Butlletí de notícies internes - novembre 2020 - Número 2

BATECS

PRESENTACIÓ

Quan vam començar aquesta temporada sabíem que seria un any com-plicat però poc ens imaginàvem que el virus revifaria amb tanta força i tan aviat, limitant a fons la nostra manera de viure.

Tenim la voluntat de seguir el camí que vam imaginar i d’assolir els ob-jectius que vam establir però no ho farem de qualsevol manera ni enca-ra menys posant en risc a ningú, ni cantaires, ni directores, ni públic.

Això vol dir que ens hem anat adaptant, i ho seguirem fent, a tots els protocols que s’han anat publicant i que on no arribi la norma concreta hi posem sentit comú. Volem que l’eslògan “La Cultura és segura” no sigui una frase feta sinó una realitat i això és tasca de tothom, cadascú des del seu lloc i la seva responsabilitat.

Sabem que aquesta situació pot complicar força l’objectiu d’assolir el nivell musical que exigeixen les obres que tenim en marxa i la seriositat del projecte. Ho tenim en compte. Hi haurà un moment en el qual el punt de no retorn ens dirà quin camí hem de seguir i que no ens agafi per sorpresa. Estem oberts a totes les alternatives possibles: que tot es pugui anar fent com està previst o que s’hagin d’alterar dates, format, repertori i/o espais.

Per això us volem demanar que estigueu ben alerta. Els que seguiu can-tant, penseu que aquesta situació ens fa créixer com a cantaires (cantar amb distància, amb poques referències, per zoom...). Els que heu deci-dit fer una pausa, penseu que si la situació millora o s’ajorna, teniu tot el material d’assajos a la vostra disposició i potser us podríeu reengan-xar.

Sigui com sigui, segur que qui canta els seus mals espanta i que aquest projecte seguirà endavant.

Gràcies per formar-ne part.

Sigfrid Quer

CONTINGUTS:

Portada/Presentació 1 Notícies breus 2 El Cor parla 3-4-5 Racó dels sentiments 6 Esdeveniments i notícies culturals 7 Agenda cultural 8 Que passa pel mon? 8-9 Relat 10-11 Contraportada 12

Pàgina 2 BATECS

NOTES BREUS

Concerts EL COR CANTA I ELS MALS ESPANTA. Dades confirmades:

Solistes: Ulrike Haller i Lluís Vilamajó

Orquestra: OCT48

Espais:

28/02/21 Auditori de Barcelona reservat.

27/02/21 Teatre Principal de Terrassa, prereservat.

Aquest concert l’organitzarà l’Ajuntament de Terrassa.

06/03/21 Espai Ter de Torroella de Montgri, prereservat.

Auditori Barcelona

Auditori Teatre Espai Ter de

Torroella i Teatre Principal de

Terrassa

Pàgina 3 Batecs

El Cor parla

Beethoven ens diu que la música és l’enllaç entre la sensorialitat i l’ànima. El cos de

la cançó conforma somnis, records i il·lusions per orientar-nos en una realitat incer-

ta.

Es diu que la música va ser donada a la humanitat pel déu Shiva ; que amb l’ajuda de

la música, Orfeu va anar a rescatar Eurídice de l’infern, va ser un somni o un record

entreteixit en la música?; que els antics maoris van navegar moltes milles a través de

l’Oceà Pacífic, ajudats solament d’una cançó; que els aborígens australians tenen

cançons complexes que dibuixen un mapa acústic del seu terreny, de manera que

els arpegis ascendents i descendents descriuen camins de muntanya i els tons mo-

nocords denoten planes.

Hi ha qui diu que cantem per fusionar les experiències separades en una “veritable

unió”; que la música proveeix el solvent més natural dels límits artificials entre jo i

els altres.

Al compartir el cant, esdevenim família, ens dona autoreconeixement i identitat en

el si del grup.

Sembla que la música es converteix en un mirall exterior per al funcionament tem-

poral, motor emocional i afectiu de la nostra ment.

Un i la pròpia veu es converteixen en dues persones, ens fem caixa de ressonància

de nosaltres mateixos de manera que ens fa sentir més lliures.

