48 Vèrtex 225

TexT i foTografies: Josep Llusà

excurs i on i sme

Senderisme a les portes d'Ordesa

la vall de brOtO

Fa una centúria, la pràctica totalitat del Pirineu aragonès era desconegut per la major part de la gent. Particularment exemplificant és el cas de l’avui conegudíssima vall d’Ordesa, llavors territori salvatge i desconegut. Però Lucien Briet, un enamorat de la zona, ensenyava al món a través de les seves fotos les meravelles que la zona amagava. La veïna vall de Broto esdevindria pas obligat per visitar Ordesa. Cent anys més tard, una magnífica xarxa de senders permet a l’excursionista descobrir pobles i racons esplèndids; sempre, però, amb la vista posada al nord, als imponents i desafiadors farallons de Mondarruego. Descobrim aquests camins.

Broto és el principal nucli de població d’una vall d’origen glacial que injustament ha quedat eclipsada per la veïna Ordesa, un dels reclams turístics més destacats del Pirineu aragonès. És la vall més occidental del Sobrarbe, una co-marca que com moltes altres de la serralada ha passat en pocs anys de viure de la ramaderia i l’agricultura als serveis. Segur que tots conei-

xem la seva capital; Aínsa és una de les viles pirinenques més boniques i parada ineludible del viatger. Passejar pel seu casc antic, situat dalt d’un turó, i visitar la superba plaça major és del tot obligat. El recorregut forçosament haurà d’acabar dalt de les muralles de la ciuta-della per admirar l’inconfusible perfil de les Tres Sorores.

Però centrem-nos en la vall de Broto. Ocupa la conca alta del riu Ara i, juntament amb els seus afluents, coincideix, geogràficament parlant, amb els actuals termes municipals de Torla i Broto. Un territori extens, variat geològicament i paisatgísticament, on trobarem des de zones intensament humanitzades –coses del turisme- fins a pobles abandonats, signe inequívoc d’un

225 Vèrtex 49

el francès Lucien Briet o l’insigne membre del Centre Excursionista de Catalunya Juli Soler i Santaló donaran a conèixer als amants de les muntanyes un territori que esdevindria amb el pas del temps una de les Meques del pirineisme. Encara avui ho és.

De tots els pobles de la vall, només Torla, Sarvisé i Broto tenen ajuntament propi. La resta dels po-bles, habitats o despoblats, no en tenen. Això sí, serveis de tot tipus com cases rurals, bars o res-taurants no n’hi falten. Tot sigui per reactivar l’economia!

Si ens decidim a anar cap a la vall de Broto, què hi podem fer a part d’anar al Parc Nacional? Obviaré l’opció de ressenyar rutes pel sector d’Ordesa perquè el que pretenc és donar a co-

èxode rural que va fer estralls especialment a la veïna subcomarca de Sobrepuerto.

Històricament fou a partir de l’Edat Mitjana que la vall, tot i el seu aïllament, adquirí certa relle-vància gràcies a una incipient manufactura tèx-til de la llana. També és de remarcar la transcen-dència que va adquirir el port de Bujaruelo, que era nexe d’unió amb França i porta d’entrada i sortida de mercaderies al segle XIV. Ara bé, l’obertura de la vall cap a l’exterior no es produ-iria fins al primer quart del segle passat. A me-sura que s’apropava el s. XX, la bellesa natural d’aquesta vall començava a atreure cada vegada més gent de fora. Viatgers fascinats especial-ment per Ordesa. L’any 1918, la creació del Parc Nacional va suposar l’encesa del veritable motor econòmic de la comarca. Figures il·lustres com

nèixer una zona perifèrica del Parc. Ara bé, en els recorreguts proposats sens dubte hi serà present la figura d’Ordesa. Si més no per les vistes que en tindrem.

