L’EIXAMLA REVISTA DE L’ASSOCIACIÓ AMICS DE NONASP

ANY 5 • NÚMERO 8 • AGOST DE 2001

URL: http//www.matarranya.com/nonasp - email: nonasp@retemail.es

Dibuix del llibre de Fernando ZORRILLA ALCAINE.«Aula abierta (Mezquín y Matarraña)».

LOS NOSTRES RIUS

2

L�HOME I EL RIU

Pescant al riu Pujant aigua del Matarranya

Al toll del Llidoner Llavant al riu

Llavant al riuAl toll dels Àngells

Pont del Matarranya enconstrucció

3

SUMARI1.- Portada. Los nostres

rius.

2.- Fotos. L�home i el riu.

3.- Sumari. Editorial.

4.a 12.-La Conca del

Matarranya.

13 a 14.- La riuada

d�octubre a Beseit.

15 a 18.- Analisis de les

aigues del Matarranya a

Nonasp.

19 a 20.- El clima a

Nonasp de Manolo Freixa.

21 a 25.- Cabal del

Matarranya a Nonasp.

26 a 30.- Pla Hidrològic

Nacional.

31.-Marxa blava cap a

Brussel.les.

32.-Foto. Les palanques

de Nonasp.

Edita: Associació Amics de

Nonasp

Impremta: JOSCAR,S.C.

Dipòsit legal: TE-51/2000

EDITORIALDE RIUS I RIUADES

Teniu a les vostres mans, tot un número monogràfic de la nostrarevista L’EIXAM dedicat als rius i les riuades. Per començar direm queper ser dos rius mediterranis el Matarranya com l’Algars, tenen ciclesen què la falta de pluja convertís tota la conca en un camp de batalla onla lluita se centre en veure qui pot aconseguir la poca aigua que durantl’estiu pot alliberar lo pantà de Pena. Així a set sempre i mal va quant“ l’aigua fa parlar més que el vi”, diuen els més grans; perquè desprèsde llargs anys de sequera en què no cau ni una gota. A la tardor com vapassar l’any passat la pluja cau abundant per tota la conca i els rius se’naixisen de mare, arrossegant la força de l’aigua tot el que troba al seupas. Lo pantà somple i ja ningú s’acorda en dos o tres anys que pervertebrar les viles i els pobles del Matarranya i asentar (la cada voltamés escasa població) és necessari fer realitat els sempre prometuts perels politics de turno en temps d’eleccions: pantans de la Torre del Comptei del pontet de Maella. Tot el que s’ha fet ultimament com el discutitbombeig del aigua de Beceit al pantà de Pena o les projectades bassesde Maella i la Trapa és en la nostra opinió una gran perdua de temps i dediners que de cap manera venen a donar solucio a la falta d’agua de laconca.

Per esta falta de pluja són les cròniques sequeres, queacompanyades de les gelades a l’hivern han fet que a les nostres viles lagent cansada de fer rogatives i mirar sempre al cel esperant la desitjadapluja, haigon deixat l’agricultura, tal com mos recorde esta dita delsnostres avantpassats, “Haurie de ploure hasta que baixes la caixa deBeceit”. Poc a poc durant estos cent anys han deixat de treballar la terrai com a conseqüència les emigracions han fet pedre bona part de lapoblació (1628 habitats tenia Nonasp a principis de segle davant elsescassos 1.100 d’ara mateix). Esta tendència a la baixa de la poblaciódegut a l’elevat número de defuncions i la poca natalitat, no pareix quese pugue parar a pesar de les fabriques i tallers de confecció que demoment mantenen ocupats a la majoria de les treballadores i treballadorsde la població, davant les poques persones dedicades a treballar la terra.

De la importància que l’aigua i les riuades han tingut en la vidade la gent de les nostres viles, són un bon exemple les inscripcions queels nostres avantpassats han anat col·locat per recordar l’altura de l’aigua,com se pot veure dintre de l’ermita de la Mare de Deu de les Dos Aigües;Aquí llegó el Agua el año 1784. També les dites com Tens unes aixidescom el riu d’Algars o Qui roba l’ aigua roba el fruit, són tot un tractatde la saviesa popular.

No podem oblidar tampoc les cançons que com les dedicades ala resistència del pont de Nonasp i la poca que tenia el de Maella davantles riuades; segons va escriure el nonaspí José Albiac (Salmerón) l’any1919 i que dir del refrany com este que diu: A la vora del riu no t’hifaigos lo niu i si te’l fas, feste’l de fenàs.

A més de totes estes coses si passes pàgina trobaràs dades sobreles riuades; la història de la construcció del pantà que pareixie l’obra demai acabar; i un recull de les dades meteorològiques, del cabal i qualitatde l’aigua; de la rica i variada flora i la fauna del riu. Esperam vingue adonar a conèixer una parcel.la de la nostra història, tan interessant comdesconeguda.

4

LA CONCA DEL MATARRANYAL’ALT MATARRANYA

El riu Matarranya té l’origen al sector central dels Ports. Segueix pel barranc dela Coscolla i, a la capçalera, rep les aigües del Millars i del barranc de Capatx. En el seu recorregut de97 quilòmetres, el riu s’escorre entre les calcàries secundàries del massís dels Ports, que drena alsector septentrional i s’obre pas a través de diverses parets de roca formant una sèrie de congostos,entre els quals destaquen els del Parrissal. Al llarg del seu recorregut fins a Vall-de-roures al riu hidesaigüen, per la dreta, elbarranc de les Marrades,el barranc de Matallops iel barranc Sec, i perl’esquerra, el barranc deles Voltes, el barranc delsOlivars i el riu Pena (1).

ELMATARRANYAMITJÀ

L’estret llit quedibuixa l’aigua a l’àreade l’Alt Matarranya vaeixamplant-se mentre esva aproximant a la vall de l’Ebre, acumulant al seu llit una extensa capa de grava procedent delsarrossegaments que s’originen a les àrees més altes. Els desnivells se suavitzen fins a un 5% de mitjanaen este tram, molt llunyans dels assolits a l’Alt Matarranya. Des de Vall-de-roures fins a la Freixneda,el substrat geòlogic està format fonamentalment per gresos, argiles ocres i alguns conglomerats. L’erosióha modelat els substrats a manera de gres mentre que les argiles han quedat com a talussos. El relleud’este sector, a més a més de monòton, perd l’espectacularitat de la part alta, i les altituds oscil·lenentre els 508 metres de Vall-de-roures i els 303 de Maella.

Entre les diferents formacions muntanyoses més característiques del relleu d’estesector destaquen el tossal de la Fagina, de 487 m; els Germanells de Maella, de 487 m, i el massís deSant Cristòfol de Calaceit, de 589 m i on es troba el turó de Sant Antoni. Altres formacions muntanyosesque acompanyen l’entorn d’esta àrea són la serra Molina, el mas dels Frares, situat aquest darrer entreles poblacions de la Freixneda i la Vall del Tormo, i els Pesells d’Arenys, al marge esquerre del riuAlgars.

EL BAIX MATARRANYA

Una volta ha passat Favara, el Matarranya forma nombroses revoltes i, desprésde recórrer espectaculars paratges com el de la Montfalla, arriba a Nonasp, on conflueix amb el riuAlgars davall de l’ermita de la Mare de Déu de les Dos Aigües. A partir d’aquí continuen junts itravessen el pla d’en Bataller i les revoltes i penes de Ribers, on es troben els volters. Més tard arribena la desembocadura de la vall de Batea i, ja al tram final del recorregut en aigües del pantà de Riba-roja, troben la mina de Barberán i la presa d’aigua potable de Favara i Nonasp.

En esta àrea que es troba ja dins de la vall de l’Ebre predominen els terrenys onafloren els guixos i les calcàries. Alguns dels trams del riu estan encaixats en estos materials, com elsde la Cogulla, mentre que el relleu es fa una mica monòton, destacant-ne alguns llocs com el coll deJous (324 m), la Cala (337 m), el tossal de la Mitjana (337 m), la punta Redona (354 m) i el cap de la

Pescant al riu. Anys 50. Foto de Pedro Vilella

5

vall d’en Quadret (346 m).

EL RIU TASTAVINS

El riu Tastavins neix en ple massísdels Ports de Beseit, prop de Torre Miró, al terme munici-pal d’Herbés, per l’aportació dels barrancs de muntanyasituats a 1.200 metres d’altitud: barranc d’en Ferreré,barranc de la Solana, barranc de la Rambleta, barranc de laMina, barranc d’Herbeset, barranc dels Enfants, barrancde l’Escalona, barranc de la Verge del Sagar. La seva conca,de 359 km² i uns 35 quilòmetres de recorregut, aporta 49,3hm³ anuals al Matarranya, del qual és el principal afluent.