La nostra interacció amb l’obra ens permet que la closca que ens embolcalla es torni

a formar al nostre voltant, sentint-nos suspesos dins d’un espai il·lusori que, com

l’inconscient mateix, conté el seu propi temps.

Quan cantem som nedadors duts per l’aigua; a més a més dels tons, escoltem la prò-

pia direcció, tensió, moviment i estructura orgànica, sentim que ens movem i com-

movem en la interpretació, dins d’un grup atret cap a l’experiència del flux-

moviment.

Quan cantem fem art visual a la nostra imatge, va escriure Leonardo Da Vinci. Esde-

venim testimonis autocreats verificar-nos contra la soledat definitiva.

La nostra ment és capaç de percebre i utilitzar el temps segons modalitats altament

especialitzades. La música pot organitzar temporalment funcions vitals del cos fent

que el cos entri en sintonia: la freqüència cardíaca, l’activitat muscular, la respira-

ció… De la mateixa manera que els nadons ploren menys i augmenten de pes quan

se’ls fa escoltar el batec del cor, també ho poden fer amb determinades músiques.

Pàgina 4 BATECS

Els grecs van fer us de cronos i kairós per parlar del temps, però kairós només va formar part del grec

clàssic i no va arribar a les llengües romàniques mitjançant el llatí. Denota el temps humà vivent d’in-

tencions i objectius, episòdic, amb un començament, una meitat i un final. Vinculat amb el flux d’He-

ràclit: confluència del passat, percepció del present i desig futur que coexisteixen. Aquest és el temps

en què ens trobem quan cantem i alhora sentim cantar una mateixa peça.

Sembla que la música constitueix un reflex temporal de la nostra neurobiologia més profunda.

La música crea un temps virtual, de la mateixa manera que l’art visual crea un espai virtual. Espai i

Temps constitueixen el fonament de les construccions de la nostra realitat. Creem música i art visual a

la nostra imatge. Són testimonis autocreats a la nostra imatge, per verificar-nos contra la soledat defi-

nitiva.

Text: Begonya Sarrias

Pintura: Milo Gratacós

Pàgina 5 BATECS

Soy Juan, socio número 42 del Cor Canta.

Mi pasión por la música me viene de muy joven. A los catorce años ya tuve mi primera guitarra, a

los 16 monté un grupo de música folk, a los 17 compongo mi primera canción. Hoy en día tengo 14

canciones integradas en un álbum grabado en estudio. Tengo un tema corporativo para la multina-

cional en la que trabajo, grabado en estudio profesional y últimamente compuse un tema con to-

do el cariño del mundo para El Cor Canta, y un tema titulado Volverte a abrazar que compuse para

el confinamiento del covid-19.

Un día, paseando por mi barrio, vi anunciado en un cartel que necesitaban voces para cantar en un

proyecto nuevo con la OBC en el Auditori de Barcelona. Ese día se me abría una puerta de espe-

ranza para cumplir un sueño que hasta entonces era inalcanzable. Tuve la suerte de poderlo hacer

posible. La experiencia fue increíble y conocí a mucha gente que, al igual que yo, ama la música.

Hoy en día formo parte de El Cor Canta, asociación que surgió de aquel proyecto y doy gracias a

Dios por haber tomado esa decisión. Somos un grupo entrañable, con inmensas ganas de hacer

cosas nuevas y rodeados de los mejores profesionales. ¡Qué más se puede pedir!

Juan Martínez

Pàgina 6 BATECS

RACÓ DELS SENTIMENTS

Foscor

Fosc i més fosc segueixo les petjades una ombra gegant aixeco la mirada de sobte un espant. Màscares, més màscares tothom caminant semblen fantasmes estic somiant. Tot és mentida... Tot és veritat... Respiro, m’asfixio no veig el final, com en les pel·lícules viurem actuant.

