CLASSICISME

SESSIÓ 3

NOEMY BERBEL

EL CLASSICISME (1750-1820)El Classicisme va ser el moviment estètic posterior al barroc i va néixer com un canvi contrastat d’aquest. Va iniciar-se el 1750 (amb la mort de Bach) i va acabar als voltants de 1820 (amb la figura de Beethoven)

AUDICIÓ 1OBRA: “MINUET”COMPOSITOR: L. R. BOCCHERINI

MOMENT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL Políticament, la monarquia absolutista no solament

continuava tenint el poder absolut sobre el poble, sinó que l’exercia d’una manera exagerada (Despotisme il·lustrat). Pretenia el benestar i la cultura “per al poble, però sense el poble”, augmentat d’aquesta manera el poder del rei sobre la societat.

Des del punt de vista social i econòmic, va ser el moment de l’auge de la burgesia (nova classe social formada per banquers, fabricants, comerciants, juristes, metges, com a conseqüència del desenvolupament del mercantilisme i de la Revolució Industrial). Els burgesos es van convertir en els nous mecenes, en competència amb els aristòcrates. Amb la burgesia, els compositors van començar a ser una mica més lliures respecte al període anterior.

MOMENT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL Alguns del grans invents de la

modernitat van sorgir en aquest període: el parallamps de Benjamin Franklin, la màquina de vapor de James Watt i el teler mecànic d’Edmund Cartwright. També va ser l’època del descobriment d’importants teories científiques en física i química (Antoine Lavoisier) i en biologia (Charles Darwin)

MOMENT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL En el camp ideològic, destacats filòsofs van

escampar la llavor que va fer que germinessin revolucions socials i intel·lectuals com ara la Revolució Francesa. La Il·lustració va ser el nou moviment intel·lectual que els provocàperquè estava basada en la raó i en la crítica dels valors de la societat anterior. Donà un sentit de renovació i progrés a la societat del moment: va educar la burgesia en el lideratge per reclamar la igualtat de drets i oportunitats (drets humans) i una participació en la política real.

CARACTERÍSTIQUES ESTÈTIQUES Ideal de crear una música purament bella, simple,

equilibrada, objectiva i harmònica.

Música delicada, brillant, alegre, elegant per la societat del moment i molt continguda en emocions.

Perfecció racional, equilibri en el nombre de compassos (3+3, 4+4, 8+8) en les frases, en els temes i en les estructures (AABB, ABA, ABACA, etc.)

Respecte total per les formes i les normes de composició.

Retorn a l’estètica dels clàssics (Grècia i Roma), en part pels descobriments arqueològics de les antigues ciutats de Pompeia, Olímpia,…

MOMENT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL Com en èpoques anterior, els músics sovint eren

considerats com uns criats de la monarquiaque estaven al seu servei i es veien obligats a escriure obres musicals que complaguessin el gust, les necessitats i els capricis dels seus senyors.

Amb el mecenatge de la burgesia, el compositor començaven a gaudir de més llibertat a l’hora de comprendre.

A partir dels escenaris habituals, comencen a oferir-se concerts públics a canvi d’una entrada.

MOMENT HISTÒRIC, SOCIAL I CULTURAL En resum: el Classicisme, com a

moviment cultural, va sorgir com a conseqüència dels grans canvis que s’estaven covant en la societat del s. XVIII. D’aquesta manera, la grandiositat i l’exuberància del barroc ja no servien per reflectir el moment que es vivia. La Il·lustració, moviment intel·lectual del moment, criticà la societat barroca i va crear una nova necessitat d’expressió: el Classicisme.

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS El ritme és regular, busca el ritme natural de

les frases musicals.

La melodia adquireix una gran importància i es converteix en l’element bàsic. S’estructura en frases molt clares i regulars de 6 (3+3), 8 (4+4) ó 16 (8+8) compassos, intentant reflectir una perfecció racional.