EL RIU ALGARS

El riu Algars neix als contraforts delmassís dels Ports de Beseit, al barranc de La Paridora entornals 1.100 m d’altitud, i el seu llit serveix al llarg de 70quilòmetres de frontera administrativa entre l’Aragó iCatalunya. Del seu recorregut, que passa principalment perestructures terciàries, destaca a la part més alta la imatgecaracterística de la penya Galera. En esta part més alta, elriu separa els termes municipals de Beseit i Arnes i passa pel peu d’altres massissos, com el Moletó delmas de Pau, la mola del Maclac o la Mola de la Paridora. Travessa també llocs com el toll del Vidre, elcingle de Gasparet o la cova del Garrofer, i forma part d’esta àrea més alta del riu que s’estén des delnaixement fins a la partida dels Barrancs de Queretes. El riu de les Valls, que passa per tot el termed’Arnes, aporta les seues aigües a este sector del riu. Un dels llocs més bonics d’este afluent del’Algars és el Grevolar d’Algars.

Una volta deixa la partida dels Planserrats de Queretes, l’Algars continua exercintla seva vocació de riu fronterer passant per la vora de les poblacions d’Arnes, Lledó, Arenys de Lledói Caseres. El riu dels Estrets és un afluent de l’Algars que fa el recorregut per terres catalanes i aportales seues aigües prop del molí de les Roques, poc abans d’arribar a Lledó. L’Algars, una volta travessala població d’Arenys de Lledó, comença a formar acusats meadres que seguirà realizant fins queabandona este sector a l’altura del despoblat de Pinyeres. La vall Rovira, la vall de Masalsines, la valld’en Batlle o el barranc de Sant Joan són algunes de les valls i barrancs més importants de la conca.

EL RIU PENA

El riu Pena té 80 km² de conca i 12 quilòmetres de recorregut. Els seus principalsafluents són el riu Raco de Patorrat i el barranc de Formenta. Neix a les faldes del tossal del Rei (1.356m). A la solana de la Caixa i la Picossa està situada la presa del pantà de Pena, al qual fa desguassar elbarranc dels Figuerals. Després de la presa, el riu rep les aigües del barranc del mas de Ferrer i segueixel seu recorregut fins a la confluència, a un quilòmetre de Vall-de-roures, amb el Matarranya.

RIUADES

A la vora del riu, no te hi faigues lo niu. Esta dita que tantes vegades hem sentitdir als nostres iaos és una gran veritat, perquè, pot tardar molt, però els rius sempre tornen a sortir demare i s’emporten tot allò que troben al seu pas. Tant es així que ja tenim riudes documentades conjuntesdels rius Ebre, Matarranya i Algars des de l’any 1325, 1380, 1488 i 1517, totes quatre durant los mesosd’octubre i novembre. Les de 1582 i 1583, del mes de maig.

Llavant al riu

6

Moltes pluges van cauretambé sobre la comarca l’any1617. El riu Algars varevindre amb tanta pluja queva sortir de mare. Els Juratsde Calaceit van voler perpe-tuar el record de la riuada ambuna inscripció col·locada a laparet del molí de farinaaixecat a l’esquerra del riu,conegut com lo molí Vell. Vanabundar també lesprecipitacions d’aigua per lacomarca els darrers dies delmes de setembre de 1772. Hiva haver encara plugesabundants els anys 1773 i 1774.

Però l’any més calamitós de pluges generalitzades a la conca de l’Ebre va serquan van sortir de mare amb gran fúria el Cinca i el Segre, els altres afluents del gran riu i, a la nostracomarca, el Matarranya i l’Algars. Mal presagi d’aquesta terrible inundació van ser les intensíssimespluges de la tardor de 1784, que van provocar les revingudes violentes de l’Algars i el Matarranya, elsquals van pujar el nivell uns cinc metres fins al punt que assenyala una inscripció pintada a l’interiorde l’ermita de la Mare de Déu de les Dos Aigües de Nonasp, a la paret dreta i a una altura de dos metressobre terra.

Així relata Joaquín de Liédana, mossèn de Beseit “...com la nit del 13 al 14d’octubre de 1793 va baixar la riuada més gran que es recorda a Beseit: a la fàbrica del Vicari, a laplanta baixa hi va entrar tres pams d’aigua; a la de Royo i León Gran, fins al primer pis; a la deGracián, 33 pams d’aigua. A més a més, es va emportar les ales del pont Nou, va destrossar el camíde la vora i va causar molts danys...”

Les gran riuades es van produir de marera periòdica en tota la conca tambédurant el segle XX. Les precipitacions intenses dels dies 20, 21, 22 i 23 d’octubre de 1907 van ferdesbordar l’Ebre i els seus afluents, amb els petits rius de la Terra Alta, el Matarranya i l’Algars, perdescomptat. El 6 d’octubre de 1919, després d’alguns dies de fortes pluges, va baixar una gran riuadaque va negar hortes i va arrossegar gran part dels arbres. El pont de Maella va resultar afectat a la partesquerra, així com el pont de la Clota a Massalió, tal com indica la inscripció que figura a l’ermita deSant Cristòfol d’este poble.

Esta riuada va ser motiu perquè José Albiac Barberán (Salmerón) i la seua collaanessen a arreplegar carabasses pels rabejos del riu i, després de buidar-les, els donessen forma decalavera. A la nit els van posar candeles a l’interior i, després de formar un cercle al Portal, van posar-se a cantar esta cançó:

El día 6 de octubrebajó una gran riadaen el pueblo de Nonaspeal río Matarranya.

Toda la gente temblabadesde el cabo de la Cuestade ver como iban bajandocalabazas y maderas.

Riuada al Matarranya. Anys 50. Foto deixada per M.Carmen Llopis

7

Las palancas de Favarasabe Dios dónde estarán,en el pueblo de Fayónallí las encontrarán.

Las barandillas del puentehacían lo que podíande resistir aquel pesode aquella grande avenida.

Es el puente de Nonaspeel que más salero tiene,que, por mucho agua que baje,ni la mar que se lo lleve.

Toda la gente del puebloya se fueron a la ermitapara rezar una salvea la Virgen nonaspina.

A propòsit d’esta mateixa riuada, tambéMontse Tena va recupar esta que diu:

Abuelitos y ancianos,gente joven de Favaraestaban en el castillomirando la gran riada.

Por medio de la corriente,bajaban muchas maderas y fiemo,calabazas y calabaceras.

El puente de Maella,el que más se piensa ser,que por la parte de la izquierda,el agua lo ha echado a perder.

Las palancas de Favara,sabe Dios dónde estarán,la culpa la tiene el alcalde,por no mandarlas sacar.

La pobre “assut dels Mesulls”hacía lo que podíapara poder resistirsemejante porquería.

El puente de Nonaspe,el que más cojones tiene,que, por mucho agua que baje,ni la mar que se lo lleve. Riuada a l’Algars del 10 de novembre del 1983.

Fotos de Gonzalo Andreu

8

L’any 1940 va ser tambéabundant en precipitacions ala tardor, entre el 16 i el 20d’octubre. Els anys 1949 i1951 hi va haver duesriuades importants, alhoravan sortir de mare l’Algars iel Matarranya, mentre que lavall Major de Batea, ambavingudes de la vall de lesVinyes i de la vall dels Pins,també va anar de vora a vorai va cobrir tots els bancals devinyes i altres conreus. Lacausa de tanta aigua va sertambé un temporal de llevant reforçat per una gota freda que va dominar la Terra Alta i la nostracomarca ambdós anys.

Molts habitants d’esta conca encara recorden d’entre les més recents la de l’any1957 al riu Matarranya. Segons fonts documentades a Vall-de-roures, es van negar els baixos de lescases, els corrals i les bodegues. La força de les aigües va arrossegar el llavador públic i va sobrepassarun metre el pont de Ferro per on passa la carretera.

Altres riuades importants es van registrar l’any 1966 al riu Pena, que va provo-car importants destrosses als marges, i el 10 de novembre de 1983, al riu Algars. Segons dades de laCHE, en esta darrera es va registrar una altura màxima de 3,63 m i un cabal de 389 m³/s a l’aforamentd’Horta, i 5,07 m d’altura i 424 m³/s a l’aforament de Batea.

Després d’un llarg període desequera, l’any passat les plugesvan caure amb força per tota laconca, però va ser la nit del 23d’octubre de 2000 quan es vanassolir els màxims nivells d’unade les més gran riuades que ha patitel Matarranya. Per esta causa, aVall-de-roures 225 persones vanser evacuades de les seues cases iunes 20 més van quedar aïlladesen diferents masies del terme deBeseit. El pantà de Pena va passardels 0,4 hm³ (el 5% de la seva capacitat) en què es trobava el dia

22 d’octubre als 12 hm³ (el 70 %) el dia 24. Es calcula que el màxim cabal a Vall-de-roures va assolirels 1.000 m³/s, mentre que a Nonasp en portava 2.500. Solament a Pena-roja de Tastavins es vanrecollir 50 l/m² de precipitació entre el 22 i el 24 d’octubre.

Les conseqüències d’esta riuada van tindre uns resultats desastrosos per als poblesde la conca: es van valorar en 7.800 millons els danys totals inclosos els soferts en infraestructurespúbliques. Alguns pobles es van quedar sense llum i més de vint sense subministrament d’aigua pota-ble. Igualment alguns ponts van resultar greument danyats (el de la Mare de Déu de la Font a Pena-roja, el que uneix la carretera d’Arenys de Lledó a Horta sobre l’Algars i el pont de la Clota a Massalió),així com d’altres instal·lacions (les piscines de Favara, el pont de la desembocadura del Tastavins, elde Maella, nombroses passarel·les, camins, carreteres, edificis, etc.).

