DIAGONAL IBÈRICA PORTO BARCELONA

Realitzada els dies 6, 7, 8, 9 i 10 d’agost del 2014 per Francesc Porta

La segona Diagonal Ibèrica tenia que ser amb arribada a Barcelona, vaig escollir la sortida de Porto per la tendència general de que el vent sol anar d’oest a est, i pot resultar una diagonal de bon fer. Però com que a més cal encertar el dia que això passa, no hi ha cap garantia del seu resultat.

Morfològicament hi han cinc trams ben diferenciats en el recorregut d’aquesta Diagonal: 1- Tram Portuguès entre Porto i Guarda, es la zona muntanyosa del sòcol de l’Altiplà Ibèric “La Meseta”. 2- L’Altiplà Ibèric entre Guarda (Portugal) i el Port de Bigòrnia (entre Sòria i Calatayud). 3- La serralada Ibèrica entre el Port de Bigòrnia i Belchite. 4- La Depressió de l’Ebre entre Belchite i La Panadella. 5- la Depressió de l’Anoia-Llobregat des de La Panadella fins a Barcelona.

PREPARATIUSCom que transportar la bicicleta a l’avió es un romanço, vaig preferir portar-la a Porto per l’agencia Seur que està a pocs km de l’aeroport de Porto. Costa el mateix però t’estalvies desmuntar-la i empaquetar-la, uns dies abans de la sortida ja tenia la bici a l’agència de Porto. El dimarts dia 5 d’agost vaig agafar l’avio a Barcelona i a les 11 del matí ja tenia la bici recuperada, em dirigia al centre de Porto a l’Hotel Belo Sonho, que llegiríem Belo Sonyo, no estava malament. A la tarda em vaig dedicar a inspeccionar com baixar al nivell del Riu Douro.

El Pont de Luiz I El Douro per Porto Porto, barri del riu

El riu Douro que traduït del portuguès vol dir Riu d’or està molt encaixat, uns 200 metres, no tant sols a l’indret de Porto sinó en tot el recorregut portuguès, no hi ha cap carretera que segueixi el curs del riu a nivell del riu, lo qual fa que qualsevol intent de seguir el Douro només fa que pujar i baixar, es per això que vaig triar un itinerari que es dirigia 60 km cap el sud, seguint la costa Atlàntica per desprès girar cap a l’est i encarrilar la N-16 que no es tant muntanyosa ni de bon tros.

Barques de les bodegas del vi d’Oporto Cada cartell correspon a una bodega

PORTO - SAO PEDRO DO SUL. 117 km, 1579 metres desnivellA Portugal tenen l’horari con a les Illes Canàries, van una hora endarrerits, l’hora de sortida era les 6 d’aquí que és el mateix que les 5 d’allà. A l’hora en punt estava davant del pont de Luiz I, un pont impressionant amb dues vies, una la que vaig agafar a nivell del Douro, l’altre a 200 metres més elevada serveix per a peatons i el metro.

El pont separa els Municipis de Porto del de Vila Nova de Gaia, que és on es troben totes les caves dels vins de Porto els més famosos de Portugal.

M’havia plantejat rodar ben suau, sense fer cap sobreesforç, 1200 km fan respecte, no va ser possible, encara no havia arribat a les primeres platges de l’Atlàntic a 7 km de la sortida quan vaig tenir que fer l’esprintada que mai havia fet, els gossos em perseguien, ara m’he assabentat per un bon mestre, que se’ls ha de dir “!! Marxa!!” “!!Marxa!!”.. però més m’estimo no haver-ho de provar mai si dona resultat.

Sortida a les 5:00 hora Portuguesa, les 6:00 hora d’aquí. El Pont de Luiz I de dia

De la platja de Lavadores fins la de Miramar s’ha de passar per un carril bici, sense cap altre opció, el carril es molt ample, uns 6 metres, està net amb bon asfalt i enllumenat. Per tant continuo per aquesta via fins Espinho km 21, aquí el deixo i opto per la N109, doncs dona molts toms i en ocasions finalitza de cop i t’has d’espavilar per trobar la N109. Em perdo en dues ocasions per aquest motiu. A Fermella km 58 deixo la N109 gir a l’esquerra direcció est, per la N16 que segueix el curs del Riu Vouga amb paisatges molt vistosos.