Milo Gratacós

Cadires buides

Assegudes, esquena dreta, massa lluny l’una de l’altra, si estiren el braç no es toquen, compten màscares. Ja hi són totes, sembla... Ah, no! Algunes cadires brillen, són ben netes, per si arriben... Senten passes i rialles, ara més a prop, ara ja ve... De sobte tot d’ulls, per parelles es miren, riuen i s’entenen, les notes s’ajunten, pugen i baixen travessen màscares, sense perdre l’alè. Ballen les notes del piano, la música, una teranyina que s’escapa i les atrapa.

Tot d’una ja són al carrer, altre cop massa lluny, una a una, pas a pas. A fora i a les fosques les notes s’enganxen, a dintre les cadires buides, encara brillen, esperen... ben quietes una esquena dreta i el cap ben alt. Milo Gratacós Poema dedicat a El Cor Canta

Pàgina 7 Batecs

Esdeveniments i notícies culturals

En aquests temps d’incertesa que ens ha tocat viure, el món de la música, i més concretament el món coral, ha patit i està patint els efectes de la CO-VID-19, fet que ha provocat que s’hagin de reinventar i adaptar a l’anome-nada “nova normalitat”.

Durant el confinament, les eines telemàtiques van per-metre que les corals conti-nuessin desenvolupant la pràctica del cant coral de manera virtual, i ara amb l’aprovació per part del PROCICAT del “Pla de pre-venció de riscos de la COVID-19 per al cant coral”, que va elaborar la Federació Ca-talana d’Entitats Corals, amb la col·laboració de totes les federacions del Moviment Coral Català, ha permès que les corals vagin reprenent la seva activitat presencial.

Des del juliol, algunes corals han anat reprenent els seus assaigs de manera presenci-al i d’altres, a més a més, han pogut tornar a trepitjar

els escenaris i fer vibrar de nou el públic assistent, com, per exemple, la Coral Càrmina, la Coral Canigó, el Cor Jove Nacional de Catalunya, l’Escola-nia de Montserrat, alguns dels cors de l’Orfeó Català, el cor Francesc Valls, el Cor Madrigal, el Cor Tessàlia i el Cor de Cambra Dyapason. Pròximament, de cara al mes de novembre tindrem l’oportunitat de gaudir de nou, entre d’altres, de les veus del Cor Maragall (1 de novembre a l’Auditori de Giro-na), el Cor Jove de l’Orfeó Sarrianenc (1 de novembre al Sants Teatre) o el Cor Femení Voxalba (10 de novembre al Palau de la Música Catalana).

Ignasi i Xavier Nubiola

Pàgina 8 BATECS

Programació de tardor de l’OBC

L’Auditori de Barcelona Del 2 d’octubre al 20 de desembre

Temporada 2020-21 Orquestra Simfònica

Camera Musicae

Palau de la Música Catalana Del 20 de setembre al 23 de maig

Programació tardor Auditori Josep

Carreras

Auditori Josep Carreras Del 8 d’octubre al 28 de desembre

Lied Festival Victoria de los Ángeles

(Recitals 2020)

Diferents ubicacions Del 16 de setembre al 16 de desembre

Programació Auditori de Girona

Auditori de Girona Del 2 d’octubre al 3 de juny

Programació Auditori Teatre Espai Ter

Auditori Teatre Espai Ter Del 3 d’octubre al 5 de desembre

Concert Cor Femení Voxalba

Palau de la Música Catalana 10 de novembre

Tot escoltant Gerhard. Robert Gerhard

(1896-1970): un Quixot amb noblesa d'es-

perit (Exposició)

Biblioteca de Catalunya Del 29 de setembre al 21 de novembre

Agenda cultural

El concert inaugural que va interpretar l’Orquestra Beethoven,

el dia 16 de desembre de 2019, a l’Òpera de Bonn, juntament

amb la soprano Ilse Eerens, la compositora i pianista Olivia

Trummer, l’actor alemany Matthias Brandt, i el Cor

Filharmònic Txec, dirigits per Dirk Kaftan, va donar el tret de

sortida a la commemoració del 250è aniversari del naixement

de Ludwig van Beethoven.

