JOSEFA VALLEJO

GUIA TURISTICA

1. HISTORIA

Montblanc s la capital de la comarca de la Conca de Barber. T el ttol de Vila Ducal des de 1387. El nucli antic fou declarat Conjunt Monumental i Artstic el 1947. El 1998 les pintures rupestres del terme foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a jaciment de l'Art rupestre de l'arc mediterrani de la pennsula Ibrica. Montblanc s al sud de la comarca, al centre de la depressi formada pels rius Anguera i Francol. El terme municipal est delimitat, a grans trets, per la serra de Miramar i les Muntanyes de Prades.

Al nord amb els termes de Pira, Barber de la Conca i Blancafort. Al sud amb Vilaverd i la comarca de l'Alt Camp. A l'est amb la comarca de l'Alt Camp. A l'oest amb els municipis de l'Espluga de Francol i el de Vimbod i Poblet.

A part de la vila de Montblanc i les pedanies, al terme municipal tamb s'hi troben els despoblats de la Barceloneta (580 m d'altitud), els Cogullons (1.042 m d'altitud), Montorns, el Pinetell de Montblanc i Rojalons.

El territori del terme municipal de Montblanc est format per tres zones ben diferenciades: la serra de Miramar a l'extrem est i sud-est del terme, la unitat de les muntanyes de Prades al lmit oest i sud-oest, i els terrenys baixos de la conca del riu Francol que es troben situats en una franja central que va de l'extrem nord a l'extrem sud del terme.

Precisament, aquestes serralades contenen dues zones PEIN (Pla d'Espais d'Inters Natural), protegides per la legislaci catalana pel seu alt valor natural.

2. LLOCS PER VISITAR

La vila de Montblanc, declarada Conjunt Monumental i Artstic el 1947, s una vila medieval de referncia pel nombre d'edificis conservats d'aquest perode (segles XIII i XIV). Sobresurt el clos emmurallat que encercla tot el nucli histric. Les obres es poden agrupar en construccions d'arquitectura religiosa i civil, ja sigui privada o pblica, amb palaus i casals significatius.

2.1. Arquitectura religiosa

L'esglsia de Santa Maria la Major, coneguda com la Catedral de la Muntanya i que resta inacabada degut a l'epidmia de la Pesta Negra), s l'edifici ms representatiu de la vila. s d'estil gtic ogival amb interior d'una sola nau amb capelles laterals i volta de creueria. La portalada, de proporcions renaixentistes i ornamentaci d'estil barroc, va substituir a la primitiva gtica

2/7

GUIA TURISTICA

que va ser destruda l'any 1651. El convent de Sant Francesc de Montblanc va ser dels ms antics de Catalunya i hi va pernoctar Sant Francesc d'Asss.

L'esglsia del convent s un edifici del primitiu gtic catal, amb cobertura de fusta policromada, capelles laterals i absis amb volta de creuaria. L'any 1414 es reuniren les Corts Catalanes. El convent va ser destrut al segle XIX. En una capella barroca lateral a l'esglsia hi ha l'oficina de turisme de la vila.

L'esglsia de Sant Miquel, on es van celebrar les Corts Catalanes. L'enteixinat policromat del segle XIV s d'un gran valor artstic.

L'esglsia-hospital Sant Maral, del segle XIV, destaca per la seva coberta de fusta damunt d'arcs diafragmtics.

Antic Hospital de Santa Magdalena (s. XIV-XVI). L'hospital t dues plantes amb un bell claustre central, compost per arcs de fina traa de l'anomenat gtic prismtic.

L'antic Hospital de Santa Magdalena, fora murs, s un edifici on coexisteixen els models de la darrera arquitectura gtica amb els renaixentistes.

El convent i santuari de la Serra molt lligat a la devoci i peregrinaci dels montblanquins ja que serva la imatge de la patrona de la vila, de gran valor artstic.

El santuari de la Mare de Du dels Prats, popularment conegut com l'ermita dels Prats, a la pedania de La Gurdia dels Prats.

El convent de la Merc. Les ermites de Sant Joan, la de Sant Josep i la de Santa Anna, aquesta darrera a la pedania de Prenafeta) La font de la ceba.

2.2. Arquitectura civil i obres pbliques

El Recinte emmurallat va ser construt en temps del rei Pere el Cerimonis, a partir de l'any 1366. T un permetre de 1.500 m amb els portals de St. Francesc -enderrocat-, el de Sant Jordi, el de Sant Antoni -reconstrut-, el de Bov i del Castl; els portalets de St. Maral i del Foradat; i 28 torres.

En el nucli histric destaquen diversos casals o immobles. Els ms representatius sn la casa senyorial del Palau Reial (residncia ocasional del reis de la Corona d'Arag); els Palaus dels Josa, dels Castellv, dels Aleny i del Castl; el Casal dels Desclergue i la Casa de la Vila.

