CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CREDITSArtistic Director: Joan DíazMusic Producer: Enric Giné (Tasso.cat)Executive Producers: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) and Rut Martínez (NewCat)Edited and Distributed by Discmedi S. A.Recorded at Music Lan studios in Avinyonet de Puigventós (Girona). December 2013Original Compositions* and Arrangements: Joan Díaz (*except 1, 9 and 11)Original Lyrics: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) and Montserrat Abelló (10)Recording Technician: José Luis MoleroMixing: Jordi MoraMastering: Jordi SoléArt Direction and Illustrations: Arnal BallesterLayout: Marta SerraPhotography: Martí E. BerenguerManagement: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Website: www.thenewcatalanensemble.com

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

* Ramón Ángel Rey usa bateries Mapex,plats Zildjian i membranes Remo

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

Also featuring:David Soler, guitar (track 2)Enric Canada, percussion

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014

CRÈDITSDirecció artística: Joan DíazProducció musical: Enric Giné (Tasso.cat)Producció executiva: Àlex Eslava (Discmedi S. A.) i Rut Martínez (NewCat)Editat i distribuït per Discmedi S. A.Enregistrat als estudis Music Lan d'Avinyonet de Puigventós (Girona) el desembre de 2013Música original* i arranjaments: Joan Díaz (*excepte 1, 9 i 11)Lletres originals: Joan Vinyoli (2), Enric Casasses (3), Joan Salvat-Papasseit (4), Sebastià Alzamora (5), Manuel Forcano (6), Gabriel Ferrater (7), Joan Margarit (8) i Montserrat Abelló (10)Tècnic de gravació: José Luis MoleroMescles: Jordi MoraMastering: Jordi SoléDirecció d'art i il·lustracions: Arnal BallesterMaquetació: Marta SerraFotografies: Martí E. BerenguerContractació: NewCat - (+34) 649 935 371management@thenewcatalanensemble.com Web oficial: www.thenewcatalanensemble.com

David Pastor, trumpetVíctor Correa, trombone and bass tromboneEduard Prats, flügelhorn

POEMES MUSICATS / CATALAN POEMS PUT TO MUSIC

SOL

Sol és qui no té ningúque l’habiti, però tu,ple de records de la vida,no te’n facis el dejú,que ets soledat compartida.

JOAN VINYOLI, del llibre A hores petites (1981, Premi de la Crítica Serra d’Or)

1. THE NEARNESS OF YOU (Ned Washington / Hoagy Carmichael) 06:012. SOL (Joan Vinyoli / Joan Díaz) 04:223. SASTRE DE REC (Enric Casasses / Joan Díaz) 05:264. TOT L’ENYOR DE DEMÀ (Joan Salvat - Papasseit / Joan Díaz) 06:345. COSES QUE ES DIUEN PERÒ QUE NO ES FAN (Sebastià Alzamora / Joan Díaz) 05:356. GOL (Manuel Forcano / Joan Díaz) 07:097. KORE (Gabriel Ferrater / Joan Díaz) 03:068. HOTEL MARRIOTT (Joan Margarit / Joan Díaz) 06:109. SUMMERTIME (DuBose Heyward & Ira Gershwin / George Gershwin) 06:2410. AQUEST TEU AIRE SUAU (Montserrat Abelló / Joan Díaz) 04:0211. CORCOVADO (Antônio Carlos Jobim) 07:1212. COSES QUE NO ES DIUEN (Joan Díaz) 02:30Temps total / Total Time: 64:37

