URTX - Dialnet · Àngel Oliveras, Francesc Marsà, Josep Balcells i Jaume Minguell, entre...
32
URTX Jaume Espinagosa Marsà Gener Gonzalvo Bou IQUEL MARTÍ FLORENSA, FOTÒGRAF M
Transcript of URTX - Dialnet · Àngel Oliveras, Francesc Marsà, Josep Balcells i Jaume Minguell, entre...
219
URTX
Jaume Espinagosa MarsàGener Gonzalvo Bou
IQUEL MARTÍ FLORENSA,
FOTÒGRAF
M
220
MIQUEL MARTÍ FLORENSA,
FOTÒGRAF
JaumeEspinagosa MarsàDirector del MuseuComarcal de l'Urgell,Tàrrega
GenerGonzalvo BouDirector de l'ArxiuHistòric Comarcalde Tàrrega
Miquel Martí Florensa nasqué a la ciutat deTàrrega el 30 d’agost de l’any 1895, i va morira la mateixa ciutat, el 1981. Va estudiar a l’Es-cola Pia. La influència docent i artística del pareescolapi Carles Perelló l’inclinà cap a la pintu-ra, on s’especialitzà en les tècniques de l’oli ide l’aquarel·la, de la qual fou un notable pin-tor. Tot amb tot, la seva professió fou la de pin-tor i decorador de cases. Paral·lelament, desdels anys trenta fins als anys setanta, MiquelMartí va fer de professor de dibuix a l’EscolaPia, i de dibuix artístic a l’Escola d’Arts Aplica-des i Oficis Artístics de Tàrrega.
Miquel Martí fou el pintor i el decorador de lescases pairals de famílies targarines benes-tants. La seva professió de decorador tambéabastava la de restauració i decoració de mo-biliari.
La seva personalitat oberta li va facilitar el te-nir amistat amb artistes com Joan Vila-Puig,Àngel Oliveras, Francesc Marsà, Josep Balcellsi Jaume Minguell, entre d’altres, i també ambpersonalitats del món cultural targarí comRamon Novell, Magí Escribà o Tomàs Briansó,per posar alguns exemples destacats.
El mes de setembre de 1942 el Frente deJuventudes de la Falange local organitzà unaexposició d’art targarí. El comitè d’honor el for-maven artistes com Antoni Alsina Amils,Ramon Alsina Amils, Francesc Marsà, ÀngelOliveras i Joan Vila-Puig. Els artistes partici-pants, amb paisatges, natures mortes i retrats,foren: Josep Balcells, Pere Barrot, Magí Escribà,Josep M. Llort, Miquel Martí, Jaume Minguell,Baldomer Moncunill, Ramon Novell, Josep Pa-gès, Josep Perelló i Conrad Sanahuja.
Un cop represes oficialment les classes a l’Es-cola d’Arts i Oficis (curs 1945-46), Miquel MartíFlorensa impartia l’assignatura de dibuix ar-tístic. En aquell curs, a les seves classes, hi as-sistiren un total de 32 alumnes. A final de curs,
s’atorgaren diversos premis. Un primer, de laDiputació, que aconseguí Jaume Minguell, unsegon de l’Ajuntament, per a Lluís Trepat, i untercer de la delegació sindical, per a Pere Barrot1 .
A mitjans anys seixanta, Miquel Martí engres-cà un grup de joves alumnes de l’Escola d’Artsi Oficis per a què anessin a pintar al camp. Elsdeia que era més interessant anar a pintar alnatural, que no pas tancar-se als estudis. Se-gons la opinió d’algun d’aquests estudiants,Miquel Martí era un bon pedagog, era entene-dor i sabia escoltar als alumnes, als quals cor-regia amablement els seus dibuixos o pintu-res. Més endavant, ensenyà a casa seva l’artde restaurar mobles antics, a decorar moblesnous, i a dissenyar mobles i espais interiors.En aquestes classes, Miquel Martí influí enjoves artistes com Miquel Solé, Montse Sabi,Benjamí Tous, Carmina Castelló, etc. En aque-lles sortides al camp de Miquel Martí l’acom-panyaven, moltes vegades, Jaume Minguell iel seu fill Josep Minguell que en una edat moltprimerenca ja anava a classes de Miquel Martía l’Escola d’Arts i Oficis.
A més, Miquel Martí Florensa era un bon afec-cionat a la botànica, i també era un notablebibliòfil. Un lema seu era que “calia disfrutarde no tenir pressa”.
