Va d'educacio 10

Editat per La Granja, Fundació per a l’Educació // Santa Maria de Palautordera (Bcn) // Tel: 93 848 11 25 / www.lagranja.cat / www.vadeducacio.comVA D’EDUCACIÓ

Especial núm 10Gener 2011

Colònies iExcursionsescolarsa la Granja Escola deSta. Maria de Palautordera

93 848 22 77-93 848 23 28

Monitors formats enEducació Emocional

A la Masia no elsensenyem a estarmotivats per ser estrelles,sinó per ser el millor quepuguin arribar a ser

Pàgina 16

Vicepresident del Barça i economista

La Falta d’hàbitscomporta inseguretaten el nano

Dr. Eduard Estivill Metge

Pàgina 8

Les coses poden passarsense que laculpa sigui de ningú

Dr. Joan Corbella Psiquatre

Pàgina 10

Cal confiar en els mestresper sumar encomptes de restar

Ramon Casals Mestre

Pàgina 9

L’educació és un pontamb dues columnes:família i escola

Mª Eugènia Prades Directora d’escola

Pàgina 5

Aconsello posar-se elxubasquero, les botesd’aigua i sortir quan plou!

Tomàs Molina Meteoròleg

Pàgina 6

Els aliments els dissenyala natura, no nosaltres

Carme Ruscalleda Cuinera

Pàgina 6

La negativitats’encomana, igual quel’entusiasme

Àlex Rovira Psiconomista

Pàgina 3

Deixar experimentar lapluja als nens els fasentir més lliures

Fransesc Mauri Meteoròleg

Pàgina 9

Som el que practiquemDr. Ferran Salmurri Psicòleg clínic

Pàgina 11

T’he dit mai quem’encanta que siguis elmeu fill?

Eva Bach Pedagoga

Pàgina 7

L’educació no és omplirni acumular,l’educació és encendre

Jorge Wasemberg Director Cosmo Caixa

Pàgina 3

Hay que ser capaz de decirno y mantenerlo

Javier Elzo Sociòleg

Pàgina 4

El contacte amb la naturaens aporta benestar ioxitocina al cos

Dr. Àlbert Figueres Metge

Pàgina 8

El bon mestre dóna valorafegit a tot el que fa isempre té èxit

Gregorio Luri Doctor en filosofia

Pàgina 5

Si dibuixes observes, siobserves coneixes, i siconeixes estimes.

Jordi Sabaté Catedràtic de psicobiologia

Pàgina 12

Las emociones tienen unefecto enorme sobrenuestra salud

Dr. Jorge Carvajal Médico

Pàgina 13

La competició esportivaet prepara per una altracompetició, la de la vida

Jose Luís Doreste Metge

Pàgina 13

Superviviente de un accidente aéreo en los Andes (Viven)

Todo dependesiempre de cadauno, y no de losdemás Pàgina 2

Nando Parrado

Bartomeu Muñoz

Va d’educaciónúmero 10!Grans professionals, però sobretotgrans persones han contribuït a queaquesta publicació que varem engegarl’any 95 un petit grup d’educadors vo-luntaris de la granja escola, amb ganesde canviar les coses, sigui una realitatque continua. L’important, l’objectiuera ajudar en la difícil tasca d’educara famílies i mestres, i pel que aquestsens diuen agrada i funciona perquèdona idees i fa pensar.

Ara, amb aquesta recopilaciód’algunes de les entrevistes dels darrersanys, ens emocionem en veure el quehem arribat a aconseguir, no nomésper la qualitat de les persones entrevis-tades, sinó per el que ensenya cadas-cuna d’aquestes entrevistes.

Gràcies, mil gràcies a tots els entre-vistats, aquest número Especial us eldediquem… no us imagineu el quehem aprés amb vosaltres, sobretot elsque hem tingut la sort d’entrevistar-vos i d’escoltar-vos en directe!.

I gràcies a tots aquells que ens tru-queu o ens escriviu per explicar-noscom us va ajudar amb el vostre fillllegir aquella entrevista, perquè ensanimeu a seguir endavant.

Una abraçada de part d’aquest petitgrup d’educadors i fins el propernúmero!

Susanna Gutiérrez, CristinaGutiérrez, Silvia Gutiérrez,Raquel Ortiz, Míriam Bilbeny,Alba Bellvehi, Gemma Espinagosai Carles Domènech.

Trobareu la versió sencera d’aquestesentrevistes així com totes les entrevistespublicades al Va d’educació al nostre web

www.vadeducacio.com

Fes-te amic dela FundacióI ajuda’ns a millorarl’educació del nostrepaís

Pots participar com aempresa, escola, famíliao particularment.

T’expliquem que potsfer tú al nostre web:www.lagranja.cat

Exem

plar

gra

tuït.

Tira

da d

e 10

.000

exe

mpl

ars.

Impr

ès e

n pa

per l

liure

de

clor

. Qua

n no

hag

is de

fer-n

e m

és ú

s dip

osite

u-lo

en

un c

onte

nido

r de

reco

llida

sel·l

ectiv

a de

pap

er.

Tu padre te decía, de joven, queatendieras a los detalles.En todas las investigaciones sonlos detalles los que dan las pistas.En la educación creo que pasa lomismo, los padres hemos de hacerque nuestros hijos graven la impor-tancia de esos pequeños detalles. Pequeños detalles como…Detalles como la seguridad, el irindicando día a día el camino connuestro ejemplo, con nuestras pe-queñas indicaciones. Los padressomos como leones y ellos sonnuestro cachorrillos, los hemos deguiar para indicarles el camino,porque algún día se encontraránsolos en la selva y entonces seguroque podrán rescatar aquello queles explicamos, aquel ejemplo queles dimos En tus conferencias invitas a quetodos se conviertan en aventure-ros. Como hacerlo con nuestroshijos o alumnos?La vida es una aventura que vale lapena ser vivida. Para unos será una

aventura complica y para otros mu-cho más calmada, pero en todoslos casos estará llena de sorpresas,de éxitos y de fracasos. ¿ Para quecalcar un día tras otro, exactamenteigual, sin que pase nada?, y quellegues al final de tu vida, miresatrás y digas ¿pero que hice? . Cadadía es una aventura y como tal, hayque enfrentarla.

Y decirles a los niños que las vi-van?El ser humano sabe lo que está bieny lo que está mal, es inherente, aun-que lo disimulemos, lo sabemos.Recuerdo que le pedí a mi padreque me dejara el coche para ir conuna chica al cine, pero no teniapermiso. Él me dijo “allí tienes lasllaves, tu sabes si puedes cogerlo ono”. Cogí la bicicleta. Hablas también en tus conferen-cias en ser más auténtico y per-severante, tal vez no lo somossuficientemente?.¿ Porqué hay personas que siem-pre te dicen “es que no puedohacer esto, es que estoy cansado,es que no puede ser así…” y encambio otras hacen las cosas ynunca están cansadas?. Hay genteque sale del mismo ambiente, yunos triunfan en el deporte o enlos negocios y otros no. Todo de-pende siempre de cada uno, y node los demás. La felicidad es bus-carla cada día… ¡pero hay quequerer ir a buscarla !

Tu experiencia hace 25 años enlos Andes, el accidente de avióncon tu equipo de rugby, dondeperdiste a muchos de tus com-pañeros, a tu hermana y a tu ma-dre me hace obligado hablar deltema tabú; la muerte. Como su-perar lo insuperable?Ojalá tuviera una respuesta mila-grosa. Fuimos enfrentados a lomás real, la muerte. Y la muertees muy real porque todo el mundose muere, aunque no sepamoscuando. Con 16, 17 años nos vi-mos enfrentados a lo más cruel,la muerte de nuestros amigos yfamiliares, tuvimos que enterrar-los con nuestras propias manos enla nieve. Pienso que el ser humano

se acostumbra al horror muchomás fácilmente de lo que la gentese piensa. Nosotros convivimoscon la muerte y lo aceptamos por-que solo cuando te pasa te dascuenta que tienes que aceptarlo. Porque escondemos el tema dela muerte a nuestros niños si esalgo real y natural?Porque no nos gusta. Yo me la en-contré, la abracé incluso… y siguesin gustarme.

Como manejar el miedo a lamuerte?Yo tengo el mismo miedo que us-tedes a la enfermedad, a los acci-dentes…. en realidad la vida esmucho más simple de lo que sepiensa y no hay que sacrificarlapor buscar una respuesta, de esome di cuenta después de muchotiempo, por mi maldita llamadade teléfono. Unos días antes el en-trenador nos dijo que sobrabanasientos en el avión y que podía-mos invitar a quien quisiéramosy yo, el más espabilado de todoscorrí y fui el primero en atraparel teléfono, llamé a mi mama y lasinvité al viaje a ella a mi hermani-ta. Por esos les conseguí los pasa-jes y volaban en el avión. Cuántasveces me he preguntado “¿por qué

las llamé?, ¿porqué tuve que lla-marlas? Si no lo hubiera hechoahora estarían vivas. ” Pero claro, a los 17 años uno piensa que esinmortal. No vale la pena sacrifi-car toda tu vida por encontrar res-puesta a una pregunta, una pre-gunta que además no la tiene. Que es lo que de verdad importaen la vida?Volver a casa cada día después detrabajar… tener un lugar a dondevolver.

Todo depende siempre de cada uno, y node los demás

2

VA D’EDUCACIÓ

Nando Parrado Superviviente de un accidente aéreo en los Andes (Viven)

Nando Parrado y Cristina Gutiérrez

Nando ParradoSuperviviente de unaccidente aéreo en losAndes.Autor de “Milagro enlos Andes”

Edad:55 años.

Lugar de nacimiento:Montevideo(Uruguay).

Casado con 2 hijas de24 y 26 años.

El accidente de aviónme cambió la vida.Sobrevivimos 72 díasy encontré el caminode regreso después de11 días caminando enla nieve junto con miamigo Roberto. Perdía mi madre y a mihermana pequeña

La felicidad esbuscarla cadadía… ¡pero hayque querer ir abuscarla!

El ser humano seacostumbra alhorror muchomás fácilmentede lo que la gentese piensa

Entrevista realitzada perCristina Gutiérrez

Agraïm sincerament a BPAassegurances d’Andorra la sevacol·laboració en la realitzaciód’aquesta entrevista.

Tels.: 93 848 22 77 - 93 848 23 28

Per nens i nenes de 6a 14 anys

·Monitors formats en educació emocional·Torns d’una setmana al juny i juliol·Des de 450¤/setmana

www.lagranja.cat

COLÒNIES AL JULIOLanglès i/o equitació / professors natius /

Trobareu totes les entrevistes a www.lagranja.cat

Ens ensenyen les fraccions mate-màtiques o els noms dels rius,però, quan ens ensenyaran quèsom per dins, quan parlarem dequi som i què podem arribar aser?Suposo que quan prenguem con-ciència que és el més important,quan ens adonem que això és ne-cessari perquè les conseqüènciespsicològiques que estem tenint ique tindrem en el futur cada copseran més greus. La situació actualja és alarmant però sembla que elsindicadors cada cop van a pitjor.

Què és l’important?Gestionar les pròpies ànimes. Ferde nosaltres i dels nostres fills unobjecte de pensament; quins sónels teus valors?, els teus principis?,cap a on vols anar?, estàs a gustamb la vida que estàs vivint?.... Calperdre temps per pensar i evitar“atiborrar-nos” d’estímuls exteriors.

Ara l’educació emocional co-mença a coneixe’s a les escoles.

Què vol dir Educació Emocional?A mi m’agrada dir alfabetitzacióemocional: és la capacitat de re-conèixer els sentiments o emo-cions. Hi ha molts, molts adultsque quan els pregunto “què sents?”em contesten “penso que …” nosaben el què és una emoció, nosaben que el sentiment és el pensa-ment de l’emoció. No sabrien ferun llistat d’emocions.

Quins beneficis pot aportar a ungrup de nens treballar l’educacióemocional?La cooperació, la confiança,l’empatia, el comprimís, la respon-sabilitat i el comportament ètic,com a més importants. Un nen onena amb una bona educació emo-cional sap que per crear una realitatnecessita dels altres, el valor es posaen el grup més que en l’individu.Això és molt positiu perquè evitanarcisismes patològics i egocentris-mes.Els grans canvis socials semprehan estat produïts per una perso-

na o petit grup de persones“normals” (no per la política) ?Sí, Luther King, Gandhi, Einstein,Mandela.. persones que han volgutfer realitat una utopia.

Quines característiques comunstenen aquestes persones ?Coratge, responsabilitat ,propòsit,humilitat, cooperació, amor i con-fiança. I aquestes 7 característiquesjuntes. Diguem que tenen una de-terminada postura existencial, eldesig d’encarnar una utopia. Sabenque l’impossible actual, serà unpossible en el futur. Són idealistespràctics, grans visionaris, ambmolta imaginació però a la vegadapenquen perquè aquesta visió esconcreti en una realitat.

Què li diries a una persona (unmestre, per exemple) que vol can-viar les coses a la seva escola, peròes veu impotent i et diu que elproblema és massa gran?Doncs que té raó, si creu que elproblema és massa gran, ho serà.

