Vagues, cicles i política (1900-1936)

per Carme Massana

«LES VAGUES SÓN ELS MANIFESTOS ... »

La vaga obrera ha estat, des de l'esc1at deIs primers conflictes entre treballa­dors i empresaris capitalistes, una de les principals formes de lluita deIs treba­lladors. Fou, pero, amb la configuració d'un moviment obrer organitzat, al se­gon ter¡; del segle XIX, que la vaga passa a ser l'instrument de for¡;a decisiu emprat pels obrers per a assolir llurs objectius.

Dobb, seguint Marx, assenyalava a Polítical Economy and Capitalism (1937) ellloc central de l'analisi de les c1asses socials i de les seves relacions per a com­prendre l'essencia del capitalisme, car els antagonismes entre c1asses socials ha­vien estat els motors principals tant del procés de conversió del mode de pro­ducció capitalista en dominant com de les seves succesives transformacions:

«Per a Marx, l'explicació del guany no es troba en cap propietat inherent al capital, ni en el cost real, ni en l' activitat productiva del capitalista [ ... ], sinó en l'estructura de classes de la societat existent, és a dir, en la divisió de das­ses entre propietaris i desposselts que s'oculta darrera l'aparen~a d'igualtat, lliu­re contractació i "valors naturals", termes que havien estat emprats en la for­mulació de les lleis de l'economia política.» 1

D'altra banda, sobre la genesi de la taxa de guany, Dobb escriví: «Els an­tagonismes de c1asse, resultat de les relacions deIs diferents sectors de societat i deIs metodes dominants de producció, havien estat els motors fonamentals del procés, de la transició d'un sistema a l'altre [ ... ]. Era natural, dones, que Marx busqués les peculiaritats d'aquesta relació de c1asses per a trobar la dau del ritme essencial de la societat capitalista, per a descobrir, així, el seu desequili­bri, les seves tendencies al moviment, no solament sobre la base d'aquesta so­cietat, sinó en la seva base, darrera el ve! de les harmonies economiques que semblava descobrir una analisi que es fixés en les relacions de canvi en un mer­cat obert.» 2

* * *

1. Maurice DOBB, Economía política y capitalismo (Mexic, Fondo de Cultura Econó. mica, 1961) (vetsió original anglesa, Political Economy and Capitalisme. Some Essays in Economic Tradition, 1937), ps. 45 i 46.

"L. Op. cit., p. 46.

6

82 CARME MASSANA

L'objecte d'aquest treball és apuntar la possible utilització de l'analisi del moviment vaguístic com a índex de les relacions entre creixement, fluctuacions de l'economia industrial, implantació del sindicalisme i els grans trets de la conjuntura política.

El contingut de les pagines que segueixen és doble. En primer 110c, exposar alguns elements d'analisi teorica, fruit d'estudis realitzats sobre el període 1900-1939, útils per a iniciar la lectura de les estadístiques sobre la vaga obrera. En segon 110c, situar -sobretot quantitativament i amb les limitacions que comporten les estadístiques oficials- el moviment vaguístic espanyol dins l'eu­ropeu, i el catala dins l'espanyol.

ELEMENTS D'UNA ANALISI TEÓRICA

Vaga, cicle i sistema polític

Per a comprendre l'evolució dels moviments vaguístics a Europa al primer ter~ del segle pot ser útil d'analitzar la relació entre vaga, cicle economic i sis­tema político Cal esmentar els diversos estudis que assenyalen una certa cor­relació directa entre vagues i cicle economic en el període 1919-1938, correla­ció distorsionada, pero, per altres factors, especialment per factors de tipus polític.3 En aquests treballs hom ha observat que la correlació directa entre el cicle de les vagues i el cicle economic presenta un cert desfasament, ja que la reactivació de les vagues va precedida d'una reactivació general de l'economia que permet d'iniciar una puja en els preus i una disminució en l'atur for~ós. La disminució de l'atur dóna for~a als sindicats obrers, i la puja de preus per­met de guanyar alguna de les reivindicacions obreres. D'altra banda, el nom­bre de vagues arriba al seu punt més alt abans que hi arribi l'activitat econo­mica. A la darrera fase d'al~a del cicle economic les reivindicacions obreres es guanyen, moltes vegades, abans d'esclatar els conflictes, ja que l'ocupació és molt elevada i els empresaris poden fer repercutir la puja deIs salaris en els preus en al~a. A la fase ascendent del cicle economic les vagues són, dones, més freqüents, els seus objectius es refereixen, sobretot, a reivindicacions so­bre la remuneració del treball, la seva durada és curta i assoleixen més sovint l'exit. A la fase descendent del cicle correspon una disminució del moviment vaguístic, les vagues són defensives i miren de mantenir els avantatges obtin­guts anteriorment, són de llarga durada, difícils de guanyar i van acompanya­des, sovint, de punicions als treballadors.

3. Vegeu Alvin HANSEN, Cycles 01 Strikes, «American Economic Review», vol. XI (1921); E. i D. JURKAT, Economic Function 01 Srikes, «Industrial and Labor Review», vol. II (juliol de 1949); Albert REES, Industrial conllíct and business fluctuations, «The Journal of Political Economy», vol. LX (octubre de 1952); John I. GRIFFIN, Strikes: a study in quantitative economics, «The Journal of Polítical Economy» (1940) (citats a P. H. SULTAN, 1964).

VAGUES, CICLES I POLÍTICA (1900-1936) 83

L' analisi de Kalecki

L'anruisi de Kalecki sobre la fase algida del cicle economlC, publicada el 1943 en un article titulat Polítical Aspects of Full Employment, introdueix nous elements en aquell esquema. Segons Kalecki, la situació de plena ocupa­ció -que pot ser aconseguida mitjane;;ant l'ús polític del pressupost- no és vol­guda ni pels empresaris ni pels rendistes, car «l'acomiadament deixaria d'acomplir el seu paper com a mesura disciplinaria [ ... J i crearia la confiane;;a de la clas­se obrera en ella mateixa i la consciencia classista de la classe treballadora». EIs empresaris temen la presa de consciencia política dels obrers i creuen que «les vagues per a demanar augments salariaIs i millores en les condicions de treball crearien tensió política».

Malgrat, doncs, que «sota un regim d'ocupació plena els guanys seran més gran s que la mitjana d'aquests guanys sota ellaissez faire, [ ... ] els líders del món deIs negocis aprecien més la "disciplina de les fabriques i l'estabilitat política" que els mateixos guanys. El seu instint de classe els adverteix que l'ocupació plena duradora és, des del seu punt de vista, una situació malal­tissa, i l'atur és part integrant del sistema capitalista normal»;

Altrament, la tendencia a l'increment deIs preus en aquesta fase del cicle perjudica els interessos deIs rendistes i és probable que «es formi un bloc poderós entre els interessos deIs grans negocis i dels rendistes, i és molt pos­sible que trobin més d'un economista disposat a declarar que la situació és malaltissa» .'

A aquest dilema, al qual es troben abocats els empresaris capitalistes, s'a­fegeix la seva aversió vers la política de despesa pública que hom intenta d'as­sajar per tal d'assolir nivells alts d'ocupació.

L'hostilitat deIs empresaris envers la despesa pública, l'atribueix Kalecki fonamentalment a dues causes:

a) Pot arribar a fer disminuir el seu poder polític, puix que en «el sis­tema del laissez faire el nivell d'ocupació depen, en gran mesura, de l'anome­nat estat de confianr,;a. Si aquest es deteriora, la inversió privada declina. [ ... ] Aixo dóna als capitalistes un poderós control indirecte sobre la política go­vernamental: tot allo que pot pertorbar l'estat de confianr,;a ha d'ésser evitat curosament, perque provocaria una crisi economica».

b) Pot limitar el seu poder economic a causa de la interferencia del go­vern en les relacions economiques i socials. Així, malgrat que «els principis economics de la intervenció governamental exigeixen que la inversió pública es limiti a articles que no competeixin amb el comere;; privat (per exemple hospitals, escoles, carreteres), hi ha el perill que en perseguir aquesta política, el govern es pugui sentir temptat, amb el temps, de nacionalitzar els transports o les empreses de serveis públics per a conquerir una nova esfera on pugui fer inversions».

