UTOPIA I DISTOPIA

Avantguardes Artstiques. Art i Utopia. Llenguatges utpics en l'Art Contemporani.

Isa Fontbona Mola

0. NDEX

1. INTRODUCCI..................................................................................................................... pg. 3

2. UTOPIA................................................................................................................................... pg. 4

2.1 CLASSES D'UTOPIA........................................................................................................... pg. 7

2.2 UNA UTOPIA REALITZADA: LA COMUNITAT ONEIDA DELS E.E.U.U.................. pg. 14

2.3 EL FRACS DE LES UTOPIES........................................................................................ pg. 15

2.4 LES UTOPIES EN L'ACTUALITAT.................................................................................. pg. 16

3. DISTOPIA O ANTIUTOPIA................................................................................................. pg. 17

3.1 ALDOUS HUXLEY. UN MN FELI.............................................................................. pg. 20

3.2 GEORGE ORWELL. 1984.................................................................................................. pg. 22

4. CONCLUSIONS................................................................................................................... pg. 25

5. BIBLIOGRAFIA................................................................................................................... pg. 26

1.INTRODUCCI

Lelecci del tema del meu treball no sha centrat exclusivament en la imatge de la utopia, i tampoc en la seva vessant pictrica, sin que el que he prets amb aquest ha estat mostrar la tensi existent entre la utopia i la distopia, centrat el meu inters sobretot en aquesta darrera; mostrant el contrast latent entre les dues per mitj doncs, dobres literries i filosfiques. Aix doncs, la vessant artstica, si s que d'ella n'excloem l'art literari, ha quedat substituda en aquest treball per a la vessant ms terica, tant portada a terme a mans de filsofs, com a mans de novellistes que certament, partint d'una crtica social, acabaren duent a terme una construcci social a la que cada vegada ens anem apropant ms.

2.UTOPIA

Utopia s el lloc que encara no existeix o, per contra, s el lloc que no existir mai?

Certament es fa difcil parlar dun nic model dutopia, un patr, ja que hi ha distintes essncies.

En alguns casos, el concepte d'utopia s interpretat com a no-lloc, aquell lloc que no existeix. Aix ens aporta a entendre-la com a un ideal irrealitzable. Per a altres, al seu torn, s doncs, la visi oposada a la realitat, per no pas inevitablement irrealitzable. Cal tenir en compte per, que la utopia sextreu forosament dall que existeix, la constitum via la realitat.

En contraposici a aquells que parlen de la utopia com a quelcom irrealitzable, Lamartine defensa que Molts cops les utopies no sn altra cosa que veritats prematures. (Riera i Tubols 109)

Tamb s'ha parlat d'utopia com a un lloc idllic al qual cal anar a cercar, sovint presentada en forma dilla. Aix ens fa pensar en la incidncia que va tenir el fet de la Descoberta dAmrica al 1492 per part dels europeus, una porta dentrada a una nova cultura, a una nova esperana.

Certament, la utopia es troba sempre entre la possibilitat i la impossibilitat.

Alguns, la consideren com a fruit de la nostlgia per a un parads perdut. Cosa que ens fa pensar en Plat, en relaci a lEdat dels dus o a lAtenes esplendorosa, prvia a les guerres; tamb amb el cristianisme...

La utopia vol ser massa perfecta i, doncs, en la recerca de la perfecci soblida dun fet cabdal: la mesquinesa, la limitaci, la finitud dels homes (i dones) als quals va adreada aix doncs La utopia noms pot triomfar (parcialment) si en considerem la seva relativitat i la nostra finitud. Per, s aleshores una utopia? En alguns casos doncs, la utopia vol ser tan perfecta que oblida la limitaci de lhome, i s quelcom a tenir en compte si realment es cerca la realitzaci d'aquesta, s a dir, si realment es cerca transformar la societat amb l'esperana d'un futur millor. s aquesta esperana cap a un futur millor de la qual parla J. M. Castellet, en relaci a Marcuse, considerant que La fidelitat a la utopia sexplica com un exercici crtic continuat a travs de la qual la realitat actual ve projectada cap al futur.

Aix doncs, hem dentendre les utopies com a societats generades a partir de la voluntat de lhome, no per designi div, en tant que no sn ms que associacions voluntries dindividus que volen viure de forma diferent a lactual per ser felios. El problema rau en el moment que neixen fills, aquests ja no tenen lopci descollir si volen un mn diferent al real per generar una utopia, sin que ja es troben sotmesos a la prpia utopia. En aquest tipus d'utopies, el que trobem sn societats felices en qu els homes sn governats racionalment, porten una vida doci i dabundncia i actuen com a subjectes altament morals i alhora felios. El que trobem a les utopies s: un gran legislador que dna lleis justes i eternes, i una promesa de plenitud per al grup descollits que, lluny del mn executen els designis dun savi. I s que En les utopies tot est perfectament ben reglamentat, dirigit i geometritzat. D'aquesta manera, la utopia s el reflex dun estil de vida, s una forma de convivncia basada en principis morals.