Matarranya octubre del 2000. Foto de Raúl Guerrero

Matarranya octubre del 2000. Foto de Raúl Guerrero

9

ELS DANYS A NONASP

Els danys causats per la riuada a conseqüència de l’altura assolida per l’aigua,que al pont de Matarranya va arribar a peu de carretera, van ser quantiosos perquè la força de l’aiguava fer desaparèixer séquies, camins i bancals situats a la vora dels dos rius. Així, al Matarranya es vaemportar la canonada que, per davall de la Costa, portava l’aigua des del pantà de Riba-roja fins aldipòsit de la costa de Favara, la majoria dels arbres del parc de la Mare de Déu, la paret més propera alriu de la granja de José Luis Franc (Moixoner) i els bancals de vinya de la finca de Miguel Taberner,al costat del riu Algars. L’aigua va deixar ple de grava el toll del Saladar, es va emportat passos icamins i, a conseqüència de la riuada, s’ha hagut de reforçar amb ferro i formigó totes les pilastres.

REFRANYS Y DITES

-Nonasp és una vileta molt regalada perqué està al mig de dos rius, l’Algars i el Matarranya.-Tens unes aixides com lo riu d’Algars.-Tard te n’aniràs com lo riu d’Algars.-A la vora del riu no t’hi faigues lo niu i, si te’l fas, de fenàs.-Si beus aigua d’Algars, contra més beuràs més set tindràs.-Per beure, aigua, que fa la vista clara.-Quan baixa rià és perqué ha acabat de ploure.-Minge més que una vora de riu.-S’enllise com les anguiles.-Lo qui vulgo peix que es remullo el cul.

COBLES

Cardalina voladora, dis-mea on tens lo niu!A la soca d’una botja,a la voreta del riu,xirriu, xiu, xiu.

Un dia passant passeres,vaig caure de peus al riu.me va veure lo meu nóvioi sempre que em veu se’n riu.

A la vora del riu, mare,me hi hai dixat les espardenyes,no li digueu al pareque jo tornaré per elles.

Per la mar corren conillsi per la serra les anguilesi a la soca dels romerss’agarren les madrilles.

Canción dedicada al puente sobreel río Matarranya de Nonaspe:

No hay ningún puenteDanys de la riuada d’octubre del 2000 al parc de la Mare de

Déu de les Dos Aigües. Fotos de Daniel Maza

10

más elegante que el de Nonaspe,porque lo han hecho los nonaspinos,los de Fabara, Maella y Caspe.

Ellos eran cuatroy nosotros ocho,¡vaya qué paliza,ellos a nosotros!

Y yo como más fuerteme tiré al más flojo,i si no me lo quitan,me quita los ojos.

Y aquí termina la historiade este puente tan hermoso,que con picos y palaslo construimos nosotros.

EL PANTÀ DE PENA

Devem als àrabs la construcció dels primitius assuts que es feien amuntonantpedres i grava en determinats llocs del llit del riu per a derivar l’aigua a les séquies de terra, des de lesquals es regaven petites hortes i els camps d’olivers. Les fortes gelades dels anys cinquanta van acabaramb els olivers, que van ser substituïts per arbres fruitals, la qual cosa va comportar, juntament ambl’adaptació de terres de secà per a regadius, una major despesa d’aigua. Si a tot això hi afegim l’arribadade l’aigua a les nostres viles i, des de fa uns anys, un gran nombre de granges, ens trobam la majoriadels estius sense aigua, sobretot a la part baixa de la conca, ja que l’abundància d’enguany és l’excepcióque confirma l’anterior. Veurem si la falta de previsió ens porta d’aquí dos o tres anys, quan al pantà dePena s’acabin les existències, a escriure altra vegada de la sequera, malgrat tots els projectes que,sobretot en temps d’eleccions, ens diuen els polítics que s’han fer.

Però ja sabem que els plans hidràulics d’este país sempre han anat per darrerede les necesitats de cada moment, i el pantà de Pena, que pren el nom del mateix riu on està ubicat, nova ser una excepció. Reivindicat pels regants de la conca des de finals del segle XIX per cobrir lesnecessitats de boca i de reg de les hortes, va ser projectat l’any 1906 per l’enginyer Eduardo Elío,quatre anys després d’haver sét inclòs al Pla d’obres hidràuliques de 1902. Però una sèrie decircumstàncies, essencialmenteconòmiques, van endarrerir-ne laposada en servei fins a l’any 1930.

L’obra actual,que s’aixeca en l’estret obert pel riuen les roque, respon al projectemodificat a l’alça per l’enginyer En-rique Menéndez, que va fer el disenyd’una presa de gravetat de 41 metresd’altura sobre el llit, 133 de longi-tud de coronació i 19 hm³ decapacitat. Dos anys després, l’any1932, la Generalitat de Catalunya,que tenia plenes competències en

Pont del Matarranya. Anys 60

Construcció del pantà de Pena. Any 1925

11

matèria d’obres hidràuliques, vaprojectar l’embassament d’Arnes al riuAlgars, però este antic projecte del quals’ha parlat més d’una vegada mai s’haportat a terme.

Fa uns anys,davant la falta d’aigua de tots els estiusa causa de les dificultats d’omplir la pre-sa en anys hidrològicament normals, laConfederación Hidrográfica del Ebro vaaprovar el projecte de portar l’aigua delMatarranya fins al pantà de Pena. Unavolta aprovat el projecte per tal de ferarribar l’aigua fins al pantà, es va foradarun túnel a la roca de cinc quilòmetres imig que arreplegava l’aigua d’una petita presa a l’altura del Parrisal i la portava fins damunt del pantà.

Ara mateix, dins de les directrius del Plan Hidrólogico Nacional i del Pacto delAgua de Aragón, una vegada més hi ha en projecte la construcció dels embassaments de la Torre delComte-La Freixneda, de 29 hm³ de capacitat, i del Pontet, damunt Maella, de 7 hm³. I mentre arribenels pantans, hi ha previstes basses al Matarranya per poder regar durant l’estiu, ja que el bombeig quetants rius de tinta va fer córrer ha estat un complet fracàs.

DADES EMBASSAMENT

Terme municipal: Vall-de-rouresProvíncia: TeruelSuperfície de la conca: 160,00 km²Capacitat total: 17,88 hm³Capacitat útil: 17,88 hm³Aportació mitjana anual: 5,50 hm³Superfície inundada: 149,00 haCota màxima embassament normal:617,03 m

DADES DE LA PRESA

Altura sobre llera: 41,00 mAltura sobre fonaments: 46,50 mLongitud de coronació: 133,10 mTipologia: gravetatCota de coronació: 619,03 mSobreeixidor: 1 llavi fix de 27,00 m(134 m³/s)Desguàs de fons: 1 amb 2 ctos. d’1,00 x1,25 m (50 m³/s)Volum de materials: 42.270,00 m³

USOS

Superfície regable millorada: 2.427,00 haPoblació abastida: 11.355 h.Any d’acabament: 1930

Construcció del pantà de Pena. Any 1925

Construcció del pantà de Pena. Any 1925

12

“EL MATARRANYA, UN RIU VIU. La flora i la fauna del riu Matarranya”

Dos tipus de vegetació trobem al llarg del seu recorrregut: la vegetació dependentdel terreny (en aquest cas, dependent de l’aigua del riu trobem els boscos de galeria), i la vegetaciódependent del clima, com la flo-ra de la riba del riu, que és unavegetació de tipus mediterrani.

L aimportància de la seuabiodiversitat col·loca elMatarranya com un dels rius detipus mediterrani més benconservats d’Europa. Recollimen estes ratlles un treball del’eminent biòleg Adolfo deSostoa de la Universitat de Bar-celona: “Per raonsbiogeogràfiques, històriques iecològiques, el riu Matarranyapresenta una inusual riquesabiòlogica que el fa especialmentúnic. En l’actualitat, és imposibletrobar un altre riu mediterrani a la Península Ibèrica amb aquest grau de biodiversitat. A continuació s’indica el nombre d’espècies delsdiversos tipus d’organismes, tant aquàtics com terrícoles, que habiten la conca.Algues:

Diatomees, 263 espècies; clofícies, 29 espècies; cianofícies, 20 espècies. Lacomunitat d’algues que es troba de Beseit a Vall-de-roures és única als rius mediterranis per la seuaestructura i dinàmica. En total s’ha comptat 312 espècies d’algues.Invertebrats aquàtics:

Planàries, 2 espècies; hirudinis, 1 espècie; aràcnids, 5 espècies; mol·luscs, 4espècies; crustacis, 6 espècies; insectes, 184 espècies. En total s’ha comptat 202 espècies d’invertebratsaquàtics. D’aquestes, 6 espècies són endèmiques de la Península Ibèrica i 2 són noves per a la ciència.Vertebrats:

Peixos, 20 espècies (9 d’autòctones i 11 d’introduïdes); amfibis, 7 espècies;rèptils, 14 espècies; aus, 105 espècies nidificants; mamífers, 40 espècies. En total s’ha comptat 186espècies de vertebrats.