D'altra banda, les subvencions del govern al consum són contraries als

4. Michal KALECKI, Ensayos escogidos sobre dinámica de la economía capitalista. 1933-1970 (Mexic, Fondo de Cultura Económica, 1977) (versió original anglesa, Selected Essays un the Dynamics 01 the Capitalist Economy, 1933-1970, 1971), ps. 161 i 162.

5. Op. cit., p. 165.

84 CARME MASSANA

principis de «l'etica capitalista, que exigeixen que "voste es guanyi el pa amb la suor del seu front" [ ... ] si és que no té mitjans propis»"

V ers el control del moviment obrer

El corporativisme a Italia i a Espanya i el nazisme a Alemanya no és alie a un conjunt de factors entre els quals hom pot destacar: l'onada de vagues que es desencadena a Europa a partir del 1917, la radicalització del moviment obrer, el triomf obrer a Rússia, les diferencies economiques estructurals i po­lítiques dels diversos palsos en la lluita per a situar-se en el nou «ordre eco­nomic» resultant de la Primera Guerra Mundial.

Pel que fa al nazisme, hom en pot trobar una analisi suggerent a l'estudi de Kalecki sobre la plena ocupació. El nazisme seria, en el context teoric des­crit més amunt, un intent d'assolir la plena ocupació sense que la burgesia perdés ni poder polític ni poder economic: «Una de les funcions importants del feixisme, tal com fou representat pe! sistema nazi, va consistir a eliminar les objeccions capitalistes a la plena ocupació.»

Car amb el govern nazi «la maquinaria estatal és sota el control directe d'un consorci entre capitalistes i adventicis feixistes», se supera la preven­ció de la burgesia envers la despesa pública, «ja sia en inversió o consum públic, [ ... ] concentrant les despeses del govern en armaments», i s'elimina el moviment obrer organitzat: «La "disciplina a les fabriques" i l'estabilitat po­lítica són mantingudes, sota l'ocupació plena, pel "nou ordre " , que va des de la supressió deIs sindicats fins al camp de concentració.» 7

Bom troba explicada aquí a bastament la desaparició de les estadístiques oficials de vagues a Alemanya a partir del 1933.

Pel que fa al cas d'Italia i d'Espanya, cal assenyalar que el feixisme italia i la dictadura de Primo de Rivera declararen iHegals, també, algunes as socia­cions obreres i aconseguiren de reduir el moviment obrer, que tractava de mantenir les seves posicions economiques i polítiques, en un context de post­guerra, de reequilibri de les relacions economiques internacionals, de recom­posició de mercats nacionals i de reconversió de la producció. En aquests paIsos, que es caracteritzaven per una industrialització debil, per amplie s zones agrícoles subdesenvolupades i, consegüentment, per unes perspectives de mer­catesquifit, les burgesies oligarquiques, juntament amb els rendiste s , optaren per la via de l'estat corporativista. Pensaven que el nou estat corporativista els permetria de mantenir la mateixa estructura productiva, debilitar el mo­viment obrer i crear noves expectatives a la indústria.

La via reformista

A Anglaterra, en canvi, hom assaja a la postguerra un model de govern de caire social-democrata que havia de permetre alhora la reactivació de l'econo­mia i el control -llevant-ne la virulencia- del moviment obrero

6. Op. cit., ps. 160 i 161. 7. Op. cit., p. 162.

VAGUES, CICLES I POLÍTICA (1900-1936) 85

A l'estudi de M. Gobbini Lo sciopero generale inglese del 1926/ hom tro­ba una analisi suggestiva d'aquella política, en la qual l'autor té en compte, a part l'escassa bibliografía 9 sobre aquests fets, les analisis sobre aquest període de dos deIs economistes més importants del segle xx: Joseph A. Schumpeter, a Business Cyctes (1939), i John M. Keynes, a The Economic Consequences of Mr. Churchill (1925) i a diversos articles publicats al «Manchester Guar­dian» i a «The Nation». Segons Gobbini, el capital internacional intenta, pel que fa a Anglaterra, la integració de la for~a de treball per mitja d'una política reformista per la qual els representants deIs sindicats podien participar en el govern, podia haver-hi discussió sobre nacionalitzacions i coHaboració entre treball i capital a tots els nivells i l'elaboració d'una legislació social molt avan~ada.

Aquesta política no aconseguí, pero, els seus fíns d'una manera immedia­ta, malgrat el suport més o menys directe de les Trade Unions i la formació, el 1923, d'un efímer primer govern laborista. La principal causa del fracas de la política reformista assajada pel govern angles fou, segons Gobbini, la radi­calització d'una part del moviment obrer, que arriba a posar en qüestió el sis­tema capitalista de producció: «Il significato del movimento degli Shop Stewards e delle lotte di fabbrica degli anni Venti non solo in Inggilterra sta tutto qui. L'operaio inglese che rifiuta l'ideologia tradeunista e laburista, quest'o operaio coIto che sembrava maturato alla lunga tradizione riformistica del socialismo inglese, si chiude in fabbrica dove la proposta di discussione sui modi di rap­presentanza democratica nel parlamento e nel paese son o lasciate cad ere per una messa in discusione radicale del modo di produzione capitalistico»,ll i que s'oposa fíns i tot a les nacionalitzacions dins el marc del sistema capitalista: «Nel 1920, in pieno periodo di disputa .accademica tra riformisti e liberali e conservatori sulla desiderabilita e opportunita o meno di nazzionalizare qual­che settore dell'industria, la Conferenza Nazionale dello SS [Shop StewardsJ [ ... ] dichiarava che" la nazionalizzazione di qualsiasi industria che lasci il pote­re in mano alla classe dei capitalisti" era de combattere e da ri!iutare come mossa política del capitale contro gli operai.» 12

En aquest context d'oposició obrera a l'estrategia de la burgesia capita­lista reformista, el 1924 el primer ministre Mr. Baldwin, del nou govern con­servador, adopta una política economica fonamentada en el retorn al patró or i la rebaixa dels salaris. Aquesta política desencadena la vaga general anglesa del 1926, que esdevingué una de les més importants vagues de la historia del capitalisme.

8. Mauro GOBBINI, Lo sciopero generale inglese del'26, a S. BOLOGNA, G. P. RAWICK, M. GOBBINI, A. NEGRI, L. FERRARI BRAVO, F. GAMBINO, Operai e stato (Mila, FeltineIli Editore, 1972).

9. A l'assaig bibliogratic de G. R. Elton hom troba, per exemple, una sola referencia bibliografica referida a la vaga general anglesa del 1926, The General Strike, de Julian Symons/· que analitza «una mica superficialment una de les conseqüencies més colpidores» del coHapse del primer govern laborista angles. Gobbini cita The general Strike 01 1926 de Murray, i l'historiador de la ciencia Gary Werskey assenyala que una visió moderna de la vaga general del 1926 es troba a The general strike (Londres 1975), de Patrick Renshaw.

10. G. R. ELTON, odern Historians on British History, 1485-1945. A critical biblio­graphy, 1945-1969 (Londres, Methuen & Co Ltd, 1970), p. 147.

11. M. GOBBINI, op. cit., nota 8, p. 63. 12. Op. cit., p. 65.

86 CARME MASSANA

La vaga s'inicia en el sector miner del carbó, on les mesures economiques del govern conservador es concretaven en una reducció dels salaris monetaris i la prolongació de la jornada laboral. Cal esmentar que John M. Keynes criti­ca durament aquesta política, que qualifica de tradicional, i suggerí com a al­ternativa la racionalització deIs processos de producció, imputant el cost d'una manera indirecta als salaris monetaris: proposa la concentració del capital, l'aug­ment de l'eficienciatecnologica i la millor i més racional utilització de la for~a de treball.