En tots els casos les utopies poltico-religioses sn expressions duna societat dels purs i justos, que es revelen en contra el mn impur i injust. Clarament doncs, d'acord amb les paraules d'Alcoberro, Per a lutopia lordre social establert s, en realitat, un desordre que cal superar. [...]Les utopies mostren el gran pessimisme respecte al present que es contrasta via una stira- amb un futur suposadament perfecte [...] Les utopies ens serveixen per copsar les angoixes i les pors de lpoca en qu foren escrites . La utopia doncs,ens parla dun present mancat, que necessita proposar-se somnis de la ra per a continuar pensant amb optimisme envers el futur i per a suportar la misria del present i sobretot expressar la impotncia de la racionalitat per superar tant de desgavell.

Podem entendre la utopia com a una tendncia histrica que creu que la histria arribar a un final perfecte. Daquesta manera lutopia s entesa com a una mena dherncia de la profecia, separant-se daquesta en tant que a ms de provenir dun sser div, s fruit de la ra. Riera i Tubols defensa que si la utopia sarribs a assolir, aix comportaria el fi de la histria. I s que un cop la fita s aconseguida, ja no hi ha res a fer.

Se li han concedit histricament, a la utopia tres funcions: lheurstica, convertir la utopia en una hiptesi de recerca; la crtica, criticar la present societat intolerable, i la prctica, incitar a lacci i prefigurar el dem.

No podem oblidar el fet que algunes de les utopies shan intentat portar a terme per mitj de la fora.

2.1 CLASSES D'UTOPIA

Generalment la classificaci d'utopies engloba cinc classes. En primer lloc trobem les utopies poltiques,el mxim exponent de les quals s Plat, el qual, presenta la descripci d'un estat ideal fonamentat amb la justcia. Aquestes utopies s'entenen com a exemples a seguir per a incitar a nous canvis. En segent lloc trobem a les utopies religioses, encapalades sobretot per Agust d'Hipona amb el seu La civitas Dei, on el que es fa s descriure un imperi espiritual basat en l'amor de Du.

Tamb trobem la utopia cientfica, amb la Nova Atlantis de Francis Bacon; la utopia social, al capdavant de la qual trobem a Campanella, amb La ciutat del sol. El socialisme utpic s tamb una vessant de la utopia, caracteritzat sobretot per: Saint-Simon, Sismondi, Fourier, Owen, Cabet, Blanqui, Louis Blanc, Proudhon, Bakunin...

2.1.1 PLAT. LA REPBLICA, LES LLEIS, TIMEU I CRITIES

La filosofia poltica de Plat es centra en pensar un Estat ideal.

A La Repblica, Plat ens parla com a filsof, pensant en la utopia que descriu com a una utopia irrealitzable. Descriu la creaci dun Estat ideal.

Plat considera que lhome en tant que individu, s dbil, i que per aquesta ra cal lassociaci entre homes, tot donant lloc a un Estat. Per tal que aquest esdevingui ideal, cal que estigui regit pels individus ms capacitats, el savis, els filsofs-rei. D'aquesta manera, Plat divideix lestat en tres estaments: els governants filsofs-reis-savis (poder), els quals han de preocupar-se per la forma correcta en la que han de viure els ciutadans; els guardians/guerrers (valor), els quals socupen de la defensa de lEstat, i finalment els altres ciutadans (artesans, comercials, pagesos...) els quals asseguren les provisions ala comunitat.

En aquest Estat ideal, leducaci n's la base, constituda bsicament per: poesia, msica, gimnstica, matemtiques, astronomia, harmonia, dialctica...

Plat defensa labolici de la propietat privada, alhora que tamb defensa que tant les dones, com els fills com a bns pblics.

Considera que la justcia ha destar regida per lharmonia.

Plat conforma aquesta societat com a somni dun estat fort desprs de la decadncia provocada per la guerra del Pelopons. All que erigeix per, rere el mur de felicitat collectiva, educaci pblica, coexistncia entre estaments... no s ms que un estat totalitari.

Pel que fa a Les Lleis, Plat parla com a filsof-rei, pensant doncs la utopia com a quelcom realitzable. Plat parla de la creaci dun Estat ideal, per en aquest cas ja no parteix dun governant ideal, sin que el que fa s defensar la regulaci de lEstat per mitj de les lleis. s d'aquesta manera que el pes de la coherncia de la societat rau en la legislaci, en una legislaci ideal. Assolint aix un potent control tant en l'mbit religis, com en l'mbit poltic o educatiu.

En el cas dels dilegs de El Timeu i el Crities, Plat argumenta el seu relat sobre la utopia tenint en ment a la seva Atenes, contraposada a l'Atlntida. Plat defensar el retorn a la mtica Atenes front la poderosa i desmesurada Atlntida.