Per altra banda, la riquesa del Matarranya no només es faunística, sinó que elsvalors de densitat i biomassa dels organismes aquàtics són molt elevats i poc comuns al nostre país.

BIBLIOGRAFIA

GINESTA I BATLLORI, Salvador. Les terres del Matarranya. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

ZORRILLA ALCAINE, Fernando. Aula abierta (Mezquín y Matarraña). Casp: Imprenta Joscar.

Albert MORAGREGA i Víctor VIDAL. El Matarranya, un riu viu.

Documentació i fotografies dels arxius de Gonzalo Andreu, Mario Rius Roc, Hipòlit Solé, José MaríaRàfales Vidal i Daniel Maza Pons entre d’altres.

Xiquets/etes banyant-se al toll del Llidoner.Foto de Gonzalo Andreu. Anys 60

13

LA RIUADA D�OCTUBRE A BESEITRiuades 23 i 24 d’octubre del 2000.- El cabals dels riusMatarranya i Ulldemó arriben a màximes impensables.

La situació d’alerta per pluges -a la comarca del Matarranya- comença el cap desetmana del 21/22d’octubre, quan lesprevisions del temps infor-men que es preveuen plugesfortes de llevant.Durant tot el dissabte idiumenge plou ambnormalitat. EL diumengeper la nit, a partir de les 22:00h (aprox.), les pluges comencen a ser bastant més fortes. A les 3:00h(aprox.) de la matinada la intensitat de la pluja i la crescuda del riu Matarranya son tals que fan posaren alerta a tots els veïns del barri del Pont, Vilanova i rodalies. Durant tota la nit continua plovent ambmolta intensitat i sense parar.

A les 7:00h del matí del dilluns dia 23, Beseit es trobe incomunicat. Els riusMatarranya i Ulldemó, a la seva confluència, es desborden. Inunden tota la carretera des de després dela corba del Batà fins al Pont Nou. La unió d’aquests dos rius fa que el Pont Nou -únic pont que doneaccés a la població- es trobi uns 3m sota l’aigua.

Vàries granges situades a la riba oposada de l’Ulldemó - la majoria de les delpoble- han de soltar el bestiar muntanya amunt per evitar que s’ofegui, ja que entre l’aigua per lesfinestres. Gràcies a aquesta mesura no es lamenten morts d’animals, encara que hi ha diversos danysmaterials.

A Beseit, com a precaució, es desallotgen algunes cases. La creixcuda d’aquest,afegit a que durant anys si han anat tirant deixalles i engrunes, fa que l’aigua no tingue suficient llocper eixir provocant el consegüent desastre.

Les families que viuen a l’avinguda del Parrissal queden incomunicades per lacreixcuda del barranc dels Predicadors. Aquest, al seu pas pels ponts de la sèquia, va arrastrar elterreny produint una rasa d’uns tres metres de profunditat.

El riu Matarranya es desborde al seu pas pel Regueret,poc després dels tolls de Rabosa, inundant un dels carrers principals d’accésal poble.

L’edificació anomenada «del bombeo» va serinundada fins la teulada durant el dilluns 23 al matí. En aquesta edificació,situada just després de la confluencia dels rius Ulldemó i Matarranya, s’hitroben les bombes que pugen l’aigua dels dos rius fins al Pantà de la Pena.La Plataforma en Defensa del Matarranya assegura que la CHE, dues hores abans de la gran riuadahavia omplert els dipòsits de la instal.lació per poder fer funcionar les bombes a ple rendiment si el riu

superava el cabal ecològic. Però tant puja el riu, quel’aigua nega el pont, la carretera i la caseta delbombeig, enduent-se riu avall els milers de litres degasoil.

El Pantà de la Pena passa del 5%al 90% de la seva capacitat en 48h. Dues de lesaportacions que es consideren principals -el bombeigi el canal- no arriben a funcionar, provocant la

indignació dels veïns. Recordem que en el moment dela realització d’aquestes obres van haver-hi significatives manifestacions de repulsa per considerar-lesinútils i innecessàries.

Panoràmica del riu Matarranya al seu pas pel Regueret

Caseta del bombeig

Lo Matarranya al seu pas pel pont de Sta. Anna

14

Durant tot el dilluns i dimarts la comarca del Matarranya permaneix en alerta.Les previsions meteorològiques anuncien més aigua. La intensitat de les pluges es manté, descansanta estones. Els rius, per sort, nosuperen el cabal màxim assolit eldilluns de matí. Entre dilluns idimarts s’arriben a comptabilitzarentre 500 a 700 litres per m2,depenent de la zona.

El suministrede llum i aigua potable deixe defuncionar, fent que dins del poble esrespiri un alt grau de nerviosisme.

Com a notacurisosa cal destacar que la gent decamp va observar, hores abans delsaiguats -diumenge per la tarda-, unagran quantitat de caragolsabandonant les riberes del rius.

A q u e s t s ,semble ser, van buscar situar-se prouamunt perque la creixcuda no elsagafés.

El dimecres eltemporal comence a remetre i poc apoc els rius tornen a la normalitat.Continue plovent amb poca intensitatfins al proper cap de setmana.En remetre les pluges es fan patents tota una sèrie de danys importants a les pistes, les sèquies i altresobres públiques.

Destaquen per la seva aparatositat :- La destrossa de la pista asfaltada del Parrissal.- La inutilització de la canalització d’aigua potable per al poble.- La inhabilitació de totes les sèquies de reg excepte la sèquia Major.- La destrossa de la pista d’accés al Parrissal comence a partir del mas de Borràs

fins a l’Estret del Parrissal. Aquest tram quede totalment innaccesible per fer-lo en cotxe i s’ha de fercaminant. Dins d’aquest tram es trobaven enterrades les tuberies que abasteixen d’aigua al poble. Elriu Matarranya va dur tanta força que a més d’aixecar la pista es va emportar les tuberies aigües avall.Beseit es quede sense subministre d’aigua potable durant uns dies. Dins d’aquest tram també s’ha delamentar els danys a la piscina natural de l’Assut. L’assut és la piscina del poble, creada amb unaresclosa al mateix riu Matarranya. El riu també ha buidat el preciós toll de sota lesestanques que fa uns anys l’ajuntament va cobrir de grava i còdols. Ara ha aparegut més gran, net ifondo que mai.

Uns tolls que mereix la pena visitar son els de Rabosa. El Plano de Mina Maruja, alli onacabe la pista que ressegueix el Matarranya, va aparèixer recobert d’un riu de grava. Moltes de lestaules i rostidores estan enterrades sota terra. L’excursió fins a l’Estret del Parrissal ha quedatimpracticable des de poc més amunt del Plano. Aquesta excursió es fa seguint el riu, amb alguns tramsper damunt d’unes passarel.les de fusta que han desaparegut totalment.

Com altres danys importants cal comentar que la pista de l’Ulldemó, des de després delRacó de Sant Antoni fins al final, ha quedat completament arrasada; hi ha hagut multitud de solcimentsde marges particulars -barrant el pas per molts camins secundaris; el pont de la carretera s’ha quedatsense baranes amb el perill que això comporta per als transeünts; etc.

Àgueda Boix a http://members.nbci.com/beseit/index.html

Fotografia del Meteosat lo dia de la tronada

15

ANALISIS DE LES AIGUESDEL MATARRANYA A NONASP

La Confederación Hidrográfica del Ebro es el Organismo encargado de la ges-tión de las aguas en la Cuenca del Ebro. En materia de calidad de aguas su competencia abarca lasaguas superficiales y las subterráneas. Las principales tareas encomendadas y realizadas en relacióncon la protección de la calidad de las aguas son las siguientes:

· Tramitación de las autorizaciones de vertido de aguas residuales, -según laLey de Aguas y Reglamento del Dominio Público- y vigilancia del cumplimiento de las condi-ciones de la autorización de vertido.

· Vigilancia de la calidad de las aguas tanto superficiales como subterráneas.Las redes de vigilancia deben dar cumplimiento a las diversas normas de la UE sobre calidadde aguas continentales. Se efectúa mediante estaciones de muestreo puntual.

· Red de estaciones de alerta de calidad de aguas superficiales. Proyecto SAICA.Son estaciones automáticas que complementan la información facilitada por las estaciones demuestreo puntual.

Análisis físico-químico y biológico de muestras de aguas y de vertidos, necesa-rios para las redes de calidad y para la vigilancia de los vertidos de aguas residuales. El Laboratorio deaguas de esta Confederación ha realizado la casi totalidad de estos análisis y controla la calidad de losanálisis realizados por Laboratorios colaboradores.

Construint lo pont del Matarranya

16

17

18

19

EL CLIMA DE NONASPNonasp està en una zona de transició entre les regions marítimes i les terres

interiors, seques i continentals. Lo caràcter muntanyós fa que les condicions siguen molt variaes. Téuna temperatura mitjana anual de 15º C i un període fred i relativament llarg (de novembre a febrer).

