Diagnosi sobre les violències que afecten les persones joves

Click here to load reader

  • date post

    07-Jan-2017
  • Category

    Documents

  • view

    216
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Diagnosi sobre les violències que afecten les persones joves

  • 1

  • 2

    Direcci:Anna Berga i TimonedaLlus Sez i Giol

    Equip investigador:Sergi Fbregues i FeijoJulio Meneses i Naranjo

    Equip de suport:Nria Carod i AtienzaAnna Font i TanyLaura PorzioDaniel Tarrag i Sanfeliu (Nepolis)Carles Vias i Aulet

    1a edici: novembre 2013Disseny i maquetaci: Autoedici i Disseny de la Direcci General de JoventutDL : B - 26817-213Aquesta publicaci es pot consultar a: www.gencat.cat/joventut/diagnosiviolencies

    Diagnosi sobre les violncies que afecten les persones joves

    Generalitat de CatalunyaDepartament de Benestar Social i FamliaDirecci General de Joventut

    Avs legal:Aquesta obra est subjecta a una llicncia Reconeixement-No Comercial-Sense Obres Derivades 3.0 de Creative Commons.Sen permet la reproducci, distribuci i comunicaci pblica sempre que sen citi lautor o autors i leditor, i no es faci un s comercial de lobra original ni sen cren obres derivades. La llicncia completa es pot consultar a http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es/legalcode.ca

  • 3

    Presentaci. ................................................................................................................ 5

    Introducci .................................................................................................................. 7

    1. Les violncies que afecten les persones joves: un punt de partida ...................................................................................................... 91.1. La violncia com a problema ............................................................................... 111.2. La violncia i les persones joves .......................................................................... 15

    2. Breu ressenya metodolgica. .............................................................................. 19

    3. Anlisi quantitativa resultats principals ........................................................... 233.1. Percepci i vivncia de la violncia a lescola ....................................................... 253.2. Caracteritzaci de la pitjor agressi viscuda ......................................................... 263.3. Trobades amb joves amenaadors ...................................................................... 28

    4. Resultats integrats i conclusions ......................................................................... 314.1. Una tipologia de les violncies que afecten les persones joves ............................ 334.2. La violncia entre joves: un fet grupal .................................................................. 364.3. La violncia entre joves com a smptoma ............................................................. 374.4. Perfil dels i les joves vctimes de la violncia entre joves ...................................... 384.5. Perfil dels i les joves practicants habituals de violncia cap a altres joves ............. 40

    5. Idees per combatre la violncia entre joves ....................................................... 43

    6. Referncies bibliogrfiques ...................................................................................... 49

    NDEX

  • 4

  • 5

    Sovint la violncia sha associat al collectiu jove de manera indiscriminada, sense tenir en compte que les relacions que shi basen i lexercici de la violncia no sn, en absolut, ex-clusius dels i les joves. Existeixen molts tipus de violncia, des de lestructural (recordem que les persones joves a Catalunya pateixen una taxa datur i de precarietat sense com-paraci amb Europa) fins a la invisible (que tenyeix les relacions quotidianes de part de la poblaci). Lantropleg M. Delgado evidenciava lassociaci gens rigorosa del collectiu jove amb la violncia (concretada en lexpressi violncia juvenil) inventant-se lexpressi violncia de la tercera edat per referir-se als actes violents freqents que es produeixen entre aquest collectiu, com en qualsevol altre.

    El projecte Mitjans de comunicaci i joves, impulsat per la Direcci General de Joventut (DGJ), ha mostrat fins a quin punt les persones joves sn vctimes destereotips estigma-titzadors i la necessitat de proporcionar i difondre informaci acurada sobre el collectiu. La recerca que teniu a les mans respon a aquest objectiu. Amb el seu encrrec pretenem copsar les dinmiques que es troben darrere de les violncies que afecten les persones joves i comprendre el perqu de la seva gnesi, per poder orientar millor les nostres ac-tuacions.

    La investigaci semmarca, com a diagnosi inicial, dins del Pla dacci per a labordatge integral de les violncies que afecten les persones joves, impulsat lany 2005 per la DGJ a partir dels principis metodolgics establerts pel Pla Nacional de Joventut de Catalunya. Aquest pla va assentar les bases per a la coordinaci de tota lacci de la Generalitat de Catalunya sobre les violncies que afecten les persones joves sota un marc de referncia com. Al mateix temps, va impulsar intervencions coordinades tant a escala nacional com local, mitjanant un pla de treball compartit que incideix en factors estructurals de la societat catalana perqu els i les joves tinguin unes relacions lliures de violncia i un entorn social ms cohesionat.