Una parada per fer una queixalada Un petit poblet a peu del Riu Vouga El lloc de control de Sao Pedro do Sul

La N16 arriba fins la frontera espanyola per el pas de Vilar Formoso, passa per dues capitals de provincia Viseu i Guarda, doncs bé a cap cruïlla trobes indicadors que diguin quina es la N16, ni la direcció de les capitals, has d’esperar arribar a la primera fita kilomètrica i allà, si no s’ha esborrat amb el temps, pots comprovar si vas o no per la N16. Així es que la velocitat mijana va rebaixan-se i no hi pots fer res si corres i et perds encara es pitjor. A les Termes de Sao Pedro do Sul el primer control, km 117 he trigat 6 hores i 28 minuts.

SAO PEDRO DO SUL – GUARDA. 108 km, 2100 metres desnivell.La parada d’una hora a les termes va ser profitosa, res de banys, menjar, menjar. Passo per la Capital Viseu, la primera gran ciutat, els km i km de llambordes no em venen de nou, cada poblet per petit que sigui 2 km de llambordes no te’ls treu ningú, però la Capital es gran i els sotracs de les llambordes no s’acaben, a les baixades has de frenar doncs els parafangs entren en verberació i la bicicleta es converteix en una màquina de fer sorolls, paciència, endavant. La N16 va més o menys paral·lela a l’autovia IP5, quan arribo a Chas de Tavares paro a preguntar per la N16, doncs dubtava de que anés ben encarrilat, allà la N16 ha desaparegut i cal passar per la IP5, com que jo no ho entenia em van acompanyar amb un cotxe al davant meu fins la carretera que tenia d’anar.

Loteria de la volta a PortugalA Celorico da Beira km 199, comença l’ascens a l’Altiplà Ibèric (La Meseta), passant dels 400 metres fins els 1002 del control de Guarda, km 225, que hi arribo a les 20 hores i 23 minuts (hora d’aquí).

GUARDA – SALAMANCA. 160 km, 1198metres de desnivell.Guarda es la capital de la província del mateix nom, esta encimballada, ocupa una gran extensió i està voltada de polígons industrials i comercials, la carretera N16 te continuitat, però com que no hi ha indicadors al primer giratori es perd, però passa entre la unió de l’autopista A-25 i A-23, vaig seguir doncs la carretera d’accés a les autopistes, al final la N16 no hi havia accés, em van recomanar que tornes a pujar a la part més alta de Guarda, mentrestant se’m va fer fosc i vaig tenir que parar a sopar, i de passada preguntar de nou per la N16, al final un client del restaurant es va oferir per acompanyar-me fins la carretera, doncs sabia que era prou complicat per algú que desconeixia el terreny, al final a les 11 del vespre (hora d’aquí) estava de nou rodant per la N-16.El punt fronterer de Vilar Formoso esta a uns 42 km, el terreny te tendència a baixar, es roda bé i ràpid, és com un pla inclinat que està travessat per el Torrent de les Cabras i el Riu Coa, amb grans baixadors i pujadors per salvar aquestes valls. Al final llums més llums, molta gentada a la 1 de la matinada, camions aparcats, lo típic dels punts fronterers, passo sense parar aprofitant la baixada cap a Ciudad Rodrigo, encara vaig fer uns 30 km més abans de parar a descansar, una gasolinera a prop de Martin de Yeltes oberta 24 hores, com que era de Repsol vaig pensar que tindrien els típic entrepans triangulars de pa tou i de molts gustos, no va fallar, amb tres en vaig tenir prou, desprès a dormir a la cadira del jefe, ben embolicat amb tota la roba que portava, impermeable inclòs amb la caputxa posada, fins les 6 de la matinada no em vaig despertar pel fred que feia.

Els 56 km que falten pel control de Salamanca els vaig fer molt lentament, parava sovint i costava d’avançar. A les 9 hores i 46 minuts hi arribava.

SALAMANCA – OLMEDO 110 km, 513 metres de desnivell.Es el tram més planer de tot el recorregut, vaig agafar la ruta seguint 13 km el riu Tormes fins Aldealengua, desprès Cantalpino, al passar per Madrigal de las Altas Torres feia molta calor, l’objectiu en aquelles rectes interminables era arribar al control d’Olmedo i parar a descansar. A les 15 hores 46 minuts passava el control en una casa Rural dins la ciutat on vaig llogar una habitació i em quedo adormit al moment.

