Fet per: Carlos Pérez Gamez

INDEX - Història del VIH

- Transmissió

- Tractaments

- Com actua

- Prevencions

Història del VIH Des del descobriment del SIDA l'any 1981, han sorgit diverses teories, sobre el seu

origen. Moltes d'aquestes teories han estat descartades per no tenir una base

científica, ara, només circulen dues hipòtesis. Les dos parts de l'origen del VIH, que

ara són generalment acceptades, que el virus ha tingut el seu origen en el VIS (Virus

d'Immunodeficiència Simi), trasmes a l'home pel ximpanzé.

Un grup de científics del Laboratori Nacional dels Álamos (Nou Mèxic) han rastrejat

l'origen del virus que causa la SIDA utilitzant un ordinador molt potent, capaç de fer

bilions de combinacions matemàtiques, s'ha pogut recompondre les mutacions que ha

patit el VIH i calcular quan va passar d'un ximpanzé a un home per primera vegada. El

resultat és que el VIH es va originar al 1930 en algun lloc d'Àfrica central. El primer cas

conegut del virus VIH a l'Àfrica es remunta a l'any 1959, en la sang emmagatzemada

en un laboratori d'un individu de sexe masculí del Congo.

La hipòtesi més criticada és la que fa referència al fet que el VIH fos introduït en la

població humana a través de la ciència mèdica. Dins d'aquesta hipòtesi hi ha diferents

teories. El virus suposadament es va introduir als éssers humans a partir dels estudis

de les vacunes contra la poliomielitis realitzats a l'Àfrica durant els anys 50. Segons els

científics que donen suport a aquesta teoria, la transmissió cap als humans es va

iniciar quan es van utilitzar ronyons de ximpanzés per preparar la vacuna contra la

poliomielitis. Una teoria que altres consideren improbable; segons els estudis hagués

estat necessari que almenys nou virus diferents haguessin estat involucrats. Una altra

teoria destaca que el VIH va ser desencadenat per vacunes contra l’ Hepatitis B (HB),

desenvolupades parcialment en ximpanzés i que van ser utilitzades de manera

preventiva en alguns grups de població. Aquestes troballes expliquen científicament,

per primera vegada, com el VIS en els ximpanzés, estretament relacionat amb el VIH,

va saltar sobtada i simultàniament d'espècie, als éssers humans, en dos continents

llunyans entre si: Àfrica i Estats Units. Els quatre lots de vacunes HB, que es creïn

estaven contaminades amb seqüències genètiques comunes al VIH, es van injectar a

persones vivint a la ciutat de Nova York i en l'Àfrica central. Segons alguns

investigadors, això podria explicar millor com i per què es va produir un sobtat brot

simultani de quatre soques importants de VIH almenys, en dos continents llunyans

entre si, en dues poblacions demogràficament diferents.

Un estudi epidemiològic realitzat per un equip d'investigadors de l'IRD (Institut

d'investigació per al desenvolupament) a Montpeller, França, revela l'enorme

variabilitat dels ceps virals que circulen a la República democràtica del Congo (abans

Zaire). Aquests resultats confirmen que el virus està present des de fa molt de temps

en aquesta regió i que l'Àfrica Central podria ser efectivament l'epicentre de la

pandèmia.

La segona teoria és la de la "Transmissió Primerenca" i sosté que el virus va poder

haver estat transmès als homes a principi del segle XX o fins i tot a finals del segle

XIX, a través de la caça de ximpanzés com a aliment. El virus va poder romandre aïllat

en una població petita, local, fins a al voltant de 1930, data en què va començar a

expandir cap a altres poblacions humanes ja diversificar-se. En aquest cas la seva

expansió es va veure afavorida pel desenvolupament socioeconòmic i polític del

continent africà. Es creu que el virus simi es va propagar dels ximpanzés als humans

si més no en tres ocasions separades, potser a través de la matança dels animals i el

consum de la seva carn.

El virus va ser anomenat VIH a partir del 1986, a partir del descobriment del virus es

quan es va començar a desenvolupar anticosos.

En 1988, la assemblea general del ONU va declarar interès universal en la lluita contra

el sida.

Transmissió El VIH es traspassa a traves dels fluids corporals ( tals com sang, saliva, llet materna

etc)

Entre les formes de transmissió la mes comú es la sexual ja que el 92,1% dels casos

corresponen a ella.

Tractaments: Actualment existeixen medicaments, anomenats antirretrovirals, que aporten enzimes

essencials, la trancriptasa reversa, retrotranscriptasa o la proteasa, que redueixen la

replicació del virus VIH.

Com actua? Característiques generals

Des del moment en què el VIH penetra en l'organisme comença a proliferar de forma

contínua.

Es podrien distingir almenys tres fases evolutives de la infecció:

fase inicial, precoç o aguda;

fase intermèdia o crònica i

fase final, de crisi o de SIDA.

La destrucció dels limfòcits CD4 produirà una immunosupressió severa que afavoreix

l'aparició de la majoria de les infeccions oportunistes i neoplàsies característiques de

la SIDA.

El tractament amb antiretrovirals i la profilaxi de les infeccions oportunistes han

modificat l'evolució de la SIDA. Per tant és possible que no coneguem l'evolució que

seguirà la infecció per VIH fins d'aquí a alguns anys.

Fase inicial

Independentment del seu mecanisme de transmissió les manifestacions que apareixen

després de la penetració del VIH en l'organisme poden tenir relació amb la dosi

infectant, la virulència de la cepa de VIH i la capacitat de resposta del subjecte infectat.

