UN LLIBRE-BISTUR QUE DISSECCIONA L'HORROR I LA MALALTIA DE

TALLER LLUNTIC (Procs a la Cultura Catalana IX)

VOLUM V, pp 81-100 (Antdot per Maria Muntaner)

81

82

Document A3

83

84

Document A4

Anunci censurat de 'JUDICI AL PENSAMENT DE PEDAOS BRUTS' a la revista 'El Temps' nm, 239, pg, 76. Valncia 16-22 de gener 1989.

85

86

Anunci ntegre de 'JUDICI AL PENSAMENT DE PEDAOS BRUTS'. Jutjat nm. 13, sumari 115/86, secci segona penal. Audincia provincial de Barcelona, dia 19 de gener de 1989, a les 10:15 hores.

DIJOUS 19 DE GENER 1989.- Josep Albert de TallerLluntic s jutjat a l' Audincia de Barcelona, jutjat nm. 13,per la querella criminal interposada per la professora RosaCabr i Monn, motivada pel text 'Missiva de Josep Alberta Rosa Cabr', publicat dins el llibre de Jaume Sastre'Freixura de porc o incitaci a la intolerncia' el setembre de1983 a la ciutat de Mallorca. El 1984, iniciada la querella criminal, l'acusaci particular de Rosa Cabr demanava unaindemnitzaci de 2.000.000 de pessetes, poc abans del judicidemanava 5.000.000 de pessetes.En el moment de comenar el magne judici a Josep Albert, Salvador Dal entra en coma irreversible mentre l'esperma de Taller Lluntic l'ofega de gust!

87

Document A5 Premsa

88

89

DILLUNS 23 DE GENER 1989.- A les 10:15 h. moria a l'hospital de Figueres Salvador Dal i Domnec. Vet aqu cinc imatges del nostre du Salvador Dal que anihilen tot ideal del b, del benestar, de l'amor, de la pau i de la felicitat poltica, s a dir, el mal etern als ulls plorosos d'un hierofanta.

90

91

92

93

Document A6

GIFT GAS ZYKLON INFORME DEMOLIDOR PER INTRODUIR UN GITANO ROS I LA

SEVA CARTA A LA CAMBRA DE GAS

...in un paese orribilmente sporco...Pier Paolo Pasolini

La histria d'ultraterror que contarem avui, ha hagut d'esperar

anys per inflar els processos qumics de transformaci d'una fruita en madura. Qu deim! En fruita podrida, res de madura. Podrida perqu el sistema evolutiu que ha portat des del 1988 en s difan i sense dubtes: Jaume Sastre i Font ha transformat el seu llenguatge des de Taller Lluntic d'aquell any, fins avui mateix, ben entrat el segle XXI, en una eina al servei del no-res del seu independentisme, en la realitat del seu servilisme a tot el ms reaccionari que deia combatre entre nosaltres. La lletra de Sastre que us presentam ni ell mateix la pot defensar ara ni mai ms, amb totes les contradiccions que arrossega a

94

l'esquena. Posau els vostres ulls de cul de tass davant la nostra escriptura i veureu la veritat de tot un episodi de descomposici d'un porc.

*El 25 d'octubre de 1988 Bartomeu Cabot de Taller Lluntic

manifest a Jaume Sastre, a Josep Albert i a Llus Maicas que convocaria una reuni per exposar un conflicte personal entre els dos primers, car precisament existia un judici pendent on Albert es jugava la vida o la mort i de rebot Taller Lluntic.

El 9 de novembre segent Bartomeu Cabot els torn convocar durgncia per atacar el Cobi Mariscal que donava una conferncia lendem, dia 10, a la Cambra de Comer de Palma. Maicas no assist, ni don cap senyal de vida. Sastre comparegu noms per repetir el que havia dit el 22 d'octubre, que no volia saber res mai ms de Josep Albert, i que, en tot cas, ell ja contestaria Mariscal, i part. De tothom s sabut que noms Albert i Cabot enfrontaren la seva violncia i meravella, Floquet de Neu encula el Cobi Mariscal, el 10 de novembre 1988, amb una multitud emprenyada i espantada. Fins i tot un espectador, sense identificar-se, crid que en sortir pegaria a Bartomeu Cabot. Tanmateix, aquell mig annim, no es present en haver finalitzat l'escndol, i de tot aix n's testimoni Sebasti Vidal i Joan. A Jaume Sastre ning el va poder veure. Simplement, no hi era.

El 14 de gener de 1989 Cabot engega altre cop una reuni de Taller Lluntic, sota el sumari extrem del proper judici a l'Audincia de Barcelona el 19 de gener de 1989, per la demanda de la professora Rosa Cabr i Monn contra Josep Albert i Morey, amb motiu de la Missiva de Josep Albert a Rosa Cabr, publicada dins el llibre de Jaume Sastre Freixura de porc o incitaci a la intolerncia (Taller Lluntic, 1983). Era importantssim doncs, lector de poca memria, que fos aquell dia i no un altre, desprs d'un perode ms que suficient dereflexi i autocrtica, lassenyalat per aclarir de una puta vegada diferncies personals, i enfortir l'estratgia collectiva en el Procs a la Cultura Catalana, llanat per Taller Lluntic a l'inici de la querella de Cabr contra Albert (vegeu sens falta El Correu de Son Coc nm. 7 juny 1985).

