EL VERB: TEMPS Forma i aspectes generals. El mode indicatiu

El present L’imperfet El passat simple i el passat perifràstic El perfet d’indicatiu

El mode subjuntiu El present L’imperfet

L’imperatiu El futur. El condicional.

• Oracions de condicional

Forma i aspectes generals

Paradigmes dels verbs regulars

REMARQUES GENERALS

La velarització Verbs de la 2a conj. que afegeixen al lexema un so velar

representat per les grafies c/qu o g/gu en alguns temps: Acabats en

–NDRE; -LDRE: atendre, aprendre... -URE: beure, creure, escriure, moure... -ER; ÉIXER: conéixer, córrer, nàixer...

Temps verbals afectats: Present d’indicatiu (1a sg.): aprenc, meresc... Present de subjuntiu: aprenga, meresca, molga... Imp. de subjuntiu: aprenguera, meresquera... Passat simple: coneguí, molguí, meresquí Imperatiu: aprenguen, meresca, cresquen... Participi: begut, creguda, merescudes...

Hi ha verbs d’altres conjugacions que es comporten igual: estar, dir, dur, obrir, omplir...

REMARQUES GENERALS

Verbs de conj. mixta: fan el ger. i l’imp. d’indi. com un verb de la 3ª, i la resta de temps, com un verb de la 2ª conj. velaritzat: Tenir o tindre: tenint, tenia, tinc, tinga... Venir o vindre: venint, venia, vinc, vinga...

Verbs amb formes secundàries normatives: cabre/caber, caldre/caler, valdre/valer, jaure/jeure, nàixer/néixer, traure/treure

Ésser s’empra en registres formals i com a nom. Ser, en la resta de casos. L'AVL els tracta com a sinònims.

Compondre # Composar: Compondre música, un conjunt d’elements...:

Ha compost una òpera preciosa. Els ossos componen l’esquelet.

Composar una multa: Els composaren per traginar mercaderia robada.

REMARQUES GENERALS Verbs 2a i 3a conj. el lexema dels quals acaba en -x, -c, -s,

-g > -es en la 2a pers. sg.:– Meréixer > mereix-er > tu mereixes– Véncer > venc-er > tu vences– Cosir > cos-ir > tu cuses– Llegir > lleg-ir > tu lliges

Alguns verbs 3a conj. pura: O > U en posició tònica (1a, 2a i 3a pers. sg. i 3a pl.): bollir, cosir, collir, escopir, sortir (i compostos):

– Cosir > cus, cuses, cus, cosim, cosiu, cusen Vestir o teixir: E > I en posició tònica (1a, 2a i 3a pers. sg. i 3a

pl.) quan es conjuguen seguint el model pur -també es poden conjugar com a incoatius-:

– Vestir > vist, vistes, vist, vestim, vestiu, visten– Teixir > tix, tixes, tix, teixim, teixiu, tixen

REMARQUES GENERALS Altres verbs que es poden conjugar com a purs i com a

incoatius: acudir(canvi semàntic), brunzir, consentir (segons alguns manuals), llegir, lluir (canvi semàntic), mentir, engolir, afegir, fregir, renyir o escopir.

– No se li acut res més (pur) / Mai acudix a hora (incoatiu).– El sol lluu (pur) / Ell lluïx una arracada (incoatiu)

Són purs: sentir, pressentir, ressentir-se, sortir

PERÒ són incoatius els derivats assentir, dissentir i assortir

Poder i voler: O > U en 1a sg. pres. indi., tot el pres. de subj. i l'imperatiu:

– Jo puc i vull– Jo puga / vulga, tu pugues / vulgues...– Pugues (tu), vulgues (tu)...

EL MODE INDICATIU

USOS:

Comporta una idea de realitat o d'objectivitat, independentment del temps en què s'utilitze.

Ara plou. L'any passat viatjàrem a Berlín. Demà anirem a la manifestació

PRESENT D’INDICATIU Usos:

Accions ocorregudes en el present: Ara estudiem els verbs en valencià Conceptes intemporals: Diferència no significa desigualtat Fets habituals: Cada dia es desdejuna amb un te amb llet Present històric: El vot femení s’instaura a l’estat l’any 1931 Fets futurs segurs: Demà vaig al metge Fets futurs després d’un si condicional: Si demà vas al concert, m’ho dius

PRESENT D’INDICATIU Usos que cal revisar:

La perífrasi ESTAR+GERUNDI implica reiteració, acció duradora i estat: Hui està fent guàrdia Estic fent el dinar