OLMEDO – ARANDA DEL DUERO. 105 km. 577 metres de desnivell.Em desperto a dos quarts de deu del vespre, ja ha passat la calor, sopo a la mateixa casa rural i encarrilo aquest nou tram també molt planer, es pot anar amb la roba de dia més l’armilla reflectant, no fa fresca. Arribo a les muralles de Cuellar, una vista impressionant, molta gent pels carrers, m’ajuden a trobar la carretera de Peñafiel, desprès una recta de 20 km al mig Campaspero, estaven de festa, a les 12 de la nit hi havia tot el poble al carrer, amb atraccions, mercat embolant, tots els bars oberts, segur que de dia no es deu veure ni una ànima. Desprès baixada fins el Duero a peus de Peñafiel amb el seu castell enllumenat damunt la ciutat, tot un espectacle.

Muralles de CuellarAgafo la N-122 direcció Aranda del Duero, falten 39 km de molt bon fer, a les 2 i 34 minuts hi arribo, estic a mig camí km 600, trobo una gasolinera oberta amb personal i les portes obertes, podré sopar de nou aquells entrepans triangulars, mentre me’ls menjava sento per darrera que em demanen si se posar un “parxe”, em giro i lo primer que veig és una ma amb una càmera de bicicleta mal plegada, la ma era d’una noia d’uns 30 anys, a l’altre ma hi duia el “parche” i em diu: l’he enganxat i abans de posar la cambra a la roda l’he inflat, la cambra s’anava fent gran, però a l’ indret del “parxe” no, fins que s’ha desenganxat.L’hi vaig recomanar que la tornes enganxar i que no l’infles fins que estes muntada. Resulta que la bicicleta era un tricicle de roda petita, el tenia allunyat, sota una farola per la llum, quan ja havia sopat m’hi acosto i veig que munta la cambra amb la coberta fora de la llanta, l’hi vaig explicar com s’havia de fer i em va dir: No et preocupis ja ho he entès, jo soc Manya i tinc molta manya, desprès torna i em diu: al inflar m’ha marxat la coberta de la llanta, es que no l’has centrat massa bé, l’hi vaig explicar com es feia i al cap d’un rato ja voltava amb el tricicle. Be que voleu que os digui em va passar la son.

ARANDA DEL DUERO - SORIA. 113 km. 1130 metres de desnivell.Els primers km d’aquest tram els feia molt bé, desprès m’anava venint la son, al passar per Velilla vaig parar a reposar dins d’una parada d’autobús. A Castella-Lleó tenen unes parades d’autobús molt resguardades del fred, son de vidre els laterals i la part frontal, al darrera es d’obra amb un banc de pedra de punta a punta i una petita entrada en un lateral. Ja les havia provat en el transcurs de la Lleida León Lleida i s’hi dormia molt bé, no se quina hora era al parar però a les 6 em va despertar el camió que recollia les escombraries, engego de nou passo Sant Esteban de Gormaz i al passar per El Burgo de Osma ja era de dia, m’hi paro, a l’hotel estava obert però no hi havia ningú, surto vaig a la part antiga de la ciutat i tot tancat, trobo un botiguer que endreçava coses i li compro una capsa de galetes al marxar trobo l’últim bar obert i paro a fer un cafè amb llet.Desprès d’això es rodava molt millor i a les 10 i 12 minuts arribava al control de Soria on vaig esmorçar.

Entrada a Aranda del Duero

SORIA - CARIÑENA. 144 km, 1261 metres de desnivell.Sortir de Soria per agafar la N-234 va ser molt fàcil, cal seguir sempre el mateix carrer i travessar tota la ciutat Baixar fins travessar el Duero i ja estàs encarrilat. A mida que passen les hores la calor es va fent més insuportable. Al passar per Almenar es d’hora però paro a dinar, allà sento que em parlen amb català, era un turista de Barcelona casat amb una dona del poble, estava estiuejant, em demana cap on vaig, l’hi comento que a Calatayud i Cariñena, però volia provar de passar per Ciria, Aranda de Moncayo, Morata de Jalón i La Almunia de Doña Godina, em diu que no ho intenti doncs a Morata de Jalón s’han carregat l’antiga N-II i l’han

convertit en un camí de terra, per unes obres hidràuliques que estan parades fa anys. Doncs bé ja no baig tenir més dubtes, cap a Calatayud.Abans d’arribar a Caiñena vaig tenir que parar 4 hores a descansar, dormir i deixar passar la calor. Casi eren les 9 del vespre quan passava el control de Cariñena, sopar entaulat al restaurant, estic a punt per encarar el nou tram.

