JOANA CRUAÑES MONFERRER AMPARO MOMPÓ ALBEROLA

BELEN TABERNER PAZOS ICIAR TOMÁS PERIS

IRENE ZARCO GALLEGO

ÍNDEX

1. Introducció 2. Descripció de la catàstrofe 3. Conseqüències de la catàstrofe: Socials, econòmiques; sobre la salut 4. Superació de la catàstrofe 5. Conclusions 6. Bibliografia

La catàstrofe es definida com a “un succés infaust i extraordinari que altera greument l’ordre natural dels successos. O be com un accident que posa en relació el nombre de víctimes i la seua gravetat amb les mesures disponibles que puguin garantir una atenció eficaç.” Les catàstrofes es caracteritzen per un gran nombre de població afectada. Salvaguardar les vides humanes requereix temps i assistència apropiada en alimentació, suport agrícola, aigua, assistència sanitària i materials necessaris per a la supervivència. L’objectiu del treball que presentem a continuació és conèixer en profunditat tot el que va ocórrer el passat 11 de març de 2011 a Japó, on un devastador terratrèmol de 9 M W (8.9 en la escala de Richter), seguit d’un enorme tsunami, van sacsejar diverses ciutats, provocant centenars de morts i desapareguts. Realitzarem un informe amb una descripció completa de la catàstrofe, així com les seues conseqüències i les mesures que es van adoptar per a superar-la. En primer lloc, dins de l’apartat de la descripció de la catàstrofe, inclourem una breu introducció a la situació anterior del país (política, social, cultural i econòmica), seguida per una descripció detallada de les causes i el desenvolupament de la catàstrofe. A continuació, tractarem les conseqüències del desastre: impacte en la salut, en la societat i en l’economia del país. També tractarem temes com ara les mesures preses pel país, l’ajuda prestada per les ONG’s i el gran debat ocasionat com a conseqüència de la catàstrofe nuclear, entre altres. Per últim, finalitzarem el treball amb una breu conclusió en què tractarem de relacionar causes amb conseqüències de la catàstrofe, exposarem les conclusions a les quals hem arribat amb el treball i procedirem a elaborar una breu reflexió sobre les catàstrofes en el mon i la seua repercussió. Per a dur a terme aquesta activitat, aplicarem els coneixements adquirits al llarg del quadrimestre en l’assignatura d’universitat, salut i societat.

2.1 Situació anterior a la catàstrofe:

El clima del Japó té una gran variabilitat depenent de les estacions meteorològiques: té períodes de temperatures fredes i altres de molta calor. Les pluges són clau per al país i la seua agricultura. A més, pateix una gran diversitat de fenòmens meteorològics ja que conflueixen una gran quantitat de corrents marítims a part de vents provinents del continent asiàtic i de l’oceà pacífic.. De juny a setembre, el clima és calent i humit pels vents tropicals, també és una època d’importants pluges, que duren sobre un mes. A continuació, segueix una època de calor amb tifons, que provoquen danys significatius. A l’hivern es generen vents freds, que produeixen nevades, inclús a la costa..

El Japó és una monarquia constitucional, en què totes les persones majors de 20 anys tenen dret a vot. A diferència de altres democràcies, com ara EUA, en què coexisteixen diversos partits forts que van alternant, en Japó (fins l’any 2009) hi ha hagut sempre un únic partit dominant, el liberal, que va coexistir amb altres partits menors sense possibilitats. Aquesta situació, però, canvia a partir del 2009, quan el Partit Democràtic va aconseguir suficients vots per a provocar una alternància de poder. Després de la Segona Guerra Mundial, el país va entrar en un estat de creixement econòmic constant que li va permetre durant 40 ans anar escalant llocs a nivell internacional, fins consolidar-se com a segona potència mundial (parlant del PIB) per darrere d’EUA. Al s.XXI, la crescuda no continuà tan bruscament, però avui en dia, Japó segueix representant el país més desenvolupat en la regió asiàtica, amb un gran poder econòmic, desenvolupament social i cultural. Abans del terratrèmol, però, l’economia del país estava travessant una època delicada. El PIB tenia un producte negatiu, de manera que el banc central de Nipó venia injectant capital per tal de recuperar-se de la crisi. L’Incident va tenir repercussions al mercat mundial, creant una caiguda en la borsa de tot el món. Pel que fa a la demografia, Japó disposa d’una elevadíssima densitat de població, malgrat la baixa taxa de natalitat (un fill per dona com a terme mitjà). Segons dades del Banc Mundial, Japó ocupa els primers llocs en relació amb Internet i els últims llocs en relació a treballs del sector primari. Com a conseqüència, Japó és el sisè país del món en l’índex de competitivitat global. 2.2 Causes i desenvolupament de la catàstrofe: Abans de començar la descripció de la catàstrofe, anem a justificar el motiu de la nostra elecció. Es tracta d’una catàstrofe que ha tingut lloc recentment en un país del primer món. Aleshores, ens va parèixer interessant veure com afecta una catàstrofe a un país tan desenvolupat com és Japó, i la seua capacitat de reacció davant aquesta. A més, volíem analitzar la gran transcendència social i els debats que es van crear com a conseqüència del posterior accident nuclear.