The New Catalan Ensemble (NewCat) és una formació de caràcter estable que neix amb la voluntat d’incorporar el so dels instruments tradicionals catalans a d’altres àmbits musicals i reflecteix d’aquesta manera la inquietud que compositors i intèrprets han desenvolupat al llarg de les últimes dècades. Una de les característiques d’aquest nou ensemble és la seva flexibilitat: la formació s’amplia o es redueix en funció de cada projecte. El NewCat és, per damunt de tot, un punt de confluència artística entre músics polivalents i estilísticament complementaris: la música popular (el pop), la improvisació (el jazz), els efectes (a manera d’autèntic laboratori, el ‘techlab’), el so dels instruments tradicionals catalans (principalment la doble canya present a la cobla -tenora i tible- però també el fiscorn i ocasionalment el flabiol, entre altres) i la cançó esdevenen el fil conductor d’aquesta nova proposta. La formació desenvolupa en paral·lel al seu projecte artístic un projecte social que podeu conèixer a través del seu web: www.thenewcatalanensemble.com

En la seva presentació, el NewCat s’alia amb la cantant i multi instrumentista Andrea Motis així com amb el saxofonista i impulsor de la Sant Andreu Jazz Band, Joan Chamorro, amb la voluntat de traçar un repertori que pivota, d’una banda, sobre el fet de musicar textos de poetes catalans de gran rellevància sense renunciar a adaptar alguns estàndards molt coneguts que, a causa de la seva instrumentació singular, prenen una nova vida.

El NewCat és una idea original de Joan Díaz (www.joandiaz.net), produïda per Rut Martínez. La imatge gràfica del grup ha estat creada per l’il·lustrador barceloní Arnal Ballester.

Andrea Motis, veu, trompeta, saxo soprano i altJoan Chamorro, saxo tenor i baríton (i contrabaix a Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composició i arranjaments, piano, teclats i melòdica

David Mengual, contrabaixRamón Ángel Rey, bateria*Sergi Gili, flabiol i flautaMarc Timón, tibleEnric Ortí, tenoraDavid Pastor, trompetaVíctor Correa, trombó i trombó baixEduard Prats, fiscorn

Col·laboracions especials:David Soler, guitarres a SolEnric Canada, percussions

The New Catalan Ensemble (NewCat) is a group that was formed with the aim of incorporating the sounds of traditional Catalan musical instruments into other musical genres, reflecting the new directions that composers and performers have explored over the course of the last few decades. Flexibility is a key feature of this new ensemble: the group expands or becomes smaller depending on each project. Above all, NewCat brings together versatile and stylistically complementary musical styles; pop music, jazz improvisation, techlab e�ects, the sounds of traditional Catalan instruments (primarily the ‘tenora’ and ‘tible’ in the cobla, but also the flügelhorn and, occasionally, the ‘flabiol’ among others) and songs are the underpinnings of this new endeavor. The group has also developed a parallel social project which is described on its Website: www.thenewcatalanensemble.com/enIn this premier project, NewCat teamed up with singer and multi-talented musician Andrea Motis and saxophonist Joan Chamorro who is the driving force behind the Sant Andreu Jazz Band. The idea was to create a repertoire that put the texts of great Catalan poets to music, while adapting them to unique instrumentation that fills them with new life.

NewCat is an idea developed by Joan Díaz (www.joandiaz.net), produced by Rut Martínez, with the group‘s graphic image created by illustrator Arnal Ballester, from Barcelona.

Andrea Motis, vocals, trumpet, soprano and alto saxophoneJoan Chamorro, tenor and baritone saxophone (and double bass in Aquest teu aire suau)Joan Díaz, composition and arrangements, piano, keyboard and melodicaDavid Mengual, double bassRamón Ángel Rey, drumsSergi Gili, ‘flabiol’ and fluteMarc Timón, ‘tible’Enric Ortí, ‘tenora’

SASTRE DE REC

Pensatiu vora el focets finestra de la nittota oberta a les estrellesdel meu poble.

Pensatiu sota el focgiratori, farerde la nit navegable,acabes

pensatiu dins el foc,et consumeixes perun xic xic d’escalforeta,pinyol del préssec de la nit.

ENRIC CASASSES. Del poemari Calç (Proa, 1996)

TOT L’ENYOR DE DEMÀ A Marià Manent

Ara que estic al llit malalt, estic força content.- Demà m'aixecaré potser,i heus aquí el que m'espera:

Unes places lluentes de claror,i unes tanques amb flors sota el sol, sota la lluna al vespre;i la noia que porta la lletque té un capet lleugeri duu un davantalet amb unes vores fetes de puntes de coixí, i una rialla fresca.