CARIÑENA - BUJARALOZ, 105 km, 828 metres de desnivell.Se’m va fer molt llarg arribar a Fuendetodos, massa tubogans i molta pujada, desprès la cosa va canviar, la baixada fins a Belchite molt ràpida, pensava en l’hotel d’aquesta localitat però estava completament tancat, a la gasolinera del costade l’hotel hi havia una màquina de begudes que vaig aprofitar fent una petita paradeta. Passo per Codo, Quinto, Gelsa i els 13 km de la carretera d’accés a la N-II, m’estava adormint, no passava ningú, comptava els km d’un en un, 12, 11, 10... recordo haver passat pel km 3, desprès em vaig adormir, era conscient que seguia la ralla blanca lateral i de cop em desperto, no sé on soc, rumio i encerto, estic arribant a la N-II, havia passat pel km 3, dec estar a punt d’arribar-hi, paro baixo de la bicicleta i començo a caminar per desvetllar-me, uns 300 metres vaig fer a peu, torno a pedalar i al cap de poc trobo la fita del km 2. Desprès vaig començar a pedalar de valent fins a Bujaraloz hi arribava a les 3 i 55 minuts, demano una habitació, dutxa i dormir fins les 9 del matí.

Quinto. Regant els camps de blat de moro amb llum de lluna

BUJARALOZ - TÀRREGA. 116 km, 1035 metres de desnivell.Fins a Fraga es va anar molt bé, hi passava a dos quarts d’una, paro a dinar, al engegar de nou molta calor, arribo a Lleida entro a la ciutat a comprar fruita, segueixo fins a trobar una ombra confortable on passar les hores de color asfixiant, a Bell-lloc d’Urgell faig la parada, menjo la fruita i a les 18 hores torno a pedalar. Arribo a Tàrrega molt animat a les 19 i 39 minuts.

El dinar a Fraga

TÀRREGA - BARCELONA. 109 km, 1052 metres de desnivell.L’últim tram es complex la Panadella el fa especial però el tros de Martorell a Barcelona per ciutat també el fa especial.

Tres moments de la pujada a La Panadella

El port de la Panadella no se si va ser el sopar de Tàrrega o què, el cas és que vaig pujar com mai de bé ho havia fet, a mitja pujada em ve a rebre el company Martí Flores, al cotxe hi portava menjar per fer mitja diagonal, que vaig aprofitar parant al cim del port, síndria, pastis, beguda, etc. Ara ve molta baixada i tampoc cal menjar tant, passo per Igualada, Vilanova del Camí, La Pobla de Claramunt, Capellades, tot ràpid, cap a Piera ja més lent, Masquefa, la Beguda, a Martorell hi arribo a la una del matí. Falten 25 km de semàfors, a Sant Vicenç dels Horts en Martí em guia per la carretera d’accés a Sant Feliu de Llobregat, on trobem molt de “botellon” i discoteca de carrer, desprès la pujada a Sant Just Desvern, l’Hospitalet i baixar cap a Barcelona, on l’únic lloc per segellar que trobem es a l’hotel AC de Sants que hi arribem a les 2 i 34 minuts. En total han passat 92 hores i 34 minuts des de la sortida.

Arribada a Barcelona

Carnet de Ruta amb tots els controls

Tot seguit rebo les felicitacions de la Maria, d’en Prudenci, del Ricard, l’Agustí, lÀlex, l’Angels i com no del Martí, que a més em va dur amb el seu cotxe a Sant Fruitós de Bages en aquelles hores de la nit.Gracies a tots per aquestes hores que heu dedicat fent-me costat durant tot aquesta Diagonal Ibèrica.

Sant Fruitós de Bages 13 d’agost 2014