El senderisme és una activitat que els darrers anys s’ha popularitzat notablement. Cada ve-gada més sovint, en les nostres sortides a la muntanya, veiem els típics senyals pintats en arbres, roques i rètols. La vall de Broto no n’és una excepció. Us proposo conèixer-la a través de la seva xarxa de senders senyalitzats de pe-tit i gran recorregut. Combinarem l’activitat fí-sica amb la cultural i naturalista. Una fusió de senderisme, patrimoni històric, arquitectura i flo-ra en un entorn per descobrir. Una zona que té altres atractius a banda de ser porta d’entrada a la vall d’Ordesa.

qTorla és la porta

d’entrada als tresors

que amaga la vall

d’ordesa.

foto: Jordi Longás

De BroTo aL PoNT De Los NaVarrosel camí de la tradicióEl camí que uneix Broto amb Torla ha estat des de sempre de cabdal importància per als habi-tants de la zona, ja que comunica els principals

nuclis habitats de la vall. El camí no s’acabarà, però, a Torla. Continuarà fins al famós pont de Los Navarros, punt d’unió dels dos rius principals que solquen la vall: l’Ara, provinent de la vall ho-mònima i que va a morir a Aínsa, i l’Arazas, el seu afluent, que abans d’arribar al pont recorrerà en

un trajecte bucòlic i vertiginós, la famosíssima vall d’Ordesa. Aquest camí, avui convertit en el sender GR-15.2, és ideal per a fer-lo amb nens o gent poc acostumada a caminar. Perfecte per a una sortida matinal o per pair un dinar; sempre, però, que no s’albirin núvols de tempesta a Mon-darruego, força comuns durant les tardes calo-roses d’estiu.

Horari: 3 h anar i tornarDesnivell: 250 mDificultat: baixa

Situats a Broto, al pont que creua el riu Ara, a la carretera que va cap a Biescas, seguirem les indi-cacions del GR-15.2 que menen cap a Torla. El camí no té pèrdua. Fixem la vista al nord i, paral-lels al riu, comencem la marxa fins al final de Bro-to, on hi ha l’escorxador municipal. El fins ara ample camí ens abandonarà per continuar per un senderó molt més agradable. El camí fa lleugera pujada, però val la pena; els imponents farallons d’Ordesa ens atrauran de manera irremeiable. Si fem una ullada a la nostra dreta, dalt d’un esperó rocallós divisarem un puntet edificat: l’ermita de Morillo, objectiu d’una altra excursió.

A la mitja hora d’haver iniciat la marxa, veurem a la llunyania la població de Torla, autèntic nucli turístic de la vall de Broto i municipi que rep el nombre més alt de visites de la contrada. Les ra-ons són força evidents: Torla és tant mirador pri-vilegiat com a la vegada un poble encantador des d’un punt de vista arquitectònic. El fet de ser l’au-tèntica porta d’entrada d’Ordesa, destinació de prop d’un milió de turistes anuals, segurament n’és la raó. L’Administració hi bolca esforços i di-ners per mantenir-lo net i polit. És la joia de la corona de l’extrem occidental del Sobrarbe, de la mateixa manera que Aínsa ho és de l’oriental. Sense aturar la nostra marxa seguirem el sender per un darrer tram força costerut, cimentat, per atansar-nos a l’aparcament situat a l’entrada del poble. Des d’aquí, cada dia d’estiu surten els au-tocars que acosten els turistes i els excursionis-tes a la increïble i suggestiva bellesa de les pra-des d’Ordesa, la porta d’entrada més freqüenta-da del Parc Nacional.

D’aquesta manera avançarem en la nostra mar-xa, o bé desviant-nos del sender i entrant al po-ble, o bé resseguint el curs del camí cap al pont de Los Navarros.

Seguim una estona arran de la carretera per des-viar-nos a la dreta i baixar fins a la llera del riu Ara, després de l’espectacular forat a la roca per on penetra la carretera. Arribats al nivell del riu i ha-vent creuat el pont de La Glera, ja només toca seguir les indicacions del sender, il·lustrades amb diferents rètols que cada cert temps ens menen cap a Ordesa pel camí de Turieto. Progressarem sempre pel marge orogràfic esquerre del riu fins al pont més famós de la vall d’Ordesa, on arriba-rem després de desviar-nos en trobar un rètol ben oportú a mà esquerra. Per a la tornada desfarem el camí recorregut.

qEls amants del senderisme estan d’enhorabona. La vall de Broto no els defraudarà. Foto: Xavier Maduell

50 Vèrtex 225

52 Vèrtex 225

eL ZeBoLLarel millor mirador d’ordesaÉs possible que des del coll de Zebollar es gaudei-xi de la millor panoràmica del canó d’Ordesa. No-més per aquest motiu ja val la pena acostar-s’hi. Si hi afegim la bellesa del camí d’accés, les vistes espectaculars que tindrem de la serra de Ten-deñera i l’entorn mateix d’aquest indret, no tin-drem excusa per faltar-hi si fem una visita a la vall de Broto.