El passat 11 de març de 2011, un devastador terratrèmol de 9 M W (8.9 en la escala de

Richter) va sacsejar Japó provocant centenars de morts i desapareguts. La catàstrofe es deu, en gran part, a que el fort moviment sísmic va desencadenar un tsunami amb ones de fins a 10

metres que van penetrar terra endins i van arrasar tot el que han trobat al seu pas. El terratrèmol de la costa del Pacífic a la regió de Tōhoku de 2011 o Gran terratrèmol del Japó oriental de l'11 de març, va ser un terratrèmol de magnitud 9,0 M W que causar un tsunami amb ones de fins a 10 metres. El terratrèmol va ocórrer a les 14:46:23 hora local (5:46: 23 UTC) del divendres 11 de març de 2011. L'epicentre del terratrèmol es va situar al mar, davant de la costa est de Honshu, 130 km a l'est de Sendai, a la prefectura de Miyagi, Japó. Es va situar a 373 quilòmetres de Tòquio, capital del Japó, d'acord al Servei Geològic de els Estats Units (USGS). El tremolor es va sentir amb més força a les províncies d'Iwate i en Miyagi. Una de les ciutats que més ha sentit la força del terratrèmol va ser Miyako, ja que la seua costa es troba a pocs quilòmetres de l'epicentre i per tant va resultar durament afectada pel tsunami que va arrasar el nord-est del país al març. El terratrèmol principal va estar precedit d'una llarga sèrie de terratrèmols previs, començant per un tremolor de 7,2 M W el dia 9 de març de 2011, aproximadament a 40 quilòmetres de distància d'on es va produir el terratrèmol del 11 de març, i seguit d'altres tres el mateix dia de la catàstrofe que van excedir els 6 M W d'intensitat. També va estar precedit per la activació del volcà Shinmoe, situat en la província de Miyazaki, el 1 de febrer. El terratrèmol del 11 de març va durar aproximadament 6 minuts. La causa principal va ser un desplaçament en les proximitats de la zona de la interfase entre la placa del Pacífic i la Nord-americana. En terme mig, la placa del Pacífic es desplaça en direcció oest respecte a la Nord-americana a una velocitat de 83 mm/any, la placa del Pacífic va clavant-se baix de Japó. La magnitud de 9,0 M W el va convertir en el terratrèmol més potent patit al Japó fins a la data, així com el quart més potent del món fins ara. Després del terratrèmol es van registrar múltiples rèpliques, i hores després del terratrèmol i el posterior tsunami, el volcà Karangetang a les Illes Celebes (Indonèsia) va entrar en erupció. Després del terratrèmol es va generar una alerta de tsunami per la costa pacífica del Japó i altres països, inclosos Nova Zelanda, Austràlia, Rússia, Guam, Filipines, Indonèsia, Papua Nova Guinea, Nauru, Hawaii, Illes Marianes del Nord, Estats Units, Taiwan , Amèrica Central, Mèxic i a Sud-amèrica, Colòmbia, Perú, Equador i Xile. Però l'alerta de tsunami emesa per Japó va ser la més greu. Una ona de 0,5 metres va colpejar la costa nord del Japó, i fins i tot, es va observar una ona de 10 metres d'altura a l'aeroport de Sendai, a la Prefectura de Miyagi, el qual va quedar inundat, amb ones que van escombrar cotxes i edificis a mesura que s'endinsaven en terra. Així, les ones van anar arrasant tot al seu pas i endinsant-se en terra.

Terratrèmol i tsunami, Japó 2011.

Data 11/03/2011 Hora 14:46:23 hora local Tipus Falla inversa entre la placa Pacífica i la Nord-

americana Magnitud 8.9 en la escala Richter Localització. 130 km a l'est de Sendai (Miyagi)

Profunditat 10 km de profunditat

Unes hores després del terratrèmol i el posterior tsunami, el volcà Karangetang de les illes Celebes, a Indonesia, entrà en erupció. A part, també es produïren subsidències i enfonsaments del sol habitat de manera permanent com a conseqüència d’aquest desplaçament de les plaques tectòniques. El terratrèmol desplaçà a Japó 4 metres cap a l’oest, com es pot apreciar a la imatge de la NASA , en què es mostra el païs abans i després del terratrèmol. Com a conseqüència del terratrèmol, la central nuclear de Fukushima es va veure afectada. Va sofrir una sèrie d’accidents, entre els quals destaquem les diverses explosions en el edificis que alberguen els reactors nuclears, errors en els sistemes de refrigeració i conseqüentment, l’alliberació de radiació a l’exterior. Aleshores es va crear un estat d’emergència en la central nuclear.

Es va produir un augment de temperatura per fallada de termòmetre en la central: un dels termòmetres del reactor 2 de la planta estava avariat, el que va provocar que en els últims dies registrés forts increments en la temperatura . Aquest desperfecte es va deure a la desconnexió d'uns cables elèctrics que alimenten el aparell, segons va informat la cadena pública NHK.