La textura és homofònica (visió vertical de la música) i s’abandonen el contrapunt i el baix continu. Adquirirà molta importància el “baix d’Alberti”.

CARACTERÍSTIQUES MUSICALS La bellesa ideal és la perfecció en l’estructura

formal. És més important la forma que el contingut.

S’utilitzen tonalitats fàcils, preferentment les tonalitats majors. Les menors només es fan servir quan es vol que la música arribi a moments expressius forts.

Predomina la música instrumental sobre la vocal.

Naixement de l’estructura sonata.

MÚSICA VOCALLa música vocal, tot i havent perdut la seva hegemonia per sobre de la instrumental, trobà durant el Classicisme nombrosos seguidors tant en el camp religiós com en el profà.

Distingirem entre:

- Música vocal religiosa- Música vocal profana

MÚSICA VOCAL RELIGIOSA FORMES VOCALS RELIGIOSES: Missa

Va continuar sent la més utilitzada en música religiosa.

Una de rellevant va ser el Rèquiem (missa de difunts) de W.A. Mozart.

MÚSICA VOCAL RELIGIOSA Els nous corrents filosòfics basats en la raó, com la

Il·lustració, ocasionaren un canvi de pensament religiós en la societat del moment. La idea d’un Déu suprem que jutjava i castigava l’home va ser substituïda per la del Déu Creador de tot allò que l’home podia analitzar científicament.

Aquesta situació ocasionà tendències pseudoreligioses com la francmaçoneria, basada en la raó, la virtut i la fraternitat humanes. Funcionà com una societat secreta, perseguida per l’Església de l’època, i va atraure nombrosos artistes i intel·lectuals, entre ells molts música com Mozart i Haydn.

MÚSICA VOCAL RELIGIOSA De W.A. Mozart ens han arribat divuit

misses escrites majoritàriament en l’època de Salzburg, entre les quals sobresurt la Missa en do menor. Tambésón nombrosos el seus ofertoris, vespres i motets, entre els quals destaca el famós “Ave verum corpus”, una de les obres més interpretades del repertori coral. El cèlebre Rèquiem en re menor constitueix la culminació de la seva obra religiosa.

MÚSICA VOCAL RELIGIOSA F.J. Haydn va compondre catorze

misses, però les seves obres més importants són els oratoris de “La creació” i “Les estacions”, que suposen una innovació per a l’estètica del moment i enllacen amb el Romanticisme.

Audició – Fitxa 1

OBRA: REQUIEMCOMPOSITOR: MOZART

MÚSICA VOCAL PROFANA FORMES VOCALS PROFANES: Òpera

Va anar adquirint més importància i va esdevenir la forma vocal profana per excel·lència.

Si l’òpera barroca tractava temes heroics i personatges mitològics i irreals, l’òpera clàssica tractava temes quotidians i els personatges tenien emocions humanes com el perdó, la tristesa, la il·lusió, que apropaven l’òpera a un públic més gran.

MÚSICA VOCAL PROFANA La necessitat d’una reforma del món

operístic motivà a Christoph WillibardGluck (1714-1798) a intentar establir unes bases del que podria anomenar-se l’òpera moderna. L’exemple més destacat és la seva òpera “Orfeo” composta l’any 1762.

MÚSICA VOCAL PROFANA W.A. Mozart, amb un tarannà més proper a

l’òpera bufa, aportà a aquest gènere la preocupació pel caràcter i comportament humà. Així com la quotidianitat dels seus personatges. Tanmateix, elevà l’expressiómusical al seu punt més alt, fent servir la música per explicar els sentiments humans. Òperes com “Cosi fan tutte”, “Le nozze di Figaro”, “Don Giovanni” o “La flauta màgica” resumeixen totes aquestes característiques i van acostar aquest gènere a tot tipus de públic.