Pel que fa a la seva afecció a la fotografia, val adir que l’any 1920, Miquel Martí Florensa i AntoniSecanell Aparicio2 van muntar un estudi fotogràfica cal Martí. Durant la setmana, Miquel Martí feiafotografies d’estudi, i amb els diners que gua-nyava, els invertia conjuntament amb el seu socii amic, fent sortides fotogràfiques. Evidentment,aquest fou un negoci ruinós, que va durar finsl’any 1925. Tanmateix, al llarg de la seva vida, noabandonà mai la seva afecció per l’art de la foto-grafia. Sens dubte, el seu llegat fotogràfic és unaaltra font per a aprofundir i conèixer una part dela història contemporània de Tàrrega.Bàsicament, la temàtica de les fotografies que
221
MiquelMartí Florensa
al seu estudi de pintor.
hem seleccionat tracten de paisatges de Tàrregai comarca, temes del món de la indústria i delcomerç targarí, detalls de vida quotidiana, retratsd’estudi, algun succés de crònica negra de moltressò als anys vint, i de manera destacada, lacol·lecció de fotografies d’actes commemoratiusde l’entrada de les tropes franquistes a Tàrrega.
Gràcies a la generositat de la família Martíaquest llegat, format per centenars de clixésde vidre i de negatius, la ciutat de Tàrregaamplia el seu patrimoni fotogràfic i històric.També hem de fer constar aquí que JaumeCalafell Pueyo ha dut a terme una excel·lenttasca de restauració, selecció i reproducciód’aquest material fotogràfic.
Així mateix, cal esmentar que des del MuseuComarcal de l’Urgell i l’Arxiu Històric Comar-cal de Tàrrega es preparà una exposició ano-menada Miquel Martí Florensa, fotògraf.Aquests exposició fou seleccionada dins elprograma oficial del certamen Primavera Fo-togràfica ’98 organitzat pel Servei d’Arts Plàs-tiques del Departament de Cultura de la Ge-neralitat de Catalunya.
Des del Museu Comarcal de l’Urgell i l’Arxiu
Històric Comarcal de Tàrrega treballem per a
què cada dia es faci més realitat l’escrit que,sobre Miquel Martí, va publicar Ramon Novell,l’11 de maig de 1968, a les pàgines del set-manari Nueva Tárrega: “L’ostracisme voluntarien què s’ha confinat aquest artista, no vol dirque ens passi inadvertit; ell s’esmuny, però no-saltres tenim la missió de seguir-lo, perquè noens és donat el dret d’ignorar la seva tasca.La qual s’esmerça en l’ensenyament a l’Esco-la d’Arts i Oficis, des de la seva fundació, i enel cultiu de les inclinacions vocacionals d’al-guns deixebles que s’adhereixen a les sevessessions complementàries d’estudi dels pai-satges en plena natura i en la tossuda recercade valors i qualitats. És una sembradura te-naç i eficacíssima, els fruits de la qual es fa-ran visible un dia o altre. Mentre tant, han es-tat debades totes les temptatives perquè do-nés a conèixer el resultat de les seves perqui-sicions individuals i del seu mestratge. Hemde respectar, però no el podem lloar ni com-partir, aquest criteri tancat i impermeable atotes les suggerències. El fet de l’Art és unariquesa a la qual té dret la comunitat, i si totsels artistes se’l reservaven per al seu gaudipersonal, no ompliria la finalitat social que téassenyalada. Esperem que qualsevol dia enMartí canviï de parer, com és propi dels asse-nyats, i ens doni una copiosa i pública mostradel gavaldal d’obres que ell i els seus pupils
222
deuen tenir acumulades. ¿Que el nostre pai-satge no és pictòric? Pregunteu-ho a en Martíi els seus xavals, que després dels anys de
donar-li tombs us diran que estan lluny d’ha-ver-li extret tota la substància.”3
Notes
* Aquest escrit no hauria estat possible sense lesinformacions facilitades per Josep M. Martí Sanfeliu,Magí Mateu Argelich, Carmina Castelló Seira, RosaViladot Novell i Josep Minguell Cardenyes. A tots ellsel nostre sincer regraciament.
1 RATES BRUFAU, Esther; Josep MIQUEL GARCIA:
100 anys de pintura a Tàrrega. Aproximació a l’Escolatargarina de Pintura. Tàrrega 1984, Escola d’ArtsAplicades i Oficis Artístics, pàg. 21.
