Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida -...

Les empreses de Lleida i la seva àrea d’influència

i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació

Cinquena Enquesta

Explotació i anàlisi de la informació recollida a l‟enquesta 2010

Pere Mir (Universitat de Lleida)

Eduard Cristóbal (Universitat de Lleida)

Lleida, setembre 2010

Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions per les empreses de la Ciutat de

Lleida i la seva àrea d’influència

2



3

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ............................................................................................................................ 4

2. PRINCIPALS RESULTATS ......................................................................................................... 8

3. EXPLOTACIÓ ESTADÍSTICA I ANÀLISI DE LES DADES DE L’ENQUESTA ....................... 10

3.1. Equipament Informàtic ........................................................................................................................ 10

3.2. Connexió a Internet i correu electrònic .............................................................................................. 17

3.3. Presència a Internet .............................................................................................................................. 28

3.4. Comerç Electrònic ................................................................................................................................ 34

3.5. Perspectives de la ciutat i inversió en TIC .......................................................................................... 43

3.6. Telefonia ................................................................................................................................................ 45

3.7. Teletreball ............................................................................................................................................. 48

3.8. Ocupació TIC ........................................................................................................................................ 49

3.9. Formació TIC ....................................................................................................................................... 54

3.10. Facturació anual de l’establiment i despesa TIC ............................................................................. 56

3.11. Activitat investigadora ....................................................................................................................... 57

4. UNA PANORÀMICA COMPARATIVA DELS RESULTATS .................................................... 62

5. BIBLIOGRAFIA ......................................................................................................................... 69

6. ANNEX: QÜESTIONARI ............................................................................................................ 71



4

1. INTRODUCCIÓ

El present document conté l‟explotació estadística i l‟anàlisi dels resultats de la

Cinquena Enquesta sobre l‟ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions

(des d‟ara, TIC) que ha estat realitzada durant el segon trimestre de l‟any 2010 a

directius d‟empreses radicades a la Ciutat de Lleida i la seva zona d‟influència. Aquesta

cinquena onada arriba just dos anys després d‟haver fet la quarta, quatre anys de la

tercera, sis anys des de la segona i, seguint la mateixa cadència, vuit anys des de la

primera enquesta. Hom compta, per tant, amb una àmplia perspectiva temporal,

circumstància que dóna més rellevància al present estudi. En l‟elaboració del

qüestionari emprat en aquest estudi, el model del qual es troba a l‟annex, es parteix de

qüestionari aplicat a les quatre edicions anteriors, cosa que garanteix la coherència de la

investigació i facilita la comparació dels resultats al llarg del temps. Tot i així, s‟ha

incorporat una sèrie de qüestions noves a l‟enquesta per adaptar-la a la situació actual.

També s‟ha de remarcar que els resultats obtinguts es refereixen exclusivament al sector

privat, atès que no han estat enquestats organismes públics. Pel que fa a l‟àmbit

geogràfic de les empreses que formen la mostra, aquest correspon a empreses de la

ciutat de Lleida i de la seva zona d‟influència.

Els objectius d‟aquesta cinquena enquesta, seguint el camí traçat per les quatre

anteriors, han estat:

1) Esbrinar el nivell i tipus de recursos informàtics a disposició de les empreses,

2) Investigar l‟ús que se‟n fa de les TIC i les motivacions que hi ha al darrera,

3) Contemplar aspectes relatius a la despesa en R+D, control de qualitat i

innovació per part de les empreses lleidatanes.



5

A més, les preguntes addicionals que han estat afegides a l‟actual enquesta, han permès:

1. Sondejar la incidència en el sector on actua l‟empresa de la major mobilitat de la

població des de/cap a Lleida ara que el tren d‟alta velocitat està plenament consolidat

i l‟aeroport de Lleida-Alguaire comença a operar.

2. Avaluar com la Llotja de Lleida (Palau de Congressos) pot afectar la imatge i,

d‟aquí, quin grau d‟atracció econòmica de la Ciutat considera l‟enquestat que aquesta

infrastructura suposarà.

Un cop codificades i tabulades les respostes d„un centenar d‟empreses, s‟ha redactat

el present informe per tal d‟explicar els resultats. D‟aquesta manera, l‟Institut Municipal

d‟Informàtica (IMI-ACCÉS) disposa d‟una excel·lent fotografia del grau de difusió i

formes d‟ús de les TIC a les empreses de la ciutat.

Pel que fa a la selecció de la mostra d‟empreses entrevistades, la naturalesa de la

informació a recollir ha aconsellat aplegar les empreses en uns pocs macrosectors. En

concret, es tracta dels dos següents:

1) Empreses industrials i de la construcció, així com empreses de transport.

2) Establiments comercials destinats a la venda i establiments d‟altra mena de

serveis.

En concret, el nombre d‟empreses industrials i de la construcció entrevistades ha

estat de 36, 23 de les quals radicades a la Lleida ciutat i la resta a la seva àrea immediata

d‟influència. Pel que fa a les empreses comercials i a les de serveis, les enquestades han

estat 64, 54 de Lleida ciutat i 10 de la seva corona. Així doncs, 77 empreses enquestades

estan ubicades en el terme municipal de Lleida, mentre que 23 ho estan en els municipis

de l‟entorn.



6

No hi ha dubte que, d‟haver comptat amb més recursos, s‟hauria pogut treballar amb

una mostra més àmplia. Val a dir, però, que aquest és el cinquè estudi que es duu a

terme sobre l‟ús de les TIC a la capital de Ponent i entorn immediat, circumstància que

suposa cobrir un espai temporal de 8 anys. Aquest horitzó permet extreure conclusions

molt significatives. Tampoc pot perdre‟s de vista que els qüestionaris han estat

contestats mitjançant entrevista personal directa amb directius i representats de les

empreses. Aquest procediment si bé és el més laboriós i costos, té l‟enorme avantatge de

la seva elevada fiabilitat, apart de les nombroses consideracions addicionals de caire

qualitatiu que els entrevistats han aportat en el decurs de la conversa.

El present informe s‟estructura en tres grans apartats, el contingut dels quals és el

següent:

1) D‟entrada, s‟exposen molt succintament les principals conclusions de l‟estudi

2) Al capítol segon es comenten de forma completa els resultats obtinguts després

de l‟anàlisi estadística exhaustiva de les dades de l‟enquesta. Com és lògic, en el

text només s‟ha inclòs les figures i taules més significatives, a fi i efecte de

facilitar-ne la lectura. Aquest capítol constitueix el cos principal de l‟informe i es

divideix en els següents apartats:

a) Equipament informàtic: el qüestionari demana informació sobre el

nombre, capacitats, antiguitat i funcions dels ordinadors presents a

l‟empresa.

b) Connexió a Internet i correu electrònic: hom demana saber l‟existència, o

no, de xarxa local, tipus de connexió amb l‟exterior, característiques dels

treballadors amb accés a Internet i/o disponibilitat de correu electrònic,

principals usos d‟Internet, etc.

c) Presència de l‟empresa a Internet: es sol·licita si l‟empresa té WEB

pròpia, així com certes característiques d‟aquesta.



7

d) Comerç electrònic: en aquest punt el qüestionari aprofundeix en l‟ús

d‟Internet per a la gestió quotidiana de les compres i vendes de l‟empresa.

Hom afegeix preguntes relatives als avantatges o inconvenients trobats,

arribat el cas, en el flux de comerç electrònic de l‟empresa.

e) Telefonia: es tracta d‟unes poques qüestions sobre el servei de telefonia

convencional que disposa l‟empresa.

f) Teletreball: aquest apartat indaga l‟existència de teletreballadors a

l‟empresa.

g) Ocupació TIC: hom pregunta si hi ha treballadors especialitzats en el

manteniment i millora dels equipaments informàtics i de telecomunicacions

de l‟empresa, així com certs aspectes del seu perfil professional.

h) Formació TIC: s‟intenta esbrinar quants treballadors han rebut formació

informàtica a nivell d‟usuari, així com el lloc i cost d‟aquesta.

i) Facturació anual de l‟establiment i despesa TIC: volum de despesa de

l‟any 2007 en la compra de software i maquinari.

j) Activitat investigadora: per acabar, es pregunten els recursos destinats per

l‟empresa a R+D+i (Recerca, Desenvolupament i Innovació), així com al

control de qualitat.

3) Un darrer capítol serveix per a fer una valoració global de l‟estat de l‟ús de les

TIC per les empreses radicades a Lleida, així com una comparació amb

l‟evidència procedent d‟altres estudis semblants.



8

2. PRINCIPALS RESULTATS

Els principals resultats que s‟obtenen de l‟anàlisi de les respostes sobre l‟ús de les TIC

per part de les empreses de Lleida poden aplegar-se en els deu següents punts:

1. A l‟enquesta del 2008 es manté el percentatge residual d‟empreses, en concret el 4%,

que afirmen no disposar d‟ordinador. Aquest percentatge fou del 2,2% el 2008 i del 3%

el 2006. Així, doncs, el col·lectiu d’empreses sense ordinador és marginal. Val a dir

que totes les empreses sense ordinador pertanyen al macrosector del comerç i els

serveis. A més, el parc va essent progressivament renovat: el 35% dels enquestats han

adquirit d‟un a tres ordinadors al llarg d‟aquests darrers tres anys. Les xifres globals

indiquen que el 45,7% del parc de maquinari té una antiguitat menor als tres anys. Per

tant, es manté l’esforç sostingut de les empreses lleidatanes per anar actualitzant el

seu equipament TIC. De tota manera, atès esforç s‟hauria afeblit atès que dos anys

enrere aquesta proporció va ser el 55%.

2. El motiu principal per a la compra de l‟equipament informàtic ha estat la gestió

general de l‟empresa. Una tònica que ve repetint-se des de fa uns anys. Així, les eines

informàtiques s‟empren per emmagatzemar i gestionar tota mena d‟informació al servei

de la millora de la productivitat en els processos que duu a terme.

3. El 2004, el 83,5% de les empreses enquestades es trobaven connectades a la Xarxa.

Aquesta fou el 87,8% el 2006 i va pujar fins el 91% el 2008. Ara el percentatge és del

93%, de manera que la no connexió és anecdòtica. L‟accés a Internet s‟utilitza

principalment pel correu electrònic (en té 85 de les 92 empreses que han respòs la

pregunta), la cerca d‟informació, seguit de la transmissió de dades, les transaccions

financeres i la promoció comercial. Els tràmits amb l’administració via Internet han

passat a ocupar un lloc destacat (una tercera part dels enquestats).

4. Com en estudis anteriors, dins de les empreses, els ocupats amb accés a Internet són

els directius, els administratius i els quadres. Això resulta coherent amb l‟ús de les TIC

per a tasques de gestió i administració.



9

5. Més de la meitat de les empreses disposen de lloc web propi. L‟actual 57% supera

el 54% de l‟enquesta del 2008. Ara la proporció és deu punts superior a les xifres que es

varen donar a les enquestes del 2004 i 2006. La principal finalitat és facilitar informació

i la promoció de l‟empresa.

6. L‟ús de la Xarxa com a mitjà de comunicació corporativa, s‟acompanya del

manteniment de l‟aprofitament de les possibilitats que aquesta ofereix. En efecte, un

43% del total d‟empreses enquestades utilitzen Internet per a fer compres, una xifra

semblant a la de dos anys enrere, tot i ser sis punts més alta que la del 2006 i 22 punts

major que la de 2004. Pel que fa a les vendes a clients, la proporció ha anat pujant

progressivament: un 12,7 % dels enquestats el 2004, un 19,2% el 2006, un 17,5% el

2008 i enguany un 20% sobre el total de la mostra.

7. Pel que fa a la proporció d‟empreses que fa venda electrònica amb pagament on line,

la xifra continua essent baixa: només 12 empreses enquestades afirmen disposar

d‟aquesta possibilitat.

8. L‟associació amb altres empreses del sector per a fer compres/vendes conjuntes a

través de la Xarxa tampoc no acaba d‟arrencar. En cap enquesta des del 2002 s‟ha

arribat al 10% d‟empreses entrevistades.

9. El tren d‟alta velocitat i l‟aeroport de Lleida/Alguaire recullen opinions àmpliament

favorables, en forma de major mobilitat dels directius, l‟accés a més clients, etc.

Únicament un 10% de les empreses consideren que aquestes infrastructures han

significat una major pressió competitiva. També un 75% considera que el Teatre de la

Llotja tindrà efectes positius per la ciutat, enfront un 17% que opina el contrari.

10. La inversió en equipament i formació TIC sembla haver disminuït respecte

enquestes anteriors. Una situació que també afectaria a l‟activitat en R+D+i, més feble

que en anys anteriors. Per contra, l‟experiència en el control de qualitat (sobretot en

empreses dedicades a la producció de béns i la provisió de serveis especialitzats) es

manté.



10

3. EXPLOTACIÓ ESTADÍSTICA I ANÀLISI DE LES DADES DE

L’ENQUESTA

L‟explotació de les dades de les enquestes segueix els mateixos 11 apartats de que

estava composat el qüestionari. Al marge de l‟anàlisi global de les dades, arribat el cas

s‟ha fet esment especial als possibles resultats particulars de cadascun dels macrosectors

considerats.

3.1. Equipament Informàtic

La distribució del nombre d‟ordinadors a les empreses enquestades des del 2002 és la

que mostren les taules següents:

Any 2002 Any 2004 Any 2006 Nombre

d’ordinadors

Nombre

d’empreses

Percentatge Nombre

d’empreses

Percentatge Nombre

d‟empreses

Percentatge

Cap 6 7,5 % 7 8,75 % 4 4%

1-5 28 35 % 34 42,5 % 44 44%

6-10 12 15 % 17 21,25 % 16 16%

11-20 10 12,5 % 9 11,25 % 15 15%

21-40 9 11,25 % 4 5 % 7 7%

41-100 8 10 % 6 7,5 % 10 10%

>100 6 7,5 % 3 3,75 % 4 4%

TOTAL 80 100 % 80 100 % 100 100 %

2008 Any 2010 Nombre

d’ordinadors

Nombre

d’empreses

Percentatge Nombre

d’empreses

Percentatge

Cap 3 3% 4 4%

1-5 44 44% 40 40%

6-10 20 20% 18 18%

11-20 12 12% 9 9%

21-40 9 9% 12 12%

41-100 7 7% 9 9%

>100 5 5% 8 8%

TOTAL 100 100% 100 100%

Com ja va ser el cas els anys 2006 i 2008, també ara la xifra més comuna és la de

disposar d‟entre un i cinc ordinadors. Aquesta situació afecta el 40% de la mostra. La

proporció d‟empreses sense ordinador continua essent residual, amb valors que es

mantenen des de l‟any. Tampoc la resta de categories mostra oscil·lacions significatives.

De fet, totes aquestes petites variacions poden explicar-se per la pròpia naturalesa de la

mostra, la qual, convé no oblidar-ho, és petita i, per tant, propensa al fenomen esmentat.



11

Per macrosectors, la distribució del nombre d‟ordinadors és la següent:

Any 2010 Indústria, construcció i transports Comerç i serveis Nombre d’ordinadors Nombre d’empreses Percentatge Nombre d’empreses Percentatge

Cap 0 0% 4 6,2%

1-5 7 19,4% 33 51,5%

6-10 8 22,2% 10 15,6%

11-20 3 8,3% 6 9,3%

21-40 6 16,6% 6 9,3%

41-100 7 19,4% 2 3,1%

>100 5 13,8% 3 4,7%

NS/NC 0 0 0 0

TOTAL 36 100 % 64 100 %

Les dades de dos anys enrere són les que figuren a continuació:

Any 2008 Indústria, construcció i transports Comerç i serveis Nombre d’ordinadors Nombre d’empreses Percentatge Nombre d’empreses Percentatge

Cap 1 2,2 % 2 3,6 %

1-5 17 37.,7 % 27 49,1 %

6-10 7 15,5 % 13 23,6 %

11-20 5 11,1 % 7 12,7 %

21-40 5 11,1 % 4 7,2 %

41-100 6 13,3 % 1 1,8 %

>100 4 8,8 % 1 1,8 %

NS/NC 0 0 % 0 0%

TOTAL 45 100 % 55 100 %

Com en enquestes anteriors, en el cas de les empreses industrials destaca el pes de

les que disposen de més ordinadors, si es compara amb la distribució del nombre de

màquines en el cas del sector del comerç i els serveis. Un resultat que reflecteix la

diferent mida de les empreses en aquests macrosectors.

Els enquestats també hagueren de respondre a la pregunta de quants d‟aquests

ordinadors tenien menys de tres anys d‟antiguitat. Les respostes obtingudes (94/100)

indiquen que un 37,2% dels enquestats que responen la qüestió ha adquirit d‟un a tres

ordinadors des del 2007, un 17% entre 4 i 10 i un 21,3% entre 11 i 100. Val a dir que

aquests percentatges, excepte el darrer, són inferiors als del 2008. També hi ha un total

de 22 empreses (de 94 que han respòs) no han comprat cap ordinador des del 2007, una

xifra que duplica l‟homònima del 2008.