En el cas daquesta utopia el que es pretn no s cercar en el progrs la utopia, ans al contrari, s un desig a retornar a la perfecci. s una utopia basada en ledat dor perduda.

2.1.2 THOMAS MORE. UTOPIA

L'obra per la qual fem esment a More, no s cap altra que la seva titulada Utopia, del 1516. Aquesta s doncs, influncia per part de Plat i per l'esperana, fruit dels descobriments de finals del segle XV i principis de segles XVI, el descobriment dAmrica.

Pel que fa a la influncia de Plat trobem: la escriptura en dileg, en la primera part del llibre, el tema de quin ha de ser el lloc dels savis a la repblica, la qesti sobre l'abolici de la propietat privada. Tamb trobem la influncia de la tradici del dret natural, en tant que es reivindica que pel sol fet d'sser ssers humans ja tenim uns drets.

Els orgens de l'obra sn fruit del desacord de More amb les lnies de la transformaci social de la seva poca.

Aquest presentar la societat utpica situada en una illa, en forma de mitja lluna envoltada de muntanyes i mar, protegida de la resta del mn. El fet que sigui una illa ens permet pensar en un territori concret, en un viatge imaginari, i certament, la influncia i les esperances dipositades en el descobriment d'Amrica.

Aquest llibre presenta una clara distinci formal, en primer lloc, al primer llibre, trobem una crtica social a lAnglaterra del moment; mentre que al segon llibre, trobem lexplicaci de lilla Utopia, contraposada a Anglaterra, s doncs, l'alternativa radical a la societat en qu es troba.

More no ens explica com podem arribar a una societat com la descrita, per aix no desacredita la possibilitat de viabilitat.

Com hem dentendre doncs la utopia de More? Hem de tenir en compte que realment les utopies no eren formulades com a projecte poltic a realitzar, sin com a una ficci moralitzant. Si a la ficci moralitzant li traiem la utopia, aleshores all moralitzant sesvaeix. La fora moralitzant noms t lloc en la mesura que es pot realitzar, si no es pot realitzar no influncia. Cal interpretar la utopia de More com a cam oblic a partir del qual sens permet incidir en la poltica. La utopia ens diu una gran mentida, per a partir daquesta ens diu una gran veritat; el mn est dominat per la follia.

La utopia s doncs, en aquest cas, una orientaci cap a un horitz didealitat, aquest horitz ha dsser ents com a meta canviant.

A Utopia, igual que a les obres de Plat, trobem un seguit delements totalitaris: enquadrament de la poblaci en un sistema numeral rgid, procediments arbitraris per mantenir el repartiment del poder, treball obligatori per a tothom, manca de llibertat sexual (matrimoni obligatori), economia estatitzada (distribuci dels bns segons les necessitats familiars pels magatzems imperials).

More considera que moltes de les coses que defensa el savi Hytlodeu, aquell que ha viatjat i ha conegut Utopia sn absurdes, de fet ell mateix ja diu: ...declaro obertament que en la repblica dels utopians hi ha moltes coses que jo en veritat desitjaria, ms que no pas podria esperar, que fossin aplicades a les nostres ciutats.

Cal destacar que More fou condemnat a mort per oposar-se a la poltica del rei Enriv VIII. I s que la seva obra parla per si mateixa...

2.1.3 FRANCIS BACON. NOVA ATLANTIS

Francis Bacon destaca en la seva aportaci sobre el concepte d'utopia via la seva obra: Nova Atlantis, aquesta s una utopia un tant peculiar, en tant que aquesta s basada en la nova cincia.

No podem deixar de banda la influncia de Plat i More en la conformaci d'aquesta utopia.

La utopia s'inicia amb l'arribada duns nufrags a lilla Bensalem, on hi ha una comunitat cristiana, aquesta illa s descrita com si fos un parads.

El fonament d'aquesta utopia es basada en el domini de la naturalesa, tal i com diu Riera i Tubols, aquesta societat ideal (utpica), la de Bensalem, ser la nostra si seguim el cam de laplicaci a ultrana del coneixement de la naturalesa. s a dir, la felicitat com a fita final del domini de la Natura.

2.1.4 CAMPANELLA. LA CIUTAT DEL SOL

La ciutat del sol, fou l'obra que Campanella va escriure al 1602. En aquest cas utpic, la idea central gira entorn a una organitzaci ms productiva. Aix es fa latent amb la contundent rellevncia que es dna a les realitats econmiques, tot i aix el resultat econmic no s el principal. Campanella cerca un lligam amb Du. El que pretn doncs, s generar una idea dhumanitat unificada, la qual ha darribar a abastar una religi natural, prxima al cristianisme, idea amb la qual Campanella pretn fer reviure el platonisme en el Renaixement.

