celobertPublicació singular, periòdica i plural No té preu

LLORET

61

3

EN PORTADATítol: “platges les de Lloret…”Foto: Carles Colomer

Vila de Lloret08-12 Crònica de lavida quotidianaRedacció celobert

Homenots13 Heribert BarreraJordi Colomer

Dossier14-15 La situació de l’aeroport de GironaOriol Mas i Lloret

Coneix-ho16-17 Cases d’indiansAitor Roger

Digui-digui18-21 Robert Fauria Lluís Amat

Amb ulls de jove22-23 Guillem Pujol Alba Lupiáñez

ArguMents24-25 Au revoir soleil, bonjour rentrée!!Marc Pérez i Giménez

pop-rock26-27 KitschJaume Planas

Fora de share28 Els “errors” i manipulacions de TVELurdes Artigas

Tens un e-mail30 Les campanes de Sant Mori Manuel Boadas

Opinió05 La columnaLa notícia de l’estiu - Joan Ferrer i Bernat06-07 ParlamentA Lloret no tot s’hi val… - Xavier Crespo28 Torre de guaitaDe Rogoff a Espriu - Guifré Ripoll

sumari

Aquí no podem presumir de cotxe. Com a molt, d’iPhone. La platja, més democràtica, deixa menys espai per a les marques socials. Tots plegats, sense tantes diferències i mig despullats, celebrem l’estiu encarats al sol. Per una vegada estem d’acord: fa calor i les onades ens convoquen a gaudir dels darrers rajos del mes d’agost. g celobert

11 Romà Codina

13 Heribert Barrera

22 Guillem Pujol

18 Robert Fauria

Els lectors de Celobert que ho vulgueu, podeu demanar que us fem arribar la revista en format pdf, però caldria que indiquéssiu,

sisplau, quina edició voleu: Blanes o Lloret.info@celobert.cat

4

celobertcrònica d’agost de 2011

Núm. 61

Editor:Lluís Amat

Telèfon:639 082 976

e-mail:info@celobert.cat

Patrocinadors:Comptem amb el suport

dels anunciants d’aquesta edició

Disseny gràfic i de continguts:Lluís Amat

Col·laboradors:Aitor Roger, Alba Lupiáñez i Mateu,

Joan Ferrer i Bernat, Marc Pérez,Lurdes Artigas, Jordi Colomer,

Jordi Meléndez, Joan DomènechMoner, Jordi Gaitán, Guifré Ripoll i

Cristina Fernández

Convidats:Xavier Crespo, Oriol Mas i

Jaume Planas

Fotos:Aitor Roger, Carles Colomer,Clickartfoto, Arxiu Municipal

de Lloret i arxiu celobert

Il·lustracions:Joan Antoni Poch

Consell lingüístic:Miquel Saumell I Santaeugènia

Preu:NO TENIM PREU

DIPÒSIT LEGAL: GI-1033-2011

CAP PART D’AQUESTA PUBLICACIÓ POT SER REPRODUÏDA O DIFOSA PER CAP MITJÀ SENSE

PERMÍS DE L’EDITOR.

de l’editor

Un exemple per a generacionsLa fidelitat a un ideari i la lluita vital per assolir uns objectius polítics sense defallir ni fer

concessions van guiar la carrera d’Heribert Barrera, una personalitat amb un discurs

contundent i clar, sovint polèmic i alguns cops mal entès. En tot cas, més enllà de

les controvèrsies puntuals, no hi ha dubte que el seu perfil ideològic i intel·lectual el

converteix en una de les personalitats de referència per a les noves generacions i per

a les actuals. g

Qui és qui, per què?M’admira la gran capacitat que tenen alguns comentaristas de destriar entre les

despeses útils i inútils de les administracions. Dic mentida. En realitat no m’admiro,

perquè en tinc prou de saber quina administració fa la despesa per saber si concitarà

els brams o bé una invocació de boirosos principis superiors.Si aquests principis no

existeixen o causarien una hilaritat general, llavors s’opta pel silenci. Dic això perquè

arran de la crisi s’ha hagut de revisar el pla d’infraestructures de l’Estat espanyol, i

llavors molts han vist clarament que hi ha trams del tren d’alta velocitat ruïnosos,

no pel cost de la construcció –que ho és– sinó pel de manteniment. Com que

els autors del desastre són de tots els colors polítics i moltes obres responien al

doble motiu de les conveniències electorals del moment i de no ser menys que els

catalans, ningú se n’ha exclamat ni n’ha fet burla. Ara bé, què passa si Catalunya

decideix obrir una delegació a l’estranger per mirar de donar a conèixer el nostre país

i captar inversions? Llavors aquests que feien volar l’estel critiquen el malbaratament

dels impostos de tots els espanyols –sembla que els catalans no en paguem,

d’impostos– i exigeixen que, en nom de l’austeritat, es tanquin immediatament.

Unes delegacions, a més, que tenen un cost molt inferior al d’aquestes obres de

l’AVE que tardaran dècades a deixar de ser una càrrega.En comptes de bramar,

que es preguntin per què Catalunya obre delegacions a fora. Potser és perquè les

ambaixades espanyoles no la venen amb prou convicció? g

JOAN ANTONI PONCH / El PuntL’acudit

celobert. Crear bellesa i dir la veritat

5

la columna ➤ Joan Ferrer i Bernat,periodista

La notícia de l’estiue la mateixa manera que hi ha la cançó de l’estiu, cada temporada estiuenca té la seva notícia. Aquest any no hi ha color: la notícia més destacada -ens ha acompanyat, ens acompanya, i malauradament

ens acompanyarà molt temps- és econòmica, amb el sentit més ampli de la paraula. Des de fa unes setmanes només sentim a parlar de deute, rescats, valors de la borsa, la situació de Grècia, Portugal, Espanya o Itàlia, o dels problemes dels EEUU per tirar endavant...En ocasions s’utilitzen termes que fins fa poc eren totalment desconeguts, però, que ara ja formen part de les tertúlies de carrer, a les mateixes que es parla dels reiterats enfrontaments entre el Barça i el Madrid. Aquest agost, per començar la tem-porada, dos més. En vuit mesos del 2011, ja n’hi ha hagut sis.La famosa crisi, però, des de fa unes setmanes ens toca molt més de prop que les notícies sobre l’Ibex 35 o l’índex Nikei. En

aquests moments s’està concretant la retallada sanitària. La situació deu ser molt i molt greu perquè la Generalitat, només, a la Corporació de Salut Maresme-Selva, li hagi reduït l’aportació en més de 7 MEUR/any. Reestructuració dels serveis, reducció de personal o d’horaris, més llistes d’espera...són possibilitats que s’han posat sobre la taula i que es concretaran a partir del primer de setembre. L’ERO temporal (2011-2012) afecta 950 dels 1.500 treballadors de la Corporació.La reacció no s’ha fet esperar: concentracions, assemblees i manifestacions de treballadors, i ciutadans de carrer. La Salut és un tema delicat i molt sensible, d’aquells amb els que no es pot jugar. Per tant, l’únic que cal demanar és responsabilitat a totes les parts implicades, i que el ciutadà de carrer, com passa massa vegades, no en sigui el principal perjudicat. No estem parlant d’un servei qualsevol. En cada cas, hi ha en joc la salut d’una persona. g

D

6

a percepció, fruit del desconeixement o no, és causa del foment del descrèdit que aprofita l’oportunitat que de manera cíclica, fa de Lloret el protagonista de fets negatius i reprovables.

Parlem d’episodis que, evidentment, són tractats amb una re-percussió mediàtica molt important; acompanyats per opinions d’agents que no tenen gaire coneixement i que aprofitem per afegir llenya al foc. No vull, però, amb aquests paraules, incloure opinions com les del professor Donaire, experts que sí saben de què estan parlant i que ho fan amb objectivitat i sense embuts, tant per la part bona i com per la dolenta.Quan parlem de Lloret estem parlant d’un municipi, de Catalu-nya i de l’Estat espanyol, que va començar amb el fenomen del turisme per esdevenir més endavant una destinació de turisme de masses o gran volum, amb marca turística pròpia. Anys des-prés, fa aproximadament una dècada, va iniciar un procés de

transformació molt important. Lloret de Mar és una de les cinc primeres destinacions turístiques de l’Estat espanyol en places d’allotjament, en pernoctacions, i anualment assumeix el 40% del turisme de la Costa Brava i una aportació directa important al PIB de Catalunya. Lloret de Mar, a més, té el 60% de les places de quatre i cinc estrelles de la Costa Brava, i ha arribat a tenir més places hoteleres que Grècia o, actualment, un nombre similar a les que té Barcelona.He donat aquestes dades perquè d’aquí un temps veurem com els llibres d’urbanisme, turisme i sociologia parlaran del que està succeint a Lloret durant els últims deu anys. Parlaran de com es fa una reconversió, actualització i transformació d’un model de destinació turística dels anys 60-90 a un model nou, integrat a la Comunitat Europea, amb la moneda única i, sobretot, adaptat als grans canvis que ha sofert el món del turisme en la darrera dècada: internet, low cost, desestacionalització, vacances seg-

A Lloret no tot s’hi val, ni tot s’hi val amb LloretLLORET DE MAR, DESTINACIÓ TURISTICA TOT L’ANY

L

parlament

7

➤ Xavier Crespo i Llobet,Diputat al Parlament de Catalunya per CiU

mentades, vacances de tercera edat, turisme esportiu, actiu i cul-tural, convencions, etc. Tot això acompanyat d’un increment de la població resident del 100%, amb més del 42% d’immigració i un total de 100 nacionalitats diferents que hi conviuen.Lloret, tal com diu el seu alcalde, Romà Codina, és un transatlàn-tic del turisme, i com a tal va començar a virar per adaptar-se a aquest nou escenari, encara que canviar de rumb és lent per molt que hi posem el màxim de mitjans. Durant aquest gir, du-rant aquest procés, hi ha un solapament de mo-dels que coexisteixen. No obstant això, si la orientació és bona el nou Lloret acabarà superant el model antic i obsolet. Aquest canvi és públic i privat, no tothom va al mateix ritme i men-tre es fa s’han de mantenir empreses i llocs de treball, s’ha de donar resposta so-cial i fer equipaments, etc.Lloret té les eines per continuar diversificant productes: el Convention Bureau està per darrere de Barcelona i Sitges pel que fa a celebració d’es-deveniments, congressos i reunions i compta des del seu inici amb més participació econòmica privada que pública. El municipi també rep ajuts i està reconegut com a destinació turística esportiva i familiar amb les certificacions de la Generalitat.Eines com els plans urbanístics (POUM), turístics (Pla Estratègic de Turisme) i comercials, entre d’altres, li donen la capacitat de continuar movent el rumb del transatlàntic. Llo-ret Turisme, com a ens de col·laboració públic i privat ha estat exemple per a moltes altres destinacions. Actualment, amb més de deu anys d’història, ha aconseguit crear i diversificar diferents productes turístics, desestacionalitzar, adaptar-se i innovar en la promoció i comercialització turística.Una gran part dels empresaris ha innovat, invertit i millorat el seu producte turístic. La inversió, pública i privada, realitzada a Lloret de Mar en els darrers anys, és importantíssima i, amb recursos fonamentalment locals, ens hem acollit a línies de crèdit estatals o hem rebut alguna subvenció catalana per a equipaments com qualsevol altre municipi.Sens dubte pensaran que la meva opinió és esbiaixada pel fet

d’haver estat alcalde de Lloret de Mar i que la meva estima fa que m’ho miri amb bons ulls. No es així, sí que puc dir que segu-rament el meu coneixement m’ajuda a veure més clar que anem pel bon camí, i anirem encara millor, en aquest procés de trans-formació. N’estic convençut per la capacitat que tenen els resi-dents, treballadors, empresaris i el seu consistori amb l’alcalde al capdavant.