I encara aquell vailet qui cridarà el diari,i qui puja als tramvies i els baixa, tot corrent.

I el carter,que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa,perquè no sé el secret de les altres que porta.

I també l'aeroplàque em fa aixecar el capel mateix que em cridés una veu d'un terrat.

I les dones del barri matineres,qui travessen de pressa en direcció al mercatamb sengles cistells grocs,

i retornen que sobreïxen les cols,i a vegades la carn,i d'un altre cireres vermelles.

I després l'adroguer,qui treu la torradora del cafè i comença a rodar la maneta,i qui crida les noiesi els hi diu: -Ja ho té tot?I les noies somriuen, amb un somriure clar,que és el baume que surt de l'esfera que ell volta.

I tota la quitxalla del veïnatqui mourà tanta fressa perquè serà dijous,i no anirà a l'escola.

I els cavalls assenyats, i els carreters dormitssota la vela en punxa,que dansa en el seguit de les roderes.

I el vi que de tants dies no he begut.

I el pa, posat a taula.I l'escudella rossa, fumejant.

I vosaltres amics,perquè em vindreu a veurei ens mirarem feliços.

Tot això bé m’espera, si m’aixeco, demà.Si no em puc aixecar, mai més,heus aquí el que m'espera:

- Vosaltres restareu,per veure el bo que és tot:i la Vidai la Mort.

JOAN SALVAT-PAPASSEIT. Del poemari L’irradiador del Port i les gavines (Poemes d’avantguarda, 1921. Dins Obra Completa, Cercle de Lectors / Galàxia Gutenberg, 2006)

XLII

Coses que es diuen, però que no es fan,-com ara passar uns dies a Esmirna, deixarde fumar, matar un home o tenir un fill-,són les que defineixen un destí,o justifiquen aquest solipsisme.

És quan guaito distret per la finestra,ocupat d'esma en assumptes del dia,provant de decidir si trucaréavui o tal volta demà: aleshores, furient, es debana la tempesta,

i em deixa atònit, i sense saber què fer. No hi ha bona intenció, comno hi ha dona a qui no li agradin les flors, i, en algun punt entre aquestes certeses,es troba el terme mig d'un amor ver.

SEBASTIÀ ALZAMORA. La part visible (Proa, 2009 / Premi Carles Riba 2008)

GOL Llegeixes Marco Polo quan entrava a la ciutat de Quenlinfú:travessava una avinguda de salzes tots en flori l'escortaven tres mil soldats d'armadures refulgentsa cavall guarnits amb plomes al so de cornes i timbalsdavant els estendarts maragdes i violatsde totes les províncies de l'imperi.A les portes del palau de teules blavesl'esperava tota la cort de mandarinssota un pal·li de sedes flonges groc i rosai també el formós Li Po, el guia

que, després d'una nit de meravelles,l'havia d'acompanyar a les illes nacrades d'Angamanen unes naus de veles color d'or i de focque salparien a punt d'albajust quan el mar s'encenia brillant i delicatcom les restes d'un bes al límit irisat d'un llavi.

I aixeques el cap del llibrei et veus sol, assegut al pati del celobertsota la roba estesa dels veïns.I per una de les finestres se sent una ràdio:‘Gooooooool!’

MANUEL FORCANO. Del poemari Corint (Proa, 2000 / Premi Jocs Florals de Barcelona 2000)

KORE

Somriu cada vegadaque una altra cosa d’ellamereix un amor teu.Somriu quan tu surts d’ellai es torna a cloure intacta.Somriu d’una tendresaque no us suplicarà(tu, amb el teu món àvid)que li’n digueu bondat,i a penes endevines

com s’absorbeix. Encarali cal sumar-se. Encarava naixent el seu cos.