12

Atès que hom coneix la distribució d‟empreses i ordinadors que declaren tenir, es pot

saber la xifra total d‟ordinadors del col·lectiu enquestat: 3.240 màquines enfront els

2.756 equips del 2008, els 2.487 de l‟any 2006 i els 1.532 de l‟enquesta del 2004.

Malgrat aquest resultat estigui influït per la mida de les empreses presents a la mostra,

sembla raonable sostenir que el parc d‟ordinadors a les empreses de Lleida ha anat

creixent.

Si es fa aquest càlcul en relació al nombre d‟ordinadors adquirits els darrers tres

anys, s‟obté la xifra de 1480 màquines, davant les 1.533 del 2008 i les 1.257 unitats de

l‟enquesta anterior. Malgrat el caràcter merament indicatiu que cal donar a aquestes

dades, ja que els enquestats responen de forma aproximativa i la repercussió del caràcter

de la mostra, la dada apunta que el ritme de renovació s‟hauria alentit, probablement

degut a la crisi econòmica d‟aquests darrers mesos. Tot i així, el parc de maquinari és

recent, atès que, tenint present els resultats del 2008, un màxim d‟un 95% dels

ordinadors tindria una antiguitat inferior als cinc anys.1

A la qüestió relativa al nombre de treballadors amb accés a un ordinador propi a

l‟empresa, les respostes obtingudes apareixen a la taula inferior (amb un total de 93

respostes vàlides). Com s‟ho observa, les dades globals han estat dividides per

macrosectors.

2008 2010

Nombre de

treballadors

Indústria,

construcció i

transport

Comerç i

serveis

Indústria,

construcció

i transport

Comerç i

serveis

Sense

ordinador

0 2 0 1

1-10 26 38 14 45

11-20 4 7 4 6

21-50 6 5 8 3

51-100 4 0 5 1

>100 4 1 4 2

Total 44 53 35 58

1 És obvi que algunes màquines comprades aquests dos darrers anys poden haver substituït d‟altres

adquirides poc abans. Tot i això, el percentatge d‟ordinadors amb menys de cinc anys d‟antiguitat deu de

ser molt alt.



13

Un 71% de les empreses responen afirmativament a la pregunta de si tenen una xarxa

d‟àrea local (una xifra tres punts superior a la del 2008). Tant o més interessant és saber

a quines funcions es destinen els ordinadors. Una pregunta que s‟ha fet en tots i

cadascun dels estudis previs. La taula següent mostra, d‟una banda, el nombre

d‟empreses que han respost afirmativament i, de l‟altra, el percentatge d‟aquesta xifra

sobre el total d‟empreses que s‟han pronunciat en el punt esmentat.

Anys Administració

General

Comptabilitat Vendes Compres Magatzem Producció Màrqueting Recursos

Humans

Servei

postvenda

2002 68

(93,1%)

67

(91,7%)

54

(73,9%)

52

(71,2%)

42

(58,3%)

35

(48,6%)

24

(33,3%)

32

(44,4%)

28

(39,4 %)

2004 58

(72,5%)

64

(80%)

61

(76,3%)

58

(72,5%)

35

(43,8%)

23

(28,8%)

16

(20%)

18

(22,5%)

15

(18,8%)

2006 79

(95,2%)

85

(97,7%)

74

(89,2%)

67

(88,2%)

55

(85,9%)

45

(78,9%)

25

(50%)

34

(70,8%)

27

(57,4%)

2008 83

(89,2%)

83

(87,4%)

78

(83%)

73

(77,7%)

60

(66,7%)

46

(51,7%)

28

(31,8%)

31

(35,2%)

23

(25,6%)

2010 89

(92,7%)

81

(84,4%)

77

(80,2%)

73

(76%)

58

(60,4%)

43

(45,3%)

33

(34,7%)

41

(43,1%)

30

(31,9%)

Cal interpretar amb cura aquests resultats. S‟ha de tenir present dos aspectes crucials.

Primer, la pregunta era susceptible de resposta múltiple, figurant l‟administració general

com a primera opció. Segon, les empreses més petites no tenen diferenciades les

diverses funcions de la gestió empresarial. En qualsevol cas, pel que fa el capítol de

l‟administració general i la comptabilitat, els dos que obtenen més respostes, el nivell

d‟ús d‟eines informàtiques es manté molt alt des del 2002.

Pel que fa a la diferenciació entre els macrosectors Indústria, construcció i transports

(ICT) i Comerç i serveis (CS) , vegi‟s la taula següent:

Macro

sector

Administració

General

Comptabilitat Vendes Compres Magatzem Producció Màrqueting Recursos

Humans

Servei

postvenda

ICT 34

(94,4%)

35

(97,2%)

29

(80,5%)

30

(83,3%)

22

(61,2%)

24

(68,5%)

13

(37,1%)

23

(65,7%)

13

(37,1%)

CS 55

(91,2%)

46

(76.7%)

48

(80%)

43

(71,7%)

36

(60%)

19

(31,6%)

20

(33,3%)

18

(30%)

17

(28,8%)

La lectura acurada de la taula posa de manifest que les diferències responen a la

naturalesa de la pròpia activitat empresarial, amb un pes més destacat de la producció i

recursos humans en el macrosector ICT.



14

Fetes les anteriors explicacions, pot concloure‟s que no s‟aprecien canvis importants

al llarg de les cinc enquestes considerades, de manera que quasi la totalitat de les

empreses usa almenys un ordinador per al control de les seves principals operacions

econòmiques. La permanència d‟aquesta diagnosi durant els darrers vuit anys reflecteix

com d‟estès i quotidià és l‟ús de les eines informàtiques a les empreses de Lleida. És del

tot impensable que això pugui ser d‟una altra manera.

Així mateix, el capítol relatiu a l‟equipament informàtic s‟interessava per les

intencions de compra de més equipament informàtic l‟any 2010. Val a dir que el

nombre de respostes afirmatives és relativament alt: 36/99. Una dada que, pràcticament,

coincideix amb la de 2008 i 2006, tot i que supera el 18,8% (15/80) de l‟enquesta del

2004. Probablement, aquest fet reflecteix la voluntat d‟estar al dia en el maquinari que

l‟empresa utilitza. No hi ha una diferència destacable sigui per macrosector, sigui per

àmbit geogràfic. Només 8 de les 36 empreses disposades a comprar maquinari aquest

2010, declaraven no desitjar que comptés amb connexió a Internet.

També es preguntava pels motius que havien motivat la compra de l‟equipament

informàtic. Tal com es veu a la taula següent, d‟entre les respostes múltiples, destaca

l‟opció de la compra d‟ordinadors per a la gestió de l‟empresa.

Motius de compra d’equipament informàtic

Any

2006 2008 2010

Major productivitat 28% 62% 52,5%

Emmagatzemar informació 31% 69% 52,5%

Perquè en té la competència 0% 9% 7,5%

Gestió de l’empresa 49% 82% 90,2%

Comptabilitat 24% 58% 45%

Els percentatges que s‟observen a la taula podrien ser un indicador del caràcter

multifuncional dels ordinadors: es compren màquines una mica per a tot. En qualsevol

cas, l‟ordre de prioritats no s‟allunya d‟enquestes anteriors on, després de la gestió,

figurava l‟emmagatzematge de dades i la millora de la productivitat.



15

Per macrosector, el motiu de la productivitat s‟al·lega pel 56,2% de les empreses

industrials, construcció i transports que volen comprar equips informàtics, essent el 50%

en el cas del sector comerç i serveis. En la resta de motius no hi ha tampoc diferències

significatives.

Al final d‟aquesta primera part sobre l‟equipament informàtic, es demanava el grau

de satisfacció de les empreses amb el seu ús. Mentre que un 25 % de les empreses

enquestades respongueren el 2004 que no estaven satisfetes, a l‟edició del 2006 la xifra

va pràcticament desaparèixer (només un cas de 73 respostes). Pel que fa a l‟enquesta del

2008 també només hi havia un cas d‟insatisfacció entre les 51 respostes a aquesta

pregunta. El 2010, totes les empreses que responen a la pregunta es mostren satisfetes.

Com ja es va donar a entendre en anteriors estudis, la millora en el coneixement de les

eines TIC explica l‟augment del grau de satisfacció.

Quan es pregunta sobre les limitacions observades en els equips informàtics, la

dispersió és considerable. Les següents figures, referides a les enquestes de 2006, 2008 i

l‟actual, reflecteixen un canvi interessant: d‟una situació d‟empat múltiple entre el preu,

la compatibilitat, el cost de manteniment, l‟obsolescència ràpida i les fallades del

sistema, s‟ha passat l‟any 2010 a donar més importància als aspectes econòmics, això

és, el cost del maquinari i la factura del seu manteniment. Aquest segon capítol, que

perdura per la seva pròpia naturalesa en el temps, ha crescut molt significativament.

Probablement un indici de la voluntat de retallar despeses corrents en èpoques de crisi.

Limitacions de disposar equipament informàtic (%). Any 2006.

23,0019,00 17,00

22,00

9,0017,00

40,00

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

preu de compra cost de

manteniment

fallades del

sistema

problemes de

compatib.

formació obsolescència altres




16

20,00 26,7021,90

32,50

8,20

21,30 23,00

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


manteniment

fallades del

sistema

problemes de

compatib.



33,70 40,90

22,70 23,10

11,40

21,60 23,00

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100


manteniment

fallades del

sistema

problemes de

compatib.


Cal apuntar que el percentatge de la categoria “Altres” s‟ha calculat sobre el

total de la mostra, mentre que la resta de categories el percentatge és sobre el nombre de

respostes vàlides (la meitat o més de la mostra els anys 2006 i 2008, i entre un 85-90%

l‟any 2010). Si hom divideix les respostes per macrosectors, excepte la qüestió de la

formació (que presenta un empat) a la resta de temes pesa lleugerament més el cas del

Comerç i els serveis.



17

3.2. Connexió a Internet i correu electrònic

En aquest segon apartat es troben les preguntes dedicades a conèixer el grau de

connexió a Internet i el nivell d‟utilització del correu electrònic per part de les empreses

lleidatanes.

3.2.1. Connexió a Internet

La primera dada que crida l‟atenció és que la majoria de les empreses enquestades

afirmen que es troben connectades a la Xarxa: 93 de 100. Dos punts més que el 2008,

any que ja va presentar un proporció un poc més alta que el 2006 (86 de 98 empreses

que responien). Val a dir que el 2004, el 83,5% de les empreses va declarar estar

connectades, així com el 85% el 2002. Davant aquestes xifres, queda clar que, al llarg

dels anys, el grau de connexió de les empreses de Lleida a Internet sempre ha estat

elevat. Dins el petit col·lectiu d‟empreses que no es connecta, destaquen les del sector

comerç i serveis.

Grau de connexió a Internet de les empreses de Lleida

(% 2002-2004-2006-2008)

85,0

15,0

83,5

16,5

87,8

12,2

91,0

9,0

93,0

7,0

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

2002 2004 2006 2008 2010

Amb connexió a Internet Sense connexió a Internet



18

Sigui el que sigui, no hi ha dubte que és un fet molt positiu que la connexió a Internet

es mantingui amb el temps, ja que això és un pas bàsic per a una posterior utilització

d‟aquesta infrastructura per fer-la servir tant de punt d‟informació, com a mitjà de

promoció o suport de vendes.

D‟altra banda, el tipus de connexió més habitual és mitjançant l‟ADSL2 amb un

95,7% (un 94,5% de les respostes el 2008 i un 77% el 2006), seguit de la XDSI3 amb un

valor a l‟entorn del 10% (que es manté des del 2006) i en tercer lloc es troba la RTB

(Línia Telefònica convencional) amb un 3,6%, gairebé la meitat de les dues darreres

enquestes. En aquest darrer punt, ha desaparegut la diferència entre macrosectors (solia

predominar el del comerç i els serveis). Pel que fa el cable, aquest només afecta 3

empreses, mentre que són 4 les que disposen de connexió punt a punt. D‟altra banda,

sembla haver desaparegut la diferència detectada l‟enquesta anterior entre les empreses

de Lleida ciutat i les de l‟entorn pel que fa a la connexió telefònica: aquesta era més alta

en el segon cas, circumstància que ara no s‟observa. Val a dir, però, que es tractava d‟un

nombre petit de casos i, per tant, afectat per la composició de la mostra.

Vegi‟s la següent figura, on hi apareix el percentatge de respostes en cada sentit i la

seva evolució en el temps.

2 ADSL (Asymmetrical Digital Subscriber Line): Línia de Subscripció Asimètrica Digital (ADSL).

Tecnologia DSL que permet al cablejat de coure telefònic convencional transportar fins 9 Mbps cap a

l‟usuari i fons fins 800 Kbps des de l‟usuari. 3 XDSI (Xarxa Digital de Serveis Integrats): Tecnologia de transmissió que combina serveis de veu i

digitals a través de la xarxa en un únic mitjà, fent possible oferir als clients serveis digitals de dades així

com connexions de veu a través d‟un únic canal.



19

Tipus de connexió de les empreses.

14,736,8

51,50,0

7,410,3

15,210,1

63,32,5

2,53,8

6,010,0

77,0

5,02,0

1,06,1

11,094,5

3,71,20

4,0

3,610,7

95,73,85,004,0

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

2002

2004

2006

2008

2010

Línia telefònica convencional XDSI ADSL Cable Punt a Punt Altres

En aquesta figura s‟observa que hi ha hagut un important creixement de la connexió

a través d‟ADSL des de l‟any 2002 en detriment, en primer lloc, de la XDSI (recordem,

però, que en aquell any es van incloure a la mostra les institucions, entitats que

preferentment utilitzaven aquesta tecnologia) i, en segon lloc, de la línia telefònica

convencional. També s‟observa una tendència a la baixa de la connexió punt a punt. Pel

que fa a la connexió a través del cable, no passa de tenir un paper testimonial.

S‟observa que a la major part de les empreses disposen de equips informàtics i de

connexió a la Xarxa, però una part important d‟elles té d‟un a cinc treballadors amb

ordinador connectat a Internet (35% en el global i un 57,7% en el macrosector Comerç i

serveis). Una dada que s‟explica per la petita mida de l‟empresa. Cal afegir que, al llarg

dels anys considerats, hi ha hagut una forta davallada de les empreses que no tenien cap

treballador connectat a la xarxa, fins arribar a cap els 2008 i 2010. Els resultats complets

es poden veure a la següent figura. Com s‟hi observa, el resultat més significatiu és que

ha desaparegut el cas del treballador amb ordinador sense connexió a Internet.



20

Número de treballadors amb ordinador connectats a Internet

0

5

10

15

20

25

0 1 2 3 entre 4 i 5 entre 6 i 10 entre 10 i 20 més de 20

2004 2006 2008 2010

Si s‟estudien aquestes dades amb més profunditat es veu que la penetració és més

gran en el col·lectiu dels directius on gairebé el 90% disposa de connexió a la xarxa. El

2008 hi va haver 47 respostes afirmatives sobre un total de 55. El 2006 la mitjana va ser

del 88,7 %. En el cas dels quadres, la proporció del 60% coincideix amb la de dos anys

enrere. La proporció d‟administratius amb connexió a Internet és del 80%, enfront el

74% del 2008 i més propera al 78% de fa quatre anys. Això s‟explica per la importància

de l‟accés a la informació en les tasques de gestió i administració de les empreses.

Mitjana de penetració d’Internet en funció del càrrec del treballador (2010).

87,80

68,80

79,80

56,70

31,60

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

directius quadres administratius oficials altres



21

Per a saber, però, el grau de penetració a les empreses de les TIC en general i

d‟Internet en particular, és important analitzar els usos que es donen a aquesta nova eina

empresarial que és la Xarxa. Així, la recerca d‟informació ocupa un 88% de les 92

empreses que han respòs la pregunta, proporció que fou del 85,4% (de 89 empreses) el

2008. Un 87% usen la Xarxa per transmetre dades (tres punts més que dos anys enrere) i

un 76% (un 69,3% el 2008) per a transaccions. Com en enquestes anteriors, el correu

electrònic és un servei usat massivament (un 93%) mentre que, però, la disponibilitat de

WEB afecta el 57% del total d‟empreses (que fou un 43% el 2008). Finalment, el

pagament de taxes i impostos telemàticament és una pràctica del 35% del total

d‟empreses i es repeteix la proporció del 35% de fa dos anys pel que fa a l‟ús de xarxa

per a tota mena de tràmits amb l‟administració.

Respecte a aquest tema, les figures exposades tot seguit mostren, d‟una manera

detallada, els usos que es fan d‟Internet en funció del sector al que pertany l‟empresa

enquestada, tant pel 2008 com pel 2010.

