. No només les estructures narratives i els temes es repeteixen i es recontextualitzen, molts personatges mítiques o llegendaris són agafats com a model per a personatges de narracions cinematogràfiques. En molts casos es repeteixen uns mateixos arquetips, que per convenció se'ls han atribuït uns valors i unes característiques determinades. Els herois i les heroïnes que apareixen en les produccions audiovisuals solen funcionar a través d'arquetips o models estàndards adaptats a diferents situacions.

Anteriorment hem esmentat un dels arguments més utilitzat en les pel·lícules d'aventures: el viatge a la recerca d'un tresor. En molts casos el personatge protagonista es configura com a heroi. Heroi que tothom admira i en el qual es confia perquè porti a terme el viatge, superi tota mena d'obstacles i aconsegueixi l'objectiu final: trobar el 'tresor' i portar-lo cap a casa. Molts d'aquests herois tenen l'origen en relats mítics i llegendaris i han estat posteriorment adaptats en d'altres contextos per a protagonitzar pel·lícules i sèries de televisió. En molts casos a aquests personatges se'ls situa per damunt dels altres que apareixen en la història, són admirats i constitueixen l'eix de l'acció i de les decisions que es prenen al llarg del relat. Aquesta i d'altres estratègies provoquen que el públic s'identifiquin amb l'heroi i que aquest personatge esdevingui un model a seguir.

COM I QUÈ EXPLIQUEN ELS SERIALS TELEVISIUS

A diferències amb els relats cinematogràfics les telesèries juguen amb la repetició. La continuïtat dels episodis, el coneixement progressiu de personatges i espais generen la complicitat dels espectadors. Molts dels elements que hi apareixen i de les temàtiques que es tracten són pròximes als espectadors, són elements que es poden connectar amb la quotidianeïtat dels espectadors. Si no és així, la reiteració i el seguiment episòdic d'allò que succeeix als personatges acaben generant un sentit de normalitat i de quotidianeïtat envers ells.

La repetició, la successió episòdica dels fets, l'aparició de bastants personatges, la localització de les situacions en diferents espais, generalment sempre iguals, la sensació de proximitat fan que alguns dels recursos audiovisuals utilitzats i les estructures narratives siguin diferents de les utilitzades en el cinema.

Els serials televisius tenen formes de narrar pròpies i també temàtiques susceptibles a ser tractades en un serial i no en una pel·lícula.

 ESTRUCTURES NARRATIVES

L'estructura de moltes sèries funciona a partir d'històries paral·leles protagonitzades per diferents personatges en localitzacions normalment conegudes per l'espectador. Hi ha mecanismes que permeten saltar d'un espai o d'una situació a l'altra mantenint la tensió dramàtica i el fil de cada una d'elles i també, donant-nos la sensació de simultaneïtat temporal, o sigui, que tot allò passa al mateix moment i potser, fins i tot, podrem veure que les situacions s'enllacen i van a parar a allà mateix o que, en algun moment, tenen continuïtat una amb l'altra. Hi ha diferents estratègies que ens fan percebre el temps com a simultani. Podem dir que es construeix un temps fictici en el desenvolupament de les situacions. Això permet anar encadenant diferents accions dramàtiques, mantenir l'expectació i la tensió en cada una.

La tensió dramàtica és un dels elements claus en aquest tipus de relats. Això permet atraure l'atenció de l'espectador i fer que aquest segueixi la sèrie. Hi ha diferents elements que permeten aconseguir l'atenció. Per un costat el fet de jugar amb persones i llocs que l'espectador ja coneix i que ja s'ha fet una mica seus, han entrat dins la normalitat de la seva experiència setmanal. Res no es fa estrany ni difícil perquè tot és conegut.

 TEMÀTIQUES.  VALORS I IDEES

Una de les característiques de les sèries televisives és el tractament de temàtiques que tenen molta relació amb allò que passa en un context proper. Es tracten normalment problemes de caire socials, econòmic i sobretot de caràcter emocional. Tots aquells elements que puguin comportar l'aparició d'una problemàtica: una situació de conflicte entre els personatges, un accident sobtat, una decisiód'un d'ells, són aprofitats per a desencadenar les situacions dramàtiques.

És interessant veure quin tractament fan aquests relats de les problemàtiques reals, ja que això suposarà veure quines idees, quins valors i quins tipus de conductes s'estan representant i per tant, potenciant i transmetent. Generalment es cau en una simplificació de problemes que en la realitat són molt més complicats.

 VISIONAMENT I DISCUSSIÓ D'EXEMPLES

Dels fragments que es visionaran us heu de fixar amb diferents elements que han estat comentats:

L'estructura narrativa: com es desenvolupen, relacionen i s'intercal.len les situacions?