Les emissions de radioactivitat van créixer al gener: La quantitat de substàncies radioactives emeses per la central nuclear de Fukushima va créixer lleugerament el mes de gener per l'augment en les tasques de desenrunament i activitats per posar fi a la crisi. Al gener, el volum de material radioactiu emès per la central va ser d'uns 70 milions de becquereles per hora, davant els 60 milions de bequereles per hora de desembre, va indicar la televisió pública NHK. Immediatament després de l'accident a la planta nuclear, deslligat pel devastador terratrèmol i tsunami de març de 2011, el nivell de radioactivitat que es va mesurar en el lloc era de 800 bilions de becquereles per hora.

A dia 17 de març de 2011, la situació dels reactors era la següent:

Reactor 1: L'estructura exterior està seriosament danyada després de la primera de les explosions, així com el nucli i la integritat del combustible. No es té coneixement de la situació

de la pressió del vaixell del reactor, però la integritat del vaixell de contenció no està danyada. No hi ha escapament de refrigerant en el recipient del reactor de contaminants. I la central de refrigeració del nucli no funciona. Des que va tenir lloc el terratrèmol, el reactor automàticament va deixar de funcionar. Els treballadors continuen injectant aigua per refredar el nucli.

Reactor 2: Igual que el reactor 1, el 2 va deixar de funcionar automàticament després del terratrèmol. El nucli i la integritat del combustible estan danyats. El recipient de contenció està lleugerament danyat. La central de refrigeració del nucli no funciona. Com passa en el primer reactor, en el segon també s'està injectant aigua per refredar el nucli.

Reactor 3: Els nivells de radioactivitat a la central nuclear de Fukushima-1 amb prou feines han variat tot i que helicòpters de les Forces d'Autodefensa del Japó han abocat milers de litres d'aigua marina sobre el reactor número tres.Com passa en els dos primers reactors, el nucli i la integritat del combustible estan danyats i la central de refrigeració del nucli no funciona. Els serveis d'emergència han detingut temporalment les operacions de refredament amb aigua del reactor 3 de la central nuclear de Fukushima- 1, segons informa la cadena de televisió nipona NHK.

Reactor 4: La companyia elèctrica de Tòquio (TEPCO) ha confirmat que, malgrat que el reactor està apagat, han constatat danys al terrat de l'estructura després d'una explosió. Tant el recipient de contenció com el nucli no estan danyats.

Reactors 5 i 6: Tots dos estan apagats i es manté un nivell suficient del refrigerant dels reactors per garantir la seguretat. La companyia elèctrica de Tokio (TEPCO) confirma que no hi ha ninguna fuga dins del recipient d’ambdós reactors. La companyia elèctrica de Tòquio (TEPCO) confirma que no hi ha cap fuga dins del recipient de dos reactors. Així doncs, s’evacuaren habitants en un radi de 10 km, afectant a unes 45000 persones. Al produir-se l’explosió en la central, es va decidir augmentar el radi a 20 km. S’alliberà una gran quantitat d’energia, així com radioactivitat durant l’explosió del reactor. Per això, les autoritats començaren a distribuir iode per tal d’evitar el càncer de tiroides, derivat d’aquesta radiació. S’ha classificat aquest accident com el més greu des de l’accident a Txernòbil.

Un parc eòlic marí substituirà Fukushima: deu empreses nipones s'han associat per aixecar un centre eòlic marí, aquestes empreses comptaran amb un suport important del Govern japonès, que ha declarat que l'energia eòlica marina tindrà un pes important d'ara endavant.

Es va construir l’Agència de Reconstrucció de Japó amb la missió de rehabilitar les zones devastades pel terratrèmol del passat mes de març i de revitalitzar la província de Fukushima, afectada per l'accident a la central nuclear Daiichi, comptarà en un principi amb uns 250 empleats, controlarà els programes de rehabilitació del Govern, injectarà directament fons als administracions locals per dur a terme els projectes de restauració i designarà zones especials amb exempcions fiscals

3.1 Efectes sobre l'agricultura, l'aigua, el comerç, economia i l'educació.

El terratrèmol va provocar accidents causats per despreniments, lliscaments de materials dels costats de les muntanyes que erosionen el sòl, etc. Així, evidentment, les espècies que es desplacen pel sòl van ser les més afectades ja que moltes van morir aplastades per llaüts de fang o per la destrucció dels seus caus. A més, l’alliberació de substàncies tòxiques com la radioactivitat van contaminar aigües freàtiques i la pròpia atmosfera, provocant així que l’afectació no fóra solament local. El tsunami va provocar un important procés d’erosió i destrucció d’hàbitat i un més que evident impacte en el paisatge. El tsunami va arrasar amb tot el paisatge i es va emportar per davant gran quantitat de camps de cultiu. Moltes plantacions agrícoles van quedar negades d’aigua salada i de fang. Tots el cultius van quedar destruïts. Però a les zones on no va arribar el tsunami l’agricultura també es va veure molt afectada. Açò era degut a què l’aigua freàtica podria haver estat contaminada i, per tant, haver contaminat

els cultius de la zona. Així i tot, els agricultors de les zones afectades van buscar altres cultius que pogueren suportar l’elevada salinitat del sòl. Un d’aquests és un tipus de col xinesa molt popular en el passat però que deixà de plantar-se durant la Segona Guerra Mundial. La principal cooperativa agrícola del Japó va voler convertir aquesta col com a símbol de la recuperació.