Com deia Balzac “la resignació ésun suïcidi quotidià”. Dir que “nopodem fer res” farà que segur que“no fem res”. Estem molt pròximsa creure que la realitat és inaltera-ble. Podem començar a parlar, jun-tar-nos, i mica en mica es canvienles realitats.

I què li dius a aquella persona quecontínuament es queixa de tot ?Víctima de la victimitis !, si esqueixa del “jefe” li diria que canviésde “jefe”

Diga’m què li diries a una personanegativa (allò del got està migbuit)?Li diria que no sé si està mig ple omig buit, jo l’omplo. Als negatiusni els intentis convèncer.

Per què?Perquè no t’ho demanen, igual jaés feliç així. Vigila! La negativitat ila depressió s’encomana, igual quel’entusiasme.

I a una persona positiva i opti-mista?Que són els que intenten encarnarl’utopia, són els que penquen, elsque són capaços de dormir 3 horesmenys per tirar endavant un pro-jecte que potser no veuran ells elsfruits, són els que planten arbresperquè en gaudeixin els néts.

La negativitat s’encomana, igual quel’entusiasme

Àlex Rovira Psiconomista

Àlex Rovira

Quines són les 3 fases per adquirirconeixements?Comença amb l’estímul, crec queensenyar es basa en la transmissiód’estímuls, és a dir, passar de l’estatd’ànim de no estar interessat en resa un altre en el que estàs molt inte-ressat en alguna cosa. La mala notíciaés que la matèria té tendència, entrefer i no fer, a no fer. És per això quesón tan importants els estímuls.La segona fase és la conversa. Apro-fito aquí a fer una crítica a l’escolaque jo recordo i que encara ara noha canviat prou en el sentit de pro-piciar la conversa. Crec que s’ha deprestigiar la conversa a l’escola. Esfan moltes assignatures, però la més

fonamental és l’assignatura de la con-versa.I finalment la comprensió, que és laúnica part d’aquest procés en el queestàs sol, és a dir que interioritzesun coneixement. A la universitat i al’escola estem posant una pistola alcap dient: “Confessa què saps! Quèhas comprès!”

Es refereix als exàmens?Em refereixo a la manera que tenimd’avaluar. No donem les respostes,hem de portar a l’alumne, a travésde la conversa, fins al punt en que aell li arribi la resposta. No és el mateixmenjar-se una trufa que algút’expliqui quin sabor té.

Crec que a l’educació no utilitzemni el goig per l’estímul, ni el goig dela conversa, ni el goig de compren-dre.

Com es prestigia la conversa?Doncs encarregant als nens que con-versin sobre algun tema que s’haginde preparar, per exemple. En lesedats de primària (6 a 12 anys) noimporta gens ni mica si és veritat omentida, no té importància enaquest moment. L’important és elmecanisme de la conversa.

Una mica com a l’època grega.No només com aquesta època, simires la història de la humanitatveuràs que en els moments més crea-tius aquestes 3 fases han estat impor-tants. L’exemple de Socrates o actual-ment a Cambridge, on cada 10alumnes hi ha un tutor que passejai conversa amb el seus alumnes.

Estimula poc una aula?Sí, és com una caixa virtual, perquèel que més estimula és la realitat.Crec que les escoles haurien de sortirmolt més.

Creu que no existeix el coneixe-ment sense goig?Sí que existeix però no crea adicció.I ens interessa crear aquesta adicció.Penso que és un dels problemes dela nostra societat actual.

Què és l’educació?L’educació no és omplir ni acumular,l’educació és encendre. I per encen-dre aquest foc cal el goig per l’estímul,el goig per la conversa i el goig percomprendre.

Llavors creu que els seus alumnestindrien més o menys coneixe-ments que els alumnes d’un siste-ma educatiu com l’actual?El que segur que tindrien és méspreparació per adquirir coneixe-ment, que és el que s’ha de tenir aaquesta edat. Puc semblar radical,però abans dels 9 anys passejariaconversant i ensenyaria bàsicamentidiomes, potser 4 o 5, ja que el cervell

absorbeix en aquestes edats aquesttipus de coneixement més “musical”.I quan parlo d’idioma parlo tambéde la cultura de l’ idioma (música,art i llengua), és a dir, anglès i Shes-kpeare, castellà i Velázquez o ale-many i Bach. El que més mobla uncap és parlar, la resta de coneixe-ments memoritzats i acumulatius(com els afluents d’un riu per exem-ple) s’obliden ràpid i crec que no ésel moment. És una època en que elcervell aprèn a aprendre i no a acu-mular coses.

Creu que és important que els noisconeguin la realitat? Per exemplevisitar una granja escola, on unanimal pot fer pudor o els arbustosdel bosc poden punxar.Absolutament sí, en aquest cas seriaun alt grau de realitat, és a dir, veureen un llibre un animal de granja seriaun grau mínim de realitat, veure’l alzoo seria un grau mig de realitat iveure’l en una granja escola o en unacasa de pagès seria el grau màximde realitat i el més estimulant perl’aprenentatge.

L’educació no és omplir ni acumular,l’educació és encendre

VA D’EDUCACIÓ

Jorge Wagensberg Director de Cosmo Caixa

Jorge Wagensberg i Cristina Gutiérrez durant l’entrevista

Fins als 9 anys elcervell aprèna aprendre i no aacumularconeixements

Entrevista realitzada perSusana i Cristina Gutiérrez

3


Fes-te amic de la Fundació a www.lagranja.cat

Ha investigado y analizadodurante muchos años nuestrasociedad catalana ¿Considera quenuestros niños y jóvenes estánsobreprotegidos?Hay una sobreprotección en loschavales en ciertos aspectos comolos cuidados, controles médicos detodo tipo, pero paralelamente estánmás abandonados que los niños deotras épocas, es decir, el control estáregulado y esteriotipado, pero loque les falta es la cercanía y el afectode un encuentro mucho menosformalizado.En estos últimos 5-10 años se estáproduciendo una gigantescatransformación en la familiacatalana y española; la madre hasalido de casa pero el padre no haentrado.Nunca como ahora nos hemosencontrado con hogares tan vacíos,en los que los adolescentes estánrealmente solos.

¿Ya no tenemos sentido de tribu?La gente de la calle se desentiendede los chavales. Antes, si uno hacíauna fechoría en la calle había unadulto que le llamaba la atención.Ahora no, se ha perdido el sentidode la responsabilidad colectiva.Una característica de esta sociedades que los responsables educativose s t á n d e l e g a n d o s u sresponsabilidades en instituciones,hay como una delegación y unaqueja continua (ponga más tutores,más especialistas, más inspecciones,más leyes…) para solucionar ésteo aquel problema. Ante cualquierh e c h o s e b u s c a l a sresponsabilidades y se preguntan:¿y qué hacen las autoridades? ¿Ylas leyes?

¿Hay menos autoridad en casa?Creo que hay menos autoridad entodo.

¿Qué consecuencias comporta lafalta de autoridad para los chicos?Pues que tienen que buscarse ellos

mismos las normas¿Y entonces?Pues que hay algunos que sonextraordinarios; encuentran lasnormas, se sitúan, puedencontrastarlas con los padres y seconvierten en chicos de 12 o 13años que razonan como si tuvieran20. A éstos se les empieza a llamarlos “niños adultos”. Estos niñossiempre tienen a un adultoreceptivo a su lado (padre, abuelo,u n b u e n p r o f e s o r . . ) .Desgraciadamente no son lamayoría.

¿Y el resto?Se encuentran con una adolescenciaprolongada, con un no saber quéhacer en la vida; son niños másflojos emocionalmente que lasgeneraciones anteriores. Y cuandoesta adolescencia se prolonga en eltiempo ellos se van acomodando.Una vez llegan a la edad adulta seacaban adaptando a la vida, peroen el camino caen muchos.

Hábleme de los chicos excelentes.Tienen armonía entre el trabajo oestudio y la diversión, no estánencerrados en casa bajo la falda demamá o papá. No son los que vivenmetidos en su habitación llena decachivaches modernos (play, tele,Messenger etc..), todo lo contrario,hablo del joven que sale a la calle,que se divierte, que hace deporte,que se relaciona y que se comunica

de manera real con otros jóvenes.Es ese chaval que le preocupan losestudios, lee y básicamente estácontento consigo mismo.

Dice usted que los profesorestienen miedo de sus alumnos, omejor dicho, de las madres de susalumnos. ¿Lo cree?Sí, es cierto. Es una dato objetivo,hay profesores que están hasta elgorro de algunos alumnos y dealgunas madres.

¿Que hace falta para ser un buenprofesor?Tener talante de profesor. Es unaprofesión muy complicada, muchomás que la de médico. Hay quetener madera de profesor y hayalgunos que no pueden serloporque no la tienen, eso sí, puedenser excelentes tutores o jefes deestudio, pero no profesores.

¿Qué hace falta?Principalmente que le apetezcaeducar, que le guste trasmitir, queno rehuya el contacto con losalumnos y que a él le llene esecontacto con los niños.

¿Cree que la sociedad entiende sulabor?No, quien no está en el campoeducativo no entiende su labor.Hablo con gente que piensa que un

profesor es un señor que tienemuchas vacaciones.¿Qué les diría?Imagínate estar de lunes a viernes,6 horas cada día delante de 25chavales hablándoles de lo que túsabes, sólo eso. Y ya verá las ganasque tendrá de que llegue el fin desemana. Eso es lo que no seentiende, un profesor es unarelación directa a un colectivo deniños que están en proceso demaduración, es más difícil que serjuez.

¿Qué haría usted?De entrada creo mucho en laautonomía de los Centroseducativos. En Catalunya ya sé quevan por ahí. Cuando presenté elinforme en el Parlament deCatalunya ya anuncié que creía muyimportante el Efecto Centro, esdecir, un centro donde haya unadirección que dirija y un claustrode profesores que se involucre enla marcha del centro. Añadiría untercero, que los padres seinvolucren…éste tal vez sea soñar.

¿Qué problemática encuentra enlas escuelas?La disciplina y el sobrevalorar elpoder de la escuela. Por ejemplofaltan valores, pues que la escuelaimparta Educación para laCiudadanía (que yo defiendo). Perono pensemos que por eso loschavales van a ser unos buenosciudadanos! El maestro no es enestos momentos una figuravalorada en la sociedad. No hayuna visión real de lo que es elmaestro.

Creo poco en los cambiosconstantes de planes de estudio,creo poco en los programas, etc..

Creo más en que un profesor estécontento con su trabajo, de hecho,la clave fundamental de un buencentro es el profesor, no le demosmás vueltas (contento, bienformado, a gusto con lo que hace,involucrado y reconocido por lasociedad). ¡Los planes de estudiome repamplinfan!

¿Q u é es imp or tante qu eentiendan los chavales?Me parece mucho más importanteque un chaval de ESO entiendacomo se toman las decisiones en elmundo, como se crean las guerras,cuales son los registros de laconfrontación Islam-no Islam queaprender un logaritmo neperiano.

¿Cómo están los ánimos de losprofesores?Hicimos un estudio y los profesoresno están contentos

¿Qué tanto por ciento?Pues más de la mitad de losprofesores. Si pudieran, realmenteharían otro trabajo.

Hábleme del bullingLos datos que tenemos nosotros esque estamos igual o un poquitomejor que hace 5 años, pero losmedios buscan el morbo y lasociedad ve a los jóvenes como queno tienen valores, que solo piensanen divertirse, que son egoístas, queno tienen responsabilidad… Perohay algo más grave que eso, y esque los chavales se lo han creído!Ésto les ha bajado la autoestima.

Entonces si los medios hicieranlo contrario, destacar todo lobueno de ellos o los actosexcelentes. ¿Producirían el efectocontrario, se lo creerían ytendrían mejor autoestima?Sí. Y para conseguirlo sólo hay quedecir la verdad, pero la verdadentera, no solo el suceso negativo.Se puede explicar una notícia conlo negativo pero también con lopositivo, que todo lo tiene.

Hay que ser capaz de decir no y mantenerlo.

4

Nunca comoahora nos hemosencontrado conhogares tanvacíos

Creo que haymenosautoridaden todo

Hay profesoresque están hastael gorro dealgunos alumnosy de algunasmadres

VA D’EDUCACIÓ

Javier Elzo Sociólogo

Javier Elzo i Cristina Gutiérrez

Entrevista realitzada perSusanna i Cristina Gutiérrez

Nova Revista Granja Escola·Excursions escolars i al juliol·Colònies escolars·Colònies en anglès·Educació emocional

Trobareu totes les activitats que us proposem al nou catàlegLa Granja 2010-2011

Demaneu-la al tel.93 848 11 25www.lagranja.cat


VA D’EDUCACIÓ

Perquè creus que el teu últim llibre“L’escola contra el món” (editorialLa Campana) és un èxit de vendes?Crec que hi ha moltíssima gent queconsidera necessari reivindicarl’optimisme, i aquesta ha estat per miuna extraordinària sorpresa.

Què vols explicar en aquest llibre?Vull dir, bàsicament, que les cosesestan molt malament, la situació ésgreu. Fins i tot si analitzem les dadesobjectives del nostre fracàs escolarestem en una situació d’emergència. Ara bé, no hi ha cap fatalisme queens obligui a estar en aquesta situació,i si altres han aconseguit sortir-ne,nosaltres també ho podem fer.

