349

URTXONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ

DE MATERIAL CERÀMIC

ARQUEOLÒGIC. LABORATORI DE

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ DEL

MUSEU COMARCAL DE L’URGELLInés Banegas de Juan

C

350

En aquest article s’expliquen els criteris imetodologies aplicats en la conservació-restauració de material ceràmic arqueològicrealitzades per aquest laboratori. Les pecesque ens arriben provenen de les excavacionsfetes pel museu i es tracta principalment deceràmica ibèrica feta a mà i a torn, i en moltscasos amb decoració pintada, procedentdels jaciments ibèrics d’Estinclells i Missat-ges. També rebem ceràmica medieval i mo-derna; vidrada, de reflexos metàl·lics, grisareduïda de Verdú, etc., procedents del jaci-

Introducció

Durant els plans d’ocupació realitzats elsanys 2004-2005 i 2005-2006, s’ha creat iconsolidat un laboratori de conservació-res-tauració al Museu Comarcal de l’Urgell on esrealitzen processos de conservació-restaura-ció de material arqueològic principalment. Ce-ràmica, bronze, ferro, ossos, estucs, pedra,extraccions “in situ”, consolidació d’estructu-res i conservació preventiva són les principalsactivitats realitzades per aquest laboratori.

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ DE MATERIAL

CERÀMIC ARQUEOLÒGIC. LABORATORI DE

CONSERVACIÓ-RESTAURACIÓ DEL

MUSEU COMARCAL DE L’URGELL

Inés Banegasde JuanConservadora-restauradora delMuseu Comarcalde l’Urgell

Abstract

Durante los Planes de Ocupación realizados durante los años 2004-2005 y 2005-2006, se hacreado y consolidado un laboratorio de conservación-restauración en el Museo Comarcal delUrgell, donde se realizan procesos de conservación-restauración de material arqueológicoprincipalmente. En este artículo se explican los criterios y metodologías aplicados en la con-servación-restauración de material cerámico de procedencia arqueológica que se han realiza-do en este laboratorio. Las piezas que nos llegan, provienen de las excavaciones realizadaspor el museo y se trata principalmente de cerámica ibérica hecha a mano y a torno, y en mu-chos casos con decoración pintada, procedente de los yacimientos ibéricos de Estinclells y deMissatges. También recibimos cerámica medieval y moderna; vidriada, de reflejos metálicos,gris reducida de Verdú, etc.,... procedentes del yacimiento medieval de Molí del Codina y delCastillo de Tárrega.

During the Occupation Plans for the years 2004-2005 and 2005-2006, a laboratory for conser-vation-restoration was created and consolidated in the Urgell District Museum, where conserva-tion-restoration work is carried out on mainly archaeological. This article explains the criteria andmethodology applied to the conservation-restoration of ceramic material of archaeological originthat has been done in this laboratory. The pieces that arrive are from excavations carried out forthe museum and are mainly hand-made and turned Iberian pottery, often with painted decora-tion, from the Iberian sites of Estinclells and Missatges. We also receive medieval and modernpottery; glass, with metallic reflexes, reduced grey from Verdú, etc.,... from the medieval sites ofMolí del Codina and the Castle of Tàrrega.

Paraules clau

Restauració, conservació, ceràmica, arqueologia, l’Urgell.

351

tant aquest examen serà continu durant tot elprocés de restauració.

4. Preconsolidació

Les peces que presenten descohesió de lapasta ceràmica, de la pasta vítria o de la de-coració pintada, les preconsolidem general-ment amb una resina acrílica (Paraloid B-72al 2% en acetona) per immersió o aplicadaamb paletina.

Segons l’estat de la peça es decideix conti-nuar o no la intervenció.

5. Neteja

Les patologies més comunes de les ceràmi-ques que arriben al laboratori són les se-güents: descohesió de la pasta ceràmica i dela pintura que decora la superfície de la cerà-mica, concrecions calcàries, sals solubles, di-pòsits i concrecions terroses i taques fosquesdegudes al contacte durant l’enterrament ambmaterial orgànic, compostos de ferro i man-ganès (peces de ferro o terreny amb una altaconcentració), o a atacs d’origen biològic comfongs. Els tractaments que utilitzem general-ment al laboratori per cada una de les patolo-gia són els següents:

ment d’època medieval i moderna del Molídel Codina i del Castell de Tàrrega.