Quin tractament es fa del temps i de l'espai? Com són els espais i com els veiem nosaltres? Quines temàtiques/problemàtiques es tracten i com es fa? Com es tracten les situacions dramàtiques, com mantenim

l'atenció? Com són i actuen els personatges? Quines idees i valors podem detectar en les seves

actuacions?

DEBAT SOBRE ELS RELATS DE FICCIÓ QUE MIREM Realització del debat

Preparació del debat

Cadascú s'ha de preparar una mica per a discutir sobre alguna telesèrie d'actualitat o alguna pel·lícula recentment estrenada. Això vol dir que ha d'elaborar algunes idees sobre la producció que hagi triat i escriure-les en un paper. Per a pensar aquestes idees s'hauria de tenir en compte les qüestions prèviament treballades sobre els arguments cinematogràfics i les sèries de televisió. A partir del vostre coneixement sobre la sèrie o la pel·lícula heu d'intentar reflexionar sobre les seves característiques i els seu contingut per a tenir arguments en la discussió que es plantegi en el debat.

-Podeu localitzar en la producció triada tant elements que us semblin positius com elements que us semblin del tot criticables. Aquests elements poden afectar al contingut, als personatges, a l'estètica o a la manera com ha estat realitzada, però sobretot cal centrar-se en allò que la producció ens explica.

Durant el debat primer de tot cal que localitzeu de quines produccions vol parlar la gent, sobre quines pel·lícules o serials ha reflexionat. Seria convenient començar veient què mireu o què coneixeu i després començar a discutir sobre una producció concreta per a prosseguir amb una altra. Quan discutiu sobre una producció cal que la gent que hagi reflexionat sobre ella vagi exposant les seves idees i es vagi entrant en discussió. D'altra gent també poden intervenir o fer comparacions amb les altres sèries o pel·lícules que hagin treballat.

De cada producció que es tracti s'hauria d'arribar a alguna conclusió sobre el seu contingut. Encara que hi hagi disparitat de parers sobre la seva valoració aquests s'han d'argumentar i explicar correctament.

CINEMA D'ACCIÓ O D'AVENTURES

ELS GÈNERES CINEMATOGRÀFICS  LA COMÈDIA

El que caracteritza les pel·lícules d'aquest gènere són els fets i les accions realitzats pels protagonistes amb la finalitat d'aconseguir quelcom després de passar una sèrie de proves o situacions. Aquests protagonistes solen tenir una existència moguda, plena de fets inesperats, plens d'obstacles, de riscs i de perills, que els porta a demostrar la seva vàlua i, en molts casos, a realitzar actes heroics. L'argument d'aquestes pel·lícules es gesta per l'aparició d'un problema o conflicte a resoldre, a partir de l'assoliment d'una sèrie de reptes, proves, que aniran tenint lloc al llarg de la pel.lícula... per arribar a uns objectius finals. El personatge principal sol ser un heroi o heroïna, o un grup de persones que passen per les lluites i els conflictes.

La comèdia és un gènere que es caracteritza per la seva intenció crítica, satírica i fins i tot moralitzant. En ell s'ironitza sobre els problemes, les persones i el seu comportament. Es presenten les situacions de manera còmica perquè el públic acabi rient d'elles. Generalment les històries contades solen acabar amb un desenllaç feliç o positiu. La comèdia cinematogràfica entronca directament amb el teatre còmic, amb la farsa, la sàtira o el vodevil i també amb la pantomima. Fou un dels gèneres més explotat als inicis del cinema, quan aquest encara no parlava i basava gran part de la seva capacitat comunicativa en el gest i l'acció.

EL CINEMA BÈL.LICEL DOCUMENTAL

El documental treballa a partir de la representació de la realitat, tot pretenent ser el reflex més o menys fidel d'una certa època, fragment històric, situació o problema social. Per tant el documental es relaciona directament amb la història i amb els fets socials. El documental evita la invenció de la realitat però tampoc no n'és una reproducció en forma de reportatge. Podem dir que el documental i sobretot allò que s'ha anomenat el documental de creació, construeix un argument per a presentar-nos una realitat determinada

Són moltes les pel·lícules que han pres la guerra com a temàtica principal dels seus arguments. Totes elles han estat englobades sota l'epígraf de cinema bèl.lic que, a causa de la gran quantitat de films que aplega, es pot considerar gairebé com un gènere o subgènere a cavall del cinema d'aventures, el cinema històric i el documental.

Aquest és un gènere que s'ha establert amb més força en temps de conflictivitat,

EL DRAMACINEMA NEGRE O POLICÍAC

El gènere policíac es basa en tots aquest elements, en la presència d'un conflicte, de caràcter delictiu, o misteri i en la seva resolució. Així la intriga domina generalment les trames argumentals d'aquest gènere.