AUDICIÓ 2 Reconeix els tres fragments de “La flauta

màgica”:

Duet de Papageno o Papagena

Ària de Papageno

Ària de la reina de la nit

MÚSICA INSTRUMENTAL Durant el Classicisme, la música instrumental assoleix un punt àlgid

en la història. La supremacia de la música vocal que s’havia donat fins a l’època del Barroc ja ha estat superada, i la societat del Classicisme exigeix una gran producció de la música instrumental.

Hi ha dos factors que provocaren la gran revolució instrumental del moment:

a) Els avenços tecnològics que permeten la creació dels nous instruments i la millora dels antics (com el clarinet i el piano)

a) La implantació d’un nou estil d’orquestra, seguint l’exemple de l’orquestra de Mannheim. Aquesta, dirigida per grans directors com Johann Stamitz i els seus fills, arribà a ser considerada la millor orquestra d’Europa gràcies a les seves interpretacions magistrals que suposaven una innovació en la música orquestral del moment (com la gran organització del timbre dels instruments de l’orquestra, la utilització de reguladors exagerats o el fet de ressaltar els temes principals de les obres)

MÚSICA INSTRUMENTAL També cal remarcar la figura de Carl Philipp

Emanuel Bach, fill del gran música del Barroc, que trencant amb l’estil del seu pare, creà una forma directa de fer música instrumental, molt més propera a l’expressió íntima de l’autor i a les emocions del públic a qui anava adreçada. Amb el seu llibre “Assaig sobre el veritable art de tocar els instruments de tecla” editat l’any 1753, creà un nou estil d’interpretació musical que constituí la base per als tres grans músics del moment: F.J.Haydn, W.A.Mozart i L.v. Beethoven

FORMES INSTRUMENTALS Algunes formes del Barroc van

desaparèixer: la suite i el concert grosso.

D’altres van evolucionar: la sonata i el concert solista.

I unes altres van sorgir com a noves: la simfonia i la música de cambra

FORMES INSTRUMENTALS Les formes instrumentals del Classicisme són: la

sonata, la simfonia, el concert i la música de cambra (trios, quartets i quintets)

Totes aquestes formes mantenien una mateixa estructura fixada i establerta en aquesta època: la forma sonata. La diferència ve donada pel nombre i el tipus d’instruments que les interpreten.

Podem trobar aquesta estructura (la forma sonata) en la majoria de primers moviments d’obres instrumentals clàssiques.

La forma sonata està basada en dos temes musicals de caràcter diferent que es desenvolupen i es reexposen. El seu esquema formal és el següent:

FORMES INSTRUMENTALS: Esquema Forma Sonata Exposició:

Tema A (tònica) Pont Tema B (dominant) Petita cosa (repetició)

Desenvolupament

Reexposició: Tema A (tònica) Pont Tema B (tònica) Coda final

AUDICIÓ 3: Distingir tema A i B

OBRA: SONATA PER A PIANO OPUS 2 N. 3 EN DO MAJOR

COMPOSITOR: BEETHOVEN.

ESCRITA EN 1795 I DEDICADA A HAYDN

FORMES INSTRUMENTAL: SONATA Composició per a un instrument

harmònic (teclat) o per a un instrument harmònic i un de melòdic (sense orquestra)

Composició per quatre moviments: allegro (ràpid), andante (lent), minuet (moderat) i allegro finale (molt ràpid)

FORMES INSTRUMENTALS: CONCERT Composició per a un instrument solista amb

acompanyament d’orquestra.

El concert solista també podia ser per a dos instruments solistes (concerto doble) o per a tres instruments solistes (concert triple)

El pas del concert barroc al concert clàssic s’atribueix a Carl Philipp Emanuel Bach i Johann Christian Bach, fills de J.S.Bach. Aquests compositors també participaren de manera destacada en l’evolució de la simfonia.

Compost per tres moviments: allegro (ràpid), andante (lent) i allegro o allegretto (ràpid).