Procés de conservació-restauració de ma-terial ceràmic arqueològic

1. Documentació fotogràfica

Abans de començar la restauració es fan foto-grafies per documentar l’estat de conservacióde les peces abans de la intervenció. Tambées fan durant tot el procés de conservació-res-tauració fins a la seva finalització.

2. Desenganxat i eliminació del siglat

La majoria de les peces arriben al laboratorienganxades amb adhesiu nitrocel·lulòsic(Imedio) ja que els arqueòlegs les dibuixenabans de la restauració. Així doncs, primer esdesenganxen els fragments amb vapors d’a-cetona i, posteriorment, s’eliminen les sigles,també amb acetona, per facilitar els proces-sos d’intervenció.

3. Examen i diagnosi

Una vegada neta de cola i novament frag-mentada, es realitza una observació ma-croscòpica i microscòpica preliminar del’estat de conservació de la peça, on es de-termina la seva cohesió (interna i externa) is’identifiquen les patologies (composició ma-terial), fent analítiques en els casos dubtosos,per així poder establir més adequadamentels processos d’intervenció. Aquests proces-sos han de garantir la integritat física de lapeça, la seva llegibilitat i la seva conservacióen el temps.

Així doncs, es proven els diferents tracta-ments específics que es coneixen per a cadapatologia, tant mecànics com químics (o com-binats), per ordre del menys al més fort i, se-gons els resultats, es decideix quins són elsmés adequats per a la seva recuperació. Enmolts casos no sabem l’estat de la superfíciefins que no s’eliminen part dels dipòsits, per

Fragments enganxats amb Imedio d’una

tenalla amb broc de decantació (vas

cerveser) procedent del jaciment ibèric

d’Estinclells,s. III aC, abans

de la restauració.Foto feta per

Inés Banegas.

Figura animal deterracuita procedent

del jaciment ibèric d’Estinclells, s. III aC.Peça amb presència

de concrecionsterroses.

Una vegada netejades les concrecions amb

aigua i raspall de dents es pot veure

l’acabat original de la ceràmica, moldejada,

a mà, on es poden distingir ditades.

Fotos realitzadaper Inés Banegas i

Gemma Piqué.

352

molt adherides a la superfície de la peça, comen la gran majoria dels casos, utilitzem lescomplexones, també anomenades agents se-grestants o agents quelants. Les complexonessón molècules polars amb càrregues fortamentnegatives susceptibles de lligar-se amb cationsmetàl·lics (calci, magnesi, alumini, ferro, coure)mitjançant enllaços electroestàtics. Els ions ne-gatius, envolten l’iò metàl·lic positiu formantcomplexos solubles en aigua. Cada una d’a-questes molècules segrestants posseeix al-menys dos zones on pot produir-se aquestaunió, funcionant com una pinça, per això alcomplex resultant se l’anomena quelat (pinçaen grec). Aquestes noves unions són moltestables i és això el que garanteix la sevaefectivitat. En aquests casos el pH té gran im-portància ja que modifica la força de l’agentsegrestant. Un mitjà àcid bloqueja el principi deformació dels quelats i en canvi un mitjà bàsicfa tot el contrari. El pH més adequat per al ma-terial ceràmic és 10 (per al ferro de 7 a 9 i pera la pedra, neutre).

– Dipòsits i concrecions terroses: en la majo-ria dels casos i si el dipòsit o concreció no ésmolt coherent, s’elimina amb banys d’aiguainsistint amb un raspall de dents o d’unglessota l’aixeta o amb bisturí sota la lupa binocu-lar en els casos en què les decoracions pinta-des siguin delicades.

– Concrecions calcàries:1 és la patologia méscomuna de la ceràmica i de les peces arqueo-lògiques en general. Són sals insolubles en ai-gua formades per carbonats que es troben alterreny d’enterrament i que es formen a causade canvis constants de temperatura i humitat.

Els tractaments per les concrecions calcàriessón els següents: si són poc coherents i estanpoc adherides a la superfície de la peça, podeneliminar-se amb banys d’aigua ajudats per unraspall de dents o d’ungles sota l’aixeta o ambbisturí sota la lupa binocular en els casos enquè les decoracions pintades siguin delicades.En canvi, si les concrecions són coherents i