Nosaltres presentem la nostra repblica no com a donada per Du, sin com a troballa de la ra humana, per tal de demostrar que la veritat evanglica es troba dacord amb la natura.

2.1.5 SAINT SIMON

Novament, Saint-Simon no rebutja la influncia de Plat, i proposa articular la societat per mitj dels savis, del saber.

De a reorganisation de la socit europenne, ou de la ncessit des moyens de rassambler les peuples de lEurope en un seul corps politique, en conservant chacun son indpendance nationale

Aquest establ un sistema molt exigent, al veure que aquest no influenci damunt de la societat actual, decid rebaixar les exigncies.

Saint-Simon exalt lindustrialisme, el maquinisme i la tecno-cincia. Defensava un industrialisme socialista: mxima felicitat possible per la classe ms desvalguda. Pretenia enderrocar el poder aristocrtic i de lEsglsia, encara que defensava el poder de la burgesia.

Defensava una estructura social fonamentada en la pau. I considerava que els cientfics i els tcnics eren qui examinaven i ponderaven; tot i aix, aquells que executen el poder sn els empresaris agrcoles i industrials, i els banquers.

Certament, la nostra societat s fruit del socialisme utpic de Saint-Simon.

2.2 UNA UTOPIA REALITZADA: LA COMUNITAT ONEIDA DELS E.E.U.U.

Oneida s l'intent de ms renom, de portar a terme la utopia a la seva realitzaci. Aquesta va tenir lloc als Estats Units fruit de limpacte generat pel concepte dutopia dEuropa als Estats Units.

Fou fundada per John Humphrey Noyes el 1948, ell fou lautoritat moral dels sistema.

La gran majoria de comunitats creades darrel utpica rebutjaren la industrialitzaci, aquest per no fou un daquests casos, fomentant aix a una potent base econmica. El fonament de la societat utpica dOneida s leducaci. Cosa que comport que molts dels membres de la societat hagueren de marxar daquesta per accedir a les universitats.

La fe hi era latent, es respectaren els drets de la dona mpliament, i sabol la monogmia.

Es seleccionaven les parelles en funci de les condicions fsiques, morals i intellectuals per tal de crear fills excepcionals.

El projecte va patir alteracions a mesura que el seu fundador va anar envellint, les esperances utpiques inicials sanaren enfonsant.

La societat utpica d'Oneida cau al 1879, i pren una nova volada a mans de Pierrepont Burt Noyes, fins a 1940.

Davant daix podem dir que, com assenyala Lockwood, ...amb Noyes fill es produa la dissoluci de la utopia en la mesura que la comunitat sincorporava al mn econmic nord-americ [...]Hom pot constatar, tot i aix, que en el segle XX les visions utpiques van fusionar-se (i diluir-se) amb la societat tradicional, i que en aquest procs perderen trets fonamentals bsics; per tamb que alguna empremta deixaren si ms no una esperana enmig de la bogeria.

2.3 EL FRACS DE LES UTOPIES

Les utopies han fracassat desprs de la caiguda del mur de Berlin (1989)

Segons Isaiah Berlin, les utopies fracassen perqu aquestes sn esttiques, mentre que la societat real s dinmica. La utopia construeix un lmit a la llibertat.

Podem arribar a considerar que les utopies han esdevingut realitzades en la societat actual, les societats del progrs tecnolgic, societats de les quals majoritriament estem insatisfets.

Segons Alcoberro, La utopia s un mn perfecte en que no hi ha cap mena de discussi; tothom marca el mateix pas, no hi ha dissidncia, no es necessiten pactes amb la imperfecci. Les utopies shan daplicar duna manera ntegra i tolerant. Aix en una societat liberal s insuportable [...] La utopia, a ms, s organicista i comunitria, considera la societat com una totalitat i no sadona que en una societat hi ha mltiples contradiccions, interessos contraposats, etc. En aquest sentit les utopies acaben esdevenint formes de simplificaci excessiva de les relacions humanes. En el fons la utopia arranca de la divisi de la societat en dos grups: els savis benefactors, (que sn els autntics coneixedors) i la massa que s seduda pels savis paternalistes.

Aix doncs, noms pot ser perfecta a condici de continuar essent un somni i no embrutar-se amb la vida quotidiana.

2.4 LA UTOPIA EN LACTUALITAT

Segons Sloterdijk, la utopia ha pres un canvi de rumb en relaci amb els seus orgens, ha perdut la seva innocncia. I s que les utopies collectives (les quals foren incls accentuades amb la descoberta de la psicoanlisi, tot desvetllant alhora la incapacitat del nostre inconscient per a salvar-nos), han esdevingut substitudes per a utopies individuals, amb lnica finalitat lxit. s per aquesta ra que segons Sloterdijk les noves utopies no sn ms que els somnis dels perdedors.

