visióde

sem

bre

200

9 |

núm

.5

Revista Localret. Impulsem la societat del coneixement al servei de tots els municipis

L’ENTREVISTA

VISIÓ ACTUALITAT

Catalunya signa el Pacte nacional per a les infraestructures

VISIÓ SOCIAL

El sector turístic es bolca a Internet

VISIÓ LOCALRET

Els ajuntaments catalans inicien la licitació dels

serveis de telecomunicacions

Manel J. Ferré, alcalde d’Amposta

VISIÓ MUNICIPAL

El Prat instal·la oficines virtuals

editorial sumari

Les infraestructures invisibles

“No podem guanyar el lloc que ens correspon en l’economia del segle XXI amb infraestructures del XX”. Aquesta frase és del President de la Generalitat, José Montilla, com a part fonamental de la necessitat que Catalunya s’hagi dotat d’un Pacte Nacional d’Infraestructures.

El Pacte Nacional d’Infraestructures és, sens dubte, un transcendental punt d’inflexió que ha de suposar donar resposta a reivindicacions històriques amb dota-cions econòmiques suficients i calendaris creïbles i assumibles. Tanmateix, aquest Pacte també és fonamental perquè posa a tots els signants, començant pel mateix Govern de la Generalitat, davant del plantejament del disseny estratègic de l’horitzó de Catalunya.

Avui és imprescindible que els ciutadans i les mercaderies es puguin moure el més ràpidament, el més econòmicament i de la forma més segura possible. Però si és important que acabem amb les deficiències d’infraestructures tradicionals que arrosseguem com a país, més ho és per al futur posar-nos a l’alçada dels països més avançats del món en matèria de telecomunicacions. Si fins el moment s’ha posat l’esforç en el ciment, l’asfalt o el ferro, el segle XXI està marcat pel desenvolupament de les telecomunicacions.

Catalunya ha de tenir, com a país que vol progressar, les infraestructures que permetin la millor mobilitat de les persones i els productes, però l’actual societat del coneixement, es basa en l’intercanvi de la informació i l’economia prioritza els productes i els serveis amb més valor afegit.

Des de Localret hem apostat perquè les telecomunicacions estiguin a l’abast de tota la població i de tot el territori, sense escletxes digitals. Durant els darrers anys, tant des de les administracions públiques com des del sector privat, s’ha fet un gran esforç per portar la telefonia i la banda ampla a l’àmbit rural i als nuclis més petits i allunyats. Però no n’hi ha prou. Si Catalunya vol continuar formant part dels països desenvolupats ha de comptar amb unes telecomunicacions competitives i amb ús transversal i universal. A banda de les comunicacions en mobilitat, el futur passa in-defectiblement per les xarxes de nova generació (NGN) basades en la fibra òptica, les quals proporcionen una amplada de banda molt superior a les xarxes actuals.

Aquestes noves “infraestructures invisibles” no les faran amb el ritme necessari les operadores privades fora dels nuclis densament poblats. Des de l’àmbit públic s’han d’impulsar aquestes infraestructures perquè tot i tenir escassa visibilitat són imprescindibles per a la societat actual.

5 visió ActuAlitAtQuè aporta el Web 2.0 a la comunicació política?

10 visió sociAlEl sector turístic es bolca a Internet.

12 l’EntrEvistAManel J.Ferré, alcalde d’Amposta.

16 visió dEl mónLes principals tendències que arriben al món de la societat de la informació.

18 visió tEcnològicAPlataforma de contractació electrònicaper als ens locals.

20 visió locAlrEtEls ajuntaments catalans inicien la licitació dels serveis de telecomunicacions.

24 visió municiPAlL’Arboç disposa de servei WiFi i WiMAX.

30 AgEndA

desembre 2009 | núm.5

opinió

Editor: localret · disseny i maquetació: servinter Jochnet, s.l. · Periodicitat trimestralFotografia: Localret · Impressió: Gráficas Monterreina · Dipòsit legal: M-39052-2008Localret: c/Llacuna, 162, 3a pl., 08018 Barcelona · Tel.: 93 486 14 30 · www.localret.cat · e-mail: comunicacio@localret.catDistribució: Servinter Jochnet, S.L. · Tel.: 93 218 53 99 · e-mail: info@servintercomunicacion.estots els drets reservats. Queda prohibida la reproducció total o parcial sense l’autorització escrita de l’editor.

Localret celebra aquest mes de de-sembre la seva Assemblea General. És una bona ocasió perquè el con-

junt dels ens locals catalans fem un balanç de l’actual situació i ens plantegem els rep-tes que tenim per endavant.

La celeritat amb la qual vivim en les nostres activitats quotidianes i la necessitat de respondre amb celeritat als problemes diaris ens aconsellen, de tant en tant, atu-rar-nos un minut i analitzar, amb una certa perspectiva, com han evolucionat les admi-nistracions locals i quins reptes i objectius tenim plantejats en l’horitzó més proper.

Pel que fa a l’àmbit d’actuació de Lo-calret, les infraestructures de telecomuni-cacions i l’impuls de la societat de la in-formació, hem de fer, sense caure en el cofoisme però tampoc en la falsa modès-tia, un balanç satisfactori. El principal, des del meu punt de vista, és que hem con-tribuït a situar com a prioritat en totes les agendes la necessitat de dotar Catalunya, en el seu conjunt, d’una sòlida base per al desenvolupament de les telecomunica-cions i de tots els serveis associats que pi-voten al voltant de la banda ampla.

Avui no hi ha cap persona, institució, col·lectiu o empresa que no consideri im-prescindible per al futur de la nostra so-cietat tenir uns ciutadans preparats per a

la societat de la informació i un país dotat de les infraestructures necessàries per al seu desenvolupament.

En aquest sentit vull destacar que avui, com defensem des dels ajuntaments, tam-bé hi ha un consens generalitzat que les administracions públiques, des de les ins-titucions de la Unió Europea fins a les lo-cals, han de complementar els espais que per raons de rendibilitat econòmica no co-brirà, o ho faria deficientment, la iniciativa privada. L’extensió de la societat de la in-formació ha de ser transversal, a tot el te-rritori, arribant a tots els ciutadans i bene-ficiant tots els sectors econòmics, socials i culturals.

Tenim per endavant el repte de transfor-mar els ajuntaments, consells comarcals i diputacions en veritables administracions electròniques, al servei dels ciutadans les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. L’objectiu és que l’aplicació de les noves tecnologies no només faci més accessible l’administració pública als ciutadans, sinó que la transformi des de dins. Les TIC ens han demostrat que fent un bon ús ens aju-den a millorar el funcionament intern de les administracions, ésser més eficient en la gestió dels serveis públics i, un aspecte cada vegada més important, acostar més la gestió als ciutadans, fent-la més trans-parent i fent-la més participativa.

Noves solucions per als nous reptes

Pere Navarro i MoreraPresident de Localret i alcalde de Terrassa

vis

ió lo

ca

lret | v

isió

ac

tua

litat

5

Els V Premis CATCert de Signatura Electrònica, orga-nitzats per l’Agència Catalana de Certificació (CATCert), van guardonat les iniciatives d’ús de la signatura electrònica als ajuntaments de Sant Just Desvern, Manlleu, Vilanova i la Geltrú i la Diputació de Tarra-gona com a reconeixement a “l’esforç de les organitzacions en la promoció i l’ús de la sig-natura electrònica”.El premi a la millor iniciativa d’ús de la signatura electrònica a les administracions locals cata-lanes petites i mitjanes va re-caure als ajuntaments de Sant Just i de Manlleu. El president de Localret, Pere Navarro, va ser l’encarregat de lliurar el premi a l’alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà, i al cap d’informàtica, Pere Galindo, per la implantació digital en la tramitació dels expedients d’aprovació de despeses i la integració amb l’iArxiu.

El secretari general de Governació, Jaume Oliveras, va lliurar el guardó a l’alcalde

Manlleu, Pere Prat, per la im-plantació de la signatura elec-trònica en la gestió adminis-trativa mitjançant l’expedient digital.La millor iniciativa a les administracions locals catala-nes grans va ser per a la Di-putació de Tarragona, per la difusió de l’ús de la signatura electrònica en el territori que suposa l’ús de l’E-CATÀLEG, una aplicació web per a la gestió de les programacions culturals dels ajuntaments de la demarcació. L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú va ser guardonat per la implantació de Firmadoc amb signatura electrònica a la gestió econò-mica financera.

La millor iniciativa a la Ge-neralitat de Catalunya va ser per a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC).

El Col·legi de Registradors de la Propietat i Mercantil de Catalunya va rebre el premi a d’altres administracions i el premi per al sector privat va ser per Albalia Interactiva.

Els V Premis CATCert de

Signatura Electrònica van po-sar punt i final a les Jornades de Signatura Electrònica, que s’han celebrat els dies 10 i 11 de novembre al Palau de Con-gressos de Fira de Barcelona.

Les Jornades són un fòrum de debat que tenen com a objectiu contribuir al desenvolupament i la divulga-ció de la signatura electrònica i la certificació digital. Durant aquesta edició de les jorna-des es van debatre les no-vetats normatives en aquest àmbit, com el Decret per a l’impuls i el desenvolupament dels mitjans electrònics a la Generalitat de Catalunya; la Llei d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics; la Llei de contractes del sec-tor públic i la Llei d’impuls de la societat de la informa-ció, entre d’altres. Segons dades de les Jornades, les administracions locals cata-lanes presten 9.000 serveis i tràmits als ciutadans a través de certificats digitals emesos per CATCert. z

Nova empenta al DNI electrònic

VISIÓ ACTUALITAT

El Govern estatal ha donat un nou l’impuls fomentar l’ús del DNI electrònic amb un pla d’actuació que suposa una inversió de quasi 14 milions d’euros. Aquest pla inclou, en-tre d’altres iniciatives, la distri-bució gratuïta de lectors i el re-partiment de fulls informatius. També es contempla més de 30.000 sessions de demos-tració a les principals oficines d’expedició.