Principals usos d’Internet per sector (2008)

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

cercar informació

transmissió de dades

transaccions financeres

comunicació (e-mail)

promoció (web)

pagar taxes i impostos

tràmits administració

anàlisi competència

selecció personal

vídeo conferència

compres a proveïdors

vendes a distribuidors

vendes al públic

Comerç i serveis

Indústria, construcció i transports



22

Principals usos d’Internet per sector (2010)

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

cercar informació

transmissió de dades

transaccions financeres

comunicació (email)

promoció (web)

pagar taxes i impostos

tràmits administració

anàlisi competència

selecció personal

vídeo conferència

comprar proveïdors

vendre a distribuïdors

vendre a consumidors

altres

Indústria, construcció i transport comerç i serveis

c

El 2008 destacava, en primer lloc, que la Xarxa s‟utilitzava principalment per la

comunicació (la transmissió de correus electrònics), seguit per la cerca d‟informació.

També Internet tenia un paper força rellevant en les transaccions financeres, la

transmissió de dades i la promoció de l‟empresa. A l‟enquesta actual, es repeteix la

tònica. Uns usos que, ben mirat, ben poc han variat aquests darrers vuit anys.

Continua observant-se una petita diferència segons el macrosector, amb un

predomini ajustat de la Indústria, construcció i transports pel que fa a les transaccions i

transferència de dades, mentre que al Comerç i serveis Internet té un paper més

rellevant en promoció i relacions de compra/venda.



23

Com en enquestes anteriors, la videoconferència continua tenint un caràcter residual:

7 de 90 empreses manifesten usar aquest servei. El 2008, foren 4 empreses de 85.

Malgrat per a molt petites empreses aquest servei pot resultar prescindible, de ben segur

hi ha un ampli contingent de pimes que en podrien treure profit, però no ho fan.

En tots els estudis fets fins ara, es veu que cada vegada hi ha més diversitat d‟eines

TIC usades en la gestió empresarial, tot i que continuen havent-hi recursos encara poc

aprofitats, com és el cas de la suara esmentada videoconferència4, així com àmbits on

encara les eines TIC hi són poc presents com la selecció de personal o la venda a

distribuïdors i a clients. No obstant, hi ha usos emergents com la signatura digital,

pràctica emprada per 50 de les 91 empreses que han respòs la pregunta (els valors

corresponents a 2008 van ser de 24/81). Es tracta, sobretot, d‟empreses industrials,

construcció i transports. En qualsevol cas, la diagnosi exposada es va repetint any rere

any, cosa que fa pensar que la incorporació plena dels serveis de la Xarxa està resultant

ser més lenta del previst.5

Una dada positiva a remarcar és que l‟empresariat és molt conscient del tema de la

seguretat. Tots els enquestats que han respòs la pregunta (91 casos) utilitzen

regularment programari antivirus (el 2008 foren 88 respostes en aquest sentit) i un 72%

del total (dos terços el 2008) empren sistemes de protecció més avançats. Aquestes

dades són superiors a les de les enquestes anteriors. Com es constata la conscienciació

respecte als temes relacionats amb la seguretat i privacitat ha acabat essent unànime.

4 La videoconferència pot emular perfectament les reunions personals, essent algunes de les seves

aplicacions les següents: reunions de directius per a la pressa de decisions, reunions comercials,

presentació de productes dins de l‟empresa o a clients potencials, sessions de formació, selecció de

personal per destacar algunes. 5 Cal afegir en aquest apartat que un 36% dels enquestats indica que l‟empresa disposa de servidor propi.

El 2008 el percentatge fou del 27% i del 17% el 2006.



24

3.2.2. Ús del correu electrònic

El correu electrònic és una de les eines d‟Internet més interessants per a l‟empresa.

Pot ser utilitzat tant en l‟àmbit extern com a l‟intern, ja que permet enfortir la relació

amb els clients, millorar el flux d‟informació entre els empleats de la companyia i

perfeccionar el servei tècnic dels proveïdors. Tanmateix el seu ús és indispensable per a

l‟establiment i promoció de la imatge corporativa de l‟empresa. De fet, aquest és el

servei més utilitzat a Internet, seguit molt a prop de la World Wide Web.6

Les dades aportades pels enquestats corroboren el que s‟ha dit anteriorment, ja que

90 de les 91 empreses que han contestat la pregunta disposen, almenys, d‟una adreça de

correu electrònic pròpia de l‟establiment. Aquesta proporció fou del 93% i del 80% fa

dos i quatre anys, respectivament. Com es constata a la següent taula, tots els sectors

han augmentat l‟ús d‟Internet aquests dos darrers anys.

Grau d’utilització del correu electrònic a l’establiment 2010

(entre parèntesi l’any 2008)

Macrosector Total

Indústria Comerç i serveis

Recompte % de sector Recompte % de sector Recompte % de total

email No 0 (2)

0,0%

(4,6%) 1 (4)

8,5%

(8,5%) 1 (6)

1,1%

(6,7%)

Sí 33 (41)

100%

(95,3%) 57 (43)

98,3%

(91,5%) 90 (84)

98,9%

(93,3%)

Total 33 (43) 100% 58 (47) 100% 91 (90) 100%

6 Segons un estudi d‟AIMC (2008), dins d‟Internet el servei més valorat i utilitzat és el correu electrònic

(96,3%) seguit de la World Wide Web (92,9%). Per donar un exemple de la magnitud de l‟ús d‟aquest

servei, podem esmentar les dades aportades pel director general de la divisió de Telecomunicacions de

Siemens Espanya, les quals afirmaven que els usuaris d‟Internet envien a diari uns 30.000 milions de

correus electrònics a tot el món durant l‟any 2006

(http://www2.noticiasdot.com/publicaciones/2006/0606/0306/noticias/noticias_030606-03.htm).



25

Analitzant el nombre de treballadors que disposa d‟adreça personal de correu

electrònic, resulta que en moltes empreses el correu electrònic és una eina de

l‟organització com a tal (només a una empresa de 90 que han respòs cap treballador té

assignat un compte de correu, circumstància que afectava un 14,3% el 2008 i un 25 %

el 2006). Com era previsible degut a la mida predominant de les empreses, hi ha un

percentatge notable de casos on hi ha entre 1 i 5 treballadors que tenen compte propi de

correu: 34 de les 74 empreses que han respost a la pregunta. Això indica que fins i tot a

les empreses més petites, hi ha treballadors amb adreça corporativa de correu electrònic.

En efecte, la figura exposada a continuació posa de manifest la reducció progressiva

dels empleats sense correu, mentre creix el nombre d‟empreses amb tots, o bona part

dels seus treballadors, amb adreça de correu. A les empreses més grans, considerant per

aquestes les que tenen més empleats amb correu, el nombre de treballadors amb adreça

electrònica es manté força estable. Probablement, es tracta de treballadors a les àrees de

gestió i administració.

Número de treballadors que disposen de correu electrònic

(anys 2004-2006-2008-2010)

51,3

25,0

14,30

4,1

27,5

41,7

60,30

45,9

11,2

16,6

12,70

31,1

10,0

16,7

12,70

18,9

0

10

20

30

40

50

60

70

Cap entre 1 i 5 entre 6 i 20 més de 20

2004

2006

2008

2010



26

Així, si s‟analitzen aquestes dades de penetració del correu electrònic en funció del

càrrec de l‟assalariat, es pot assenyalar que, a l‟igual que succeeix amb l‟ús d‟Internet,

els directius, els quadres intermedis i els administratius en són els beneficiaris. Malgrat

no totes les empreses responen, un 77% (un 81,5% dos anys enrere) de les empreses

industrials, construcció i transport tenen tots els seus directius amb adreça electrònica,

xifra que puja al 88% (87% el 2008) en el cas de les empreses comercials i de serveis.

En el cas dels quadres, les dades són el 50% i el 72% respectivament. En el cas dels

administratius, però, les xifres són més altes: gairebé un 59% dels enquestats afirmen

que a la seva empresa industrial, de la construcció o de transports, tots els administratius

tenen adreça de correu electrònic. Aquest percentatge és del 78% en el cas del comerç i

serveis. Per contra, en el cas dels oficials i operaris, amb l‟excepció dels primers en el

cas del macrosector del comerç i els serveix, queda ben per sota la meitat el nombre

d‟empreses on tots aquests treballadors tenen adreça de correu.

Mitjana de penetració del correu electrònic en funció del càrrec del treballador

87,6

66,9

79,2

48,6

14,8

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

directius quadres administratius oficials altres



27

En aquest mateix punt, es va preguntar el número d‟adreces de correu associades a

l‟establiment. Atès que 90 empreses han respost a aquesta pregunta, la informació

obtinguda és força significativa. La següent figura mostra que el nombre d‟empreses

amb només una adreça ha anat baixant, mentre a anat pujant el d‟empreses amb més de

10 adreces de correu. La resta de casos es mouen entre el 15-20%. Malgrat els resultats

estiguin molt influïts per la mida de les empreses a la mostra, sí que resulta indiscutible

que les empreses han anat ampliant el nombre d‟adreces de conreu al pas dels anys.

Nombre d’adreces de correu associades a l’establiment

46,9

35,4

32,1

28,9

25,026,6

28,4

20,0

12,5

20,3 19,817,8

14,112,7

18,5

24,4

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

1 entre 2 i 5 entre 5 i 10 més de 10

2004

2006

2008

2010

Un altre element que determina el grau d‟adopció de les TIC per part de les

empreses, és la implantació, o no, d‟una Intranet. Les Intranets, es poden definir com les

xarxes electròniques entre les diverses àrees i oficines d‟una mateixa empresa. En

principi van ser desenvolupades per empreses internacionals amb la finalitat de facilitar

les seves negociacions internes a nivell mundial. Tot i això, és força significatiu que

empreses d‟una grandària més petita també l‟hagin adoptada. Pel que fa el present

estudi, 48 empreses de les 96 que responen tenen una Intranet. Una dada que supera el

un 36 % de dos i quatre anys enrere i que també supera clarament la del 20% de

l‟enquesta de l‟any 2002. Malgrat pels resultats dels estudis anteriors semblava com si

les empreses que sentien la necessitat d‟instal·lar una Intranet, ja ho havien fet, els

resultats del 2010 apunten que encara hi ha marge per a què més empreses instal·lin

xarxes d‟Intranet.



28

Un últim aspecte a tractar dins d‟aquest apartat és la qüestió de les plataformes per a

la transmissió de dades en l‟establiment. La majoria de les empreses declaren utilitzar

Internet com a principal plataforma (un 88%, davant un 86% el 2008 i un 74 % el 2006)

mentre que un 31,2% (un 21% fa dos anys i un 12% en fa quatre) afirmen utilitzar

l‟Intercanvi Electrònic de Dades (EDI)7. Aquesta menor proporció probablement

s‟explica perquè una plataforma EDI té un notable cost econòmic. Això ha dut a què

moltes empreses descartin el sistema EDI per a passar-se a tecnologies Internet més

flexibles i econòmiques.

3.3. Presència a Internet

Una de les variables més importants per reconèixer si una empresa aprofita realment

els beneficis que els hi aporta les TIC és valorar la seva utilització de la Xarxa. No és

suficient tenir accés a la mateixa, ja sigui com a font d‟informació mitjançant la World

Wide Web, o bé com a mitjà de comunicació a través del correu electrònic, tal com s‟ha

vist a l‟apartat anterior. El que cal, ben mirat, és tenir una presència rellevant.

Quan es parla de presència a Internet, hom es refereix a la disponibilitat per part de

l‟organització d‟un servei d‟informació a Internet, instrumentalitzat normalment a través

d‟una o més pàgines web en un servidor, propietat o no de l‟empresa.

A la pregunta de si les empreses disposaven de lloc web propi, la resposta ha estat

clara: un 73,7% ha contestat afirmativament. Cal subratllar que només un enquestat no

ha respòs. Per tant, doncs, hi ha hagut un salt en la disponibilitat de lloc web propi, atès

que el 2008 la resposta afirmativa fou d‟un 54% de tota la mostra. El percentatge del

2010 és 27 punts superior a la del 2006 i 2004. La resposta afirmativa té un cert major

percentatge en el sector industrial, construcció i transports, tot i que la mida mitjana de

les empreses és també més gran. Sigui la taula següent:

7 L‟EDI consisteix en la transmissió d‟informació (amb un format estàndard) entre empreses utilitzant

mitjans de comunicació electrònics.



29

Llocs web propis per sectors (2002-2010).

2002 2004 2006 2008 2010

Indústria 68,2% 50,0% 59,1% 57,1% 83,3%

Serveis 52,5% 53,2% 43,6% 57,7% 78,3%

Institucions 73,3% - - - -

Total 61,0% 51,9% 50,5% 57,4% 73,7%

No sembla, però, que les empreses enquestades que han contestat que no en tenen,

tinguin previst disposar de web propi durant l‟any 2010, tot i reconèixer que seria bo

tenir-ne.

Presència a Internet (WEB pròpia) de les empreses de Lleida

61,0

51,9 50,5 57,4

73,7

0

20

40

60

80

100

2002 2004 2006 2008 2010

En observar aquesta figura, es veu una relativa disminució durant les tres primeres

enquestes seguida de la recuperació el 2008 i, més clarament, el 2010. Això, en part,

s‟explica per la diferent composició de la mostra de l‟estudi del 2002. Cal recordar que

la primera enquesta incloïa les institucions, organismes pioners en tenir presència a

Internet, situació que orientava els resultats finals. Per contra, les enquestes dels anys

2004, 2006 i 2008 només han inclòs empreses i, per tant, les dades mostren un augment

de pàgines web pròpies.



30

Una altra dada rellevant sobre la presència de les empreses lleidatanes a la Xarxa, és

que aquesta comença a tenir història. De les 99 empreses que han contestat aquesta

pregunta, 46 afirmen tenir una antiguitat de més de cinc anys, 10 entre 3 i 5 anys, 4

entre 2 i 3 anys, 4 entre 1 i 2 i 8 fa menys d‟un any que disposen de lloc web propi.

Per una altra banda, pot afirmar-se que les empreses confien el disseny dels seus

llocs web a professionals del sector. Aquest és el cas de 44 de les 71 empreses que

responen la pregunta. No obstant, l‟auto-disseny no és menyspreable, ja que afectaria

unes 27 empreses).

El cost de manteniment del lloc web de l‟empresa, pot ser una mesura del grau

d‟implicació de l‟organització amb Internet. A la taula s‟exposen els resultats obtinguts

relatius a les 57 empreses que han respost a la pregunta.

Cost de manteniment del lloc web 2010

Nombre Percentatge

Cap 4 5,6%

Menys de 300 11 15,3%

De 301 a 600 15 20,8%

De 601 a 1.200 13 18,1%

De 1.201 a 3.000 7 9,7%

De 3.001 a 6.000 4 5,6%

De 6.001 a 12.000 2 2,8%

Més de 12.000 1 1,4%

NS/NC 15 20,8%

Com s‟observa a la taula, cap el 40% de les empreses implicades, ha gastat entre 300 i

1200€.

A la pregunta sobre el número de visites al seu lloc web, malauradament només hi ha

17 respostes significatives. Una xifra molt baixa que es ve repetint enquesta rere

enquesta. En sis casos, s‟afirma que han estat entre 50000 i 250 mil visites. La resta es

reparteixen entre la resta de categories. Fins i tot una empresa del sector del comerç i els

serveis, afirma que la seva pàgina web no ha estat visitada per ningú.



31

Un aspecte interessant és el fet de que la major part dels llocs web de les empreses de

Lleida, disposen de domini propi: 71/76, això és, un 93,4% d‟entre les respostes

aportades, enfront el 88,3% del 2008 i el 82,6 % del 2006). Això facilita l‟accés per part

dels usuaris de la xarxa, tan empreses com particulars. Respecte a l‟extensió del domini,

vegi‟s la taula següent:

Extensió del lloc web 2010

Extensió Nombre

.cat 15

.com 41

.es 12

.org 1

.net 1

Altres 1

Com s‟hi constata, un 21,1% té el “.cat”, un 57,7% el “.com” i un 16,9% el “.es”.

Unes xifres força properes a les 2008. De tota manera, el 2006, l‟extensió “.com”

dominava àmpliament amb un 75,4% amb la “.es” amb un 30,1%. Aquest any,

l‟extensió “.cat” no estava operativa. L‟enquesta no indica, però, els casos on es compta

amb vàries extensions.

Un altre element important per facilitar l‟accés als continguts dels websites és la

llengua en el que està escrit. Per regla general, els websites catalanes estan orientats cap

a la població del país, la resta de l‟Estat i Sud-amèrica. Això explicaria la presència del

castellà (65/72) i del català (64/72) mentre l‟anglès ocupa una llunyana tercera posició

(19/61). Altres llengües només es donarien en 5 casos. Mentre que l‟hegemonia del

català i el castellà no ha patit canvis al llarg dels anys, els resultats de les dues darreres

enquesta fan sospitar que la notòria presència de l‟anglès declarada els anys 2004 i 2006

podria haver estat inflada, sense descartar algun cas de renovació de la web que l‟hauria

deixat de banda.