3.DISTOPIA o ANTIUTOPIA

si el progrs en qu es basen les modernes utopies noms ha estat constant durant uns quants segles, es pot creure que dem ser sempre millor que avui?

Segons Ramon Alcoberro Sanomena antiutopia o una utopia de dest o, el que s el mateix, a una profecia histrica de caire pessimista.

Podem considerar la distopia com a projecci negativa de la utopia. Constata que aquesta, la utopia no s ms que un cam equivocat. Daquesta manera el que fa s ressaltar laspecte negatiu del progrs, en tant que aquest sovint esdev un tret prou com en moltes de les utopies, encara que no en totes.

Lobjectiu de les distopies s el de descriure un negatiu futur, forjat per aquest ideal utpic, el progrs; alhora que vol esdevenir una advertncia per a evitar caure en aquest mn fictici mostrat. Les distopies pretenen mostrar el perill de la tcnica i esdevenir alhora moralistes, sn denncies.

En la gran part dels casos, les antiutopies sn fruit duna reflexi entorn el pssim futur de la humanitat.

En gran part de distopies ls dalgun tipus de droga o substncia que garanteix uns instants de plaer al poble hi t gran lloc; aix s, el poltic dirigent s qui les reparteix, qui en regula la dosi.

Les antiutopies no sn ms que el triomf de linhum.

Podem contemplar que la distopia exagera els trets de la utopia per tal de mostrar-ne el seu futur. La utopia s fruit de la conformaci de la ciutat, la distopia t lloc quan aquesta esdev una mquina, la mquina collectiva humana.

Gran part de les distopies, tal i com diu Ramon Alcoberro, pren el patr de un personatge dissortat, apocalptic, sinistre, que viu oprimit per tres elements [...] mquina, massa i misria.

Entenem l'home-mquina, com a subjecte sense llibertat, amb les emocions programades pel poder poltic via la tecnologia industrial. L'home-massa, com a subjecte mancat dindividualitat i intimitat. Massificaci, no com a tret fsic, sin com a circumstncia intellectual. I s que en aquests casos, no es poden tenir altres idees prpies de les masses, qualsevol opini prpia s considerada obscena i perillosa. Pel que fa a l'home-misria, no fa referncia sin a la misria mental, en tant que lhome s incapa de revoltar-se; i misria econmica, cosa que permet una ms gil submissi.

s bo tenir en compte que la gran majoria de les distopies prenen fora entorn del segle XX, en tant que s en aquest segle quan la noci de progrs pren certa realitat. Aix fa pensar en qu s el que succeir el dia de dem.

I s que, tal i com diu Riera Tubols, si el progrs en qu es basen les modernes utopies noms ha estat constant durant uns quants segles, es pot creure que dem ser sempre millor que avui?.

Hem d'interpretar les utopies, no com a esperana, sin com a diagnstic. I s que En aquest sentit lantiutopia s la forma de religi sense esperana que correspon a ladveniment del nihilisme.

Algunes de les antiutopies ms rellevants sn: Aldous Huxley Un mn feli, George Orwell 1984, Karel Kapek Robota, Arthur Koestler El zero i linfinit, G. K. Chesterton, E. M. Fosters, Mary Shelley, Ray Bradbury... El nostre comentari es centrar nicament en les dues primeres: Aldous Huxley amb Un mn feli, i George Orwell amb 1984.

3.1 ALDOUS HUXLEY. UN MN FELI

A Un mn feli, la societat es troba formada per homes generats com a programes, amb especificaci. La humanitat s creada cientficament, i no biolgicament. D'aquesta manera es permet generar una societat estamentada per nivells creats genticament de forma voluntria, a cada nivell, igual que a lEstat ideal de Plat, li correspon una feina concreta. A ms no es creen noms individus de mxima perfecci, els anomenats alfa, perqu si aix fos, aquests acabarien amb la societat creada per ells, perdent aix, el control.

T lloc una revoluci interior de lsser hum (ment i cos) per tal daconseguir que aquests nous ssers estimin lesclavitud i siguin felios dins della. Aix saconsegueix per mitj duna tcnica de suggesti via les drogues aplicada als nens, establint jerarquies a cada concret individu per elecci del govern, perqu Las clavijas redondas en agujeros cuadrados tienden a alimentar pensamientos peligrosos sobre el sistema social y a contagiar su descontento.I sobretot via la conformaci duna droga com a substitut de lalcohol i els narctics, menys nociu i ms plaent. El soma, com a alternativa, evasi, unes vacances, cosa que permet tenir al poble enganyat, per content; daquesta manera es permet conciliar als sbdits amb lesclavatge. Amb la llibertat de somiar desperts.

D'aquesta manera, tota la societat inclosa en el sistema de Un mn feli s feli. O almenys aix s el que es pretn.