1 BERDUCOU, Marie Cl.; La céramique archéologique en V.V.A.A; La conservation en archéologie coordinat perMarie Cl. BERDUCOU. Editorial Masson. París, 1990. Pàg. 78-119.BERTHOLON, R. i RELIER, C.; Les métaux archéologiques en V.V.A.A; La conservation en archéologie coordinatper Marie Cl. BERDUCOU. Editorial Masson. París, 1990. Pàg. 173-221.BORGIOLI, Leonardo: Los compuestos complejos, Fitxa tècnica facilitada per C.T.S.FABBRI, Bruno; RAVANELLI GUIDOTTI, Carmen: Il restauro della ceramica, Collana Arte e Restauro, Nardini Edi-tore. Firenze, 2004. Primera edició, 1993. Pàg. 100-115.CALVO, Ana, Conservación y restauración. Materiales, técnicas y procedimientos de la A a la Z, Ediciones delSerbal núm. 10. Barcelona, 1997. Pàg. 215.

Tapadora de ceràmica reduïda feta a màprovinent del jaciment ibèric d’Estinclells.En la primera foto esveu la peça que arribaal laboratori enganxadaamb Imedio i amb lapresència d’algunsdipòsits de concrecionsterroses que s’eliminenamb aigua. En lasegona, una vegadaneta, enganxada ireintegrada.Fotos realitzades perInés Banegas.

Escudella de laprimera meitat dels. XVII amb decoració de reflexos metàl·lics procedent del jaciment de Molí del Codina dels segles XIV-XVII.En la primera foto,abans de la sevarestauració, presentaconcrecions terroses enzones puntuals ques’eliminen amb banysd’aigua. En la segonaimatge, es veu la peçauna vegada neta,enganxada i reintegrada.Fotos realitzades perInés Banegasi Gemma Piqué.

353

metàl·lics que poden eliminar eficàcia a lacomplexona, Ca

2+, K

+, Na

+, Fe

2+). Perquè l’ac-

ció de la complexona sigui més eficaç, afegima l’aigua un tensioactiu no iònic com el Tween20 al 0,2% que redueix la tensió de l’aiguasobre la superfície de la peça accelerant elprocés. Per fer que aquesta dissolució siguibàsica, ja que la reacció només es produeixen un medi bàsic preferiblement amb pH 10per a la ceràmica, s’afegeix un 5% d’hidròxidsòdic (NaOH) a la barreja que s’utilitza tambéper eliminar taques negres. La peça se sub-mergeix en banys d’aquesta dissolució durantperíodes de temps determinats i sempre sotacontrol amb una neutralització posterior ambaigua desionitzada.

Per evitar que la complexona actuï també so-bre la pasta ceràmica, composta en si ma-teixa de molécules composades d’ions me-tàl·lics positius com Al, Si, Ca, K, Fe, Na, Mg,Ti en diferents proporcions segons el tipus deceràmica, s’han de prendre diferents mesu-res: submergir la peça en aigua desmineralit-zada (saturar-la) abans d’iniciar el tractamentper evitar que la complexona penetri a l’inte-rior de la peça i després, una vegada acaba-da la neteja, neutralitzar-la per eliminar qual-sevol residu de la dissolució.

Un estudi fet recentment per la Universitat i elCSIC de Salamanca juntament amb el MuseuArqueològic de Palència2 revisant aquestametodologia, ja descrita per Gibson al 1974,3

posen de manifest les mínimes alteracions

Hem de tenir en compte que gran part de lespatologies que trobem estan formades essen-cialment per compostos iònics en els qualsels ions metàl·lics estan carregats positivament(Ca2+, Fe2+, Mg2+, Cu2+) i els ions nometàl·lics, carregats negativament (CO3

2-,

NO3-, Cl

-, SO4

2-, OH

-), i les concrecions calcà-

ries no són una excepció.

Les concrecions calcàries contenen molècu-les que estan compostes per un ió metàl·licpositiu, el calci (Ca2+), unit a un ió nometàl·lic, el carbonat (CO32-), creant un com-post iònic més o menys estable (CaCO3). Elque fan les complexones en aquest cas éssegrestar els ions calci, formant un altre com-post (quelat) molt més estable i soluble en ai-gua, desmuntant així els compostos iònicsque creen les concrecions, que es queden al’aigua de la solució.

Les complexones més utilitzades són l’hexa-metafosfat sòdic ((NaPO3)6) i les sals sòdi-ques de EDTA (àcid etilendiamina tetracèticde sodi) però l’hexametafosfat sòdic és el mésadequat per a les concrecions calcàries jaque segresta majoritàriament ions Ca2+ i ionsMg2+. En canvi l’EDTA segresta principalmentions Coure (Cu2+ i Cu+) i ferro (Fe2+) i poste-riorment ions calci.