    PRESENTACI

  • 6

  • 7

    El present estudi sociolgic t com a objectiu principal esbrinar com afecta el fenomen de la violncia el collectiu de joves de la societat catalana. No era una empresa fcil, sobretot si no es volia fer que fos recurrent i que referms els innombrables tpics que abunden sobre aquesta qesti.

    s per aix que primerament lestudi es planteja qu entenem pel fenomen de violncia i quins tipus de violncies es donen, pluralitat obligada si hom vol ser rigors amb lampli espectre que adopta el fenomen.

    Acte seguit sestudien aquestes violncies en la mesura que sassocien amb el fet de ser jove. Per parlem de les violncies que afecten les persones joves en sentit ampli altre cop, i per tant, analitzem els i les joves com a practicants de les diferents violncies de-tectades, per alhora tamb com a vctimes daquestes violncies. Tot i que lestudi, per abastar una major riquesa explicativa, combina una aproximaci quantitativa i qualitativa; lenfocament comprensiu t fora ms recorregut en lestudi, ats que vam considerar que calia sobretot obtenir claus interpretatives de la realitat analitzada. De manera que aix ha fet que en el treball de camp prenguin especial protagonisme els actors que es ve-uen sovint implicats directament o indirecta en aquestes situacions. Aix inclou donar veu, bviament, als mateixos joves, per tamb a altres collectius que treballen amb joves o que afronten dia a dia la problemtica de les violncies que els afecten.

    Finalment, val a dir que atenem principalment als factors causals de les violncies, de ma-nera que volem remarcar les violncies com a smptoma derivat daltres problemtiques socials. Creiem que assumir aquest punt de partida s el que ms ens pot ajudar de cara a trobar possibles solucions a aquesta problemtica. Modestament, aspirem que aquest estudi hagi estat dajut per assolir aquesta fita.

    INTRODUCCI

  • 8

  • 9

    1. LES VIOLNCIES QUE AFECTEN LES PERSONES JOVES:UN PUNT DE PARTIDA

  • 10

  • 11

    De qu parlem quan parlem de violncia?

    La violncia mai no s un problema. Per a aquell qui laplica, la violncia sempre s una soluci; no s una malaltia, s un remei malgrat que moralment sigui el pitjor dels desitjables. (Delgado, 1999: 11)

    Sobre els conceptes dagressivitat i violncia se nha escrit rius de tinta, sovint amb pers-pectives contraposades. Aquesta no s pas una qesti banal, perqu en depn la defini-ci dels objectius de la nostra investigaci i les dimensions que tindrem en compte a lhora de dissenyar el treball de camp. Per aix hem iniciat aquest treball resseguint algunes de les definicions dels principals especialistes en aquest tema, amb la finalitat destablir la nostra prpia proposta conceptual.

    Segons Rojas Marcos (1998), podem definir violncia com ls intencionat de la fora fsica en contra dun semblant amb el propsit de ferir-lo, abusar-ne, robar-lo, humiliar-lo, dominar-lo, ultratjar-lo, torturar-lo, destruir-lo o causar-li la mort.

    Aquesta referncia de la violncia en relaci amb ls de la fora s la mateixa que empra Adela Cortina quan afirma:

    Un procedimiento violento es entonces aquel en el que se utiliza la fuerza para obtener un fin en contra de la tendencia natural de la cosa sobre la que se aplica la fuerza (...) Aplicado a las relaciones personales, un procedimiento es violento cuando con l se trata de forzar a alguien para que haga lo que no quiere hacer de modo natural, trtese de violencia fsica o verbal (Cortina, 1998: 28).

    Segons aquesta autora, hem de diferenciar tres funcions principals de la violncia: lex-pressiva, la instrumental i la comunicativa. La funci expressiva de la violncia es dna quan aquesta sexerceix sense ms justificaci que el plaer dexercir-la; la funci instru-mental de la violncia, en canvi, ens remet a ls de la violncia amb la finalitat dassolir una determinada fita: finalment, la funci comunicativa de la violncia significa utilitzar lac-ci violenta com a recurs per a comunicar un missatge, com un mecanisme que algunes persones i grups utilitzen per tal de ser reconeguts com a interlocutors davant el poder.

    Un altre dels autors que ha treballat sobre el tema s Javier Elzo (1999), que diferencia entre tres tipus de violncia juvenil: la que respon a objectius estratgics, de tipus poltic; lantisocial, fruit del desarrelament; i la gratuta, sense motivaci aparent tot i que, en can-vi, respon a una necessitat, una insatisfacci o una mancana.

    En aquestes definicions i classificacions de violncia se centra latenci, bsicament en la violncia de caire relacional, per es deixen de banda altres violncies de carcter ms estr