És clar que, per la convivència i respecte als ciutadans i visi-tants, els valors han d’estar preservats. En aquest

sentit el pacte i compromís és fonamental, els que són egoistes i anteposen el seu

benefici individual abans del col·lectiu s’equivoquen, amb aquesta acti-

tud endarrerim el canvi. Si tre-ballem en aquesta línia els fets aïllats cada cop seran menys i aconseguirem donar-li el tomb necessari.Amb aquestes reflexions vull fer arribar el missatge, entre d’altres, que estem parlant d’una destinació única a Europa, que acon-seguirà canviar el rumb

però que, malauradament, quan tingui un entrebanc,

com per desgràcia ha succeït, es trobarà amb un ressò medià-

tic important, i més si passa a l’es-tiu. Penseu, no obstant això, que cap

destinació catalana ni europea s’hi pot comparar i que, quan algú ho vol fer, s’equivo-

ca, ja que parlem d’escenaris ben diferents.

Catalunya necessita Lloret i Lloret necessita que l’ajudin a fer aquest canvi de rumb per continuar sent una destinació priori-tària pels turistes, per poder continuar incrementant els llocs de treball directes i indirectes a Catalunya, així com els consums; alimentant una cadena econòmica tant necessària en aquests moments i que, envoltada d’un marc de convivència i civisme, té uns protagonistes que ara, un cop més, se’n responsabilitzen.Lloret per orgull i pel seu futur no permetrà que, amb falsos argu-ments, se la vulgui desprestigiar i desacreditar; per aquest motiu continuarà encara amb mes força, amb decisions estratègiques que depenen de la responsabilitat local però que demanen tam-bé de la col·laboració i implicació general pel benefici col·lectiu que produeixen. g

L’Ajuntament crearà un registre unificat per identificar les empreses que acumulen denúncies per males pràctiques i incompliment de les normatives. El registre es farà seguint una proposta de la comissió tècnica que s’encarrega de presentar un pla d’actuacions i mesures d’ordenació turística de Lloret. El registre centralitzarà les denúncies i reclamacions cursades per diferents departaments municipals i el seu objectiu és veure quines zones i empreses acumulen més incidències per poder prioritzar l’activitat inspectora. El registre inclourà hotels, comerços, majoristes de viatges, bars i restaurants, i serveis complementaris. L’Ajuntament preveu habilitar també una bústia al web Lloret.cat perquè els ciutadans puguin fer arribar les seves aportacions i denúncies. g celobert

Una oportuna iniciativa

8

viladelloret

Somnien els turistes amb catalans elèctrics?“He estat a la Costa Brava i m’he recordat de tu”. Tremoleu. I imagineu aquesta frase estampada en una samarreta que s’en-congeix a la primera rentada i que a la segona ja li han saltat totes les lletres. Una samarreta que menteix descaradament perquè si digués la veritat i només tota la veritat diria: “He estat a la Costa Brava i t’he dut una samarreta feta a la Xina”. Una sa-marreta que podem trobar entre altres que contenen els lemes més dispars, barroers i absurds de la història de les samarretes. Una samarreta que podem trobar a les botigues de souvenirs de la Costa Brava, al costat d’un vestit de flamenc o d’un tros de plàstic amb dubtosa forma de paella (sovint amb grans d’arròs envernissats i enganxats precàriament amb silicona), o al costat d’un vano que quan es desplega, com si de la cua d’un gall d’indi es tractés, mostra una flamant bandera espanyola. I olé.

Es veu que els turistes, els guiris1, segons va publicar El Punt2, prefereixen les castanyoles a les barretines, és a dir, que compren més els souvenirs basats en el clixé espanyol. Les associacions de

1.-Un costum local ben conegut per tots i molt arrelat és el d’anomenar els turistes com “els guiris”. I això dels guiris és com allò altre de “la gent”. És a dir, que quan una frase comença amb “És que” i continua amb “els guiris” o bé amb “la gent” automàticament dona llibertat a l’emissor del missatge per parlar dels altres de manera generalitzadora i despectiva i quedar-se tan ample.

2.-A l’article que es va publicar el 21/08/11: “La Costa Brava manté toros i flamenques als aparadors” de Núria López i Mar Vicente.3.-Extraterrestres!4.-Per cert, el fet que les botigues de souvenirs de la Costa Brava estiguin farcides de toros d’Osborne vol dir que si volguéssim comprar un souvenir-realment-català l’hauríem

d’anar a buscar a la costa d’Andalusia? I dic Andalusia no per res sinó perquè és precisament la província on hi ha més toros d’Osborne, exactament 23 (segons wikipedia), en contraposició amb Catalunya on n’hi ha exactament zero des de l’any 2007 quan un grup de persones que el diari El país va titllar de radicals van derrocar el darrer toro que quedava al Bruc.

5.-En aquesta línia reivindicativa dels elements propis de casa nostra, Lloret també va presentar fa dos anys les seves icones, entre les quals la que ha tingut més èxit ha sigut Sa Galeta.

6.-Literalment: “La distinció dels productes amb una marca artesana catalana permet, tant als ciutadans catalans com a les desenes de milions de turistes que cada any ens visiten, gaudir i endur-se una imatge real i garantida del país.” Ho podeu consultar a la web: www.artesania-catalunya.com.

(Per cert, totes les notes al peu d’aquest article són un petit homenatge a un gran escriptor de notes a peu de pàgina: David Foster Wallace).

comerciants consultades per periodistes d’aquest diari atribueixen les preferències dels turistes al fet “que no estan informats de les diferències entre l’estat espanyol i Catalunya”. És clar. És que els guiris són uns ignorants. És que la gent no sap on viatja. Com si els comerciants, quan preparen la temporada d’estiu, no triessin i reme-nessin i després encarreguessin ells mateixos els objectes que om-pliran les seves botigues. Com si els objectes haguessin literalment “aparegut” allà, per generació espontània o de forma misteriosa, qui sap si relacionada amb altres formes de vida3. Com si a l’albarà de compra no hi veiessin el número 300 a la columna de «Quantitat» al costat del nom «Vestit de flamenc vermell» a la columna de «Produc-te». Pobres comerciants! Mira que haver de passar l’estiu envoltats de turistes que no saben ni on són ni quina llengua s’hi parla! És un col·lectiu digne de respecte que resignat assumeix el rol de víctima i que no té més remei que vendre imants i clauers amb el toro de l’Os-borne4 mentre van veient que a la seva botiga van quedant ben sols i abandonats la figureta de la Verge de Montserrat, les postals que reprodueixen els quadres d’en Dalí, el tros de fusta amb forma de

➤ Cristina Fernández Recasens,llicenciada en humanitats

“Fent equilibris amb la memòriaper no caure sense records”

Miquel Saumell

9

Sagrada Família... en definitiva, els objectes que formen part d’un altre clixé: el català. Perquè també, val a dir-ho, hi ha un clixé català. Com molt bé demostra la iniciativa «Emprentes de Catalunya» que ha sigut l’aposta del govern de la Generalitat per promoure els productes que “transmeten els valors del país”. La pretensió d’aquesta ini-ciativa5 no és altra, tal i com assenyala El Punt, que els visitants s’emportin una imatge «real i garantida» de Catalunya6. A veure, tornem-ho a dir: una imatge real i garantida. I ara pensem-hi: No és real tot el que els turistes s’emporten de Catalunya? No és una imatge real la de l’Avinguda Just Marlés? El Waterworld és un miratge? Els barrets mexicans són al·lucinacions nostres? Castell d’en Plaja és un holograma? I nosaltres, som qui som o som qui volem ser? És més: nosaltres som qui som o som qui ells, els qui elaboren un catàleg que garanteix una imatge real de Catalunya, volen que siguem? Són reals els turistes? Els tractem com a persones reals quan els anomenem “guiris”? I finalment, somnien els turistes amb catalans elèctrics?

Mireu, jo ja no sé qui som nosaltres ni qui són ells. Només sé que l’estiu s’acaba i que a l’agost tot fa molta mandra, sobretot ha-ver-se de plantejar segons què. I a més, és que la gent sempre s’equivoca: els records no es compren! I això ho tinc claríssim. Així que ja que tinc el privilegi de trobar-me a Cadaqués, un altre poble de la Costa Brava que també ens donaria peu a divagar sobre la seva autenticitat, us deixo i me’n vaig a fer el toc al bar de sota de casa. No tenen ratafia, precisament, però hi serveixen un altre producte típic d’aquest lloc que els guiris no coneixen realment i que ens agradi o no és casa nostra: el mojito! g

Ramon Ramos i Argimón ha estat nomenat nou director del Patronat de Turisme Costa Brava. Va ser nomenat pel consell d’administració d’aquest ens, a proposta del sector públic, com un dels membres del grup de persones idònies. Amb anterio-ritat, entre els anys 2003 I 2007, Ramos va ser president de la mateixa entitat de promoció turística i anteriorment havia estat alcalde de Blanes.El consell d’administració del Patronat de Turisme Costa Brava Girona és l’òrgan de govern de l’entitat. Està format per quaranta membres que representen el cinquanta per cent dels sectors públic I privat. g celobert

La nova biblioteca de Lloret, situada a les noves instal·lacions de la Casa de la Cultura a la plaça Pere Torrent, obrirà al públic el proper 5 de setembre, després de mesos fent el trasllat de tot el material i enllestint la nova seu. Cal recordar que l’antiga biblio-teca, situada al centre comercial Caravel·la, va tancar a mitjans d’octubre de 2010, quan el personal municipal va començar a preparar el traslladat a les noves instal·lacions. Gairebé un any després i amb gran part de la Casa de Cultura en marxa, la nova biblioteca obrirà les portes al públic. La nova seu serà la més gran de la demarcació de Girona en l’àmbit municipal, després de la Biblioteca pública de Girona. Així, doncs, serà deu vegades més gran que l’antiga, amb una superfície de 3.000 metres quadrats, en tres plantes. L’horari serà de nou del matí a dues del migdia i de les quatre a dos quarts de nou de dilluns a divendres. I els dissabtes només obrirà de deu a dues. g celobert

El Patronat de Turisme Costa Brava Girona nomena Ramon Ramos nou

director del Patronat

Nova Biblioteca

➤ Cristina Fernández Recasens,llicenciada en humanitats

10

viladelloretCronologia dels fets:-Lloret de Mar apareix un estiu més als mit-jans de comunicació per assassinats, bara-lles, desperfectes i temor de veïns, que ja n’estan farts.