Així doncs, nosaltres utilitzem en la majoriadels casos l’hexametafosfat sòdic dissolt d’un5% a un 10% en aigua desionitzada (l’aiguanormal de l’aixeta té molts compostos

2 FERNÁNDEZ IBÁÑEZ, Carmelo; GARCÍA TALEGÓN, Jacinta; ÍÑIGO IÑIGO, Adolfo: Solución de tipo químicocon carácter básico para la limpieza de cerámica arqueológica: primeros resultados, en “Investigación en Con-servación y Restauración”, II Congreso del GEIIC. Barcelona, 9, 10 y 11 de Noviembre de 2005. Pàg. 339-347.3 GIBSON, B.M.: Methods of removing white and black deposits from ancient pottery, in “Studies of Conservation16”. London, 1971. Pàg. 18-23.

Fotos d’abans idesprés de la neteja

de les concrecions calcàries d’un

Kalathos procedent del jaciment

ibèric d’Estinclells,s. III aC.

En aquest cas ni laceràmica ni la pintura

presenten descohesió.Les concrecions esnetegen amb banys

d’hexametafosfat sòdical 5% i Tween 20al 0,2% en aigua

desionitzada amb unraspall de dents molt fi i

bisturí per les zonespintades. Després de laneteja es va consolidarla pintura amb ParaloidB-72 al 2% en acetona.

Fotos realitzades perInés Banegas.

354

bactèries, algues i fongs o perquè el terreny téun alt contingut en manganès. Aquestes ta-ques, d’un color negre intens, s’eliminen ambun compost d’acció reductora com el B.D.G. 86Rojo,5 a base d’hidroxilamoni clorur i hidracinahidròxid. El que fa és reaccionar amb l’iò man-ganès, transformant el compost en un altred’incolor, però no el fa desaparèixer. A vegadesés necessari seguir el tractament amb l’acciód’una complexona, que reacciona amb el noucompost resultat de la transformació creant unaltre soluble en aigua i fent-lo desaparèixer. Perimmersió o amb papetes durant temps de 15 a45 minuts i sempre neutralitzant amb banysd’aigua desionitzada posteriorment.6

– Atacs biològics: normalment en aquests ca-sos com a prevenció afegim un biocida com elBiotin N7 al 0,2% en la dissolució total del trac-tament de neteja, juntament amb l’hexameta-fosfat sòdic, el tensioactiu i l’hidròxid sòdic.

Ens trobem també casos excepcionals, comel que hem tingut l’ocasió de trobar en un con-junt de ceràmiques provinents del jacimentibèric d’Estinclells. Es tracta d’arrels inseridesentre la pasta interna de la ceràmica i l’externa(on algunes de les peces tenen decoracionsen relleu). Això fa que la pasta quedi quasi di-vidida en dos, perillant així la decoració ex-terna i la cohesió interna per la pèrdua dematerial en forma d’escames. El tractamentseguit en aquest cas després de diferents

que pateix la pasta ceràmica mostrant unaanalítica d’abans i després del tractament.Afegint que la majoria de les peces ceràmi-ques tenen un baix contingut en calci, semblaque és més adient la utilització de l’hexameta-fosfat sòdic abans que qualsevol altre reactiu.

– Taques fosques: no eliminem totes les ta-ques. Intentem fer desaparèixer només aque-lles que impedeixen la lectura original de lapeça, com per exemple les que no deixenveure les decoracions. En canvi les que sónresultat de la seva utilització original es dei-xen ja que formen part de la documentacióhistòrica de la peça. Les taques fosques po-den ser de diversos tipus i cada un té un trac-tament específic. Nosaltres al laboratori leshem trobat de dos classes:

Les taques degudes a la presència de compos-tos de ferro ja sigui: pel contacte amb algun ele-ment de ferro o perquè el terreny on ha estatenterrada la peça té un alt contingut en ferro.Aquestes taques, d’un color marró, les elimi-nem amb una complexona com les sals sòdi-ques d’ EDTA que segresten els ions ferro for-mant altres compostos solubles en aigua, fentdesaparèixer les taques.4 Submergim la peça(abans saturada d’aigua desionitzada) en unadissolució del 5 al 10% en aigua desionitzada.