Avui 13 milions de ciuta-dans disposen de DNI elec-trònic però la seva utilització és encara molt escassa. Les previsions de l’administració apunten que a començaments de 2010 hi hauran més de 14 milions de documents elec-trònics en circulació, amb un ritme de sis milions anuals. El DNI electrònic i el tradicional coexistiran fins el 2017. Cata-lunya és la segona comunitat, després d’Andalusia, amb més nombre de nous documents, amb un total d’1,9 milions. z

V Premis CATCert

6v

isió

loc

alre

t |

vis

ió a

ctu

alit

at

VISIÓ ACTUALITAT

Què aporta el Web 2.0 a la comunicació política?

La simplificació de les eines d’Internet i la facilitat amb la qual els usuaris poden passar de ser consumidors d’informació a creadors d’informació i d’opinió, està configurant el fenomen anomenat Web 2.0. Aquesta accessibilitat, facilitat de con-sum i de generació de missatges, ha creat nous canals de comunicació, molts dels quals esdevenen veritables xarxes socials, on la relació ha deixat de ser jerarquit-zada i s’estableix una retroalimentació constant. El Web 2.0 ja no distingeix entre emissors i receptors, establint-se una comunicació o una relació “de diàleg”.

Aquest fenomen està generant un replantejament de la comunicació entre els polítics o els càrrecs electes i els ciutadans. Visió Localret ha volgut conèixer l’opinió d’alguns destacats dirigents polítics que utilitzen les eines del Web 2.0 per a la seva comunicació amb els ciutadans.

Ernest Benach i PasqualPresident del Parlament de Catalunya

Una doble oportunitat: per als polítics i per als ciutadans

Les eines 2.0 transformen el que fins ara hem entès com a comunicació política. Les TIC aporten una doble oportuni-tat. Una per als polítics, que tenen la capacitat d’explicar als ciutadans què fan, què pensen, què senten. Gràcies a les TIC, per exemple, tothom que vulgui pot consultar la meva agenda, les meves opinions expressades en els blocs, el que llegeixo o considero interessant de llegir, etcètera. Això, i especialment en uns moments en què hi ha un escepticisme creixent res-pecte a la política, és molt important. I ho és perquè els ciuta-dans agraeixen aquest exercici d’obertura i transparència, ja que els permet conèixer què fem, en què dediquem temps i energies els polítics en actiu. La majoria dels polítics treballen, i treballen molt, i és bo que tinguem canals de comunicació amb els ciutadans per fer-los partíceps de la nostra activitat, que és, de fet, una activitat que busca el benefici col·lectiu.

Deia que les eines 2.0 són una doble oportunitat. Ho són per als polítics, però també, i especialment, per als ciutadans. La comunicació en xarxa permet que avui les relacions entre totes dues parts no siguin verticals i, per tant, jeràrquiques, sinó horitzontals, de manera que tothom hi pot dir la seva en les mateixes condicions.

Cal que en política passem del “parlar a” al “parlar amb”, perquè “parlar amb” obliga a escoltar, a interactuar. Aquesta és la revolució més important.

www.ernestbenach.catblocs.mesvilaweb.cat/ebenach

www.parlament.cat/web/presidentwww.facebook.com/pages/Ernest-Benach

www.flickr.com/photos/ernestbenach

Miquel Iceta LlorensPortaveu del Grup Parlamentari

Socialistes - Ciutadans pel Canvi

La política s'enfronta avui a greus problemes. Sotmesa a l'economia, ha perdut pes i influència en el món globalitzat, té dificultats per proporcionar una explicació del que passa, apareix com allunyada de la ciutadania i sembla incapaç de fer front als reptes del futur.

Cal certificar la defunció de la política 1.0. El segle XXI exi-geix una política 2.0. Una política capaç de millorar el seu arre-lament a les realitats locals, capaç de proporcionar solucions globals als problemes globals i capaç de situar la ciutadania en el centre de la reflexió i l'acció col·lectives.

Internet està impulsant canvis culturals més profunds que els introduïts per la impremta, la ràdio o la televisió.

Per primer cop el lector, l'oient o l'espectador pot esdeve-nir actor. Internet és interactivitat i apoderament, ha relativitzat el poder, ha revaloritzat la creativitat i el talent, ha estimulat la creació, l'autoorganització, l'activisme, el contrast entre diver-ses fonts d'informació i la crítica; ha trencat fronteres i promou una il·limitada connectivitat entre persones, facilita l'accés al coneixement i el pas a l'acció i, a més, ho fa a velocitats verti-ginoses, instantàniament.

Podem avançar des de la democràcia representativa a la democràcia deliberativa, en la que no sols elegim represen-tants sinó que participem en l'elaboració de propostes. El Web 2.0 obre el camí a la política 2.0, al federalisme digital.

www.iceta.orgdiaridemiqueliceta.wordpress.com

Política 2.0, federalisme digital

7v

isió

loc

alre

t | vis

ió a

ctu

alita

t

7

Dolors Camats i Luis Portaveu del Grup Parlamentari

d’Iniciativa per Catalunya Verds - Esquerra Unida i Alternativa

Nou enllaç entre la política i la ciutadania

Les noves tecnologies, sense substituir la participació presencial, permeten la proximitat entre ciutadania i política, donen més visibilitat a la veu dels usuaris i influeixen en el procés de reestructuració dels sistemes polítics.

L’aposta d’ICV per la radicalitat democràtica ha de ser-vir per crear una identitat digital coherent amb els valors de l’esquerra verda. La xarxa és una eina clau per la nova gover-nança i una finestra al diàleg. La política no ha d’oblidar, però, que la condició indispensable del Web 2.0 és la interacció. Si ens obrim a la xarxa, hem d'estar disposats a escoltar, argu-mentar i contestar, per no convertir les xarxes socials en un simple aparador. Internet te llums i ombres: el perill d'una xar-xa sorda a la ciutadania. Hem de combatre la fractura digital, perquè hi ha zones a Catalunya sense connexió garantida, i no perpetuar l’exclusió d’una part de la població.

La xarxa és el futur i la política n’ha de ser protagonista. Utilitzem el Web 2.0 per acabar amb la desafecció política però sense caure en el triomfalisme “naïf” de pensar que el 2.0 serà la fórmula de l'èxit perquè el que compta és el mis-satge, i hem de procurar que allò que diem respongui a les necessitats reals.

camats.blogspot.com | twitter.com/dolorscamats

Albert Batalla i SiscartAlcalde de la Seu d’Urgell i Diputat del Grup

Parlamentari de Convergència i Unió

Pensament 2.0

Com si d’una nova moda es tractés, molta gent ja parla de la política 2.0, és a dir, aquella que també utilitza les noves eines digitals per informar, conèixer, iniciar debats o prendre decisions. Però al contrari d’una moda que avui arriba i demà marxa, aquest concepte ha arribat per quedar-se i, m’atreviria a dir per provocar una revolució.

En el temps que fa que utilitzo eines com el bloc, el fa-cebook, el twitter o el flickr he observat que, el 2.0, tal com explica com molt bé Antoni Gutiérrez Rubí, suposa una “re-generació social que connecta amb moviments de fons de la nostra societat”: el coneixement compartit, la creativitat per-manent i la innovació, la col·laboració i l’aplanament de les estructures verticals, l’interès per a temes personals i del dia a dia, la mirada global en l’actuació local... Tot plegat comporta un nou terreny de joc amb unes noves normes que reconeixen i donen valor al referent i no a la jerarquia.

Finalment, malgrat la importància de no descuidar aquest nou terreny de joc digital i l’accés a nous públics tradicional-ment allunyats de la política, cal no oblidar que el 2.0 mai no pot substituir la presència directa, el tu a tu entre electe i ciu-tadà, que esdevé fonamental en l’aprofundiment democràtic de la nostra societat.

albertbatalla.cat

Santi Rodríguez Serra Regidor de Vilanova i la Geltrú i Diputat del Grup Parlamentari del Partit Popular de Catalunya

Subjectes actius de la política

Les noves tecnologies estan revolucionant el món de la comunicació política. A partir de l’aparició d’aquests nous mitjans han començat a minvar les quotes dels mitjans de comunicació de masses. Això obliga a diversificar els missatges entre diferents mit-jans que, a més, ofereixen l’oportunitat de segmentar la informació. El Web 2.0 no és aliè a aquest procés i si bé no es pot pretendre arribar a molts interlocutors directament ni distribuir missatges personalitzats. Així mateix, apareix un nou factor: la bidireccionalitat de la informació, és a dir, hi ha feedback immediat, el que permet avaluar l’acceptació dels missatges.

Un altre dels aspectes a considerar és que cada vegada més ciutadans, i sobretot els joves, utilitzen com a únic mitjà d’informació la xarxa, i per tant, per comunicar-nos amb ells, només ho podrem fer a través d’aquesta via.

El Web 2.0 és un pas en la tecnologia, que pot apropar els polítics als subjectes de la seva acció, els ciutadans. Si a l’inici Internet va permetre obrir les administracions 24 hores, ara el Web 2.0 ha de permetre que la política sigui fruit de la interacció directa entre els ciutadans i els polítics, i per tant, que els ciutadans deixin de ser subjectes passius de la política i adoptin un paper actiu.

santirodriguezserra.blogspot.com

8v

isió

loc

alre

t |

vis

ió a

ctu

alit

at

VISIÓ ACTUALITAT

Catalunya signa el Pacte nacional per a les infraestructures fins el 2020

En l’àmbit de les telecomunicacions el Pacte considera que cal assegurar la con-nectivitat arreu del territori a les tecnolo-gies de la informació i la comunicació (TIC), és a dir, la presència d’infraestructures que permetin a la població gaudir dels serveis més avançats de comunicacions electrò-niques.

