1. V i n c l e d el' a f e r r a m e n t

2. D' o n p e n s a u q u e s u r t l a t e o r i a d e l v i n c l ed el ' a f e r r a m e n t ? - Duna necessitat? - Un descobriment? - Duna casualitat? . 3. Si un infant viu amb crtica,aprn a condemnar. Amb hostilitat, aprn a barallar-se. Amb burles, aprn a ser tmid. Amb vergonya, aprn asentir-se culpable. 4. Amb tolerncia, aprn a ser pacient. Amb recolzament,aprn a tenir confiana. Amb elogis, aprn a valorar. Amb justcia, aprn a ser just. Amb seguretat, aprn a tenir fe. Amb aprovaci, aprn a estimar-sea s mateix. Amb acceptaci i amistat, aprna trobar amor en el mn. 5. I a r a , q u p e n s a u ? 6. B o w l b y INFLUNCIES - Etologia:Branca de la psicologia que estudiala conducta dels animals en el seu medi natural.- Lorenz: vincle amb la mare (teoria instintiva). - Harlow : necessitat universal del contacte. - Experincia en institucions on residien infants privatsde la figura materna, el conduiren a formular la seva TEORIA DE L'AFERRAMENT . 7. C O N C E P T ED EL A F E R R A M E N T L'aferrament s el vincle afectiu que el nad estableix amb les persones que s'ocupen d'ell, que cobreixen les seves necessitats bsiques, el cuiden i li donen seguretat emocional. 8. cura sensible de l'adult+capacitats emocionals icognitives del nad =consolidaci vincle afectiu segur 9. F a s e s Fase pre- aferrament (0 a 6 setmanes) Predilecci per rostres humans. Reconeix veu i olor de la mare . Se senten b amb qui sigui mentre tengui les necessitatsbsiques cobertes. 10. Fase de formaci de l af errament (de 6 setmanes a 6/8 mesos) - Preferncia per la mare encaraque no rebutja els desconeguts. - Demostra a travs dels somriures i vocalitzacions diferenciades. 11. Fase de l af errament ben definit (6/8 mesos fins 18 mesos) -Principi de la fase :ANSIETAT DE SEPARACI - Final de la fase: POR A LES PERSONES DESCONEGUDESRelacionat amb la noci de PERMAN N CIA de Piaget 12. Fase de formaci du narelaci recproca : (+18 mesos) En aquest moment ja han elaborat una representaci interna del vincle de l'aferrement establert 13. Un nio que sabe que su figura de apegoesaccesibley sensible a sus demandas le daunfuertey penetrante sentimiento deseguridad ,y le alimenta a valorar y continuar la relacin(John Bowlby). 14. M A R YA I N S W O R T H http://www.youtube.com/watch?v=QTsewNrHUHU 15. AFERRAMENT SEGUR Infants amb el vincle afectiu ben establert i que juguen i exploren sense por.T i p u s d a f e r r a m e n t 16. AFERRAMENTS INSEGURS -Aferrament evasiu : indiferncia -Aferrament doposici : dependncia forta cap a la mare. Sn rencorosos. -Aferrament desorganitzat : infants insegurs i desorientats, tenen conductes confuses i contradictries. 17. L'aferrament segur, doncs, guarda relaci amb la sensibilitat de la mare a les senyals de linfant, mentre que les tres formes d'aferrament insegur estan relacionades amb el rebuig matern i la falta de predictibilitat de la mare. L'aferrament segur incrementa el desenvolupament de la seguretat interna, de l'autovlua de l'autonomia. 18. Factors quecondicionen laformacidelvincle de laferrament LA DESAPARICI DE LA FIGURA DE LAFERRAMENTA partir dels estudis de R. Spitz, es descubreix que quan desapareix la figura de laferrament i no hi ha la possibilitat destablir un nou vincle ntim afectiu, surgeixen dificultats emocionals. 