32

La freqüència d‟actualització de les webs per part de l‟empresa, pot esdevenir un bon

indicador del grau d‟implicació que aquesta té amb la seva presència en la Xarxa i el

servei que ofereix als seus clients on-line. Es pot observar, en la resposta de les

empreses enquestades que disposen de pàgina web pròpia, que la seva actualització és

esporàdica: en 29 de 67 casos, una proporció inferior a la dels 2008 i 2006.

Simultàniament, una actualització diària o setmanal es declarada per 30 enquestats,

essent només 8 els que ho fan mensualment. Això pot venir explicat pel fet que moltes

d‟aquestes opten, ben mirat, per estar a la xarxa com un element més de la imatge

corporativa, dedicant-li uns recursos modestos, tant econòmics com humans. Això

suposa desaprofitar les possibilitats de la xarxa com un canal de comercialització

alternatiu o, més probablement, complementari.

Freqüència d’actualització de les webs (2010)

Setmanalment

23,9%

Diariament

20,9%

Mensualment

11,9%

Menor

freqüència

43,3%



33

Una de les principals aplicacions d‟Internet, com ja ha estat comentat anteriorment,

és la seva utilització com a mitjà i suport de comunicació. De fet, la major part de les

webs al nostre país utilitzen Internet com a mitjà de comunicació corporativa. Ni que

sigui perquè la competència també hi és present. No obstant, d‟aquí no és deriva un ús

de la Xarxa en totes les seves possibilitats. Ben mirat, la majoria d‟empreses espanyoles

perceben Internet bàsicament com una eina per a facilitar informació de l‟empresa, fer

publicitat i, en segon terme, per a vendre i per a consolidar les relacions amb els seus

clients.

Com mostra la figura exposada a continuació, el principal motiu que argumenten les

empreses lleidatanes per estar presents a la Xarxa és donar-se a conèixer i fer promoció

i màrqueting. La fidelització dels clients rep un notori nombre de respostes, seguida per

la comunicació i les vendes. En darrer lloc, hi ha la selecció de personal. En aquest

darrer punt, hi ha 16 empreses, xifra clarament superior a les 6 empreses del 2008. Val a

dir que aquest ús ha aparegut en totes les enquestes, malgrat impliqui un nombre reduït

d‟empreses. En tots els capítols predomina el sector comerç, ja que més la utilitza com a

canal de venda i està més proper al consumidor final.

Motius de presència a Internet 2010

0

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Informació de

l'empresa

Promoció i

marketing

Selecció de

personal

Fidelització

clients

Vendre Comunicació

Indústria Comerç i serveis



34

En general, es pot afirmar que les empreses enquestades consideren l‟experiència de

la seva presència a Internet com a positiva, ja que 57/71 empreses la valoren entre un 7 i

un 9 (en una escala de 10). Aquesta valoració s‟ha mantingut des de l‟estudi del 2006.

Cap empresa dóna un suspès a aquesta experiència.

3.4. Comerç Electrònic

En aquest quart apartat, s‟hi localitzen les preguntes dedicades a conèixer el grau

d‟utilització del comerç electrònic per part de les empreses lleidatanes.

3.4.1. El comerç electrònic i les compres

A la present investigació s‟observa que un significatiu 50% del total d‟empreses

enquestades utilitzen Internet per a fer compres, amb major o menor freqüència. Una

xifra cinc i onze punts superior a les del 2008 i 2006, respectivament. A la seva vegada,

el darrer dels anys esmentat, el percentatge havia augmentat en més de 16 punts

respecte a l‟enquesta del 2004, quan només un 22,8 % del total d‟empreses enquestades

afirmaven utilitzar la Xarxa per a fer les seves compres. D‟aquesta manera, aquest ús de

la Xarxa continua creixent, però a un ritme menor. Tot i així, encara la meitat de les

empreses no usa Internet per a fer les seves compres.

Si s‟analitza els percentatges per sectors, no s‟hi observa cap diferència. Un resultat

que contrasta amb el dos anys enrere quan el macrosector comerç i serveis destacava

lleugerament amb un percentatge del 51,9% dels enquestats que afirmaven utilitzar la

Xarxa per fer compres, davant un 39,5% de l‟altre macrosector.

I si analitzem aquestes dades en funció de la seva ubicació s‟observa que són les

empreses situades a la ciutat de Lleida les que estan lleugerament més inclinades a fer

compres a través de la Xarxa. Cal ser prudent, però, a l‟hora d‟interpretar aquesta

circumstància, ja observada els anys 2008 i 2006, ja que podria estar influïda pel petit

major pes que el comerç i serveis de la ciutat té a la mostra.



35

Compres a Internet en funció de la ubicació

Àmbit geogràfic Total

Lleida Fora Lleida

Compra a Internet

No

36 13 49

46,8% 59,1% 49,5%

Sí

41 9 50

53,2% 40,9% 50,5%

Total

77 22 99

100,0% 100,0% 100,0%

Internet és una gran oportunitat per fer compres de manera conjunta, i així

aconseguir millors condicions, encara que els resultats continuen mostrant que aquesta

pràctica és minoritària en les empreses enquestades. En efecte, només 12 empreses

afirmen que se associen amb altres empreses per a fer compres conjuntes a través de la

Xarxa. L‟any 2008 foren set, el 2006 eren 6 i l‟any 2004 només una. Cal afegir que 9

d‟aquestes empreses són del macrosector comerç i serveis. Aquesta és una situació,

doncs, que no sembla que vagi a canviar.

Només 33 empreses donen les seves xifres de compres per Internet i 38 ho fan sobre

el percentatge que aquestes representen sobre el total facturat. A la taula següent destaca

el fet que un 27% (tres punts més que el 2008) de les empreses fan grans compres (de

quantia superior a 60.000 euros). Hi destaca el sector serveis amb un 25%. També

podem assenyalar que 14 de les 33 empreses que duen a terme compres per Internet

gasten menys de 3000 €. Un resultat que apunta que són petites compres (material

d‟oficina, mobiliari, etc.) les que s‟efectuen per la Xarxa. També és significatiu que ua

tercera part dels enquestats que responen la pregunta afirmin no saber quina és la seva

xifra de compres per Internet. Una dada que també podria ser un indicador de l‟escassa

magnitud de les compres a la Xarxa. Si es comparen les dades del 2010 amb les del

2008, 2006 i 2004, es ratifica un canvi de papers. En aquella ocasió, foren les empreses

del sector industrial les que més es gastaven en compres a través de la Xarxa.



36

Xifra de compres per Internet

Sector Total

Indústria Serveis

Xifra de compres

< 300 0 5 5

% ,0% 16,1% 10,2%

entre 300 i 600 1 2 3

% 5,6% 6,5% 6,1%

entre 600 i 3.000 3 3 6

% 16,7% 9,7% 12,2%

entre 3.000 i 6.000 1 1 2

% 5,6% 3,2% 4,1%

entre 6.000 i 12.000 1 0 1

% 5,6% ,0% 2,0%

entre 12.000 i 30.000 1 3 4

% 5,6% 9,7% 8,2%

entre 30.000 i 60.000 2 1 3

% 11,1% 3,2% 6,1%

> 60.000 4 5 9

% 22,2% 16,1% 18,4%

Ns/nc 5 11 16

27,8% 35,5% 32,7%

Total 18 31 49

% 100,0% 100,0% 100,0%

Les xifres de compres a través d‟Internet tampoc són gaire rellevants en termes

relatius: en un 71% de casos (poc més de dos terços el 2008) aquesta xifra representa

menys del 15% del total de compres. El 2006 la proporció fou del 56,3%. Es constata de

nou, per tant, un cert creixement de les compres per Internet. Es tractaria, però, de

compres de caràcter menor.

La següent figura mostra el detall de les compres on line dins el total de compres de

l‟establiment.



37

Percentatge compres online sobre compres totals (2006-2010)

37,551,5

44,7

18,818,2

26,3

12,59,1

5,3

12,56,1

7,9

6,39,113,2

12,56,1

2,6

0 10 20 30 40 50 60

<5%

entre 5 i 15%

entre 15 i 30%

entre 30 i 50%

entre 50 i 75%

entre 75 i 100%

2006 2008 2010

Finalment, es va preguntar a les empreses que realitzaven compres a través de la

Xarxa, si feien els pagaments a través d‟aquesta o per altres vies. En aquest apartat

també s‟observa una evolució positiva. Mentre que en l‟enquesta de 2004, només un

38,9% de les empreses els feien per Internet, el percentatge va pujar fins el 57,5% l‟any

2006 i, tant el 2008 com el 2010, la proporció és del 72%. De fet, tant si són petites

compres com més grans als subministradors habituals, és lògic que els pagaments es

facin a través d‟Internet.

3.4.2. El comerç electrònic i les vendes

Un 22,2 (22/99) de les empreses enquestades declaren utilitzar Internet per vendre els

seus productes o serveis. Aquesta dada va ser del 17,5% el 2008 i dos punts addicionals

inferior el 2006. Atès que aquesta darrera marcava una evolució positiva respecte de

l‟estudi de 2004 (el 12,7 % de les empreses utilitzaven la Xarxa per a vendre) sembla

que aquesta pràctica estaria relativament estancada. Per macrosectors, 15 de les 22

empreses correspondrien al comerç i serveis.



38

Si es parteix de les empreses que tenen presència a Internet, aquesta xifra puja fins al

30,1%. Hi destaquen clarament els establiments del sector de comerç i serveis (35%

davant del 23% de les empreses del sector industrial). Una distància semblant es va

donar dos anys enrere.

A l‟igual que en l‟apartat anterior, les empreses enquestades no semblen del tot

convençudes dels avantatges de l‟associacionisme a l‟hora de vendre a través de la

Xarxa,. Només un 10% del total de les empreses de la mostra (un 3% el 2008) afirmen

estar associades amb altres empreses per a fer vendes conjuntes a través de la Xarxa

(aquest percentatge puja fins al 13% si són empreses amb web pròpia). Uns valors molt

propers als d‟anys enrere. Aquesta situació tampoc sembla que vagi a canviar a curt

termini.

Pel que a les vendes es refereix, poques empreses han contestat quina és la seva xifra

de vendes i el percentatge que representa les fetes per Internet sobre el total. Més

concretament, han aportat una resposta concreta tot just 11 empreses. Quatre (3 de les

quals comercials i de serveis) superen els 60 mil € i tres no arriben als 600€. Pel que fa a

la proporció d‟aquestes vendes dins el total, 7 empreses declaren que representen menys

del 5% del total de la facturació. Cinc se situen entre el 15-30% i només una entre el 30

i el 50%. Com es constata, 13 han estat les empreses que han respost a la pregunta.

Totes aquestes xifres no s‟allunyen dels resultats de fa dos anys.

Hom ha intentat afinar més prim. Així, es preguntava quina proporció de les vendes a

altres empreses es feien telemàticament dins el total de vendes d‟aquest tipus. Sis

empreses declaren fer-ne la meitat o més (una de les quals el 100%). Pel que fa a les

vendes a particulars, dotze són les empreses que fan a través d‟Internet el 50% o més

d‟aquesta mena de vendes (dues de les quals el 100%). Les empreses que han respost en

ambdós casos han estat 14 i 15, respectivament. Finalment, 16 empreses han indicat que

han venut productes tangibles, mentre que 10 han estat serveis



39

De les empreses que realitzen comerç electrònic, 12/23 accepten pagaments on-line.

Aquests pagaments es realitzen sobre tot mitjançant tarja electrònica, mentre que la

transferència bancària ocupa el segon lloc. El reembossament només es dóna en tres

casos. En el capítol de la freqüència de vendes, 14 de les 21 respostes obtingudes parlen

d‟una o més vegades a la setmana.

L‟exposició feta els anteriors paràgrafs apunten en una direcció ben precisa: les

vendes a través d‟Internet no són una pràctica habitual de les empreses lleidatanes, cosa

que no és obstacle perquè hi hagi algun cas on les TIC s‟usen sistemàticament per

aquesta finalitat (i, probablement, moltes altres). Hi ha exemples ben singulars, en un

context on la gran majoria fa un ús ben limitat de les TIC. Una diagnosi que ve repetint-

se, sense canvis destacables, des de fa quatre anys.

També es va intentar desvelar el comportament del possible comprador a través de la

Xarxa. Així, 7 empreses de 17 que responen la pregunta indiquen que la meitat o més

dels que visiten la web un cop informats del producte, el compren i paguen a través de

la mateixa web. També es va preguntar quin percentatge de visitants un cop informats

duen a terme la compra de forma presencial. Aquesta qüestió fou contestada per 16

entrevistats, 13 dels quals van respondre que el 50% o més dels visitants de l‟espai

virtual compren de forma presencial. Malgrat l‟exigu de la mostra i la inevitable

dispersió dels resultats, sembla apuntar-se una major inclinació a informar-se de forma

virtual i dur la compra, si així s‟escau, de forma presencial. També cal indicar que, com

s‟ha exposat en altres apartats d‟aquest capítol relatiu a les compres, els resultats

obtinguts són força propers als del 2008.

Respecte als principals motius que justificarien el fer negocis a través de la Xarxa,

els empresaris lleidatans destaquen, en primer lloc, fer publicitat/millorar la imatge i,

després, obrir nous mercats i fer nous clients. La novetat a l‟enquesta actual és el motiu

de la rapidesa. No obstant, els resultats obtinguts es venen repetint enquesta rere

enquesta, tal com mostra la figura següent.



40

Motius per fer negocis a Internet

0 10 20 30 40 50 60 70

Reduir costos

Relació amb clients

Nous mercats

Relació proveïdors

Rebre comandes

Majors beneficis

Publicitat

Major competitivitat

Rapidesa

Innovació

Vendes

Altres

2006 2008 2010

Davant aquests resultats sembla apuntar-se que hom és conscient dels avantatges del

comerç electrònic. Però això només pot predicar-se d‟una minoria, atès que aquesta

percepció amb prou feines va guanyant pes. Quins són, llavors, els obstacles al comerç

electrònic que expliquen que sigui persistentment tant modest el nombre d‟empreses

que, de debò, el practiquen? Tant l‟enquesta actual com la del 2008, han aportat

respostes similars a aquesta qüestió: el posar a la venda un producte/servei que

consideren inadequat pel canal telemàtic, així com els hàbits del consumidor (cosa que

equival a reconèixer que els clients són del mateix parer). La diferència respecte l‟estudi

del 2006 es que destacats aspectes com la manca de finançament o la dificultat per

accedir a aquestes noves tecnologies, han desaparegut com obstacles. Respecte les

enquestes del 2004 i 2002, les principals diferències és que els temes de seguretat,

desconfiança en el pagament i la percepció de disposar d‟unes infraestructures deficient,

ara ja no són significatius.



41

Dit d‟una altra manera, s‟ha passat d‟una percepció que el comerç electrònic era una

novetat radical i que, per tant, arrossegava problemes tècnics i hom no sabia ben bé

quins usos tindria, a una altra en on els dubtes tècnics han desaparegut, alhora que

consumidors i empreses han delimitat perfectament quan és un canal comercial idoni i

quan no. La figura següent mostra les dades comentades.

Principals obstacles per fer negocis a Internet

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45

Desconeixement del mitjà

Resistència de la direcció

Despeses elevades

Resistència del personal

Xarxa comunicacions lenta

Manca personal qualificat

Alt risc de virus o de pirates

Desconfiança en el pagament

Hàbits del consumidor

Mercat reduït (pocs internautes)

Velocitat de la xarxa

Logística/distribució

Conflicte de canals de venda tradicional

Dificultat per accedir a les noves tecnologies

Públic objectiu inadequat

Manca de finançament

Producte inadequat pel canal

Excessius costos de venda

Cap

Altres

2006 2008 2010



42

Concretant més les dades obtingudes a l‟enquesta del 2010 a propòsit de les

dificultats per a fer comerç electrònic, els resultats obtinguts han estat els següents:

només 8/87 respostes parlen de desconeixement del mitjà o dificultat per accedir a les

TIC, 12 de 88 de cost massa elevat de les eines informàtiques necessàries, 3/87

consideren que la direcció en recela, 1/87 al·lega resistència del personal, 3/87 lentitud o

manca de velocitat de la xarxa, 2/87 manca de personal idoni, 8/87 percep que hi ha un

elevat risc de ser atacat per virus informàtics, 10/88 no veuen clar les transaccions

financeres de caràcter electrònic, 32/92 en culpa els hàbits dels consumidors, 12 de 87

considera que hi ha pocs internautes, 9/88 hi veu problemes de logística per servir el

producte, 6/87 s‟imaginen conflictes amb els canals tradicionals, 18/89 apel·la a la

particular naturalesa de la seva clientela, 4/87 manca de finançament, 30/87 creuen que

serveixen un producte inadequat pel comerç electrònic, 5/88 apunten un augment dels

costos de venda i, finalment, 19/85 no hi veuen cap problema.