A l’aigua de la mar propera a la central nuclear de Fukushima es van detectar valors de radioactivitat superiors als permesos. Com a conseqüència d’aquest fet, la pesca també es va veure afectada ja que els estudis demostraven que els peixos tenien radioactivitat. A més, gran part de la població de les zones afectades es va quedar sense subministrament d’aigua potable a causa, entre altres coses, del trencament de preses d’aigua. Açò va dur a que la població, preocupada, comprara molta aigua embotellada i molts supermercats es quedaren sense suficient subministrament. Com a conseqüència dels danys produïts sobre l’agricultura, la pesca, l’aigua, etc. el comerç del Japó també es va veure afectat en gran mesura. Les exportacions de cultius (vegetals, cereals, fruita...) van minvar ja que els països van posar molts controls per comprovar que tots els productes no tenien cap resta radioactiva.

L’economia japonesa es va veure molt afectada. El dia del terratrèmol, la Borsa de Tokio va caure un 1,7 %, arrastrant primer a la resta de mercats de Asia i més tard als de la resta del món. Una setmana després, aquest descens ja suposava el 6,18 %.

El sisme també es va carregar uns 15 bilions de iens (uns 130.000 milions d’euros), xifra que suposa un 3% de l’economia japonesa.. Es va haver d’invertir en els serveis públics i conseqüentment, el deute públic es va situar la més alta del món.

Com ja hem comentat, els efectes negatius van anar sobretot per la parada econòmica, provocada per diversos factors: el tancament provisional d’algunes fàbriques, com per exemple les internacionals Sony, Toyota, Nissan i Honda, les parades de les centrals elèctriques i nuclears i les refineries de petroli. A més, la tercera economia més gran del món va haver de tancar alguns dels seus ports marítims principals, la qual cosa dificultava l’eixida de productes japonesos i l’entrada del estrangers. Com a conseqüència, els països que més es van veure afectats pel terratrèmol van ser els principals socis comercials de Japó, degut a la baixada del nivell de comerç. Com a tercer major consumidor de petroli del món el terratrèmol a Japó va produir automàticament una disminució en el consum d’aquesta font d’energia. Com a conseqüència d’aquesta caiguda de la demanda el preu internacional del barril de cru va caure significativament. La possible catàstrofe nuclear derivada del tsunami va crear gran alarma social i, una vegada més, es va posar a debat la energia nuclear. La consciència de les persones sobre el perill que aquestes centrals comporten ha sigut i és, en part, gràcies a l’educació. Avui en dia, a moltes escoles de Japó i d’arreu del món s’ensenya als menuts sobre la perillositat d’aquesta forma d’obtindre energia i la importància que tenen les energies renovables. El sector de les energies renovables és un dels pocs que s’està beneficiant d’aquest succés. Els greus problemes que estan travessant algunes centrals nuclears han reiniciat el debat sobre la seguretat nuclear i estan tinguent conseqüències immediates: retràs sobre l’allargament de la vida útil de les centrals nuclears a Suïssa i altres països com França.

3.2 Impacte sobre la salut

El sisme, posterior tsumani i accident nuclear al Japó ocorreguts durant el passat 11 març 2011 van provocar al voltant de 20.000 morts, 6000 ferits i 400.000 persones es van quedar sense llar. Entre els morts, un 92.5% van morir ofegats, sent les persones majors de 60 anys les més afectades.

Al voltant de 100 000 nens van ser desallotjats de casa seva i separats de les seves famílies perquè el terratrèmol va tenir lloc en l'horari escolar i molts d'ells van quedar òrfens després del desastre. Una escola primària a Ishinomaki, en Okawa, va perdre 74 de 108 estudiants i 10 de 13 mestres i empleats. El Ministeri d'Exterior japonès va confirmar la mort de 19 estrangers, les nacionalitats dels quals eren nord-americà, canadenc, xinesa, normes i sud coreana, pakistanès, i filipina. Cap el 16 de desembre de 2011, es van reconèixer un total de 922 morts indirectament relacionades amb el terratrèmol, causades per la dures condicions de vida després dels successos.