I per què?Estem assistint a un canvi horrorósde sistemes, programes, currícu-lums… els canvis són contínus.

I podem sortir d’aquí?Sí. Per començar hauríem de fer unesforç de la voluntat.

Què vols dir?Que si som conscients de que la cosaestà malament podem optar per doscamins; incrementem l’estat actual

amb les nostres queixes o bé pensem“sabem que està malament, però pre-cisament per això optem perl’optimisme.”

Creus que el mestre ha perdutl’autoritat?M’agrada l’etimologia de la paraula“autoritat”, que vol dir bàsicament”autor”. L’autor és el que té confiançaen el seu poder creatiu, i aquesta ésl’autoritat de veritat. El mestre queté autoritat és la persona que emanaautoritat en allò que diu i en l’estimad’allò que fa. Hi ha un element deci-siu en l’ensenyança, l’ entusiasme.

Quina conseqüència té per alsalumnes aquesta falta de confiança?Si el mestre no creu en el que fa nopodem exigir als alumnes que consi-derin que el que fan és valuós.

Per què avui dia costa tant educara un nen?Hem de tenir clar que sempre estemeducant, perquè vulguem o no, som

un model de comportament pelsnostres fills o alumnes. I podem sermodels amb conviccions o modelsde falta de convicció.Allò que el nen o nena imita són elsvalors que veu en els seus pares, noel que diuen els pares que són valors.

La comunitat educa?Sí, és obvi. Tots creixem i ens mode-lem en referència al model del nostreentorn. El meus pares tenien unagran fortuna… no sabien qui eraFreud!, i no es complicaven tant pen-sant si ho havien fet bé o no... hofeien i punt. I nosaltres, pares i mes-tres, dubtem contínuament.

Cada cop tenim més informació imés per escollir.Sí, i com que el ventall de possibilitatsés cada cop més i més gran, tambéaugmenten les opcions, i quan escullsuna cosa en rebutges deu mil. Elnostre problema ja no és allò quetriem sinó tot allò a que renunciem. I aquestes renúncies que fem lesvivim com un trauma perquè hovolem tot.

Dius que fer créixer els fills en unmón fictici, sense conflictes, no és

una prova d’amor dels pares sinóde les seves pors. Quines pors?Espontàniament -jo el primer-, ensagradaria estalviar als nostres fillstotes les decepcions que de ben segurpatiran, anticipar-nos i evitar-ho.Qualsevol pare sap això. I tenim doscamins; fer-ho i condemnar el nostrefill a ser un nen per sempre o bé dir-li: has d’aprendre de les teves equivo-cacions perquè són de les que real-ment aprendràs. És molt decebedorveure, clarament, que el teu fill “se lafotrà”, però ha de ser així.

On hem deixat el sentit comú avuidia?Ai!!! és tant poc comú. Trobar-lo ésla clau. Crec que trobar el sentitcomú és l’element revolucionari. Hi-ha un sentit comú al carrer que fun-ciona i és que les coses estiguin benfetes, i ens és igual que vingui la mi-nistra a dir-nos que s’ha esforçat moltsi els trens no funcionen!

Com reconeixes a un bon mestre?És molt fàcil de reconèixer; el bonmestre és capaç de donar un to dedignitat a tot el que es fa a classe, detal manera que dóna un valor afegit.És valuós tot el que fa. El mal mestre

només dóna ordres i necessita disci-plina per imposar les seves ordres.El bon mestre té autoritat en el sentitd’ autor (creativitat, entusiasme, con-fiança…). No hi ha mètodes supe-riors a “un bon mestre” i cada bonmestre té el seu propi mètode. Faciel que faci té èxit.

Un consell a aquell mestre que estroba desil·lusionat.Que té dues alternatives; curar-sedel seu desencís aportant il·lusió, i sino és capaç, que ho deixi. No em valel fet d’instal·lar-se a la queixa i con-tinuar en aquesta feina. Hi ha moltescoses a fer a la vida!

Quina problemàtica actual veusa l’escola?Veig por en els mestres perquèexisteixen amenaces cap a ells queautomàticament es formalitzen en

una denúncia amb procés judicial.Crec que això no pot ser. Moltsprofessors estan lligats de peus imans. Hi ha bons professionalsque es plantegen “ja s’ho trobaran”. Sota la meva perspectiva, crecque hi ha altres solucions,començant per implicar a ladirecció i tot el col.lectiu escolaren un recolzament, no només alsmestres, sinó també al projecteeducatiu de l’escola (on tots,direcció i equip educatiu participési parlés el mateix idioma). Quanhi ha un problema cal que totl’equip participi en la línia a seguirperquè a un mestre es fàcilenfrontar-se, però a un col.lectiuno, ja que estan segurs del camí ila decisió presa en consens. Crecque l’escola ha de donar seguretatal mestre perquè la por els cansa idesmotiva.

Un altre problema, per mi, és la

formació del professorat, que repmolt poques hores (entre 1500 i2000 hores), quan a països comSuècia, Noruega o Finlandia rebenent re 6000 i 7000 horesd'informació. També cal fer unaselecció del tipus de persona quevol fer aquesta carrera, amb unperfil estable i que li agradin elsnens.Dic això, perquè no es fàcil ser unmodel per als teus alumnes. Crecque la paraula mestre, és unaparaula molt seriosa.

Família i mestres han d’estarunits en l’educació ?Família i escola han de fer un packd’educació. La família elabora unsconceptes de valors personals i

familiars, mentre que l’escolaestructura uns valors socials. Calque tots, mestres, escola i famíliadonem exemple perquè el nen noes perdi. Cal una cultura familiarque expliqui i aclareixi conceptesi evidentment no desorientar alnen desautoritzant i qüestionantla figura del mestre davant d’ell.Això de que els pares diguin unacosa i els mestres una altra ésdesastrós, perquè llavors ell creael seu propi criteri.Sempre dic que l’educació és unpont amb dues columnes; lafamília i l’escola. Si una columnaes mou el pont és poc estable.

Per cert, quines característiquesté, per tu, un bon mestre?Primer el carinyo pels nens. Segonuna bona formació personal(valors, actituds, ser assequible..)i tercer, molta curiositat peraprendre (un mestre no es jubila

mai d’aprendre!).El gran mestre és normalmentmolt disciplinat però amb unaimmensa química i amor pelsnens, amb molta passió per la sevafeina...ho viuen! Els grans mestressón sempre recordats. Personesmolt coherents amb el quèexpliquen, amb el què fan i amb elquè ensenyen.Crec que un mestre sense passióno pot transmetre.

I un bon director?Ha d’aglutinar el mateix que el bonmestre, amb un capital humà ferm,amb molta empatia (posar-se enel lloc de l’alumne, del mestre i delspares). Un director ha de saberdinamitzar l’escola, que tot tinguicoherència, sense por a dir el quepensa i tenir autoritat (que noautoritarisme).

El bon mestre dóna valor afegit a totel que fa i sempre té èxit

Gregorio Luri

Crec que el sentitcomú és l’elementrevolucionari

Gregorio Luri Doctor en filosofia


L’educació és un pont amb duescolumnes: família i escola. Si unacolumna es mou, el pont és poc estable

Mª Eugènia Prades

Mª Eugènia Prades Directora d’escola

Els grans mestressón semprerecordats


5


6

VA D’EDUCACIÓ

Carme, com mengen els nostresnens i nenes avui dia?Jo opino, com la majoria dels nutri-cionistes, que la població no haviaestat mai tan ben alimentada i nutri-da, però que es mengi l’adequat ja ésun altre tema molt llarg a discutir.És un tema important d’entrar-hi,d’analitzar-lo, de si es menja prounatura, de si es menja prou cultura.Per tant, jo que defenso que la culturatambé es mastega i es beu, crec quepotser estem una mica fora de lloc.

Quines conseqüències creus quepot tenir això en els nens?Si una família no té a la llista de lescoses importants la cuina i la nutriciósana, això pot desenvolupar ambtemes com per exemple les enferme-tats. El món oriental guareix a travésde la pròpia alimentació.Els bonsaliments són una font d’energia , defelicitat i d’inspiració.Jo defenso quedepèn del què mengis ets una perso-na més interessant i brillant i depèndel que mengis et nodreixes ambpinso i ets una persona més gris.Peraixò és molt important pensar enquè ens posem a la boca.

Hi ha una creixent obessitat infan-ti l . É s només d egu d a al’alimentació?És deguda als abusos i mals hàbits.Avegades també hi ha una genèticaque acompanya, però si en aquestagenètica hi ha el dopatge d’una pas-tisseria amb uns greixos que no etpertoca menjar i amb una vida se-dentària, vas engroixint l’individu.Alfinal tot rau en el mateix, para’t unmoment i pensa el que estàs fentamb la teva vida, com et comportes,què menges..un dia és divertit men-jar una pasta però ensenyem a aquest

nen a menjar pa amb oli i sal, culti-vem el seu gust.La salut és menjaruna mica de tot i un molt de res.

Què en penses dels productes tran-gènics?És aquesta cobdícia de la producció,buscar que un tomàquet duri molti no es penseixi.Al final, a l’anàlisisurt que a dins del tomàquet hi hagens de peix. Com pot ser possibleque a un vegetal hi hagi gens depeix?.Un tomàquet té una vida curtai tu l’has de saber comprar, saber queno tots tenen la mateixa mida, hasde voler que tingui gust de tomàquet.Per tant, compra tomàquets a algúque estima el fet de vendre tomà-quets.El que fa falta és que el produc-te sigui sa, la trangènia va en contrade la teva salut per tant, no t’interessaper molt maco que sigui. Els alimentsels dissenya la naturalesa, no nosal-tres.

Ets autodidacta, oi?Totalment. Només he treballat a lameva cuina.Tinc la sort de venird’una familía agrícola i pagesa quecomerciava amb els aliments queproduia, vivíem de vendre la llet deles vaques, el vi de la vinya, llegums

i verdures. Tot en directe. Això faque la teva taula canviï a cada estació.Cada estació té unes formes, unesolors, uns flaires diferents i amb gus-tos diferents.Era una taula ons’analitzava molt el producte i sempreamb la constant atenció de que elproducte porta unes qualitats dife-rents perquè la naturalesa mana. Totsaquests coneixements fan quen’aprenguis sense adonar-te i si amés a tu la cuina ja t’atrau n’aprensmés i aprens a fer la teva.

I com ensenyar això a l’escola?Està bé que a l’escola es parli del valord’un all, d’una ceba, però s’ha depracticar a casa.Avui dia és difícilque el nen vegi com es muny unavaca o com la gallina posa un ou,però el que no pot ser és que un nendescobreixi a una granja-escola queuna fruita té pell o pinyol perquènomés l’ha pres en un batut o bric,o que el nen no sàpiga que un enciamté una arrel amb sorra perquè nomésn’ha menjat d’aquests que van ambun embalatge.

Creus que s’ha d’obligar els nens amenjar de tot?Obligant no s' aconsegueix res,

només a que es tanqui més.El nense’l guanya pel gust amb les cosesbones. La canalla té la percepciógustativa molt desenvolupada. A ellsels agrada el dolç i el color ros, pertant la verdura és difícil que la men-gin, no els seduieix, aleshores no elsdonis una verdura amorfa, bullida,que sembli el verdet d’una bassa,proposa’t fer-ho bo i divertit, que nosigui una pastarada.

Els teus fills han anat de colonies?Sí, i tant, ja ho crec.Hi van anar depetits i hem tingut records de totamena, però és molt positiu i encaraara a vegades ens expliquen coses deles colònies!Els meus fills han anat molt a la vinyadel seu avi i estan molt en contacteamb la naturalesa però per un nende ciutat ho trobo maravellós, veureque una gallina té plomes, que unou pot surtir una mica brut i s’ha derentar…s’han de tacar els pantalonsamb l’herba i la mare ja és el que s’had’esperar. Els esteu oferint el contactedirecte amb la naturalesa i aquestaens carrega d’energia. Naturalesapura i dura.

Els aliments els dissenya la natura,no nosaltres

Carme Ruscalleda Cuinera, amb 3 *** Michelin

Has escrit contes parlant del nos-tre entorn (el medi ambient, elclima, el planeta..), per què?Per una banda, durant tota la mevavida he volgut ser mestre, tinc vo-cació de mestre (i de fet sóc profes-sor de la universitat) i per altra, crecque tinc una obligació amb la so-cietat, la de transmetre alguna cosa, de tornar-li el què m’ha donat.M’agradaria transmetre la passióper la ciència, les ganes d’interessar-se per l’entorn, per respectar-lo. Permi, el fet de saber és exitant.

Per què és tant important ensen-yar i concienciar als nostres nensel respecte al medi ambient?Perquè som nous rics (societat delbenestar) i moltes vegades els estemtransmeten que no malgastar ésequivalent a ser pobre. Cal tornara aprendre que el respecte tambéés no malgastar.El medi ambient els afectarà moltmés ràpid del què ens pensem, enels propers 50 anys, i ens afectarà anosaltres i a ells. Crec que hem d’estartots més concienciats i implicats.