Com s‟ha dit, les raons relatives a la manca de recursos i de seguretat, les

resistències internes o l‟estretor del mercat virtual, i el desconeixement van a la baixa,

alhora que sobresurten els hàbits dels consumidors i el tipus de bé o servei que elaboren.

En altres paraules, les possibles dificultats objectives han desaparegut. Tothom té plena

consciència dels avantatges del comerç electrònic i, alhora, ben pocs perceben que dins

la seva empresa hi hagi barreres difícils de superar. El perquè aquesta modalitat de

comerç té un paper modest, cal buscar-lo en la naturalesa de l‟activitat que la firma

desenvolupa la qual, a parer dels seus gestors, no justifica la inversió i el desplegament

cap el comerç electrònic.

En aquest context, no resulta sorprenent que només 19 empreses que tenen

presència a la Xarxa declarin que, en un futur proper, potser realitzaran vendes per

aquest mitjà. El principal motiu que se sol adduir per no fer comerç electrònic és no

considerar-ho necessari (58/74). Ara bé, només 2 de 74 enquestats sostenen no saber res

del nou tipus de canal de comercialització i 6/74 no tenir cap empleat mínimament

preparat per fer un seguiment de les possibles operacions de comerç electrònic. Fins i

tot, només 4/74 esmenten que, possiblement, els seus equips informàtics no serien els

idonis per a dur a terme aquest tipus de comerç.



43

En definitiva, hom coneix força bé en què consisteix el comerç electrònic, també

sap dels seus requeriments tècnics, però no s‟anima a desenvolupar-lo apel·lant al tipus

de producte i/o clients que té.

3.5. Perspectives de la ciutat i inversió en TIC

En la present enquesta, a l‟igual que a les enquestes del 2004, 2006 i 2008, es va

considerar necessari introduir algunes qüestions que contemplessin elements que

conformen la nova realitat de Lleida. Més concretament, es van incloure una sèrie de

preguntes sobre els efectes que podrien tenir a les empreses de Lleida la millora de la

mobilitat de la població, la qual vindrà donada per la implantació de noves

infrastructures com el Tren d‟Alta Velocitat (amb connexió amb Madrid i Barcelona),

així com el recentment operatiu aeroport de Lleida. En aquest punt, la meitat de les

empreses (en concret, 49/98) afirmen que aquestes infraestructures sí les afectaran. Si

analitzem aquestes dades en funció del sector al qual pertanyen els enquestats, veiem

que el percentatge de les empreses del sector industrial és el 47,2%, una mica per sota el

51,6% de les del macrosector comerç i serveis. Un ordre i distància relativament ajustats

que s‟ha donat a vàries enquestes, amb l‟excepció del 2006. El que s‟ha reduït és el

nombre de respostes NS/NC. Si s‟estudien les dades en funció de la ubicació geogràfica,

no s‟aprecien diferències significatives.



44

Empreses que afirmen que es veuran afectades per les noves infrastructures

40,4%

31,3%39,2%

51,6%

22,5%

33,3%31,8%

47,2%

0

10

20

30

40

50

60

Serveis i Comerç Indústria, construcció i

transport

2004 2006 2008 2010

També es va preguntar de quina manera podria afectar aquestes infrastructures a

l‟empresa. La següent figura en mostra els resultats:

Com afectaran les noves infrastructures a les empreses de Lleida

16,9

50,8

28,1

52,5

26,7

43,3

13,8

0 10 20 30 40 50 60

Més competència d’altres

empreses de fora

Accés a un mercat més gran

Més facilitat de trobar proveïdors

Més facilitat per arribar a clients

Beneficis en el transport

Millor comunicació per a

directius

Accés a una major quantitat de

mà d’obra qualificada



45

Les respostes aplegades no mostren una preocupació per la possible major

competència que la posada en marxa d‟aquestes instal·lacions pugui suposar: només 10

de 59 entrevistats que es pronuncien al respecte preveuen major pressió competitiva.

Les opinions que confien en ampliar el mercat i en poder arribar més fàcilment als

clients, tenen un pes més destacat, cosa que s‟ha anat donant des del 2004. En un segon

ordre d‟efectes positius, hi ha la mobilitat dels directius. S‟espera molt menys, però, pel

que fa a trobar nous proveïdors i mà d‟obra qualificada. En qualsevol cas, hom continua

reconeixent els beneficis que aportaran aquestes infrastructures.

També s‟ha realitzat una pregunta sobre l‟impacte del nou Teatre de la Llotja.

Setanta cinc entrevistats consideren que és una iniciativa bona per l‟economia de Lleida,

17 tenen dubtes al respecte i 5 NS/NC.

3.6. Telefonia

Aquest capítol comença preguntant quantes línies de telèfon fix té l‟establiment. La

figura en mostra la distribució dins l‟univers dels enquestats. Com s‟observa, el grup

més nombrós continua essent el d‟empreses amb entre dues i cinc línies. Les empreses

amb un sola línia són probablement petits establiments comercials, ja que aquest

col·lectiu sector acapara el 83% de casos d‟empreses amb una sola línia. De fet, la mida

de l‟empresa i l‟activitat que duu a terme, expliquen la distribució de les línies de

telèfon. Així, el 62,8% de les empreses del sector industrial declaren tenir-ne entre 2 i

25, mentre que en el sector comerç i serveis el 77,4% de les empreses manifesten tenir

entre 1 i 5 línies.

La qüestió referida al nombre de mòbils propietat de l‟empresa, mostrada a la figura

corresponent, aplega respostes on destaquen les empreses que declaren tenir-ne entre 2 i

5 (el 32%), seguides de prop per les que manifesten tenir-ne entre 6 i 25 (el 27%). És

una situació semblant a la d‟altres enquestes. Aquests resultats, com ja es va explicar en

el seu moment, contrasten amb el del 2004 quan pesaven les categories de no tenir-ne

cap, així com la de posseir-ne entre 2 i 5. A l‟enquesta del 2008, només hi havia 11

empreses de 96 que deien no tenir cap mòbil. El 2010, són tot just 8 empreses de 97. Set

d‟aquestes empreses són comercials, cosa que fa sospitar que es tracta de petits

establiments amb telèfon fix i, arribat el cas, l‟ús indistint del telèfon mòbil particular.



46

Nombre de línies de telèfon fix

26,329,2

24,7

40,6 40,646,4

23,9

18,8

17,5

7,2 8,3

6,2

0%1,0

11,0

2,1 4,1

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

50

només 1 de 2 a 5 de 6 a 25 de 26 a 50 de 51 a 100 més de 100

2006 2008 2010

Com a nota addicional, cal indicar que hi ha 9 empreses del macrosector de la

indústria, la construcció i el transport, així com dues del de comerç i serveis que

declaren disposar de 51 o més mòbils.

Número de mòbils

0

5

10

15

20

25

30

35

cap nomes 1 de 2 a 5 de 6 a 25 de 26 a 50 de 51 a 100 mes de 100

2006 2008 2010



47

Sigui la taula següent on apareixen detallades les xifres per sector. En ella es

confirma la diferent propensió a la disponibilitats de mòbils segons el sector, una

circumstància probablement correlacionada amb la mida predominant d‟empresa en

cadascun d‟ells. En efecte, a les categories superiors predomina el sector industrial,

mentre que la situació és la contrària en els grups d‟1 a 5 telèfons mòbils a l‟empresa

Distribució de telèfons mòbils per sector (2010)

Sector

Indústria serveis

Nombre de mòbils

Cap 1 7

2,9% 11,3%

només 1

1 13

2,9% 21,0%

de 2 a 5

8 23

22,9% 37,1%

de 6 a 25

10 16

28,6% 25,8%

de 26 a 50

6 1

17,1% 1,6%

de 51 a 100

5 0

14,3% 0%

més de 100

4 2

11,4% 3,2%

També s‟ha demanat informació sobre si l‟empresa disposa de centre d‟atenció de

trucades telefòniques (call center). Un total de 30 sobre 96 responen afirmativament.

D‟aquesta xifra, 12 són empreses del sector industrial (sobre un total de 34) i 18

pertanyen al sector serveis (de 62 que han contestat la pregunta). Val a dir que la xifra

és molt superior a les dels anys 2008 i 2006, quan la proporció no va arribar al 20%.

En el cas de les empreses de transport hom demanava quin sistema de comunicació i,

arribat el cas, de localització empren. Dues afirmen tenir vehicles amb GPS. La resta

utilitzen només el telèfon mòbil.



48

3.7. Teletreball

L‟enquesta s‟interessa per la presència de teletreballadors a les empreses. Els

resultats indiquen un estancament a la baixa en aquest capítol. El 2010 només 6

empreses declaren tenir un o més teletreballadors. El 2008 eren 10 empreses i 15 el

2006. Cal retrocedir fins el 2004 per tal de trobar només 5 empreses amb

teletreballadors. Atès que una àmplia majoria d‟entrevistats solen respondre a aquesta

qüestió, sembla evident que la pràctica del teletreball, sempre amb un pes ben modest,

ha anat enrere. D‟altra banda, els teletreballadors fan tasques administratives,

comercials i de disseny. Uns resultats ja obtinguts en anteriors enquestes. D‟altra banda,

tots ells fa més de tres anys que treballen per l‟empresa. Pel que fa al nombre de

teletreballadors, 3 empreses en declaren només un, i després hi ha tres empreses amb 8,

20 i 30 teletreballadors respectivament. Finalment, dels 5 casos d‟empreses amb

teletreballadors que aporten informació al respecte, en dos només els ocupa unes poques

hores a la setmana i a la resta l‟activitat suposa més de dos dies la setmana.

Malauradament, convindria dur a terme una enquesta específica per tal de saber en

quina mesura el biaix de la mostra o circumstàncies substantives, com la crisi

econòmica, han afectat el teletreball. Una realitat que continua tenint un pes anecdòtic

dins el teixit econòmic de Lleida i rodalies. A més, sembla com si el teletreball

retrocedís.



49

3.8. Ocupació TIC

La primera qüestió que es formula pretén esbrinar el nombre d‟usuaris de les

Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a dins l‟empresa. La següent taula

conté els resultats obtinguts, comparant els quatre darrers estudis.

Any 2010 Any 2008 Any 2006 Any 2004

Núm.

usuaris

Número

empreses

Proporció Número

empreses

Proporció Número

empreses

Proporció Número

empreses

Proporció

Cap 5 5,8% 7 7,8% 7 7,4 % 10 12,6 %

1-10 50 58% 54 60% 58 61,1 % 44 55,7 %

11-20 11 12,8% 10 11,1% 11 11,6 % 10 12,6 %

21-50 11 12,8% 12 13,3% 10 10,4 % 9 12,5 %

51-100 6 7% 5 5,5% 8 8,4 % 3 3,8 %

>100 3 3,6% 2 2,2% 1 1,1 % 3 3,8 %

Total 86 100% 90 100% 95 100 % 79 100 %

Observant amb atenció aquesta taula hom pot comprovar que els resultats són

relativament similars per a totes les categories. El gruix, no obstant, està centrat en la

categoria d‟entre 1 i 10 usuaris, una dada que reflecteix el caràcter de pimes de la

majoria de les empreses lleidatanes. També destaca el fet que a baixat el nombre

d‟empreses on no hi ha cap usuari de les TIC.

A l‟igual que en anteriors estudis i tenint present la distribució de mides de les

empreses, no sorprèn que el nombre de treballadors amb les eines TIC segueixi,

aproximadament, aquesta mateixa distribució. Una conclusió que corrobora la següent

la taula de contingència entre el sector i els usuaris on el macrosector comercial i serveis

tendeix a dominar en els estrats més baixos, ja que la mida de les seves empreses també

acostuma a ser menor.

Any 2010 Any 2008 Any 2006 Any 2004

Núm.

usuaris

Indústria Serveis Indústria Serveis Indústria Serveis Indústria Serveis

Cap 0 5 1 6 3 4 1 9

1-10 12 38 22 32 22 36 7 37

11-20 4 7 4 6 7 4 10 0

21-50 7 4 8 4 8 2 8 1

51-100 4 2 3 2 5 3 2 1

>100 2 1 2 0 0 1 3 0

Total 29 57 40 50 45 50 31 48



50

Si es compara l‟escandall dels usuaris TIC i de la mida de l‟empresa enquestada,

s‟observa un patró molt clar: el percentatge d‟usuaris acostuma a ser superior o gairebé

igual fins les empreses entre 11 i 20 treballadors, per passar més aviat inferior per a les

dimensions més grans. Vegi‟s la taula inferior referida als anys 2010, 2008 i 2006.

2010 2008 2006

Núm.

treballadors

Percentatge

usuaris Percentatge

empreses Percentatge

usuaris

Percentatge

empreses

Percentatge

usuaris

Percentatge

empreses

Cap 5,8% - 7,8% 3,3% 7,4 % -

1-10 58% 56% 60% 52,2% 61,1 % 50,0 %

11-20 12,8% 12,1% 11,1% 12,2% 11,6 % 10,7 %

21-50 12,8% 13,2% 13,3% 14,4% 10,4 % 15,9 %

51-100 7% 6,6% 5,5% 5,6% 8,4 % 7,5 %

>100 3,6% 12% 2,2% 12,3% 1,1 % 15,9 %

Total 100% 100% 100% 100% 100 % 100 %

La raó del comportament observat és simple: totes les empreses tenen almenys una

persona que, sigui o no a temps complet, utilitza els equips informàtics per a tasques de

gestió, d‟aquí que el nombre d‟usuaris respecte els ocupats sigui comparativament més

alt com més petita és l‟empresa.

En definitiva, doncs, les grans empreses concentren la major part dels usuaris TIC en

termes absoluts tot i que, respecte la seva pròpia plantilla, la proporció d‟aquests és,

comparativament, més baixa en relació el total de treballadors. També s‟ha preguntat

quina proporció de dones hi ha entre els usuaris habituals de les TIC a l‟empresa. Per a

valorar el significat de les respostes obtingudes, s‟ha construït la taula exposada a

continuació que mostra la distribució de les empreses segons el pes de les dones dins del

seu personal usuari d‟eines TIC, tot comparant els resultats del present estudi amb els

anteriors.

Any 2010 Any 2008 Any 2006 Any 2004

Proporció

dones

Núm.

empreses %

empreses Núm.

empreses

%

empreses

Núm.

empreses

%

empreses

Núm.

empreses

%

empreses

Cap 14 18,7% 12 14,1% 16 18,1% 24 31,6% 1-25% 16 21% 21 24,7% 29 32,6% 45 59,2%

26-50% 18 24% 23 27,1% 15 16,8% 5 6,6% 51-75% 8 11% 9 10,6% 14 15,7% 1 1,3%

76-100% 19 25% 20 23,5% 15 16,8% 1 1,3% Total 75 100% 85 100% 89 100% 76 100%



51

Mentre que els resultats de l‟any 2002 mostraven, sense cap mena de dubte, que l‟ús

de les TIC a les empreses era una tasca eminentment femenina, els resultats del 2004

indicaven que el percentatge femení baixava a menys del 25% en la majoria de les

empreses, destacant el fet que, en més d‟un 30% de les organitzacions, no hi havia cap

dona usuària TIC. Aquest canvi, com fou comentat en el seu moment, va venir motivat

per la no inclusió de les institucions en la mostra, on hi ha una ferma associació entre

treball femení, tasques administratives i ús d„equips informàtics. Per la seva part,

l‟enquesta del 2006 mostrava uns valors força semblants en totes les categories, amb

excepció de la corresponent a una proporció entre el 1 i 25%. D‟aquesta manera, hom

recuperava una distribució més semblant a la del 2002, sense ser però tan acusada. Pel

que fa a enquesta del 2008, no s‟allunyava de la diagnosi de dos anys enrere, tot i la

presència d‟algunes diferències. Així, un 44% de les empreses manifestava que la meitat

o més dels seus treballadors TIC eren dones, mentre baixava la proporció d‟empreses

que tenien fins a un 25% de dones entre els seus empleats dedicats a tasques que

requereixen eines TIC. L‟enquesta actual, com s‟observa a la taula, presenta uns

resultats que no s‟allunyen molt dels de fa dos anys. Així, el lleuger augment del

nombre d‟empreses amb cap dona en tasques TIC podria deure‟s a la pròpia variabilitat

de la mostra.

Quan es tracta de personal especialitzat en TIC ocupat a l‟empresa o institució

s‟obtenen les dades de la figura inferior.



52

Professionals TIC a les empreses

62

54

61

23 23

18

3 2 3 25

2

0

10

20

30

40

50

60

70

Cap 1 a 5 6 a 10 més de 10

2006

2008

2010

El nombre d‟empreses de la mostra que declaren tenir personal dedicat en exclusiva

a la gestió, disseny, desenvolupament, anàlisi, posta en marxa o manteniment de

sistemes TIC, és de 23 sobre 84 que responen, una xifra semblant a les de fa dos i quatre

anys.