A més d'una gran taxa de mortalitat, la taxa de morbiditat es va veure afectada per diferents causes: Primerament, l'accident nuclear, que tindrà conseqüències sobre la salut a llarg termini, ja que pot posar en perill la descendència i fertilitat de la població exposada a les radiacions, ja que aquestes són ionitzants i per tant cancerígenes. En el cas de l'home no hi ha problema, ja que els espermatozoides es regeneren cada 90 dies. No obstant això els òvuls d'una dona no es regeneren. Si s'alteren els òvuls amb les radiacions, una dona embarassada donaria a llum a un nen amb malformacions. A més, en les centrals nuclears es treballa amb elements radioactius. Siga per via oral o nasal, l'exposició a aquests radioactius representa un greu risc per la salut en constituir una causa per l'aparició de diferents tipus de càncer. Aquest risc seria més gran per a la població infantil, ja que les seues cèl·lules es divideixen més ràpidament que les dels adults. Dues setmanes després de l’accident, es va comunicar que almenys 21 operaris que van romandre a la central de Fukuchima per intentar controlar els reactor de la planta, ja sofrien una acceleració en el ritme de mutació del DNA per l’efecte de les radiacions.

D'altra banda, es va detectar un augment notori del nombre de casos de depressió i suïcidis, alguna cosa alarmant en una regió que ja registrava una de les més altes taxes de suïcidi del món. Així, segons un informe del govern, les morts d'aquest tipus van augmentar en un 18% a nivell nacional. En el cas de Tòquio, es va percebre un increment d'un 27%, mentre que a la regió de Miyagi, la més copejada pel tsunami, hi va haver un fort augment del 39% en el nombre de persones que van acabar amb la seva vida. Moltes persones van necessitar uns mesos per recuperar mentalment de la catàstrofe, però en el 10-20% dels ciutadans es va convertir en un problema crònic. Tres mesos després del desastre, la Creu Roja japonesa va dir que era molt preocupant la salut mental dels 91 mil refugiats. Per aquest motiu, va ampliar el nombre d'especialistes i equips d'ajuda psicològica que treballaven en els centres d'evacuació i llars per a ancians i convalescents.

Una altra de les greus conseqüències del desastre va ser el desplaçament de la població.

Més de 500.000 ciutadans van ser desplaçats de les seves residències i van ser portats a campaments provisionals, la majoria d'ells en Miyagi, Iwate i Fukushima, les ciutats més afectades. El perímetre d'evacuació es va situar en 20 quilòmetres al voltant de la central nuclear de Fukushima.

Allí, els supervivents havien de viure en condicions infrahumanes, rodejats de persones i en un ambient propens a les infeccions. Mesos després, molts damnificats continuaven resignant-se per

la lentitud a l’hora de realitzar la reconstrucció de les zones afectades.

Per altra banda, immediatament després del desastre, va haver-hi un augment notori del nombre de persones que abandonaren en país. Entre el 11 i 22 de març 161.000 persones abandonaren Japó, xifra que suposa un augment de huit vegades respecte a l’any anterior (2010), on es registraren al voltant de 20.000 eixides en les mateixes dades. El nombre de persones que arribaren per la immigració també va disminuir notablement.

Pel que fa a l'aparició d'epidèmies, l'amenaça més perillosa, sobretot per als ancians i xiquets que van sobreviure i quedaren en condicions desesperants en la zona afectada, va ser la grip, entre altres malalties. La advertència d’un possible brot va sorgir perquè es va trobar un nivell anormal de radiació en la llet i espinacs. També es trobà iode radioactiu a l’aigua. Per aquest motiu, les autoritats japoneses van començar a prohibir la venta de determinats aliments que podrien ser perillosos per a la salut. Altres infermetats també van tindre repercussió: La encefalitis, que en combinació amb les pluges, es va distribuir cap a Indonèsia; El còlera; Les infermetats diarreiques agudes, com a conseqüència de la falta d’aigua potable i les condicions d’higiene...

A pesar d’açò, el major problema en un principi va ser tractar d’hipotèrmia de les persones que van quedar atrapades pel tsunami, però una setmana després van començar a veure casos de pneumònia, asma i bronquitis crònica.

3.3 Impacte sobre el sistema de salut

A pesar del seu estatus entre les nacions més avançades del mon industrialitzat, Japó va demostrar el mal equipament a l’hora de respondre a la crisis del sistema de salut que es va desenvolupar després de la catàstrofe.

Per una banda, la població rural va sofrir una manca de metges i infermeres, a més de quedar sense servei hospitalari operatiu. La falta d’aliments i agua i el fred van empitjorar les condicions. La població de la ciutat tampoc va comptar amb molta ajuda.

Açò es va deure principalment per la falta de comunicació, que va dificultar el subministrament d'aliments i fàrmacs a les regions més afectades. Afortunadament, el sistema telefònic intern de l'hospital va treballar, igual que els iPads que s'executa en una xarxa separada 3G. Els metges i personal sanitari van fer tot el possible per proporcionar atenció als més febles, però moltes vegades no tenien medicaments i personal. Els principals medicaments es van esgotar en una setmana. Sis dels vuit farmàcies de la regió amb els medicaments emmagatzemats propers van ser evacuats, i moltes persones amb malalties cròniques, com la diabetis, es van quedar sense subministrament de fàrmacs. La situació als hospitals es va fer desesperant perquè tampoc disposaven d’aigua potable i van tindre que sobreviure a base de menjar congelat. Per altra banda, la falta de gasolina feia impossible el transport de les persones amb infermetats cròniques, com la diabetis, cap a clíniques i hospitals per a poder rebre la insulina.