Els objectius són garantir l’accés als serveis bàsics de les comunicacions elec-tròniques; assegurar la cohesió digital; millorar o construir les infraestructures de comunicacions necessàries per a la mi-llora de la competitivitat de les empreses, l’eficiència de l’Administració i la qualitat de vida de la ciutadania.

El Pacte preveu:- Universalitzar l’accés als serveis de telecomunicacions: garantir que tots els nuclis de més de 50 habitants i tots els centres de producció disposin de banda ampla, telefonia mòbil i televisió digital te-rrestre abans del 2010.- Telefonia mòbil: promoure el desple-gament integral de la telefonia mòbil de tercera generació (UMTS) perquè el 2010 arribi a la majoria de poblacions, polígons industrials i xarxes de transports i fixar els objectius de desplegament de les xarxes de nova generació (NGN).- Crear i potenciar anelles sectorials con-nectades amb fibra òptica. z

Els principals sectors econòmics, socials, polítics i institucionals han signat el Pacte nacional per a les infraestructures de Ca-talunya. Es tracta d’un acord que consen-sua les actuacions prioritàries fins al 2020 en el àmbits de la mobilitat, l’aigua, els residus, l’energia, les telecomunicacions i el sòl. En els propers 12 anys s’invertiran més de 100.000 milions d’euros. localret és signatari del Pacte.

Girona, les Terres de l’Ebre, Lleida, Camp de Tarragona, l’Alt Pirineu i la regió sanitària central ja han incorporat aquesta nova eina. L’àrea de Barcelona ho farà durant l’any 2010. Amb la recepta electrònica l’usuari no s’ha de desplaçar al CAP o centre de salut per recollir la seva prescripció mèdica.

La recepta electrònica es gestiona a qualsevol farmàcia i és útil per a les per-sones amb mobilitat reduïda, pacients amb tipologies cròniques i és adient per al control dels medicaments. Amb la recepta electrònica es pot exercir més control sobre l’acumulació de medicaments per part dels ciutadans i també s’ha convertit en una mesura de prevenció contra el frau, ja que el farmacèutic pot llegir, gràcies amb un sistema informàtic, tota la informació lligada al pacient i els medicaments que pren. z

Des de la seva implantació parcial al 2008, a Catalunya ja s’han expedit més de 12 milions de receptes electròniques a més de 700.000 usuaris.

La recepta electrónica entra amb força

El creixement de la telefonia mòbil és tan ràpid que aviat s’esgotaran els números que comencen per 6.

El Ministeri d’Indústria ha decidit que els mòbils començaran pel número 7 quan s’esgotin els 100 milions de nú-meros amb el clàssic 6. L’objectiu d’obrir un nova xifra és afavorir l’obertura de nous serveis associats a la telefonia mòbil i proporcionar recursos de nume-ració a nous operadors. z

Els mòbils tindran nova numeració

9v

isió

loc

alre

t | vis

ió a

ctu

alita

t

Els primers pressupostos electrònics

Desplegament de fibra òptica als polígons

L’import màxim d’aquesta licitació és de 472.000 euros, i comportarà la cons-trucció d’obra i les instal·lacions neces-sàries per al desplegament de xarxa d’accés de fibra òptica als següents polí-gons industrials: Pla de Santa Anna (Sant Fruitós de Bages), CIM La Selva (Riude-llots de la Selva), Els dolors (Manresa), Po-lígon de Navàs (Navàs), Les Gavarres (Ta-rragona), CIM Lleida i Camí dels Frares (Lleida), Plans de la Sala (Sallent), Les Co-mes (Igualada), Entrevies (Tarragona), El Grau (Sant Fruitós de Bages) i Baix Ebre (Tortosa).

Aquesta contractació s’emmarca dins la iniciativa Banda Ampla Rural, promo-guda per l’STSI i cofinançada amb fons

FEDER de la Unió Europea. La iniciati-va té com a objectiu fomentar la compe-titivitat del teixit industrial català gràcies a l’aplicació de recursos TIC avançats, i s’articula mitjançant dues grans línies d’actuació: polígons industrials i anelles sectorials.

“Polígons industrials”, la primera, con-sisteix en el desplegament successiu d’infraestructures de fibra òptica per do-tar de connectivitat aproximadament de 34 polígons industrials de Catalunya. A data d’avui ja es disposa dels estudis d’enginyeria previs per a més de 20 polí-gons, dels quals ara se’n licita la construc-ció de l’obra civil per a 12 d’ells. z

Per primera vegada, el Projecte de llei de pressupostos de la generalitat per al 2010 s’ha lliurat per via telemàtica, és a dir, que no se n’editarà cap vo-lum en paper.

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) del departament de governació i Administracions Públiques ha començat el procés de contractació de la direcció d’obra i de requisits complementaris per a la realització de l’obra civil i les instal·lacions necessàries per al desplegament de la xarxa d’accés de fibra òptica a 12 polígons industrials de catalunya.

El català és el 8è idioma als blocs

Per als experts, aquest fet signifi-ca una símptoma de l’excel·lent salut del català a la xarxa en comparació al pes demogràfic de Catalunya, gai-rebé deu milions de catalanoparlants al planeta.

Entre les principals conclusions del Simpòsium s’apunta que la Xarxa no tornarà a ser un territori exclusiu de l’anglès perquè les noves xarxes socials obren les portes al multilin-güisme. z

El recent Simpòsium Internacional sobre multilingüísme i ciberespai ha posat de manifest que el català és el vuitè idioma del món amb més activi-tat als blocs i el quinzè a Wikipèdia.

Això representa un estalvi de 2.300.000 pàgines i de 35.000 euros. En llenguatge informàtic, la mida del llapis de memòria que el conseller d’Economia i Finances va lliurar al president del Parlament és de 22 Mb.

Aquesta transferència electrònica s’ha pogut fer gràcies a un nou aplicatiu infor-màtic, desenvolupat pel Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participa-ció, que ja funciona des d’aquest curs polític per a l’elaboració i tramitació de totes les respostes parlamentàries, sol·licituds d’informació i informes de compliment de mocions i resolucions. Tots els departaments del Govern utilitzen el nou sistema, cosa que els permet treballar de forma simultània en la preparació de respostes i compartir tota la informació sense intercanviar papers ni correus electrònics. Tot plegat, estalvia costos i temps. El circuit en xarxa serà totalment complert quan s’incorpori la signatura electrònica i el registre electrònic. z

10v

isió

loc

alre

t |

vis

ió s

oc

ial

VISIÓ SOCIAL

El mercat turístic depèn de la infor-mació. Abans funcionava el boca-orella i les campanyes publicitàries nacionals o internacionals a l’abast només de grans administracions marques turístiques de potencial com la Costa Brava o la Costa Daurada, per posar dos exemples. Avui, un viatger, ja sigui de Barcelona o dels Estats Units, que vulgui allotjar-se en una casa rural del Priorat o en un hotel luxós de Barcelona, amb tota seguretat buscarà informació de l’establiment, dels accessos, de les activitats i, fins i tot, recomanacions d’altres viatgers. I aquesta informació vol-drà trobar-la a Internet.

Les previsions de l’Organització Mun-dial del Turisme apunten que al llarg de les properes dècades es produirà un creixe-ment molt important del sector turístic, tant en nombre de turistes com de despeses fe-tes en cadascun dels seus desplaçaments. El creixement no serà uniforme, segons l’OMT, ni per zones ni per tipus de negoci. I només creixeran aquells que adaptin la seva oferta a les expectatives del públic i

La indústria del turisme s’ha convertit en un dels principals motors econòmics de Catalunya. Pàgines web, fòrums 2.0, gestió integral, màrqueting digital, serveis de telecomanda amb PdA… tot un món d’aplicacions de noves tecnologies que ser-veixen per situar en un món global l’oferta turística des dels municipis amb més places hoteleres, fins a la casa rural més aïllada del país.

El sector turístic es bolca a Internet

que l’actualitzin permanentment.Internet s’ha convertit en la plataforma

de comunicació electrònica de la globa-lització perquè ha permès la connexió de mercats de tot el món. Cada cop més, el volum de les transaccions que es fa per la xarxa és més important i les institucions públiques i privades són conscients del seu efecte en la població. Les empreses turístiques no poden perdre el tren de les noves tecnologies i s’estan adaptant meto-dologies, productes i serveis a la xarxa. Po-sicionament de pàgines web als cercadors, utilització de keywords i les xarxes socials com Facebook o Twitter, etc. Els primers contactes que es van establir amb les TIC van ser amb les pàgines web –l’aparador al món-, però la tecnologia aplicada als serveis de continguts turístics és un àmbit d’activitat que cada vegada desperta més interès.

Segons la jornada “El Consum del segle XXI. Comprar i vendre a través d’Internet”, celebrada a finals de novembre, la venda de bitllets i transaccions turístiques s’ha

incrementat un 39% al 2008. L’únic sector que no està en crisi és el comerç electrò-nic.

Sistemes de localització, que permet situar la posi-ció exacta del viatger i li indica els punts d’interès més propers a la seva ubicació, amb informació detallada de la ruta d’accés, dades d’interès, el temps, el trànsit, els serveis més propers (hotels, restaurants, farmàcies, monuments, esdeveniments, etc.), localització via satèl·lit… Les orga-nitzacions turístiques estan desenvo-lupant nous projectes multi-canal per incloure Internet, mòbil o televisió digi-tal. I a tota aquesta infraestructura s’ha de sumar que la Comissió Europea destinarà 18 milions d’euros al 2010 per desenvo-lupar noves xarxes de telefonia mòbil de quarta generació (4G), que permetrà mul-tiplicar per 100 l’actual velocitat de con-nexió a Internet. Són molts ja els municipis

11v

isió

loc

alre

t | vis

ió s

oc

ial

amb vocació i tradició turística que veuen en aquestes tecnologies una bona manera d’oferir serveis amb valor afegit als viat-gers i de fomentar un turisme no estacio-nal, que vagi més enllà del valor segur de sol i platja.