Quan s‟intenta esbrinar en quin sector treballen aquests professionals, s‟obtenen per

l‟any 2010, els resultats de la taula de contingència següent, on les xifres entre parèntesi

corresponen a l‟any 2008.

Ocupació TIC

cap de 1 a 5 de 6 a 10 > 10 Total

Indústria 16 (17) 11 (14) 0 (0) 1 (4) 35 (35)

Serveis 45 (37) 7 (9) 3 (2) 1 (1) 49 (49)

Total 61 (54) 18 (23) 3 (2) 2 (5) 84 (84)

Mentre que les dades de l‟any 2002 mostraven clarament que eren les grans

institucions públiques les que concentraven els equips de professionals TIC més

nombrosos, circumstància associada amb el seu elevat nombre d‟empleats que usen

aquestes tecnologies, tots els estudis posteriors, només centrats en empreses, han

mostrat una clara preponderància del sector industrial, construcció i transport.



53

Així, enguany són 18 les empreses d‟aquest sector amb empleats per a tasques TIC,

mentre que són 11 les empreses del macrosector del comerç i els serveis. Uns resultats

gairebé idèntics als de fa dos anys. Com llavors, aquest resultat no hauria de sorprendre

ja que, si bé hi ha empreses comercials i, sobretot, del sector serveis que manegen gran

quantitat d‟informació i d‟aquí la seva necessitat de professionals TIC, dins el col·lectiu

hi ha també el nombrós petit comerç i empreses de serveis les quals només contracten

els serveis d‟aquests professionals de forma externa i puntual.

Una altra qüestió es referia a la presència de dones dins d‟aquest col·lectiu

professional. A l‟enquesta del 2004, només 2 empreses declaraven tenir-ne, les dues

pertanyent al sector industrial. A l‟estudi del 2006, les empreses eren 9, amb tres del

sector industrial i 6 en el comerç i serveis. L‟enquesta del 2008 indicava que les

empreses eren ja 13 (8 del sector industrial i 5 del comercial). Val a dir que en 6

empreses la proporció de dones entre els professionals TIC superava la meitat del

col·lectiu en qüestió. A l‟actual estudi, són 8 empreses, amb 5 del sector comerç i

serveis. La taula inferior mostra la distribució de les professionals TIC per pes a les

diferents empreses. El resultat més rellevant és la seva progressiva presència en totes les

categories.

Ocupació

Any 2010 Any 2008 Any 2006 Any 2004

Proporció

dones

Núm.

empreses %

empreses Núm.

empreses

%

empreses

Núm.

empreses

%

empreses

Núm.

empreses

%

empreses

Cap 14 18,7% 12 14,1% 16 18,1% 24 31,6%

1-25% 16 21% 21 24,7% 29 32,6% 45 59,2%

26-50% 18 24% 23 27,1% 15 16,8% 5 6,6%

51-75% 8 11% 9 10,6% 14 15,7% 1 1,3%

76-100% 19 25% 20 23,5% 15 16,8% 1 1,3%

Total 75 100% 85 100% 89 100% 76 100%



54

Preguntats els entrevistats sobre el nombre de professionals TIC que pensen

contractar l‟any en curs, les respostes mostren un clar estancament. En efecte, només 3

empreses es manifesten en aquesta direcció, afectant presumiblement 8 persones. Una

tònica a la baixa ja apreciada el 2008, amb un total de 6 empreses que, presumptament,

afectaria unes 17 persones. Per contra, els anys 2004 i 2006 les perspectives foren

millors. En efecte, en aquests anys les intencions de contractar professionals TIC van

passar d‟implicar 6 empreses enlloc de quatre, per un total de 38 professionals (davant

els 13 de l‟enquesta de 2004). La present conjuntura econòmica de ben segur hi té molt

a veure.

En aquest capítol també es pregunta la retribució mitjana dels professionals TIC a

l‟empresa de l‟entrevistat. L‟any 2004 només aportaren xifres concretes 9 empreses

mentre que el 2006 van ser 21. L‟enquesta del 2008 s‟han obtingut 19 respostes

concretes (11 d‟empreses del sector industrial i 8 del comerç i serveis). A l‟enquesta del

2010 s‟han obtingut 24 respostes (14 del sector industrial). La retribució més comuna

(15 casos) és entre 21 i 30 mil euros bruts/any.

3.9. Formació TIC

En aquest breu capítol, hom s‟interessa per l‟activitat formativa d‟empreses i

institucions adreçada als seus treballadors usuaris de les noves tecnologies de la

informació i les comunicacions.

A la petició de quants treballadors varen seguir cursos a nivell d‟usuari durant l‟any

2003, 58/100 responien que cap. Aquesta xifra no superaria el 61,3% a l‟estudi del

2006. A l‟enquesta del 2008 els cursos duts a terme l‟any anterior van afectar 31/68

empreses entrevistades. L‟any 2010, la proporció sembla haver empitjorat, ja que s‟han

obtingut 26 respostes positives de 88 empreses que han contestat a la qüestió. Hi ha un

total de 19 empreses (28 l‟any 2008) en les que la situació més corrent és que hagin

estat una o dos persones les que han rebut formació. A 5 empreses han estat 10 o més

els treballadors que han participat en accions formatives.



55

La formació a nivell d‟especialista és menor, amb 13 casos (21 empreses el 2008 i 17

en ambdues enquestes anteriors). Sis d‟aquestes empreses són del macrosector indústria,

construcció i transports, i 7 del macrosector terciari. Una distribució semblant a la del

2006. En 9 casos, només una persona ha rebut formació a nivell avançat, en tres

empreses són dos empleats i en una vint. En 24 ocasions casos (de 27) els cursets de

formació general o especialitzada s‟han dut a terme, d‟una forma total o parcial, a les

comarques de Lleida. En anteriors enquestes, aquests valors foren superiors, encara que

la situació més comuna és haver-los rebut a Lleida. Al llarg dels anys, altres llocs

puntualment esmentats han estat Barcelona, Saragossa, Madrid, Mollerussa, les Borges

Blanques, Solsona i Guissona. Només el 2008 es va esmentar un país estranger. La

formació on line gairebé no apareix mai esmentada.

Per acabar, es va pregunta quina part de la despesa total feta en formació corresponia

a la capacitació en l‟ús de les eines TIC. De les 3 (15 el 2008) respostes vàlides

obtingudes, una esmenta el 50% (dues el 2008). Als altres dos casos, no supera el 5%.



56

3.10. Facturació anual de l’establiment i despesa TIC

A l‟enquesta es preguntava sobre la despesa aproximada relacionada amb les TIC

durant l‟any 2009 (exercici tancat en el moment de fer l‟enquesta 2010). Són 30 les

empreses que han respòs amb la distribució sectorial que apareix a la figura següent:

Despesa TIC a l’any 2009

4

10

3

8

2 2

1 1

3

0 0

1 1 1

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

menys de

1000 €

de 1001 a

10000 €

de 10001 a

25000 €

de 25001 a

50000 €

de 50001 a

75000 €

de 75001 a

100000 €

més de

100000 €

Indústria Serveis

Mentre que la figura del 2008 aplegava 48 empreses i mostrava un clar predomini

d‟un nivell de despesa entre 1000 i 10 mil euros, degut a la inversió feta pel sector

comerç i serveis, ara ha baixat el nombre d‟empreses i la despesa en equipament TIC.

Aquest resultat, amb altres recentment esmentats, apunten clarament a una contracció de

la despesa TIC, probablement com a resultat de la crisi econòmica.

A la pregunta sobre la inversió en maquinari han respòs 13 empreses, mentre que a la

relativa a la inversió en programari que s‟ha dut a terme durant l‟any 2009, s‟ha rebut 3

respostes. Unes xifres que s‟han reduït respecte les anteriors enquestes. En el cas dels

equips, 10 empreses no superen els 10.000 euros. N‟hi ha una del macrosector

industrial, però, que declara una inversió de 450 mil euros.



57

En el cas de la inversió en programari, les tres empreses han gastat menys de 1000

euros. Una dada molt per sota les registrades el 2008. En efecte, atesa la xifra total

obtinguda per la compra de maquinari, la mitjana per empresa que va contestar el 2008

fou de poc més de 64 mil euros, sobretot degut a tres operacions que superaven els 100

mil €. La xifra mitjana el 2006 va ser 24 mil euros, una magnitud menor que els 39.733

euros de l‟enquesta de 2004. Unes dades que confirmen l‟anterior diagnosi.

A la pregunta de la despesa en serveis informàtics externs, només 11 de 100

responen indicant xifres (la mateixa proporció el 2008 i 8/100 a l‟enquesta del 2006). La

dispersió és força gran: mentre 4 declaren haver gastat menys de 1000 euros, n‟hi ha

una amb 20 mil euros. Uns valors per sota els del 2008.

En el tema de serveis de telecomunicacions externs contractats, s‟han obtingut

només dues (quatre el 2008) respostes. Una supera els dos-cents mil euros. Un resultat

superior al de fa dos anys, efecte de la naturalesa de la mostra.

Mentre que pel que fa el lloguer de sistemes TIC, només hi havia dues empreses que

ho declaraven el 2008, ara no n‟hi ha cap.

En les respostes a les preguntes d‟aquest capítol, hom observa l‟escàs nombre de

respostes obtingues i la gran distorsió que provoca tenir una o unes poques empreses

que, per la raó que sigui, l‟any en qüestió han dut a terme una gran inversió en TIC.

Malgrat aquests factors estadístics, sí que sembla clara la caiguda de la despesa en TIC

aquests darrers mesos.

3.11. Activitat investigadora

El darrer apartat de l‟enquesta esta composat per una sèrie de preguntes que

permeten conèixer l‟activitat en Recerca, Desenvolupament i Innovació (R+D+i) i

control de qualitat de les empreses entrevistades.



58

Només 16 empreses (15 el 2008 i 19 el 2006) afirmen dur a terme activitats de

R+D+i. Unes xifres que dupliquen les dels anys 2004 i 2002. Desgraciadament, només

4 (sis el 2008 i 7 el 2006) responen a la qüestió relativa a la despesa en aquest concepte:

la màxima s‟acosta als 3,5 milions d‟euros, mentre que el 2008 la xifra més alta

superava el milió d‟euros, foren 300 mil euros del 2006 i 600 mil del 2004. La despesa

menor són 4000 euros. N‟hi ha una que declara 6000 € i una altra 140 mil euros.

S‟ha detectat un nombre total de 79 persones (67 el 2008 i 66 el 2006) dedicades a

R+D+i en 9 empreses (12 empreses el 2008 i 15 el 2006). Quatre d‟aquestes manifesten

tenir 10 o més persones dedicades a aquesta funció. Tres són del sector indústria,

construcció i transports; l‟altra del sector comerç i serveis. En aquest darrer

macrosector, hi ha 4 empreses que declaren tenir activitat en R+D+i, amb un total de 32

empleats. Aquests resultats tant modestos, podrien portar a pensar que les empreses

potser subcontracten la R+D+i. L‟enquesta mostra, però, que només un 5% (un 4% el

2008, un 8% el 2006 i un 2,5% el 2004) de les empreses reconeixen fer-ho.

Per sectors, els resultats del 2010 (el 2008 entre parèntesi) sobre activitats de R+D+i

apareixen a la taula següent:

Inversió en R+D+i

Sector

econòmic

Activitat en R+D+i

NO SÍ

Indústria, construcció i transports 29 (34) 7 (8)

Serveis i comerç 52 (45) 9 (7)

Total 81 (79) 16 (15)



59

També es va demanar a l‟enquesta pel resultat d‟aquesta recerca, o sigui, el número

de patents. Responen 4 empreses (2 el 2008, 11 el 2006 i quatre en l‟estudi del 2004).

Una empresa n‟acumula 12, una altra cinc i la tercera una patent. Aquests resultats, com

els fins ara presentats en aquest apartat, venen molt determinats per les empreses

concretes que hi ha a la mostra.

També s‟ha preguntat sobre el nombre de titulats superiors a la plantilla de

l‟empresa. Els resultats apareixen a la figura següent:

Nombre de titulats superiors

9

13

39

34

6

10

65

1 13 3

02

0

5

10

15

20

25

30

35

40

Cap 1 a 5 6 a 10 11 a 25 26 a 50 51 a 100 Més de 100

2008

2010

En el capítol del control de qualitat, les coses van millor. En efecte, d‟entrada hi ha

94 respostes vàlides, 28 procedents d‟empreses que es preocupen pel control de qualitat.

La seva distribució sectorial els anys 2010 (i 2008) és la següent:

Control de Qualitat

Sector

econòmic

Control de qualitat

NO SÍ

Indústria 20 (19) 15 (17)

Serveis i comerç 46 (33) 13 (15)

Total 66 (52) 28 (32)



60

En altres paraules, el 41,6% (el 47,2% el 2008, el 56,8% fa quatre anys i el 50,0% en

fa sis) de les empreses industrials i el 20,3% (el 31,3% el 2008, 36,5% el 2006 i 40,4%

el 2004) de les de serveis declaren comptar amb programes i accions de control de

qualitat. En el cas dels serveis, cal indicar que moltes de les empreses que no duen a

terme control de qualitat són de distribució comercial, de manera que aquesta funció no

les hi escau. D‟aquesta forma, doncs, pot parlar-se d‟una pràctica universalització del

control de qualitat, conjuntament amb l‟absència no menys notòria d‟activitat formal en

R+D+i.

Sobre la despesa anual en control de qualitat, només hi ha 7 empreses (11 el 2008)

que aporten dades. En quatre d‟aquestes, la despesa no puja per damunt del 6.000 euros.

En una, però, s‟estima en 322 mil euros la despesa en aquesta funció. Pel que fa el

nombre de persones ocupades en control de qualitat, responen 19 empreses que

ocuparien un total de 89 persones en aquesta funció. Val a dir que foren 96 persones el

2008 i 112 l‟any 2006 dedicades de forma preferent al control de qualitat. Enguany, el

grup més nombrós són les 12 empreses que en tenen una o dues. A l‟extrem oposat, n‟hi

ha 3 amb més de 10 empleats en control de qualitat.

En el present estudi es continua amb la pràctica d‟afegir una sèrie de preguntes

obertes sobre la competitivitat i la innovació tecnològica, tal com ja va fer-se els 2004,

2006 i 2008.

Així, hom ha demanat sobre el nivell de preparació de l‟empresa per competir amb

èxit en els mercats actuals. La gran majoria, el 72% té la percepció que estan

suficientment preparats o molt preparats per a competir. Un resultat per sota el

d‟enquestes anteriors que era uns 20 punts superior. Potser aquesta diferència reflecteix

el canvi a la conjuntura econòmica.



61

La pregunta relativa a les opcions d‟innovar que hauria d‟endegar l‟empresa, la

contesten 19 empreses (38 el 2008). En 11 casos consideren que cal fer un esforç en

equips de laboratori, en projectes de recerca, inversions en TIC, etc. Una empresa

considera que hauria d‟augmentar la seva presència en fires i congressos. Per contra,

cap apunta a reforçar la formació dels seus empleats, una reconeix haver retallat el

capítol d‟innovació i sis consideren que ara toca resistir a la crisi. Sembla, doncs, que la

mala situació econòmica ha frenat aquest capítol. En canvi, en enquestes anteriors,

l‟actitud era més proactiva, apuntant a la inversió en capital humà i en TIC. Una situació

que també s‟havia donat a les dues anteriors enquestes.



62

4. UNA PANORÀMICA COMPARATIVA DELS RESULTATS

Dels resultats extrets del treball de camp del present any així com dels anteriors

podem extreure que en el context del sector empresarial de la ciutat de Lleida, l‟ús de

les TIC està generalitzat. Això no obstant, en la majoria de casos l‟equipament emprat,

així com els usos concrets que se‟n fa, continua mereixent la qualificació de bàsics,

encara que ja s‟observa una evolució positiva en l‟aprofitament de les diferents eines

TIC. Tot i que el desenvolupament de les TIC incideix de manera molt diversa en els

diferents sectors productius i de prestació de serveis, en el cas de Lleida la difusió

horitzontal completa d‟aquestes tecnologies contrasta amb un ús encara modest.

Les activitats que maneguen grans volums d‟informació (institucions financeres,

administracions públiques, centres educatius, etc.) són els grans usuaris de les TIC, ja

que aquestes tecnologies contribueixen decisivament a la millora de les seves activitats.

Davant d‟això, la ciutat de Lleida presenta un teixit econòmic on predominen

establiments comercials i empreses agroalimentàries. No resulta sorprenent, per tant,

l‟ús limitat, en volum total d‟equipaments, dels sistemes TIC, tot i que la pràctica

totalitat d‟empreses ja compta, des de fa anys, amb aquesta infraestructura (com queda

reflectit en els estudis anteriors).