Creus que es coneix prou el medinatural?No, i en aquesta época encaramenys. Hem perdut molt el passat(tradicions, saviesa de la pagesia,conviure amb la natura…). Ara femservir la natura com a oci, no lavivim ni la coneixem com abans, ievidentment no la respectem nivalorem. Hem de tornar a passejarper la muntanya, encara que arasembli que això és no fer res.Estem deixant que això ho facin ales escoles, com moltes altres coses,però també és la nostra feina i hemde fer-la, hem de traspassar vivèn-cies i no donar tot el pes a l’escola.

Per què cal acostar els nens a lanatura?Cada cop vivim en un món mésartificial. El progrés ens està tor-nant “màgics” ja que no sabem elperquè de les coses, les coses pas-

sen per “màgia”. Ens arriba la carnal plat i ni tant sols sabem d’on ve.Un fill meu veu les costelles i noté perquè relacionar que vénend’un xai.Els estem amagant que un animalel matem i ens el mengem, somdepredadors, i no és dolent, és na-tural.És un error fer un “forat” entre elxai blanquet i les costelles per es-talviar-los un teòric patiment. Jo,de petit, havia vist a la meva àviamatar pollastres i no tinc cap trau-ma, és natural, sempre s’ha fet i esfarà. Crec que estem fent un errorgreu com a societat.

Sabies que avui dia, si plou, elsnens no surten?Cada cop la gent planifica més lesactivitats que fa i defugim la pluja,el fred, la calor….

I és bo defugir tant?No, ens hem acomodat massa.També ens preocupa que el nen nos’encostipi perquè ens complicaràla vida, no perquè estigui malalt,

perquè un encostipat no és res, escurarà i prou, sinó perquè aquestasetmana la tinc “a tope” i no se’mpot encostipar!. Avui dia, un nenmalalt ens complica massa la nos-tra organització setmanal i tendima sobreprotegir-los per comoditat.Aconsello els pares a tornar a aga-far protagonisme, posar-se el xu-basquero,les botes d’aigua i sortirquan plou !

Per cert, de petit vas anar de cam-paments, quins records tens?Erem un grup molt actiu, ambmoltes aficions i feiem moltes ex-cursions per la muntanya. Co-neixíem els arbres, els ocells, inves-tigàvem…. teníem uns monitorsque ens feien ser molt responsa-bles, mai s’havia de notar per onhavíem passat o acampat, ho reco-llíem tot i ho deixàvem exactamentigual. Jo sóc com sóc gràcies a això.També treballàvem molt els valorsi l’acció, és a dir, si tu veies algunacosa, l’havies de solucionar o, almenys, decidir si participaves o noen l’acció .

Després, vas arribar a ser moni-tor?Sí, quan vaig ser monitor el mónva començar a canviar. L’estructuraera la mateixa en quant a transmetrevalors i accions, però socialment jano, començaven les comoditats.Ara, tot això encara ha canviat moltmés. Sembla que els valors s’handesestructurat, com si tot fos acce-ptable, i no, això no és veritat, notot és acceptable. El concepte del’esforç està desapareixent, com sivolguéssim entre tots crear un mónmassa senzill.

Aconsello posar-se el xubasquero, lesbotes d’aigua i sortir quan plou!

Tomàs Molina Meteoròleg

Compratomàquets a algúque estima el fetde fer tomàquets Entrevista realitzada per

Àngels Garriga

Carme Ruscalleda

Tomàs Molina

Jo sóc com sócgràcies alscampaments



Com veus les relacions entre mes-tre-família?Veig que hi ha molts aspectes amillorar però que es comença atreballar cap a nous horitzons. Crecque hi ha un desordre en el sentitque ens trepitgem els terrenys, ésa dir, els pares volem dir als mestrescom han de fer la feina i ensqueixem molt, i el professorat téuna tendència a fer de pares i maresdels nanos. Uns i altres no fem lafunció que ens pertoca sinó quevolem fer el que els altres no fan,i tot això té consequències.

Quines conseqüències?El no mirar-nos amb respecte i elno donar-nos els uns als altres ladignitat i la funció que ens corre-pon crea un descrèdit per part delsnens, i ens mirem pares i escolaamb recel, i mentre passa tot aixòno estem posant les forces i ener-gies en mirar a la canalla ni en latasca educativa conjunta. Els nensno creuen en els adults que noveuen capaços d’entendre’s entreells.

Doncs dóna’ns un consell pelsmestres.El primer consell seria legitimar atotes les famílies, és a dir, miraramb bons ulls cada família, amb laseva situació, amb la seva històriapensar que cadascú escull la millorforma que sap i que és possibledonades totes les seves circumstàn-cies i veure que les famílies, comtots els sistemes humans, es mouenper supervivència i fan allò que laprocura. Cal evitar observar ambla mirada tenyida de judicis de va-lors, del que està bé i malament,perquè quan ho fem ens posem persobre i quan ens posem per sobreno es pot establir una relació decooperació.

Com ens podem comunicar mi-llor amb el pares i mares?Comunicant-nos amb assertivitat.Els mestres moltes vegades llegimla “cartilla” als pares i els alliçonemen què han de fer. Quan ens rela-cionem amb ells podem dir-los;“Què veus que podríem fer, con-juntament, per ajudar al teu fill?”, “quines coses veus tu a casa quesiguin importants que jo no sàpi-ga?”, “Com és la relació del teu fillamb tu?, ja que a casa hi ha en joc

una sèrie de dimensions que aquíno es donen”, “què et preocupa delteu fill?”, “Quines il.lusions tensamb el teu fill?”.

Doncs ara dóna’ns consells als pa-res per relacionar-nos millor ambels mestres?Seria el mateix. Per altra banda calque pares i mares diguin als fillsque tot el que facin els mestres, enprincipi, està ben fet. I a no ser quehi hagi alguna cosa que trepitgi elsdrets humans o sigui delictiva, queels fills tinguin clar que semprerecolzarem els mestres. Ha de que-dar clar que el mestre que t’agradit’ensenyarà i el que no t’agradi tam-bé t’ensenyarà i a la vida et trobaràspersones que t’agradaran i personesque no t’agradaran. Totes les per-sones et donaran una dimensió dela vida.

Algun consell quan anem a ferl’entrevista amb el mestre.No anar bloquejats pensant que totel que em dirà és culpa meva. Vi-vim la relació amb els fills amb unaintensitat desmesurada degut a quetot el que ens diuen d’ell ens hoprenem com una cosa personal...elpares eduquem el millor que sa-bem, donades les nostres circums-tàncies, i en el nen influeixen mol-tes variables, per la qual cosa nosempre podem controlar que lescoses siguin com nosaltres volemque siguin. Cal preguntar al mestre“i tu com veus el meu fill?”, “ Quinés el seu comportament a l’escola,amb els companys?” etc.. deixarque el mestre parli i ens expliquisense que nosaltres ens ho pren-guem com una cosa personal, sentmenys susceptibles.

Anem ara al tema dels adoles-cents. Per què ens fa porl’adolescència dels nostres fills?Per una banda està magnificada ija anem amb el “yu yu”!. La realitatés que és una etapa dura perquè elsnens i nenes, per poder serautònoms i trobar el seu propi lloca la vida, s’han de distanciar de lafamília i han de confrontar i con-trastar les normes, veure si tot allòque li ha donat el nucli familiarprotector durant la infantesa elsserveix per desenvolupar-se en elmón de la vida adulta. Per créixernecessiten distanciar-se física iemocionalment i per sistema s’hande rebel·lar i fer l’exercici de saberque els serveix i que no.

Dóna’ns alguns consells als paresper aquests moments de rebel·lia!El primer és que els pares estiguem

centrats i ens sapiguem contenirperquè sinó ens serà molt difícilcontenir els adolescents.

Què vols dir amb contenir-nos?Vull dir que per estar davant detotes les sortides de to dels nostresfills, que en tindran moltes (i millorque les tinguin als 12 que no als30... que un rampell adolescent als30 és terrible!), la nostra posturahauria de ser (pot ser dient, miranto pensant) “puc suportar estar da-vant del teu mal humor, davant dela teva mala gaita, del teu dolor, dela teva “empipamenta” o de la tevatristor sense jo anar-me’n a baix,puc contenir-me i estimar-te igual”.Si no aconseguim aquesta conten-ció serà difícil contenir a un ado-lescent.

Ja veig que hem de tenir claral’autoritat. I el segon pas?Quan tu et contens pots fer unexercici d’amor; les carícies i nor-mes. Si vols posar normes i que etfacin cas has de fer carícies adapta-des a ells, abraçades en privat (da-vant dels amics es negarien i noens ha de molestar), carícies al’espatlla o dir-los “t’he dit mai quem’encanta que siguis el meu fill ola meva filla?”. Cal buscar estratè-gies per arribar a ells. I després elspares hem de tenir clares les nor-mes i ells han de tenir clar que lanostra feina és controlar-los, encaraque siguin grans.

I com dir-ho? a vegades ens fa porl’autoritarisme.Per exemple podem dir “hi ha co-ses que encara no pots fer”; “hi hacoses que encara són responsabili-tat meva”; “ hi ha coses que encarales decideixo jo”; “ hi ha coses quementre visquis en aquesta casa leshauràs de fer així”; “ja t’aniré do-nant marge”; “hi ha uns mínims,hi ha unes normes”.

Un darrer consell?No intentis guanyar el teu fill o fillaadolescent amb la dialèctica, per-què vas fi, ells tenen tota la del móni més. Millor tenir missatges curtsi molt clars a mà per contestar enmoments de conflicte

Dónan’s alguns exemples pràcticsPer exemple podem dir en certsmoments “lliure tu pagant jo seràque no”; si et diuen “no confies enmi i em controles?” “ Sí, confio entu, però he de verificar que aquestaconfiança que et tinc te la puc tenir,em correspon com a mare fer-ho”;quan volen una resposta immediatapodem contestar “ espera, és el 1ercop que tinc un fill adolescent im’ho he de pensar”.

Com aconseguir motivar al teufill amb els estudis, alguna cosaque puguem dir els pares?Podem dir “fill, tens 3 opcions a lavida; treballar, treballar i treballar.Pots estudiar per fer batxillerat iuna carrera per després treballar.Pots fer un Grau Mig i treballar opots treure’t només la ESO itreballar”.És a dir, els pares hem de trasnme-tre que l’improtant és que ells tre-

ballin, es facin autònoms, respon-sables de la seva vida i no jutgemque sigui metge, arquitecte o caixerdel súper.

Es pot preparar al fill per la futuraseparació dels pares?Encara que no et plantegis separar-te, mai se sap el que pot passar!.Estaria bé que no fos un tema tabúi dir-los-hi, quan t’ho pregunten,“fill, nosaltres ens estimem, estembé junts i tan de bo durem tota lavida, però no sabem el que passaràdemà. El que sí t’assegurem és quecom a pare i com a mare ens tin-dràs sempre i et seguirem estimant”,això a ells els relaxa molt, es quedentranquils.

Quina situació és la ideal, pelsnens, un cop ja ens hem separat?Doncs el millor pels fills és que hihagin el mínim d’enfrontamentspossible, que hi hagi agraïment perpart dels dos, de tot allò bo que vahaver en aquella relació, que hi hagirespecte per la nova vida de la ex-parella i de les seves circumstàncies,poder anar junts als festivals definal de curs o als aniversaris. I sipoden haver-hi frases, de tant entant, com “el teu pare és un bonpare”, “jo un dia em vaig enamorarde la teva mare i estic content detenir-te a tu”, ... als nanos els centramolt.

Pares i mestres no ens donem els uns alsaltres la dignitat que ens correspon

VA D’EDUCACIÓ

Eva Bach Pedagoga, escriptora i especialista en educació emocional

Cristina Gutiérrez i Eva Bach

T’he dit mai quem’encanta quesiguis el meu fill?

Els adolescentsper crèixernecessitendistanciar-se

Entrevista realitzada perCristina Gutiérrez i Raquel Ortiz

7

El primer consellals mestres ésmirar amb bonsulls a totes lesfamílies


Què fa que ens sentim bé?Crec que l’essència és que nosaltressiguem conscients del moment enquè ens sentim bé. Tots els sentitsperceben per contrast . Amb el cer-vell passa exactament el mateix. Situ et sents sempre bé, arriba un mo-ment que no t’adones que estàs bé.És quan hi ha un canvi quan t’adonesque estaves bé.

Vivim massa ràpid?Sí, perquè la societat i l’entorn enshi obliga. Tot va ràpid. Vivim en lasocietat de la informació, on rebemmilers d’estímuls cada dia.El problema ve quan aquesta rapi-

desa s’enfronta amb nosaltres i ambel nostre cervell.

Què passa llavors?Des del punt de vista evolutiu nohem tingut temps de córrer tant,d’adaptar-nos i és aquí on hi ha elxoc.

I el nostre cos?També!, l’home és caçador, i el seucos està fet per córrer darrera la sevapresa, ja que necessita una sèried’aliments, de proteïnes etc.. per so-breviure. Canviem a una societatmés sedentària, on no hem d’anar acaçar ni esperar que sigui la tempo-rada de, sinó que anem en cotxe alsúper i agafem el que necessitem.Mengem més hidrats de carboni,més calories de les que necessitem iel nostre organisme no s’ha adaptat.