Però les noves tecnologies són també eficaces per agilitar les relacions amb els

proveïdors a nivell turístic: es redueixen els costos, s’estableixen noves formes

de relació amb els clients gràcies als CRM (customer relationship mana-

gement), s’incrementa l’oferta de productes i serveis i també la de

clients.

Global i local

Els experts assenyalen dues vies de treball que han

de ser paral·leles i complemen-tàries. Per una banda un posicio-

nament global de la marca “Catalun-ya”, i per una altra una segmentació i

especialització de cadascuna de les ofer-

tes per satisfer un mercat més ample. El Web 2.0 i les xarxes socials són noves ei-nes de promoció que han de ser utilitzades per administracions públiques i per les em-preses. El primer pas ja s’està donant i els webs informatius es transformen en espais d’interacció de les persones. De fet la Ge-neralitat ja inverteix la meitat de les seves campanyes de promoció a Internet. Així hi ha la proposta “on line” de “haztefandeca-talunya.com”, amb enllaços a xarxes com Facebook, Twiter o Youtube, o el domini “catalunya.com” on es singularitza l’oferta turística per productes com la gastronomia, els esports, la cultura o la natura, o per seg-ments d’usuaris com el familiar o els pro-fessionals interessat per fires sectorials.

El recent 8è Congrés Internacional del Desenvolupament Rural, fet al Ripollès, centrat en la innovació i la recerca, va aler-tar que el sector turístic de la comarca no prestava prou atenció a les noves tecno-logies. Qualitat i excel·lència en el servei s’han d’acompanyar amb les noves eines per apropar-se als potencials clients i visi-

tants. Per al director de Turisme de Cata-lunya, Ignasi de Delàs, “Internet ha marcat un abans i un després” al màrqueting i pu-blicitat turística. A més, l’actual situació de dificultats econòmiques ha afavorit la con-tractació directa i a través d’Internet i la re-ducció de les activitats complementàries. Paral·lelament el ciutadà, cada vegada més, cerca informació, opinió i compara-tives abans d’escollir on passar les vacan-ces o uns dies de festa.

Segons dades de la Comissió del Mer-cat de les Telecomunicacions (CMT), durant el primer trimestre del 2009, el transport aeri (9,9%) i les agències turístiques i operadors de turisme (9,5%), es situen entre els sec-tors que més comerç electrònic generen. Els hotels, apartaments i càmpings, amb un 3,1% també es troben entre els sectors més dinàmics.

Alguns municipis com Roses han in-corporat les noves tecnologies com a una de les eines principals per a la promoció econòmica i turística. Per afavorir la com-petitivitat s’ha facilitat l’accés dels empre-saris a noves eines de gestió i promoció, i es treballa perquè la ciutat se singularitzi a la xarxa, aplicant models com la creació de la rosespèdia, situant el municipi en un geoportal o introduint la utilització dels codi QR per informar de manera individualitzada i “in situ” al visitant. z

Són molts els municipis amb vocació i tradició

turística que veuen en les TIC una manera d’oferir

serveis afegits als viatges

12v

isió

loc

alre

t |

l’en

tre

vis

ta

L’ENTREVISTA

Des de l’administració local

també tenim la responsabilitat de

ser impulsors en l’ús de les TIC

Com afronta l’Ajuntament el repte d’adaptar-se a les no-ves tecnologies?

L’Ajuntament i el conjunt de la ciutat d’Amposta fa temps que és conscient de la impor-tància transformadora que per al conjunt de la societat tenen les noves tecnologies. Des del mateix Ajuntament vam fer una aposta decidida i vam ser pio-ners en adherir-nos al projecte de ciutats digitals. Aquest pro-

jecte ens permet tenir una eina que ens ajuda a fomentar, do-nar a conèixer i posar a l’abast de les empreses, del teixit par-ticipatiu i de tots els ciuta-dans i ciutadanes en general les tecnologies de la informa-ció i la comunicació (TIC). Des de l’administració local creiem que també tenim la responsa-bilitat de ser impulsors i motors de l’ús de les noves tecnolo-gies. Hem de fer-ho bé i mos-

trar als ciutadans quins són els avantatges que comporta l’ús de les TIC, d’introduir-los en una nova cultura digital.

Amb quines infraestructures?

Des del primer moment hem cregut també imprescin-dible acompanyar aquest im-puls a les noves tecnologies amb la preparació de la ciu-tat pel que fa a les infraestruc-

El municipi d’Amposta, capital de la comarca del Montsià, no vol quedar-se al marge de la Socie-tat de la Informació. Amb una economia cada vegada menys dependent del sector primari, ne-cessita un territori connectat a les noves tecnologies. Pioners en el projecte de “Ciutats Digitals” preparen la ciutat per a les xarxes de telecomunicacions basades amb fibra òptica, a la vegada que han de treballar perquè els arribi el senyal de TDT o Internet i el senyal de 3G a les indústries i establiments turístics fora del casc urbà.

MANEL J. FErréAlcalde d’Amposta

13v

isió

loc

alre

t | l’en

trev

ista

tures. Actualment disposem d’una xarxa de telecomunica-cions basada en la fibra òpti-ca que uneix els diferents cen-tres de l’administració local. És una xarxa pròpia preparada per oferir serveis de banda ul-traràpida, tot i que encara te-nim alguns punt connectats per ràdioenllaç (WiMax). Per suposat, en un futur aques-ta xarxa es podria ampliar a tots els espais administratius i d’interès públic. Estem subjec-tes als condicionants econò-mics i a les necessitats d’altres administracions i institucions. Amposta vol formar part de les capitals de comarca que la Ge-neralitat vol connectar amb fi-bra òptica. Estem treballant

per tenir preparada la infraes-tructura per connectar els cen-tres d’ensenyament, el museu comarcal o l’hospital comarcal. La finalitat és connectar també totes les xarxes ciutadanes i polígons industrials.

I com es prepara interna-ment l’Ajuntament per con-vertir-se en administració electrònica?

L’Ajuntament està treba-llant per implantar un nou sis-tema de gestió d’expedients de manera telemàtica i per això comptem amb ajuts pro-cedents del Plan Avanza del Ministeri d’Indústria. Mentres-tant estem redefinint tots els procediments i planificant tota l’evolució cap a l’administració electrònica. Amb convenis amb l’EACAT (l’extranet de les

Amposta vol formar part de les capitals de comarca que la Generalitat vol connectar amb fibra óptica

14v

isió

loc

alre

t |

l’en

tre

vis

ta

L’ENTREVISTA

administracions catalanes), l’E-TRAM (que és el mòdul de gestió municipal de sol·licituds i tràmits per Internet integrat a la plataforma del Consorci AOC), i la Diputació de Tarra-gona estem treballant per inte-grar també tots els processos interns del mateix Ajuntament. L’adaptació a la Llei 11/2007 no és senzill per a municipis com el nostre, és un treball que requereix temps i recur-sos econòmics que no són fà-cils de tenir. Qualsevol progra-ma de gestió d’expedients té un cost d’entre 200 i 300.000 euros. Ara donarem un fort im-puls perquè rebrem uns ajuts del Plan Avanza.

Del projecte Amposta Ciutat Digital, quina és la iniciativa que més èxit està tenint?

Ens ha sorprès molt favora-blement l’acollida que ha tingut la participació ciutadana. Des

de les mateixes entitats i ciu-tadans s’ha dotat de molt con-tingut i eines aquest espai. Hi ha agendes molt dinàmiques que recullen les activitats que es fan, borsa de treball, mer-cat cultural i també tenen mol-ta utilitat les enquestes que es fan de manera periòdica. A Am-posta hi ha molts ciutadans, empreses i entitats que fan un ús habitual de la signatura digi-tal. El fet que des de CATCert, la Diputació i el Consell Comar-cal s’hagin fet campanyes i dis-tribucions d’identitat digital ha fet que sigui una eina molt uti-litzada.

I què és necessari millorar?Pel contrari estem intentant

millorar altres aspectes com la possibilitat d’allotjament de pàgines web per a empreses i comerços que encara no fun-ciona prou bé. Durant els úl-tims dos anys portem a terme

activitats i cursos de forma-ció per tal de promoure entre els ciutadans i les empreses la inclusió digital. Som cons-cients que des de l’àmbit local hem de fer tot el possible, tot allò que ens permet els nos-tres recursos, per lluitar contra l’anomenada “escletxa digital”. Ens dirigim a totes les edats i a tots els sectors, perquè el co-neixement i l’accés a les no-ves tecnologies ha d’arribar a tothom. Està bé que oferim ei-nes tecnològiques a ciutadans i empreses, però el més impor-tant és que les sàpiguen utilit-zar, al cap i a la fi, per exem-ple els establiments turístics, d’ofertes i de llocs on promo-cionar el seu negoci en troba-ran moltes més, a banda de l’espai que li puguem oferir.

Què pot aportar la participa-ció ciutadana telemàtica que no ofereix la presencial?