Així, està generalitzada la connexió a la Xarxa per part de les empreses de Lleida

(recordem que està al voltant d‟un 93%). Aquest percentatge és superior al que es

mostra al conjunt de la població de la ciutat de Lleida, ja que un 76,8% de les llars

afirmen tenir equipament informàtic, i d‟aquests, un 94,2% estan connectats a Internet

(més d‟un 70% de la població) (Cristóbal i Mir, 2009). Tal i com era d‟esperar en

organismes per als quals la informació, ni que sigui en quantitat modesta, és un

instrument bàsic per a la presa de decisions la presència d‟Internet és significativa.

Una altre aspecte que hauria de crear un context favorable per a les empreses, és el

grau d‟equipació informàtica i d„utilització de la Xarxa per part dels ciutadans. No

només augmenta el número d‟individus connectats sinó que també ho fa el percentatge

dels que la utilitzen habitualment.



63

A la nostra ciutat les dades són força positives, més de les tres quartes parts de la

població té un ordinador a casa (76,8%), quasi tres quartes parts dels ciutadans de

Lleida s‟ha connectat algun cop a Internet (74,2%), i d‟aquests un 79,9% són usuaris

regulars, o sigui, es connecten diàriament.

Presència d’Internet a les llars (anàlisi comparada)

72,4%

58,1%

51,3% 53,0%

73,3%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Lleida Catalunya Espanya Europa (Unió

Europea)

Estats Units

Fonts: Dades per a Lleida: Cristóbal E.; Mir P. (2009). “Ús de les tecnologies de la informació i les

Comunicacions a les llars de la Ciutat de Lleida - Any 2009”. Document disponible en:

http://www.lleida.org/observatori-tic/cat/index.htm. Dades per Catalunya i Espanya: AIMC (2010).

Audiencia de Internet. EGM: 1ª OLA 2010 Febrer/ Març. Document disponible a: http://www.aimc.es.

Dades de la resta del món: Nielsen/NetRatings (2009) documents disponibles a

http://www.exitoexportador.com/stats.htm

A més a més, el percentatge de empreses de les nostres terres connectades a la xarxa

és superior al de la població en general. Com també és superior al de les empreses

espanyoles i molt proper a la xifra de les empreses catalanes de més de 10 treballadors.

Segons l‟última enquesta realitzada per IDESCAT a l‟any 2009, la majoria de les

empreses catalanes de 10 o més treballadors, utilitzen Internet per desenvolupar la seva

activitat. Concretament, el 97,9% van contestar que tenen connexió a la Xarxa i el 97%

disposava de correu electrònic. Respecte al comerç electrònic (any 2008) el 25,2% de

les empreses declaren que van comprar a través de comerç electrònic i un 14% afirmen

que han realitzat vendes per aquesta via.

http://www.lleida.org/observatori-tic/documents/memoriaTIC2002-2003.htm

http://www.aimc.es/

http://www.nielsen-netratings.com/

http://www.exitoexportador.com/stats.htm



64

Per una altra banda, Red.Es conjuntament amb ONTSI8 en el seu estudi “Las

Teconologías de la Información y las Comunicaciones en la empresa española 2009”,

afirma que el 86,7% del conjunt d‟empreses espanyoles (incloses les petites empreses)

estava connectat a Internet a l‟any 2009. Aquesta xifra mostra un cert estancament del

creixement de l‟ús d‟Internet respecte a anys anteriors (el 88% en 2008).

Actitud del ciutadà lleidatà davant les tecnologies de la informació

77,5%

74,2%

33,4%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

Ha utilitzat algun

cop un ordinador

Ha utilitzat Internet

algun cop

Ha comprat per

Internet

Font: Cristóbal E.; Mir P. (2009). “Ús de les tecnologies de la informació i les


http://www.lleida.org/observatori-tic/

Totes aquestes dades, doncs, indiquen l‟existència d‟una bona situació de partida per

fer un ús òptim de les TIC per part de les empreses lleidatanes. Malgrat això, bona part

de les possibilitats que obren les TIC resten per explotar. Aquesta és una situació que ja

es preveia a l‟estudi realitzat als anys anteriors.

8 Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y de la Sociedadad de la Información

(http://observatorio.red.es/)

http://www.lleida.org/observatori-tic/

http://observatorio.red.es/



65

Un altre element a ressaltar és que l‟empresa lleidatana usa el seu accés a Internet

principalment per a la comunicació mitjançant correu electrònic (92,4%), seguit per a la

cerca d‟informació (88%) i la transmissió o recepció de dades (87%). Cal destacar que

el comerç electrònic no està entre les seves primeres opcions.

Aquestes dades són molt semblants a les mostrades en altres estudis: segons la

darrera enquesta sobre l‟ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i

el comerç electrònic a les empreses (TIC-Empreses 2008-2009), que han elaborat

l'Idescat i la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya

(FOBSIC), el 97% de les empreses fan servir el correu electrònic, el 49% realitzen

gestions completes amb l‟administració i un 30,5% fan servir la Xarxa per comprar o

vendre. Així mateix, els resultats obtinguts també són semblants a la situació que es

dóna a l‟Estat espanyol.

A la pregunta de si les empreses disposaven de lloc web propi, la resposta ha estat

clara: un 73,7 % ha contestat afirmativament. Aquesta dada és quelcom superior a la

mitjana de Catalunya que representa un 62,8 % (IDESCAT, 2010) i es situa a molta més

distància de la mitjana espanyola que és un 47,6% segons Red.es (2010). A més a més,

de les empreses enquestades que han contestat que no en tenen, un 59,7 % té previst

disposar de web propi properament. Per tant, la perspectiva sembla positiva.



66

Ús de l’accés a Internet per les empreses a Espanya

53,2

51,4

47,1

24,9

5,9

1,3

4,7

0 10 20 30 40 50 60

Buscar informació necessària per la feina

Realitzar operacions bancàries

Comunicar-se amb clients i/o proveïdors

Realitzar gestions amb Adm. Públiques

Comunicar-se amb Associacions del sector

Seleccionar Personal

Altres

Font: RED.ES (2010).“Las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en la empresa española

2009”. Disponible en http://www.ontsi.red.es

A la vista de les dades mostrades pot veure‟s que la major part de les empreses està

present a la xarxa però amb la finalitat de donar-se a conèixer, tant pel que fa els seus

productes, com l‟empresa mateixa. De fet, la major part de les Webs al nostre país

utilitzen la Internet com a mitjà de comunicació corporativa: convé ser-hi (sovint

motivat pel fet que la competència també hi és present). D‟aquesta manera, no

s‟utilitzen totes les possibilitats de la Xarxa, ja que les empreses catalanes i espanyoles

perceben Internet, majoritàriament, com un mitjà per facilitar informació de l‟empresa,

fer publicitat i, en segon terme, per a vendre i per a consolidar les relacions amb els seus

clients.

http://www.ontsi.red.es/



67

Presència a Internet de les empreses catalanes (%)9

2000 2001 2002 2003 2004-

05

2005-

06

2006-

07

2007-

08

2008-

09

Connexió a Internet 83,8 92,1 94,7 95,7 94,1 95,1 96,4 96,3 97,9

Correu electrònic 82,7 86,9 92,8 94,8 90,5 94,2 95,3 95,9 97,0

Intranet 38,4 32,7 43,3 40,5 36,4 34,4 35,6 - 26,7

Pàgina web 49,9 52,7 54,8 57,5 49,9 52,8 55,5 63,2 62,8

Domini propi 49,9 47,5 50,3 - - - - - -

Compren per Internet 10,1 15,0 24,4 30,1 13,6 19,7 20,0 24,4 23,7

Venen per Internet 9,0 7,0 9,6 7,7 2,4 10,0 9,7 14,0 12,8

Compren o venen per Internet 15,4 19,0 30,6 33,2 15,1 24,1 25,1 29,9 30,5

Total empreses (milers) 33,2 38,6 38,6 39,3 30,2 30,5 31,2 32,1 32,2

Font: Institut d'Estadística de Catalunya (2010). Equipament i ús de les TIC a l’empresa catalana (2009).

Document disponible a: http://www.idescat.net/economia/inec

En el present estudi s‟observa que el percentatge d‟empreses enquestades que utilitza

Internet per a fer comerç electrònic (comprar o vendre) ja comença a ser significatiu un

22% afirmen utilitzar la Xarxa per a vendre el seus productes i un 50% assenyala que fa

servir Internet per a fer compres. Aquesta és una xifra significativament superior a les

dades presentades per IDESCAT que, per al conjunt d‟empreses catalanes, representa

únicament el 18,8 % i el 23,7 % respectivament.

Quins són els motius que han fet ficar-se a les empreses lleidatanes a fer negoci a

través de la Xarxa? Entre les respostes, destaca obrir nous mercats i nous clients, la

rapidesa que aporta Internet i les possibilitats que dona a la publicitat de l‟empresa.

Aquests resultats són molt similars als obtinguts a les enquestes anteriors.

En canvi, entre les principals dificultats que es troben per fer negocis a la Xarxa, els

enquestats destaquen els hàbits dels consumidors, la no adequació del producte a

comercialitzar a través de la xarxa i el públic objectiu inadequat.

9 Empreses amb 10 o més persones ocupades.

http://www.idescat.net/economia/inec



68

Comerç electrònic a les empreses a Catalunya

19,6%

9,4%

24,7%

0 10 20 30 40

Compren per

Internet

Venen per Internet

Compren o venen

per Internet

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l‟Institut d'Estadística de Catalunya (2010).

Si es comparen aquestes dades amb l‟estudi de Red.es de 2010 d‟àmbit estatal veiem

certa similitud. El primer motiu que dificulta el comerç electrònic a les empreses és la

no adequació del producte i els problemes de seguretat.

Frens al desenvolupament del comerç electrònic a Espanya per part de les

empreses

54,3

30,1

13,6

10,9

5,1

5,1

4,2

3

4,7

5,4

0 10 20 30 40 50 60

La inseguritat, perill de robatori o estafes

Productes no adequats

Empreses o prod. no preparats

Formació / adequació dels empleats

Dificultats de distribució

Cost de les telecomunicacions

Cost dels sistemes de comerç electrònic

Falta d'informació, mentalitat, costum

Altres

Ns/Nc

Font: RED.ES (2010).“ “Las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en la empresa

española 2009”. Disponible en http://www.ontsi.red.es




69

5. BIBLIOGRAFIA

AIMC (2010). Audiencia de Internet. EGM: 1ª OLA 2010-07-20 Febrer/ Març.

Document disponible a: http://www.aimc.es.

AIMC (2010). “XII Encuesta AIMC a usuarios de Internet”. www.aimc.es/

CRISTÓBAL E.; MIR P. (2009). “Ús de les tecnologies de la informació i les


http://www.lleida.org/observatori-tic/cat/documents.htm

CRISTÓBAL E.; MIR P. (2008). “Ús de les tecnologies de la informació i les

Comunicacions per les empreses de la Ciutat de Lleida i la seva àrea d‟influència. Any

2008”. Document disponible en: http://www.lleida.org/observatori-

tic/cat/documents.htm

IDESCAT (2010). Ús de TIC i del comerç electrònic a les empreses 2008–2009.

http://www.idescat.es/

MIR P.; CRISTÓBAL E. (2007). “Ús de les tecnologies de la informació i les




Comunicacions per les empreses de la Ciutat de Lleida. Any 2006”. Document

disponible en: http://www.lleida.org/observatori-tic/cat/documents.htm








Comunicacions a les llars de la Ciutat de Lleida - Any 2002-03”. Document disponible

en: http://www.lleida.org/observatori-tic/cat/documents.htm

http://www.aimc.es/

http://www.aimc.es/aimc/html/Internet.html


http://www.lleida.org/observatori-tic/documents/informe_TIC-empreses_Lleida_2002.htm


http://www.idescat.es/








70




RED.ES (2008). “Estudio sobre Comercio Electrónico B2C 2008”. Disponible en

http://www.ontsi.red.es

RED.ES (2010).“ “Las Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en la

empresa española 2009”. Disponible en http://www.ontsi.red.es

RED.ES (2010).“Tecnologías de la Información y las Comunicaciones en la

microempresa española: Análisis por sector de actividad y Comunidad Autónoma”.

Disponible en http://www.ontsi.red.es







71

6. ANNEX: QÜESTIONARI

LES EMPRESES DE LLEIDA I LES TECNOLOGIES DE

LA INFORMACIÓ I LA COMUNICACIÓ Cinquena Enquesta (2010)

0. DADES IDENTIFICATIVES

NOM DE L‟EMPRESA [1]

SECTOR [2]:

- Empreses industrials i de la construcció, així com empreses de transport 1

- Establiments comercials i de serveis destinats a la venda 2

Dígits CNAE ____ [3]

Adreça Postal [4]

Telèfon [5]

Persona de contacte [6]

Codi Postal [7]

I. EQUIPAMENT INFORMÀTIC

1. Nombre d’ordinadors o equipament similar que té el vostre establiment. [8] _____

Nota: s’entén com a ordinador qualsevol ordinador o equip informàtic de treball individual

similar.

S’hi inclouen PC, portàtils, workstation, terminals, etc.

(Si l’establiment no té cap ordinador, passar a la pregunta 6)

2. Quants d’aquests ordinadors tenen menys de 3 anys? [9] ___

3. Nombre de treballadors que disposen d’ordinador o equipament similar. [10] ____

4. Teniu instal·lada una xarxa d’àrea local? [11]

SÍ 1 NO 0

5.Quines funcions estan informatitzades? (resposta múltiple)

- Administració general [12]

- Comptabilitat i gestió financera [13]

- Vendes [14]

- Compres [15]

- Magatzem [16]

- Producció [17]

- Màrqueting [18]

- Recursos humans [19]

- Servei post-venda [20]

- NS/NC [21]

(passar a la pregunta 8)

6. L’establiment té previst disposar d’ordinadors durant l’any 2008? [22]

SÍ 1 NO 0 (passar a 10)

7. Quants? _____ [23]

Amb connexió a INTERNET: ______[24] Sense connexió a INTERNET: ____[25]



72

8. Quins motius han motivat la compra del seu equipament informàtic? (resposta múltiple)

- major productivitat [26]

- capacitat d‟emmagatzematge de la informació [27]

- perquè ho fa la competència [28]

- necessari per a la gestió de l‟empresa [29]

- per portar la comptabilitat [30]

- altres [32]_____________________________ [31]

9. L’equipament ha satisfet les expectatives indicades? [33]

- SÍ 1NO 0

10. Quines limitacions hi veieu en disposar d’equipament informàtic ? (resposta múltiple)

- preu de compra [34]

- cost manteniment [35]

- fallades del sistema [36]

- problemes de compatibilitat [37]

- formació [38]

- obsolescència planificada [39]

- altres[41]______________ [40]

II. CONNEXIÓ A INTERNET I CORREU ELECTRÒNIC

11. Hi ha connexió a INTERNET, al vostre establiment? [42]

SÍ 1 NO 0 (passar a la pregunta 16)

12. De quin tipus és la connexió a INTERNET? (resposta múltiple)

- RTB (línia telefònica convencional) [43]

- XDSI (o RDSI en castellà) [44]

- ADSL [45

- Cable [46]

- Punt a punt [47]

- Altres [48]___________________

[49] (Especificar)

13. Em podria dir quin nombre de treballadors disposen d’ordinador amb connexió a

Internet?. [50] __________

Directius sobre el total de la categoria: ______% [51]

Quadres sobre el total de la categoria: ______% [52]

Empleats administratius sobre el total de la categoria: ______% [53]

Oficials i operaris qualificats sobre el total de la categoria: ______% [54]

Altres sobre el total de la categoria: ______% [55]



73

14. Quins són els principals usos que es fan d’INTERNET al vostre establiment? (resposta múltiple)

- Cercar informació [56]

- Transmetre o rebre dades [57]

- Obtenció de serveis bancaris i financers [58]

- Comunicació (correu electrònic) [59]

- Promocionar l‟empresa (web)[60]

- Pagar taxes i impostos [61]

- Tràmits amb l‟administració (ajuts, subvencions,

etc)[62]

- Anàlisis competència [63]

- Selecció personal (RRHH) [64]

- Vídeo conferència [65]

- Comprar a proveïdors [66]

- Vendre a distribuïdors [67]

- Vendre a consumidors finals [68]

- Altres[70]_____________________[69]

15. Disposa el seu establiment dels següents sistemes informàtics de seguretat?.

(resposta múltiple)

- Antivirus [71]

- Seguretat de xarxa [72] (tallafocs, autentificació, identificació, etc.)

15b. Disposa el seu establiment del signatura (o certificat) digital ?.