Tot i els seus orígens vinculats al gangsterisme i als conflictes dels anys 1930 el gènere ha presentat diferents variants: el policíac pur, el thriller i els assassinats, el de gàngsters, l'espionatge, els clàssics de suspens (com els de Hitchcock), els basats en la màfia, el de lladregots i atracadors, la guerra de bandes, el d'agents especials o detectius privats, els drames judicials...

El cinema dramàtic ens ofereix històries amb un alt contingut tràgic, on les sentiments, els problemes en la vida de les persones són els elements essencials de l'argument. Sol basar-se en el conflicte entre persones, mostrant-nos les seves relacions, conflictes, passions i desenganys sentimentals. Tot plegat pretén crear emocions i commoció entre el públic i ser espectadors de la vida i problemes dels altres. El drama prové del gènere teatral del melodrama i en certa mesura de la tragèdia literària.

EL MUSICAL

La música ha acompanyat la imatge cinematogràfica al llarg de la seva història. Ja en els seus inicis les projeccions es solien amenitzar amb música en directe de melodies adaptades a la narració de les imatges. En el cinema mut es van utilitzar d'altres instrument, com els discos, per a intentar aconseguir la sincronia entre els dos mitjans. Amb l'aparició del sonor (1927) és quan s'inicia la combinació entre sons, diàlegs, música i imatges. Exemple excel.lent d'aquests inicis es la ofereix la pel·lícula Cantando bajo la lluvia, de Stanley Donen (1952), mostrant totes les trifulgues de l'aparició del cinema sonor. Allò que caracteritza el cinema musical però no és la combinació de música i imatges sinó, la utilització de diàlegs cantats per a desenvolupar una història, part de la trama argumental o de les situacions s'expliquen o es resolen a través de números musicals a vegades acompanyats de ball. El film sol tenir també una banda sonora impactant i significativa per a la història que es narra.

EL WESTERNCINEMA DE TERROR I FANTÀSTIC

L'element essencial d'aquest gènere és la producció de temor, terror, horror, fàstic, ànsia, desigs de rebuig o repugnància entre el públic ja sigui mostrant elements estranys, a través de la intriga, a través de la por envers elements concrets: la mort, el mal, el patiment, etc. El cinema de terror sol jugar amb situacions sorpresa, intrigants, incertes, inusuals i estranyes o amb aquells elements que culturalment ens fan fàstic o han estat titllats d'anormals.

El western clàssic ens explica la conquesta de l'oest, la història i naixement d'Amèrica. Els costums, personatges, fets pertanyen tots a aquests territoris i a la seva història. Al 1903 ja es rodà un film que s'emmarca en aquest context, el d'Assalt i robatori d'un tren de Porter. Els arguments relaten la història dels pobles del Far West, amb la presència dels indis, dels vaquers o grangers, i dels exèrcits americans. Els temes solen ser recurrents: la justícia, l'ocupació de territoris, la recerca de la terra somniada, l'aventura de l'or, l'enfrontament entre ramaders o grangers, els viatges i les caravanes, la construcció del ferrocarril, la guerra civil, els homes fora de la llei, el joc i les juguesques... Els personatges també són recurrents: el cowboy, el xèrif, el vaquer dolent, el bandit, els índis, els segrestats, l'home bo que defensa la llei, el jugador, l'amo del bar… així com els ambients: el desert, el poble, el saló, l'estable, la granja...

EL FILM HISTÒRIC LA CIÈNCIA FICCIÓ

Aquest gènere parteix normalment d'un text literari, ja es tracti de novel·la o d'assaig històric, prengueren com a referent una biografia, una llegenda, mite, la història d'un poble o grup d'individus...Aquesta base històrica del film pot adoptar un argument que els acosti a d'altres gèneres, com el d'aventures, el bèl·lic, el western, el policíac, el dramàtic, el documental...

La ciència ficció és un gènere d'arrel literària. Està basat essencialment en ingredients de caràcter extraordinari i centrat, en les possibilitats atribuïdes a la tècnica i a la ciència. D'alguna manera podríem dir que els fragments de viatge a la lluna de Méliès ja poden ser considerats com a ciència ficció, però cal esperar uns quants anys perquè el gènere es consolidi com a tal. Durant la dècada del 1940 apareixen molt còmics que els podem incloure dins aquest gènere i que d'una manera o d'altra influenciaran el cinema de ciència ficció. Després de la Segona Guerra Mundial, i abans de la Guerra Freda i durant aquesta, els temes d'aventures espacials, de l'exploració de l'espai, d'extraterrestres invasors, de contingut bèl·lic o del terror atòmic, apareixen reiteradament en les pantalles cinematogràfiques. Molts i trobaran clares connotacions anticomunistes, així com ecològique