Pel que fa al moviment obrer, la vaga del 1926 significa, segons Gobbini, l'últim intent en massa dels treballadors anglesos per a mantenir la seva inde­pendencia política i la seva independencia respecte a les necessitats del capi­tal. Cita, en aquest sentit, unes manifestacions posteriors a la vaga del mateix Mr. Baldwin, en les quals afirmava que la vaga general havia descoratjat els líders polítics sindicalistes i havia trencat la unitat dels sindicats.

Per altra banda, i pel que fa al triomf de la política de caire social-de­mocrata assajada per primera vegada en aquests anys a Anglaterra, sembla in­teressant l'opinió de Joseph Schumpeter sobre la vaga del 1926 i els seus efec­tes que hom pot trobar en la historia dels partits socialistes continguda a Capitalism, socialism and democracy (1942). Schumpeter remarca la importan­cia de la vaga del 1926: «Només ens hem de preguntar quines haurien estat les conseqüencies d'un hit per a l'autoritat del govern i per a la democracia, i comprendrem de seguida que la vaga era un fet historic de primeríssima im­portancia», així com els efectes positius que havia tingut per al partit labo­rista angles: «La vaga no perjudica la for~a del partit, com podia haver-ho feto Ben al contrari, la derrota sembla haver produit una radicalització de les mas ses que explica, en part, l'hit del partit l'any 1929.» 13

Polemica oberta

Respecte a la polemica, inconc1osa, sobre els efectes que tenen els movi­ments vaguistes en les economies deis paisos capitalistes, cal assenyalar que davant l'opinió que les vagues causen perdues economiques substancials, hom troba diversos arguments que ho posen en qüestió. En termes, sobretot, de producte nacional i que remarquen, fins i tot, la incidencia positiva que po­den tenir les vagues en el sentit que estimulin el progrés tecnic o que resol­guin tensions latents entre treballadors i empresaris que provoquen baixes productivitats, vegeu, per exemple, N. W. Chamberlain i J. M. Schilling, R. Gubbels, J. 1. Griffin, S. i B. Webb, E. L. Warren. L'oposició a la vaga obre­ra pot tenir més relació, seguint aquest raonament i tal com ha remarcat J. Ros i Hombravella/4 amb el fet que les vagues constitueixen un mecanisme limi­tador de les rendes del capital i deIs beneficis i un avene; relatiu del volum de les rendes de treball en el conjunt de la renda nacional.

Aixo no obstant, cal distingir entre diverses menes de vagues, que es mouen

13. Joseph A. SCHUMPETER, Capitalisme, socialisme i democracia (Barcelona, Ed. 62, 1966) (versió original anglesa, Capitalism, Socialism and Democracy, Nova York 1942), p. 518, nota 22.

14. Jacint Ros HOMBRAVELLA, El costo de las huelgas, «España Económica», núm. 3.670 (1970). .

VAGUES, CICLES I POLÍTICA (1900-1936) 87

. entre dos límits: el de la vaga política, en que és un mitja per a la transfor­mació del sistema, i el de la vaga economica, en que és una arma de lluita per a millorar les condicions de treball deIs obrers. Les reflexions anteriors es refereixen, obviament, a les vagues preponderantment economiques.

Cal remarcar, pel que fa als períodes de crisi i d'acord amb l'analisi de Kalecki, la temptació de la burgesia d'adoptar una perillos a -fins i tot per a amplis sectors d'ella mateixa- sortida autoritaria davant un moviment obrer molt radicalitzat per tal de recompondre la seva taxa de guanys. Així, per exemple, Giorgio Amendola, en l'analisi sobre els conflictes greus sorgits a la FIAT el 1979, assenyalava aquest perill tot fent remembran\;a de la historia d'Italia els anys vint i trenta.15

UNA HISTORIA EUROPEA

Dret de vaga i estadístiques histariques

Malgrat que la vaga obrera és una manifestació de les relacions socials de producció inherent al capitalisme, la llibertat de vaga i la d'associació no co­men\;aren a ésser reconegudes -en nom del liberalisme- pels governs deIs principals patsos capitalistes fins a la segona meitat del segle dinou. Excepte a Anglaterra, on el 1825 foren ja autoritzades les Trade Unions. F. EngeIs, a Die Lage der arbeitenden Klasse in England, publicada per primera vegada el 1845, remarcava la importancia i les causes del moviment vaguístic en aquell país, així com el lligam d'aquest moviment amb el sindicalisme: «La incret­ble freqüencia de les vagues constitueix la millor prova de l'extensió que ha pres a Anglaterra la guerra social. No passa cap setmana -de fet, no passa cap dia- sense que no esclati una vaga. Les causes dels aturs de treball són diverses: reducció de salaris, negativa a augmentar-Ios, ocupació de treballa­dors no sindicats, persistencia deIs abusos i de les males condicions de treball, introducció de noves maquines i cent causes més [ ... ]. Les vagues són els mani­fes tos amb que els diversos grups de sindicaIistes proclamen llur adhesió a la causa deIs treballadors.» 16

L'elaboració i la publicació de les primeres estadístiques oficial s sobre va­gues obreres s'inicia a l'últim ter<; del segle XIX. Hom pot comprovar-ho a 1'0-bra de B. R. Mitchells European historical statistics 1750-1950/7 recull i ela­boració de 76 series estadístiques historiques sobre l'activitat economica i so­dal de vint-i-sis patsos europeus que comprenen el període que va del 1750 al 1950. Aquest estudi es basa principalment en les publicacions oficials dels

15. Giorgio AMENDOLA, «Interrogantes sobre el "caso" FIAT», Los 61 de la FIAY y el documento Amendola (Instituto de Estudios Sociales, Ministerio de Trabajo, 1980).

16. Friedrich ENGELs, Aportacions a la historia del moviment obrer (Barcelona, Ed. 62, 1968).

17. Brian R. MITCHELL, European Historical Statistics 1750-1970 (Londres i Basing­stoke, The Macmillan Press LID, 1975). Brian Mitchell és lector d'economia a la univer­sitat de Cambridge i lelZow del Trinity College. És coautor d'Abstract 01 British Historical Statistics (amb PhyIlis Deane), Second Abstract 01 British Historical Statistics (amb H. G. Jones) i British Parlamentary Election Results 1950-1964 (amb K. Boehm).

88 CARME MASSANA

diferents palsos estudiats i, obviament, en els diferents anuaris de les Nacions Unides.

Les primeres estadístiques oficials sobre el moviment vaguístic són les d' An­glaterra i d'Italia (1888), les de Frane;a (1890), les d'.Austria (1894), les de BeIgica (1896), les de Dinamarca (1897) i les d'Alemanya (1899). La resta deIs palsos capitalistes europeus comene;aren a publicar les estadístiques sobre vagues ja entrat el segle xx.

A Espanya, després d'un període d'una certa tolerancia de les vagues obre­res, s'inicia el seu reconeixement legal. Una circular --dictamen- de la fis­calia del Tribunal Suprem del 20 de juny de 1902 restringia l'abast de l'ar­tiele 556 del codi penal del 1870 (titulat Maquinaciones para alterar el pre­cio de las cosas) 18 i afirmava que la vaga no constitula delicte quan pretenia obtenir millores de remuneracions o de condicions de treball. Una nova llei del 1909 disposava el reconeixement jurídic deIs conflictes de treball i subs­titula l'esmentat artiele 556 del codi penaL Dins d'aquest marc jurídic, l'Ins­tituto de Reformas Sociales, institució creada el 1903 a fi d'estudiar les con­dicions de vida de la elasse obrera i suggerir mesures per atenuar les tensions socials, inicia el 1905 la publicació anual de les estadístiques de les vagues.19

Pa'isos líders en el nombre total de vagues

Les xifres sobre el moviment vaguístic a Europa al primer tere; del se­gle xx són indicatives -malgrat les diferencies conceptuals de la recollida d'estadístiques assenyalada per l'OIT-20 del grau d'industrialització i de la implantació del moviment obrer en aquests palsos.