Els metges també van tractar pacients els pulmons dels quals havien estat exposats a aigua contaminada i que van contraure infeccions, una condició coneguda com "pulmó de tsunami". El personal que disposava de medicaments, tractava a aquests pacients amb una gran quantitat d'antibiòtics amb l'esperança que un d'ells resultara ser un tractament efectiu.

El servei d'ambulància local va cessar a causa de l'escassetat de gas, de manera que els serveis d'emergència ni tan sols van ser capaços d'arribar a algunes de les poblacions més remotes de la regió.

La ciutat d’Ishinomaki no tenia energia ni disposava d’aigua corrent ni combustible. Tampoc se'ls podia fer arribar menjar o medicaments. Per altra banda, a un hospital a la ciutat de Futaba, les autoritats van descobrir 128 pacients d'edat avançada, alguns en estat de coma, que havien estat abandonats pel personal mèdic i entre els quals 14 van acabar morint. Alguns pacients van tenir la sort de ser transportats a hospitals amb automòbils privats i helicòpters alimentats des de fora l'àrea, com es el cas de la ciutat de Iwaki, on 800 malalts renals van ser traslladats a Tokio per a poder continuar amb el tractament.

Per si no fóra suficient, moltes persones es van mostrar reticents a transportar els subministraments necessaris per als hospitals en les zones afectades per por a les radiacions nuclears.

El terratrèmol i el posterior tsunami que arrasaren el Japó van destruir milers de cases i de pobles sencers i també van fer perillar la seguretat de la central nuclear de Fukushima. Davant el perill d’una catàstrofe humana i mediambiental sense precedents, molts països van oferir la seua ajuda al govern japonés per fer front a la crisi nuclear que s’estava vivint. Japó va enviar a la zona 180 treballadors que tenien la missió de bombejar centenars de litres d’aigua de mar per minut sobre els nuclis incandescents dels reactors. Aquests homes eren anomenats “els liquidadors”. Aquests treballadors van ser substituïts després per 12 treballadors de l’empresa TEPCO (Tokyo Electric Power), que van instal·lar un dispositiu de

purificació de l’aire que permetia absorbir les partícules radioactives. Els Estats Units van contribuir, en un primer moment, traslladant amb les seues aeronaus líquid refrigerant a la planta nuclear afectada. Però, a més de la central nuclear, els pobles destruïts pel tsunami també necessitaven ajuda per traure les persones de baix les runes en què havien quedat convertides les seues vivendes.

Rússia, per la seua part, va oferir un equip de 40 persones i tres gossos per ajudar a la cerca de persones baix les ruïnes. També Polònia, Xina, Suïssa, Alemanya, Austràlia, etc. van mostrar la seua disposició a ajudar enviant personal i material sanitari, bombers especialitzats en rescats, així com gossos ensinistrats, aliments, etc. Un portaavions estadounidenc es va desplaçar també a la zona per proveir d’ajuda humanitària a Japó, l’anomenada “operació amic” o “operació Tomodachi”. Organitzacions no governamentals com Creu Roja i la Mitja Lluna Roja van ajudar a l’evacuació dels ciutadans de les àrees afectades pel terratrèmol i el posterior tsunami. També Save the Children va treballar en Sendai per ajudar els xiquets i xiquetes en situació més vulnerable.

Però les reaccions no van ser solament per part de les grans organitzacions no governamentals i dels governs, sinó que tota la població mundial va contribuir d’alguna manera a restablir la normalitat en les zones afectades. Tal és el cas de voluntaris de la Societat Afgana Creixent Roig, que transportaven urnes pels carrers de Kabul per recollir diners. A alguns països com Vietnam la gent va donar diners per a les víctimes del terratrèmol en la oficina de la Creu Roja. Algunes

empreses telefòniques van posar en marxa campanyes de recaptació a través de missatges de text o SMS.

Els japonesos que no vivien a les zones afectades també es van mobilitzar per ajudar els seus compatriotes. Molts van donar sang, aliments, roba, medicaments... així com ajuda psicològica per a les persones que van perdre familiars a causa de la catàstrofe.

També Internet es va convertir en una eina important per a la difusió de la catàstrofe i també per a la recaptació d’ajudes. Moltes pàgines web i xarxes socials com twiter o facebook van crear comptes per recaptar fons que després serien enviats al Japó. El gegant Google va habilitar el lloc web: http://japan.person-finder.appspot.com/ per contactar gent que estava al Japó. També va posar a disposició dels seus usuaris recursos com mapes o altra informació relacionada amb el sisme i posterior tsunami. Alguns famosos com Lady Gaga van aprofitar la seua influència per tal de conscienciar la població. Per exemple, aquesta cantant va llançar al mercat unes polseres benèfiques els beneficis de les quals van anar destinats a diferents organitzacions benèfiques del Japó.