SÍ 1 NO 0 [72b] (passar a la pregunta 17)

16. L’establiment té previst disposar d’INTERNET durant l’any 2008? [73]

SÍ 1 NO 0 (a la pregunta 21)

17. Utilitzeu el correu electrònic (e-mail) al vostre establiment? [74]

SÍ 1 (a la pregunta 19) NO 0 (a la pregunta 18)

18. L’establiment té previst disposar de correu electrònic durant l’any 2008? [75]

SÍ 1 (a la pregunta 21) NO 0 (a la pregunta 21)

19. Quin nombre de treballadors disposen d’adreça personal de correu electrònic?.

[76] ________

Directius sobre el total de la categoria: ______% [77]

Quadres sobre el total de la categoria: ______% [78]

Empleats administratius sobre el total de la categoria: ______% [79]

Oficials i operaris qualificats sobre el total de la categoria: ______% [80]

Altres sobre el total de la categoria: ______% [81]

20. Quin nombre d’adreces de correu electrònic associades a serveis de l’establiment tenen?.

[82]

1 adreça 1

entre 2 i 5 2

entre 5 i 10 3

més de 10 4

NS/NC 5

21. Teniu una INTRANET que integri els diferents serveis d’informació i gestió? [83]

SÍ 1 NO 0

22. La transmissió de dades, al vostre establiment, es duu a terme utilitzant ...


Intercanvi electrònic de dades (EDI)? [84]

INTERNET? [85]



74

III. PRESÈNCIA A INTERNET (de l’empresa)

23. La vostra empresa disposa de pàgina WEB pròpia? [86]

SÍ 1 NO 0 (anar a la 28)

24. Quant temps fa aproximadament que la tenen? [87]

Menys d‟un any 1

Entre 1 i 2 anys 2

Entre 2 i 3 anys 3

Entre 3 i 5 anys 4

Més de 5 anys 5

NS/NC 6

25. La seva empresa va dissenyar la pàgina WEB? [88]

SÍ 1 NO 0

26. Quin va ser el seu cost de manteniment l’any 2007?

[89]_________ [90]

Cap 1

Menys de 300 euros 2

Entre 300 i 600 euros 3

Entre 600 i 1.200 euros 4

Entre 1.200 i 3.000 euros 5


Entre 6.000 i 12.000 euros 7

Més de 12.000 euros 8

NS/NC 9

27. Sabeu el nombre de visites durant l’any 2007 a la seva pàgina web?:

[91]________

[92]

Cap 1

menys 500 visites 2

entre 500 i 1.000 visites 3

entre 1.000 i 2.000 4

entre 2.000 i 5.000 5

entre 5.000 i 50.000 6

entre 50.000 i 250.000 7

més de 250.000 visites 8

NS/NC 9


28.Tenen previst disposar de pàgina WEB durant l’any 2008? [93]



75

SÍ 1 NO 0

(anar a la pregunta 29) (anar a la pregunta 30)

29. Per quina raó SÍ tenen previst disposar de pàgina WEB? (resposta múltiple)

Donar informació empresa [94]

Promoció i màrqueting [95]

Selecció personal (RRHH) [96]

Consultes i fidelització clients [97]

Vendre per la xarxa [98]

Comunicació (correu electrònic) [99]

Altres[101]__ ________________ [100]

30. Per quina raó NO tenen previst disposar de pàgina WEB? (anar a la 38)


cost [102]

necessitat d‟actualització i manteniment [103]

problemes de compatibilitat (sistemes propis) [104]

formació [105]

empresa o producte no adequat [106]

perquè no és necessari [107]

altres [109]____________________________ [108]

31. Està hostatjada en un domini propi (del tipus www.nomempresa.es)?. [110]

SÍ 1 NO 0 (anar a la pregunta 33)

32. Quin tipus d’extensió té el seu domini? [111]

- .cat 1

- .com 2

- .es 3

- .org 4

- .net 5

- .Biz 6

- .edu 7

- .Info 8

- altres[112]___________ 9

33. En quins idiomes està la vostra WEB?.


- Català [113] - Anglès [115]

- Castellà [114] - Altres [116]

(Especificar) [117] _________________

34. Quina és la freqüència amb la que s’actualitza la vostra WEB?. [118]

- Diàriament 1 - Mensualment 3

- Setmanalment 2 - Menor freqüència 4

http://www.nomempresa.es/



76

35. Quins són els principals motius per a que la seva empresa estigui present a Internet?


Donar informació empresa [119]

Promoció i màrqueting [120]

Selecció personal (RRHH) [121]

Consultes i fidelització clients [122]

Vendre per la xarxa [123]

Comunicació (correu electrònic) [124]

Altres[126]__ ________________ [125]

36. Com valoreu, en conjunt, l’experiència?

(marcar sota el número corresponent) [127]

NEGATIVA INDIFERENT POSITIVA

1 2 3 4 5 6 7 8 9

– Indiqueu les raons de la puntuació donada ____________________________ [128]

37. Disposa la seva EMPRESA de servidor propi d’Internet? [129]

SÍ 1 NO 0

IV. COMERÇ ELECTRÒNIC (A L’EMPRESA)

IV.I. COMPRES 38. La vostra EMPRESA utilitza INTERNET per fer compres (com a client)? [130]

SÍ 1 NO 0

(anar a la pregunta 44)

39. La vostra EMPRESA està associada amb altres per a fer compres conjuntes a través de la

xarxa? [131]

SÍ 1 NO 0

40. Em podria dir la xifra anual aproximada de les compres que ha realitzat per Internet?

[132]





Entre 6.000 i 12.000 euros 5

Entre 12.000 i 30.000 euros 6

Entre 30.000 i 60.000 euros 7


NS/NC 9



77

41. Em podria dir el percentatge aproximat que representa aquesta xifra sobre les compres

totals. [133]

Menys del 5 % 1

Entre el 5 i el 15 % 2





42. Amb quina freqüència realitzeu compres a través de la xarxa? [134]

vàries vegades a la setmana 1

un cop per setmana 2

una vegada cada quinze dies 3

un cop al mes 4

cada tres mesos 5

cada sis mesos 6

cada any 7

període més gran 8

43. Realitzeu pagaments a través d’INTERNET? [135]

SÍ 1 NO 0

44. Tenen previst realitzar compres a través d’INTERNET durant l’any 2008? [136]

SÍ 1 NO 0

45. Tenen previst realitzar compres conjuntes a través d’INTERNET durant l’any 2008? [137]

SÍ 1 NO 0

46. Quins avantatges o inconvenients hi veieu en fer compres conjuntes a través de la xarxa?

_______________________________________________________________ [138]

IV.II. VENDES

47. La vostra EMPRESA utilitza INTERNET per vendre productes i serveis (com a

subministrador)? [139]

SÍ 1 NO 0


47a. Em podria dir quin percentatge dels seus clients actua de la següent manera respecte a

la seva compra online?.

- El client visita la web i s‟informa, compra i paga (el procés complet per Internet) _____% [139a]

- El client visita la web i s‟informa, però compra a l‟establiment de forma presencial ___% [139b]

- Total 100 %

48. La vostra EMPRESA està associada amb altres per a fer vendes conjuntes a través de

la xarxa? [140]

SÍ 1 NO 0



78

49. Em podria dir la facturació anual aproximada de les seves vendes a través d’Internet?.

[141]





Entre 6.000 i 12.000 euros 5

Entre12.000 i 30.000 euros 6

Entre 30.000 i 60.000 euros 7


NS/NC 9

50. Em podria dir el percentatge que representa aquesta xifra sobre les vendes totals?

[142]

Menys del 5 % 1






51. Em podria dir la distribució (en percentatge) de les vendes que fa la seva empresa per

INTERNET entre empreses i particulars?.

- Empreses % [143]

- Particulars % [144]

- Total 100 %

52. Quin tipus de productes venen per Internet?.


- Béns i productes tangibles [145]

(aliments, llibres, etc)

- Serveis i productes intangibles [146]

(programari, música, viatges, lleure,...)

53. Amb quina freqüència es produeixen vendes a través de la xarxa? [147]

vàries vegades a la setmana 1

un cop per setmana 2

una vegada cada quinze dies 3

un cop al mes 4

cada tres mesos 5

cada sis mesos 6

cada any 7

període més gran 8

54. Accepta pagaments en línia a les seves vendes? [148]

SÍ 1 NO 0




79

55.- Quins són els sistemes de pagament acceptats per la seva web?


Transferència bancària [149]

Reembossament [150]

Targeta electrònica [151]

Altres [153]__________________ [152]

56. Quan ha invertit en ficar en marxa el seu comerç electrònic? [154]

Més de 150.000 € 1

Entre 90.000 i 150.000 € 2

Entre 30.000 i 90.000 € 3

Entre 6.000 i 30.000 € 4

Entre 1.800 € i 6.000 € 5

Menys de 1.800 € 6

Ns/Nc 7

57.- Si no ven per Internet (si no fa comerç electrònic) ... perquè?


Falta de personal qualificat [155]

Desconeixement de la seva utilitat [156]

No es considera necessari [157]

No es disposa de pressupost per això [158]

No es tenen els equips necessaris [159]

Altres [161]__________________ [160]

58. Tenen previst realitzar vendes a través d’Internet durant l’any 2007? [162]

SÍ 1 NO 0

59.Tenen previst realitzar vendes conjuntes a través d’Internet durant l’any 2007? [163]

SÍ 1 NO 0

60. Quins són els principals motius pels que l’EMPRESA fa o faria negoci a Internet?


Reduir costos [164]

Millorar relació amb clients [165]

Trobar nous mercats i clients [166]

Millorar relació amb proveïdors [167]

Rebre comandes [168]

Augmentar beneficis [169]

Publicitat/imatge [170]

Major competitivitat [171]

Rapidesa [172]

Innovació [173]

Vendre [174]

Altres [175]

(detallar) [176]_________________



80

61. Quins són els principals obstacles per què l’EMPRESA faci negoci a Internet?. (resposta

múltiple)

- Desconeixement del mitjà [177]

- Resistència de la direcció [178]

- Despeses elevades [179]

- Resistència del personal [180]

- Xarxa comunicacions lenta [181]

- Manca personal qualificat [182]

- Alt risc de virus o de pirates [183]

- Desconfiança en el pagament [184]

- Hàbits del consumidor [185]

- Mercat reduït (pocs internautes)[186]

- Velocitat de la xarxa [187]

- Logística/distribució [188]

- Conflicte de canals de venda tradicional [189]

- Dificultat per accedir a les noves

tecnologies[190]

- Públic objectiu inadequat [191]

- Manca de finançament [192]

- Producte inadequat pel canal [193]

- Excessius costos de venda [194]

- Cap [195]

- Altres [196]

(detallar) [197]_________________

V. PERSPECTIVES DE LA CIUTAT I INVERSIÓ EN TIC

62. La Ciutat de Lleida està ja comunicada amb el Tren d’Alta Velocitat amb Madrid i

Barcelona. També està a punt de ser operatiu l’Aeroport d’Alguaire–Lleida. Aquesta major

mobilitat de la població des de/cap a Lleida, creieu que afectarà el mercat on opera la vostra

EMPRESA? [198]

SÍ 1

NO 0

Ns/Nc 2

63. De quina manera?


- més competència d‟altres empreses de fora [199]

- accés a un mercat més gran [200]

- més facilitat de trobar proveïdors [201]

- més facilitat per arribar a clients [202]

- beneficis en el transport [203]

- millor comunicació per a directius [204]

- accés a una major quantitat de mà d‟obra qualificada [205]

- Altres [207]__________________ [206]

64. Arribat el cas, quines mesures heu pres o penseu prendre per adaptar-vos a la nova

situació? [208]

__________________________________________________________________________

65. ¿Vostè creu que el projecte de la Llotja de Lleida (Palau de Congressos) augmentarà,

progressivament la bona imatge i, d’aquí, el grau d’atracció de la Ciutat ampliant així el seu

potencial econòmic? [209]

SÍ 1

NO 0

Ns/Nc 2



81

VI. TELEFONÍA

66. Nombre de línies de telèfon fix que té el vostre establiment (o nombre de trucades que es

poden fer simultàniament). [210]

- Només 1 1 - De 26 a 50 4

- De 2 a 5 2 - De 51 a 100 5

- De 6 a 25 3 - Més de 100 6

- Cap 7

67. Nombre de telèfons mòbils per a ús del vostre establiment (propietat de l’empresa).

[211]

- Només 1 1 - De 26 a 50 4

- De 2 a 5 2 - De 51 a 100 5

- De 6 a 25 3 - Més de 100 6

- Cap 7

68. La seva empresa disposa de centre d’atenció de trucades telefòniques (call center)?

[212]

SÍ 1 NO 0

69. (Només en el cas d’empreses de transports) Quins sistemes de comunicació i, si s’escau,

de localització feu servir per a gestionar els viatges de la flota de cotxes/furgons/camions?

[213]_______________________________________________________________________

VII. TELETREBALL

70. Nombre de treballadors que fan teletreball ____________[214]

(treballen per a l‟establiment fora dels seus locals utilitzant l‟ordinador i les telecomunicacions per

connectar-se amb l‟establiment)

(Si la resposta és 0, cal saltar a la pregunta 73)

71. Quines són les activitats dels teletreballadors?________________________ [215]

Des de quan hi ha teletreballadors?_________________________________ [216] 72. De mitjana, quina part del seu temps treballen fora de l’establiment? [217]

- Algunes hores setmanals 1 - Més de dos dies setmanals 3

- Un o dos dies setmanals 2 - Més temps 4

VIII. OCUPACIÓ TIC

73. Treballadors totals del vostre establiment?

a) Total: ________ [218]

b) % Dones:______ [219]

74. (Si s’escau) Treballadors totals de la vostra empresa/grup? Total: ______ [220]



82

75. Quants són usuaris de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (utilitzen

ordinadors, INTERNET, etc.)?

Nota: s‟entén per usuaris de les TIC totes aquelles persones que utilitzen habitualment per a la seva feina l‟ordinador,

Internet, correu electrònic, o altres tecnologies de la informació.

a) Total [221]

b) Dones [222]

76. Quants treballadors del vostre establiment són professionals en TIC?

a) Total [223]

b) Dones [224]

Nota: s‟entén per professional TIC totes aquelles persones amb estudis o coneixements d‟aquest sector que treballen amb

les telecomunicacions, les xarxes, els ordinadors o els sistemes d‟informació (en les facetes de gestió, disseny, desenvolupament, anàlisi, posta en marxa o manteniment).

77. Quants professionals TIC creu que contractarà l’any 2008 el seu

establiment:_______[225]

78. Em pot dir quina és la mitjana de salari brut anual d’un professional TIC al vostre

establiment? [226]

- Menys de 15.000€ 1 - De 24.000 a 30.000€ 5

- De 15.000 a 18.000€ 2 - De 30.000 a 36.000€ 6

- De 18.000 a 21.000€ 3 - Més de 36.000€ 7

- De 21.000 24.000€ 4- NS/NC 8

IX. FORMACIÓ TIC

79. Nombre de treballadors del vostre establiment que hagin fet cursos TIC al llarg de l’any

2007.

a).Cursos de formació en l‟ús de les TIC [227]

(informàtica a nivell d‟usuari)

b).Cursos de formació especialitzada en TIC [228]

(programació, bases de dades, etc.)

80. Ciutat/s on es realitzaren aquests cursos? _____ [229]

81. Quin % de la despesa total invertida en formació representaren aquests cursos?

[230]________



83

X. FACTURACIÓ ANUAL DE L’ESTABLIMENT I DESPESA EN

TIC

82. Despesa aproximada del vostre establiment, relacionada amb les TIC, realitzada l’any

2007. (En euros): [231]________

Nota: només ens interessa el valor total (incloent tots els conceptes). Ho desglossem per si a algun

establiment li és més senzill donar-ho per separat.

Desglossament:

1.Maquinari [232]____________

2.Programari [233]____________

3.Serveis informàtics [234]____________

4.Serveis telecomunicacions [235]____________

5.Lloguer comunicacions [236]____________

6.Formació en TIC [237]____________

7.Altres [238]____________

83. Facturació total del vostre establiment durant l’any 2007. (En euros)_________ [239]

XI. ACTIVITAT INVESTIGADORA EN

L’ESTABLIMENT/EMPRESA

84. L’empresa realitza projectes de Recerca, Desenvolupament i Innovació? [240]

SÍ 1 NO 0


85. Despesa anual en el concepte de R+D+i: ______ [241]

86. Número de persones implicades en R+D+i: _______ [242]

87. L’empresa subcontracta l’activitat de R+D+i a centres de recerca?

SÍ 1 NO 0 [243]

88. Número de patents registrades: _____ [244]

89. Número de titulats en plantilla: _____ [245]

90. L’empresa realitza control de qualitat del producte elaborat? [246]

SÍ 1 NO 0

(passar a la 93)

91. Despesa anual en el concepte de control de qualitat: ______ [247]

92. Número de persones implicades en control de qualitat: ______ [248]

93. La vostra empresa, creieu que està suficientment preparada per competir amb èxit en els

mercats actuals?

_____________________________________________________________ [249]

94. A grans trets, quina mena de decisions s’haurien de prendre, si creieu que cal, per

enfortir la capacitat innovadora de l’empresa?

____________________________________________ [250]

Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida -...

Documents

Transcript of Ús de les Tecnologies de la Informació i les Comunicacions a les empreses de la Ciutat de Lleida -...