El Call jueu de Montblanc va tenir cementiri i sinagoga, per avui noms queden restes de la trama urbana. La plaa major, amb la Font major (construcci monumental de l'any 1804) i els Porxos de cal Malet on s'han ubicat les

antigues quarteres de pedra per mesurar el gra. Per sota la plaa passa el Torrent cobert del Riuot. El Pont vell romnic (segle XII) mant la seva estructura romnica dels pilars-contraforts, cos central i arcs. El Celler Cooperatiu, obra modernista de Csar Martinell, considerat una de les catedrals del vi de Catalunya.

Museu Comarcal de la Conca de Barber :Conjunt arquitectnic format per dos molins fariners d'poca medieval. Funcionament hidrulic dels molins amb demostracions de formes de moldre; tipus de materials i equipaments: moles, mecanismes, etc. propis dels molins tradicionals catalans i en particular de la Conca de Barber.

Museu d'Art Frederic Mars Museu d'Art Palau Ferr Museu Molins de la Vila Museu d'Histria Natural Centre d'Interpretaci d'Art Rupestre de les Muntanyes de Prades Arxiu Histric Comarcal de la Conca de Barber

3/7

GUIA TURISTICA

3. TRADICIONS I FESTES Gegants.Construts el a1864 Barcelona amb aires senyorials. El Gegant sost la carta fundacional de la Vila i duu

corona ducal mentre que la Geganta va vestida de noble i llueix un pentinat diferent cada any fet amb cabells tallats a les perruqueries de la Vila. El 1992 se'n constru una rplica de menys pes. Sn l'estrella dels actes tradicionals i fan vibrar a tota la plaa, sobretot amb el popular pasodoble Amparito Roca.

Nanos . Acompanyen els gegants. Se sap que l'any 1911 necessitaven una reforma. Els homes duien tricorn i les dones cfies de colors i eren controlats per un diable vermell. Van reaparixer el 1981.

Ball de bastons . Al ritme de la melodia d'una flauta dola, piquen fortament amb radis de rodes de carro. La primera referncia escrita data del 1734, quan van participar en el Corpus de Barcelona, tot i que es considera d'origen baixmedieval. L'actual colla data de 1964.

Colla Infantil del Ball de Bastons. Garanteixen la continutat de la colla gran. Es cre el 1979.

Mulassa. Data del 1381 (la ms antiga de Catalunya). Hi havia un cavaller que la muntava i el cap era d'un esquelet autntic. L'actual s de 1981 i s portada per quatre persones.

liga . Documentada el 1579. Ballava juntament amb els aligots, que l'acompanyaren fins a la Guerra dels Segadors, quan foren cremats. L'liga corregu la mateixa sort el 1811, quan fou cremada pels francesos. Es recuper el 1981.

Drac de Montblanc . Autntic protagonista dels correfocs, tamb actua a la sortida d'ofici per la Festa Major. El que es crem durant la Guerra dels Segadors era de 1586. Un nou drac fou elaborat el 1981.

Grallers. Antigament hi havia diversos grups de grallers. La msica de les gralles, el bombo i la caixa de percussi fa ballar l'liga, la Mulassa, el Drac, l'liga Infantil, el Drac Infantil i acompanya els Torraires.

Dimonis. Surten durant els correfocs acompanyant el Drac. La primera actuaci fou el 3 de mar de 1984.

Macers i Abanderat. Les maces daten del 1693. Porten gramalla vermella i gorgera blanca. Acompanyen a l'Ajuntament en les sortides oficials i, antigament, oferien aigua a l'entrar a l'esglsia a les autoritats municipals.

Torraires . A mitjans de segle XIX ja existia una colla castellera, que posteriorment es divid en dues colles; Nova i Vella, que van arribar a competir amb els Xiquets de Valls. Desaparegueren amb la filloxera i foren refundats el 1994.

Banda de Msica Verge de la Serra. Formada (1996) amb msics procedents de la Banda Municipal i la Banda de Cornetes i Tambors. Sn els encarregats de fer ballar els Gegants a ritme de pasdobles. En diades assenyalades, la banda de msica tamb ofereix concerts a la poblaci, ja que no noms toquen els pasdobles dels Gegants.

Timbales. Com els macers acompanyen l'Ajuntament, per van a cavall i porten una capa vermella i una boina amb tira de passamaneria. L'any 1981 van fer l'ltima sortida i es van recuperar novament el 1999.

Armats. Sn els soldats romans que surten el Divendres Sant acompanyant en tot moment la imatge del Sant Crist de la Congregaci de la Purssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. N'hi ha 33 (com els anys de Crist); cornetes, timbals i

4/7

GUIA TURISTICA

llancers, amb els seus respectius capitans.

Durant les festes de la Serra de 2006 es van estrenar els nous elements folklrics de la Vila, els Nanos Infantils,el Drac Petit i l'Aligot.