Quant al nombre total de vagues obreres entre el 1900 i el 1936, hom pot observar -fent abstracció d'elements de ponderació, com ara l'evolució de la població total o l'evolució de la població activa- que Espanya presenta, dins el conjunt de palsos europeus capitalistes industrialitzats o en camí d'industria­lització, xifres sensiblement inferiors a Anglaterra, Alemanya, Frane;a i Italia. Excepte els anys corresponents a la Primera Guerra Mundial, en que la dife­rencia és menor per l'increment del nombre de vagues a Espanya i la disminu­ció del moviment vaguístic en els palsos beHigerants. En canvi, en el període 1931-1934 el moviment vaguístic a Espanya és el més ah dels paIsos estudiats.

Alemanya és, fins que Hitler puja al poder el 1933, el país amb un movi­ment vaguístic més intens, seguit d'Anglaterra, Frane;a i Italia, fins que, entrada la decada deIs vint, Mussolini va restringint les llibertats polítiques deIs treba­lladors. A continuació ve Espanya, amb xifres semblants a les d'Holanda fíns al 1919, superiors del 1919 al 1923 i inferiors del 1924 al 1929.

18. Carlos E. MASCAREÑAS (dir.), Nueva enciclopedia ;urídica, vol. XI (vegeu «huelga», per Manuel ALONSO GARCÍA) (Barcelona, Seix, 1962). .

19. Instituto de Reformas Sociales, Estadística de las huelgas. Memoria (Madrid, Impr. Sobrinos de la Suco de M. Minuesa de los Ríos, 1906-1923); Ministerio de Trabajo, Esta­dística de las huelgas. Memoria (Madrid, Imp. Sobrinos de la Suco de M. Minuesa de los Ríos, 1924-1934). .

20. Organización Internacional del Trabajo, Les méthodes de la statistique des con/lits du travail (Ginebra, OIT) (citat a G. FRIEDMANN i P. NAVILLE, Tratado de Sociología del Traba;o, vol. 1 i I1, Mexic, Fondo de Cultura Económica, 1963).

VAGUES, CICLES I POLÍTICA (1900-1936) 89

QUADRE lo Vagues al sector industrial. Totals (Europa 1900-1036)

Palsos Regne any Franfa Italia Baixos Unit Alemanya Austria 4 Betgica Espanya 1

1900 902 1.053 648 1.468 303 146 1901 523 617 122 642 1.091 270 117 1902 512 847 142 442 1.106 264 73 1903 567 715 163 387 1.444 324 70 1904 1.026 1.649 102 355 1.990 414 81 1905 830 2.268 132 358 2.657 686 133 153 (130) 1906 1.309 1.674 181 486 3.626 1.083 207 145 (122) 1907 1.275 1.071 154 601 2.512 1.086 221 152 (118) 1908 1.073 1.109 135 399 1.524 721 101 182 (127) 1909 1.025 1.255 189 436 1.652 580 119 147 ( 78) 1910 1.502 1.090 146 531 3.228 657 108 246 (151) 1911 1.471 907 217 903 2.798 706 156 311 (118) 1912 1.116 905 283 857 2.834 761 202 279 (171) 1913 1.073 599 427 1.497 2 2.464 438 162 284 (201)

1.459 1914 672 905 271 972 1.223 260 212 (140) 1915 98 608 269 672 141 169 ( 91) 1916 314 577 377 532 240 237 (178) 1917 696 470 344 730 562 306 (176) 1918 499 313 325 1.165 532 463 (256) 1919 2.026 1.871 649 1.352 3.719 151 366 895 (403) 1920 1.832 2.070 481 1.607 3.807 329 506 1.060 (424) 1921 475 1.134 299 763 4.455 435 252 373 (233) 1922 665 575 325 576 4.785 381 169 488 (429) 1923 1.068 201 289 628 2.046 268 164 458 (411) 1924 1.083 368 239 710 1.973 401 186 165 (155) 1925 931 618 262 603 1.708 287 108 181 (164) 1926 1.660 212 323 351 186 137 96 ( 93) 1927 396 169 230 308 844 195 181 107 1928 816 77 105 302 739 242 191 87 1929 1.213 83 226 431 429 202 165 96 1930 1.093 82 212 422 353 83 93 402 (368) 1931 286 67 215 420 463 56 73 734 (610) 1932 362 23 216 389 648 30 63 68 * (435) 1933 343 34 184 357 (69)5 23 86 1.127 (1.046) . 1934 385 38 152 471 4 79 594 1935 376 43 152 553 2 150 1936 16.907 96 818 5 (111) 3

1. Només es disposa d'informació completa de les vagues enregistrades que consten entre parentesis.

2. Des del 1913 és exclosa Irlanda del Sud. 3. Excloent el període del juny a l'agost, en que el nombre de vagues va ésser tan

gran que no varen poder ésser recollides. 4. Cisleithania fins al 1913. 5. Xifres corresponents al primer trimestre * Aquesta xifra, evidentment equivocada en el quadre de Mitchell, no hem poglÍt corre-

gir-la, ja que l'última estadística de vagues del ministeri de Treball que hem pogut consul-tar es refereix al 1931.

FONT: B. R. MITCHELL, op. cit., nota 18, ps. 173-183.

90 CARME MASSANA

Treballadors implicats, iornades de vaga

Per a valorar la importancia del moviment vaguístic d'Espanya respecte al deIs altres paisos d'Europa caldria també comparar el nombre de treballadors implicats en les vagues i el nombre de jornades de vaga.

Aquesta comparació no es pot fer, pero, ja que les xifres de que hom dis-posa per a Espanya es refereixen només a una part de les vagues enregistrades (fins al 1920 la informació completa sobre les vagues raneia al 50 % del total de vagues registrades).

QUADRE 2. Vagues al sector industrial. Treballadors implicats * i jornadet> de vaga (Europa 1900-1936)

Espanya 1 Fran~a Italia Alemanya any a b a b a b a b

1900 223 3.761 350 321 3.712 1901 111 1.862 136 149 2.427 1902 213 4.675 215 150 1.951 1903 123 2.442 155 251 4.158 1904 271 3.935 382 310 5.285 1905 25 178 2.747 581 966 18.984 1906 30 438 9.439 324 839 11.567 1907 20 198 3.562 189 575 9.017 1908 38 99 1.752 196 281 3.666 1909 12 167 3.560 386 291 4.152 1910 41 1.409 281 4.830 241 681 17.848 1911 29 364 231 4.096 465 896 11.466 1912 47 1.056 268 2.318 217 1.031 10.724 1913 119 2.258 220 2.224 174 655 11.761 1914 76 1.018 162 2.187 217 238 2.844 1915 35 383 9 55 180 48 46 1916 160 2.415 41 236 138 838 423 245 1917 86 1.785 294 1.482 175 849 1.468 1.862 1918 136 1.819 176 980 159 912 716 1.453 1919 199 4.001 1.151 15.478 1.555 22.325 2.761 33.083 1920 264 7.262 1.317 23.112 2.314 30.569 2.009 16.755 1921 99 2.802 402 7.027 724 8.180 2.036 25.874 1922 167 2.673 290 3.935 488 6.917 2.566 27.734 1923 160 3.027 331 4.172 66 296 1.917 12.344 1924 41 605 275 3.863 187 2.066 36.198 1925 71 840 249 2.043 308 1.115 2.936 1926 32 247 349 4.072 131 1.222 1927 95 1.312 111 1.046 19 686 6.144 1928 143 771 204 6.377 3 986 20.339 1929 67 314 240 2.765 3 268 4.251 1930 287 3.745 582 7.209 3 302 4.029 1931 0 288 3.843 48 950 4 297 1.890 1932 444 3.590 72 1.244 0,6 172 1.130 1933 937 14.441 87 1.199 0,8 (13) s (96) s 1934 742 11.103 101 2.393 0,6 1935 109 1.182 0,6 1936 2.423