2 Empresari i polític targarí. Fou el primer diputat de la
nostra ciutat al Parlament català durant la segonarepública. L’any 1932 es presentà com a candidat dela Lliga Regionalista. Vegeu Història gràfica de l’Urgelli Història gràfica de Tàrrega.
3 NOVELL, Ramon: “Els artistes targarins” a Nueva
Tàrrega, núm. 1.248, 11 de maig de 1968.
1- Vista parcialde Tàrrega
des del Parc deSant Eloi, durant la
nevada de l’any 1932.(Museu Comarcal de
l’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
223
224
2- Vista del riu Corb,al seu pas per Guimerà
(1920-1925).Es destaca el pont
medieval, i les senyoresfent la bugada.
(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
3- Vista de la Torre delColom, al cosat del
riu Ondara.Al fons, s’observa lavila de la Curullada
(1920-1925).(Museu Comarcal de
l’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
4- Demostració d’untractor amb rodes
de calls de ferro,a les rodalies
de Tàrrega(començaments
dels anys 30').(Museu Comarcal de
l’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
225
226
227
5- Vista de la FarineraBalcells de Tàrrega(anys 30'). Avui, aquestedifici d’estil modernistaés l’única fàbrica de laciutat que apareix en lesrutes del patrimoniindustrial,confeccionadesper la Generalitatde Catalunya.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
6- Imatge del “Sulfuro”del senyor Castellà.Aquesta era una fàbricad’extracció d’oli del pinyold’oliva (començamentsdels anys 20').Actualment, en aquestindret hi ha les indústriesOlis Borges Pont.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
7- Imatgede la benzinerade Samuel Pereña,a l’avinguda Catalunyade Tàrrega (comença-ments dels anys 30').(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega
228
8- Dilluns de mercatal carrer del Carmede Tàrrega.Any 1927. Observeu laparada de verdura davantde la cristalleria de MagíMateu, i de la botiga “LaSaldadora”, al primer pis delPalau dels Marquesos de laFloresta. Vegeu les mostresque els botiguersacostumaven a treuredavant dels seus establi-ments. (Museu Comarcalde l’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
9- Imatge de la granbotiga de robaanomenada “La Sirena”,propietat dels senyorsMinguell i Ortís, sota elsporxos del carrer del Carme.Anys 30'. (Museu Comarcalde l’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
10- Dos avis prenent elsol al porxo de lesbodegues “Secanell”,al Pati de Tàrrega (1920-1925). (Museu Comarcalde l’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
229
230
231
11- Nen de la casa, alcorral de Cal Martí(1927). (Museu Comarcalde l’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
12- Grup de cosidores(1925-1930).(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
13- Festa Majorde setembre(1925-1930). Imatge dela pujada a Sant Eloi deles autoritats, acompa-nyats de la banda muni-cipal, del sometent i d’unnombrós públic. (MuseuComarcal de l’Urgell iArxiu Històric Comarcalde Tàrrega)
14- Arribada al’estació de ferrocarrilde Tàrrega de l’OrfeóCatalà,el diumenge dia 9d’octubre de 1927.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
232
15- Camp d’aviacióde Tàrrega al Mas d’enColom (1925-1930)(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
16- Imatgedel sometentde Tàrrega al Pati,davant dels anticspavellons militars(1925-1930)(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
17- Imatgedel conegut crimde la Pobla de Ferran.A la imatge, l’assassí -Josep Marimon- jaumort al costat delsguàrdies civils queinstrueixen l’atestat.El dia 28 de maig de1928, aquest homeembogit va matar unadona i nou nens.Ràpidament s’orga-nitzaren patrulles delsometent de Guimerà,compost per 400homes, comanats pelcaporal del sometentde Montblanc i tambépatrulles de la guàrdiacivil, per a detenir elcriminal. Al cap de vuitdies fou trobat i abatutper un sometenista.Aquests fets causarenun fort impacte enaquestes contrades.Fins i tot a la premsade Madrid s’en féu unnotable ressò. Perexemple, la revista“Mundo Gráfico” lidedicà quatre pàgines,amb un total de 21fotofrafies. Aquestarevistà telefonà al seucorresponsal a Tàrrega(Magí Pera, de laLlibreria Güell), per aquè li enviés informaciói fotografies. En MiquelMartí fou un delsreporters gràfics delsfets. (Museu Comarcalde l’Urgell i ArxiuHistòric Comarcalde Tàrrega)
233
18- Grup escolarde la vila d’Anglesola,davant de Cal Alzamora
(1925-1930) (MuseuComarcal de l’Urgell i
Arxiu Històric Comarcalde Tàrrega)
19- Tres artistesdavant el Grup
Escolar de Tàrrega:Joan Vila-Puig, Àngel
Oliveras i FrancescMarsà. Any 1934.