Les temperatures d’estiu són freqüentment sofocants i tenen mitjanes superiorsals 25º C. Durant los mesos de juliol i agost se solen produir temperatures que passen de 40º Cproducte d’una situació atmosfèrica del sud, que ocasiona l’arribada d’aire tropical del Sahara, moltcàlid i sec, i que ve augmentat per l’alta temperatura i sequedat ambiental, lo grau de perill d’incendiforestal. Tant lo període fred amb una mitjana al voltant dels 5º C com lo calent són llargs i relativamentdurs.

Les precipitacions que se situen al voltant dels 385 mm anuals y els 65 mm lostres mesos d’estiu, són de les més baixes de la regió degut a las masses d’aire que arriben, que solenser seques i sense humitat per ser una zona rodejada de muntanyes que l’aïllen dels vents humits.

És lo relleu, per tant, lo principal factor organitzador del mapa de pluges. Lacarestia de pluges, amb sequíes repetides, ha marcat lo ritme de vida i l’economia del nostre poble.

El règim pluviomètric, irregular i variable, amb llarga sequia, i anys de plugesescasses i, en general, l’acumulació dels totals anuals en un número reduït de dies amb pluges intensesempitjora encara més la relativa escassetat de pluja del nostre poble. Això no només té una granimportància climàtica, si no també agrícola, ja que marca la disponibilitat d’aigua al llarg de l’any, loque fa que a la terra no li arribo la quantitat d’aigua necessària en cada moment.

PRECIPITACIONS (mm) 1982 – 2000

1982 412,5 1989 321,0 1995 218,61983 272,7 1990 330,8 1996 586,91984 338,8 1991 324,1 1997 501,31985 293,3 1992 377,1 1998 220,01986 370,0 1993 304,3 1999 420,71987 406,8 1994 364,7 2000 866,81988 374,7

Anys més plujosos: 2000 (866,8mm), 1996 (586,9mm), 1997 (501,3mm).Anys menos plujosos: 1995 (218,6mm), 1998 (220,0mm), 1983 (272,7mm).

PRECIPITACIONS (mm) 1990 – 2000

1990 1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000

Gener 16 17,3 28,7 0 1,5 5,2 105,4 112,8 17,4 10,4 31,3Febrer 1,8 31,4 6,6 21,7 24,1 3,2 45,7 1,7 6,8 2,5 0Març 2,6 79,5 7,7 16,9 2,9 1,9 9,7 0 4,2 72,8 21Abril 14 7,6 36,8 51,4 28,3 35,7 54,1 24,3 42,3 43,2 27,9Maig 40,7 18,4 80,5 53,7 29,5 14,2 48,6 48,5 21,7 63,5 38,4Juny 39,9 0,9 100,7 1,7 0,6 4,4 16 98 6,7 17,9 110,5Juliol 0,7 3,1 0,7 0 0 5,2 15,4 33,8 8,5 30,7 3Agost 16,5 7,1 4,7 21,4 6,2 16,7 53,9 32,8 6,6 1,9 11,5Setembre 28,3 53,5 33,5 41,5 74,1 22,3 36,3 41,9 21,7 120,6 6,6Octubre 142,2 42,6 47,1 81,9 174 8 3,5 24,3 17,4 13,2 169,2Novembre 16,1 35,8 7,5 10,1 18,9 17,6 50,4 15,8 2,5 36,4 45,9Desembre 12 26,9 22,6 3 4,6 84,2 147,9 67,4 64,2 7,6 39

20

Mesos amb més precipitacions: Octubre 1994 (174,0mm), Octubre 2000 (169,2mm),Desembre 1996 (147,9mm)Mesos sense precipitacions: Gener i Juliol (1993), Juliol (1994), Març (1997)

Mes de l’any que plou més: OctubreMes de l’any que plou menos: Juliol

Estacions que plou més: Tardor (1359,8mm) Primavera (1220,6mm)Estacions que plou menos: Hivern (710,7mm) Estiu (760,7mm)

Lo període de possibles gelaes es bastant llarg, de novembre a maig, podentarribar a deu o més graus sota zero. Van acompanyades de rosaes.

Durant la mitat freda de l’any (entre novembre y febrer) se formen boires en lesdepressions i les valls interiors. Son boires nocturnes, que en algunes zones poden persistir alguns diesseguits. Les boires denses arriben a dipositar quantitats apreciables d’aigua. Si la temperatura baixa, seformen dipòsits de gel sobre la vegetació.

La neu és actualment un fenomen poc freqüent. En general quan neva, el grossores inferior normalment a un pam aguantant pocs dies al terra, sense causar grans problemes a lescomunicacions.

És característica la presència de forts vents del NW anomenats cerç, que bufenamb més força a l’hivern i a la primavera, sobrepassant amb facilitat los 75km/h. S’ha de destacartambé lo garbí, que es un vent humit procedent de Llevant i Sud-est.

El clima de Nonasp és per lo tant mediterrani de tendència una mica continen-tal.

Manolo Freixa Bondia

Lo 16 de gener del 1985 los rius se van gelar. A la foto, Agustin Roc i EmilioRàfales damunt del riu Algars al toll de les Planes.

21

CABAL DEL MATARRANYA A NONASPEstes dades estan publicades a la pàgina web de la Confederació Hidrogràfica

de l’Ebre i ens mostren el cabal del Matarranya mesurat a Nonasp entre els anys 1953 i 1995.Mostra d’uns dies determinats i el cabal d’aquell dia en m3/segon.

DATA M3/S DATA M3/S DATA M3/S DATA M3/S08/12/53 22.68519/12/53 53.36220/12/53 21.56413/03/54 11.91614/03/54 33.05015/05/54 30.96816/05/54 36.94617/05/54 21.82118/05/54 11.30501/07/54 20.71116/06/55 1.20317/06/55 1.76525/02/56 29.73026/02/56 13.56829/03/56 17.44630/03/56 20.68231/03/56 17.44601/04/56 10.12423/05/56 36.40924/05/56 16.80425/05/56 12.40926/05/56 11.37427/05/56 11.37428/05/56 10.85729/05/56 10.65230/05/56 10.85731/05/56 10.49601/06/56 10.44525/06/56 3.51306/07/56 93.79022/11/56 4.86123/11/56 4.55815/06/57 5.28316/06/57 5.27023/06/57 5.17624/06/57 5.83114/10/57 36.73915/10/57 25.66216/10/57 24.53917/10/57 14.88918/10/57 9.55316/11/57 8.18117/11/57 9.20119/11/58 30.64220/11/58 17.62807/12/58 17.609

08/12/58 13.04422/12/58 19.79623/12/58 25.08624/12/58 14.15725/12/58 9.77908/02/59 23.98209/02/59 40.00110/02/59 31.92411/02/59 13.34310/03/59 23.55211/03/59 20.84912/03/59 11.70120/09/59 12.07921/09/59 27.18822/09/59 10.16221/11/59 42.90222/11/59 40.66823/11/59 19.27124/11/59 10.99317/02/60 8.11918/02/60 6.91525/11/60 7.61130/12/60 8.76431/12/60 8.62701/01/61 7.43402/01/61 6.49704/01/61 6.49722/11/61 4.59529/11/61 6.21819/01/62 6.16020/01/62 6.22021/01/62 5.87215/10/62 27.37016/10/62 33.85617/10/62 19.57608/11/62 7.62513/09/63 12.06814/09/63 15.92215/09/63 21.40416/09/63 13.53531/12/63 1.79901/01/64 1.79902/01/64 1.79903/01/64 1.79904/01/64 1.59618/12/64 34.489

19/12/64 28.52720/12/64 9.35521/12/64 7.76822/12/64 36.57023/12/64 51.04724/12/64 62.52925/12/64 48.93726/12/64 24.22727/12/64 12.06828/12/64 8.44129/12/64 8.63630/12/64 6.91531/12/64 6.77401/01/65 6.77402/01/65 1.77607/10/65 152.85208/10/65 35.05230/10/65 8.77031/10/65 9.69405/11/65 11.75206/11/65 9.69411/10/66 18.29912/10/66 8.63013/10/66 2.58508/11/66 48.03509/11/66 74.95510/11/66 13.47711/11/66 3.33712/11/66 3.08016/03/67 8.72209/04/67 1.35604/08/67 5.28623/10/67 15.19909/11/67 14.55310/11/67 8.91313/11/67 11.48117/11/67 27.65818/11/67 30.54819/11/67 10.90520/11/67 26.97021/11/67 62.50222/11/67 35.22623/11/67 14.18324/11/67 8.04014/03/68 7.42015/03/68 8.575

30/11/68 11.51207/12/68 21.03908/12/68 36.17109/12/68 15.52205/04/69 14.55306/04/69 17.71907/04/69 22.50008/04/69 25.70809/04/69 20.09510/04/69 15.12611/04/69 11.59629/04/69 46.27930/04/69 24.83501/05/69 15.15504/05/69 12.73705/05/69 12.31505/10/69 53.01106/10/69 34.26807/10/69 12.14719/10/69 44.11920/10/69 124.24621/10/69 22.34222/10/69 16.12323/10/69 15.41504/01/70 12.89905/01/70 18.65906/01/70 14.92407/01/70 13.26208/01/70 11.71409/01/70 11.71410/01/70 11.03510/12/70 11.13411/12/70 9.24502/05/71 9.19003/05/71 13.48221/05/71 10.76722/05/71 10.01523/05/71 9.39209/11/71 20.01204/12/71 70.21705/12/71 222.50106/12/71 73.40907/12/71 31.86208/12/71 24.81809/12/71 20.91110/12/71 17.408