Les taques degudes a la presència de com-postos de manganès ja sigui: per l’acció de

4 BERDUCOU, Marie Cl.; La céramique archéologique en V.V.A.A; La conservation en archéologie coordinat perMarie Cl. BERDUCOU. Editorial Masson. París, 1990. Pàg. 78-119.5 BANDINI, G.; DIANA, S.; GUIDI, G.: Rimozione di macchie nere da reperti ceramici, vitrei ed ossei, NotiziarioENEA, nn.7-8, luglio-agosto 1989.6 Fitxa tècnica del producte B.D.G. 86 Rojo, facilitada per CTS.7 Fitxa tècnica del producte Biotin N, facilitada per CTS.

Tenalla amb brocde decantació (vascerveser) procedent del jaciment ibèric d’Estinclells.En la primera imatge espot veure la ceràmicatal com arriba allaboratori: enganxadai amb diferentspatologies: taquesnegres, concrecionscalcàries i terroses, quees poden veure en lasegona imatge. En latercera, es veu la peçade perfil, neta,enganxada i reintegrada.Falten les nanses queno es reintegren perfalta d’informació.

355

tuals i de forma controlada en concentracionsde fins al 40%.8

– Sals solubles: les sals solubles més comu-nes són els clorurs, els nitrats i els fosfats quees troben tant en el terreny d’enterrament,com a l’aigua, com dispersos per l’atmosfera.9

El tractament habitual per a l’eliminació d’a-quest tipus de patologia són els banys d’ai-

proves és l’aplicació d’un biocida, en aquestcas Biotin N, al 0,2% en aigua desionitzadaper immersió amb la posterior neutralització.Aquest tractament evita la proliferació de mésarrels en el temps però no les elimina. No tro-bem un altre tractament que elimini les arrelssense destruir la peça per tant optem per con-solidar-la amb una resina acrílica com el Pa-raloid B-72 al 3% en acetona per immersióprimer, i després per injecció en zones pun-

8 Tractament realitzat per Gemma Piqué Palacín, conservadora-restauradora del Laboratori de Conservació-Res-tauració del Museu Comarcal de l’Urgell.9 És una de les principals causes de deteriorament dels materials ceràmics i dels béns culturals en general per-què es troben en tots els ambients, al terreny, a l’aigua i a l’atmosfera. Les sals que trobem habitualment degra-dant les peces són: clorurs, nitrats, fosfats, sulfats i carbonats. Les tres primeres són solubles en aigua (sals so-lubles), i les altres dos, els sulfats i els carbonats no (sals insolubles). Els clorurs es poden trobar en gran quantitatals climes semiàrids i pròxims al mar. Els nitrats, es formen per l’oxidació d’ozó gasós sovint originat per la des-composició de substància orgànica o per l’acumulació d’ozó atmosfèric per causa dels bacteris. També els fosfatses formen per la descomposició de substància orgànica. Els carbonats, presents generalment en forma de car-bonat de calci (concrecions calcàries), provenen de les roques carbonàtiques (calcàries, marbres, sorrenques) icendra de fusta. Els sulfats, que poden tenir diferents orígens: cendra de fusta, fertilitzants, minerals de sofre comel guix, oxidacions de sulfurs com la pirita, oxidacions de proteïnes i altres compostos que continguin sofre coml’anhídrid sulfurós que deriva de la contaminació atmosfèrica. Els contaminants atmosfèrics poden estar presentstambé en els jaciments arqueològics, als quals poden arribar mitjançant una absorció en forma de gas provinentde la humitat i de la vegetació, o també per la deposició de partícules seques al terreny, o per precipitacions denous compostos. In FABBRI, Bruno; RAVANELLI GUIDOTTI, Carmen: Il restauro della ceramica, Collana Arte eRestauro, Nardini Editore. Firenze, 2004. Primera edició, 1993. Pàg. 100-115.

Casos on es pot veure la presència d’arrels

a l’interior de la pasta.Olla feta a mà del

jaciment ibèricd’Estinclells, s. III aC.

Detall de la partinferior d’una àmfora

ibèrica procedentdel poblat ibèric

d’Estinclells, s. III aC.En aquestes imatges

es poden veure laproliferació d’arrels

que separen la peça en escames.

Fotos realitzades perGemma Piqué.