Horari: 4 hDesnivell: 1.100 m (1.200 m si pugem al Tozal Co-mas)aigua: el més probable és que no en trobem al llarg de tot el recorregut.Dificultat: mitjana

Si matinem, no tindrem problema per aparcar el vehicle un parell de quilòmetres més amunt de Torla. Ho farem en el darrer aparcament habilitat a la dreta de la carretera, abans del pont de Los Navarros, just al davant del càmping San Antón.

Així doncs, situats en aquest punt, caminarem pel marge esquerre de la carretera cap al pont de Los Navarros. Poc abans d’arribar-hi veurem un rètol que assenyala el GR-11 cap a San Nicolás de Buja-ruelo. Som a la cota 1.000. Haurem de prendre’l per iniciar un tram costerut que ens farà bufar de valent. De seguida, però, el terreny s’aplana i les vistes se’ns obren per mostrar-nos les parets im-ponents de Mondarruego. El sender no té pèrdua. El caminant s’endinsarà per un sender ple de boi-xos enormes i algun pi roig (pino royo per aquests verals). En arribar a la cota 1.200, deixarem el GR-11 a mà dreta per prendre el PR-HU 134 en di-recció al coll de Zebollar. El camí ara puja a través

d’una pineda força ombrívola. Poc a poc, però, el sender va aclarint-se i passa per un tram força espectacular, la faixa del Coreador, un camí en-ganxat a la roca i amb un imponent pati sobre el riu Ara. Aquest tram excavat a la roca acaba amb un altre passatge força costerut.

El següent tram discorre per un bosc mixt on pre-domina la fageda. A través de llaçades progressa-rem fins a creuar el barranc de Comas. El camí continua pujant sense descans. Finalment, després de més d’1 h de camí, deixarem el bosc. És el mo-ment de fer una mirada rere nostre i observar des de les altures l’imponent canó d’Ordesa, el que a principis del s. XX va fer embadalir Juli Soler i San-taló. I qui som nosaltres per contradir el mestre?

Finalment, després d’enfilar-nos per unes prades magnífiques tal com si fóssim els darrers bucar-dos (l’avui tristament extingida capra pyrenaica pyrenaica) de la zona, arribarem al coll de Zebollar (2.226 m; 1.45 h), mirador de privilegi miris on miris: a llevant la serra de Las Cutas i Ordesa, al N la vall de Bujaruelo, al S la de Broto i a ponent la serra de Tendeñera. De postres, si encara no n’heu tingut prou, feu cap al S i remunteu la carena fins al Tozal Comas (2.342 m; 2.15 h), imponent i solitari, guaita de luxe de Torla. No us en pe-nedireu. Baixarem pel ma-teix camí de pujada.

La rUTa DeLs Tres PoBLesTres senders, tres descobertesEn aquesta excursió, a banda de conèixer tres dels pobles de la vall -Broto, Oto i Fragen-, ens endin-sarem per un dels racons menys visitats de la contrada. L’itinerari combina trams de matoll,

bosc espès i un cim amb vistes espectaculars de Mondarruego, la bretxa de Roland i fins i tot les Tres Sorores.

Horari: 4.30 hDesnivell: 1.200 mDificultat: mitjana

Iniciarem la marxa a Broto per anar a cercar el GR-15 en direcció al poble d’Oto. Ens situarem a la carretera, al pont sobre el riu Ara, per seguir les indicacions d’aquest sender de gran recor-regut. Farem un tram de carretera i de seguida tombarem a la dreta per anar a buscar el sen-der que mena a Oto. En poc més de 10 min ar-ribarem a aquest poblet. Hi destaca la seva torre defensiva del s. XV-XVI. L’església parro-quial també conserva una sòlida torre, amb característiques arquitectòniques pròpies d’aquesta zona de l’Alt Aragó.