22

11/12/71 15.02312/12/71 12.73014/01/72 30.59615/03/72 29.20216/03/72 23.03917/03/72 17.33418/03/72 13.68403/05/72 15.26104/05/72 17.59105/05/72 11.92321/09/72 17.79322/09/72 52.40623/09/72 31.05524/09/72 13.61107/10/72 10.58420/10/72 11.51921/10/72 12.43722/10/72 9.64821/03/74 20.94822/03/74 37.29123/03/74 22.61724/03/74 14.08725/03/74 24.02926/03/74 17.99430/04/74 22.41001/05/74 20.67002/05/74 19.12003/05/74 17.08006/05/74 15.12010/02/75 11.52011/02/75 13.84019/03/75 12.08020/03/75 11.52021/03/75 8.36016/12/75 34.20017/12/75 19.12018/12/75 9.38018/04/76 5.81019/04/76 15.12020/04/76 8.87021/12/76 53.60022/12/76 41.60023/12/76 20.67008/01/77 37.05009/01/77 28.50010/01/77 20.67011/01/77 17.08015/01/77 18.44016/01/77 19.12004/05/77 17.080

19/05/77 63.40020/05/77 94.60021/05/77 37.05022/05/77 19.12018/12/77 4.58005/03/78 11.52006/03/78 8.11007/03/78 5.60023/01/79 3.90024/01/79 1.62017/04/79 2.10018/04/79 1.62019/06/79 1.62028/10/79 11.29029/10/79 5.46030/10/79 4.40028/02/80 3.02001/03/80 3.02023/06/80 2.56014/07/80 2.56022/04/81 15.61023/04/81 89.00024/04/81 44.40025/04/81 37.00026/04/81 11.24027/04/81 6.55018/01/82 15.56017/02/82 13.04018/02/82 18.20019/02/82 11.24023/02/82 10.12002/04/82 16.22022/10/82 62.25023/10/82 63.50024/10/82 25.55025/10/82 14.17026/10/82 7.66007/11/83 74.30008/11/83 33.00009/11/83 14.17010/11/83 38.00011/11/83 44.40012/11/83 21.10013/11/83 12.78017/11/83 12.11018/11/83 11.44019/11/83 5.46016/05/84 5.99017/05/84 4.93014/11/84 8.880

15/11/84 6.52016/11/84 4.93009/12/84 9.49010/12/84 8.88011/12/84 4.40018/05/85 2.60019/05/85 2.60022/05/85 2.15018/03/86 2.60019/03/86 3.05020/03/86 3.95021/03/86 2.60003/10/86 7.66019/11/86 5.46031/01/87 9.49001/02/87 13.45002/02/87 7.66003/02/87 5.46027/02/87 4.93009/11/87 12.11018/01/88 54.75019/01/88 46.60020/01/88 25.55021/01/88 17.86004/04/88 54.75005/04/88 45.50006/04/88 29.11007/04/88 17.05027/06/88 19.17628/06/88 13.90915/10/88 10.10018/10/88 34.00019/10/88 14.89012/11/88 23.77013/11/88 30.00014/11/88 10.10031/03/89 39.00001/04/89 31.00002/04/89 16.33003/04/89 12.11004/04/89 10.10017/11/89 21.99027/12/89 10.77028/12/89 47.70029/12/89 51.00030/12/89 36.00031/12/89 21.99001/01/90 12.11002/01/90 7.05005/01/90 13.450

23/10/90 16.33003/02/91 23.77004/02/91 21.10025/03/91 27.33026/03/91 22.88027/03/91 18.67028/03/91 17.05029/03/91 17.05031/03/91 17.05003/12/91 10.77004/12/91 10.10005/12/91 12.78001/06/92 38.00002/06/92 21.99004/06/92 16.33005/06/92 12.78017/06/92 21.99018/06/92 27.33019/06/92 11.44001/07/92 12.11027/12/92 13.45028/12/92 7.05005/02/93 27.33006/02/93 21.99007/02/93 9.49008/02/93 5.46029/10/93 2.26005/11/93 2.26006/11/93 2.48024/09/94 2.48025/09/94 2.26030/09/94 3.72010/10/94 32.00011/10/94 47.70012/10/94 51.00013/10/94 21.10014/10/94 13.45018/10/94 16.33019/10/94 10.100

DATA M3/S DATA M3/S DATA M3/S DATA M3/S

23

DATA M3/S

Los mateixos dies ordenats de major a menor cabal d’aquell dia en m3/segon.

DATA M3/S DATA M3/S DATA M3/S

05/12/71 222.50107/10/65 152.85220/10/69 124.24620/05/77 94.60006/07/56 93.79023/04/81 89.00009/11/66 74.95507/11/83 74.30006/12/71 73.40904/12/71 70.21723/10/82 63.50019/05/77 63.40024/12/64 62.52921/11/67 62.50222/10/82 62.25004/04/88 54.75018/01/88 54.75021/12/76 53.60019/12/53 53.36205/10/69 53.01122/09/72 52.40623/12/64 51.04729/12/89 51.00012/10/94 51.00025/12/64 48.93708/11/66 48.03528/12/89 47.70011/10/94 47.70019/01/88 46.60029/04/69 46.27905/04/88 45.50024/04/81 44.40011/11/83 44.40019/10/69 44.11921/11/59 42.90222/12/76 41.60022/11/59 40.66809/02/59 40.00131/03/89 39.00010/11/83 38.00001/06/92 38.00022/03/74 37.29121/05/77 37.05008/01/77 37.05025/04/81 37.00016/05/54 36.94614/10/57 36.73922/12/64 36.57023/05/56 36.40908/12/68 36.171

30/12/89 36.00022/11/67 35.22608/10/65 35.05218/12/64 34.48906/10/69 34.26816/12/75 34.20018/10/88 34.00016/10/62 33.85614/03/54 33.05008/11/83 33.00010/10/94 32.00010/02/59 31.92407/12/71 31.86223/09/72 31.05501/04/89 31.00015/05/54 30.96819/11/58 30.64214/01/72 30.59618/11/67 30.54813/11/88 30.00025/02/56 29.73015/03/72 29.20206/04/88 29.11019/12/64 28.52709/01/77 28.50017/11/67 27.65815/10/62 27.37005/02/93 27.33018/06/92 27.33025/03/91 27.33021/09/59 27.18820/11/67 26.97008/04/69 25.70815/10/57 25.66224/10/82 25.55020/01/88 25.55023/12/58 25.08630/04/69 24.83508/12/71 24.81816/10/57 24.53926/12/64 24.22725/03/74 24.02908/02/59 23.98203/02/91 23.77012/11/88 23.77010/03/59 23.55216/03/72 23.03926/03/91 22.88008/12/53 22.68523/03/74 22.617

07/04/69 22.50030/04/74 22.41021/10/69 22.34206/02/93 21.99017/06/92 21.99017/11/89 21.99031/12/89 21.99002/06/92 21.99017/05/54 21.82120/12/53 21.56415/09/63 21.40404/02/91 21.10012/11/83 21.10013/10/94 21.10007/12/68 21.03921/03/74 20.94809/12/71 20.91111/03/59 20.84901/07/54 20.71130/03/56 20.68210/01/77 20.67001/05/74 20.67023/12/76 20.67009/04/69 20.09509/11/71 20.01222/12/58 19.79617/10/62 19.57623/11/59 19.27127/06/88 19.17616/01/77 19.12022/05/77 19.12017/12/75 19.12002/05/74 19.12027/03/91 18.67005/01/70 18.65915/01/77 18.44011/10/66 18.29918/02/82 18.20026/03/74 17.99421/01/88 17.86021/09/72 17.79306/04/69 17.71920/11/58 17.62807/12/58 17.60904/05/72 17.59129/03/56 17.44631/03/56 17.44610/12/71 17.40817/03/72 17.33404/05/77 17.080

11/01/77 17.08003/05/74 17.08029/03/91 17.05028/03/91 17.05031/03/91 17.05007/04/88 17.05024/05/56 16.80423/10/90 16.33002/04/89 16.33004/06/92 16.33018/10/94 16.33002/04/82 16.22022/10/69 16.12314/09/63 15.92222/04/81 15.61018/01/82 15.56009/12/68 15.52223/10/69 15.41503/05/72 15.26123/10/67 15.19901/05/69 15.15510/04/69 15.12606/05/74 15.12019/04/76 15.12011/12/71 15.02306/01/70 14.92419/10/88 14.89017/10/57 14.88905/04/69 14.55309/11/67 14.55323/11/67 14.18325/10/82 14.17009/11/83 14.17024/12/58 14.15724/03/74 14.08728/06/88 13.90911/02/75 13.84018/03/72 13.68424/09/72 13.61126/02/56 13.56816/09/63 13.53503/05/71 13.48210/11/66 13.47727/12/92 13.45005/01/90 13.45001/02/87 13.45014/10/94 13.45011/02/59 13.34307/01/70 13.26208/12/58 13.044