La novella comena a emprendre la volada distpica quan el personatge de Bernard comena a adonar-se que aquest no s el sistema al que vol trobar-se, pretn cercar trobar-se amb si mateix i no amb all que han creat; vol entrar en contacte amb la llibertat.

...prefiero ser yo mismo[...] yo y desdichado, antes de cualquier otro risueo.Me hace sentirme como si... [...] como si fuese ms yo mismo y no una parte de algo ms [...] No slo como una clula del cuerpo social.qu sensacin experimentara si pudiera, si fuese libre, si no me hallara esclavizado por mi condicionamiento? [...] ...Pero no te gustara tener la libertad de ser feliz... de otra manera? A tu modo, por ejemplo; no a la de todos?.

Bernard aconeguir entrar al mn salvatge, a Nou Mxic, aconseguint endur-se al salvatge, John, i a la seva mare, Linda, una ex-component del mn feli que per error es qued all.

El fet de portar el salvatge a el seu mn comportar un desgavell, direccionant la Utopia cap a labisme, fent doncs, que calgui la intervenci de les autoritats.

Bernard acabar essent portat, juntament amb un seu altre company a una altra illa perduda, on els individus disposen de coneixement, apartats daquell mn controlat.

... le enviarn a un lugar donde conocer al grupo de hombres y mujeres ms interesantes que cabe encontrar en el mundo. Todos ellos personas que, por una razn u otra, han adquirido excesiva conciencia de su propia individualidad para vivir en comunidad. [...] tienen ideas propias. En una palabra, personas que son alguien.

Al seu torn, John, el salvatge, desprs de tant de temps esperant conixer el magnfic mn del que la seva mare li havia parlat, ja que no havia encaixat tampoc en el mn en el que havia nascut, el mn salvatge; send una decepci, all tampoc hi pot portar una vida sensata, Bueno, pues yo preferira ser desdichado antes que gozar de esa felicidad falsa y embustera que tenis aqu finalment lnica alternativa que li resta no s cap altra que el suicidi. ... el salvaje sucumbe a la autotortura del manaco y al suicidio de la desesperacin.

Els lders de Un mn feli cerquen doncs, lestabilitat social via mitjans cientfics. El que pretenen aconseguir no s ms que abolir la intelligncia humana.

La verdad a salido perjudicada, desde luego, pero no la felicidad.

3.2 GEORGE ORWELL. 1984

1984 s un mn fantstic, inexistent, fictci, carregat de valors negatius que representa un model negatiu de la nostra existncia.

Orwell idea una obra amb una societat monoltica dirigida per una sola ment que ho controla tot, i un sol partit carregat de poder.

Lobra s una advertncia a la poblaci, i el seu ttol permet crear tensi, en la mesura que creu que aquest mn presentat a lobra no s massa lluny, pel que fa a la seva realitzaci, del moment en qu el present.

Aquesta obra explica el que pot ser el final dun estat totalitarista amb control sobre el treball i sobre els mitjans de comunicaci i producci.

Alguns dels temes latents en lobra sn, sense cap mena de dubte: el totalitarisme, la contundent manipulaci de la realitat histrica Les coses sesvaen en la boira. Sesborrava el passat, soblidava el mateix fet desborrar, la mentida esdevenia veritat, La histria sha aturat. Res no existeix tret dun present sense fi en qu el Partit sempre t ra ; el poder de lestat per damunt de lindividu, la falta de llibertat, la defensa aferrissada dun pensament nic, el lideratge implacable...

El control de la societat del Big Brother s totalment colossal, tot est envoltat de telepantalles que contnuament estan observant als individus i tamb per micrfons; el Big Brother tot ho veu i tot ho sent; incls all que un simplement pensa. (Control via la por). El poder daquest ve controlat per la Policia de Pensament i tamb per un important governant del Partit, OBrien, el qual descobreix als tradors de forma subtil. s un personatge molt misteris no sabem si s realment partidari o retractor del Partit; Orwell es serveix d'aquesta paradoxa per a conformar una identitat misteriosa, amb la qual estableix un joc. Aquest per, acaba amb la descoberta dels revolucionaris, els quals cal palliar a temps.

El Partit difon tres eslgans:

La guerra s pau

Lestat de 1984 s un estat en guerra contnua, i s que aquesta serveix per a garantir el control dels individus i de la societat. Fer creure que aquesta s positiva fa que els esclaus de la societat sho creguin i no presentin oposici.

La llibertat s esclavatge

Lhome independent, est abocat al fracs; en canvi, lhome subjecte a la voluntat collectiva del Partit est lliure de perills

La ignorncia s fora

No s ms que l'eslgan per a afirmar el poder, cal mantenir al poble allunyat del saber.