VAGUES, CICLES 1 POLÍTICA (1900-1936) 91

Austria 4 Belgica Parsas Baixas Regne Unit any a b a b a b a b

1900 105 32 189 3.152 1901 25 44 180 4.142 1902 37 10 257 3.479 1903 46 8 117 2.339 1904 64 12 658 87 1.484 1905 100 76 123 94 2.470 1906 154 25 12 295 218 3.029 1907 177 45 12 458 147 2.162 1908 79 14 7 102 296 10.834 1909 62 11 8 297 301 2.774 1910 55 26 15 366 515 9.895 1911 122 55 21 442 962 10.320 1912 121 61 26 467 1.463 40.915 1913 40 55 912 689 2 11.631 1914 33 664 9.804 1915 17 393 447 9.878 1916 17 118 448 2.953 1917 20 261 276 2.446 1918 32 545 872 5.647 1919 70 221 158 44 716 1.116 5.875 1920 199 927 289 62 1.057 2.591 34.969 1921 302 1.763 122 66 2.355 1.932 26.568 1922 307 1.635 85 43 1.282 1.801 85.872 1923 133 1.074 105 44 1.224 552 19.850 1924 286 2.295 83 56 1.216 405 10.672 1925 57 666 81 27 3.156 613 8.424 1926 25 233 70 34 781 441 7.952 1927 37 477 36 10 281 2.734 162.232 1928 44 563 72 14 202 108 1.174 1929 38 287 46 17 635 124 1.388 1930 10 41 54 21 890 533 8.287 1931 12 100 20 11 229 307 4.399 1932 7 80 161 28 766 490 6.983 1933 6 65 35 32 1.636 379 6.488 1934 0,3 0,2 34 15 483 136 1.072 1935 0,1 0,2 99 6 90 134 959 1936 1,8 1,5 (39)3 13 244 271 1.955

10 77 316 1.829

a. Treballadors implicats en les vagues (milers) b. ]ornades de vaga (milers)

* Excepte en els casos indicats a les notes, els treballadors implicats i els dies de vaga es refereixen a tots els treballadors afectats clarament per una vaga i no només als di-rectament afectats.

l. La informació sobre treballadors implicats en les vagues i sobre dies no treballats es refereix, només, a la part de les vagues registrades que consta entre parentesis al qua-dre «Vagues al sector industrial».

2. Des del 1913 és exclosa Irlanda del Sud. 3. Excloent el període del juny a l'agost, en que el nombre de vagues va ésser tan

gran que no varen poder ésser recollides. 4. Ciscleítblinia fins al 1913. En aquest període inclou, només traballadors implicats

directament. 5. Xifres corresponents al primer trimestre.

FONT: B. R. MITCHELL, ap. cit., nota 18, ps. 173-183.

92 CARME MASSANA

Elements de ponderació: la població total i la població activa

Si hom pondera el nombre total de vagues deIs paisos europeus amb la seva població els anys 1900, 1910, 1920 i 1930 obté resultats fors;a coincidents amb e1s de l'analisi anterior -la població donada pels censos no coincideix sempre amb aquests anys, tal com hom pot comprovar en el quadre núm. 3.

El 1900 el país amb un nombre més elevat de vagues per 100.000 habitants era Italia (3,2), seguit d'Alemanya (2,6), els Paisos Baixos (2,4), Frans;a (2,3), el Regne Unit (1,8) i Espanya (0,8) (pel que fa a Espanya, comparem la po­blació del 1900 amb el nombre de vagues del 1905, primer any del qual hom disposa d'estadístiques de vagues). El 1910 el país capdavanter era Alemanya (4,9), seguit de Frans;a (3,8), Italia (3,1), els Paisos Baixos (2,5), el Regne Unit (1,2) i Espanya (1). El 1920 veiem que, dins l'augment general de la rela­ció entre nombre de vagues i habitants, els Paisos Baixos se situa en primer 11oc, amb 7 vagues per cada 100.000 habitants, seguits d'Alemanya (6), Italia (5,7), Espanya (5), Frans;a (4,7) i el Regne Unit (3,6). El 1930 notem la dava11ada general del nombre de vagues i comprovem com els Paisos Baixos (2,7), Frans;a (2,6) i Espanya (1,7) són els paisos amb un nombre relatiu de vagues més im­portant, seguits del Regne Unit (0,9), Alemanya (0,5) i Italia (0,2).

La comparació de la relació treballadors implicats en les vagues i població total entre paisos europeus -excloent-ne ara Espanya, ja que no disposem d'in­formació suficient- ens permet de matisar els resultats anteriors. Veiem com a fets més destacables que el Regne Unit se situa en els anys 1910, 1920 i 1930 en primer o segon lloc deIs paisos amb més treballadors implicats en les va­gues per 1.000 habitants, mentre que els Paisos Baixos són desplas;ats cap als darrers llocs entre els paisos estudiats. Aquest fet es podria explicar, probable­ment, si disposavem d'estadístiques sobre la grandaria de les empreses en tots dos estats.

L'analisi de les relacions del nombre de vagues per cada 100.000 habitants de la població activa ofereix poques variacions substancials en la valoració del moviment vaguístic a Europa. Les diferencies provenen, obviament, de les va­riacions en la proporció població activa i població total entre els estats. Remar­quem que els Paisos Baixos se situen en e1s primer s llocs els anys 1900 (Ir. lloc) i 1910 (2n. lloc) i que Espanya passa del tercer lloc al segon el 1920.

Estudi de les mitjanes

La comparació de les mitjanes 11 de nombre de treballadors per vaga, de jor­nades de vaga per vaga i de jornades de vaga per treballadors implicats en les vagues ens ajudaran a valorar el pes del moviment vaguístic d'Espanya respecte als altres paisos europeus, malgrat que pel que fa a Espanya aquestes mitjanes es refereixen només a una part de les vagues enregistrades.

Quant a la mitjana de treballadors implicats per vaga, veiem que entre el 1905 i e11934 el Regne Unit, Alemanya, Espanya, Italia i Frans;a són e1s paIsos

21. El c!llcuI de totes les mitjanes que segueixen, realitzat a partir deIs quadres gene­raIs, no s'inclou en aquest text, per raons d'espai.

VAGUES, CICLES 1 POLÍTICA (1900-1936) 93

QUADRE 3. Població total, vagues per 100.000 habitants i treballadors implicats en les vagues per 1.000 habitants (Europa 1900-1930)

Franr;a [t¿día anys a b e a b e

1900 2,3 6 3,2 11 1901 38.451 32.475 1910 3,8 7 3,1 7 1911 39.192 34.671 1920 4,7 34 5,7 64 1921 1 38.798 36.406 5,4 61

37.974 2

1930 2,6 14 0,2 0,07 1931 41.228 41.177

Alemanya Regne Unít anys a b e a b e

1900 56.367 2,6 6 1,6 5 1901 41.459 1910 64.926 3 4,9 10 1,2 11

58.451 5,5 12 1911 45.221 1920 6 18 3,6 44 1921 44.026 s 1925 4 63.181 1930 0,5 3 0,9 7 1931 46.075 6

1933 66.030

Palsos Baíxos Espanya 7

anys a b e a b

1899 5.104 1900 2,4 18.594 1905 0,8 1909 5.858 1910 2,5 2,9 19.927 1 1920 6.865 7 9,6 21.303 5 1930 7.936 2,7 1,4 23.564 1,7

a. Població total (milers). b. Vagues per 100.000 habitants. c. Treballadors implicats en les vagues per cada 1.000 habitants.

1. Del 1871 al 1918 la major part d'Alsacia i Lorena varen ésser incorporats a Alema-nya i no són incloses aquí.

2. Des del 1921 (2a. línia) són inelosos els territoris obtinguts de la Primera Guerra Mundial.

3. Des del 1910 (2a. línia) en són exclosos els territoris cedits després de la Primera Guerra Mundial.

4. Elscensos del Sarre es van realitzar pel juliol de 1927 i pel juny de 1935. 5. La població d'Irlanda del Nord comptabilitzada correspon al cens del 1926. 6. La població d'Irlanda del Nord comptabilitzada correspon al cens del 1937. 7. Inelou les illes Canaries.

FONTS: MITCHELL, op. cit., nota 18, pags. 17-27, i elaboració propia.