Poc abans de comenar la reuni pblica de Taller Lluntic,95

96

convocada, com hem dit ms amunt, per Cabot al local d'Umbilical S.A., d'Inca el 14 de gener de 1989 a les 17 hores, comparegu Jaume Sastre per fer-li a mans una lletra, i tot seguit s'esfum. Al document que reprodum diu que ms endavant li donar explicacions per escrit. D'aquesta manera Sastre desapareixia de l'escena de tot Taller Lluntic, i donava per perduda la llibertat ms absoluta de pronunciar-se, manifestar, opinar, insultar, compixar, de pegar, de matar, etc, davant el testimoni ms poders que sn les cmeres de televisi lluntiques. Alhora renunciava, el molt porc trador, al que no es pensava mai: a la Glria de Taller Lluntic en haver guanyat el judici a la puta professora Rosa Cabr, a lxit ms precis de la creativitat contra el patriotisme miserable. Ni mil anys seran suficients per encabir dins els nostres collons el goig div d'aquesta gesta!Com era d'esperar la convidada Joana Maria Romaguera no va comparixer ni va donar cap senyal de vida, ni llavors ni mai ms a cap membre de Taller Lluntic. No s gens dubts que Jaume Sastre evits tamb la presncia d'aquella idiota, cagat de por que ella digus beneitures que destapassin la seva nulla capacitat sobre plstica o escriptura i mostrs els seus gustos artstics independentistes davant Taller Lluntic. La qual cosa, s clar, hagus fet que nosaltres li tallssim el cap all mateix davant ell.

Un cop escrites aquestes precisions, anem definitivament al bess analtic del text que triturarem.

*

Del 14 de gener al 2 de mar de 1989 Jaume Sastre necessitava escriure una lletra a Bartomeu Cabot per aclarir en primer lloc davant ell mateix, car a la pg, 17 afirmava Encara a vegades no mho acab de creure i em fot cops per les paretsun assumpte intern de Taller Lluntic. Ni ms ni manco que la brega que shavia esdevingut entre Sastre i Josep Albert, en presncia de Cabot, de Joana Maria Romaguera, i de Julie Thomas, al Bar Martim de Cala Rajada, el 15 doctubre de 1988. Una brega que Sastre qualifica dins la seva lletra de microscpiques diferncies personals. (Ibid, pg, 3).

Som davant un document que ha seguit un cam, previsible per Taller Lluntic, com a prova evolutiva de linfeli autotrador que s

97

98

Jaume Sastre. El seu ttol, Carta certificada del 2 de mar de 1989 de Jaume Sastre a Bartomeu Cabot, s el que li va posar Cabot, ats que Sastre no lhavia encapalada amb cap. La seva ruta fou molt senzilla. Bartomeu Cabot decid, immediatament de rebre lescrit, de publicar-lo en facsmil, amb una Nota de leditor, que aqu trobareu. Per Taller Lluntic fou molt clar tot duna que Sastre emprava les diferncies personals amb Josep Albert, a qu hem alludit, per badar tota la seva miserabilitat, transformada en projecte poltic, mentre encetava un plagi ridcul del trencament de Salvador Dal amb els surrealistes i en particular amb Andr Breton el 1936. Vegeu la citaci de Dal que situa Sastre al comenament de la seva epstola. I, daltra banda, hi ha tamb tota una influncia de Missiva de Josep Albert a Rosa Cabr, que prologa el llibre --avui ni reivindicat, ni citat per Sastre, ni per ning-- Feixura de porc o incitaci a la intolerncia. Jaume Sastre havia de destruir els que tenien ms afinitat amb ell, havia de superar la Missiva..., etc. Ha, ha, ha!

Pocs dies desprs, el 30 de mar del 1989, Antoni Guiscafr, editor de Documenta Balear, dins el bar lHavana de Palma, va comunicar a Bartomeu Cabot que el 28 del mateix mes, don la notcia a Jaume Sastre que nosaltres havem editat la seva lletra. Aquest va preguntar a Guiscafr si lhavem publicat amb un dibuix de Cabot. I aquell li respongu que no, que la donvem a conixer talment com ell lhavia enviat. Purament mecanografiada, doncs, i amb algunes fotocpies (absolutament banals, en prova que no havia aprs res dins Taller Lluntic), de Floquet de Neu, de Tolo Gell, dun fotograma del film All que el vent sen dugu

Fetes aquestes descripcions documentals, no cal dir al lector (perqu ja ho haur endevinat), que Jaume Sastre es pensava, amb tota la seva descomposici mental, que encara treuria una edici lluntica de puta mare, com a comiat del nostre collectiu; i podria exhibir pel mn la seva lletra com a cap curucull de lescriptura lluntica, amb la collaboraci de Bartomeu Cabot. Tanmateix, Taller Lluntic va arribar a la conclusi que ens trobvem davant un trador, en primer lloc al llenguatge que llavors exhibia, i en definitiva a lesperit assass que hem engendrat. La tradoria de Jaume Sastre s innata. Ho hem demostrat a Un llibre-bistur. Canvia de jaqueta dissimuladament, per mai s invisible la seva posici de cada vegada ms reiterativa, buida de creativitat, i, per descomptat, desmentidora de la seva afirmaci: la centrosfera ms irreductible i insubornable dun

99

LLUNTIC s el seu desig despietat, delirant i cruel sense mida. En conseqncia doncs, us faig a saber que jo no renunci en cap moment a aquest quadre psictic agut. (Carta CertificadaIbid, pg, 3). Si Jaume Sastre no ha trat aquests mots sense aturar des que fot el camp de Taller Lluntic, que sens demostri. En primer terme, es delata,

100