Quina conseqüència té que el nos-tre cervell no s’hagi adaptat?Que estem desbordats

I això vol dir...És la síndrome del “cremat”. Els queestan insatisfets amb la feina, els queno donem a l’abast amb tot el quevolem fer... perquè alhora estem par-

lant amb el mòbil, mirant el correuelectrònic i tenint la tele encesa. Nopodem processar tants estímuls al-hora!.

I què podem fer?Primer, ser conscients d’això, de lanostra limitació biològica, i posar elpeu al fre.Si has de fer 3 o 4 coses, prioritzar ifer-ne una darrera de l’altra, amb elmòbil, l’ordinador, la música o la teleapagada. Ens angoixa molt tenir lasensació de que no acabem res.

I als nens, aquesta pressa, com elsafecta?La sensació d’estrès dels pares estransmet als fills directament. Elsnens viuen això i han entrat enaquest cercle tant atractiu de fer mol-tes coses.

Per què és atractiu?Perquè dona acció, emocions... la teleo els jocs d’ordinadors estan pensatsper donar emocions fortes i recom-pensa cerebral, la qual cosa “enganxa”.

Quan es produeix aquesta substàn-cia?S’allibera quan fas coses que et fansentir bé (anar al teatre, per exem-ple), quan estàs amb una altre per-sona que et fa sentir bé (quan tensrelacions sexuals, per exemple ) iquan fas esport (a més d’eliminar elcortisol, substància provocada perl’estrès).

Explica’ns que és la neuroeconomiai el neuromarketing ?Són investigacions a través de res-sonàncies magnètiques al cervell quevolen explicar certs comportamentsi posar-los al servei de l’economia oel marketing. Intenten veure la res-posta que tenim les persones davantd’uns estímuls determinats i comaixò pot influir en economies d’escalaglobal o campanyes de marketing.

I serveix per vendre’ns més coses,per utilitzar el nostre cervell?Sí. Les campanyes polítiques estu-dien el comportament d’un grup depersones mentre escolten un miss-atge del polític, i depenent de lesrespostes d’aquest grup el candidatfarà un discurs o un altre a la tele.Vull donar a conèixer a la gent com

funciona el cervell precisament peraixò, perquè es donin compte dequan els manipulen.

La publicitat ens ven que la felicitatés...Que és un estat al qual un dia arri-baràs... quan tinguis aquella casa,aquell cotxe o facis aquell viatge. Ésuna manera de vendre.

Estem esperant a comprar la felici-tat?Sí, però com que és mentida, al final,uns dies després d’estrenar el cotxeo la casa, et trobes amb la realitat,que no ets feliç... llavors tornem asomiar amb la següent compra, jaque ens baixen els estímuls i neces-sitem noves emocions. A més, nofer res està mal vist.

Creus que és important per a lespersones, i per als nens, el contacteamb la natura?Sí, torno al tema de l’evolució. Somnatura i ens produeix molts mo-ments de benestar, el que es tradueixdirectament en oxitocina pel cos.

El contacte amb la natura ens aportabenestar i oxitocina al cos

8

L’oxitocinacontrarestal’estrès

Albert Figueras

VA D’EDUCACIÓ

Dr. Albert Figueras Metge


Als seus llibres parla de la impor-tància dels hàbits en l’educacióinfantil, per què?El son es una necessitat, però dormirbé és un hàbit que s’aprèn, igual quela gana, també és una necessitat decos, però menjar bé és un hàbit ques’aprèn. A partir d’aquesta idea (deque l’hàbit es pot ensenyar), varemcomençar a interessar-nos per unmètode per ensenyar bé els hàbitsque els nens necessiten aprendre(dormir, menjar, veure la tele, etc...)

Per què els pares d’avui dia neces-siten aquesta guia?Abans les famílies tenien 3 o 4 fillsi els pares tenien clar com anavenles coses perquè simplement no po-dien dedicar un tracte especial acada nen (no podien fer quatre so-pars diferents ni explicar tres o qua-tre contes diferents). Avui dia totaixò està menys definit, les famíliestenen 1 o 2 fills, a més arriben molt

tard de treballar, es senten culpablesd’estar menys temps amb els fills isupleixen o confonen la bona edu-cació amb la tolerància.

Quines conseqüències pot tenir lafalta d’adquisició dels hàbits en elfutur del nen/a?La falta d’hàbit comporta insegure-tat en el nano.

Falta disciplina a les llars?Mes que la paraula disciplina, utili-tzaria la paraula ordre, el que falta es ordre, que els nens tinguin moltclar que ara toca fer deures, ara tocarsopar, ara toca dormir, ara toca re-collir...però no perquè els pares sonla força. Per imposar hàbits cal queels pares estiguin segurs de com esfa i que entenguin bé perquè ho fan.La nostra feina es informar, ferconèixer un mètode i ajudar-los aentendre’l, perquè estiguin ben se-gurs i pugin aconseguir implantartots els hàbits que vulguin. En rea-litat, tots es basen en el mateix mèto-de, el del llibre “Duermete niño”, es

bàsicament el mateix, només caladaptar-lo.

Sovint, els educadors tenim la sen-sació d’estar sols, amb poques pos-sibilitats de modificar comporta-ments sense l’ajut de les famílies.Què ens aconsella?La societat ha canviat. Bàsicamentsón ells els que han deteriorat aquestordre. Per sort, l’escola i els educa-dors us heu mantingut. Les famílies,al tenir un sol nen a casa, són méscondescendents. Vosaltres, amb 20nens, no us podeu relaxar en el sen-tit de l’ordre. El vostre paper, llavors,és continuar igual i educar els paresperquè ells tornin a canviar (donantinformació, fent reunions o confe-rencies amb els AMPAS...tot per apoder explicar un mètode a seguirper adquirir bons hàbits).

Vostè coneix el món de lescolònies. Què en pensa?Recomano fer colònies el 100%, atothom, és una escola de vida, deformació i molt, molt educatiu, Jo

vaig arribar a ser cap de patrulla iva ser una experiència magnífica.L’ experiència és molt enriquidora,et fa madurar. La responsabilitat deles teves coses, el fer coses per alsdemés, l’ordre, les normes...crec queés molt educatiu.

Vivim en un món cada vegada mésartificial i amb molt poc contacteamb la natura. És significatiu queels nens amb al.lèrgies de tot tipussón cada vegada més nombro-sos...què es pot fer per canviar-ho?Cal informar i conscienciar que tot

això és conseqüència del tipus devida que portem. Menjar preparati cada vegada menys natural, gransciutats...molts nens no han vist maiuna vaca i es pensen que les patateses fan al supermercat!.Cal conèixer la natura per a estimar-la, fer excursions, respirar aire pur,observar un arbre o un ocell. Ésfantàstic per a la salut dels nens.Hem de ser conscients de la impor-tància del contacte amb la natura.

La Falta d’hàbits comporta inseguretaten el nano

Dr. Eduard Estivill Metge, pediatra i neurofisiòleg

Susana Gutiérrez, Eduard Estivill i Cristina Gutiérrez


Falta ordre a lesllars


On l’ hem deixat, el sentit comú?Sóc matemàtic, i les matemàtiqueset donen capacitat d’observació ianàlisi, de no pressuposar res. Elsentit comú, des del meu punt devista, està una mica oblidat. A vega-des les coses són més fàcils del quepensem, ens compliquem molt lavida. Veig massa pessimisme i an-goixa en les famílies. Visquem!, vis-quem tots els fets de la vida ambil·lusió i optimisme i afrontem-lesamb energia i esperit positiu.Res del que a nosaltres ens semblaun problema segurament ho seriapels nostres rebesavis.... res (pensaen els problemes que tens tu ara,imagina’t que li expliquessis aquestproblema al teu rebesavi….et con-testaria: aquests són els problemesque tens tu?). Cal relativitzar.

S’estan perdent les normes de cor-tesia?Estem en una societat que anem ala nostra, no està de moda parlar(podem anar a un supermercat,comprar i pagar sense dir una parau-

la! ). L’home és un animal creat perser social, ho veig en els ocells, n’hiha que sempre van sols i n’hi had’altres que sempre van en grup.Nosaltres estem fets per anar engrup, però la societat ens convida aviure molt aïllats, i això ens fa sentirinfeliços.Saludar amb un somriure i dir “bondia” o “com et va tot?”, “moltesgràcies” ,“siusplau”… et fa sentir bé,dóna bones vibracions.Alguns diran que la forma no fa elfons, però jo crec que la forma potmillorar molt el fons.

Dius que avui dia, qualsevol esforçno encaminat cap a la diversió noté sentit.Som capaços de fer 2 hores de cuaper pujar a una atracció, però ni unminut si hem de comprar una barrade pa. Rebem constantment el mis-satge de “hem vingut a aquest mónper divertir-nos”. Sento dir “nen, vesa l’escola que t’ho passaràs molt bé”.Abans als nens els deien “nen, vasa l’escola a estudiar”Haver de passar-s’ho bé sempre ésuna esclavitud per a la persona per-què se sent buida.Hem d’ aconseguir la cultura de la

feina feta, sentir aquella satisfacció,duradora i profunda, del treball fet.Haver de preocupar-te de “com empuc divertir” és una recerca infruc-tuosa que ens inculca la publicitat ila tele .El David Trueba, cineasta, va dirl’altre dia “ ens eduquen només perser joves”El pes de la societat influeix molt enl’educació dels nostres fills, massa,és per això que cal anar una micacontra corrent, crear el nostre petitmón a casa, parlar amb els fills per-què no s’ho creguin tot, hem defiltrar totes les informacions que ensarriben (modes, consum..).

És fonamental la comunicació iconfiança entre pares i mestres ?Sí, és fonamental i el paper del mestreestà poc reconegut. No respectar-lodesconcerta als nens. Si estan tot eldia amb els mestres hem d’aprendrea confiar en ells i no qüestionar-lostant. Crec que l’educació està pocvalorada en la societat.

Què vols dir amb que l’educacióestà poc valorada?Els valors són la diversió, l’èxit commés ràpid i buit de contingut millor

(l’exemple de Gran Hermano no ésinocuo). Vivim en una societatagressiva, on tot es qüestiona, on totstenim drets, però pocs deures, a totsels nivells.

Ens venen la pel.lícula que la feli-citat és no fer res?Sí, amb el barret de palla, tumbatsa la platja i la beguda a la mà, iaixò no és cert, les persones neces-sitem fer coses per ser feliços. Elsmissatges que avui dia ens arribenés sigues independent, és a dir, pas-sa dels altres, no et comprometisen res. La llibertat mal entesa téuns costos (soletat, depressió).

Com es, per a tu, “el bon mestre”?El que aprecia els alumnes, els va-lora i creu en ells. Veig com a ne-gatiu el prisma acadèmic que a ve-gades tenim, provocat per no haversortit mai del sistema educatiu(passem d’estudiant a mestres) queprovoca que a vegades valoremmassa els coneixements (mates,llegir etc..) i massa poc el què té debo cada nano, buscar el talent decada persona.Un alumne s’adona quan tu creusen ell.

Vivim cada cop més lluny de lanaturalesaNosaltres creiem que podem contro-lar-ho tot, fins i tot la naturalesa. Enel món no estem nosaltres i la natura,formem part d’ella. Volem canviarel cicles biològics fins i tot el de lamaternitat... no perquè ara està demoda ser jove fins els 40, canviaremels cicles biològics.

Què creus que aporten les colòniesescolars?Gaudeixes d’un grau de convivènciaque fa que les relacions entre alum-nes i alumnes- professor sigui moltbo, a part del contingut que li donisa la sortida. A mi m’enriqueix molt.

Cal confiar en els mestres per sumar encomptes de restar

VA D’EDUCACIÓ

Ramon Casals Mestre

Ramon Casals

Haver de passar-ho bé sempre ésuna esclavitud

Hi ha canvi climàtic?Sí, i les evidències són moltes; aug-ment del C02 de forma vertiginosa,augment de la temperatura commai s’havia vist en l’últim mileni,sobretot per la manera acusada iràpida en que s’ha produït….és untestimoni de que per primer cop ala història no tan sols la natura estàincidint en el clima sinó que nosal-tres estem també incidint en ell

amb la crema de combustiblesfòssils (petroli, gas, carbó..). Estemfent pujar la temperatura i, com aconseqüència, fent variar el règimde precipitacions en diferents àreesdel planeta. Sembla que en elspròxims 50 anys s’accentuarà d’unamanera més gran.

Estem acostumant els nostresnens a viure en un món artificial?Segurament, un món massa artifi-cial i no valorar tot el que tenen.Quan arriben els Reis, per exemple,és una época terrible de dispendi.El món cada vegada és més artifi-cial i als nanos els hem d’inculcarvalorar les coses d’una forma mésclara.

Ens trobem molts nens que quanvénen de colònies no volen seurea terra, o quan plouen quatre go-tes no els deixen sortir a passejarsota la pluja o trepitjar bassals.Què en penses?Que els fem viure en un món arti-ficial, així no poden copsar la rea-

litat d’una manera clara i tal comés.Trobo que és del tot recomenablepassejar un dia pel bosc i tornar acasa enfangat o amb una rascada…i no passa absolutament res!. Totsens estem passant en aquesta socie-tat del benestar, dóna la sensacióde que els nanos viuen en una bom-bolla. I tots nosaltres som culpables.