4.1 Afrontament de la catàstrofe El país va saber afrontar els problemes i la majoria de destrosses es van poder esmenar en els 6 mesos de després. No obstant això a dia d'avui encara queden certes zones i sectors que encara es troben afectades. Així i tot, es van tractar de solucionar els problemes que afectaven a diversos àmbits, com ara els següents:

Electricitat

A causa del terratrèmol, el sistema elèctric del país es va destruir per complet deixant al país els dies després de la catàstrofe incomunicats i amb un gran deficiència elèctrica. Tant empreses privades com el govern i els propis ciutadans van ajudar a reestabilitzar la situació.

Reduccions voluntàries d'electricitat per part dels consumidors de l'àrea de Kanto va ajudar a reduir la durada prevista de les apagades.

Tres empreses d'acer van contribuir i van donar entre totes 1400 W d'energia. Moltes empreses també van reduir les seues jornades amb la finalitat de reduir energia.

Aigua

Les autoritats japoneses van invertir en la recuperació de l'aigua potable, ja que després de la catàstrofe 1.5 milions de cases van perdre l'accés a l'aigua potable. Sobre el dia 21 de març es va reduir la xifra a 1.040.000 cases sense aigua.

Telecomunicacions

A causa del terratrèmol moltes línies mòbils i d'accés a Internet van patir talls. Per restaurar la normalitat molts proveïdors d'accés sense fil van alliberar les seves xarxes i algunes companyies van oferir trucades gratis a Japó perquè els familiars d'altres països poguessin contactar amb els seus familiars de Japó.

A finals d'abril, s'havien restaurat els serveis

interromputs en totes les centrals

telefòniques de línia fixa explotades per

NTT East excepte a la zona restringida al voltant de la central nuclear de Fukushima i en altres

zones en què el dany ocasionat a carreteres i túnels va fer impossible dur a terme els treballs

de restauració.

Prop de 12.000 serveis de línia fixa (línies d'abonat i xarxa digital de serveis integrats, XDSI)

seguien estant sense servei (a 14 de juliol de 2011), principalment a les zones del litoral. Dels

prop de tres milions de línies telefòniques existents a la regió Tohoku, es calcula que un milió

van quedar tallades com a conseqüència de la catàstrofe.

Transport

Moltes carreteres comarcals van ser destruïdes després del sisme i avui en dia algunes a les zones més perifèriques del país segueixen sense estar recuperades. Altres vies de transport com l'aeroport de Sendai, va poder reprendre operacions un mes després d’haver ocorregut el sisme. Amb la mateixa celeritat es va recuperar l'autopista de Tohoku-Joban, el servei està

actualment a 100%.

Posteriorment, la recuperació ha estat gradual amb altres infraestructures, les quals en la seva majoria s'acosten o ja operen en la seva totalitat:

- Rutes 4, 6 i 45 de camins federals.

- Tren bala Shinkansen.

Els 13 aeroports de la regió de Tohoku funcionen amb normalitat, també a la prefectura de Ibaraki, així com els aeroports de Haneda, Narita i Nigata.

D'acord amb l'oficina del primer ministre, la infraestructura portuària va ser la més afectada, com a conseqüència, només ha recuperat 68% de la capacitat que tenia abans del sisme. Actualment operen 21 ports. Des del Port Hachinohe fins al Port Kashima hi ha 373 molls multiusos, però encara hi ha 120 molls inservibles.

Les runes

Fins al moment ha estat possible remoure runes a abocadors temporals en les prefectures més

afectades:

Iwate: 1.1 milions de tones (d'un total de 6 milions de tones).

Miyagi: 2.3 milions de tones (de 16 milions de tones).

Fukushima: 120,000 tones (aproximadament el 4% del estimat de 2.9 milions de runa).

Determinats a establir un nou concepte en el procés de recuperació, experts i alcaldes de Tohoku impulsen una estratègia de desenvolupament altament localitzada que, asseveren, és crucial per revitalitzar la regió. Un dels defensors més ferms d'un nou model de desenvolupament en Tohoku és Hiroya Masuda, ex alcalde de Miyakoshi, un poble pesquer de 60 mil habitants a la prefectura de Iwate, també devastada pel terratrèmol i el tsunami.

Masuda està al capdavant d'un moviment que pressiona perquè el govern central destini fons a estimular la indústria marina local. Això promourà l'economia del lloc, encoratjant els joves a quedar-se, va plantejar.

4.2 L'energia nuclear al Japó

Japó planeja impulsar les exportacions nuclears mentre intenta aplacar a la seva població, indignada per les filtracions radioactives ocorregudes en la seva central atòmica de Daiichi, a Fukushima . El motiu pel qual Japó pren aquesta perillosa mesura és aconseguir oportunitats de negoci i influència diplomàtica als països en desenvolupament.