356

6. Consolidació

La consolidació, en els casos en què és ne-cessària es realitza amb una resina acrílica,Paraloid B-72 al 2% en acetona per immersióo amb paletina. Aquesta consolidació la realit-zem quan la peça encara està lleugeramentcalenta després de l’assecat per facilitar unaabsorció homogènia i total sense deixar ta-ques a la superfície.12

7. Muntatge i reintegració

Una vegada consolidada, es realitza elmuntatge de la peça amb cinta de paper perconèixer la forma de la peça i les partsmancants.

gua desionitzada (les sals se solubilitzen enl’aigua) cada 24 hores (l’aigua se satura pertant s’ha de canviar periòdicament). El nivellde sals de cada un dels banys es mesuraamb l’ajuda del conductímetre. Quan arribaun punt on aquest nivell es manté estable (ge-neralment a uns 20 µS), podem dir que lapeça està dessalada. Nosaltres realitzemaquesta fase final del procés de neteja ja que,en molts casos, aprofitem també per neutralit-zar els tractaments químics previs (neutralit-zació-dessalació).10

Després de la dessalació, les peces s’asse-quen a l’estufa d’aire forçat per garantir un as-secat total de la peça després dels tracta-ments11 i agilitar així el procés de restauració.

Foto on es podenveure peces deceràmica del jaciment ibèric d’Estinclells,s. III aC, dessalant-se.Foto realitzadaper Gemma Piqué.

Aquestes imatges mostren l’estatd’un plat de vernísestanífer decorat en blau (1a meitat s. XVII) procedent del jaciment dels s. XIV-XVII del Molí del Codina.Podem veure la pèrduade la capa de decoracióde la superfíciei les taques queenfosqueixen el colorde la peça.

357

cants o llacunes. Si la peça és prou tancadacom per no poder treballar interiorment unavegada muntada del tot, s’ha de fer un en-ganxat i una reintegració parcial.

En general, la metodologia seguida peraquest laboratori, tenint en compte les pecesque ens arriben, és la d’enganxar tota la peçaamb adhesiu nitrocel·lulòsic (Imedio) perquèels fragments trobin la seva estabilitat. Des-prés de 24 hores enganxada, el que triga l’ad-hesiu a actuar, i només si és necessari perpoder treballar amb facilitat (peces tancades),es desenganxa, ajudats d’acetona, dividint lapeça en dos parts (o en tres o més segons laseva dificultat). S’ha d’estudiar molt bé per ones desenganxa, tenint en compte que elsfragments en què queda dividida ens han depermetre treballar a l’interior de la peça, és adir, reintegrar amb escaiola, polir i pintar sen-se causar augments de volum. Per evitar queel guix embruti la ceràmica, protegim les vo-res de les zones de fragmentació amb unacapa de Paraloid B-72 al 10% en acetona quedesprés eliminarem. Una vegada reintegra-des les llacunes amb Blanc Escaiola (Co-nesland), estucades amb Modostuc blanc,polides amb paper de vidre i consolidadesamb Paraloid al 10% en acetona, es reinte-gren pictòricament per la part interior de lapeça. Posteriorment, es procedeix a l’engan-xat de les diferents parts en què ha estat divi-dida. Passades 24h, s’estuquen, es poleixen ies consoliden les reintegracions per la partexterior, i es procedeix a la seva reintegraciópictòrica. En els casos en què la peça no es

En aquest laboratori els principals criterisd’intervenció quant a la reintegració de lespeces és el de la mínima intervenció. Peròtambé respectem la correcta lectura estèticade la peça i les necessitats del museu. Perexemple, normalment no es reintegren pecesde les quals no tenim tot el perfil o almenysel 50% de la peça. Però, algunes vegades,ens hem trobat amb peces amb tot el perfil isense aquest mínim 50% o fins i tot sense totel perfil (mancança de nanses, becs, etc.).En aquests casos, i si la peça és excepcional(l’única d’aquesta tipologia de la qual tenimalmenys tot el perfil, l’única d’aquesta tipolo-gia que ha aparegut en el jaciment, pecesespecialment interessants per la decoració,la forma, etc.) hem fet la reintegració a peti-ció del museu, per així poder tenir peces ex-posables (llegibles). Cal tenir en compte queaquests casos impliquen més temps d’estudii de realització. Per tant, en general, les pe-ces es restauren el mínim per garantir laseva conservació i facilitar la manipulació,exceptuant peces d’especial interès. Lesreintegracions de les llacunes són de cairearqueològic, o sigui, que els hi fem un lleugerrebaix per diferenciar la part restaurada de lapart original, i posteriorment la reintegraciópictòrica seguint el mateix discurs serà d’uncolor neutre.13