La pluja és dolenta per al nostrecos?El que és dolent són les càrregueselèctriques que ens envolten, elsions positius i negatius

Explica’ns això.Els ions positius es generen en es-pais tancats o en llocs tancats ambmolta gent. Els ions positius ensdonen mals de cap, cefalees, neguiti malestar. Els ions negatius es ge-neren als espais oberts, en cursos

d’aigua (rieres), al bosc, a la natu-ra..i són positius per al nostre cosi per al nostre estat d’ànim ja queens dóna sensació de benestar (po-sa de “bon humor” el nostre siste-ma nerviós !). Per això és tant im-portant ventilar la vivenda.

I la pluja?Segur que deixar experimentar lapluja als nens els fa sentir més lliu-res. En els països on plou habitual-ment (Holanda, Anglaterra etc..)la gent va en bicicleta plovent, ca-minant sense impermeable, mu-llant-se, i fan la seva vida diària,van a tot arreu, no es paralitza resi no passa absolutament res.

De petit havies fet colònies?Sí. Bastantes sortides i fins i tot vaigser monitor. He viscut durant unsquants anys allò de la tenda de cam-panya i caminar per la muntanya.

L’activitat que feies, ara seria in-viable?Sí, ara tothom veuria riscos. Abans

sortíem sense gaires preocupacions,ara suposo que necessitariem moltspermisos, de saber que el lloc onanem cumpleix totes les normes etc.

Recomanes les colònies ?Completament . Fugir dels“standards” de la vida urbana i acasa, trencant la rutina, és moltenriquidor per als nanos, i conviureamb altres nens i trobar-se ambdificultats per veure que no tot éstant fàcil.

Què li diries als pares que tenenpor de portar els nens de colònies(perquè es costipi, perquè li puguipassar alguna cosa…)?Tots els pares ens plantegem això.El meu fill va anar fa 2 setmanes,i et preocupes… va tornar destros-sat, però s’ho va passar “pipa”, vaviure l’aventura del que hi ha a fora.No podem tenir els nens en cotonsi embolicats perquè no aprendriena viure.

Deixar experimentar la pluja als nens elsfa sentir més lliures

Francesc Mauri Meteoròleg

El món és cadavegada mésartificial

Fransec Mauri


9



Creu que avui dia existeix una so-breprotecció vers els nostres in-fants?Si, ens trobem dos formes de sobre-protecció;Hi ha un tipus de pares que ignorenels fills, de fet volen que els doninels mínims problemes possibles, iaixò pot portar a estar sobreprote-gits. Mai els mestres s’han trobatamb tants problemes com arad’excuses, excuses dels pares perprotegir els seus fills. Aquets paresviuen la paternitat com una nosa.D’altre banda, hi ha un altre tipusde pares massa preocupats per tot.Estan sempre a sobre i pateixen mas-sa pel fill. Volen transmetre valorsi hàbits de seguida. Són pares queno fan de pares, sinó un ofici de laseva paternitat.

Com pot afectar aquesta sobrepro-tecció?Un nen necessita un ambient decalidesa on es senti respectat, acollit,valorat i com conseqüència de totaixò, estimat.Els adolescents et diuen “els meuspares no m’ estimen perquè sempreem critiquen, per tant no m’ estimena mi, estimen el que ells voldrienque jo fos”. El resultat final d’aixòsempre és inseguretat personal, quees pot traduir en un excés de res-ponsabilitat (si no aprovo nom’estimarà) o convertir-se en undelinqüent perquè ha de sobresortirfent alguna gamberrada.

Què ha passat en la societataquests darrers anys per arribar aaquest punt?Un dels motius pot ser la falta deconsciència del fet de la paternitat.És un problema que tenim moltespecíficament al nostre país. Latassa de natalitat a Catalunya, si nofos pels immigrats, seria baixíssima.Les famílies no és que no vulguintenir fills, és que no tenen lloc iarriben a casa rebentats de treballar.Tenim dones que volen ser maresperfectes i treballadores perfectes, ihomes que es posen llistonseconòmics molt més elevats per talde triomfar. Aquesta mena de faleraen què ens hem instal·lat a viure, enun hipotètic progrés, acompanyatd’uns horaris kafquians, fa que hagidesaparegut la vida de família. Siafegim la necessitat, creada,d’estímuls (tenim un allau de pro-postes que fa que els caps de setma-na s’hagi de consumir moltes coses),fan que l’adult consideri que això defer vida familiar sigui com una menade càstig.Em trobo amb parelles joves en quèel fet d’estar amb els fills ho consi-deren una feina, és una prolongaciódel “he de fer”, i a una criatura nola pots portar a passejar com unaobligació, ella ho nota i no es sentestimada. Crec que estem muntantuna societat on els crios fan nosa.Aviat hi haurà rètols als restaurantson posarà “prohibit entrar nens”.

Sembla ser que el col.lectiu de pa-res i el col.lectiu de mestres vanper camins diferents i sovint no

s’entenen, què creu que està pas-sant?Hi ha una enemistat entre pares imestres que neix del propi motiude l’entrevista, la sobreprotecció.Quan uns pares reben una trucadadel mestre que vol parlar amb ells,ja s’espanten. Però la pitjor cosa queli pot passar a un mestre és “tincuna entrevista amb uns pares”. Parloamb molt mestres i per ells és elpitjor de la seva feina. No es vol queel fill crei problemes. A partir d’aquíel mestre és la figura que “etdenuncia” que el fill té un problemai pel mestre, el pare no és l’aliat queet vol ajudar a resoldre el problemadel fill, sinó que ve a defensar al filli donar-te la culpa a tu.És com uns parella divorciada, uti-litzen el nen per donar-se les culpesels uns als altres. Total que no es

soluciona res. Evidentment, crec quela culpa és dels pares.

Hi ha cada vegada més tendènciaa que la culpa és dels demés?Així és la nostra societat europea. Al’orient la gent no es planteja de quiés la culpa de les coses. Aquí de se-guida busquem culpables. Avui dia,si el nen s’ha refredat és que l’handeixat passar fred, i la gent es potrefredar sense passar fred. Les cosespoden passar sense que la culpa siguide ningú. En el discurs que tenimtots plegats avui en dia, hi ha sempreuna correlació causa-efecte i això enstranquil.litza, però és una falsa tran-quil.ltat.

Tenim la sensació de que avui endia hi ha moltes pors.Tot ve del mateix. Avui dia una cria-

tura malalta et desmunta la vidaperquè no tenim espais, tenim la vidatant programada que es pretén evitarels problemes.

Què pensa de les colònies escolars?Cal trencar la rutina diària, tant pelsnens com pels mestres, i és importantconèixer el teu mestre com a persona,en un espai lúdic i on s’estigui bé.La natura és una aula indispensableper aprendre, ens hem d’aproximara tot allò que no coneixem. No potser que una criatura amb 9 anys nohagi vist mai un ocell, a part delscoloms de la plaça Catalunya.El que necessitem són adults queestimin la natura perquè ho puguintransmetre, i facin estimar la naturaals nens.

Les coses poden passar sense que laculpa sigui de ningú

10

VA D’EDUCACIÓ

Dr. Joan Corbella Psiquiatre

Joan Corbella i Susana Gutiérrez

Ha desaparegutla vida de família


CASAL AL JULIOL

Informa’t a www.lagranja.cat (amb vídeos) o al Tel. 93 848 22 77

Horaris de matí o tot el diaCurs d’equitació, piscina, anglès, esports,animals de granja, aventura, educació emocionalDes de 389¤/mes les 5 setmanes

AMB AUTOCAR DIARI DES DE MOLLET, GRANOLLERS, CARDEDEU, LLINARS, SANT CELONI I PALAU

de 3 a 14 anys


Vas ser autor del Programa per ala Millora de la Salut Mental Es-colar. Què és?És un programa per demostrar quehi ha una sèrie d’accions que lespersones podem practicar peraprendre a sentir-nos millor.

I què va demostrar?Que eren eficaços. En el professoratva haver uns canvis molt impor-tants; la millora de les relacionsentre ells, menys dies de baixa la-boral, millora de l’estat psicològic en quant a assertivitat, cooperació,millora de l’autoestima i del’autocontrol emocional.

I en els nens?Van haver resultats molt bonics.Abans de fer res específic amb elsnens, només amb el treball amb elsmestres, ja van haver-hi canvis im-portants de comportament en elsalumnes (el ser més empàtics vareduir problemes de conducta iagresivitat). Vam podem compro-var que l’estat emocional del pro-fessorat i de l’alumne estan moltlligats.

Què hem d’entendre per educacióemocional?Totes les persones, des de sempre,hem estat i som molt esclaus de lespròpies emocions, o millor dit, decom se’ns presenten. Se’ns menjala por, la gelosia i ho acceptem comque és així. No ens adonem de quepodem ser més lliures de les nostresemocions educant-les.

Tots volem sentir-nos béI avui sabem com aprendre a sentir-se millor i d’una forma més propor-cionada i adequada a la realitat.Generalment quan ens sentim ma-lament quasi sempre és despropor-cionat a la realitat , ens sentim ex-cessivament malament massesmoments de la vida.

I com ho fem de fer per sentir-nos millor?Hem d’aprendre a viure.

I com s’aprèn a viure?En el sentit de percebre la realitatd’una forma més adequada, mésproporcionada. En general tots sombastant mal pensats.

I això ens ve de la prehistòria.Sí. Avui sentim igual que fa 6.000anys. L’home ha evolucionat molt

i e n m o l t s a s p e c t e s(tecnològicament, socialment...),però emocionalment hem evolu-cionat ben poc.Les pors ens dominen igual ara quea la prehistòria, l’únic que ha can-viat és a què li tens por (abans eraa un depredador i ara a que l’aviócaigui!). Tenim la percepció de lavida ara igual que abans.Ara ens preocupen el bulling o laviolència domèstica però no posemmesures preventives.

Com?Està clarament demostrat que unbon programa d’educació emocio-nal pot prevenir no només elbowling, els trastorns alimentariso l’agresivitat sinó la primera causade mortalitat en aquest país en per-sones entre 16 i 45 anys; el suïcidi.Parlem de que programes per a lamillora integral de la persona evitenmolts problemes, perquè si la per-sona es sent millor, té major autoes-tima , pensa més i millor ,es saprelacionar amb els demés i és mésfeliç és menys propensa a patirqualsevol patologia o transtornmental.

Llavors no ho entenc. Si això fun-ciona, per què no s’aplica? Quèens ho impedeix?El primer és que les novetats a lespersones ens costen d’acceptar. Se-gon, qui comença?. Tercer, el adultsno en sabem. Personalment pensoque s’ha de començar des de la fa-mília i l’escola. L’administració o elgovern no s’implicarà fins que lasocietat ho reclami.

És molt desconegut aquest tema?Sí, però cada cop es parla més per-què es veu que moltes coses norutllen. L’escola cada cop està méslluny de la seva funció principal,preparar homes per al futur. Calreplantejar-se la funció de l’escola.Els humans sempre ens hem moguta través del benefici més immediat,d’aquí els problemes ecològics quetenim. Amb això és el mateix, quanaquest tema doni vots , quan lasocietat ho demani i doni vots, esfarà.

Sembla que això de pensar bé noés fàcil?Fa molt que ens hem adonat, jaEpitet va dir per allà l’any 1900 “elque ens afecta no és el que enspassa sinó el que pensem del queens passa”.Hem de vigilar el que pensem delque ens passa i també del que noens passa. Per exemple, si pensemen terme de gelosia o enveja, és

una manera malsana de pensar ,hem de canviar-ho per una mane-ra més adequada.

Una quotidianetat.Una que passa cada dia a tots elsdomicilis de Barcelona i rodalies“nen recull les sabatilles del men-jador!, “cada dia el mateix”. Et so-na?

Sí, molt.Passa tots els dies a la majoria deles llars on hi ha nens entre 6 i 30anys. I passa saps des de quan?

No.Des que existeixen les sabatilles!.I sempre diem el mateix i ens en-fadem pel mateix.

Què hem de fer llavors?Dir les coses d’una manera dife-rent. Encara no ens hem adonatque dir 10 anys seguits el mateixcada dia no ha canviat res, les sa-batilles segueixen al menjador. Po-dem parlar més des del propi sen-

timent, sense culpabilitzar, que noporta en lloc.Per exemple?“no em fas sentir bé quan veig lesteves sabatilles al mig del menja-dor, em faries un favor si lesendrecessis”

L’estrès, és un mal de la nostraera?

Sovint confonem la causa ambl’efecte. La gent diu “estemest ress at s” i no, “es tempressionats”.Tots tenim unes pressions internesi unes externes. És necessari lapressió per fer coses, estar actiu,tenir “marxeta”.Però a vegades no controlemaquesta pressió i fa que ens sentimmalament, amb somatitzacions(mals de cap, de panxa, insomni..)provocant llavors l’estrès, que ésuna conseqüència. L’ estrès és unamanifestació d’una pressió no con-trolada. Quan ens pot més la pres-sió interna o externa o les dues,estem estressats.

Per què és tant bo fer esport oexercici físic en l’educació d’unnen?I d’un adult!. Té efectes balsàmicsdes del punt de vista emocional,està demostrada la seva eficàcia al’hora de produir benestar emo-cional.