El VIH es dissemina i envaeix molts teixits, especialment el teixit limfoide i els ganglis

limfàtics. El pacient infectat pot o no presentar simptomatologia, en general hi ha un

quadre de síndrome mononucleósidos al qual no se li sol prestar massa atenció.

A les 2-6 setmanes del contagi es detecta antigen del VIH (antigen p24), el cultiu viral

es positivitza i hi ha molts limfòcits CD4 infectats; progressivament van apareixent els

anticossos circulants (4-12 setmanes) i la immunitat cel·lular i l'antigen p24 desapareix

i baixen les cèl·lules infectades. En aquest període pot haver una immunodepressió

passatgera que pot facilitar l'aparició o reactivació d'algunes infeccions oportunistes.

Fase crònica

Aquesta fase té una durada variable estimada en diversos anys i en ella persisteix la

proliferació viral, encara que a baix nivell. S'estima que 1 de cada 10.000 limfòcits CD4

circulants estaria infectat però només en el 10% d'ells existiria replicació viral.

Els pacients solen estar asimptomàtics, amb o sense adenopaties, xifra baixa de

plaquetes i mínims trastorns neurològics posats de manifest per proves

electrofisiològiques.

Encara que existeixen àmplies variacions individuals, s'estima que en 10 anys el 50%

dels adults i el 80% dels nens hauran evolucionat a estadis més avançats, encara que

la progressió de la malaltia es pot veure influïda per nombrosos factors

Fase final

Es caracteritza per un augment de la replicació del VIH (que podria produir-se en 1 de

cada 10 limfòcits CD4) i coincideix clínicament amb una profunda alteració de l'estat

general del pacient (Wasting syndrome, síndrome de desgast), aparició de greus

infeccions oportunistes, certesneoplàsies i alteracions neurològiques, de manera que

es diu que l'infectat pel VIH té SIDA.

El pronòstic és variable pel que fa a supervivència. L'edat, el mecanisme de contagi, la

forma de presentació semblen influir en la supervivència. El tractament amb

antiretrovirals ha afavorit la prolongació de la supervivència en el temps: Abans d'ells

la supervivència no era superior al 30-50% als 2 anys i menor del 10-20% als 4 anys.

COM AFECTA ALS LEUCOCITOS?

El VIH s’alimenta o elimina les defenses que són situades als leucocitos (dels glòbuls blancs) ja

que aquest virus ataca al sistema immunitari i deixa al organisme vulnerable a una gran varietat

de infeccions i càncers potencialment mortals.

COM ES DIAGNOSTICA?

El VIH es diagnostica mitjançant una simple anàlisi de sang. S'extreu una mostra de

sang i s'analitza en un laboratori clínic per detectar la presència d'anticossos del VIH.

Prevencions vers al VIH L'Activitat sexual: La manera millor d'evitar la transmissió del VIH durant el sexe és l'ús

de condons per als homes. Usat correctament, els condons prevenen la transmissió

del VIH. Un nou tipus de condó pot utilitzar-se en la vagina o al recte. Alguns homes

pensen que no poden transmetre el VIH si retiren el penis abans que arribin al

orgasme. Això no funciona perquè el VIH pot estar en el fluid que surt del penis abans

de l'orgasme.

El nonoxinol-9 és un químic que pot matar el VIH. Es recomanava per a les dones,

però causa irritació o inflamació que augmenten l'oportunitat d'infecció per VIH. No

proporciona una bona protecció.

Contacte amb Sang: El VIH és només una de moltes malalties que poden transmetre

per mitjà de la sang. Si el teu treball t’exposa a sang, protegeix qualsevol tall o ferida

oberta en la pell, més els ulls i la boca. El teu superior, ha de proporcionar guants,

màscares per a la cara o un altre equip proteccionista i entrenament sobre com evitar

malalties que es transmeten per mitjà de la sang.

La Transmissió Vertical: Sense tractament, aproximadament 25% de nadons nascuts

de les dones VIH-infectades es infectarien. El risc disminueix fins aproximadament un

8% si una dona pren AZT durant l'embaràs i el part i si el seu nadó pren AZT. El risc és

més alt si el part dura molt de temps. Una dona pot practicar per una secció

Cesària. Això pot reduir el risc d'infecció.

S'infecten aproximadament 14% dels nadons que beuen la llet del pit d'una dona

infectada pel VIH. Fes servir fórmules de nadó o llet del pit d'una dona no infectada.

Injectar Drogues: El VIH pot ser transmès quan les persones comparteixen l'equip per

injectar drogues. Això és especialment veritat quan la sang d'una persona infectada es

queda en una agulla abans que algú més la faci servir. Per evitar la infecció, no

comparteixis agulles, xeringues o un altre equip. Per reduir el risc d'infecció, neteja el

teu equip amb el clor.

Webgrafia:

- http://www.ops.org.bo/its-vih-sida/?TE=20040628161702 - http://www.ctv.es/USER/fpardo/vihisn.htm - http://www.rtve.es/noticias/20110928/vacuna-espanola-contra-sida-logra-respuesta-

inmune-del-90-personas-no-infectadas/464766.shtml - http://www.slideshare.net/jayabero/historia-del-v-i-h-sida - http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC2716400/?tool=pmcentrez(engles) - http://www.janssen.es/bgdisplay.jhtml?itemname=hiv_diagnosis&product=none