24

DATA M3/S DATA M3/S DATA M3/S DATA M3/S

17/02/82 13.04004/01/70 12.89905/06/92 12.78005/12/91 12.78013/11/83 12.78004/05/69 12.73712/12/71 12.73021/10/72 12.43725/05/56 12.40905/05/69 12.31507/10/69 12.14717/11/83 12.11001/01/90 12.11009/11/87 12.11003/04/89 12.11001/07/92 12.11019/03/75 12.08020/09/59 12.07927/12/64 12.06813/09/63 12.06805/05/72 11.92313/03/54 11.91605/11/65 11.75208/01/70 11.71409/01/70 11.71412/03/59 11.70111/04/69 11.59605/03/78 11.52020/03/75 11.52010/02/75 11.52020/10/72 11.51930/11/68 11.51213/11/67 11.48119/06/92 11.44018/11/83 11.44027/05/56 11.37426/05/56 11.37418/05/54 11.30528/10/79 11.29019/02/82 11.24026/04/81 11.24010/12/70 11.13410/01/70 11.03524/11/59 10.99319/11/67 10.90530/05/56 10.85728/05/56 10.85727/12/89 10.77003/12/91 10.77021/05/71 10.767

29/05/56 10.65207/10/72 10.58431/05/56 10.49601/06/56 10.44522/09/59 10.16201/04/56 10.12423/02/82 10.12004/12/91 10.10015/10/88 10.10004/04/89 10.10019/10/94 10.10014/11/88 10.10022/05/71 10.01525/12/58 9.77931/10/65 9.69406/11/65 9.69422/10/72 9.64818/10/57 9.55331/01/87 9.49009/12/84 9.49007/02/93 9.49023/05/71 9.39218/12/75 9.38020/12/64 9.35511/12/70 9.24517/11/57 9.20102/05/71 9.19010/11/67 8.91314/11/84 8.88010/12/84 8.88020/04/76 8.87030/10/65 8.77030/12/60 8.76416/03/67 8.72229/12/64 8.63612/10/66 8.63031/12/60 8.62715/03/68 8.57528/12/64 8.44121/03/75 8.36016/11/57 8.18117/02/60 8.11906/03/78 8.11024/11/67 8.04021/12/64 7.76826/10/82 7.66003/10/86 7.66002/02/87 7.66008/11/62 7.62525/11/60 7.611

01/01/61 7.43414/03/68 7.42002/01/90 7.05028/12/92 7.05018/02/60 6.91530/12/64 6.91531/12/64 6.77401/01/65 6.77427/04/81 6.55015/11/84 6.52004/01/61 6.49702/01/61 6.49720/01/62 6.22029/11/61 6.21819/01/62 6.16016/05/84 5.99021/01/62 5.87224/06/57 5.83118/04/76 5.81007/03/78 5.60008/02/93 5.46019/11/86 5.46003/02/87 5.46019/11/83 5.46029/10/79 5.46004/08/67 5.28615/06/57 5.28316/06/57 5.27023/06/57 5.17616/11/84 4.93027/02/87 4.93017/05/84 4.93022/11/56 4.86122/11/61 4.59518/12/77 4.58023/11/56 4.55811/12/84 4.40030/10/79 4.40020/03/86 3.95023/01/79 3.900

30/09/94 3.72025/06/56 3.51311/11/66 3.33712/11/66 3.08019/03/86 3.05001/03/80 3.02028/02/80 3.02018/05/85 2.60019/05/85 2.60021/03/86 2.60018/03/86 2.60013/10/66 2.58514/07/80 2.56023/06/80 2.56006/11/93 2.48024/09/94 2.48025/09/94 2.26029/10/93 2.26005/11/93 2.26022/05/85 2.15017/04/79 2.10031/12/63 1.79901/01/64 1.79902/01/64 1.79903/01/64 1.79902/01/65 1.77617/06/55 1.76518/04/79 1.62019/06/79 1.62024/01/79 1.62004/01/64 1.59609/04/67 1.35616/06/55 1.203

25

1.31

5,95

8,44

1.21

7,40

193,

25

999,

54

3.50

0,65

2.83

6,25

1.35

3,13

1.66

6,33

594,

52

58,4

9 1.05

0,68

828,

55

522

0

1.00

0

2.00

0

3.00

0

4.00

0

5.00

0

6.00

0

53/5

454

/55

55/5

656

/57

57/5

858

/59

59/6

060

/61

61/6

262

/63

63/6

464

/65

65/6

666

/67

67/6

M3/segon

26

EL PLA HIDROLÒGIC NACIONALQUÉ ES EL PLAN HIDROLÓGICO NACIONAL

El Plan Hidrológico Nacional promovido por el Gobierno tiene como únicafinalidad la realización de los grandes trasvases entre la España interior y la Cuenca Mediterránea.Esta es la principal conclusión a la que ha llegado Ecologistas en Acción al analizar la incidenciaambiental y social de los grandes trasvases promovidos por el Gobierno.

Según Ecologistas en Acción el gran impacto ambiental que los trasvases pre-vistos acarrearían se debería fundamentalmente a las grandes obras que sería necesario realizar. Porotra parte, los grandes trasvases producen un impacto notable sobre las poblaciones, no sólo de lascuencas donantes, hipotecando su desarrollo futuro, sino también en las cuencas receptoras, al crearfalsas expectativas. De hecho, el simple anuncio de un trasvase dispara las demandas en las cuencasreceptoras, muy por encima del volumen disponible. En concreto, en la Cuenca del Segura el déficitactual de agua es mucho mayor que el que existía antes de entrar en funcionamiento el trasvase Tajo-Segura.

Por otra parte, según recientes investigaciones, los teóricos excedentes existen-tes en las futuras cuencas donantes, desaparecerán en su mayor parte en las próximas décadas comoconsecuencia del cambio climático.

En definitiva, los grandes trasvases previstos por el Gobierno producirían gra-ves impactos ambientales y sociales, siendo además de muy escasa utilidad hidrológica, y que enningún caso resolverían los problemas de déficit de las cuencas receptoras.

PLATAFORMA PER A LA DEFENSA DE L’EBRECRÍTIQUES AL «PLAN HIDROLOGICO NACIONAL»

L’aigua no solament és un bé economic en raó del seus usos (urbà, agrícola,industrial, etc.), sino que els rius són també un bé paisatgístic, cultural, lúdic i turístic. A més els riuscompleixen amb funcions ecològiques tan importants com la d’albergar nombroses espècies de faunai vegetació, aportar sediment a les costes (abastint de sorra platges i deltes) i aportar nutrients a la zonamarina d’influència.

La gestió de l’aigua ha estat basada fins ara en la idea de què l’aigua es un bépúblic i il.limitat que l’Estat ha de posar a l’abast de qui el reclama. De fet, l’aigua s’ha estat aportantsense repercutir els costos reals en els usuaris, finançant-ho amb càrrec als pressupostos de lesadministracions públiques. A conseqüència del preu fictíciament baix de l’aigua, les fuites dels canalsde reg, canonades urbanes, etc., són sovint molt superiors als aprofitaments reals, sense que compenseals receptors optar per la millora de les xarxes de distribució. D’altra banda, molts dels greus problemesde subministrament deriven no tant de la manca d’aigua sino de la greu contaminació dels rius iaqüífers. Són molt coneguts els casos de rius-claveguera com el Segura, el Besós, etc, i d’aqüíferscontaminats amb residus industrials i agrícoles, com passa a les zones industrials de Barcelona, Valènciai Múrcia o a les planes amb conreus de cítrics del País Valencià i Múrcia.

Considerem aquest PHN totalment inacceptable per les següents raons:1- Els dèficits de les conques demandants són exagerats. Els plans de conca en

els que es basa el PHN no fan una autocrítica de les deficiències de gestió de les respectives conques,que afecten negativament a la seva disponibilitat d’aigua. A més, es minimitzen els seus recursos is’exageren les seves demandes, sense disposar del necessari coneixement dels recursos subterranis,poc o gens investigats al conjunt de l’Estat.

2- Es vol premiar als que malbaraten l’aigua. El PHN no proposa mesures seriosesper corregir la disbauxa generalitzada de la gestió hidrològica actual. Certament això implica mesuresimpopulars i electoralment poc o gens rendibles, com millorar les xarxes de distribució, reutilitzaraigües residuals o fer complir la legislació i posar sancions. És més fàcil premiar als malbaratadors icontentar als electors amb mesures populistes com són prometre aigua de l’Ebre a tothom i inagurar

27

grans obres per donar aigua i llocs de treball a les zones receptores.3- Les grans infraestructures no són l’alternativa més viable econòmicament. El

PHN no fa una anàlisi cost-benefici realista dels costos totals de l’aigua per als usos i els llocs als queva destinada. Diversos experts independents indiquen que en el cas d’un transvasament de l’Ebre capa la costa sud, actualment ja es més barata la desalinització de l’aigua de mar o mesures d’estalvi quela construcció de grans infraestructures com canals i embasaments.