Hem d’estar molt atents als nous canals de comunicació

perquè ens ajudena millorar els

nostres serveis

15v

isió

loc

alre

t | l’en

trev

ista

Bàsicament la immediatesa del sistema, dóna als ciutadans una agilitat i una senzillesa molt valorada. Precisament des de l’Ajuntament estem estudiant la possibilitat de lligar aquest siste-ma amb el Servei d’Atenció Ciu-tadana (SAC). La participació ciutadana a través dels mitjans electrònics no es redueix només a la possibilitat que els ciutadans expressin les seves queixes, si-nó també cal valorar que per a nosaltres són molt importants les propostes i els suggeriments que ens arriben per millorar ser-veis. Hem d’estar molt atents a aquests nous canals de comu-nicació perquè ens ajuden a mi-llorar la qualitat dels serveis que prestem als ciutadans.

L’orografia del municipi afa-voreix, en principi, que no ha-gi d’haver problemes de co-bertura de telefonia mòbil. És així?

El cert és que és el nucli del municipi d’Amposta està ben cobert i no hi ha cap dificul-tat, el problema greu el tenim a molts pocs quilòmetres, als nu-clis del Poblenou del Delta o a l’Eucaliptus, amb cobertures deficitàries del 95% i, per su-posat, no arriba el 3G. A través del projecte Amposta Ciutat Di-gital estem analitzant la portada de senyals a través de radioen-llaç a aquests nuclis. Hem par-lat amb les operadores de tele-comunicacions, però no hi ha manera. La situació es redueix a una qüestió de negoci. No només el mòbil, sinó també la connexió a Internet és vital, per exemple, per donar serveis als establiments turístics com ca-ses de pagès i restaurants. Les empreses argumenten que no porten el senyal perquè no hi ha prou volum de negoci. No po-den al·legar cap altra motiu per no instal·lar les infraestructu-

res perquè des de l’Ajuntament, sempre que han aconseguit els requisits, ha atorgat les oportu-nes llicències. El cas és que, per exemple, Telefónica ja té les an-tenes, però encara no dóna el servei de 3G.

Les administracions públiques han d’invertir en infraestructu-res de telecomunicacions?

Queda claríssim que unes de les mancances que tenim a les Terres de l’Ebre són l’accés a les TIC i a la societat de la in-formació. Això ens represen-ta un “handicap” en uns mo-ments com l’actual, en què que patim problemes de deslocalit-zació i de pèrdues d’indústries a les nostres comarques. Des de l’àmbit local fem tot allò que podem al nostre abast i ens cal que el Govern intensifiqui l’esforç en dotar de recursos totes aquelles iniciatives lliga-des amb R + D. Seria una bona oportunitat per poder sortir de les actuals dificultats d’una ma-nera reforçada. En aquest sen-tit la ciutat d’Amposta durant els últims anys ha anat diver-sificant les seves activitats i el pes del sector primari s’ha anat compensant amb el desenvo-lupament del sector serveis i l’industrial. Per ser competi-tius necessitem no quedar-nos al marge de l’accés a les noves tecnologies.

Preparats per a l’apagada de la televisió analògica?

Si es fes avui mateix la meitat del municipi es quedarà en negre, no rebria cap senyal. Confiem que el Pla Catalunya Connecta s’acompleixi aquí a Amposta i es millori el senyal pel que fa a la Te-levisió Digital Terrestre. z

Cal que el Govern intensifiqui l’esforç

en dotar de recursos totes aquelles

iniciatives lligades amb r+D

16v

isió

loc

alre

t |

vis

ió d

el m

ón

VISIÓ DEL MÓN

vigilància 2.0

d’Internet Explorer

Internet EyesUn companyia anglesa, Internet Eyes, ofereix als seus usua-

ris la possibilitat de llogar càmeres de seguretat connectades a la xarxa 2.0 per convertir-se en vigilants des de casa. L’empresa els promet una gratificació de mil lliures per cada delicte que s’hagi evitat.

Per convertir-se en cibervigilant, la persona interessada ha d’omplir una subscripció gratuïta. L’empresa li assigna una sèrie de càmeres de videovigilància (connectades a través del circuit CCTV, closed circuit television) i si veuen moviments sospitosos, premen un botó per enviar una imatge i un missatge de text al propietari de la càmera. Els usuaris guanyen un punt, si detecten un possible crim, i tres si el crim resulta real. El passat mes de novembre la companyia va iniciar una prova de funcionament del sistema. El proper pas serà el seu llançament a nivell global.

El fet que la companyia Internet Eyes promogui el seu servei con si fos un joc ha aixecat les crítiques massives al Regne Unit. Mentre que responsables de la companyia opinen que Internet Eyes es converteix en la millor arma per prevenir el delicte, polítics i ciutadans contraris als abusos dels drets civils opinen que el sistema podria convertir el país en el paradís dels espies.

Al Regne Unit hi ha 4,2 milions de càmeres de videovigilància, una per cada 14 persones, i el 20% del total existent al món. z

per impulsar les TICprepara un plaobama

L’autoritat federal de les telecomunicacions dels Estats Units (Comissió Federal de Comunicacions –FCC-) presentarà a princi-pis del 2010 un ambiciós pla que es proposa, entre d’altres objec-tius, una sensible millora de les xarxes de banda ampla del país. La finalitat és que àmbits com la sanitat i l’ensenyament puguin fer ús de les noves tecnologies en el seu funcionament quotidià i millorar-ne la qualitat dels serveis. El Govern considera com a ob-jectiu assolir velocitats de 50 Mbps amb una millora de les infra-estructures de telecomunicacions. L’estiu passat l’administració Obama va aprovar un primer programa, dotat amb 7.200 milions de dòlars, destinat a la construcció d’una xarxa d’Internet d’alta velocitat a les àrees rurals. z

El navegador de codi obert Firefox ha assolit més de mil milions de descàrregues, fet que el converteix en el principal competidor d’Internet Explorer. El tercer navegador més utilitzat és el del ge-gant de les recerques, Google Chrome que no ha aconseguit, en-cara, treure usuaris als dos primers.

Les xifres de descàrregues de Firefox eren impensables fa no-més cinc anys, quan la força del navegador de Microsoft era in-contestable i molts van vaticinar la desaparició de Firefox.

Un 20% dels internautes espanyols ja han triat Firefox per rea-litzar les seves consultes a la xarxa. z

principal competidor

es converteix en el

17v

isió

loc

alre

t | vis

ió d

el m

ón

Els ciutadans de Finlàndia tindran a partir del juliol del 2010 el dret a accedir a In-ternet a una velocitat mínima d’1Mb. Per a finals del 2015 el govern finès s’ha marcat el repte de fer la connexió de 100 Mb un “dret legal”.

Segons les dades del Ministeri de Transport i Co-municacions de Finlàndia, el 96% dels més de 5 milions d’habitants disposen d’ac-cés a la banda ampla, tot i que hi ha uns 2.000 llars, situades en zones rurals,

amb dificultats. Una de les solucions que s’estudien és promoure l’ús de comunica-cions mòbils a un preu rao-nable.

A Espanya, el ministre d’Indústria, Turisme i Comerç, Miguel Sebastián, ha anunciat durant la recent inauguració del III Foro Internacional de Contenidos Digitales (FICOD) que a partir de l’any 2011 l’accés a Internet, amb una amplada de banda d’1Mb, formarà part del servei univer-sal. z

El Fòrum sobre Internet que ha organitzat les Nacions Uni-des aquest mes de novembre a Egipte ha alertat que mentre el 70% de l’anomenat “pri-mer món” té accés a Internet, aquest percentatge es redueix al 17% als països en vies de desenvolupament i a dades inferiors, especialment als paï-sos africans i àrabs. A més, només 5 països, Argèlia, Egip-te, Marroc, Sudàfrica i Tunis, concentren el 90% dels usuaris africans. D’altra banda, dels 20 llocs al món amb les tarifes més cares, 14 se situen al con-tinent africà.

Pel contrari, el número d’abonats a la telefonia mòbil experimenta a Àfrica el creixe-ment més gran, amb un 550% entre els anys 2003 i 2008, pas-sant de 54 milions d’abonats a més de 350 milions. Com a conseqüència de la fal-ta d’infraestructures la telefo-nia mòbil creix 20 vegades més que la telefonia fixa. Malgrat aquest augment Àfrica queda molt per sota de creixements tant espectaculars com l’Índia, que durant els primers 7 mesos del 2009 va registrat 100 mi-lions de noves subscripcions a la telefonia mòbil. z

sobre “l’escletxa digital”l’onu alerta

és un dretaccedir a Internet

A Finlàndia

18v

isió

loc

alre

t |

vis

ió t

ec

no

lòg

ica

VISIÓ TECNOLÒGICA

La contractació electrònica ja fa temps que va deixar de ser un aspecte anecdò-tic, limitat a innovadors, per esdevenir una obligació i un repte assenyalat en totes les agendes dels responsables de les admi-nistracions públiques. Des dels màxims òrgans de la Unió Europea (UE) es veu en l’administració electrònica els trets princi-pals de la modernització i la innovació dels ens públics. Tant és així, que la Comissió Europea va fixar els seus objectius en el Pla d’acció sobre administració electrònica i2010, establint de manera molt ambiciosa que l’any vinent el 100% de la contractació pública haurà d’estar disponible en forma electrònica.

L’interès comunitari, seguit també per la resta dels governs dels Estats, està basat en els beneficis de l’estalvi econòmic, l’es-talvi de temps, la transparència i la publi-citat. Fins i tot la mateixa UE ha fet càlculs

dels grans números que suposa la contra-ctació electrònica en l’àmbit públic. Així, les administracions públiques fan compres que suposen entre el 15 o el 20% del Pro-ducte Interior Brut (PIB), la qual cosa supo-sa un moviment que se situa entre els 1,5 a 2 bilions d’euros anualment a Europa. Si la contractació i la facturació es fes elec-trònicament de manera íntegra es podria generar un estalvi aproximat del 5% en les despeses de contractació i en una reduc-ció de les despeses de transacció del 10%, com a mínim.