-La crònica negra de l’estiu a Lloret va co-mençar quan, a mitjans de juliol, un jove de Lloret va morir apunyalat en un carreró de la població. La Policia, per sort, ja ha detingut els sospitosos.

-Més de 300 persones es van manifestar contra el crim i va reobrir-se el debat de la falta de vigilància a la població. El cert és, però, que en els vuit anys de govern de CiU, Lloret ha dotat la policia de 22 nous efectius.

-Ja durant el mes d’agost, Lloret ha tornat a ser protagonista per fets desagradables. La matinada del 8 al 9 d’agost, hi va ha-ver la primera gran batussa entre policies i turistes pels carrers de la població. Hi va haver detencions i destrosses en el mobi-liari urbà.

-L’alcalde Romà Codina va declarar l’ende-mà que ja n’estava “tip” i va prometre san-cions dures als locals i tolerància zero con-tra els turistes que provoquen incidents.

-Només un parell de dies després, hi va ha-ver una segona grab batussa entre policies i turistes pels carrers de la població. També hi va haver detencions i destrosses en el mobiliari urbà.

-Hores després, l’Ajuntament compleix la seva amenaça: fa tancar la discoteca on s’originen els problemes i posa en marxa mesures d’urgència, com eliminar la pro-paganda en mà dels locals, prohibir beure alcohol a la via pública o reforçar les inspec-cions en locals d’oci nocturn.

-Més de 1.500 veïns de Lloret es manifes-ten pels carrers per reclamar un oci de qua-litat i un canvi de model.

-L’Ajuntament anuncia que es presentarà d’acusació particular contra els detinguts pels aldarulls i per l’assassinat del jove llore-tenc. g celobert

Matinada del divendres 12 d’agost

11

Celobert, solidari amb la ciutadania de Lloret que amb indignació i seny es va manifestar pels carrers de la vila i que segueix amb més atenció que mai la vida quotidiana, us ofereix una

conversa amb l’alcalde Romà Codina que pensem és del interès dels nostres lectors.

Han passat uns dies dels greus incidents… quina valoració en fa com a alcalde?Com a alcalde he viscut les darreres setmanes amb gran preocu-pació, no només pel tema d’imatge, sinó també pel gran dolor i consternació que han provocat a la ciutadania aquests incidents i, especialment, l’assassinat d’un dels nostres joves lloretencs. Lloret de Mar té una llarga trajectòria en el sector turístic, ens sentim orgullosos de la nostra vila oberta i hospitalària que ha rebut, durant anys i anys, milers de visitants. Actualment, el nostre municipi ha de mantenir les portes obertes però, també, ha arribat el moment de saber quan toca i a qui toca tancar-les. Ser amfitrió comporta assumir la responsabilitat de qui convides a casa teva, i això és una reflexió que cada un de nosaltres ha de fer, tant de manera individual com col·lectiva.

Qui en té la culpa: les agències de viatges majoristes, les dis-coteques?No crec que sigui correcte culpar un sector turístic concret; hi ha una gran part de l’empresariat que ha fet, especialment la darrera dècada, un esforç inversor important per adaptar les seves instal·lacions a les noves demandes turístiques i poder diversificar la seva oferta turística. Dins de cada un d’aquests sectors hi ha una minoria que no treballa adequadament, anteposant el benefici individual al col·lectiu i promovent unes pràctiques empresarials agressives, basades en un concepte erroni de l’oci nocturn. És aquí on, sector públic i privat, actuarem amb contundència. Tots som responsables i tots hem d’assumir aquesta responsabilitat per tal de reconduir les males pràctiques i fer que la convivència entre resident i visitant sigui del tot compatible.

Qui hauria d’assumir les responsabilitats?Jo crec que aquí hem de parlar de corresponsabilitat: el sector públic, des de l’àmbit municipal i supramunicipal, i el sector privat, a través de tots els agents implicats en l’activitat turística i la pròpia ciutadania. L’efecte negatiu d’aquestes males pràctiques empresarials ens afecta en camp global i, per tant, també hi ha d’haver una voluntat conjunta per poder abordar-ho i fer-hi front.

Per part de l’ajuntament que lidero, assumeixo aquesta respon-sabilitat. Conjuntament amb la resta de partits de l’oposició, volem actuar amb fermesa contra questa minoria; no podem, però, obviar que la col·laboració, tant per l’actuació com per l’enfocament, de l’empresariat privat és vital.Quant a la ciutadania, crec que la seva postura va quedar clarament expressada a la manifestació “Estimem Lloret” de fa unes setmanes. Jo que vaig assistir-hi com a un ciutadà més, a l’igual de molts regidors, vàrem poder copsar el suport per les mesures que s’han adoptat des del Consistori i això, ja parlant en l’àmbit polític, reforça i dóna ànims per continuar endavant.

Expliqui a la població quines mesures s’han pres arran dels incidents i si tindran continuïtat.Les incidències generades per l’oci nocturn i provocades per l’alta concentració de discoteques i bars musicals en una mateixa zona, unes 25, són àmpliament conegudes i han estat tracta-des per diferents alcaldes que han presidit aquest ajuntament. Malgrat tot, la problemàtica no s’ha eradicat i això demostra la complexitat que genera aquest àmbit.Arran dels aldarulls, es varen implementar una sèrie de mesures urgents que no signifiquen la solució a la problemàtica però

RomàCodina,alcalde

➤ Lluís Amat, editor

12

que tenien per objectiu afavorir un major control de la seguretat ciutadana en aquesta zona. La retirada de lones publicitàries, el compliment estricte dels horaris d’establiments d’oci nocturn, la retirada de la propa-ganda en mà al carrer, la clausura de les màquines de venda automàtica un cop tancats els establiments d’oci nocturn per evitar l’acumulació de gent al carrer i el reforç policial, són algunes d’aquestes mesures.També hem contractat un servei extern d’inspeccions, ECA, per realitzar visites a un total de 35 establiments d’oci nocturn i comprovar que disposen de les mesures per garantir la seguretat isalut de les persones. Vull recordar que un dels aldarulls es va provocar arran d’una fallada elèctrica en una discoteca de gran aforament i això són fets que s’han d’intentar evitar.De cara a setembre iniciem també la redacció de noves ordenances de civisme i de via pública que ens han de donar el marc legal necessari per poder actuar davant de problemàtiques com la venda ambulant o la prostitució, que fins ara no teníem tipificades.Aquestes accions desenvolupades les darreres setmanes són fruit de les decisions que s’han pres a través d’una comissió tècnica centrada en la seguretat, gestió de l’espai públic i model turístic que aborda la problemàtica del turisme jove i oci nocturn a Lloret de Mar. Les decisions d’aquesta comissió tècnica queden supeditades a l’aprovació política.

Té la sensació que tants i tants esforços, hores invertides i feina feta els darrers anys per millorar turísticament se n’han anat en orris pels actes d’una minoria un parell de dies?És obvi que aquests dies tens aquesta sensació i no podem negar que l’impacte negatiu en els mitjans, parlo de mitjans tradicionals però també de xarxes socials, ha estat molt significatiu. Crec que per tots ha estat un toc d’atenció; ningú no pot ne-gar que els darrers anys hem estructurat importants projectes

esportius, de negocis, de ciutat... però la problemàtica de l’oci nocturn, principalment al juliol i agost, persisteix i ara ha quedat clar que cal abordar-la d’una manera contundent. L’oci nocturn és una part molt important de la nostra oferta i no es tracta d’eliminar-la però si que cal ordenar-la i fer-la compatible amb els residents i altres visitants.

Li sap greu que Lloret estigui en boca de tothom per aquestes coses i no per ser un exemple de multiculturalitat i oferta turística?Em sap greu que hi hagi gent que parli malament de Lloret sense tenir coneixement de tota la seva realitat, emparant-se només en els tòpics. Quan els ciutadans, aquells que pateixen de manera més directe i durant tot l’any, l’impacte del turisme, diuen que viure a Lloret és un privilegi i surten al carrer per defensar les nostres platges meravelloses, camins de ronda o patrimoni cultural, crec que queda clar perquè tenim anualment més d’un milió i mig de visitants. Treballarem la problemàtica de l’oci nocturn i continuarem treballant per posar en valor tota la nostra oferta turística.

Què s’ha de fer per donar a conèixer els Jardins de Santa Clo-tilde, el Casino, els jaciments ibèrics, les platges meravelloses, la gastronomia i l’esport?Abans de donar a conèixer aquests atractius i productes cal es-tructurar, dotar de contingut i fer-ho atractiu pel visitant i resident. Això és el que hem fet els darrers anys. Hem creat una zona esportiva amb instal·lacions noves i millorades, una zona cultural amb can Saragossa, el Parc de can Xardó, el Teatre Municipal i el Gran Casino Costa Brava. Hem desenvolupat el projecte MOLL, Museu Obert de Lloret, posant en valor els Jardins de Santa Clotilde, el Museu del Mar, el cementiri, els camins de ronda, el Castell de Sant Joan i els jaciments ibèrics. I hem comptat amb el suport del sector privat que ha realitzat importants inversions per adequar l’oferta turística a nous segments.Lloret ha fet una part important dels deures i és un municipi modernitzat i actualitzat que pot promocionar-se com a desti-nació pel turisme esportiu, de reunions i familiar, entre d’altres. Els darrers anys hem apostat pel desenvolupament d’aquests diferents productes estratègics i la seva progressiva consolida-ció ens permet aprofundir en la seva promoció i comunicació. Lloret Turisme, entitat de promoció turística de l’Ajuntament de Lloret, treballa la promoció de cada un d’aquests productes se-gons les particularitats de cada un dels seus públics. En aquest sentit, el Pla Estratègic de Turisme és el full de ruta que marca la política turística pels propers anys i detalla com especialitzar la destinació en cada un dels seus productes.