(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
234
235
20- Retrat femení.Fotografia d’estudi
(1920-1925).(Museu Comarcal de
l’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
21- Retrat de primeracomunió.
Fotografia d’estudi(1920-1925).
(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
22- Retrat familiar.Fotografia d’estudi
(1920-1925).(Museu Comarcal de
l’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
236
23- Acte commemo-ratiu de l’entrada de
les tropes franquistesa la ciutat de Tàrrega.
Celebració a la plaçamajor, davant de la
parròquia(gener de 1939).
(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
237
24- Desfilada militarde les tropesfranquistes al Pati deTàrrega(1939-1940). (MuseuComarcal de l’Urgell iArxiu Històric Comarcalde Tàrrega)
238
24- Vista del turó delCastell de Mor des dela Serra de Sant Eloide Tàrrega.1920-25. (MuseuComarcal de l’Urgell iArxiu Històric Comarcalde Tàrrega)
25- Vista parcialde Tàrrega desdel campanar del’església parroquial.Al fons la carreteranacional II en direcció aLleida. 1920-25.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
239
26. Vista de lesteuleries de Santa
Clara des de la casade Miquel Martí al
carrer d’Urgell.1920-25. (Museu
Comarcal de l’Urgell iArxiu Històric Comarcal
de Tàrrega)
27. Interior del primerpis de la farinera
Balcells.Anys trenta. (Museu
Comarcal de l’Urgell iArxiu Històric Comarcal
de Tàrrega)
240
28- Interior del“sulfuro” del senyorCastellà.Detall dels dipòsits ons’emmagatzemaven untipus determinats d’olis.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
29- Nen al damuntd’una motocicletaAlsyon al carrer d’Urgellde Tàrrega. Any 1929.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
30- Equilibrissobre rodes.Finals dels anys vint.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
241
242
243
31- Fent broma amb uncotxe de línia de
rodalies.1925-30. (Museu
Comarcal de l’Urgell iArxiu Històric Comarcal
de Tàrrega)
32- Benedicció d’unacampana davant
l’església parroquialde Tàrrega.
1925-30. (MuseuComarcal de l’Urgell i
Arxiu Històric Comarcalde Tàrrega)
33- Vista de l’antigafaçana de l’Escola Pia
de Tàrrega.1925-30. (Museu
Comarcal de l’Urgell iArxiu Històric Comarcal
de Tàrrega)
34- Dos infants,damunt un rodet de
pedra, en una era dela Curullada.
Any 1928. (MuseuComarcal de l’Urgell i
Arxiu Històric Comarcalde Tàrrega)
244
35- Foto de la primeracomunió.1920-25.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
36- Fadrí.Foto d’estudi.1920-25.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
37- Dues senyores.Foto d’estudi. 1920-25.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
245
246
247
38- Colla de joves depícnic a les rodaliesde Tàrrega.1925-30.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
39- Grup de joves enel terrat d’una casa dela plaça Major,davant l’esglésiaparroquial de SantaMaria de l’Alba deTàrrega. 1925-30.
40- Joves banyistessorpresos.Els indiscrets fars delcotxe els enfoquen.1925-30. (MuseuComarcal de l’Urgell iArxiu Històric Comarcalde Tàrrega.
41- Un “cabode la remonta”i el seu ajudant en plenatasca d’inseminació dela mula a la “parada delsrucs” situada al’avinguda de Catalunyade Tàrrega. 1925-30.(Museu Comarcal del’Urgell i Arxiu HistòricComarcal de Tàrrega)
248
42- Manifestaciópública a la plaça
Major de Tàrrega ambmotiu de l’entrada de
les tropesfranquistes.
Gener de 1939. (MuseuComarcal de l’Urgell i
Arxiu Històric Comarcalde Tàrrega)
43- Actuació a la plaçaMajor de Tàrrega deles components de
l’Agrupación deDanzas Regionales de
la Obra Social deEducación y
Descanso.Principis dels anysquaranta. (Museu
Comarcal de l’Urgell iArxiu Històric Comarcal
de Tàrrega)
44- Desfilada de laSecció Femenina de
la Falange per laplaça del Carme de
Tàrrega.Anys quaranta. (Museu
Comarcal de l’Urgell iArxiu Històric Comarcal
de Tàrrega)
249
250