La societat de 1984 mostra una jerarquia, com en tota utopia. Al capdavant de la societat hi ha el Big Brother, el qual tot ho vigila; seguidament trobem el Partit (Intern i Extern) el qual treballa dacord amb els ideals establerts pel Big Brother. La gran part de la poblaci per, els salvatges, com direm en el mn de Huxley, sn els proles, els quals tenen llibertat per fer el que volen, no es troben sotmesos al sistema del Big Brother, en tant que sn considerats estpids. Aquests per, sn considerats lesperana als ulls de Winston en tant que sn els nics que continuen essent humans, no han estat corromputs.

La societat presentada a 1984 permet a Orwell entrar en temes com: el llenguatge com a frmula del control de la ment, la intimidaci fsica i psicolgica via les vaporitzacions i les telepantalles, els minuts dodi (aquests permetien que, davant el que sels era presentat com a enemic, deixessin anar tota la clera que podien tenir dins seu, daquesta manera mantenien a la societat contenta, sense ressentiment), la manipulaci del passat i la importncia de conixer-lo i perpetuar-lo, el procs dautonegaci dun intellectual.... estat global, en qu tot est directament vigilat per Big Brother. Lhum sha degradat a simple caricatura, sense intimitat, sense informaci fiable i sense futur. LEstat omnmode, tot poders i ali al seu origen nacional ha triomfat definitivament sobre lhome.

Com veiem, en aquest cas, tal i com tamb passava en el cas de Un mon feli, es mostra la duresa i all a evitar de la utopia realitzada, la que veiem com a distopia, a partir dun individu que posa en qesti els ideals de la societat en la que li ha tocat viure. Winston Smith s aquest individu, i el que far no s cap altra cosa que resistir-se a laniquilament de la individualitat, es salta les normes sabent que tard o dhora ser descobert i mort. Tot i que en cap moment arriba a imaginar-se la duresa de les tortures. Winston cercar la felicitat, la llibertat, construint-se alhora la llosa de la seva mort; tot i aix ell nera conscient. El crimpensar no implica mort; el crimpensar s mort, Winston es reconeix com a home mort. En cap moment, fins a la derrota final, perd les esperances. Creu que els proles venceran a ms que ell ser recordat per la lluita portada a terme, incls quan OBrien li mostra all que queda dell desprs dels mesos en qu ha estat sotms a les tortures, ell es reivindica com a lltim home, per all que queda de la humanitat, si resta en ell, no s ms que quelcom putrefacte que es desf a trossos...

El mateix OBrien li reconeix a Winston quin mn estan creant, una distopia. Comences a veure quina mena de mn estem creant? s el contrari exacte de les utopies hedonstiques i estpides que van imaginar els antics reformadors; s un mn de por, traci i turment; un mn daixafar i ser aixafat, un mn que com ms es refini, ser no pas menys, sin despietat. En el nostre mn, el progrs ser un progrs cap a laugment del dolor. Les velles civilitzacions proclamaven que shavien fundat sobre lamor i la justcia. La nostra es fonamenta en lodi. En el nostre mn no hi ha emocions tret de la por, la rbia, el triomf i lautomenyspreu [...] Ja ning gosa refiar-se de lesposa, dun fill o dun amic. Per s que en el futur no hi haur esposes ni amics. Les criatures es prendran a les mares tan punt neixin, tal com agafem els ous a les gallines.

Russell criticar a Orwell el fet dhaver perdut tota esperana.

...Orwell es caracteritza per un amor a la humanitat aparellat a una ineptitud per a la illusi confortable. Orwell s un home a qui les circumstncies [...] van treure les esperances sense reemplaar-les per altres. [...] Conserv un irreprotxable amor per a la veritat i mai no es va negar a aprendre, dhuc les llions ms penoses. Per va perdre lesperana. Potser no sigui possible, tal com va el mn, combinar esperana i veritat; si fos aix, tots els professors no haurien estat altra cosa que falsos profetes. Per la meva banda, he viscut massa temps en un mn ms lleuger per acomodar-me a una doctrina tan corrosiva. Trobo en els homes com Orwell la meitat, per noms la meitat del que el mn necessita. Laltra meitat est encara per trobar.

4. CONCLUSIONS

Un cop fet aquest recorregut i desprs de veure distints enfocaments en relaci a dos termes prou contraposats, podem contemplar per, que alhora cerquen un mateix objectiu, i s el d'alertar a la societat, en tant que aquesta es dirigeix cap a un abisme sense sortida. Mentre que la utopia planteja una subtil, i en alguns casos irnica crtica via la creaci d'una societat parallela a l'actual, la distopia ataca directament i de forma contundent via un futur irremeiable. Possiblement aquest darrer s ms catastrofista, per com fer-ho sin, per a causar impacte? A ms cal tenir en compte que som nosaltres, la societat contempornia, que es pren el que foren aleshores, en el moment de la seva creaci, poc ms que una novella un tant peculiar, com a un mitj d'alerta. Possiblement la societat no arribar a aquests extrems, o qui sap... de totes maneres, caldria tenir-les en compte, ja que cada vegada ms, el poder tendeix cap a aquella utopia individualista de la que ens parlava Sloterdijk, assolir el mxim b per a un mateix, i contra ms mitjans, contra ms tcnica, ms poders es torna aquell que t el poder, i ms accentuada pot sser la submissi de la massa contra aquest.