Així doncs, una vegada muntada la peça ambcinta de paper podem realitzar un projecte demuntatge i reintegració. Aquest projecte potvariar segons la dimensió i la forma de lapeça i la ubicació i la mida de les parts man-

10 BERDUCOU, Marie Cl.; La céramique archéologique, en V.V.A.A, La conservation en archéologie, coordinat perMarie Cl. BERDUCOU. Editorial Masson. París, 1990. Pàg. 78-119.11 Ídem.12 PLENDERLEITH, H. J.: La conservación de antigüedades y obras de arte , Instituto Central de Conservación yRestauración de Obras de Arte, Arqueología y Etnología, Ministerio de Educación y Ciencia, Dirección Generalde Bellas Artes. Valencia, 1967. Primera edición: Oxford University Press, 1956. Pàg. 337-392.13 BRANDI, Cesare. Teoría de la Restauración. Alianza Editorial, Alianza Forma. Madrid, 1992. Primera edi-ción, 1988.

Moment de laintervenció amb

B.D.G. 86 Rojoaplicat amb papetes

per eliminar lestaques fosques.

Una vegada net, es consolida amb Paraloid B-72 al 2% en acetona

per immersió i s’insisteix puntualment sobre

zones de descohesió amb Paraloid B-72 al

5% aplicat amb pinzell.

358

Kalathos provinentdel jaciment ibèric d’Estinclells, s. III aC,abans de larestauració.Fotos realitzadesper Inés Banegasi Oriol Saula.

Procés d’enganxat dels fragments ireintegració de lesllacunes segons elcriteri arqueològic.

Foto final, el Kalathos una vegada restaurat.

359

divideix, el procés es simplifica. Primer s’en-ganxen els fragments, després es reintegrenles llacunes i finalment es reintegren pictòri-cament exterior i interiorment.

Sobre la reintegració pictòrica existeixen moltesvariants. En aquest laboratori treballem normal-ment amb olis utilitzant el blanc mat Titan peraccelerar l’assecat, però existeixen altres possi-bilitats com els acrílics i les pintures viníliques.

Últimament al laboratori hem recollit les publi-cacions que parlen sobre “il puntinato”14 des-prés de poder veure ceràmiques arqueològi-ques reintegrades pictòricament per aquestsistema. Es tracta de la mateixa teoria del“tratteggio” per a les reintegracions en pintura,l’abstracció cromàtica, però substituint la líniapel punt de dimensions molt petites. És a dir,que amb la superposició de colors primarishem d’aconseguir arribar a un color semblanta l’original de la peça, donant així una lecturageneral correcta de la peça quan ens allun-yem (globalment) i en canvi quan ens apro-

14 BANDINI, Giovanna. Forma e immagine: ossia considerazioni sul problema delle lacune nelle ceramiche. In: “Faen-za”, a. 78 (1992), n. 3-4, pp. 223-230, tavv. LIII-LV. (Atti della Giornata di Studi, Faenza, 22 settembre 1990).15 BRANDI, Cesare. Teoría de la Restauración. Alianza Editorial, Alianza Forma. Madrid, 1992. Primera edició, 1988.

pem (particularment), notar clarament quinaés la part reintegrada.15

5. Documentació

Està en procés la creació d’una fitxa especí-fica del Laboratori que contingui la documen-tació de tota la intervenció. Aquestes fitxesseran expressament formulades pel laboratorid’aquest museu per poder oferir una informa-ció detallada i adient dels processos de con-servació-restauració que es realitzen al MuseuComarcal de l’Urgell. Aquestes fitxes incorpo-ren també la documentació fotogràfica d’a-bans, durant i després de la intervenció.

A més a més de la fitxa tècnica de conserva-ció-restauració es fa un seguiment detallatper escrit de tots el processos. Aquest és undocument escrit molt més ampli i minuciósque la fitxa i que serveix als mateixos conser-vadors-restauradors del laboratori per tenir unconeixement més ampli de la intervenció i deles seves incidències.

Olla fetà a màprocedent del jaciment

ibèric d’Estinclells,s. III aC.

Fotos d’abans i desprésde la restauració.

Aquesta peça no esreintegra perquè no és

necessari per a la seva estabilitat ni per

la seva lectura.Fotos realitzades

per Inés Banegasi Gemma Piqué.

Procés de conservació-restauració d’una

gerra amb nansa de cistell procedent del

jaciment ibèricd’Estinclells, s. III aC.

En aquest cas no tenimtot el perfil ni el 50%de la peça, per tantnomés es reintegra

l’indispensable per laseva estabilitat.