94 CARME MASSANA

QUADRE 4. Vagues per cada 100.000 habitants de la població activa

Anglaterra Alemanya m:lgica Espanya Franc;;a Palsos Baixos Italia

1900

4 7 4 2 4 9 6

1910

3 12 3 3 7 8 7

FONT: MITCHELL, op. cit., ps. 153-165, i elaboració propia.

1920

8 12 16 13 8

22 11

1930

2 1 2 5 5 8 0,4

amb unes mitjanes més elevades. Podem constatar que Anglaterra és, en vint-i­sis anys deIs trenta que analitzem, el primer o segon país d'Europa pel nombre d'obrers implicats en les vagues, seguit d'Alemanya (14 anys) i Espanya (12 anys). Podem notar la perdua d'impordlOcia dels obrers implicats en les vagues a Espanya respecte als altres paIsos entre el 1917 i el 1926 i l'augment, en can­vi, entre el 1927 i el 1934.

La mitjana de jornades de vaga per vaga d'Espanya entre el 1910 i el 1923 és superior, en general, a la de Franc;a i Alemanya i inferior a la d'Anglaterra, excepte entre el 1915 i el 1917, que el supera. Del 1924 al 1929 la mitjana d'Espanya es manté prou alta, pero inferior a la d'Anglaterra entre el 1924 i el 1926 i a la d'Alemanya en els mateixos anys 1924 i 1929 i també el 1928_ A la decada dels trentes la mitjana d'Espanya és inferior a la d'Anglaterra i Alemanya el 1930, inferior a la d'Anglaterra el 1931 i el 1932 i la més alta d'Europa els anys 1933 i 1934.

La mitjana de jornades de vaga per trebaliador implicat en les vagues a Es­panya entre el 1910 i el 1923 es mou, en general, entre les cotes més altes que pren aquesta mitjana en els palsos estudiats: del 1915 al 1920 és més sensi­blement superior, i del 1921 al 1923 és per sota de la del Regne Unit. Del 1924 al 1929 tendeix a disminuir, amb mitjanes inferior s a les del Regne Unit, Franc;a i Alemanya el 1928 i el 1929. A la decada deIs trenta augmenta de nou i es manté, pero, lleugerament per sota de la mitjana del Regne Unit del 1930 al 1932, i lleugerament per sota del de Franc;a el 1931, el 1932 i el 1934.

Si acceptem el pressuposit que és probable que els organismes oficials ob­tinguin més informació de les vagues importants no seria gaire exposat de pen­sar que si hom disposés per a Espanya de la informació de les jornades de vaga i del nombre de trebaliadors implicats en el total de les vagues, les mit­janes calculades anteriorment serien més baixes. Aquest pressuposit és evident­ment fals en els casos en que el conflicte s'estén ij o es generalitza i té lioc la vaga general. Veiem, per exemple, que l'Estadística de las huelgas ... correspo­nent al 1919, malgrat que dóna una informació detaliadíssima tant de la vaga de La Canadenca com de la vaga general que desencadena a !'area industrial de Barcelona, no dóna xifres deIs trebaliadors i de les hores de vaga implicats en aquests conHietes.

VAGUES, CICLES I POLÍTICA (1900-1936) 95

Resum conclusiu

La conclusió seria, dones, si hom fa omissió de les distorsions que la polí­tica deis governs de caire corporativista produeix sobre eI moviment vaguístic europeu, que pel que fa al nombre absolut de vagues eIs paisos capitalistes europeus amb un procés d'industrialització més avan~at i amb un moviment obrer més organitzat, com el Regne Unit, Alemanya i Fran~a, són també els paisos capdavanters en el moviment vaguístic. Pero si introdu"im la població total i la població activa com a elements de ponderació de les vagues observem com prenen un major re11eu els moviments vaguístics d'Italia i d'Holanda, i, en canvi, en perd relativament el del Regne Unit els anys 1900, 1910 i 1920.

L'analisi de la mitjana de treba11adors implicats en cada una de les vagues mostra, en canvi, el pes relatiu del Regne Unit dins el conjunt dels paisos euro­peus, car ocupa sovint el primer 110c. La comparació de la relació treba11adors implicats en les vagues i població total dóna el mateix resultat.

Espanya ocupa fins al 1939 un deIs darrers 110cs en la classificació anual dels paIsos capitalistes europeus més industrialitzats segons el nombre total de vagues. En canvi, del 1931 al 1934 se situa en els primer s llocs. La ponderació del nombre de vagues amb la població total i la població activa ens marca la mateixa tendencia, tant per al 1900 com per al 1910. Ens indica, en canvi, que tant el 1920 com el 1930 ocupa el tercer lloc o segon, segons que relacionem les vagues amb la població total o amb la població activa. L'analisi anual de la mitjana de treballadors per vaga, indicatiu de l'abast de les vagues, situa Es­panya -amb les limitacions expressades més amunt- com el tercer país d'Eu­ropa després del Regne Unit i Alemanya pel que fa al nombre de treballadors implicats en cada vaga. Remarquem que entre el 1917 i el 1924 disminueix la importancia relativa d'aquesta mitjana.

La mitjana de jornades de vaga per vaga entre el 1910 i el 1934 ens sítua Espanya com el segon país, després d'Anglaterra, per la durada de les va­gues. Ocupa el primer lloc els anys de la Primera Guerra Mundial (1915-1918) i el 1933 i el 1934.

La mitjana de jornades de vaga per treballador en aquest mateix periode mostra com el Regne Unit i Espanya són els paisos que, durant més anys (9 anys) d'aquest període, tenen aquella mitjana més alta. Espanya ocupa el lloc capdavanter del 1915 al 1920, i, en canvi, només un any (1933) dels trenta.

Veiem, dones, com aquestes mitjanes matisen els resultats anteriors: donen un pes més gran al moviment vaguístic a Espanya durant els anys de la Primera Guerra Mundial i fins al 1920 i redueixen, en canvi, la seva importancia els anys trenta.

Cal tenir en compte, respecte al darrer període de l'anwsi (1930-1934), que la crisi economica i el feíxísme o nazisme redueixen o anuYen practicament el movíment vaguístic dels paIsos capitalistes europeus. Espanya n'és l'excepció, a causa de la conjuntura poIítico-economica, caracteritzada per la caíguda de la Dictadura, el recobrament de les llibertats polítiques, el retard i la relativa sua­vitat deIs efectes de la crisí economica mundial sobre l'economía espanyola. Aquests anys, dones, Espanya presenta un movíment vaguístic important, supe­rior en alguns anys al de qualsevol paíseuropeu.

Respecte al resultat de les vagues a Espanya, hom pot remarcar que entre

96 CARME MASSANA

el 1916 i el 1919, anys en que Espanya rep els beneficis extraordinaris de guerra, la relació entre el nombre de vagues guanyades i nombre de vagues perdudes és superior a la d'altres anys. Aquesta relació no torna a ésser posi­tiva fins el 1931.

QUADRE 5. Resultats de les vagues. (Espanya 1905-1931)

guanyades perdudes transacció any total % total % total %

1905 46 35 62 48 22 17 1906 26 21 71 58 25 23 1907 43 36 59 50 16 14 1908 45 35 62 49 20 16 1909 26 33 41 53 11 14 1910 64 42 54 36 33 22 1911 38 32 50 42 30 26 1912 55 32 63 37 53 31 1913 56 28 90 45 55 27 1914 43 31 57 41 40 28 1915 15 16 38 42 38 42 1916 61 34 61 34 56 32 1917 45 26 51 29 80 45 1918 92 36 40 16 124 48 1919 121 30 68 17 214 53 1920 82 20 111 26 229 54 1921 37 16 80 34 112 48 1922 56 13 152 36 204 47 1923 54 13 175 43 164 40 1924 29 19 72 46 50 32 1925 28 17 62 38 74 45 1926 11 12 38 41 44 47 1927 9 8 41 39 57 52 1928 8 9 41 47 38 44 1929 17 18 34 35 45 47 1930 62 17 106 29 180 49 1931 161 26 79 13 327 54

FONT; Instituto de Reformas Sociales, op. cit., nota 20, p. 39, i elaboració propia.