Les principals dificultats per al funcio-nament de les plataformes electròniques de contractació per a administracions, i per a l’intercanvi electrònic en general, han estat les legislatives i les de seguretat, tots dos aspectes avui plenament superats. El camí no ha estat fàcil, però es va avançar molt des de l’any 2002, amb la Llei 34 de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic, fins a la Llei 11/2007, d’accés electrònic als serveis públics. Ara, i d’acord amb el marc de la Unió Europea, el règim jurídic ofereix la necessària cober-tura perquè la contractació electrònica es pugui fer amb total garantia i la tramitació electrònica tingui la mateixa validesa que l’efectuada pels mitjans que s’anomenen “tradicionals”. Des de la Directiva 2004/18 la Comissió Europea va començar la seva regulació amb l’objectiu de posar al ma-

teix nivell el suport electrònic que els do-cuments en paper. A Espanya es va inserir plenament amb la Llei 30/2007, de con-tractes del servei públic.

De la mateixa manera que ha evoluci-onat el marc jurídic, s’ha desenvolupat la tecnologia, facilitant avui la identificació i l’autenticació electrònica de manera sen-zilla i fiable. Una de les principals preo-cupacions dels legisladors ha estat que la contractació electrònica no suposi cap “escletxa digital” i que no es produeixin discriminacions com a conseqüència de la utilització de sistemes operatius o dels requisits tècnics.

PECAP: plataforma per a l’administració localL’Assemblea General de Localret de

l’any 2000 ja va apuntar la necessitat d’oferir als ens locals associats un servei que oferís la possibilitat de contractar elec-trònicament. Així, Localret va adjudicar en concurs públic que l’empresa del grup “la Caixa” Suministros Urbanos y Mantenimi-entos SA (SUMASA) tingués la concessió de la gestió del servei que es va posar en funcionament l’any 2003.

La PECAP és un portal a Internet (http://www.pecap.org) que permet als ens locals licitar i adjudicar els contractes per via te-lemàtica. Els seus avantatges són princi-palment la simplificació dels processos de contractació; la reducció dels processos de negociació; la integració de la contrac-tació en els processos interns dels ens lo-cals; la transparència en els expedients de contractació; l’increment de les empreses i proveïdors que es poden presentar atès que la difusió de les ofertes no depèn de la

Les principals dificultats per al funcionament de les

plataformes han estat les de seguretat i les legislatives,

avui superades

Plataformes de contractació electrònica per als ens localsLes administracions públiques tenen l’obligació de ser més eficients i reduir els seus processos burocràtics. La contractació electrònica ja ha demostrat que pot ser una eina àgil, senzilla, econòmica, segura i transparent per a l’adquisició de béns i ser-veis. les administracions locals a catalunya disposen de diverses alternatives per a la contractació electrònica. Des del 2003, i impulsada per Localret, funciona amb èxit la PECAP, la Plataforma Electrònica de Contractació de les Administracions Públiques.

19v

isió

loc

alre

t | vis

ió te

cn

olò

gic

a

proximitat geogràfica; i d’altres com la re-ducció del volum del paper que s’ha d’uti-litzar en els expedients de contractació.

La plataforma permet la contractació de qualsevol producte o servei, la seva divisió en lots, etc. El seu funcionament és molt senzill i majoritàriament es fa amb el proce-diment de “subhasta inversa”, és a dir, es fixa un preu màxim de sortida i les empreses fan les seves ofertes “a la baixa”. S’aconse-gueix, d’aquesta manera, encara uns preus més avantatjosos per als ens locals en un procés totalment transparent perquè es fa en temps real i amb coneixement a l’instant de les ofertes que fan cadascuna de les empreses. L’ens local sap, d’altra banda, que mai haurà d’adquirir els béns o serveis licitats per sobre d’allò que s’hagi valorat. La PECAP permet la sol·licitud de pressu-postos o gestió d’ofertes i la subhasta o negociació “online”.

L’accés a la plataforma i el seu ús no té cap cost per als ens locals que s’adhe-reixen a través de Localret, mitjançant la subscripció d’un acord d’adhesió. Pel que fa als requisits tècnics, els ens locals no-més han de disposar de connexió a Inter-net i comptar amb un certificat de signatu-ra electrònica vàlid. z

Què es pot contractar electrònicament?Alguns exemples:

SUBMInISTRAMEnTS

• Energia (combustible i electricitat)

• Telecomunicacions

• Material d’oficina, informàtica i

fotocopiadores

• Mobiliari interior, vestuari, protocol i

publicacions

• Correus, missatgeria i viatges

• Vehicles

• Via pública (mobiliari, senyals, eines i

instal·lacions)

• Plantes i jardins, material tècnic i

resta d’instal·lacions

SERvEIS

• Servei mèdic, desinfecció i

sanejaments

• Recollida de deixalles

• Manteniment de parcs, jardins i

edificis

• Neteja d’edificis

• Semàfors i il·luminació de la via

pública

RESUM DELS PRIMERS 9 MESoS DE L’Any 2009

Subhastes 57

Total licitat 14.162.529,79€

Total adjudicat 12.059.504,87€

Estalvi 14,85%

El funcionament és molt senzill amb el

procediment de “subhasta inversa”

20v

isió

loc

alre

t |

vis

ió lo

ca

lret

VISIÓ LOCALRET

Des de Localret estem treballant per tal de donar impuls a iniciatives locals en aquest àmbit, i és amb aquest propò-sit amb el que es va organitzar a finals d’octubre una jornada en la qual es van mostrat eines i pautes vàlides per als ens locals. Així també es van presentar diver-sos casos pràctics de municipis i con-sells comarcals que ja han dut a terme iniciatives en aquest sentit. D’altra banda també s’ha editat dins de la col·lecció “Guies per al desenvolupament de la so-cietat del coneixement” la publicació “La contractació dels serveis de telecomuni-cacions a l’administració local”.

Entre els beneficis que pot comportar licitar els serveis de telecomunicacions hi ha:

- Reducció de la despesa. Analitzant amb detall les despeses i licitant els ser-veis de telecomunicacions es pot estalvi-ar entre un 10 i un 35%.

- Evolució tecnològica. Es pot acce-dir a les darreres tecnologies i nous ser-veis.

- Increment de la qualitat del servei. Establiment de mecanismes de control i penalització per baixa qualitat i millores en el nivell d’atenció a clients.

- negociació amb els operadors. Millora de la cobertura urbana i de la do-tació dels equipaments municipals.

Es pot millorar encara més la licita-ció dels serveis de telecomunicacions si es fa mitjançant compra agregada, és a dir, contractar els serveis de telecomu-nicacions amb un únic expedient, on es consideren de forma agregada tots els consums i les despeses de diferents mu-nicipis o altres ens locals.

Podeu trobar la publicació o la infor-mació generada a la jornada al web de Localret. z

http://www.localret.cat

Actualment ja hi ha una bona part d’ens locals catalans, més d’un 25 per cent, que han dut a terme iniciatives per tal de contractar els serveis de telecomunicacions en les millors condicions possibles aprofitant el règim de lliure competència existent en el mercat de les telecomunicacions.

El ajuntaments catalans inicien la licitació dels serveis de telecomunicacions

21v

isió

loc

alre

t | vis

ió lo

ca

lret

Les Comunitats han anat creixent de forma progressiva i actualment compten amb gairebé 330 usuaris, la majoria dels quals procedeixende les administracions locals catalanes i amb un nombre de vi-sites mensuals superior a les 1500. Altres dades d’interès permeten observar que durant aquest període les Comunitats han rebut més d’11.000 visites i els usuaris han consultat gairebé 63.000 planes.

Les Comunitats ofereixen informació actualitzada, accés a documentació i en-llaços d’interès, contactes amb responsa-bles d’altres ajuntaments i administracions i agenda d’esdeveniments específiques. z

En aquests primers dotze mesos s’han posat en marxa tres Comunitats que es cen-tren en diferents àmbits professionals del món local: Comunitat TIC; Comunitat Ge-ospacial i comunitat consensus.

Primer aniversari de les Comunitats Localret

http://www.comunitats.localret.cat

Amb aquesta Guia, Localret no pretén ser prescriptor de cap opció, ni lliure ni privativa, així com tampoc condicionar la lli-bertat d’elecció de les administracions locals a l’hora d’escollir un programari, però sí es posa al vostre abast els diferents ele-ments per valorar avantatges i desavantatges de cada decisió. Des d’una “neutralitat efectiva”, la guia “El programari lliure a les administracions locals” es donen arguments per decidir so-bre l’elecció d’un programari i s’afegeix que aquesta presa de

decisió s’ha de fonamentar en criteris tecnològics, econòmics o de funcionalitat, bandejant els criteris ideològics, polítics o, simplement, d’inèrcia o temor davant d’allò que ens sembla més desconegut. També, amb la consulta d’aquesta guia, es pot comprovar que “lliure” no vol dir “de franc” i que davant de qualsevol tria de programari les administracions o ens locals han de tenir una estratègia, una planificació, uns recursos i un desenvolupament. z

Localret ha editat dins de la col·lecció “Guies per al desenvolupament de la societat del coneixement”, el títol “El programari lliure a les administracions locals”.

Guia sobre el programari lliure

22v

isió

loc

alre

t |

vis

ió lo

ca

lret

VISIÓ LOCALRET

Localret va participar en la consulta prèvia sobre xarxes NGN (xarxes de telecomu-nicacions de nova generació) i es va pronunciar a favor de la inversió pública “perquè es doni un impuls definitiu al desplegament de les xarxes de telecomunicacions d’alta capacitat –basades en la fibra òptica- i que s’estenguin a tot el territori”. Localret afegia que els municipis no pretenen competir amb les operadores, sinó salvaguardar que tots els ciutadans, empreses i administracions catalanes, puguin tenir l’oportunitat d’accedir a les xarxes d’Internet d’alta capacitat.