Estava previst que l’Any Beethoven es clausurés el 18 de

desembre del 2020 a la Konzerthaus de Berlín, però malaura-

dament a causa de la pandèmia causada pel coronavirus de la

COVID-19 s’ha cancel·lat la majoria de concerts i actes previs-

tos arreu del món. Per aquest motiu, l’organisme que s’encar-

rega d’organitzar els diferents actes de l´aniversari, el Beetho-

ven Jubiläums GmbH, va decidir fa uns quants mesos allargar-

lo 250 dies més, és a dir, fins a mitjans de setembre de l’any

2021.

Què passa pel món?

Amb les noves mesures restrictives decretades pel Govern, malauradament l'agenda cultural

que aquí us indiquem se n'ha anat en orris. A continuació podeu llegir el comunicat que ha fet el

Moviment Coral Català, sobre aquestes mesures decretades i com afecten l'àmbit coral:

https://mcc.cat/2020/10/30/comunicat-sobre-les-noves-mesures-decretades-pel-govern/

Pàgina 9 Batecs

Per finalitzar, compartim amb vosaltres la llista de música de Spotify que va crear L’Auditori

de Barcelona, amb motiu del “Festival Beethoven250”, un cicle de concerts que va començar

amb una marató de 14 hores ininterrompudes, a la sala 2, Oriol Martorell, de L’Auditori, i

que estava previst que durés fins al 3 de juliol. Hi podeu accedir aquí.

A dalt: Clotilde Cerdà A la dreta : Palmira Jaquetti

L’aniversari del naixement d’aquest gran geni coincideix amb altres efemèrides destacades

que enguany commemorem a Catalunya, com són el 50è aniversari de la mort del poeta Josep

Carner, el 50è aniversari de la mort del compositor Robert Gerhard, el 125è aniversari del nai-

xement del compositor Eduard Toldrà, i el 125è aniversari del naixement de la poetessa, folk-

lorista, compositora i traductora catalana Palmira Jaquetti. Recentment, el Palau Robert ha

acollit una exposició per recordar la figura de la Clotilde Cerdà, arpista, compositora, escripto-

ra i activista, també coneguda com a Esmeralda Cervantes, el seu pseudònim.

Pàgina 10 Batecs

Relat

Simfonia vermella Francesc Planasdemunt

Tots els éssers humans viuen en una simfonia, una amalgama de desig i

color. Per a la Irene, apassionada de la música, aquesta aventura també te relació

amb les seves roses, com ella en diu. Entre bambolines, agafant fort la partitura,

espera el torn per accedir a la sala del concert. Es mira les partitures i somia. El

seu camí no ha estat fàcil, tampoc en el projecte. Aquella iniciativa musical a la

qual va respondre fa dos anys i que ara lliure, per fi, pot fer realitat.

Però tota història té un inici, un plor, i un final, el moment en què es ju-

guen totes les cartes a una sola partida. I és avui el gran dia del concert inaugu-

ral. Queden enrere els assaigs i els dubtes, les proves i les hores d’estudi. Ara ja

no hi ha espai per a res més que per donar-ho tot. A la cua, algú li desitja “molta

merda”. Sempre s’ha preguntat quina relació hi ha entre la sort i aquest subpro-

ducte de la nostra fisiologia. Sense comprendre-ho replica mecànicament i es

concentra. L’ha encertat a portar els pantalons de viscosa negra tan amples i les

sabates planes, així no patirà i es podrà sentir més còmoda. Unes gotes de suor li

regalimen pel front, fa calor. Per què s’ha vestit amb la brusa de llaneta blava?