BARCELONA: INDUSTRIALITZACI6 1 VAGUES

L'analisi quantitativa del moviment vaguístic per províncies a l'estat espa­nyo! indica un tipus de relació entre grau d'industrialització, moviment vaguís­tic i implantació del sindicalisme, tot i no oblidar la influencia de la conjuntura economica i política interna i externa.12 Si considerem les xifres oficials sobre

22. Pel que fa a Barcelona, vegeu l'esb6s historie sobre la vaga obrera, el moviment obrer i els drets jurídics dels treballadors de Joan A. ROIG 1 FRANSITORRA, La vaga obre­ra (Barcelona, Ed. 62, 1971). El País Valencia té l'estudi empíric sobre el moviment vaguís­tic entre el 1905 i el 1935 de Xavier PANIAGUA i Joaquín PRATS, Contribución al estudio del movimiento huelguístico del País Valenciano. 1905-1935 (Valencia, Universitat de Va­lencia, 19i4).

VAGUES, CICLES 1 POLÍTICA (1900-1936) 97

les vagues amb informació completa com una mostra valida del total de les va­gues, podem observar que les províncies que en el període 1905-1931 ocupen els primers llocs pel nombre total de vagues són Barcelona, Oviedo, Madrid, Sa­ragossa, Valencia, Biscaia, Sevilla, Alacant, Cordova, Ciudad Real, Múrcia, Ca­dis.

Del quadre es despren que Barcelona ocupa 18 vegades sobre 27 el primer lloc pel que fa al nombre total de vagues, seguida d'Astúries (5 vegades), Ma­drid (2 vegades), Saragossa i Valencia (1 vegada).

Pel que fa al nombre de vaguistes, veiem que Barcelona ocupa 13 vegades el primer lloc, seguida d'Astúries (7 vegades), Madrid (2 vegades) i Biscaia, Valencia, Alacant, Saragossa i Cordova (1 vegada),

Les arees amb un moviment vaguístic més intens són, dones, la zona indus­trial de Barcelona, amb un moviment sindicalista important des de la segona decada del segle xx (amb predomini de la CNT, fundada el 1911 a Barcelona); les arees mineres i industrials d'Astúries i del País Base, juntament amb Ma­drid, capital administrativa de l'estat i en un lent procés d'industrialització, bas­tions de la UGT; el País Valencia, amb nuclis industrials puntuals i una agri­cultura en expansió, on CNT i UGT es difonen ben de pressa; les zones mine-

QUADRE 6. Vagues al sector industrial per províncies. Totals i percentatges. (Espanya 1905-1931)

Barcelona Valencia Madrid Biscaia any a b a b a b a b

1905 29 5 21 9 1906 30 24,6 3 2,3 23 10,8 11 9 1907 21 17,8 5 4,2 24 20,3 5 4,2 1908 36 29 1 0,8 19 14,8 6 4,7 1909 20 25,7 4 5,1 22 28,2 7 9 1910 58 39 5 3,3 33 21 16 10 1911 35 21,2 7 6 8 6,7 13 11 1912 36 21 12 7 5 3 1913 72 35,9 16 8,4 19 9,4 6 3 1914 47 33,6 13 9,3 9 6,3 1915 37 40,6 4 4,4 10 10,9 1 1,1 1916 72 40,4 17 9,5 14 7,8 2 1,1 1917 50 28,4 21 9,3 14 8 6 3,4 1918 34 13,3 28 11 11 4,3 8 3,1 1919 40 9,9 59 14,6 26 6,4 7 1,7 1920 72 17 33 8 32 7 20 5 1921 20 8,6 9 4 36 15 8 3 1922 103 24 27 6,3 28 6,5 22 5,1 1923 103 25 14 3 36 9 26 6 1924 13 8,4 5 3 10 6 5 3 1925 11 6,7 7 4,3 14 8,5 13 7,9 1926 3 3,2 2 2,1 11 11,8 6 6 1927 17 16 7 6 12 11 1928 12 14 6 7 4 5 11 13 1929 18 18,7 7 7,3 3 3,1 2 2 1930 49 13 18 5 21 6 37 10 1931 118 19 21 3 20 3 13 2

7

98 CARME MASSANA

Oviedo Sevilla Cordova Saragossa Atacant any a b a b a b a b a b

1905 5 2 2 1,6 4 3,2 1906 4 3,4 5 4 3 2,3 3 3,3 1907 2 1,7 6 5 4 3,4 4 3,4 1908 2 1,6 2 1,6 9 7 1909 3 3,8 1 1,3 2 2,6 1910 3 2 2 1,3 1 0,6 9 6 2 1,3 1911 2 1,7 13 11 1 0,8 5 4,2 1912 9 5,3 3 1,7 1 0,9 11 6,4 7 4 1913 3 1,5 2 1 2 1 6 3 5 2,4 1914 5 3,5 4 2,9 1 0,7 8 5,7 1915 5 5,5 2 2,2 5 5,5 4 4,4 1916 9 5 1 0,6 15 8,4 4 2,2 1917 4 2,3 3 1,7 5 2,9 27 15,3 2 1,1 1918 6 2,3 8 3,1 22 8,6 47 18,3 4 1,6 1919 18 4,5 17 4,2 9 2,2 38 9,4 24 6 1920 15 3 10 3 10 2 42 10 18 4,2 1921 25 12 9 4 10 4 8 3,4 1922 30 7 10 2,3 4 0,9 29 6,8 18 4,2 1923 40 10 17 4 4 1 13 3 2 0,5 1924 39 25 3 2 4 3 5 3 1 0,6 1925 38 23,2 3 1,8 1926 31 33 1 1 1 1 1 1 1 1,1 1927 29 27 5 5 1 1 2 2 5 4,7 1928 9 10 3 3 1 1 3 3,4 1929 14 14,6 2 2 1 1 1 1 10 10,4 1930 53 14 10 3 7 2 9 2 18 5 1931 99 16 8 1 4 1 22 4 32 4,4

a. Nombre total de vagues amb informació completa. b. Percentatge del total de vagues amb informació completa.

FONT: I.R.S., Ministerio de Trabajo, op. cit.) nota 20, i elaboració propia.

res i agrícoles de Múrcia i Andalusia, on la CNT s'implanta ben aviat; la petita zona industrial i de serveis de Saragossa, un altre nucli important per a la CNT, i la zona minera de Ciudad Real, dins !'area d'influencia de la UGT.

Cal notar que tot i la forta disminució del nombre de vagues durant els anys de la Dictadura a les arees on predomina la CNT (reduIda a la iHegalitat), Barcelona fou a partir del 1927 una de les províncies, juntament amb Astúries i Biscaia, amb un índex de vagues més alt i, del 1927 al 1929, la zona amb l'índex de vaguistes més elevat.

Estudi de les mitjanes

Per a valorar el pes del moviment vaguístic a Barcelona, hom pot establir comparacions entre treballadors implicats a les vagues i entre jornades de vaga a Barcelona i a Espanya (vegeu els quadres 2 i 8).