Hem de prendre'ns aquestes novelles, tant les novelles utpiques, com les obres filosfiques, com a mitj per a reflexionar; i no per a canviar de forma radical la nostra societat, perqu s quelcom impossible, per possiblement s, per fer all que defensava More, aquell cam oblic a partir del qual fer algun petit canvi; ja que la mnima millora ja s quelcom ms que all que tenim actualment.

5. BIBLIOGRAFIA

ALCOBERRO PERICAY, RAMON; Les Utopies www.alcoberro.infoALCOBERRO PERICAY, RAMON; Peter Sloterdijk www.alcoberro.infoHUXLEY, ALDOUS (1948): Un mundo feliz, Barcelona, Planeta de Agostini. Biblioteca de ciencia y ficcin.

MAGRIS, CLAUDIO (2001): Utopa y desencanto. Historias, esperanzas e ilusiones de la modernidad; Barcelona, Editorial Anagrama.

MORE, THOMAS (2009): Utopia, Girona, Editorial Accent, nm. 14.

RIERA I TUBOLS, SANTIAGO (2001): Cincia, romanticisme i utopia; Barcelona, Edicions 62, nm. 360.

ORWELL, GEORGE (2004,1948): Barcelona, Les Eines nm. 68.

V.V.A.A. (1985): Utopas del renacimiento. Moro Campanella Bacon, Mxic, Fondo de Cultura Econmica.

Riera i Tubols, Santiago (2001): Cincia, romanticisme i utopia, Barcelona, Edicions 62, nm. 360, pg. 114

bid. 1 pg. 109.

Certament cal interpretar les utopies com a pedaggiques, en tant que eduquen als homes, per tal que aquests transformin la realitat actual.

Segons Riera i Tubols, La nostlgia dun parads perdut o duna edat dor perduda est tamb ntimament relacionada amb la utopia. Amrica fou una utopia paradisaca, la qual acab esdevenint una utopia del progrs.

v. Riera i Tubols, Santiago (2001): Cincia, romanticisme i utopia, Barcelona, Edicions 62, nm. 360.

bid. 2 pgs. 158-159.

En aquest tipus d'utopies, l'objectiu pel qual es lluita s pel fet de donar lloc a una comunitat harmoniosa amb els mateixos individus, amb els altres i amb la mateixa natura.

ALCOBERRO PERICAY, Ramon; Les Utopies HYPERLINK "http://www.alcoberroinfo.com/"www.alcoberro.info

bid. 6

bid. 6

Repblica, Les Lleis, Timeu, Crities.

More ens fa esment a aquesta de forma subtil quan diu: A Utopia no tenen res, per sn rics hem dentendre la riquesa en labolici de la preocupaci

MORE, THOMAS (2009): Utopia, Girona, Editorial Accent, nm. 14, pg. 189.

La utopia situada en una illa, ens remet, sense cap mena de dubte a More. I pel que fa a Plat, el fet de donar el poder de la societat nicament als ms savis.

Riera i Tubols, Santiago (2001): Cincia, romanticisme i utopia, Barcelona, Edicions 62, nm. 360, pg. 128.

Riera i Tubols, Santiago (2001): Cincia, romanticisme i utopia, Barcelona, Edicions 62, nm. 360, pgs. 155-156.

ALCOBERRO PERICAY, Ramon; Les Utopies HYPERLINK "http://www.alcoberroinfo.com/"www.alcoberro.info

ALCOBERRO PERICAY, Ramon; Les Utopies HYPERLINK "http://www.alcoberroinfo.com/"www.alcoberro.info

bid. 16

Riera i Tubols, Santiago (2001): Cincia, romanticisme i utopia, Barcelona, Edicions 62, nm. 360, pg. 120.

ALCOBERRO PERICAY, Ramon; Les Utopies HYPERLINK "http://www.alcoberroinfo.com/"www.alcoberro.info

HUXLEY, ALDOUS (1948): Un mundo feliz, Barcelona, Planeta de Agostini. Biblioteca de ciencia y ficcin. pg. 17-18.

bid 20. pgs. 109-111.

bid. 20. pg. 242.

bid. 20. pg. 193.

bid. 20. pg. 10.

bid. 20. pg. 244.

ORWELL, GEORGE (2004,1948): Barcelona, Les Eines nm. 68. pg. 116.

bid. 26. pg. 207

bid. 26. pg. 62.

bid. 26. pgs. 338-339.

ALCOBERRO PERICAY, Ramon; Les Utopies HYPERLINK "http://www.alcoberroinfo.com/"www.alcoberro.info