Comunicar-se bé és important?Fixa’t bé, si parles d’una maneraadequada (sense jutjar als altres)acabes pensant d’una maneraadequada. Som el que practiquem.Ara, però, l’imprescindible ésensenyar empatia.

Per què?Perquè és el que ens ajuda a frenarl’egoisme (només deixo de pensaren les meves necessitats quan co-menço a pensar en les de l’altre).És una forma de pensar molt méscoherent i que ens ajuda a contro-lar l’agresivitat, consustancial enl’ésser humà.

Vivim una época de sobreprotec-ció sobre els nostres infants?Sí. Hem de saber que fer contental nano ens fa contents a nosaltres.Però és una camí equivocat (el delbenefici immediat). Avui dia,com que ens fa feliços veure feliçal fill, doncs li donem tot el quevol, i a més podem fer-ho ! . Peròaixò no els convé, el que convé ésfer l’esforç per sentir-se bé.

Què hem de fer els pares?L’esforç que hem de fer els paresés el de no donar-los tot el que ensdemanen perquè em ve de gustveure’l somriure, és un error terri-ble.No hem d’oblidar que volem for-mar un fill perquè sigui feliç, edu-car-lo per tenir les eines per anarfeliç per la vida, però amb la so-breprotecció el que li estem ensen-yant és que “sóc feliç quan tinc elque vull, ara i aquí”.

I com acaba la història?Aquest nens acaben amb una pocatolerància a la frustració, a la ne-gativa i a que les coses no són comells volen. Els eduquem perquèpensin “la vida ha de ser com jovulgui i si no, no ho suporto” illavors per ells és insuportable quela mare li faci apagar la play o latele.

L’educació emocional pot prevenir elbulling, l’angoixa o el suïcidi

VA D’EDUCACIÓ

Dr. Ferran Salmurri Psicòleg clínic

L’empatia ensajuda a frenarl’egoisme

L’estrès és unamanifestaciód’una pressió nocontrolada

Ferran Salmurri i Cristina Gutiérrez

L’estat emocionalde professors ialumnes estanmolt lligats


11


Vostè ha viscut 30 anys a l’Àfrica.Necessita la natura a prop?Molt. La naturalesa em dónaforces i justifica la meva vida.

Potser no tots ens n’adonem,però creu que totes les personesnecessiten la natura a prop?I tant, l’home és un animal de lanatura i per això la necessita. Lacultura no és res més que unproducte de la natura.

I per què estem tan lluny de lanatura ara?Perquè la cultura ha creat unanova visió de la natura, pràctica iallunyada de les seves fonts.

Què podem fer per apropar elsnens a la natura?Això que feu vosaltres, explicarque la natura és la nostra mare,que els animals són els nostresgermans i que hem que conèixertot això per poder viure enharmonia amb l’entorn.

Ens trobem avui dia, a la nostragranja escola, que prop del 70%de les escoles no volen sortirquan plou. Què en pensa?Que és un camí erroni, que ésveure la natura com un enemicquan la natura ets tu mateix.Nosaltres som natura.Però hi ha por que es constipin.La pluja no constipa. He viscut 30anys a l’Àfrica amb pluja i no m’heconstipat mai! Avui dia són florsd’estufa. Quan plogui, que es posinl’ impermeable i a l carrer!

A l’Àfrica plovia molt?Tot el dia, allà la pluja és normali anàvem sense impermeable.

I no és mullava ?Sí, però és igual, després s’assecava. La pluja no és cap problema. Totsels investigadors van per la plujacom aquell qui va pel sol.

Creu que les escoles hauriend’estar més en contacte amb lanatura?Sí. Els nanos han d’estar encontacte amb la natura i calensenyar-los a observar-la. Sidibuixes observes, si observesconeixes, i si coneixes estimes.Dibuixar la natura és bàsic.

S’ha perdut l’hàbit de dibuixarla natura?A Espanya, sí.

A altres països no?A Anglaterra, Alemanya, EstatUnits, Suïssa, Japó, no. A launiversitat d’Oxford, tots elsbiòlegs, tots, saben dibuixar, és

una condició imprescindible perser professor. Heu de cultivar eldibuix natural, i si els nanos hofan malament és igual, ja ho faranbé.

I a Catalunya?Estic molt enfadat de com escontempla l’educació naturalística.Tu te’n vas al British Museum d’Artde Londres i veuràs a tota lacanalla, tota, amb la llibretadibuixant. Te’n vas al zoo deLondres i tots amb la llibreta. Almuseu britànic de CiènciesNaturals, i tots també amb lallibreta. Aquí, res de res. Al zoode Barcelona, per exemple, veusels nens cridant i tirant pedres!

Com etòleg estudia la conductadels animals. Quina opinió té dela conducta humana?És una conducta transformada per

la cultura. Estic una mica espantatperquè intentem allunyar-nos delmés bàsic. Presentar a l’home comalgú que no té res a veure amb lanatura ens està fent molt de mal.

Avui dia sabem gaudir de lanatura que ens envolta?No. No en saben perquè no els hohan ensenyat. Això és una de lescoses bàsiques i importants quefeu vosaltres a la granja escola.

I què aconsellaria als pares imares?Que surtin a passejar pel bosc amb

una llibreta i dibuixin una flor,una fulla... coses senzilles. Saps....tots els grans homes han sabutdibuixar.

Què li han ensenyat els primats?Humilitat. I sento molta penaperquè els hem condemnat.

Què els diria als mestres de lesnostres escoles?Els diria que s’han de prendreseriosament la natura, quenosaltres formem part d’aquesta iper tant tot el que fa referència ala relació de l’home amb l’entornés bàsic. I que dibuixar sigui tanimportant com les matemàtiques! Cal que tots, pares, fills i mestrestinguin més interès per la natura.

Si dibuixes observes, si observes coneixes,i si coneixes estimes.

12

La naturalesajustifica lameva vida

Cristina Gutiérrez i Jordi Sabaté i Pi

VA D’EDUCACIÓ

Jordi Sabaté i Pi Catedràtic de Psicobiologia i Etologia. Descobridor del Floquet de Neu

A la granjaescola ensenyeuel més bàsic:gaudir de lanatura


ESCOLA DE NATURA A LA 1a INFÀNCIA1 A 3 ANYS - de 8h a 18h.menjar casolà / 2 hores de passeig diarianimals de granja i cavalls, bosc màgic, hort, prats i circuits de psicomotricitat

educació emocional Tel. 93 848 11 25 - web: petitsgrangers.net


¿Como afectan las emociones anuestra salud?Nosotros tenemos una red de mo-léculas que traducen las emocionesen términos químicos, físicos y fi-siológicos y esa red de moléculashace que cuándo tú estás triste, tam-bién estés triste con tu riñón, contu hígado, con tu sistema inmuno-lógico y con todas las células de tucuerpo. Pero cuándo hay alegríatambién todo se alegra, se exalta yse armoniza nuestra red química.

Es decir, las emociones tienen unefecto enorme sobre nuestra salud.

¿Cómo nos afectan a la salud lospequeños disgustos cotidianos?Estos pequeños disgustos se vanacumulando y provocan irritabili-dad afectando al funcionamientodel hígado, de la vesícula biliar, delduodeno, del estómago, de la diges-tión... Todas aquellas cosas que nopodemos digerir emocionalmenteson mucho más graves que las cosas

indigestas des del punto de vista dela alimentación física. Así que losdisgustos cotidianos nos generanindigestión emocional debilitandonuestro corazón.Ahí va el refrán de "por un clavo sepierde una herradura, por una he-rradura un caballo, por un caballose pierde un caballero y por un ca-ballero un reino" si no cuidamoslas pequeñas cosas no tendremoscapacidad para cuidar las mayores.

¿Así pués si no sanamos nuestroconflicto emocional, no sanare-mos nosotros ?No podemos buscar a alguien defuera para echarle la culpa de nues-tros conflictos.Tenemos que mirarnos dentro...eres responsable de tu salud, de tupropia vida. Los fracasos y las difi-cultades también son tus maestros.En la vida habrá sufrimiento y do-lor, y sólo tendrá sentido si lo com-prendemos como la mejor de laslecciones.

Hablemos de adolescentes. ¿Có-mo podemos pasar esta época pa-dres e hijos?

Es cierto que hay un shock genera-cional muy grande. Aconsejo recor-dar que nosotros también fuimosadolescentes y ponernos en sus za-patos, recordando que hacíamoscon nuestros padres, o como ma-nifestábamos nuestra rebeldía.Sólo si nosotros entendiéramos elsignificado profundo de la rebeldíacomo alguien que quiere asumirseen lo personal y dar su nota originalal mundo, sin pretender que tenganque ser como nosotros, evitaríamosmuchos problemas. Hemos de sa-ber que los chicos son únicos, au-ténticos y originales y que vienena dar una nota que nadie más queellos dará en este mundo.

¿Cómo afecta el enamoramientoa nuestro cuerpo?Ah! El enamoramiento es muy bo-nito pero no es amor. El enamora-miento genera dependencia, son

mariposas en el estómago, hay quevivirlo... pero después hay quetransformarlo en amor, porque elgenuino amor no es aquello quegenera dependencia sino aquelloque te libera, y si algo te libera tehace más ser tu mismo y te alejadel mundo de la dependencia.

¿Qué consejos nos daría para en-contrar el equilibrio emocional?Ser tu mismo, no debes intentar serni como Buda ni como Jesús, nicomo Napoleón. Cuando eresúnico, única, cuando eres lo queeres, eres auténtica, eres irrepetible,y tienes la felicidad de aportar almundo la nota que le falta para sercompleto, estas en equilibrio. Y re-cuerda siempre que este mundo noseria completo sin ti.

¿Porque a veces hay necesidad degustar a los demás?Eso es un conflicto de identidad. Elafán de reconocimiento te lleva atu propia negación.Cuando no estás bien contigo bus-cas estar bien con el mundo.

Las emociones tienen un efecto enormesobre nuestra salud

VA D’EDUCACIÓ

Dr. Jorge Carvajal Médico

Míriam Bilbeny, Jorge Carvajal, Raquel Ortiz i Alba Bellvehi

Estar triste afectaa tu riñón, a tuhígado y a tusistemainmunológico

Entrevista relitzada per Míriam Bilbeny,Raquel Ortiz i Alba Bellvehi

Com ens ajuda l'esport en l'educaciódels nostres fills i filles?.Ens ajuda de 2 maneres; per unabanda la purament física, ja que avuidia els nens tenen massa comoditatsi el fet de fer esport fa que es compensila falta d'activitat física.Per una altra banda, i que per mi ésla més important, és que l'esport elsensenya la competitivitat, el sabertreballar en equip, l'hàbit d'esforçar-se, el saber perdre i seguir endavantesforçant-se més. Els ensenya a teniral cap alguna cosa més que la tele oels estudis.

Dius que és important fer esportdes de petits, perquè?Si estàs esquiant i fa fred, entens ques'ha de passar fred per esquiar; si favent no passa res ni t'espantes perquèdes de molt petit ja has après que espot navegar amb vent; i si et donen

"patades" al futbol també saps queper molt que no t'agradi has de seguirjugant. Si comences més tard, a laprimera "patada" dius "ui, ui això noés lo meu". Des de petits ellscomencen a entendre el bo i el dolentde l'esport i acceptar el sacrifici quecomporta.

Quins sacrificis?El fet d'esforçar-se és un sacrifici. Elmatinar cada cap de setmana per anara jugar quan pots seguir dormintcosta, però si de petit has viscut quetota la teva família ho fa i és el normal,quan arribes als 12 anys et semblaràfàcil aixecar-te aviat per esquiar opassar fred navegant. Si comencestard aquest component de sacrificicosta molt més d'entendre.

Quina diferència creus que hi haentre l'esport individual i el d'equip?Cadascú té les seves particularitats.L'individual està més reconegut peròno pots fallar mai. En el d'equip estàsarropat per un grup, la càrrega defeina es distribueix força entre tots itu et pots permetre el luxe d'un cert

respir.L'esport individual és molt més duri sacrificat , i l'esport d'equip ajuda aentrendre el sentit de treball de lavida, on no pots fallar per tal que totl'equip guanyi i que de gran podràsextrapolar a la vida laboral.Jo personalment, que he estatesportista solitari, crec que l'esportd'equip és més formatiu i més en elmón actual on sembla que els nensvolen ser populars o ídols. El treballaren equip ens ajuda a educar-los a mésd'ampliar el seu cercle d'amistats,aconseguint així que tingui altresgrups d'amics a més dels de l'escola.

És molt més dur l’esport individual.Sí, i el no poder fallar crea moltapressió. He tingut nens i adolescentsdel món del tennis on les sevesfamílies han fet veritables inversionsen ells i elles. Aquests nens coneixiende la inversió familiar i cada cop quejugaven sabien tot el que hi havia aldarrera, la qual cosa els generavamolta pressió i por, fins a arribarsovint a l'abandó. L'esport individualgenera molta pressió i per això no

l’aconsello en la fase molt infantil.(fins als tretze anys).Quins són els nens que acabendestacant i quins els queabandonen?Els pares influeixen molt, moltíssim.Hi ha un tipus de pare al que li famolta il·lusió que el seu fill/a arribi aser allò que ell no va arribar a ser,traslladant aquesta il.lusió en el seufill o filla. Aquests pares fiquen moltapressió i contribueixen fàcilment aque el nen abandoni en qualsevolmoment. Després hi ha el pare"pasota", que quasi ni se n'adona queel seu fill/a està fent una activitatesportiva però que al finalpossiblement aquest nen arribarà méslluny perquè s'ha hagut d’espavilarmés i des de ben petit. Crec que coma pare cal implicar-se però amb peusde plom per no passar-se del límit.