Japó, depèn de la generació nuclear per satisfer el 30% de la seva demanda energètica, ve prometent implementar mesures estrictes per augmentar la protecció contra accidents com l'ocorregut a Fukushima. Però Tanabe el president del centre Jacses, va dir que aquestes mesures són inútils. Mentre, anàlisis realitzades en instal·lacions nuclears han vist reduïda dràsticament la producció atòmica de Japó, i els activistes veuen en això una oportunitat perquè el país busque fonts energètiques més segures.

4.3 Preparació davant futures catàstrofes

A l'abril, el Ministeri d'Afers Interns i Comunicacions va crear un Grup Especial per estudiar la manera d'establir sistemes de comunicacions en cas d'una catàstrofe natural de gran importància o una altra emergència. El Grup Especial estudiarà en particular com abordar la congestió de la infraestructura de comunicacions durant les emergències i com solucionar el problema del restabliment de les comunicacions quan les estacions base i les d'enllaç estan

danyades. Gràcies a les experiències apreses de la recent catàstrofe, el Grup Especial estudiarà el futur de la infraestructura de xarxa i com aprofitar al màxim Internet.

A dia d'avui alguns subministraments gairebé estan totalment restablerts, com són aigua, electricitat, gas, instal·lacions de drenatge, estacions de gas i de gasolina, a més de bancs, telecomunicacions, correus i missatgeria. Però com s'ha vist, certs aspectes com infraestructures de transport i sobretot petits pobles japonesos segueixen encara patint conseqüències

Al analitzar la catàstrofe i totes les repercussions que ha desencadenat, podem afirmar que es tracta d’una catàstrofe natural, ja que l’origen és un moviment de plaques tectòniques que va provocar un terratrèmol. D’acord amb l’OMS, es tractaria d’una catàstrofe d’aparició ràpida perquè va ser causada per un fenomen natural però, al mateix temps, els seus efectes es prolonguen en el temps, ja que el desastre natural va anar acompanyat d’un accident nuclear en el país que tindrà conseqüències en la salut de la població a llarg termini. Finalment, per la seua repercussió en la comunitat, la podem classificar com a catàstrofe complexa. Una vegada classificada la catàstrofe, anem a relacionar les causes amb les conseqüències que va desencadenar: El focus principal de la catàstrofe va ser el terratrèmol del 11 de març, que va causar per una part un tsunami i per una altra banda la parada del sistema refrigerant de la central nuclear de Fukushima, que va ser el principal desencadenant de la catàstrofe nuclear. Totes les conseqüències que descriurem posteriorment tenen com a causa comú el terratrèmol. Les conseqüències del terratrèmol i del posterior tsunami van ser molt diverses. Les més imminents van ser demogràfiques directes ja que es van perdre moltes vides, així com la gran devastació de les infraestructures. Altres conseqüències a destacar van ser sobre la electricitat, economia, societat i comunicacions; és a dir, les típiques per a una catàstrofe de tal magnitud.

Tots aquests esdeveniments no hagueren tingut tanta repercussió a nivell mundial de no ser pel tràgic accident nuclear que va tindre lloc després del desastre natural i que va posar en qüestió la seguretat de les centrals nuclears. La central nuclear de Fukushima es va veure alterada, i van començar a eixir emanacions de substàncies radioactives. Aquestes substàncies van expandir-se cap a la troposfera i es van distribuir per tot el país, inclús arribant a altres continents com Amèrica. Aquestes emanacions radioactives van tindre conseqüències sobre la salut de la població, i mesos després del tsunami van aparèixer casos de persones que patien càncer de tiroides i d’altres localitzacions. Però les veritables conseqüències d’açò tindran lloc en un futur, ja que les radiacions continuaran presents en l’ambient i afectaran a la fertilitat de les dones japoneses, els fills de les quals tindran una alta probabilitat de patir una malformació. Açò ens porta a replantejar una vegada més si les centrals nuclears són una opció de futur, ja que aquest incident ens ha demostrat la seua perillositat. La resta de països haurien d’arribar a un acord per a començar a substituir-les i utilitzar font d’energia renovables, menys perilloses per al medi ambient i la salut. De moment, països com Alemanya ja han començat a desfer-se de les centrals nuclears més antigues.

http://es.wikipedia.org/wiki/Terremoto_y_tsunami_de_Jap%C3%B3n_de_2011 http://www.todosayudan.com/japon-despues-del-tsunami-se-enfrenta-a-una-crisis-nuclear/ http://www.elmundo.es/elmundosalud/2011/03/15/noticias/1300206494.html http://www.muyinteresante.es/fotos-sendai-tsunami___1559 http://www.ucsf.edu/news/2012/03/11714/japan-earthquake-and-tsunami-one-year-later-lingering-impacts-and-lessons http://es.wikipedia.org/wiki/Terremoto_y_tsunami_de_Jap%C3%B3n_de_2011 http://www.elpais.com/especial/terremoto-japon-2011/?momento=20 http://auladenaturales.wordpress.com/2011/03/13/terremoto-en-japon-epicentro-e-hipocentro/ http://www.rpp.com.pe/2011-03-11-terremoto-de-8-8-grados-sacude-japon-y-causa-gran-numero-de-heridos-noticia_344209.html