Violències joves: patologies de l’ètica,

patologies de la convivència

Jaume FunesJuliol 2012

0. Aclariments

Conductes destructores d’una realitat pròpia o aliena,

relacionades amb la condició adolescent o jove,

en cada realitat social, en cada moment històric

Recuperant B. Russell, viure èticament és sentir-se impulsat pel desig d’amor, la necessitat de saber i la incapacitat d’acceptar com a normal el dolor aliè

Donant per suposat que cal tenir-ne i que tota relació d’ajuda és ètica.

¿Por qué deberíamos entonces pensar que la naturaleza humana se ha domesticado? Aunque cojamos a la bestia y le hagamos la manicura o la ortodoncia, no por ello dejara

de tener garras y colmillos. Conceptos como “derechos humanos” o “dignidad de la persona” son creaciones -en el

fondo ficciones- de la civilización para hacer la existencia más llevadera; y digo ficciones porque no tienen ninguna

relevancia más allá de sus muros. Lo mismo puede decirse de lo que conocemos como “moral” o “educación” o

“valores”. Son todo ello presiones destinadas a inhibir los instintos (ya sean asesinos o de otra clase); sin embargo, no

son métodos infalibles: a veces se escapa algún zarpazo o mordisco.

(reflexió sobre la violència d’un alumne universitari, brillant, de l’elit econòmica)

Tres reflexions recents sobre les mirades i les respostes

1. Ràbia acumulada o descontrol de conducta?

2. “No podemos psiquiatrizar el malestar”

3. “La justícia juvenil em deprimeix”

I. L’ètica de les explicacionsL’ètica de les respostes

Los profesionales de la conducta humana, de la psicología o la psiquiatría, nos prestamos con demasiada frecuencia a dar explicaciones en clave patológica cada vez que se desajusta la realidad o, haciéndose más compleja, no encaja en nuestros modelos explicativos

Vivimos tiempos en los que cada día nos tocará explicar un nuevo malestar y hacer que este no destruya a las personas. Pero sería terrorífico que usemos los patrones de la patología para definir a quien decide, con gran lucidez, que no quiere vivir en el mundo de locos en el que otros le obligan a vivir. Sería terrorífico que situáramos entre los desajustados a quienes, quizás equivocándose éticamente, deciden destruir para soñar que algo de lo insoportable puede cambiar.

No, no m'han deprimit tant el que ara està passant a les seva vida (envoltat de més violència que la que ha fet servir) com comprovar les lectures que fan el meus col·legues que l'atenen i la seva confiança en la incidència terapèutica i educativa del sistema penal. Consideren que si ha fet molts delictes ha de pagar molt i que això serà una dosi de realisme que el farà situar-se  en la seva realitat. Non troben estrany que a qui té un problema de saber si importa algú, de descobrir que pot estimar perquè se sent estimat, tenir-lo molts mesos en internament, lluny d'aquesta vinculació paterna que està reconstruint, pot ser el final del desastre, o el desastre final

Tot i considerar sempre que unes o altres explicacions generen violència, la consoliden o la transformen

Existeixen diagnòstics immorals Es donen intervencions

deshumanitzadores Podem passar del que diu el

Conseller d’Interior No podem passar del que diuen els

nostres col·legues (a la universitat o als espais d’intervenció)

Dos exemples (De la columna L’explorador reprimit a ARA)

Violències que impedeixen educar la violència

La duresa del debat polític s’està emportant per davant, per exemple, conceptes com vandalisme,

que fonamentalment tenia a veure amb adolescents i joves avorrits, de famílies sense especials

problemes, que optaven per trobar la diversió destruint el mobiliari del parc. Violències que

eduquem situant-les en el territori de les “incivilitats” en les societats de disseny. De la

mateixa manera, la nova parafernàlia semàntica sobre els grups violents, aparca la lectura complexa

de les violències grupals.  

La duresa del debat polític s’està emportant per davant, per exemple, conceptes com

vandalisme, que fonamentalment tenia a veure amb adolescents i joves avorrits, de

famílies sense especials problemes, que optaven per trobar la diversió destruint el

mobiliari del parc. Violències que eduquem situant-les en el territori de les “incivilitats”

en les societats de disseny. De la mateixa manera, la nova parafernàlia semàntica sobre els grups violents, aparca la lectura complexa

de les violències grupals.  

Oblidem els sentits de les confrontacions entre grups, les lluites

per l’ocupació de l’espai, les accions d’afirmació ostentosa en l’esfera

pública. Resten ocultes les violències producte de les recerques d’identitat

en temps d’incertesa personal i complexitat social.

Ara, la rauxa dels que prometen encara més presó per als que han posat potes

en l’aire la ciutat s’emportarà per davant la mediació, la conciliació, el treball en benefici de la comunitat.

Mesures pensades per a generar responsabilitat, per ajudar-los a

descobrir que no viuen sols, que la seva diversió genera danys a un altre,

que la seva forma de demostrar que existeixen no pot anul·lar un altre.

II. Recordem la seqüència interpretativa

1. És un noi amb una historia difícil

2. Ve d’una família desestructurada

3. Viu en un determinat barri

1. Però ho ha tingut tot

2. És una família sense problemes

3. Viu en un barri de la part alta

III. Potser hem d’incorporar al nostre anàlisi altres variables

a. Cal estar boig per matar un altre?

Potser n’hi ha prou amb començar per considerar que no és

personaLes violències que neixen de les

deshumanitzacions

b.Haig d’acceptar que em toca ser pobre? Com ser, com ser persona, com

ser adolescent en les societats de consum

Identitats i violències

c. Del malestar al trastorn límitD’altres s’estimen més parlar de

funcionaments límitsCom trobar sentit a un mateix en

un entorn sense sentit

d.El sistema i els antisistemaSocietats irracionals i violentes

volen que els subjectes lúcids siguin pacífics

De la guerra santa a la radikalitat

VIOLÈNCIA I POLÍTICA: DE LA GUERRA SANTA A

LA RADIKALITAT

ALGUNES NOTES SOBRE CONTESTACIONS VIOLENTES DELS

ADOLESCENTS I JOVES

IV. PARLEM DE LES RESPOSTES ÈTIQUES A LES

VIOLÈNCIES JOVES

Més aviat parlarem dels meus interrogants actuals,

presidits per preocupacions ètiques (5)

1. Què fer amb la duresa del descontrol de qui té raons vitals per descontrolar-se?

2. Com treballar amb adolescents que pateixen i fan patir?

3. Com s’ajuda a formar part de societats que exclouen?

4. Com contestar preguntes que no tenen resposta?

5. Com mantenir una radikalitat sana que no esdevingui conformisme insà?