Els incidents d’aquest any marcaran un punt d’inflexió pel futur de Lloret?Sí. Tot i que el Pla Estratègic de Turisme ja aborda i desen-volupa molts dels aspectes que actualment s’estan treballant des de la comissió tècnica, no els havíem començat a treballar amb profunditat. Els aldarulls d’aquest estiu han propiciat que la reordenació de l’oci nocturn es converteixi en una prioritat. I per continuar amb aquesta tasca d’ordenació i reconversió turística, des de Lloret s’està promovent, junt amb els munici-pis de Tossa i Blanes, que la Costa Brava sud sigui beneficiària d’un pla de reconversió de destinacions turístiques madures del govern espanyol, que actualment ja compta amb el suport del govern de la Generalitat. g

El temps de reflexió és una economia de temps celobert

13

HOMENOTS

mb la mort d’Heribert Barrera l’independentisme català s’ha quedat sense el principal referent que unia la lluita nacional anterior a la guerra del 36-39 amb l’actual independentisme, ferm i identitari. Nas-

cut l’any 1917, només dos anys abans de l’aparició del primer partit independentista –la Federació Democràtica Nacionalista, predecessora de l’històric Estat Català–, Barrera va viure des de primera fila els convulsos anys 30. Ja el 1935 va entrar a militar a les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, però la fi de la guerra va fer que des de molt jove hagués de conèixer les vicissituds de l’exili. Va ser durant la dictadura franquista que Barrera va participar activament en la reorganització clandestina d’ERC. La seva feina patriòtica el va portar l’any 1976, mort Franco, a esdevenir el màxim dirigent i secretari general del partit republicà, càrrec que va mantenir fins el 1987. Barrera, durant els anys 80 i 90, va ser representant del poble català en diferents institucions. Entre 1977 i 1980 va ser diputat al Congrés dels Diputats, va ser vuit anys diputat al Parlament, entre 1980 i 1988, i parlamentari europeu (1980-1984). Barrera va ser la

segona màxima institució del país entre 1980 i 1984. Convertit en president del Parlament gràcies al seu pacte amb CiU, molts analistes polítics creuen que aquest acord amb Jordi Pujol va comportar per al partit republicà una minva dels suports electorals durant els anys posteriors. Però Barrera creia fermament en el front patriòtic, en l’eix nacional, en Catalunya com a causa primera, i al llarg de tota la seva vida aquest va ser el seu ideari i la seva manera de fer política. En els darrers anys de la seva vida Barrera no ha dubtat a continuar fidel als seus ideals, sense voler pagar peatges polítics ni deixar-se lligar per cadenes de cap mena. L’any 2009 va mostrar el seu suport al líder de Reagrupament, Joan Carretero, i fins aquest any mateix ha participat activament en actes i mani-festacions de caràcter independentista. Desgraciadament,  l’any 2001 es va veure immers en una polèmica atiada pels sectors de l’esquerra espanyolista, ja que Barrera va alertar del perill que comporta l’allau immigratòria per al futur de la identitat catalana. Aleshores algú va organitzar una manifestació d’immigrants en contra d’ell a la sortida d’un acte. Un algú que, a diferència de Barrera, no tenia cap mena d’estima per Catalunya. g

Heribert Barrera

A

➤ Jordi Colomer i Camarasa,historiador

C .   A N S E L M   C L A V É ,   8 6   •   1 7 3 0 0   B L A N E S   •   T E L .   9 7 2   3 5   0 4   7 7

• OFTALMOLOGIA GENERAL• CIRURGIA OFTALMOLÒGICA• LÀSER OCULAR• LENTS DE CONTACTE• REVISIÓ DE CARNETS DE CONDUIR I ARMES

14

Ryanair i les negociacions amb la Generalitat per l’aeroport de Girona han acaparat els focus. Les retallades que ha anunciat la companyia han caigut com una galleda d’aigua freda sobre el sector econòmic gironí, especialment el turístic. Lloret i Blanes són receptors d’una part del turisme que viatja amb l’aerolínia, i cada vegada que a Irlanda tossen els empresaris turístics tremolen: descens de clients, fre a la desestacionalització... Les demandes econòmiques de la companyia, reclamant el triple de diners per portar menys usuaris, van provocar el desacord amb la Generalitat. Però l’actitud de la companyia ha estat la que ha fet que immediatament aquests mateixos focus s’hagin desplaçat cap a la discussió del model que ha de tenir l’aeroport. Ja fa mesos que es va coent a foc lent l’exigència per part de la societat gironina de la transició cap a un nou model que permeti una gestió territorial de la infraestructura: actes, declaracions, manifestos... La reclamació s’ha anat intensificant i ara està en el seu punt àlgid. Potser perquè precisament no s’ha visualitzat que l’aeroport és un motor econòmic de primera magnitud fins que progressivament ha anat perdent els vols.

Primer la reivindicació era el traspàs. Però tot va canviar arran de l’última comissió bilateral Estat-Generalitat del 19 de juliol. Allà, l’Estat va deixar clar que el traspàs de la gestió i la infraestructura era impossible, a part que no va quedar clar que això anés acompanyat d’una desclassificació del seu caràcter general. Sense aquest punt, no es podria volar cap a països de fora l’espai Schengen, com ara el Regne Unit o Rússia. En canvi, es va obrir la porta a aplicar a Girona un model com el del Prat, o sigui, crear una societat filial que sortís a concurs públic per disposar així d’una gestió autònoma. Aquesta és una possibilitat factible a Girona perquè les instal·lacions de Vilobí han tingut beneficis els últims anys i tot i les obres hi ha un deute acumulat reduït, de poc més de 30 milions d’euros.L’opció de la societat filial és, doncs, la que han acabat abraçant les institucions gironines agrupades en l’Agi –Generalitat, Diputació i Cambra–, amb el suport de la Taula Estratègica per impulsar l’Aeroport. La intenció és treballar aquesta opció les properes setmanes i pressionar políticament perquè la comissió mixta Estat-Generalitat que ha de tractar el tema es reuneixi al més aviat

dossier ➤ Oriol Mas i Lloret,periodista

La situació de l’aeroport de girona

15

possible, a partir de principis de setembre, i posi fil a l’agulla. En aquest sentit, l’avançament electoral al 20 de novembre no ajuda a garantir-ne l’èxit, i afegeix pressió per començar a fer passos en ferm immediatament. Es va contra rellotge.Si fracassa aquesta via, la petició del traspàs tornarà a guanyar força i adeptes. Hi ha sectors implicats que desconfien d’una fórmula que es queda a mig camí com la societat filial, vista l’experiència amb el traspàs de Rodalies i Regionals. En tot cas, s’ha optat per fer cas als qui defensaven que amb la dificultat actual per obtenir el traspàs cal aprofitar l’opció d’una gestió individualitzada encara que sigui sense tenir la titularitat de la infraestructura. Les necessitats econòmiques de l’Estat han obert un meló, el de la gestió independent dels aeroports, que per ara s’ha reservat al Prat i Barajas, i que s’intentarà aprofitar per Girona abans no es tanqui altra vegada. Sembla complicat que es torni a produir un context semblant a curt o mig termini, i en tot cas, el PP ja ha dit públicament que si ha de fer canvis, aposta per una privatització total dels aeroports.Treure a concurs la gestió de l’aeroport de Girona tal com s’ha fet amb el Prat també deixaria la porta oberta perquè fos la Generalitat mateixa que s’hi presentés, sola o acompanyada d’algun grup empresarial. Paral·lelament a aquest procés, hi haurà les negociacions entre Generalitat i Ryanair, que segur que es reprendran a partir del setembre i amb la vista posada a l’estiu del 2012. Tot i el resultat negatiu de les últimes trobades, ambdues parts han afirmat que la voluntat és trobar acords. I aquí també s’anirà contra rellotge. D’una banda, Ryanair ha d’intentar assegurar-se subvencions per operar a Girona abans no s’aclareixi què passarà al Prat. La gestió de l’aeroport de Barcelona ha de provocar amb tota seguretat un augment de les taxes, que facin viable la infraestructura i permetin amortitzar-ne la inversió a qui guanyi el concurs. El model d’Aena, amb unes taxes públiques i sense grans diferències entre aeroports, és precisament el que ha facilitat que Ryanair pogués establir la seva base al Prat, una política que no segueix gairebé enlloc més d’Europa, on precisament per les diferències en les taxes la companyia només pot volar en aeroports secundaris. Això podria obligar Ryanair a, com a mínim, frenar el seu creixement a Barcelona, on d’altra banda és difícil que en marxi del tot per la competència que ha obert amb Spanair i Vueling. En tot cas, si l’aerolínia manté vols per a aquest hivern sense cobrar ajudes, la lògica indica que hauria de fer el mateix a l’estiu, quan el passatge a Girona es multiplica. I és que les instal·lacions de Vilobí sempre han donat beneficis a la companyia irlandesa, i en funció del que passi amb les negociacions que obrirà amb el nou gestor del Prat, no és descartable que hi pugui tornar amb força a mig termini.I per part de les institucions, la discussió del nou model tampoc deixarà gaire marge de maniobra al moment de negociar amb Ryanair, perquè per trobar un acord primer s’haurà de saber quin és el futur en la gestió de Girona. Lligar-se a un conveni a llarg termini podria ser contraproduent en funció de com evolucionin les converses a Madrid, perquè si hi ha capacitat per negociar taxes, no cal la subvenció directa. g

L’empresa Sarfa ofereix un autobús per anar directe de Lloret a l’aeroport de Barcelona i viceversa. La línia estarà operativa fins a finals de setembre, tot i que els responsables de l’empresa no descarten ampliar el servei si hi ha demanda. Sarfa ofereix sis expedicions cada dia, des de tres quarts de vuit del matí fins a dos quarts de dotze de la nit. El preu no arriba als 12 euros per anar i poc més de 22, per anar i tornar.Durant la primera setmana de funcionament, del 25 al 31 de juliol, el servei va tenir 1.800 usuaris. g celobert

Centre de Dietèticai Herboristeria

Alimentació naturali ecològica

Rambla Joaquim Ruyra, 67Tel. 972 33 65 41 · BLANES

Primera visita 15€Visites de manteniment 6€

STOP AL GREIX I AL SOBREPÈS

DIETA PERSONALITZADA

PROGRAMANATURAL

Vols aprimar-te?

Tens ansietat?

16

coneix-ho

Cas

es d

’indi

ans

17

l llarg del segle XIX, Lloret va veure com un bon número dels seus veïns, majoritàriament homes joves i de les classes

socials més desfavorides, havien d’emigrar rumb a ses Amèriques. Marxaven del poble buscant una feina amb què sobreviure. Les principals destinacions dels lloretencs eren les ciutats cubanes de l’Havana i Matanzas. Els que podien tornaven a casa amb alguns estalvis. I aquells a qui els acompanyava la bona sort ho feien amb una fortuna que els permetia viure de renda. Els que aconseguien tornar rics, una minoria, se’ls anomenà indians o més popularment, americanos.

Els americanos lloretencs van participar de manera activa en la millora del poble, edificant grans cases estratègicament situades, moltes de cara al mar, i bellament construïdes; donant suport econòmic en la construcció o millora d’equipaments emblemàtics com l’hospital, l’església, les escoles…

La petja dels indians de Lloret s’ha pogut reviure gràcies a iniciatives municipals com la fira dels americanos que es va celebrar els dies 18 i 19 de juny. Va comptar amb un ampli programa d’activitats que incloïa cantades d’havaneres, un mercat indià al passeig i a la plaça de la Vila, cercaviles, exposicions, conferències i un concurs que recuperava la recepta original del daiquiri de Constantí Ribalaigua, lloretenc que va fer famós aquest còctel a l’establiment la Floridita de l’Havana. Un viatge en el temps amb actors –vestits de l’època– que ens van explicar històries com la del noi de 16 anys, Josep Ball-Llatines, i la seva travessia cap a Amèrica o les vivències de la Lliberada i els seus embolics d’herències.