GABRIEL FERRATER. Del poemari Les dones i els dies (Edicions 62, 1991 / Primera edició, dins MOLC, 1979)

HOTEL MARRIOTT

Plou damunt dels teus ulls mentre en els vidres,com si fos una brúixola en la nit,s'encén, lluent, l'agulla de la Chryslera dalt del gratacels més bell del món. La pluja va adormint-se amb el teu nomi neteja el pou negre de la melancolia.Les sirenes d'urgència travessentúnels d'alarma en els carrers deserts.Són veus ensordidores del passatque diuen que m'aturi i torni a casa.No-res en el nord gèlid de l'agulla.

JOAN MARGARIT. Del poemari Casa de Misericòrdia (Proa, 2007 / Premi Nacional de Literatura 2008)

AQUEST TEU AIRE SUAU...

Aquest teu aire suaui el desig que m’embolcalla

m’omple els ullsi em vertebra paraules.

Encara que no ho vulgui,en cada mot que dichi ha un bri de tu.

Ja no puc parlarsense que hi siguis.

MONTSERRAT ABELLÓ. Del recull Al cor de les paraules. Obra poètica, 1963-2002 (Editorial Proa, 2002. Premi Cavall Verd - Josep M. Llompart 2003. Premi Cadaqués a Quima Jaume 2003. La Lletra d’Or 2003)

AGRAÏMENTSA en Joan i l’Andrea per la complicitat, implicació i generositat infinita que heu posat en aquest disc. Ha estat un plaer i un luxe.Als NewCat: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard i Sergi. Hi ha tanta música i tan bona per estudiar que m’afalaga absolutament el temps, l’esforç i el talent que heu invertit en aquestes cançons. Moltíssimes gràcies per aquest regal! A tu, Rut, per fer reals els somnis i compartir-los amb mi. Això implica aguantar-me i, per tant, el mèrit és doble.A l’Enric Giné per la feina ben feta i per aportar tanta energia positiva al grup.A l’Arnal Ballester per donar imatge a una idea. Gràcies per sumar a aquest projecte el teu talent brutal.A en Martí E. Berenguer per superar amb èxit la part més difícil de tot plegat que és, indiscutible-ment, fer-nos semblar raonablement guapos a les fotos.A la Marta Serra per seguir col·laborant amb nosaltres. Que no pari la festa!A en David Soler i l’Enric Canada per enriquir aquesta música de manera tan efectiva i brillant.A en Lluís Puig, per creure en nosaltres.

Agraïments especials:A Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora i Enric Casasses: gràcies per la música que hi ha en la vostra poesia i per permetre’m compartir amb vosaltres tantíssimes hores d’emoció, nedant entre notes i peus.A Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit i Joan Vinyoli per explicar-nos a cadascun de nosaltres d’una manera tan bella. Joan Díaz, Calella 2014

THANK YOU TO Joan and Andrea for the boundless commitment, involvement and generosity they put into this CD project. It was a pleasure and honor to work with you.The NewCat Ensemble: David Mengual, Ramón, David Pastor, Víctor, Enric, Marc, Eduard and Sergi. There is so much good music to work with. I’m overwhelmed by the time, e�ort and talent you’ve invested in these songs. Thank you for that gift!Rut, for making the dreams come true and sharing them with me. That also means putting up with me which is no small task.Enric Giné for his good work and the positive energy he brought to the group.Arnal Ballester for giving an image to an idea. Thank you for adding your incredible talent to this project.Martí E. Berenguer for successfully meeting one of the most di�cult challenges of all, which is making us all look respectably good in the photos.Marta Serra for her ongoing collaboration. May the party continue!David Soler and Enric Canada for enriching this music in such an e�ective and brilliant way.Lluís Puig, for believing in us.Special thanks to:Joan Margarit, Manuel Forcano, Montserrat Abelló, Sebastià Alzamora and Enric Casasses: thank you for the music in your poetry and for the numerous intense hours I’ve shared with you, floating between notes and feet.Gabriel Ferrater, Joan Salvat-Papasseit and Joan Vinyoli for the words that so beautifully resonate with each of us. Joan Díaz, Calella 2014