La societat no es prou competitivaperquè a sobre els nens competeixinmés?Crec que la competició esportiva etprepara i t'entrena per una altracompetició, la de la vida. Jo ho he

viscut en el dia a dia, hi ha personesque davant un mínim problema esderrumben i els costa aixecar-se.L'esport t'ensenya a caure i a aixecar-te, a tornar a caure i a tornar-te aaixecar. Crec que en general pequemmés d' una nefasta falta decompetitivitat sana que d'un excés.

I a tu, què t'ha aportat?M'ha aportat molta confiança en mimateix, que és molt important quancal afrontar un problema... moltesvegades em dic, si vaig arribar allà,també puc arribar a solucionar això.

La competició esportiva et prepara peruna altra competició, la de la vida

Dr. José Luís Doreste Metge i campió olímpic de vela

L’esport reforça lateva personalitati la seguretat entu mateix

Entrevista relitzada perCristina Gutiérrez

José Luís Doreste

13


ELS MITJANS DE COMUNICACIÓens recolzen en la nostra lluita per l’educació

Dues iniciatives de La Fundacióper què l’anglès sigui un idiomaútil per als infants

·Agermanament entre escoles britàniques i catalanes·Colònies escolars en anglès sense cap cost addicional

Campus esportiu d’alt rendiment ambactivitats per a la millora dels resultatsEducació Emocional per a infants i joves esportistes

Tots sabem de la importància de lesemocions i del que sentim a l’hora debuscar un rendiment esportiu.Quantes vegades un sentimentd’equip, de creure’s capaç, de que “sípodem” ha estat determinant perguanyar o perdre?Els últims anys grans coachs com araPep Guardiola o Xavi Pascual hanintroduït la intel·ligència emocionalen la manera de fer dels grans equips,però perquè no introduir-ho tambéens els nens i joves?Per què negar-los aquesta formacióque els pots canviar la percepció deles coses, i per sobre de tot lapercepció de si mateixos i del quepoden arribar a ser o fer?

Vine a la nostra Fundació a fer el teuCampus, vosaltres us encarregueudels cossos i la tècnica... i nosaltresde les ments !

La intenció de la Fundació és que l’educacióemocional formi part de la formació dels futursmestres. Durant uns dies experimentaran quèés la consciència i l’autoregulació emocional i

faran pràctiques amb nens d’infantil ambl’objectiu de que interioritzin aquest gran recursque els serà útil en la seva professió.(Més informació al web lagranja.cat)

Stage de 3 dies per als futurs mestres,per potenciar l’educació emocionali la creativitat

14

Canal Català Vallès Orientalfent un reportatgeals Petits Grangers27 de gener de 2011

El projecte “Petits Grangers”(escola de natura per a nens d’un i dos anys)

La nostra Escola de Natura per a nens d’un i dosanys és un projecte innovador que la Fundació voldonar a conèixer perquè podem demostrar quees pot treballar l’educació emocional amb nensmolt petits. El resultat del nostre sistema educatiuaconsegueix assolir objectius com la fortalesainterior, l’autonomia personal o l’autoestima delsnostres alumnes. Part del nostre sistema educatiu

és l’experimentació i vivència de tots els conceptesque ensenyem, motiu pel qual els nens i nenesPetits Grangers surten cada dia a fer un passeigde 2 o 3 hores (cada dia... plogui, nevi o faci sol !).En aquest passeig a la natura visitem el bosc, l’hort,els animals de granja, els circuits de psicomotricitatal bosc o muntem a cavall o en carro.(Més informació al web lagranja.cat)

La Vanguardia SuplementosReportatge sobre educació emocional1 de gener de 2011

VOTVfent un reportatgea La Granja18 de gener de 2011

Trobareu totes les entrevistes, reportatges i videos a www.lagranja.cat

VA D’EDUCACIÓ

15

Entrevistes del Va d’educació, no publicades en aquest especial

Mercè CompanyEscriptora (nº1)

Joan Carles NavarroJugador de bàsquet (nº1)

Nona AsensioCompany Exalumne (nº1)

Julio TenaMonitor (nº1)

Tortell PoltronaPallasso (nº1)

Asha MiróPresentadora (nº1)

Ignasi CasalsDirector d’escola (nº2)

LucreciaCantant (nº2)

Beatriz Ferrer SalatCampiona olímpica de doma (nº2)

Dra. Montse Domènech(nº3) Metge

Xesco EsparEntrenador ‘Handbol (nº3)

Dra. Mª Lluïsa FerrerósDoctora (nº4)

Toni MunnéRestaurador corporal (nº4)

Oriol ArtiguesMonitor (nº4)

Alfred Rodríguez PicóMeteoròleg (nº4)

Ernest MaragallEx conseller d’educació (nº5)

Enric MasllorensDirector d’escola (nº5)

Antoni BassasPeriodista (nº5)

Mònica TerribasPeriodista (nº6)

Martí BoadaDr. en ciències ambientals (nº6)

Roberto DueñasJugador de bàsquet (nº7)

Ferran AdriàCuiner (nº7)

Dr. Jordi RoyoPsicòleg (nº8)

Joan Rigol i RoigExpresident del parlament(nº8)

Jordi PujolExpresident de la Generalitat (nº9)

Xaro MariscalMestre (nº9)

Per aquest número especial hem fet una selecció de les entrevistes que hem cregut mésrepresentatives. No oblidem però a totes les persones que han anat apareixent númerorere número. Des d’aquí us volem donar el nostre sincer agraïment.Moltíssimes gràcies per la vostra col·laboració, sense vosaltres no hagués estat possiblearribar fins aquí.

Trobareu totes aquestes entrevistes al nostre web www.vadeducacio.como a www.lagranja.cat (dins de publicacions).


Com a pare i com a representantd’un club esportiu, com ésd’important l’esport en l’educaciód’un nen o d’una nena?Això és un tema del que en parlosovint a casa i al Barça, perquè pensoque juntament amb l’escola i la fa-mília, l’esport és basic en l’educaciója que permet que un nano conegui altres nens que fan el mateix peròtreballant en equip, que tingui unamotivació extra que el farà sentir béamb ell mateix i que s’haurà d’esforçar molt perquè li surtin béles coses. Tu pots anar a l’escola,aprendre alguna cosa i memoritzar-la, però en l’ esport això no serveix,l’esport és viu en el dia a dia, s’ ex-perimenta i és on més s’ interioritzala cultura de l’esforç, causa bàsicaperquè un esportista tingui èxit.

Tu vas fer esport de petit? Que etva aportar a nivell de fortalesa in-terior?Crec que l’esport fa que descobreixisunes parts de la vida (com les dro-gues, la nit o l’alcohol), molt més

tard, sovint amb la maduresa neces-sària per saber gestionar-la adequa-dament. Per altra banda ambl’esport et dones conte que no estàssol al món i que has d’aprendre atriar la gent del teu costat per arribara l’èxit ja que en l’esport no pots serindividualista.Jo sempre comento als pares que elsseus fills han de fer dos esports, und’individual i un altre d’equip. I quanarribin als 14 o 15 anys, que deci-deixin quin trien. Però han de ferels dos perquè així sabran el que ésviure sol un esforç i viure’l ambequip.

Què passa quan tens un fill al queno li agrada fer esport?Això no existeix, això passa quanels pares no fan esport. Al final elque fan els nens és imitar el que fanels pares.És quan són petits (4, 5 anys) quans’ha de començar a treballar-ho i sidesprés quan tinguin 16 anys i veginque no progressen ho deixen, nopassa res, ja han interioritzat l’esporten el seu cos com una necessitat.No hi ha nens que no els agradi feresport, hi ha pares que no ensenyenals seus fills a fer esport.

Per al Barça és important utilitzartècniques d’educació emocionalen els seus equips, perquè les feuservir?Sí, és necessari. Pensa que parlem

d’uns nens (com Guardiola, Messio Iniesta) que han estat seleccionatsper poder jugar en un dels millorsequips del món. Aquestes tècniquessón molt importants per ajudar-nosa explicar a aquests nens que nomésel fet d’haver estat escollits, ja és unasort perquè tenen unes condicionsinnates, però que han de treballaral 100% sempre.A la Masia se’ls ensenya que tot s’hade fer al 100%, també les mates, lesnaturals o cada entrenament. Elsensenyem a estar motivats no perser estrelles, sinó per ser el millorque puguin arribar a ser.I quan arriben a professionals lesprioritats canvien ja que els dinersno els motiven ni tampoc un futuren un equip millor perquè ja estanen un dels millors clubs. Aquí és onaquestes tècniques ens segueixenajudant per aconseguir que siguinun equip, i no només en 1 o 2 partitssinó sempre i cada dia i a cada en-trenament.El Barça té els valors de la humilitatbarrejat amb l’esforç continu i el dedonar bon exemple. Han de ser unexemple perquè si ells fan una cosamal feta molta gent els observa i elsimitarà. A vegades un jugador noarriba a un equip com el Barça per-què aquesta és una responsabilitatque no pot arribar a assumir.

És cert, el Barça em serveixd’exemple a mi i molts companys

per parlar amb els meus alumnesde valors com la humiliatEl director de la Masia una de lescoses que ensenya als nens és quesi marquen un gol ho celebrin ambpoc entusiasme, si guanyen el partitque saludin a l’equip contrari i queno comencin a presumir, i que siperden que no s’enfonsin que hihaurà una altra oportunitat.

Si aquests nens i també els juga-dors professionals del Barça tenenla sort de rebre formació en edu-cació emocional per treure el mi-llor d’ells, per què això no es potfer amb tots els altres nens? nensd’altres clubs de Catalunya perexemple.Un club no comença amb un entre-nador, sinó amb un president queel que ell pensa i vol és el que trans-met a la organització. Ja fa anys quepensem que això és el millor perl’esport i en Pep coincideix amb elseu projecte amb el del Barça. Estemintentant comunicar el que en Pepfa a la resta del club.

C a l d r i a c o m u n i c a r c o ml’intel·ligència emocional ha ajudatal Barça en els resultats que acon-segueix.El Barça ha tingut aquests últimsanys una Masia de jugadors que hananat jugant i que ara tothom en par-la, però fa trenta anys que existeix.Els últims 5 anys hem creat, sensevoler, una Masia d’entrenadors i decoachs. Molts d’aquests entrenadorsque el Barça ha format estan a altresequips, i estan exportant el que hanaprès aquí.Gràcies a en Pep hi ha molta gentque mostra interès en conèixer elnostre model i l’ està seguint perquèfunciona. En Pep no està sol, hi ha un equip impressionant al seu vol-tant, un equip que pensa el mateix,que estan tots a una i que tenen lescoses molt clares (Tito Vilanova,Guillermo Amor, Albert Puig, Al-

bert Valentí, etc). Si aquestes tècni-ques són el futur, potser el Barçaalgun dia es planteja fer una Masiao una universitat de coachs. En Pepés un entrenador que posa per da-vant la part emocional a la part es-portiva, hi ha pocs entrenadors així.

Què passaria si a l’escola primerfossin les emocions i després elsestudis, com fa Guardiola?Milloraria substancialment el poten-cial dels nens i nenes. Veig que avuidia no s’ orienta als joves cap elsseus talents innats, ni família, niescola... cal posar-hi atenció aquí ifer alguna cosa.

A la Masia no els ensenyem a estarmotivats per ser estrelles, sinó per ser elmillor que puguin arribar a ser

16

VA D’EDUCACIÓ

Bartomeu Muñoz Vicepresident del Barça i economista

No hi ha nensque no els agradifer esport, hi hapares que noensenyen alsseus fills a feresport

Edita La Granja, Fundació per a la educacióSta. Maria de Palautordera - Apartat de correus núm 3. 08460Tel.: 93 848 22 77 - Fax: 93 848 22 03 - e-mail: [email protected]ó Sergi García Andrés - sgadisseny - [email protected]ó Cristina Gutiérrez - [email protected] Carles Domènech i Míriam BilbenyFotografies Susanna Gutiérrez, Eva Calduch i Alexandra Borjawww.vadeducacio.com / www.lagranja.catVA D’EDUCACIÓ

En Pep és unentrenador queposa per davantla part emocionala la partesportiva

Bartomeu MuñozVicepresident delBarça i economista.

Edat:Tinc 57 anys.

Lloc de naixement/residència:Vaig néixer i visc aBarcelona.

Casat amb dos fills de9 i 12 anys.

Professió:Soc empresari.

Interessos:M’agradaria que esrepetís el que hapassat aquest any, quenens que el Barça haformat arribin al cimdel món com elsmillors esportistes.L’ important de la vida,per a mi, és estarsatisfet del que fascada dia.

Entrevista realitzada perCristina Gutiérrez i Gemma EspinagosaFotos i transcripció: Alexandra BorjaCristina Gutiérrez i Bartomeu Muñoz


Va d'educacio 10

Documents

Transcript of Va d'educacio 10