A l’entrada del poble (950 m), just després d’un abeurador on podem omplir la cantimplora, tro-barem a la dreta un sender senyalitzat com a PR-HU 119 que mena cap a Fragen i Otal. El segui-

qL’excursionista progressa per la immaculada catifa

embadalit per la bellesa de l’entorn.

qBroto és el principal nucli habitat d’una vall que actualment té en el turisme la seva font d’ingressos

econòmics més important.

225 Vèrtex 53

rem decididament. El camí és força costerut a l’inici. Si el feu en ple estiu, el primer tram, empe-drat i sovint un autèntic forn, pot arribar a deses-perar. Però no us desanimeu; la recompensa en forma de magnífiques vistes i la solitud bé merei-xen un petit esforç. Ens dirigirem, sempre en franca pujada, cap a un repetidor que deixarem a la dreta. Exemplars enormes de boix i de roure de fulla petita (el caxico per aquests verals) ens acompanyaran durant pràcticament tot el camí; aquesta és la vegetació típica de la zona en els solells.

Segueix un tram que ens permetrà un lleuger respir. La vegetació es va obrint i al N gaudim d’unes bones vistes de Mondarruego. Avançant sempre a ponent, arribem a una cruïlla. Nosal-tres seguirem recte, seguint el PR-HU 119, que ens mena cap a Linás de Broto i el poble aban-donat d’Otal (vegeu l’article de Sobrepuerto publicat al núm. 224 de Vèrtex). El camí es tor-na a redreçar. Apareixen els primers pins rojals, la qual cosa ens indica que l’altitud augmenta. Anem sempre a ponent per un camí carener, tot i que força atapeït per la vegetació encara es-pessa. Trobarem un altre desviament amb un rètol que indica altre cop “Fragen”. No en farem cas i continuarem recte. Finalment, després d’un tram llarg i costerut, a la cota 1.500 creuem un sender que ve de Linás de Broto. Ara sí que les vistes se’ns eixamplen de manera notable. Just al davant contemplem la serra d’Escartín, des de la punta del Monchoya fins al cim de Pelopín.

Continuem avançant fins a trobar un altre encre-uament. És el GR-15, que a l’esquerra ens condui-ria a Yosa (un altre dels pobles abandonats de la

zona) i al NW ens duria al port d’Otal i al poble homònim, a l’altre vessant de la muntanya. En aquesta cruïlla de camins i magnífica pleta ens delectem del paisatge i les vistes: Mondarruego i Tendeñera, els reis calcaris de la zona. El cim de Pelopín (2.005 m) ens atrau irremeiablement. Així que, si tenim forces, hem d’emprendre forço-sament el seu ascens. Us garanteixo que val la pena. Aquest darrer tram no té treva. Es tracta senzillament de pujar fins dalt, fora de sender. Cadascú per on vulgui; els més forts i valents tot recte, i els menys agosarats fent llaçades. Un cim que recorda lleugerament el Taga, una mena de piràmide herbada de perfil amable, coronada per una gran fita de pedres. Dalt de tot fins i tot po-drem albirar cims com les Tres Sorores o els Ga-bietos i el Talhon. Fins i tot veurem, a la llunyania, la bretxa de Roland. Impressionant.

Per a la tornada desfarem el camí fins al primer desviament que ens meni cap a Fragen. Es tracta del segon rètol que hem vist durant la pujada que ens indicava la possibilitat d’accedir a aquest po-ble. Ens endinsem en el PR-HU 126. La vegetació canvia de cop. La carena per la qual havíem pujat separa el solell de l’obaga. Ara el sender, tapissat de manera sublim per la fullaraca espessa, s’obre pas per un bucòlic bosc de fulla caduca. El canvi, o si més no, la sensació de la temperatura també varia en aquest vessant de la muntanya. Tot és humit, verd, frondós. Sembla mentida que en pocs metres pugui canviar tot tan de pressa...

Baixarem decididament cap a la població de Fragen. Poc abans d’arribar-hi creuarem el riu Sorrosal, força conegut entre els amants del descens de barrancs. Un darrer tram de pujada ens conduirà al poble, un reguitzell de cases

rurals que pertanyen al municipi de Torla. Una bona opció d’allotjament si passeu uns dies per la zona i voleu fugir del “bullici” de Torla o Bro-to. Sense arribar al poble (només hi anirem si necessitem aigua), tombarem a la dreta per un altre sender que ens assenyala el camí de tor-nada a Broto, el PR-HU 127, conegut com a camí d’El Pueyo. El sender, primer ample i obert, amb bones vistes al nord, s’entafora paulatinament en una pineda, just al marge orogràfic esquerre del barranc de Sorrosal. El darrer tram, el més espectacular, ens permetrà admirar la impo-nent cascada de Sorrosal, on els amants de les vies ferrades hi tenen una cita ineludible. Broto queda a baix de tot. Una forta baixada ens hi retornarà.

