AGRESSIVITAT I VIOLÈNCIA

Factors psicosocials

El poder de la imitació: l’experiment d’Albert Bandura

D’on prové l’agressivitat de les persones? Potser prové de la imitació de patrons agressius en la infantesa.

Albert Bandura

Experiment del ninot babau

Exposar a un grup d’infants a diferents patrons de conducta dels adults, algunes altament agressives i altres sense agressivitat.

1. Els infants que han vist la conducta agressiva de l'adult executen més conductes agressives que aquells que han vist la conducta no agressiva?

2. Els infants que han vist a l'adult no agressiu són menys agressius fins i tot que el grup que no ha tingut cap model (grup control)?

3. Els infants són més proclius a imitar la conducta de l'adult si és del mateix génere?

4. Els nois són més proclius que les noies a exhibir conducta agressiva?

El poder de la imitació: l’experiment d’Albert Bandura

1. Els nois que han vist al model agressiu tendeixen en major mesura a agredir a Babau. L’agressivitat té un component d’aprenentatge important.

2. Va ser sensiblement menor l'activitat agressiva mostrada pel grup exposat a models no agressius, però no va ser menor que la del grup sense model, amb la qual cosa queda refutada la hipòtesi que els models no agressius inhibeixen l'agressivitat més que l'absència de model.

3. Els subjectes copiaven mé les conductes agressives quan les realitzava algú del mateix génere

4. 38,2 % d’agressió per als nois i del 12,7 % per a les noies.

Mitjans de comunicació i violència

Són els mitjans de comunicació i entreteniment sistemes de transmissió de valors i models de comportament i, per tant, contribueixen a la naturalització i normalització de conductes violentes?

CULTURA DE LA VIOLÈNCIA

Estudis correlacionals: comparen la quantitat i el tipus de violència emesa a la televisió amb el comportament agressiu o antisocial observat en els telespectadors (baralles o altres incidents de delinqüència) mesurat mitjançant apreciacions pròpies o alienes - normalment companys , pares o mestres – i fins i tot mitjançant observacions directe fetes pels mateixos investigadors.

Estudis experimentals: Busquen possibles connexions causals entre la ` agressió simbòlica'derivada d'escenes violentes projectades en pel·lícules o en televisió i la' agressió real dels subjectes exposats.

Estudi longitudinal d’Eron, Wald i Lefkowitz (1971): correlació positiva entre agressivitat observada en continguts televisius durant la infantesa-adolescència i agressivitat real practicada 10 anys després.

Una àmplia enquesta efectuada per la cadena nord-americana NBC al llarg dels anys setanta a alumnes d'ensenyament elemental de tots dos sexes, va trobar una correlació positiva significativa tant entre la quantitat total de televisió vista i el seu nivell d'agressivitat, valorada per seus companys, com entre la quantitat d'escenes violentes televisades i aquesta agressivitat.

Estudis correlacionals: comparen la quantitat i el tipus de violència emesa a la televisió amb el comportament agressiu o antisocial observat en els telespectadors (baralles o altres incidents de delinqüència) mesurat mitjançant apreciacions pròpies o alienes - normalment companys , pares o mestres – i fins i tot mitjançant observacions directe fetes pels mateixos investigadors.

Estudis experimentals: Busquen possibles connexions causals entre la ` agressió simbòlica'derivada d'escenes violentes projectades en pel·lícules o en televisió i la' agressió real dels subjectes exposats.

Josephson (1987) va notar que l'exposició de nois i noies a senyals que acabaven de veure en una pel·lícula violenta resultava especialment potent com a desencadenant de l'agressivitat contra els seus companys. Aquest augment de l'agressivitat quotidiana i d'una major facilitat en la seva provocació en situacions experimentals després de veure pel·lícules violentes, s'ha observat tant en nois prèviament catalogats com agressiu , com en altres no agressius.

TEORIES EXPLICATIVES:

1. Modelatge i imitació: la família, l'escola, l'ambient de treball, els mitjans de comunicació, etc. serveixen de models per sentiments, pensaments i accions. Per tant , l'exposició al comportament violent divulgat en mitjans de comunicació -pot desencadenar reaccions similars en els qui l'observen, afavorint la seva adquisició i subsegüent repetició.

2. Desensibilització fisiològica: Una excessiva exposició a la violència dels mitjans disminuieix el nivell d'excitació davant de noves escenes violentes, necessitant llavors una major dosi de violència per sentir una excitació similar. Aquest procés produiria un canvi en actituds i valors, disminuint el llindar desencadenant de conducta agressiva.

3. Desensibilització cognitiva: L'exposició a continguts violents fa que el públic arribi a acceptar-los com a normals i tolerables, canviant així actituds sobre la utilitat de la violència en la societat.

La hipòtesi de la frustració-activació: Dollard i Berkowitz (1939-1969)

•La frustració apareix quan a un individu se li bloqueja la possibilitat d’aconseguir un objectiu.

•La frustració genera un activació (arousal) en l’individu que la pateix i aquesta condueix a l’agressió. La frustració és, per tant, una font d’agressió.

•L’activació produïda depén de les disposicions preexistents en l’individu. L’agressió no és una resposta inevitable.

IMPULS ORIENTAT A UNA META

OBSTACLE

FRUSTRACIÓ

AGRESSIÓ

ACTIVACIÓ + DISPOSICIONS PREEXISTENTS (personalitat, situació…)

COGNITIVA (idees, pensaments)

FISIOLÒGICA

MOTORA

EMOCIONAL

CÀSTIGCATARSI

Factors implicats en l’agressió

FACTORS INDIVIDUALS

Gènere- L'agressió física és més probable en els homes - Els homes solen agredir de forma més directa que les dones

Personalitat- Psicopatia - Personalitat Tipus A (competitivitat, motivació de logro,

impaciència, tensió, hostilitat)

Processos Cognitius : biaix d'atribució hostil (tendència a atribuir intencions hostils a les altres persones)

Carver i Glass (1978) van treballar amb dos grups de subjectes amb personalitat Tipus A i Tipus B. La meitat de cada grup va ser assignada a una condició experimental d’instigació, mentres que l’altra meitat va formar la condició de control.En la condició d’instigació, cada subjecte treballava en una tasca difícil, al temps que era molestat per un altre subjecte (col·laborador). En una segona fase, el subjecte havia d’administrar xocs elèctrics a l’individu que l’havia estat molestant.

Instigació A Control A Instigació B Control B0

2

4

6

8

10

12

Desc

àrre

gues

elè

ctriq

ues

FACTORS AMBIENTALS

Calor: Relació curvilínia entre calor i agressió

Soroll: La incapacitat per controlar i predir el soroll es relaciona més amb la conducta agressiva que els nivells de soroll

Dolor: L'afecte negatiu provocat per la sensació de dolor es relaciona amb la conducta agressiva

Factors implicats en l’agressió

FACTORS SOCIO-CULTURALS

-Drogues -Pobresa -Exclusió social -Contagi social -Creences culturals -Cultura de l'honor -Violència familiar -Subculturas violentes

Factors implicats en l’agressió