La temàtica indiana a Lloret també és notícia per una altra novetat. Es tracta del llibre de

Cristina Cabañas adreçat als més petits i amb dibuixos de la il·lustradora Pilarín Bayés, titulat El Lloret de l’indià. A més, gràcies a la documentació i als continguts del Cercle d’Amistat Catalunya-Cuba s’ha editat un tríptic, Ruta dels indians de Lloret, que dóna a conèixer els espais lloretencs d’influència indiana, com el cementiri dels indians, la Creu del Terme i la capella de la Mare de Déu de Gràcia, el monestir de Sant Pere del Bosc, can Garriga o la casa de Nicolau Font i Maig. La ruta ens porta, per exemple, fins a un carrer amb un nom ben curiós. És el carrer de les Viudes i Donzelles. Aquest nom ens recorda la presència al poble de les joves noies que es convertien en vídues riques després de la mort dels seus esposos indians, normalment molt més grans que elles. Una clàusula testamentària molt comuna no permetia que es tornessin a casar si no volien perdre el seu alt nivell adquisitiu.

Dues cases del nucli històric que formen part d’aquesta ruta mereixen una especial atenció. La primera és can Garriga, al passeig Camprodon i Arrieta. És propietat de l’Ajuntament des de 1981 i des de fa uns anys acull el Museu del Mar. És un punt de referència del MOLL (Museu Obert de Lloret). Els Garriga van tornar a Lloret des de Cienfuegos (Cuba), on van fer una gran fortuna amb la creació d’una empresa de materials per a la construcció. El 1887 van encarregar la construcció d’aquesta casa, que va ampliar la vídua de l’indià Enric Garriga. De la façana en destaquem la seva simetria i el coronament amb una balustrada i frontó.

L’altre immoble és can Font. La casa de l’acabalat indià lloretenc Nicolau Font, Conde de Jaruco, està emplaçada al carrer de Sant Carles. Fou acabada de

construir per l’arquitecte Feliu Torras el 1877. Presenta alguns elements modernistes de gran riquesa. És un habitatge de grans dimensions, amb unes habitacions àmplies, amb parets amb esgrafiats, de sostres alts, paviments de diferents mosaics policromats i una majestuosa escala. Hi destaca la portalada principal, feta amb fusta de cedre i una reixa de ferro treballat, amb unes figures simbòliques d’indians amb plomalls al cap. L’any 1982, un any després de l’adquisició de can Garriga, l’Ajuntament també comprà aquest emblemàtic immoble. Ha estat objecte d’una acurada restauració i esperem que quan sigui possible pugui obrir les seves majestuoses portes per acollir els visitants delitosos de conèixer la història dels indians lloretencs i d’aquells que van haver d’emigrar del poble buscant fer realitat el somni de les Índies. g

➤ Aitor Roger,historiador

A

18

digui-digui

Robert Fauria i Danés va néixer el 28 de maig de l’any 1964. Està casat i té dos fills. Pel que fa la seva trajectòria política, Fauria ha estat diputat de la Diputació de Girona i ara compagina el càrrec d’alcalde de Sant Hilari Sacalm amb el de president del Consell Comarcal de la Selva. El celobert ha volgut interessar-se per saber com veu el president la nostra comarca.

Vostè ja va ser president del Consell Co-marcal durant dos anys arran del pacte amb el PSC en l’anterior mandat. Ara que ha tornat a la presidència quins canvis ha notat a la nostra comarca?Pel que fa al càrrec que ocupo no he notat grans canvis perquè durant aquests darrers dos anys he continuat al capdavant de l’ens comarcal, no com a president però sí com a adjunt a la presidència. A més, durant aquest temps també he estat el màxim responsable del Consorci de Benestar So-cial, del Patronat del Castell de Montsoriu i també de l’Associació de Turisme. Amb això vull dir que he continuat treballant en el dia a dia del Consell i dels seus projectes i que he estat en contacte directe amb tots i cadascun dels municipis de la Selva. Conec quines són les seves mancances i quines

són les seves necessitats.En l’àmbit comarcal, el que més em preocupa és la situació econòmica actual que estem vivint. És per això que, des del Consell, la nostra prioritat són les polítiques d’ocupació.

En aquesta legislatura han canviat de soci de govern… Ja no governen amb el PSC i en canvi ara ho fan amb ERC. Per què han pres aquesta decisió? I quines novetats suposa aquest nou pacte?El pacte que hem tingut durant aquests darrers vuit anys ha funcionat molt bé i el grup socialista ha estat un bon soci de govern. Prova d’això és que durant aquests darrers anys hem engegat un seguit de projectes molt importants per a la comarca (Consorci de Benestar Social, Nora, planta de biomassa).

Després dels resultats de les eleccions mu-nicipals, però, i veient la representació que ambdues formacions tenien a la comarca, vam considerar que el pacte havia de ser amb ERC. Aquesta vegada hem apostat també perquè el pacte tingues un caire més nacionalista.Pel que fa les novetats, podríem dir que no són fruit d’aquest pacte, tot i que les noves figures polítiques es creen amb l’inici d’aquest nou mandat. S’han creat quatre grans departaments que lideren quatre consellers i dins d’aquests departaments hi ha les diverses àrees que funcionaran de la mateixa manera que en el nivell tècnic. Els quatre grans departaments són: departa-ment de promoció i desenvolupament local sostenible, departament d’organització de l’entorn i el territori, departament de serveis

19

a la ciutadania i departament d’organització interna.

D’entrada, el Consell té nou gerent. Què esperen del blanenc Joan Burjachs? Quina feina desenvolupa concretament?Sí, la veritat és que tenim un nou gerent que és blanenc, com vostè diu. En Joan Burjachs es va incorporar el 14 de juliol al Consell Comarcal de la Selva. Penso que farà una molt bona feina perquè coneix molt bé l’Administració, tant des del vessant tècnic com des del vessant més polític. Ell ha estat a l’Administració treballant com a tècnic, i també ha estat regidor d’un municipi important, com és Blanes.La figura del gerent és molt important ja que s’encarrega de dirigir i impulsar els diferents serveis i coordinar tot el personal i, evidentment, els caps dels quatre grans departaments que té el Consell Comarcal.

Un dels primers municipis on l’empresa mixta de gestió de residus creada pel Consell Comarcal (NORA) va entrar en servei va ser Blanes. Com funciona el servei a la gran ciutat de la comarca (amb el permís de Lloret)?No va ser ben bé així. Si em permet li ho explicaré: l’empresa d’economia mixta, NORA SA, es va posar en marxa l’octubre de 2009 per donar servei als municipis de la comarca i, uns mesos després, s’hi va incorporar el municipi de Blanes. Tenint en compte que és un dels municipis grans de la comarca i després de veure-ho amb bons ulls per part de NORA, Blanes es va incorporar a l’empresa. Concretament, va entrar a formar part de la societat el maig de 2010, quatre mesos després de la posada en funcionament de l’empresa d’economia mixta l’1 de gener de 2010.

S’ha expandit el servei a altres municipis? És utòpic pensar que pot donar servei a tota la comarca?Sí, des de l’octubre de 2009 ja són molts els municipis que han confiat en NORA per al servei de la recollida d’escombraries, i esperem, que properament en siguin més. A dia d’avui, ja són 23 els municipis a qui NORA presta algun servei.D’altra banda no és una utopia pensar que es pot donar servei a tots els municipis de la comarca, ja que NORA es va crear amb aquest objectiu.

Un altre dels grans projectes del mandat era la nova planta de compostatge a Santa Coloma de Farners. Com està funcionant?De moment encara no funciona a ple ren-diment atès que alguna de les màquines es troba encara en període de proves. De

totes maneres les expectatives que tenim són bones i tot i que ens hauria agradat una instal·lació lleugerament més gran, el servei que podem oferir a la comarca és suficient, de qualitat i amb totes les garanties. En qualsevol cas, sí que queda encara molta feina de sensibilització per fer, i no ens correspon només a nosaltres. Cal que la ciutadania sigui cada cop més conscient que el tractament dels residus que generem comença a casa i que per això cal que fem una bona separació ja en origen pel que fa a la fracció orgànica i la resta de residus recuperables, com el vidre, el paper, els envasos, etc.

Pel que fa a la deixalleria comarcal en els terrenys de l’antic abocador comarcal de Sant Coloma… s’ha millorat el rendiment? Hi havia problemes amb els accessos.La deixalleria comarcal forma part del Centre Comarcal de Gestió dels Residus,

de la mateixa manera que la planta de compostatge. Inevitablement el procés de construcció de la planta ha entorpit parcialment el funcionament de la deixa-lleria. La finalització d’aquestes obres i la completa urbanització del vial d’accés permeten a dia d’avui el funcionament correcte de la deixalleria com a pal de paller de la xarxa de Punts de Recollida de Residus Municipals de què disposem i que gestionem en un percentatge significatiu

dels municipis de la comarca.

El gran projecte de l’anterior mandat del Consell Comarcal de la Selva era la posa-da en marxa d’una planta de biomassa. El projecte, però, encara no s’ha fet. Serà una realitat en aquest mandat? En quin punt està el projecte?La planta de biomassa és una de les peces d’un projecte que efectivament és molt rellevant: el de l’Estratègia per al Desen-volupament de les Energies Renovables (EDER) a la comarca de la Selva. Es tracta d’una iniciativa de transformació del model energètic de la comarca a través de l’estalvi i l’eficiència energètica i de l’aprofitament del potencial de producció d’energies renovables al nostre territori, i alhora és una oportunitat per a l’estalvi econòmic dels municipis i per al desenvolupament d’un sector econòmic emergent. En l’anterior mandat hem treballat sobretot sobre tres iniciatives complemen-

tàries: la planta de biomassa, el programa de formació ocupació “EDER-Empleaverde” (2008-2010) i el centre tecnològic vinculat a la biomassa (el CIAB).Pel que fa a la planta, és cert que ens agradaria que ja fos una realitat, però cal entendre que és un projecte molt complex i que la situació actual exigeix el màxim de rigor en executar una iniciativa d’aquestes característiques. Ja es disposa dels terrenys on s’ha de construir i del finançament per

➤ Lluís Amat,editor

20

fer-ho a través de l’IDAE –la part més difícil ja està feta–, i en aquests moments s’està treballant amb la Generalitat per enllestir els convenis que regeixen la construcció, l’explotació de la planta, el proveïment de biomassa, etc. Creiem, doncs, que la planta ha de ser una realitat en aquest mandat.

Vostè sempre ha defensat el castell de Montsoriu d’Arbúcies com a un patrimoni que té la comarca i que calia mostrar. S’hi continuen fent excavacions amb èxit…, però ja és visitable al 100%?Possiblement el castell de Montsoriu mai no el podrem arribar a veure en la seva integritat, tal com el voldríem veure, és a dir, com el gran castell del segle XIV que va construir Bernat de Cabrera. El cost de recuperar aquell castell és molt elevat i tampoc no hi ha la possibilitat de fer-ho respectant les normes de preservació del patrimoni. Ara queden moltes feines per fer de consolida-ció i recuperació de volums primitius, però el castell que hem obert al públic permet veure en la seva integritat tots els recintes d’un castell gòtic que no endebades és el més important de Catalunya. La visita dura

una hora i mitja, cosa que serveix per fer-se una idea de les dimensions del recinte i de la complexitat del conjunt. En el futur, quan es vagin tirant endavant noves fases de restauració, es podran afegir nous elements explicatius i ampliar el recorregut, cosa que suposem que farà més interessant la visita.