PERÒ, si l'acció referida implica un present, és incorrecte emprar la perífrasi: Després de la reclamació, ara estudien la

proposta (*estan estudiant)

Quan parlem d'això, ja sabem a què ens referim (*a què ens estem referint)

PRESENT D’INDICATIU: paradigma regular

Recordeu els models de la 3ª conj. pura i incoativa: jo dorm/jo servisc

IMPERFET D’INDICATIU USOS

Acció habitual o repetida en el passat, sense especificar la durada:

De jove llegies més, veritat? Marc d’acció més duradora que altra:Quan estava a la presó va aprendre català Valor de passat (simple o perifr.):Pocs dies després moria (va morir) Desig o cortesia:Volia prendre una infusió, per favor Confirmacions o recordatoris d’informacions ja donades:

Podria dir-me quina adreça era? Ficcions: Anit vaig somniar que viatjava a Xile

IMPERFET D’INDICATIU:particularitats

Recordeu les particularitats: Verbs acabats en –URE:

U>v: beure-bevia Desapareix la u i es posa dièresi en 1a, 2a, 3a

sg. i 3a pl. i accent en 1a i 2a pl.: plaïa, plaïes, plaïa, plaíem, plaíeu, plaïen.

U>i consonàntica: veia, véiem... Verbs 3a conj. dièresi en 1a, 2a, 3a sg. i 3a pl.

i accent en 1a i 2a pl.: produïa, produïes, produïa, produíem, produíeu, produïen.

Alguns verbs canvien la vocal del lexema: riure-rèiem; traure-treia

Verbs acabats en –DRE> perden “d” excepte en el futur, el condicional i el perirfàstic: romaníem

IMPERFET D’INDICATIU: paradigma regular

PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC

USOS Expressa accions acabades en un

període de passat. Els dos temps són sinònims i

intercanviables tot i que en alguns casos convé emprar el simple: Per evitar dobles perífrasis:

Per què no em volguéreu avisar? En títols de tot tipus:

“Així parlà Zarazustra” és de F. Nietzsche

PASSAT SIMPLE I PERIFRÀSTIC : paradigma regular

PERFET D’INDICATIU

USOS Expressa accions en un temps referencial que

encara perdura, en relació amb el present o el moment actual:

Acció acabada de realitzar: T’ho he dit fa un minut!

Acció realitzada en una unitat de temps no acabada:

Aquesta setmana he anat a córrer cada dia FORMA

Verb HAVER conjugat+PARTICIPI He, has, ha, hem, heu, han + arribat

EL MODE SUBJUNTIU

USOS: Després de verbs de voluntat, ordre o

prohibició No begueu d’eixa aigua!

Oracions que expressen judici de valor És un goig que hages vingut!

Expressa emoció, desig, possibilitat o dubte Si vinguera prompte, aniríem al teatre

Expressa obligació personal Cal que hi vages ja

Sol emprar-se en oracions subordinades (i anar precedit de QUE)

PRESENT DE SUBJUNTIU

Expressa accions que en són condició o causa d’altres –les quals s’expressen en indi. i serveixen de suport referencial- Vosaltres procureu que ho entenga bé

Indica ordre o prohibicions en negatiu: No vingues fins que acabes

Precedit de QUAN, es pot substituir pel futur: Quan vingues / vindràs li donarem el regal

PRESENT DE SUBJUNTIU: paradigma regular

Cant-ar; Tém-er; Dorm-ir; Serv-ir

IMPERFET DE SUBJUNTIU

Expressa accions hipotètiques passades, presents o futures: M’agradaria que vingueren demà

Pot emprar-se amb el condicional: Si comprares demà podríem dinar

junts

IMPERFET DE SUBJUNTIU

Si l'acció del verb principal i la del verb de l'oració subordinada són simultànies, hi ha correlació entre el perfet perifràstic d'indicatiu (en l'or.

ppal.) i l'imperfet de subjuntiu (en l'or.

subord.): Les sufragistes van demanar que els

donaren el vot també a les dones.

IMPERFET DE SUBJUNTIU : paradigma regular

PRACTIQUEU ELS VERBS EN MODE SUBJUNTIU

IMPERATIU: usos i particularitats Expressa precs, ordres, manaments,

instruccions en positiu: – Vine ací!

No té 1a sing. Es forma a partir del pres. d'indi. i de subj., tot

i que també n'hi ha alguns que es construeixen sols sobre la forma de subjuntiu.