19. LA QUALITAT DE LA CURA I LES CARACTERSTIQUES PRPIES DEL NAD Cuidadora : Sensibilitat, capacitat de cooperaci, accessibilitat, disponibilitat cap al nad. Nad : El temperament del nad no condiciona el vincle sempre i quan rebin les cures i latenci emocional necessria. En el cas dels nadons amb discapacitats o altres problemes (sumats a recolzaments socials insuficients), la relaci i vincle emocional pot sentir-se resentida negativament. 20. SINCRONIA EN LA RELACI Consisteix en un dileg o una interacci coordinada on la sensibilitat de la figura de laferrament t un paper fonamental per respondre les senyals del nad.LA SINCRONIA S EN S UN VINCLE DAFERRAMENT SEGUR. 21. CONTEXT FAMILIAR La relaci de la parella, la participaci del pare i altres circumtncies familiars poden influr en la formaci daquest lla emocional. 22. CONTEXT CULTURAL Hem de tenir en compte que les costums i tradicions sn diferents en cada cultura. Ex: com i quan es separa el nad de la seva mare o figura de laferrament. 23. Tipus daferrament de la mare i elpare El tipus de vincle afectiu que els seus pares van establir amb aquests nous pares, i el record que en tenen, infuenciar en la manera que ells actuaran amb els seus fills i per tant en el vincle que estableixin. Surgeixen aix els segents tipus de pares que proporcionaran diferents tipus de vincle afectiu: TIPUS DE PARES FUTURFILLS AUTNOMS NADONS SEGURS DESENTESOS FILLS EVASIUS PREOCUPATS REBELS 24. Estabilitat de laferramentEls tipus daferrament que rep un infant en els seus primers temps, condicionar el seu desenolupament socioafectiu.Vincle segur : millors habilitats socials. Vincle insegur : problemes per relacionar-se socialment. 25. Laferrament s la base segura damunt la qual construm una personalitat i un desenvolupament socioafectiu positiu. Tot i aix, la manca dun vincle afectiu durant els primers temps de linfant, es reversible en part, sempre i quan la situaci canvi. 26. Comtraslladam aquesta teoriaalescola? 27. Deprivaci materna I nstitut Lczy 28. MarcdeRecolzament de la Figura Docent TRIANGLE DE LAPRENENTATGE ALUMNAT DOCENTS ACTIVITAT 29. - Sn infants que els provoca pnic demanar ajuda, callats, distants, es centren en la feina. - Necessiten estar molt pautats i conixer les normes des dun principi per sentir-se segurs - Com es detecta? Es detecta a partir de lansietat de linfant quan la figura daferrament sapropa. RECURSOS: contes, metfores, jocs estructurats amb regles, ordenaci dobjectes, jocs matemtics concrets. ALUMNAT DOCENTS ACTIVITAT AFERRAMENT EVITATIU 30. Sobreprotecci de la mare Infant: negaci de la separaci, autonomia i establir noves formes de relaci.Es manifesten com impulsius o frgils i expressen la rbia amb la mare. Necessiten un constant recolzament de la mestra. Recursos: ensenyar-li a descobrir les seves qualitats i que pensi amb ell mateix a travs de lobjecte transitori, treball en petit grup, jocs de taula, etc. ALUMNAT DOCENT ACTIVITAT AFERRAMENT AMBIVALENT 31. AFERRAMENT DESORGANITZAT Sn infants que han patit abs emocional, fsic o sexual per part dels pares (drogo- dependents.) i han pogut estar abandonats... Es manifesten amb la desconfiana Com actuen? Conducta complicada: desafiant i irracional Prioritats a oferir: seguretat i predilecciReforos positius, entendre el missatge amagat de la rabieta Equips interdisciplinaris ALUMNAT DOCENT ACTIVITAT 32. E s c o l a C o m p r e n s i v a i I n c l u s i v a Formaci del docent: repercusions en lensenyament i en laprenentatge Recolzament entre els mestres: empatia, ajuda, oferir recursos, etc. Detecci preco: importncia de la prevenci Oferir ajuda tant a linfant com a la seva famlia 33.

Elaborat per: Ana Orfila Montse Carn Maria Truyol Merc Rodrguez