Pere Navarro ha considerat de “decisió transcendental” el pronunciament de la Co-missió Europea i ha recordat que a Catalunya, la Generalitat i els governs locals, a través de Localret, estan treballant perquè, mitjançant l’ITCat –Ens Gestor d’Infraestructures de Telecomunicacions de Catalunya- s’estengui una xarxa d’alta capacitat a tot el te-rritori. z

localret ha elaborat un document, que ha posat a disposició dels ens locals consorciats, que recull les principals característiques del Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local, així com una relació de propostes agrupades en tres tipologies diferents: desenvolu-pament d’infraestructures tecnològiques; modernització de l’administració; i efi-ciència i estalvi energètic.

El nou Fons estatal, en aquesta se-gona edició, s’ha vist modificat de forma substancial i han pres rellevància aspec-tes com la sostenibilitat, l’eficiència ener-gètica, les infraestructures tecnològiques

i la modernització de l’administració.Des de Localret, sempre s’ha impul-

sat el desplegament i la utilització de les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) al servei dels ens lo-cals, i per tant la possibilitat d’accedir a aquests Fons es presenten com una oportunitat immillorable per tirar enda-vant projectes que beneficiaran als ser-veis que els ajuntaments poden oferir a la ciutadania.

L’anterior edició del FEIL va estar molt orientada a destinar els fons en projectes d’obra pública, mentre que la d’enguany obre el ventall de possibilitats a la millora de les infraestructures i la modernització de l’administració. Davant aquesta tipo-

logia de projectes i per la seva relativa novetat Localret ha posat a disposició dels ajuntaments a seva experiència i ha proposat un seguit de serveis i de pro-jectes “tipus” per tal de facilitar l’accés a l’oferta de solucions existents en el mer-cat que us poden ser d’interès.

Cal recordar que en el moment de presentar sol·licituds a projectes cal preveure que cap ens públic, com ara Consorci AOC, CATCert, la Secretaria de Telecomunicacions, les Diputacions i els Consells Comarcals o Localret, us ofe-reixi una solució similar o adaptable a les necessitats concretes d’un ens local. z

http://ciael.localret.cat www.localret.cat

Europa vol inversió pública enles noves xarxes d’Internet

Serveis inclosos al Fons Estatal per a l’Ocupació i la Sostenibilitat Local

El president de localret, Pere navarro, ha valorat molt positivament la decisió de la comissió Europea d’adoptar una sèrie de directrius per tal que els Estats europeus donin suport públic al desple-gament de xarxes d’accés a Internet de nova generació (NGN) a les zones ano-menades “grises o “blanques”, és a dir, a totes aquelles zones on les operadores no invertiran per no considerar-les prou rendibles.

23v

isió

loc

alre

t | vis

ió lo

ca

lret

L’existència de l’anomenada “escletxa digital” –social i territorial- és una re-alitat a la qual la unió Europea vol do-nar resposta. La lluita contra la fractura digital es va incorporar com a prioritat política a la iniciativa i2010 i la directiva 22/2002 de servei universal va obrir un procés de revisió a tota Europa.

El servei universal de telecomunicacions es revisa per lluitar contra la fractura digital

A Espanya aquest procés de reflexió s’ha concretat recentment en la Consulta públi-ca que ha efectuat el Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç i amb el recent anunci públic del ministre d’Indústria, Miguel Se-bastián, que la banda ampla d’1Mb estarà inclosa en el servei universal a partir de l’1 de gener de 2011

El document publicat pel Ministeri com a base de la Consulta analitzava diversos aspectes relatius a la situació del servei universal (tecnologies, abast territorial, va-riació d'aspectes del contingut de la pres-tació). De l'anàlisi de la situació actual es desprenia que la regulació aplicada en el procés de liberalització del sector de les telecomunicacions havia aconseguit no-més parcialment els seus objectius pel que fa al dret de tots els ciutadans a accedir a serveis TIC. Per tant, una primera qües-tió que es plantejava era valorar el grau de compliment efectiu de les prestacions vinculades al servei i prendre les mesu-res oportunes per part de Ministeri sobre l’empresa –Telefónica de España, SAU- obligada a prestar-lo.

En segon lloc, Localret considera ne-cessària la revisió de les prestacions contin-gudes en el servei universal i molt especial-ment la que fa referència a la de l'augment

de la velocitat de “l’accés funcional a Inter-net "de l'art. 22.1.a) de la LGT tal com es planteja a la consulta. Actualment amb ve-locitats d'accés a Internet per sota de 500 Kbps els usuaris no poden fer ús de serveis d'ús majoritari amb els relacionats amb la formació o la comunicació amb unes con-dicions de qualitat mínima. Per a Localret el mínim és d’1-1,5 Mbps, ja que considerem que l’amplada de banda hauria de permetre, per exemple, realitzar videoconferències o accedir a continguts multimèdia que poden resultar necessaris per a l'e-learning o edu-cació online. En aquest sentit, per tant, la velocitat d'1Mb es considera una opció rea-lista de mínims d'acord amb les prestacions actuals del mercat i de la tecnologia. z

La velocitat d’1Mb es considera una opció

realista de mínims d’acord amb les

prestacions actuals del mercat

24v

isió

loc

alre

t |

vis

ió m

un

icip

al

VISIÓ MUNICIPAL

El fet de connectar totes les dependències municipals suposa avantatges notables. “Com a la majoria de munici-pis, els nostres edificis estan separats al llarg del territori, el que implicava una segregació que afectava a l’administració i, per descomptat, al ciutadà. Era necessari comptar amb un sistema que permetés l’intercanvi i compartiment de dades i serveis”, ha explicat l’alcalde, Carles Ribé.

Inicialment es va implementar una xarxa basada en VPN sobre ADSL, “una solució viable i senzilla però que suposava línia telèfonica i un servei ADSL”. Ara, amb el servei WiMAX, “s’han donat de baixa totes línies ADSL i la telefonia fixa con-

vencional s’ha transformat en telefonia IP, centralitzant totes les trucades en un únic punt i obtenint un millor preu per part de l’operador”.

Per a resoldre els problemes administratius, el servei el presta Wimax Global Acces, operador registrat a la CMT, que d’acord amb l’Ajuntament ofereix veu i dades a preus asse-quibles.

Els usuaris de l’Arboç no tenen cap tipus de bloqueig a l’hora de navegar per Internet ni a l’hora de realitzar descà-rregues. L’ample de banda es limita en la connectivitat WiFi “per un motiu tecnològic i solidari” per evitar saturacions. z

L’Arboç (el Baix Penedés) disposa de cobertura WiFi i WimAX a tota la població, dotant-se de connectivitat total de les dependències municipals i centralitzant tota la gestió de con-nectivitat en un únic punt.

L’Ajuntament de Reus (el Baix Camp) vol identificar totes les barreres que hi ha per tal que els ciutadans puguin accedir a la informació i elaborar un pla d’infoaccessibilitat. El Pla que s’elabora fa especial atenció a les persones que pateixen algun tipus de discapacitat, persones grans o immigrants, tot i que està pensat per a tothom. En primer lloc s’està fent un estudi sobre els serveis de la societat de la informació a l’Ajuntament, tant la informació que hi ha al web com la que es difon a través de la resta de canals, incloent-hi espais físics com biblioteques o senyalització, fins als canals d’informació als usuaris i ciutadans.

L’Ajuntament està col·laborant amb una empresa especialitzada i compta amb el suport de l’Imserso i de la Fundació ONCE. z

Infoaccessibilitat a reus

L’Arboç disposa de servei WiFi i WiMAX

Acte de presentació de WiMAX Global Access a l’Ajuntament de l’Arboç.

25v

isió

loc

alre

t | vis

ió m

un

icip

al

Per a l’Ajuntament d’Esparreguera (el Baix Llobregat) l’actual procediment de facturació és ineficient, car i mediam-bientalment no sostenible. Per aquest motiu, i per conscienciar les empreses d’aquest municipi que encara facturen en paper que es passin al format electrò-nic, el Servei a les Empreses del Departa-

ment de Treball i Formació del Consistori va organitzar recentment una jornada in-formativa, amb l’assistència de les prin-cipals empreses ubicades al municipi, dins de les actuacions de sensibilització per arribar a tot el teixit productiu local. La formació va comptar amb el suport de l’associació empresarial PIMEC. z

L’Ajuntament de Mataró ha ampliat la seva xarxa corporativa de telecomunica-cions amb l’estesa de fibra òptica entre el Centre Cívic Cirera i la seu de la com-panyia d’Aigües de Mataró SA (AMSA) i entre Can Xalant i l’edifici de vidre. L’acció permet millorar la comunicació directa entre aquests edificis i tanca una de les anelles de fibra òptica.

L’actuació, amb un cost de 57.000 euros, ha suposat la instal·lació de fibra òptica a l’interior dels equipaments així com la seva interconnexió. Per portar a terme aquesta connexió entre edificis, el Servei de Sistemes d’Informació i Tele-

comunicacions ha aprofitat les infraes-tructures d’obra civil existents o les pro-gramades per evitar obrir noves rases. També s’ha aprofitat, en la mesura del possible, les canalitzacions interiors dels centres descrits habilitades per aquest tipus d’instal·lacions. El projecte està fi-nançat pel Fons Estatal d’Inversió Local (FEIL).