3.1. Principals festes

MES FESTA FESTA FESTAGENER Sant Antoni Matana del Por Tres Tombs

FEBRER Reis Mags Carnaval

MAR Calotades

ABRIL Setmana Santa Setmana Medieval

MAIG Sant Maties

JUNY Sant Joan

JULIOL Barris

AGOST Barris

SETEMBRE Mare de Du de la Serra

OCTUBRE Terrania

DECEMBRE Fira De Sant Mart

NOBEMBRE Nadal

3.2. SETMANA MEDIEVAL DE MONTBLAN

Els seus orgens daten del 1987 quan montblanquins entusiastes van recuperar la tradici escrita per Joan Amades al Costumari Catal segons la qual Sant Jordi mat el drac a la vila de Montblanc. Inicialment fou un complement de les Festes i Fires de Sant Maties per, degut a la gran acceptaci, es decid crear l'Associaci Medieval de la Llegenda de Sant Jordi (1988) amb l'objectiu de promoure la realitzaci d'actes culturals i ldics centrats a l'entorn de l'edat mitjana i de la llegenda de Sant Jordi.

Durant dues setmanes els carrers i places de la vila llueixen els colors de les quatre cases ms nobles i les torres i muralles s'engalanen amb antigues banderes senyorials. Els principals actes sn: el Dracum Nocte (l'arribada de les forces del mal), el mercat medieval, el macro espectacle de la representaci de la llegenda de Sant Jordi, el sopar medieval, el torneig medieval i el concurs de joglars.Al llarg dels dos caps de setmana es poden veure els torns de gurdia dels soldats i les banderes pels portals i carrers de la vila i el campament militar situat al fossar de la muralla de Sant Jordi.

5/7

GUIA TURISTICA

4. QUE COMPRAR

La visita a Montblanc es complementa amb un passeig pels principals carres i places de la vila on es troben situades la major part de botigues. No es pot marxar sense tastar els tradicionals merlets o montblanquins, les coques ensucrades, llangonisses seques i botifarres o qualsevol dels vins o caves elaborats en els cellers de la vila.Per no podem deixar de costat l'artesania, records i altres productes que es poden trobar als comeros de la vila.

5. ON ALLOTJAR-SE

Mol de la Vall

Cam de l'estret s/n43400 MontblancTel.: 977 862 980 / 625 636 700encarnamontblanc@hotmail.comwww.molidelavall.com TIPUS:Casa ruralHABITACIONS:2 apartamentosPLACES:8RESTAURANT:NODRET A CUINA:SI

6/7

GUIA TURISTICA

6. GASTRONOMIA

6.1. Butifarres, fuets i tota mena dembotits de la comarca A les cansaladeries de la vila es pot trobar una rica varietat de productes derivats del porc elaborats de forma artesana, com sn la llonganissa, la botifarra blanca, la botifarra negra, la llonganissa seca, etc...

6.2. De la reposteria ms dola a les tpiques coques de MontblancLes coques, dolces i ensucrades, sn un element imprescindible de la rebosteria local. Encara ara es fan seguint velles receptes que els flequers s'han transms de generaci en generaci.

D'entre la confiteria destaquen els merlets i montblanquins, dues delicioses especialitats molt semblants que sn unes ametlles recobertes de pasta dola.

Per no tot s dol. A les pastisseries i forns de pa de Montblanc podreu trobar les tpiques coques de ceba o de recapte, fetes segons l'antiga tradici.

6.3. La cultura vincola del nostre territoriLa bona situaci geogrfica de Montblanc i la comarca fan que sigui una zona privilegiada pel conreu de de la vinya. Al llarg de la histria el vi i la vinya ha marcat l'economia local, tant per a b com per a mal. Els segles XVIII i XIX foren motiu duna gran expansi i a partir de 1893 duna profunda crisi.

Montblanc compta amb productors de vi i cava i t un celler cooperatiu destil modernista obra de Csar Martinell. Actualment els productors de vins i caves faciliten la visita a les seves installacions i ofereixen degustacions. Aquests estan acollits a la D.O. Conca de Barber.

6.4. Una tradici culinaria arrelada a la nostra terraDurant els primers mesos de l'any els restaurants de Montblanc ofereixen la tradicional calotada. Cebes cuites al foc fet amb sarments de vinya i que es serveixen a taula acompanyats de la salsa romesco i carn a la brasa.

7/7

1. HISTORIA 2. LLOCS PER VISITAR 2.1. Arquitectura religiosa 2.2. Arquitectura civil i obres pbliques

3. TRADICIONS I FESTES 3.1. Principals festes 3.2. SETMANA MEDIEVAL DE MONTBLAN

4. QUE COMPRAR 5. ON ALLOTJAR-SEMol de la Vall 6. GASTRONOMIA 6.1. Butifarres, fuets i tota mena dembotits de la comarca 6.2. De la reposteria ms dola a les tpiques coques de Montblanc 6.3. La cultura vincola del nostre territori 6.4. Una tradici culinaria arrelada a la nostra terra