FORMES INSTRUMENTALS:SIMFONIA Composició per a orquestra (sense solistes)

F.J. Haydn és el compositor que més simfonies va compondre (un total de 04). Moltes d’elles tenen un sobrenom posat pel públic de l’època amb el qual se les coneix: “la sorpresa”, “El rellotge”, “L’ós”

Composició per quatre moviments: allegro (ràpid), andante (lent), minuet (moderat) i allegro finale (molt ràpid).

FORMES INSTRUMENTALS: TRIO, QUARTET I QUINTET Composició musical de cambra per a

agrupacions instrumentals reduïdes: tres instruments (trio), quatre instruments (quartet) o cinc instruments (quintet).

Constitueixen la música de cambra clàssica per excel·lència. Podem trobar diferents agrupacions instrumentals d’aquest tipus, però les més utilitzades són el quartet i quintet de corda.

Composta per quatre moviments: allegro (ràpid), andante (lent), minuet (moderat) i allegro finale o allegro (molt ràpid).

FORMES INSTRUMENTALSEls compositors anomenaven les seves obres amb el nom de la forma instrumental, seguit del nom de l’instrument solista (si n’hi havia) o d’un nom descriptiu, de la tonalitat i del mode. Exemples:

Sonata per a piano en do major(forma (instrument (tonalitat) (Mode)instrumental) solista)

Simfonia “La sorpresa” en sol major(forma (nom descriptiu (tonalitat) (Mode)instrumental) de la obra)

AUDICIÓ 4 Reconeix amb quin ordre sonen les

següents formes:

Sonata

Quartet

Simfonia

Concert

ELS INSTRUMENTS MUSICALS Alguns instruments cauen en desús com: l’orgue, el

clavecí, el llaüt i la flauta dolça.

En el seu lloc altres instruments s’ajusten a les noves exigències expressives com: el pianoforte, el clarinet i la trompa.

El pianoforte: substitueix progressivament el clavecí. És un instrument de corda percutida amb teclat que es caracteritza per produir sons suaus i forts, d’aquí el seu nom.

El clarinet: és un instrument de vent-fusta amb una llengüeta simple. Agafa importància a partir de les òperes de W.A. Mozart.

Els compositors escriuen obres per a solista pensant en aquest nous instruments.

LES AGRUPACIONS INSTRUMENTALS En un principi la música de cambra la

interpretaven aficionats. Com el seu nom indica (de l’italià camera, “habitació”), es tracta d’una música destinada als salons del palaus. Posteriorment, augmenta la seva complexitat i es compon per a músics professionals i sales de concert.

El quartet de corda és una de les agrupacions més característiques de l’època. Està integrat per violí I, violí II, viola i violoncel.

També són molt preuades les agrupacions de vent que toquen a l’aire lliure.

AGRUPACIONS INSTRUMENTALS L’agrupació més gran és l’orquestra. Podem

trobar fins a trenta instruments distribuïts en diferents seccions, encara que el seu nom és molt variable.

Durant el Classicisme, es conforma la base de l’orquestra actual.

La més important d’aquella època és l’orquestra de la capella de la cort de Mannheim, que estableix els principis de la disciplina orquestral i introdueix l’ús d’efectes sonors com el crescendo.

COMPOSITORS DEL CLASSICISME Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788)

Franz Joseph Haydn (1732-1809)

Johann Christian Bach (1735-1782)

Antonio Salieri (1750-1825)

Wolfgang Amadeus Mozart (1756-1791)

FRANZ JOSEPH HAYDN(Rohrau, 1732.Viena, 1809). Quan era només un infant, la seva privilegiada veu li obrí les portes a l’educació musical com a cantor de la Catedral de Viena. Va ser un gran professor i amic de Leopold Mozart i el seu fill WolfgangAmadeus.

La seva personalitat ens ha arribat com la d’una persona catòlica, aïllada, poc social, però extremadament honrada i senzilla. Abans de morir, a Viena ja gaudia de molta fama com a música. Va escriure 106 simfonies (per la qual cosa se’l coneix popularment amb el sobrenom de “papa Haydn”, com a pare de la simfonia), 84 quartets de corda, 17 òperes, tres oratoris i moltes altres obres.