VAGUES, CICLES I POLÍTICA (1900-1936) 99

QUADRE 7. Vaguistes al sector industrial per províncies. Totals i peréentatges (Espanya 1905-1931)

Barcelona Valencia Madrid Biscaia any a b a b a b a b

1905 1.877 1.742 1.947 2.164 1906 3.267 13,4 1.307 5,4 1.568 6,4 4.371 19,9 1907 1.811 14,3 2.060 16,2 4.017 31,7 247 1,9 1908 2.273 17,8 90 0,7 1.063 8,3 916 7,2 1909 1.439 22 534 8 968 14,5 374 5,5 1910 29.216* 80 624 1,5 1.385 3,9 1.668 4,5 1911 6.175 27,9 553 2,5 826 3,7 1.297 5,8 1912 6.161 17 2.355 6,5 80 0,2 1913 51.555 61,1 4.548 5,4 2.519 2,7 668 0,8 1914 21.425 43,5 5.200 10,5 2.391 4,8 1915 13.291 43,4 299 1 3.033 10 58 0,2 1916 71.030 73,3 4.805 4,9 3.562 3,7 294 0,3 1917 21.170 29,6 9.231 12,9 1.317 1,8 1.832 2,6 1918 13.193 12,1 12.602 11,5 5.275 4,8 870 0,8 1919 10.017 5,6 26.095 14,6 60.707 34 3.316 1,8 1920 65.546 26,8 21.392 8,7 34.487 14,1 30.018 12,3 1921 1.904 2,3 11.178 13,3 6.095 7,3 4.813 5,7 1922 19.134 16 11.815 9,9 4.263 3,5 7.285 6,1 1923 24.407 20,2 7.685 6,4 6.040 5 6.706 5,6 1924 620 2 1.562 5 1.076 4 210 1 1925 3.496 6 1.287 2 786 1 15.131 25 1926 575 3 550 2 552 2 700 3 1927 22.350 31,6 255 0,4 3.098 4,4 1928 49.827 71,2 2.407 3,4 576 0,8 1.969 2,8 1929 17.09 30,7 3.667 6,6 438 0,8 240 0,9 1930 49.086 19,8 15.806 6,4 19.311 7,8 8.544 3,4 1931 78.759 33,3 14.084 5,9 7.300 3,1 5.057 2,1

Oviedo Sevilla Córdova Alacan! Saragossa any a b a b a b a b a b

1905 3.760 850 113 40 1906 3.971 16,3 1.082 4,4 850 3,5 79 0,3 1907 250 1,9 187 1,5 733 5,8 261 2,0 1908 75 0,6 230 1,8 3.692 28,9 1909 280 4,2 19 0,3 71 1 1910 270 0,5 23 0,1 473 1,3 406 1,1 869 2,4 1911 277 1,2 1.365 6,2 24 0,1 510 2,3 1912 4.045 11,1 1.578 4,3 250 0,7 559 1,5 1.570 4,3 1913 318 0,4 1.800 2,1 690 0,8 1.058 1,2 938 1,1 1914 375 0,7 2.535 5,1 7.459 15,1 14 0,02 1915 1.012 3,3 4.700 15,4 3.420 11,2 264 0,9 1916 3.855 4 37 0,03 783 0,8 1.399 1,4 1917 4.080 5,7 2.041 2,9 8.427 11,8 350 0,5 4.835 6,8 1918 130 1,2 1.824 1,7 23.785 21,8 1.247 1,1 21.494 19,7 1919 6.144 3,4 8.018 4,5 5.499 3 14.390 8 10.470 5,8 1920 2.553 1 4.171 1,7 5.959 2,4 16.171 6,6 12.436 5 1921 9.507 11,4 7.558 9 8.160 9,7 1.958 2,3 1922 8.802 7,4 2.370 2 7.323 6,1 8.095 6,8 20.654 17,3 1923 6.034 5 2.626 2,2 1.543 1,3 7.350 6,1 945 0,8

100 CARME MASSANA

Oviedo Sevilla COrdova Alacant Saragossa any a b a b a b a b a b

1924 10.310 36 888 3 1.750 6 30 0,1 547 1,9 1925 19.606 33 650 1 1926 8.760 40 72 0,3 35 0,2 90 0,4 66 0,3 1927 27.415 38,8 1.442 2 600 0,8 6.218 8,8 290 0,4 1928 2.893 4 690 0,9 1.011 1,4 270 0,4 1929 5.019 9 470 0,8 2.300 4,1 18.003 32,4 68 0,1 1930 63.524 25,7 4.296 1,7 7.700 3,1 14.056 5,7 1.264 0,5 1931 41.493 17,6 3.349 1,4 2.567 1,1 8.521 3,6 4.403 1,8

a. Vaguistes (corresponents a les vagues amb informació completa). b. Percentatge de vaguistes sobre el total d'Espanya. * Xifra corresponent a 55 vagues.

FONTS: I.R.S. 1906-1923, inisterio de Trabajo 1924-1934, i elaboració propia.

Si hom compara les mitjanes de treballadors implicats a les vagues de Bar­(elona i d'Espanya descobreix que la mitjana de Barcelona supera la d'Espanya els anys 1909, 1912, 1915 i 1919 i del 1927 al 1931.

Pel que fa a la durada de les vagues en el període 1910-1931, la mitjana de jornades de vaga per vaga de Barcelona és superior a la d'Espanya en dotze anys d'aquest període: del 1910 al 1914, del 1916 al 1919, el 1923 i del 1927 al 1930.

Les mitjanes de jornades de vaga per treballador implicat de Barcelona su­peren les d'Espanya en dotze anys del període compres entre el 1910 i el 1931, del 1910 al 1914, del 1916 al 1919, el 1923, el 1926, el 1929 i el 1931.

L'analisi indicativa d'aquestes mitjanes redueix lleugerament el pes del mo­viment vaguístic de Barcelona en el conjunt espanyol pel que fa al nombre de treballadors implicats. En canvi, referma la seva importancia quant a la durada i mostra com les vagues de Barcelona són les més llargues durant practicament rota la segona decada d'aquest segle i en el període final de la Dictadura.

Vagues i vaguistes per indústries

L'examen del nombre de vagues i de vaguistes per indústries pot ajudar a caracteritzar una zona o a establir trets diferencials entre zones.

De l'observació del nombre de vagues per indústries a Espanya donades pel Ministerio del Trabajo 23 hom pot destacar que entre el 1905 i el 1931 les indús­tries que ocupen més vegades el primer o segon lloc pel nombre de vagues són les de la construcció (19 vegades), de mines i pedreres (15), de bosc i l'agri­cultura (7), les textils (5), del transport (3), metaHúrgiques, delllibre i de l'ali­mentació (2).

23. Ministerio de Trabajo, Estadística de las huelgas. Memoria correspondiente a los años 1930 y 1931 (Madrid, Imp. Sobrinos de la Suco de M. Minuesa de los Ríos, 1934).

VAGUES, CICLES 1 POLÍTICA (1900-1936) 101

QUADRE 8. Vagues al sector industrial. Treba11adors implicats i jornades de vaga. (Barcelona-província 1905-1931)

treballadors jornades de any implicats vaga

1905 2.168 2.468 *

1906 4.687 1907 2.884 1908 3.792 1909 2.908 i910 29.509 6.089.837 1911 7.030 164.691 1912 7.499 229.587 1913 63.925 1.411.644 1914 27.496 624.931 1915 16.109 131.888 1916 126.770 2.064.903 1917 25.295 930.645 1918 14.941 387.746 1919 10.387 478.717 1920 68.399 887.355 1921 2.443 62.681 1922 30.257 444.617 1923 31.478 791.289 1924 1.678 4.553 1925 3.912 7.312 1926 582 6.503 1927 35.094 255.272 1928 118.631 459.086 1929 19.116 104.774 1930 51.164 1.115.468 1931 80.957 255.272

* Xifres diverses donades, respectivament, per les Estadísticas de las huelgas, correspo­nents al 1905 i al 1909.

FONT: I.R.S., Ministerio del Trabajo, op. cit., nota 20, i elaboració propia.

1 les indústries que ocupen més vegades els quatre primers 110cs pel nom­bre de vagues són: les de les mines (26), de la construcció (25), del transport (13), de l'agricultura (11), textils (11), del vestit (9), de l'alimentació (7), metal­lúrgiques (4), del llibre (3) i del treba11 del ferro (1).

Notem, dones, que els sectors amb més conflictivitat laboral són, per aquest ordre, els de la construcció, de mines i de 1 'agricultura , seguits de les del trans­port, textils, metaHúrgiques, del vestit, de l'alimentació, del llibre i del treball del ferro, que tot i ésser entre els principals sectors economics pel que fa al nombre de treballadors ocupats no guarden pas el seu ordre de prioritat. Així, per exemple, veiem que el 1930 els principals sectors pel nombre de treballadors ocupats són els del vestit, els textils i de la construcció, i, en canvi, pel nombre de vagues ho són els de la construcció, de les mines i del treball del ferro.