Després d’aquesta ampliació, les diferents anelles de fibra òptica de la xarxa municipal connecten una trentena d’edificis municipals repartits per tota la ciutat. Els equipament municipals que disposen actualment d’aquesta tecnolo-

gia són els següents: Centre Cívic Cire-ra, seu de l’empresa d’Aigües de Mataró, SA (AMSA), Can Xalant, centre de crea-ció i pensament contemporani de Mata-ró, edifici de Vidre, Nau Gaudí, seu del Servei de Sistemes d’Informació i Teleco-municacions, Can Palauet, l’Ajuntament, Casal de Joves, Centre d’Acollida, els centre cívics Cerdanyola, Molins, Pla d’en Boet i Rocafonda, l’Oficina del De-fensor del Ciutadà, el dipòsit de vehicles i l’EAIA (equip d’atenció a la infància i la adolescència), l’Escola Universitària i el recinte Firal del Parc Central, entre d’altres. z

Esparraguera, per la facturació electrònica

Mataró amplia la xarxa corporativade fibra òptica

26v

isió

loc

alre

t |

vis

ió m

un

icip

al

VISIÓ MUNICIPAL

Sabadell “fa clic”

Amb el suport de les universitats Ramon Llull i l’Autònoma de Barcelo-na i l’ajut econòmic del Plan Avanza, s’ha distribuït a 60 centres educatius una publicació que explica de mane-ra didàctica cadascuna de les noves tecnologies més utilitzades pels joves, des d’Interent, els xats, la missatgeria instantània, els telèfons mòbils i els videojocs, entre d’altres. El municipi ha estat escenari durant els darrers mesos de sessions de formació a fa-mílies i educadors, seminaris i con-ferències. Entre les principals qües-tions tractades es troba la necessitat de conscienciar sobre de la protecció de dades de caràcter personal i exer-cir, com una de les funcions dels pa-res, un seguiment dels continguts i dels usos que fan els joves de les no-ves tecnologies. z

L’Ajuntament de Sabadell, a través de la iniciativa “Sabadell fes clic” ha editat una publicació per instar i aju-dar els pares a educar en l’ús de les noves tecnologies.

L’Institut Municipal d’Informàtica Accés de l’Ajuntament de Lleida posarà en mar-xa un nou sistema que ha de permetre fer més àgils els tràmits que les empreses de la ciutat han de fer amb la Paeria, estalviant els desplaçaments mitjançant les ges-tions fetes telefònicament o per Internet.

El nou servei haurà de permetre que, per exemple, els permisos per a l’ocupació de la via pública es pugui tramitar de manera complerta a través d’Internet. A més, i tal i com ha passat amb la Carpeta Ciutadana, es facilitarà de manera telemàtica el pagament de taxes i d’impostos.

“Les empreses són les que fan més ús de l’Administració”, va assenyalar la regi-dora de Noves Tecnologies, Montse Mínguez, i per això cal afavorir i agilitar aquesta relació. La Paeria també disposa del servei E-contract, que unifica totes les gestions per a les licitacions de contractes. z

Palafrugell ha renovat bona part del seu parc d’ordinadors i ho ha fet mitjançant la utilització de la plataforma electrònica PECAP. El consistori ha adquirit 15 ordinadors de sobretaula i 5 de portàtils després que el procés de negociació adjudiqués el lot per un valor de 12.706 euros, amb un estalvi sobre el preu inicial de més de 2.000euros, un 15,78%. L’Ajuntament té previst continuar utilitzant la Plataforma electrònica de compra com a base per a anar estenent les noves tecnologies dins l’administració i com una forma més d’aconseguir estalvi econòmic en la gestió. z

La Paeria fa més àgils els tràmits amb les empreses

Palafrugell renova els ordinadors

27v

isió

loc

alre

t | vis

ió m

un

icip

al

L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una pàgina web que ofereix in-formació actualitzada setmanalment de totes les obres que s’estiguin fent a la ciutat, alhora que inclou una bústia per a atendre les consultes, queixes i sug-geriments de la ciutadania. Tal i com ha explicat Ramon García-Bragado, tinent d’alcalde d’Urbanisme, Infraestructures

i Habitatge, s’han introduït a la base de dades totes les obres que afecten a la via pública i que tenen una durada superior a una setmana. A partir del primer trimes-tre del 2010 també s’incorporaran la res-ta d’actuacions municipals. Actualment Barcelona té 380 actuacions que afecten l’espai públic. z

www.bcn.cat/obres

Enllumenat intel·ligent a Caldes d’Estrac

Barcelona informa sobre les obres

La pàgina web de Sant Jaume de Frontanyà (el Berguedà) - www.santjaumedefrontanya.net- , el muni-cipi més petit de Catalunya amb 31 habitants, permet fer visites virtuals amb vistes panoràmiques de 360º del poble i de l’església romànica. A més, conté fotografies, itineraris d’excursions i altres elements turís-tics. També s’està adaptant per dotar de serveis telemàtics els seus veïns, així, per exemple, es pot accedir a l’organisme tributari de la Diputació de Barcelona i es pot enviar la lectura del comptador d’aigua. z

El nou enllumenat que s’aplica a Caldes és un sistema de control en-llaçat per ràdiofreqüència que, junta-ment amb la incorporació de noves bombetes de baix consum, permetrà un important estalvi gràcies a la auto-matització i a la gestió “intel·ligent”. El sistema permet graduar la intensitat lu-

mínica segons les necessitats de cada moment i de cada espai.

El sistema Detectral, distribuït per l’empresa Sinapse Energia, incorpora als fanals unes petites antenes que fan possible que un ordinador controli en tot moment la intensitat lumínica de cadas-cun dels punts de llums. La instal·lació no precisa obra civil atès que només s’instal·la una xarxa de radiofreqüèn-cia sense fils. El sistema compta amb el suport de l’Institut Català d’Energia i Medi Ambient i l’estalvi energètic po-dria arribar al 50% de la factura anual elèctrica. z

L’Ajuntament de Caldes d’Estrac (el Maresme) ha decidit millorar el sis-tema d’enllumenat públic amb una tècnica innovadora que suposa una gestió intel·ligent dels recursos me-diambientals.

Visita virtual a Sant Jaume de Frontanyà

28v

isió

loc

alre

t |

vis

ió m

un

icip

al

VISIÓ MUNICIPAL

L’Ajuntament del Prat de Llobregat (el Baix Llobregat) està instal·lant oficines o quioscos digitals tàctils a sis equipa-ments municipals distribuïts per la ciutat per tal que els ciutadans puguin accedir a Internet amb un sistema senzill, ràpid i sense necessitat de requerir coneixe-ments informàtics.

El nou servei permet obtenir infor-mació, fer consultes, tramitar i obtenir diversos serveis i documents de les ad-ministracions públiques, des de la local fins a l’europea. A més de l’obtenció de documents, també es poden presentar queixes als diferents ens locals, estatals i fins i tot europeus, o suggeriments i fer, també, tràmits per Internet.

Aquestes oficines o quioscos digitals incorporen altres serveis relacionats amb

les noves tecnologies com, per exemple, la possibilitat d’enviament de missatges instantanis SMS a dispositius mòbils de manera gratuïta o correus electrònics als quals també se’ls pot adjuntar una fo-tografia de qui ho envia i que es fa des d’una càmera incorporada.

Així mateix, els usuaris poden apor-tar documentació mitjançant dispositius –com el llapis digital o “pen-drive”- i po-den consultar la premsa electrònicament o navegar per Internet.

L’Ajuntament del Prat de Llobregat vol, d’aquesta manera, facilitar l’accés a la societat de la informació a tots els ciutadans i, sobretot, a tots aquells que no tenen disponibilitat d’accés a les no-ves tecnologies i així evitar l’anomenada “escletxa digital”. z

L’Ajuntament de Terrassa ha obert un espai a la seva pàgina web corporativa (www.terrassa.cat) un espai per donar a conèixer a les empreses les oportunitats comercials que es donin al mercat europeu. En aquest espai es pot obtenir informació per trobar socis internacionals, conèixer franquícies, transferir o adquirir tecnologia, intercanviar coneixements, comercialitzar productes i serveis o buscar proveïdors o distribuïdors.

La nova web és conseqüència de la col·laboració entre l’empresa municipal Foment de Terrassa i l’agència de la Generalitat Ac-c1ó, que dóna suport a les empreses. Es pot accedir des de la secció d’Ocupació i Empreses del web municipal. z

www.acc10.cat

El Prat instal·la oficines virtuals

Terrassa promou un web per apropar-se a Europa

Can Massallera, c/Mallorca, número 30, Sant Boi de Llobregat15 de desembre del 2009Organitza: Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, Localret, Generalitat de Catalunya i Universitat de Barcelona.www.localret.cat/jornades-i-actes/agenda

JornAdA tic i sAlut mEntAl. lA sAlut mEntAl Al sEglE XXi

Pavelló 6 d’IFEMA, MadridDel 23 al 25 de març del 2010www.aslan.es

FEriA siti AslAn

PrOJECTE ALAIDA D’ALFABETITzACIó DIGITAL

Punt omnia dels Serveis Socials del Centre Històric de LleidaDiverses jornadesOrganitza: Ajuntament de Lleida i la Generalitat de Catalunya Col·labora: Xarxa Òmnia http://telecentres.paeria.es

Barcelona15 al 18 de febrer del 2010Organitza: GSMA (Organisme que representa la indústria mundial de les telecomunicacions mòbils)www.mobileworldcongress.com

MOBILE WOrLD CONGrESS 2010

Agenda

BarcelonaDel 22 al 24 de febrer del 2010Organitza: Govern d’Espanya, Diputació de Barcelona i FEMPwww.diba.cat

govErns locAls En XArXA PEr A unA novA EuroPA

Congrés “on line” sobre el futur de la societat digitalOrganitza: Citilab Cornellàwww.cibersociedad.net/congres2009

IV CONGrÉS DE LA CIBErSOCIETAT 2009

30

Per a conèixer els actes i jornades de Localret connecteu amb www.localret.catPer a conèixer ajuts i subvencions per als ens locals connecteu amb el Centre d’Informació i Atenció als Ens Locals (CIAEL)

http://ciael.localret.cat