Quina és la situació actual de l’Oficina d’Ha-bitatge, tenint en compte la crisi immobiliària que viu el país?La crisi immobiliària afecta sobretot el sector de la nova construcció (no es construei-xen pisos, els que hi ha per vendre no es venen, baixen de preu i augmenta l’opció d’obrir-los al mercat de lloguer).  La crisi immobiliària i financera ha afectat moltes empreses i persones que treballaven di-rectament o indirectament en el sector de la construcció.  Això ha fet que molta gent s’hagi quedat sense feina i que en minorar els seus ingressos tinguin dificultats per poder pagar el lloguer o la hipoteca. En aquest sentit han augmentat les consultes (sobretot d’un col·lectiu de classe mitjana que ha perdut poder adquisitiu i que es perfila com a nou usuari de serveis socials)

sobre els ajuts per al pagament del lloguer, la borsa de lloguer i altres qüestions relaci-onades (com ajuts d’especial urgència per al pagament d’hipoteques).Aquest any, l’Oficina ha atès en total 2.841 consultes d’arreu de la comarca (74% rela-cionades directament amb ajuts i borsa de lloguer i un 60% de manera presencial). Al mateix temps, hem rebut 11.119 consultes a la pàgina web.D’altra banda, cal destacar també que disposem de 28 pisos a la borsa de lloguer (245 consultes), hem tramitat 230 ajudes de lloguer de la Generalitat (1.133 consultes) i 73 ajuts de lloguer específics per a joves –renda bàsica d’emancipació (447 consultes) de la Secretaria d’Estat.

Un altre dels serveis que ofereix el Consell Comarcal és el menjador a les escoles… S’ha començat a servir aliments ecològics en aquests menjadors?Des de fa dos anys, des del Consell Comar-cal hem apostat per fer entrar els aliments ecològics als menjadors escolars, no tant amb la voluntat de subministrar només ali-ments d’aquest origen, sinó sobretot amb l’objectiu de conscienciejar els infants i les seves famílies de les virtuts de comprar i consumir productes d’origen ecològic. Simultàniament hem treballat per reduir la distància que fan els aliments que es con-sumeixen als menjadors escolars gestionats pel Consell Comarcal (un 65% del total de la comarca) amb la finalitat de promoure també un consum de productes de proximitat. Als nostres menjadors escolars, d’acord amb l’empresa que gestiona el servei, treballem per aconseguir una dieta equilibrada i sana (segons els paràmetres establerts pel De-partament de Salut), que es basi en la dieta mediterrània, que promogui el coneixement i tast de tots els aliments entre la mainada, que incorpori productes ecològics i amb una majoria de matèries primeres de proximitat.

El Consell Comarcal fa anys que reclama, juntament amb els consistoris, més Mossos

digui-digui

21

d’Esquadra a la comarca arran del creixement demogràfic dels darrers temps. A més, hi ha el cas de Lloret, que un estiu més, té problemes de desordres públics. El nou Govern de la Generalitat els escolta?Sí, com bé diu, des del Consell fa anys que reclamem la necessitat de disposar d’un major nombre d’efectius a la comarca de la Selva, sobretot per la seva heterogeneïtat. És evident que les necessitats de Lloret i Blanes no són les mateixes que les Sant Hilari o Vidreres, per citar algun municipi. És per això que creiem que als municipis de la Selva interior hauríem de disposar d’un major nombre de dotacions policials. El nou govern de la Generalitat ens escolta. De fet, ja hem mantingut diverses reunions amb els responsables d’Interior de la Generalitat i s’han mostrat molt receptius respecte de les nostres peticions.

Què en pensa, com a president de la co-marca, dels problemes de desordre que es viuen a Lloret? Hi veu cap solució?Personalment, m’agradaria pensar que han estat uns fets aïllats perquè em consta que l’equip de govern de Lloret de Mar treballa des de fa temps per canviar la imatge del municipi com a destí barat per als més joves. Sé que l’Ajuntament està redreçant aquesta situació des de fa temps amb un seguit de mesures que esperem que comencin a donar els seus fruits. Així mateix, i arran dels incidents d’aquests darrers dies, em consta que l’Ajuntament ha posat en marxa un paquet de mesures d’urgència per garantir el compliment estricte de les normatives en l’àmbit de l’oci nocturn. Els aldarulls d’aquests darrers dies a Lloret no poden fer malbé la feina feta d’aquests últims anys per l’equip de govern. És evident, però, que el model turístic que està fomentant l’equip de govern, “destí turístic de descans i familiar”, s’ha d’emprendre de la mà dels empresaris hostalers de Lloret. No es pot vendre Lloret com un destí turístic barat on només hi ha festa i alcohol.Sí que hi veig solució però aquesta passa perquè tots els agents implicats vagin en la mateixa direcció, és a dir, no pot ser que si es prenen mesures perquè la situació actual canviï hi hagin uns operadors turístics europeus que vegin Lloret només com un reclam del paradís de la gresca.

Els mateixos informes dels serveis socials del Consell alerten que el nombre de casos atesos de persones que demanen ajuda perquè no arriben a final de mes s’ha dis-parat. La situació va a pitjor o es respiren aires de millora a la comarca?La crisi econòmica i immobiliària es va

començar a detectar als serveis socials a partir del 2008 i inicis del 2009, quan es va iniciar la destrucció de llocs de treball (sobretot vinculats directament o indirecta a la construcció), quan persones que tra-dicionalment no havien anat mai a Serveis Socials van començar a adreçar-se al servei per demanar ajuda. Això es va agreujar molt quan, passats uns mesos i després de cobrar l’atur, la reinserció de nou al mercat laboral era ja inviable i començaven a haver de viure amb una quantitat de diners que no els permetia fer front als pagaments i compromisos que havien adquirit en època de bonança.A partir del 2009 i fins avui els serveis so-cials han rebut un augment considerable de demandes de persones que s’han anat quedant a l’atur i han esgotat primer el subsidi d’atur i després l’ajuda familiar, i des dels serveis socials s’ha hagut de tramitar moltes prestacions i ajuts assistencials com la RMI. Aquest increment de demandes s’ha ajuntat a les demandes habituals de casos que tradicionalment eren de serveis socials i en què que una problemàtica econòmica sempre anava lligada a una de social. El nou perfil d’usuaris derivat de la crisi econòmica correspon a persones la principal dificultat de les quals és només l’atur.La situació de millora hauria de passar per un augment de llocs de treball i no és així. Per tant es fa difícil pensar que aquesta situació millorarà aviat. Pel que fa als serveis socials, s’ha fet molt esforç i potser s’ha estabilitzat una mica la

feina perquè ja s’ha donat un gran gruix de resposta en l’àmbit assistencial. Ara, però, queda per veure com es ressituen totes aquestes famílies i quines conseqüències tindrà a escala global tot aquest impacte, sobretot amb les persones més vulnerables. La situació encara no millora perquè l’índex d’atur és elevat i el retorn d’aquests usuaris al mercat de treball serà difícil. El principal esforç que han hagut de fer els serveis socials és, per una banda, de con-tenció de tota l’angoixa de les famílies, de tot el neguit i desesperació de persones que no podien pagar la casa, o que en un moment donat no tenien res per menjar. Els serveis socials són el primer lloc on accedeixen aquestes persones i la contenció i el paper d’aturador a tot el territori han comportat un esforç titànic.Per altra banda, s’ha augmentat moltíssim les ajudes que s’han hagut de tramitar, s’ha duplicat i en alguns casos triplicat les RMI, les ajudes d’urgència, etc., i tot això ha fet que durant aquesta època tan dura, els serveis socials s’hagin dedicat pràcticament en exclusiva a atendre famílies en aquesta situació, a tramitar serveis, en detriment d’un treball més profund amb altre col·lectius i altres tipus de treballs grupals o comunitaris.També s’ha incrementat molt la relació amb Càritas i altres entitats dedicades al servei de les persones per tal de coordinar esforços i intentar ser el més equànime possible a l’hora de prioritzar, de manera que els re-cursos anessin a parar a les famílies més necessitades. g

➤ Lluís Amat,editor

22

Alba Lupiáñez, estudiant universitària

Quan vas començar a nedar?Vaig començar a nedar quan tenia 3 anys, a Blanes, al club de l’Squash. I vaig co-mençar a competir a partir dels 11, quan amb el meu germà Ricard –que té dos anys més que jo– ens vam passar al Club Natació Lloret.

Per què vau canviar de club?Nosaltres fèiem travessies, una lliga que es fa a mar obert, i vam fer la de Tossa. L’entrenador del Lloret, en Jaume Jimé-nez, ens va veure i ens va cridar perquè anéssim a entrenar amb el CN Lloret. A més a més, a Blanes no hi havia equip de natació i allà sí.

Com i on comences a competir?Amb el meu germà vam començar a com-petir en lligues més bones, a nivell de tot Girona. I també vam participar al campio-nat de Catalunya i, dos anys més tard, al campionat d’Espanya.

GUILLEM PUJOL BELMONTE En Guillem és un noi alt, de 14 anys, que acaba de fer 2n d’ESO i és nedador. És de

Blanes, però el club de natació amb què competeix és el CN Lloret i l’entrenador que l’ha acompanyat per obtenir els seus darrers èxits és Leo Armentano.

Fem l’entrevista conjuntament amb el seu pare, en Robert, que m’explica com estan plantejades les competicions de natació. Els campionats d’estiu de natació es fan en una piscina de 50 metres, mentre que la piscina dels campionats d’hivern és de 25. També parlem de la diferència entre els diferents clubs: alguns tenen una escola incorporada, però altres clubs més petits no tenen aquestes facilitats.

Pregunto a en Guillem si és tímid, però tant el pare com el fill em diuen que no. I en Robert m’ho aclareix: “La gent de natació, pel que jo he vist, és molt introvertida, perquè estan molt sols i és un esport individual. Estan 12 hores en una piscina aïllats, entrenant i cadascú va a la seva”.

Quan guanyes la teva primera medalla im-portant?La primera medalla important la vaig gua-nyar a la travessia de Banyoles de la cate-goria menor. Després, a piscina vaig anar millorant i l’últim any d’aleví –l’any passat–, als campionats de Catalunya d’estiu, vaig aconseguir tres ors i una plata. A més, als campionats de Catalunya d’hivern vaig ser or en els 200 metres papallona, i tam-bé vaig aconseguir 3 plates més.

I després, amb unes marques com aques-tes, vas anar als campionats d’Espanya a Valladolid.Sí, és important saber que per accedir als campionats has de tenir un temps mínim estatal que especifica la Federació Espa-nyola de Natació. D’altra banda, encara que tinguis els temps mínims requerits per poder-hi participar, només ho pots fer en quatre proves, i jo tenia deu mínimes per

escollir. Llavors, als campionats d’Espa-nya d’estiu vaig nedar els 1.500 metres lliures; sortia amb el millor temps però no vaig tenir un bon dia i vaig ser cinquè. Desprès em vaig recuperar, i els dies se-güents vaig treure medalles a 200 papa-llona, 100 papallona i 400 lliures. Vaig fer uns bons campionats.