Audició – Fitxa 2

OBRA: SIMFONIA “LA SORPRESA”(2N MOVIMENT)

COMPOSITOR: HAYDN

WOLFGANG AMADEUS MOZART(Salzburg, 1756-Viena, 1791). Va ser un nen prodigi que el seu pare, Leopold, va passejar per tots els països d’Europa per mostrar-ne la genialitat. La seva infantesa va discórrer entre grans viatges i cansades demostracions, fet que li va impedir viure la infància pròpia d’un nen. Des de petit va despuntar com un espontani compositor i un instrumentista molt hàbil. Sentia una gran admiració per Franz JosephHaydn, a qui va conèixer Ludwig van Beethoven.

Tot i que va gaudir en vida d’un gran èxit, va morir desolat i malalt, gairebé en la misèria. Va escriure moltes obres (41 simfonies, 20 òperes, 25 concerts per a piano, sis concerts per a violí, un concert per a clarinet, nou misses, etc.)

Audició –Fitxa 3

OBRA: “PETITA SERENATA NOCTURNA”

COMPOSITOR: MOZART

Audició –Fitxa 4OBRA: SIMFONIA NÚM. 40

COMPOSITOR: MOZART

COMPOSITOR PONT ENTRE EL CLASSICISME I EL ROMANTICISME

Ludwig van Beethoven (1770-1827)

En aquesta època han anat apareixent tota una sèrie de compositors que aportaren elements molt importants a l’evolució musical. El fruit de totes aquestesinnovacions queda recollit en la figura de Beethoven.

Beethoven simbolitza la culminació de la música clàssica en tots els seus aspectes. El seu geni, unit a la gran preparació fruit dels models dels grans músics clàssics ( C.P.E. Bach, Haydn i Mozart), va fer de la seva música la veritable propulsora del Romanticisme.

LUDWIG VAN BEETHOVEN(Bonn, 1770-Viena, 1827). Compositor i pianista alemany. Des de ben patit demostrà tenir un gran sentit musical. El seu primer mestre fou el seu pare, que era músic de la cort. Als onze anys ja va substituir una vegada l’organista de la cort. El 1792 es traslladà a Viena, on va rebre lliçons de Haydn i Salieri. En aquesta ciutat va viure la resta de la seva vida, i hi va compondre la major part de les seves obres. Pels volts de l’any 1801 començàa manifestar-se la seva sordesa, que li provocà una gran depressió. Tot i així, Beethoven va triomfar a Viena com a compositor i intèrpret, fins al punt que entre diversos nobles li pagaven un sou pel sol fet de viure i treballar en aquesta ciutat. El seu enterrament fou un veritable esdeveniment, al qual assistiren unes deu mil persones.

Distingim tres períodes en la seva obra: Primer període (1794-1800) Clàssic, Segon període (1800-1815) de transició, Tercer període (1815- 1827) Romàntic.

LUDWIG VAN BEETHOVEN: OBRES Beethoven clàssic:

Concerts per a piano (1, 2 i 4) Simfonies (1 i 2) Trio de corda Quartets op. 18 i septet op.20 Sonata “Patètica”

Beethoven de la transició: Oratori: Crist a les muntanyes de les oliveres Òpera: Fidelio Concert per a violí Simfonies (3-8) Quartets op. 59 “Rassumovski” Concerts per a piano (3 i 5) Sonata “Clar de lluna”

Beethoven romàntic: Missa solemnis en re major Simfonia “Coral” (9) Quartets op. 130, 131, 133 (Gran fuga) i 135 Sonata “Hammerklavier”

Audició –Fitxa 5

OBRA: CINQUENA SIMFONIA1R MOVIMENT

COMPOSITOR: BEETHOVEN