Quina errada, entre els fogots i els nervis, tot suor. I només li falta la maleïda

mascareta i aquella insuportable sensació d’ofec que sent cada vegada que la

porta. Com a soprano, entra amb la primera filera, ella és l’última de totes, al

costat de les contralts. S’ajusta la mascareta i accedeix a la sala fins al lloc prèvia-

ment assignat, esperant que la resta dels seus companys es vagin ubicant. Pot

dedicar temps a mirar al públic. Està ple; bé, el màxim que es pot en aquests mo-

ments. Amb aforament a la meitat, destaquen les butaques buides a intervals i la

trista composició de rostres sense somriure. De cop, es fixa en aquella cadira bui-

da, la que havia d’ocupar la Rosa. La Rosa... per això la brusa, la blau elèctric co-

lor del cor, la de llaneta perquè no es refredés. L’últim obsequi rebut de la mare,

quan va comprar-li l’entrada i la va convidar. No estava preparada per a l’ofec, la

sensació de falta d’aire i la tos, tampoc per a la pneumònia bilateral i la respiració

assistida. Ningú la va prevenir de l’angoixa, ni de la desesperació i mentre la mare

s’apagava lentament ella lluitava per no defallir i donar aquell petit recolzament

telefònic, minso però necessari.

El concert ha començat i amb els primers acords, la coral entona el Requi-

em de Chilcott mentre dels seus llavis surt silenci. Paralitzada, ha iniciat un viat-

ge. Tot es redueix a dues realitats, ella i aquell forat de la fila tres on la Irene veu

com sorgeixen roses, set peces màgiques curulles de sentit. Una de vermell foc,

Pàgina 11 Batecs

la que un tímid Pau li va oferir un dia de Sant Jordi tot declarant-li el seu

amor. Una altra de color de sol càlid i tacte vellutat. Recorda com l’asserena-

va mentre hi jugava al bressol, de petita. Ara res la pacifica. La simfonia conti-

nua i també l’irreal ram, amb aquella rosa de ceràmica taronja feta a Mont-

serrat per recordar-li el seu compromís patriòtic. Sonen els últims acords del

Requiem i percep una ombra que l’envolta. Veu la rosa de morada passió, el

símbol de dolor i solitud enarborat per la Rosa com una vareta. Talment com

si li reclamés allò que no va poder fer.

Arriba la mitja part i la Irene en crisi personal s’enfonsa. Li recomanen

no tornar a sortir, els hauria d’escoltar, sí, cert, ja no li queden forces. Però

què pensaran els seus nens, els ha vist entre el públic al costat del seient fatí-

dic. Des que és vídua ells han estat la seva font de vida, són dues roses de vi-

dre verd amb tons maragda esplèndides. I per ells reprèn la segona part. Amb

el Magnificat de Rutter i els primers acords intenta recuperar les forces, però

tot allò era un pelegrinatge i no ha acabat. En començar el poema anglès Red

Lovely Rose, a la tercera estrofa encara continua en el silenci. Entre el públic,

la Parca, la Dama Negra entrega la mortal rosa negra a la seva mare. Com una

sentència, la veu partir sola i trista de la inhòspita i anònima sala sense el ca-

liu dels seus. Tot sembla perdut i la Irene, immersa en el seu dolor no aconse-

gueix reprendre el to. I en aquell instant enmig de la quarta estrofa, una llum

d’esperança. Ha trobat el penjoll, la joia que li van regalar, dues roses de vidre

verd fusionades en un cor blau elèctric. Tot el que la motiva. El prem amb for-

ça i la vida torna.

Amb un nou impuls, contempla al públic i el ram; aquell ram fantasma

que apareixia del no-res, ara el té agafat la Rosa pel pom. Es miren. La mare

somriu. La Irene respira fons. Està en pau. La fi d’una dura lluita, un viatge de

comprensió i perdó. Del fons del cor surt un acord càlid i harmoniós. Les no-

tes es formen i surten dels llavis. Un so potent que trenca mascaretes i barre-

res. Totes les veus s’apropien d’aquella melodia i la llancen al fons de la sala,

una fletxa directa que es clava a l’ànima i l’esperit de tots els oients. Un cant

d’esperança amb un únic missatge a la Rosa i als morts:

“Estic amb tu. T’he estimat. T’estimo. T’estimaré sempre.”

Pàgina 12 Batecs

CONSELL DE REDACCIÓ

Sigfrid Quer, Xavier Nubiola, Francesc Xavier Planasdemunt, Begonya Sarrias, Ignasi Nubiola,

Milo Gratacós, Miquel Borlan, Montse Mallol i

Eduard Paradís.

Corrector: Carles Sans