Per quan l’Europeu?Teòricament, és als 16 anys. El que passa és que si tens un any menys i fas la míni-ma, t’hi poden deixar anar. Però és difícil perquè en aquests moments ja no tinc l’edat suficient.

Quin tipus de prova prefereixes?M’agrada més el fons. Els 100 metres se’m donen bé, però millor els 200, i en-cara millor els 400 i els 1.500 metres. En canvi, els velocistes prefereixen els 50 i 100 metres. Papallona és el meu primer estil i el crol també se’m dóna bastant bé, en competicions de fons sobretot.

Com són els entrenaments d’un nedador?Normalment entrenem els cinc dies entre setmana, a les tardes. Alguns dies fem físic (córrer, abdominals i exercicis) i des-prés nedem unes 3 hores. Sempre fem uns primers metres d’escalfament en els quals nedem tots els estils, després hi ha una part específica de cada estil i al final fem velocitat del nostre estil específic.

Com t’ho combines amb l’escola?Tinc molta feina. Al migdia sempre he de fer deures. Però tinc clar que vull seguir estudiant i nedant. És gairebé impossible viure de la natació, només els millors del món ho fan. L’any passat semblava que havia d’anar al Centre d’Alt Rendiment

23

(CAR) a Sant Cugat, però al final no hi vaig poder anar. Però ara sí que hi ani-ré unes quantes vegades convocat, la setmana abans que comenci l’escola, per Nadal, per Setmana Santa i també al final de temporada.

Per acabar, tots els que vulguin, po-den veure’t en acció a la travessia del port de Blanes cada mes d’agost.Sí, m’agraden molt les travessies. A

Darreres marques aconseguides

Campionats d’hivern de Catalunya Or als 200 metres papallonaPlata als 100 metres papallona, 200 metres estils i 400 metres lliures

Campionats d’hivern d’EspanyaOr als 200 metres papallona (millor marca nacional de l’any)Plata als 1500 metres lliures

Campionats d’estiu de CatalunyaOr als 200 metres papallonaPlata als 400 metres lliures i 1500 metres lliuresBronze als 100 metres papallona

Campionats d’estiu d’EspanyaPlata als 200 metres lliuresBronze als 100 metres papallona i als 200 metres papallona

més, amb el meu germà ens ho pre-nem com un entrenament i per això sempre hi ha rivalitat. Cada estiu faig unes quantes travessies: Tossa, Blanes, Lloret, Banyoles, Begur, Bar-celona, Tarragona, Sitges… N’hi ha moltes, a més hi ha un campionat de travessies de Catalunya en què no-més es puntua a les de més de 2.000 metres i la resta són populars, però totes m’agraden. g

El Lloret Film Office dóna les dades de rodatges corresponents al primer semestre del 2011Un total de dotze rodatges és la xifra presentada pel Lloret Film Office per al primer semestre del 2011. Entre les produccions au-diovisuals destaca el rodatge de tres setmanes de la pel·lícula The Pelayo’s, així com el de diferents espots publicitaris de marques conegudes com ara Activia, Movistar o la cadena de productes refrigerats La Sirena. Entre les localitzacions més demanades es troben les platges, especialment cala Boadella –que es manté com a escenari “estrella”–, seguida de cala Canyelles i la platja de Santa Cristina: les productores en valoren l’aspecte verge i la bona accessibilitat per dur a terme els rodatges. Aquest any també hi ha hagut un augment de demanda de localitzacions privades, hotels diversos i establiments d’oci nocturn. g

24

Au revoir soleil, bonjour rentrée!!!

➤ Marc Pérez i Giménez,periodista

Guardem la barbacoa

Georgie Dann ja ha deixat de fer bri-colatge de trepanació musical i ha desat la barbacoa. Nosaltres també, hem omplert l’estoig de llapis, go-mes i bolígrafs i ens preparem per a la tornada a la feina, a l’escola… És moment de plantejar-nos els desitjos difícils de complir, de fer la dieta que no funcionarà del tot i de començar la col·lecció de fascicles que mai no s’acabarà. Tot haurà canviat per acabar sent el mateix, però el descans ens farà encarar les coses d’una altra manera.

Foc

Fins que aterrem a la reali-tat i obrim aquell calaix que vam tancar amb els proble-mes no resolts abans de les vacances. Ens adonarem que el món continua immers en l’espiral d’embogiment, els índexs econòmics juguen al puja i baixa sense un control estimulant que ens auguri bones perspectives, i els con-flictes cremaran en un foc incombustible de recels, odis i matances. A veure què pas-sarà amb Líbia, o amb les re-voltes inhumanes de Londres i altres ciutats britàniques.

Reformes

Calen amb urgència, però quines? Ara el president del govern espan-yol proposa reformar la Constitució per establir una regla que garan-teixi l’estabilitat pressupostària a mig i llarg termini, que vincularia totes les administracions públiques. I el PP hi està d’acord. Veus que bé? Per això sí que es pot reformar la Carta Magna, però per demanar més democràcia o que tots els pobles “ibèrics” puguin decidir el seu futur, ni parlar-ne. Cada vegada més s’imposa la definició de demo-cràcia a l’espanyola per definir aquesta política de Manolo el del Bom-bo que, amb les arrels pàtries a flor de pell, impulsen els diferents governs espanyols des que va morir el dictador.

25

AireÉs el que necessitem per no ofegar el nostre futur. No sembla tampoc que les eleccions anticipades al Congrés puguin aportar solucions interessants, tot el pes important seguirà recaient sobre l’autònom i l’empleat que veu perillar la feina a curt termini. S’han acabat aquells treballs de tota la vida a la mateixa empresa, la seguretat laboral és cosa del passat i, com més va, més precarietat sacseja el nos-tre entorn. Ens ha caigut la bena dels ulls i ja veiem que aquella bonança econòmica sustentada en el totxo era un bluf. Els dirigents polítics i econòmics de l’Estat espanyol ridiculitzaven altres economies estrangeres i treien pit amb desdeny. Ara han d’amagar el cap sota l’ala i pregar perquè ens en sortim.

Repugnant

Va ser la imatge més que repetida de Mourinho posant el dit a l’ull de Tito Vilanova. El Comitè de Compe-tició ha trigat dies a expedientar l’entrenador del Madrid, i també el segon del Barça per tornar-s’hi. Fa fàstic veure la cara de rabosa del tècnic madridista que vomita la supèrbia i la ràbia de qui no sap perdre, i que, fins i tot quan les càmeres televisives no poden amagar la seva acció llefiscosa, no tingui cap mena de dignitat per demanar disculpes. Ara s’entén que els jugadors del Reial Madrid hagin perdut el señorío que deien que tenien i juguin a fer mal. I que la directiva defensi aquest personatge infecte i acusi el Barça de vexacions i insults constants, també demostra que hi ha rutines franquistes que encara es mouen en determinats sectors de poder del futbol. És com aquell maltractador que, després d’apallissar la parella, as-segura que ella n’és la culpable per haver-lo provocat. El Reial Madrid no s’adona que queden en evidència davant de tot el món i fan el ridícul. Això sí, han ajudat a vendre més diaris esportius en ple agost i han fet guanyar lectors de seccions esportives que mai s’havien interessat per aquests temes.

Amén

També va pregar, i molt, el papa Benet XVI durant la seva visita a Ma-drid. I en tornar-se’n a casa, just abans de tancar la porta de l’avió, va demanar als joves que, sobretot, arribessin verges al matrimoni. Sem-bla que perdre la virginitat abans de casar-se encara és pecat, però no ho és l’opulència que supura el Vaticà ni el cost amagat de més de 50 milions d’euros que ha costat la seva visita. Que Déu el beneeixi!

RIP

És inevitable que les vacances sempre vagin acompanyades d’alguna mala notícia, i així ho va ser la mort prematura d’Amy Winehouse el 23 de juliol passat. Una pèrdua anunciada però lamentable, per la joventut de la finada (27 anys) i pel poc llegat musical excels que ens ha deixat. És trist que la mala vida porti determinades persones al semenfotisme i la poca estima que es tenen per no posar aturador al malviure conti-nuat. Amy Winehouse ja ha passat a ser un mite, com altres estrelles que ens van deixar a la mateixa edat (Brian Jones, Jim Morrisson, Janis Joplin, Jimmy Hendrix o Kurt Kobain).

Guapos

I guapes. És el que cal ser per guanyar un sou més elevat. Segons publica la revista Time, la gent lletja aprèn menys que la guapa. Així es desprèn del llibre titulat La bellesa paga: per què la gent atractiva té més èxit, de l’economista de la Universitat de Texas, Daniel Hamer-mesh. Conec molts casos que desmentirien aquesta teoria que sembla extreta dels invents del doctor Franz de Copenhagen del TBO. A veure si ara ens empolainarem i podrem assolir un nivell intel·lectual i de sou més elevat. Deixem-nos de tonteries que justament ara la situació no és, malauradament, gens “guapa”.

26

Te

xt:

Jau

me

Pla

nas

Pe

rxac

hs

Foto

s: Ir

is P

agè

s

Aquestes quatre línies volen ser un sentit homenatge a una de les bandes de rock més grans del país. Malauradament, els Kitsch, el monstre de Banyoles, no han tingut la recepció per part del públic i dels mitjans que es mereixen. Per què han estat menystinguts tots aquests anys? La resposta la trobem en la mena de pàtria on ens ha tocat viure i desenvolupar-nos: una nació esquizofrèni-ca. Alguns estómacs petits no toleren cap proposta artística que s’expressi en la llengua vernacle. No vesteix. Fa carrincló. D’això se’n diu autoodi. D’altres, no saben deslligar el fet artístic de la política. La conseqüència provoca que els Kitsch visquin en terra de ningú, siguin una rara avis en el panorama català. El resultat és que s’han convertit en el grup de culte que són, maleïts fins la medul·la per la dissort que els ha tocat viure. La premsa castella-na de Barcelona els ignora (tot i que els van aplaudir en els seus inicis perquè no tenien res en comú amb els grups catalans del boom dels noranta) i la catalana no els dóna suport perquè no encaixa entre el seu públic xirucaire i boletaire. Si fóssim a les illes o a l’altra banda de la bassa, no hi ha cap mena de dubte que tot seria diferent, perquè allà tenen una tradició i saben què implica po

p-ro

ck

27

kitschaquest fet: respecte pels qui formen part d’un cànon. Els Kitsch són fills del punk, i com a tals, han teixit la seva carrera sota els paràmetres d’aquell moviment: independència i autogestió. Ja són més de 25 anys de carrera i més de deu senyors discos trufats d’un fotimer d’himnes. Presenten un llibre d’estils on hi trobem de tot: pop fosc sofisticat engalanat amb guitarres cristal·lines, punk rock abrasiu i nerviüt vomitat en un acte ca-tàrtic i rock de mitjos temps macerat pels anys. L’eix vertebra-dor de la seva obra són les lletres marca de la casa. Amb elles retraten les nostres fòbies i pors, el costat negre de la vida. Són deixebles de la Velvet, els Doors, els Stooges, els Pistols, els Buzzcocks, la Patti Smith, els Cure o els Mary Chain. A la Península, el seu mirall són els Parálisis Permanente o els Lagartija Nick. Us convido a què els redescobriu. No tenen res a veure amb el rock català que va néixer a comarques, ni tam-poc amb aquest nou pop català que volen etiquetar-lo d’indie. Si els tasteu, us hi lligareu per sempre més. Deixeu que aflorin del fons de les aigües de l’estany, que per fi es desfaci aquest greuge històric que els ha condemnat a l’oblit. g