– Dir: digues, diga, diguem, digueu, diguen– Cabre:cap,càpia/càpiga,capiem/capigue,

capieu, càpien/càpiguen Les formes en *-am i *-au no són normatives:

– Confoneu (*confongau)

IMPERATIU: usos i particularitats Verb estar pronominal, és preferible dir:

– Està-te quiet (no estigues-te quiet...)

– Estem-nos quietes– Esteu-vos preparades (no *estigueu preparades)

Teniu sense CD explícit: – Teniu!

Tingueu+CD explícit: – Tingueu açò!

La forma “vejam” s’empra en expressions de dubte, curiositat o temor:

– Vejam si poden saber-ne més La forma “dis” 2ª sing, s’empra en contextos

pronominals: – Dis-li que vinga

IMPERATIU: formació

Present indi.

IMPERATIU Present subj.

BecBeusBeu

BevemBeveuBeuen

---BeuBega

Beguem BeveuBeguen

BegaBeguesBega

BeguemBegueuBeguen

Si la 2a sg. no velaritza, la 2a pl. tampoc ho fa.

Si la 3a sg. velaritza, la 1a i 3a pl també ho fan.

IMPERATIU Present subj.

---SiguesSiga

Siguem SigueuSiguen

SigaSiguesSiga

SiguemSigueuSiguen

IMPERATIU: formació

Present indi. IMPERATIU Present subj.DicDius

DiuenDiemDieu

Diuen

---DiguesDiga

Diguem DigueuDiguen

DigaDiguesDiga

DiguemDigueuDiguen

Si la 2a sing velaritza, la resta també ho fa:

FUTUR: usos i particularitats Usos:

– Expressa un fet posterior a l'acte de parla: • Aniré demà a ta casa

– Futur històric: • L'any 1931 s'instaurarà el vot femení a

Espanya– Futur de sorpresa o contrarietat:

• Seràs borinot! Altres usos del futur:

– Per expressar condició o probabilitat en un futur:• Si puc, aniré a visitar-te (Present + Futur)

– Amb adverbis de dubte: • Potser aniré a visitar-te

– En oracions de confiança o de temor:• Espere que vindràs a visitar-me• Tem que no vindràs a visitar-me

FUTUR: usos i particularitats En oracions subordinades referides al futur, i introduïdes

per QUAN, AIXÍ QUE, A PENES... el verb pot anar en futur o en present de subjuntiu:

• Així que arribaràs, telefona'm • Així que arribes, telefona'm

És preferible evitar: – El fut. de suposició o probabilitat. Utilitzeu la

perífrasi de probabilitat DEURE+INF.• Deuen ser les sis (*Seran les sis)

– El fut. per expressar obligació. Utilitzeu perífrasis d'obligació HAVER DE + INF.; CALDRE+INF., etc.• Demà han de revisar la normativa (*Demà

revisaran la normativa)

FUTUR: forma Infinitiu + desinències de futur:

1a conjugació 2a conjugació 3a conjugacióPortar Témer / Batre Dormir / Eixir

-é -às -à

-arem -areu -aran

CONDICIONAL: usos i particularitats Condicional simple:

menjaria, batries, dormiria, patiria...

VERB EN INFINITIU + -ia -íem -ies -íeu

-ia -ien

Condicional compost: hauria menjat, hauries batut, hauria dormit,

hauríem patit...

VERB HAVER EN CONDI. + PARTI. VERB PPAL.

CONDICIONAL: usos i particularitats

Usos:– Expressa posterioritat en contextos de passat:

Ahir digué que vindria– Expressa una condició, suposició o irrealitat:

Aniria si poguera ... – Expressa atenuació, mostra que un fet està poc

comprovat: Segons alguns rumors, el president estaria decidit a no presentar-se a la investidura

– Expressa cortesia: Voldria ajudar-me, per favor? És preferible evitar el condicional per expressar la

probabilitat en el passat. Utilitzeu perífrasis de probabilitat com DEURE + INF.

– Ahir devien arribar a les sis (*Ahir arribarien a les sis)

CONDICIONAL: oracions Oracions de condicional amb condicional:

Pròtasi + Apòdosiexpressa la condició + fet que es veu condicionat (en condicional)

Pretèrit imperfet subj. + CondicionalSi ho explicares millor, ho entendrien

Pret. plusquamperfet subj. + Condicional compostSi ho hagueres explicat millor, ho haurien entés

Altres casos:Imperfet indi. + Condicional

(REGISTRE FORMAL)

Si ho explicaves millor, ho entendrienPret. Plusq. subj. + Pret. Plusq. Subj.

(CAL EVITAR-LO, és un calc del castellà tot i que s'accepta)

Si ho hagueres explicat millor, ho hagueren entés