Fotos realitzadesper Inés Banegas

i Oriol Saula.

360

Imatges d’abans i del procés de restauració d’un oinokoe deljaciment ibèric d’Estinclells, s. III aC.En aquest cas s’hadividit la peça en dos, per facilitar la feina dereintegració interna.Fotos realitzadesper Oriol Saulai Inés Banegas.

Procés de reintegració de la nansa prenent com a model un altre oinokoe del mateix jaciment i de les mateixes mides.Aquest és un dels casos excepcionals del que parlàvem al text; tenim tot el perfil de la peça exceptuant la nansa i un 50%, segons els criterisde mínima intervenció només reintegraríem el cos per unir i donar estabilitat, però s’ha reintegrat totalment per poder exposar, al menys, undels Kalathos amb una lectura completa. Fotos realitzades per Inés Banegas.

Mostra de la reintegració final. Fotos fetes per Gemma Piqué i Inés Banegas.

361

Imatges de la restauració d’un vas globular amb coll de cigne procedent del jaciment ibèric d’Estinclells, s. III aC.En aquest cas s’ha dividit la peça en dos per facilitar la reintegració interna. Fotos realitzada per Inés Banegas.

Una vegada reintegrat, estucat, consolidat i pintat interiorment, s’enganxen les dos parts en quehem dividit la peça i es treballa la part exterior i el resultat final es veu en la segona imatge.Fotos realitzades per Inés Banegas i Gemma Piqué.

362

Bibliografia

BANDINI, G.; DIANA, S.; GUIDI, G.: Rimozione dimacchie nere da reperti ceramici, vitrei ed ossei,Notiziario ENEA, nn.7-8, luglio-agosto 1989.BANDINI, Giovanna: Forma e immagine: ossia con-siderazioni sul problema delle lacune nelle cerami-che. In: “Faenza”, a. 78 (1992), n. 3-4, tavv. LIII-LV.(Atti della Giornata di Studi, Faenza, 22 settembre1990).BANDINI, Giovanna: Metodo combinato per la rimo-zione da ceramiche di macchie causate da compos-ti di ferro-manganese. In: “Faenza”, a. 80 (1994), n.3-4, tavv. XXXVI-XXXVII. (Atti della II Giornata diStudio, Faenza, 25 settembre 1993).BERDUCOU, Marie Cl.: La céramique archéologi-que, en V.V.A.A. La conservation en archéologiecoordinat per Marie Cl. BERDUCOU. Editorial Mas-son. París, 1990.BERTHOLON, R. i RELIER, C.: Les métaux arché-ologiques, en V.V.A.A. La conservation en archéo-logie coordinat per Marie Cl. BERDUCOU. EditorialMasson. París, 1990.BORGIOLI, Leonardo: Los compuestos complejos,Fitxa tècnica facilitada per C.T.S.BRANDI, Cesare. Teoria de la Restauración. Alian-za Editorial, Alianza Forma. Madrid, 1992. Primeraedición, 1988.

CALVO, Ana: Conservación y restauración. Mate-riales, técnicas y procedimientos de la A a la Z, Edi-ciones del Serbal nº 10. Barcelona, 1997. C.T.S.,Fitxa tècnica del producte B.D.G.. 86 Rojo facilitadaper CTS.C.T.S., Fitxa tècnica del producte Biotin N, facilita-da per CTS.FERNÁNDEZ IBÁÑEZ, Carmelo; GARCÍA TALE-GÓN; Jacinta; ÍÑIGO IÑIGO, Adolfo: Solución detipo químico con carácter básico para la limpiezade cerámica arqueológica: primeros resultados, en“Investigación en Conservación y Restauración” , IICongreso del GEIIC. Barcelona, 9, 10 y 11 de No-viembre de 2005.FABBRI, Bruno; RAVANELLI GUIDOTTI, Carmen: Ilrestauro della ceramica, Collana Arte e Restauro,Nardini Editore. Firenze, 2004. Primera edició, 1993.GIBSON, B.M.: Methods of removing white andblack deposits from ancient pottery, in Studies ofConservation 16. London, 1971.PLENDERLEITH, H. J.: La conservación de antigüe-dades y obras de arte, Instituto Central de Conser-vación y Restauración de Obras de Arte, Arqueolo-gía y Etnología, Ministerio de Educación y Ciencia,Dirección General de Bellas Artes. Valencia, 1967.Primera edición, Oxford University Press, 1956.