28

torre de guaita ➤ Guifré Ripoll,ciutadà de Catalunya

De Rogoff a Espriun situacions tan dramàtiques com les actuals, pa-raules com les de l’economista Kenneth Rogoff són rebudes com manà caigut del cel. Rogoff, no cal que ho digui, no és un independentista català, militant de

les CUP. És un economista prestigiós de Harvard, antic econo-mista en cap del FMI i no sé quantes coses més. I l’entrevista s’ha publicat no pas a la revista d’Omnium Cultural sinó a la madrilenya d’economia Capital. I sí –ara ja ho sap tothom i és profecia- Rogoff ha dit que “una regió com Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món”. ¿Va dir “aïllada” -“iso-lated”-, Rogoff ? M’estranyaria. Però ja ens entenem. El cas és que Rogoff considera que Espanya té la gran fortuna de tenir grans multinacionals i de tenir Catalunya. La llàstima és que el govern espanyol no tracti igual les multinacionals espanyoles que la “seva” Catalunya. Si al senyor Alierta l’esquilessin com a nosaltres, ja fa anys que tindria la seu social a l’Argentina o a les illes Caiman!I, tanmateix, no hi ha manera que en l’imaginari col·lectiu ma-joritari d’aquest país hi arribi una evidència tan empíricament demostrable com aquesta de l’espoli fiscal. Pots donar dades comparatives de les proporcions de solidaritat fiscal d’altres països, pots disposar de les balances fiscals oficials, pots posar constatar la gran diferència de serveis i prestacions socials entre les regions espanyoles subvencionades i les que paguen… Tant

li fa. El poble no ho veu, o no ho vol veure, o no li mostren, per les greus responsabilitats col·lectives que ens caurien damunt i que ens obligarien a reaccionar. Com escrivia Espriu: “Arnat, menjat / de plagues, / (…) sense parar llepava / l’aspra mà / que l’ha fermat / des de tant temps / al fang.” Sí: hi ha qui està atrapat en “la gran vergonya mansa / dels lladrucs”.Certament, si som un dels països més rics del món, no és pas pel fet de tenir pous de petroli, mines d’or i diamants o de tenir sota la sola de les nostres botes el coll d’unes colònies submises. Aquí no hi ha ni matèries primeres, ni aigua, ni grans infraestructures ni tot és ufana. Aquí només s’innova, s’emprèn, s’exporta i, sobretot, es treballa. No sé si el senyor Rogoff ho sap, tot això. I nosaltres, d’“isolated”, res de res. En tot cas, qui ens aïlla, es Espanya que ens vol per a ella sola.No tinc notícia que Espriu fos independentista, i fins i tot se li ha suposat una certa idea d’Espanya de la que en formaríem part. Però a l’Indesinenter –en Homenatge al Dr. Jordi Rubió-, que cantava Raimon, Salvador Espriu acabava: “Caldrà que digui / de seguida prou, / que vulgui ara / cami-nar de nou, / alçat, sense repòs, / per sempre més / home salvat en poble, / contra el vent. / Salvat en poble, / ja l’amo de tot, / no gos mesell, / sinó l’únic senyor”.

Ho va escriure el gener de 1967, fa prop de quaranta-cinc anys. g

E

29

TVE és la televisió pública de tots els ciutadans de l’Estat es-panyol. Almenys aquesta és la seva definició. I com a televisió pública ha de mirar per tots, ser més imparcial que ningú, i sobretot, ser neta i justa, i no fer trampes.Malauradament, això no sempre és així. L’últim episodi és del Canal 24 Horas, que va emetre una notícia totalment esbiaixa-da de l’incident que es va produir entre Jose Mourinho i Tito Vilanova durant la final de la Supercopa d’Espanya. La cadena va obviar el dit a l’ull i va presentar el segon entrenador blau-grana com l’agressor. I si la difusió de la notícia va ser incom-prensible i irritant, el “remei” va ser ridícul: a les quatre del matí, només una vegada i com si fos d’amagat, el canal de notícies de TVE va demanar disculpes.Aquest cop la “manipulació de la informació, clarament inten-cionada” va ser denunciada, no només pel club blaugrana sinó també pel Consell assessor de RTVE a Catalunya, que uns dies després del partit va demanar no només la rectificació pública de l’error comès sinó també que “el responsable de la redacció de la notícia i de la seva emissió assumeixi respon-sabilitats”.El Consell també recordava que no és el primer “error majúscul en el tractament de notícies esportives” de TVE. La primave-ra passada l’encarregat de la retransmissió dels partits de la Champions, Sergio Sauca, va haver de disculpar-se pels seus comentaris clarament partidistes en la transmissió de la semi-final entre Barça i Madrid.Però sens dubte, el cas esportiu més sonat va ser el de la final de la Copa del 2009, entre el Barça i l’Athletic, en què no es va retransmetre en directe la xiulada monumental a l’himne espanyol, que va coincidir amb l’entrada dels reis a Mestalla. Es va emetre en diferit a la mitja part –quan la gent aprofita per canviar de canal o fer altres coses– mentre es de-manaven, és clar, disculpes. El cas va comportar una roda de premsa d’urgència l’endemà del partit del llavors director

La Xarxa de Museus de la Costa Brava presenta el seu webEls usuaris que busquen informació dels museus de la Costa Brava ja poden accedir directament al web:http://www.museuscostabrava.cat/Aquest web ha estat creat per la Xarxa de Museus de la Costa Brava amb l’objectiu d’aglutinar la informació de tots els museus adherits i oferir uns serveis als usuaris interessats a conèixer el patrimoni i la cultura d’aquesta zona. El web s’ha elaborat en quatre idiomes: català, castellà, francès i anglès, a fi d’ampliar i donar a conèixer aquesta oferta cultural en l’àmbit internacional.Actualment la xarxa està constituïda pel Terracotta Museu, a la Bisbal d’Empordà; el Museu del Mar, a Lloret de Mar; el Museu del Suro, a Palafrugell; el Museu de la Pesca, a Palamós; el Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols, i el Museu de la Mediterrània, a Torroella de Montgrí. g

➤ Lurdes Artigas,periodista

Els “errors” i manipulacions de TVE

de TVE, Javier Pons, que va anunciar el cessament del cap d’esports, Julián Reyes, i va qualificar els fets d’“error gravís-sim” i d’“inacceptables”.Més enllà de les retransmissions esportives, l’altre camp on TVE ha caigut en la manipulació és, lògicament, el polític. Els últims anys és habitual sentir el PP queixant-se del tractament dels Telediario i denunciant “manipulació informativa”. Fins i tot, en programes en directe. L’abril passat, la secretària ge-neral del partit, María Dolores de Cospedal, va discutir aferris-sadament amb la periodista Ana Pastor sobre el tema durant una entrevista a Los desayunos de TVE. I durant la campanya electoral del 22-M van portar el cronometratge dels informa-tius davant la Junta Electoral Central perquè afirmaven que el PSOE estava sobrerepresentat respecte d’ells.El PP sembla que oblidi que l’època en què TVE ha estat més sota l’ombra de la manipulació va ser justament durant el man-dat de José María Aznar, quan el cap d’informatius era Alfre-do Urdaci. Llavors eren freqüents les protestes dels treballa-dors –per qüestions com la guerra de l’Iraq–, que fins i tot van constituir un comitè antimanipulació per denunciar els casos en què es trobaven dia a dia. I sobretot va ser llavors quan TVE va tenir l’única condemna judicial per manipulació de la seva història: va ser per la cobertura de la vaga general del juny del 2002. La condemna va incloure la lectura en antena d’una rectificació, que un malcarat Urdaci va llegir després de l’informatiu pronunciant “CCOO” com si lletregés, una imatge ratllant el ridícul que ha quedat per al record de la pitjor història de TVE. g

30

Es ben fresc encara. El passat mes, a la petita pantalla, un dels seus programes informatius, el del “Tele

Diari”, presentà un bell reportatge del poblet empordanès de Sant Mori (Girona). Fàcil de localitzar en la ruta de l’Alt Empordà. Perfecte el contingut d’aquest reportatge. No així, el motiu de la seva presentació plenament exigent. És ben reònit el seu cens municipal: 190 habitants. Interessant el seu castellpalau, molt ben conservat, propietat dels marquesos de St. Mori, família Moixó, i amb cripta funerària a

tens un e-mail

l’interior de l’església parroquial. Fins i tot, tenien un compromís pactat amb el bisbat gironí, en aquesta família: podien exigir o acceptar el nomenament del seu sacerdot parroquial. Però, actualment, amb l’acord del bisbat, els senyors marquesos han renunciat a aquest dret, amb la condició de conservar-hi la seva tomba sepulcral i els seus drets a l’interior de l’església. I els hi ha estat concedit!Més encara, el darrer número de la revista “Celobert” (núm.60, juliol), a la seva pàgina reservada als Arguments, el periodista

Les campanesde SantMori

Marc Pérez Giménez (ArguMents, edició 60), en el seu apartat “Campanes” així ho presentà, ens recordà el recent problema d’aquesta parròquia, amb l’exigència de qui no és gaire seguidor dels campaners i les campanes, com així és l’actual propietari del castell-hospedatge de St. Mori. El seu ajuntament o exgerència demana que les campanes de l’església s’aturin a la nit, emmudeixin perquè molesten als seus hostes.I actualment apareix un jutge, i sense dret a rèplica, els atorga aquest dret.Com és possible que tot un poble es resigni a tal exigència? Com pot quedar mut aquest campanar amb el seu so alegre, festiu i plenament familiar, per complaure els interessos monetaris d’un nou “empresari urbanita”?Molesta el seu dringar? D’això ni par-lar-ne. Res de res. Durant els any 1958-1962 vaig ésser designat per l’Exm. Sr. Josep Cartarrà, bisbe de Girona, rector d’aquest poblet empordanès -casualment els seus feligresos tingueren un sacerdot lloretenc- i recordo com la finestra de la meva habitació-dormitori coincidia enfront d’aquesta campana parroquial. Per a mi, repeteixo, el seu dringar mai fou cap molèstia. Al contrari, el seu perfecte i fidel toc serví perquè com a dòcil rellot-ge en el compliment dels meus serveis parroquials.Serà realitat que “de fora vingueren i de casa ens tragueren”? g

MANUEL BOADAS mossèn de Sant Mori

31

32