L’erMiTa De MoriLLoUna balconada de primeraCada 1 de maig, els habitants de Broto pugen en aplec fins a aquesta ermita, construïda entre els segles XVII i XVIII, austera i de planta rectan-gular, amb una estructura que recorda qualse-vol de les nombroses bordes existents a la vall. Hi pujaven a peu per venerar la Virgen de Mo-rillo, excepte el capellà, que ho feia a cavall. Privilegis divins? Com en qualsevol altre aplec d’aquest tipus, tots els participants hi portaven menjar, que després degustaven en acabar la missa. La tradició es manté, i que així continuï... La que proposem és una volta per conèixer aquesta raconada, apta per a tots els públics. Els més devots, o com és el meu cas els simples curiosos amants de l’art, fins i tot podem dema-nar les claus de l’ermita a les monges que viuen al costat de l’església de Broto. Alguns hi encen-dran un ciri; d’altres tan sols hi entrarem en si-lenci, respectant les tradicions.

qAbans d’arribar al port d’Otal se’ns apareix la silueta del Pelopín, un cim de vaques que ens

recompensarà amb unes magnífiques vistes de la serra de Tendeñera. Foto: Xavier Maduell

qAdoració o contemplació?

54 Vèrtex 225

Horari: 2.30 hDesnivell: +550 maigua: ens n’haurem de proveir a la sortida.

Ens situem a la part antiga de Broto per anar a cercar el PR-HU 128 que condueix a l’ermita. Al cap de molt poca estona, aquest es divideix. Nos-altres triarem el camí de La Caña (tot recte, està indicat), amb orientació S i força sec. Hi predomi-na la vegetació arbustiva i el roure de fulla petita. És el camí triat per fer la romeria i, per aquesta raó, és més ample i arranjat que l’opció que tria-rem a la tornada. La pujada és constant i la vege-tació s’obre a mesura que guanyem alçada. És un paisatge àrid, tot i que amb un encant especial. Possiblement per les vistes. Als 45 min trobarem un encreuament que ens duria altra vegada a Broto. Seguirem recte, però. Vint minuts més i som a dalt (1.450 m). Un glop d’aigua, gaudir d’unes vistes esfereïdores i, si volem, continuar un xic més amunt fins a una zona de bordes i camps que antigament s’havien llaurat.

Per a la baixada, en l’encreuament anteriorment esmentat tombarem a la dreta pel camí de Sarra-tieto per endinsar-nos en una pineda. A continu-ació, després de creuar uns antics camps, pene-trarem en una zona boscosa força humida, molt diferent al camí de pujada, plena d’avellaners. En obrir-se la vegetació, ja albirem altre cop el poble, on entrarem per l’escola i l’església. V

ÈPoCa iDeaLTot l’any. Durant l’hivern, a les parts més altes, és probable trobar-hi neu.

aLLoTJaMeNTsLa vall ofereix nombroses possibilitats en càmpings, cases rurals, apartaments o hotels. A www.ordesa.net en trobarem tota la infor-mació.

BiBLiografia i CarTografial Alto Ara: Torla y Broto. Paseos y excursiones por el Pirineo aragonés. Ed. Prames, 2001. Magnífica guia de senders acompanyada d’una sèrie de mapes petits a escala 1:40.000.l Juli Soler Santaló. Viajes por el Alto Aragón. Broto, Vió y Puértolas, Bielsa. Organismo Au-tónomo Parques Nacionales, 2004.l Ordesa y Monte Perdido. Esc. 1:40.000. Ed. Alpina.

qCada 1 de maig, els habitants de Broto pugen en romeria fins a l’ermita de Morillo.

qEl riu Ara divideix en dues parts el poble de Broto. A més, és un dels principals eixos vertebradors de la vall.

D a D e s P r À C T i q U e s