4- Els nous embasaments destruiran les darreres valls dels Pirineus. Incrementarrecursos regulats per poder transvasar-los implica fer més embasaments a la conca de l’Ebre. El PHNcontempla desenes de nous embasaments, inundant més valls, conreus, i pobles, i impedint l’arribadade sediments al delta.

5- El PHN vol potenciar el desequilibri territorial. No es poden defensar elstransvasaments d’aigua utilitzant el principi de solidaritat interterritorial i el reequilibri de la riquesa.La solidaritat hauria de començar a les conques suposadament deficitàries, amb la utilització racionalde l’aigua, vetllant a més per la protecció de la seva qualitat. Cal tenir present que gran part de la concade l’Ebre, suposadament excedentària, es caracteritza per tenir moltes zones econòmicament deprimides,sobre tot si se les compara amb aquelles que demanen més aigua. Les experiències dels transvasamentsdel Tajo-Segura i de l’Ebre al Camp de Tarragona són un exemple clar de com aquests no han representatcap millora social significativa per les comarques donants, i en canvi han incrementat eldesenvolupament insostenible i les demandes d’aigua de les zones receptores, fomentant per tant eldesequilibri territorial.

6- L’aigua que va a parar a la mar no es perd !. El balanç hidrològic de la concade l’Ebre en el què es basa el PHN no té en compte que l’aigua dolça que arriba a la mar i a les badiesdel delta té un paper determinant en la riquesa biològica, pesquera, marisquera i aqüícola d’aquestentorn, en el qual es guanya la vida un número important de persones que tenen dret a subsistir. Ladisminució i la regulació cada cop més abusiva del cabal fluvial han minvat molt les crescudesprimaverals, lligades al desgel, en un període clau per a la reproducció i el creixement dels peixos.També la diversitat biològica del riu i el delta depénen d’aquestes aportacions d’aigua dolça.

7- L’aportació de sediments és vital per al delta de l’Ebre i per a tot el litoral. Nila llei d’aigües ni el PHN tenen en compte l’aportació de sediments dels rius. Els rius, a part de uncabal líquid tenen també un cabal sòlid que juga un paper fonamental en el manteniment de les costesi més en concret dels deltes i de les platges, de les quals depén el potencial turístic. És evident que elssediments necessiten grans cabals d’aigua per a ser transportats, i això no s’ha considerat a l’hora dedeterminar el cabal ecològic. La disminució dràstica dels sediments que arriben al delta de l’Ebre esprodueix als anys 60, quan van entrar en servei els embasaments de Mequinença i Ribarroja. Era lògicpensar que el nou PHN analitzaria aquest problema i tractaria d’establir mesures correctores per recuperaruna part del cabal sòlid que tenia el riu a principis del segle XX. Lluny d’això, la proposta de PHN noaborda aquesta problemàtica sino que l’agreuja, en reduir l’aportació líquida a la desembocadura ipromoure desenes de nous embasaments a la conca, condemnant el Delta a una degradació irreversible.

8- El PHN falseja els cabals actuals de l’Ebre per justificar els excedents !. ElPHN contempla uns recursos hídrics al tram final de l’Ebre de 17.300 Hm3 anuals sense tenir encompte que la aportació és progressivament decreixent per l’increment de regadius, embasaments ialtres usos (que augmenten l’evaporació). L’aportació anual mitjana de la dècada dels anys 60 fou de16.842 Hm3/any, 14.071 durant la dècada dels 70, 9.502 durant la de la dècada dels 80, i 8.235 Hm3/any durant la dècada dels 90. Així doncs, des de la dècada dels 60 fins ara l’aportació de l’Ebre al tramfinal s’ha reduït aproximadament a la meitat, i segueix baixant, sense tenir en compte els efectes delcanvi climàtic que poden agreujar encara més la situació. Això significa que l’aigua realment disponibleés molt inferior a la que surt als documents del PHN. També és evident que per planificar l’ús del’aigua cal tenir present els períodes de sequera i no els valor mitjans (com fa el PHN).

9- La reducció de cabals afavoreix els processos de salinització. La progressivareducció del cabal fluvial està accentuant cada cop més el caràcter estuarial del riu aigues avall deTortosa, de manera que cada cop l’aigua de mar penetra més riu amunt i durant més mesos a l’any.Aixó afavoreix la salinitazació dels aqüífers a partir del riu, sobre tot en periodes de sequera. D’altra

28

banda, l’augment dels regadius a la conca, molts d’ells en sòls salins, ha fet augmentar considerablementla salinitat de l’aigua de l’Ebre. L’accentuació d’aquesta tendència en el futur degut a la diminució decablals i l’augment de més regadius pot posar en perill la producció agrícola dels conreus que esreguen amb l’aigua de l’Ebre.

10- Menys aigua i més bruta !. La disminució de cabals degut als transvasamentsi a l’augment d’usos de l’aigua a la conca implicarà també una disminució de la qualitat de l’aigua, quepot afectar notablement l’estat ecològic del riu i del Parc Natural del Delta, així com l’abastiment depoblacions i l’ús recreatiu del riu.

En resum podem dir que el PHN no garanteix les necessitats tant de quantitat iqualitat d’aigua com de sediments per a les Terres de l’Ebre, i que tot això posa en greu perill tant elnostre futur econòmic com la conservació del riu i del delta de l’Ebre.

MANIFIESTO CONSTITUYENTE DE LAPLATAFORMA EN DEFENSA DEL EBRO

Por un desarrollo sostenible y territorialmente equilibrado.

El agua sin duda es vida. Vida en las ciudades, en los regadíos y en la industria,pero vida también en el medio ambiente en forma de rios, paisajes y patrimonios de naturaleza. Endefinitiva el agua es un elemento esencial de identidad y articulación de territorios, tanto en la montaña,como en el llano y en las zonas urbanas.

En el Libro Blanco, presentado por el Gobierno, se ofrece como única conclusiónclara la necesidad de realizar grandes trasvases desde el Tajo, y sobre todo desde el Ebro, hacia elSudeste, y más concretamente hacia la Región Murciana. La caracterización de Ebro y Tajo comoprincipales “Cuencas Excedentarias” , y la del Segura como “Cuenca Estructuralmente Deficitaria”fundamentan formalmente la “ineludible” necesidad de tales trasvases. La caracterización de que otrascuencas y territorios en el Levante, área metropolitana de Barcelona, ciertas zonas de Andalucía o lacabecera del Guadiana, sufren “Déficits Coyunturales” motiva igualmente la propuesta de otros posiblestrasvases que de nuevo tendrían al Ebro y al Tajo como posibles donantes de caudales. En el LibroBlanco brilla por su ausencia el más elemental análisis sobre los procesos de sobreexplotación de losrecursos propios que han generado las mencionadas situaciones de “déficit” . Se contempla la situaciónde estas zonas como simples consecuencias de la fatalidad de un orden natural que impone los llamados“desequilibrios hidrológicos” a “resolver” mediante los grandes trasvases.

Por otro lado la modificación de la Ley de Aguas abre el camino a la privatizaciónde las aguas, poniendo en peligro el carácter público de este patrimonio que debería ser gestionadobajo la responsabilidad de la Administración hacia un nuevo modelo de Desarrollo Sostenible enbeneficio de la sociedad en su conjunto.

Los grandes Trasvases impulsan una política hidrológica y un modelo dedesarrollo insostenible.

A menudo se invocan razones de “interés general” , e incluso de “solidaridad” ,para justificar la derivación de caudales hacia zonas en las que, desde una gestión inadecuada de susrecursos disponibles, se presentan situaciones de “déficit” . A nuestro entender esta política de grandestrasvases supone eludir el problema esencial de insostenibilidad del modelo de desarrollo vigente enestas zonas en materia de aguas. Pero supone además eludir un problema, más urgente si cabe, quealimenta la espiral de insostenibilidad, y que no es otro sino el desgobierno y el imperio delindividualismo en el que los intereses privados se imponen sistemáticamente sobre los colectivos.

Tras estas propuestas se mueven, no sólo los poderosos intereses privados,directamente beneficiarios de esa administración individualista y abusiva del patrimonio públicohidráulico en esas zonas, sino los grandes grupos de poder de constructoras e hidroeléctricas, ademásde los intereses del mercado de votos que con tanta facilidad se articulan desde la expectativa de uncrecimiento tan ilimitado como insostenible, basado en la financiación pública.

Auspiciar en este contexto, como máxima prioridad, esta política de grandestrasvases, no hace sino inducir una más amplia espiral de insostenibilidad.

29

Los grandes trasvases promueven un desarrollo territorialmente más desequilibrado e injusto.La actual tendencia a concentrar población en el arco mediterráneo, desactivando

económica y socialmente las áreas de interior, no es un fenómeno deseable ni inevitable. Lainsostenibilidad del modelo de desarrollo turístico y poblacional de la costa mediterránea está colapsandola propia calidad de vida y las perpsectivas de su industria turística, al tiempo que muchas zonas deinterior se ven abocadas a una desactivación económico-social tan injusta como negativa para el conjuntodel país.

Desarrollar una política de ordenación territorial equilibrada, tanto en el conjuntodel Estado como en cada Comunidad Autónoma, supone uno de los grandes déficits y retos pendientesen nuestro pais. La política de grandes trasvases agravaría de forma inaceptable los actualesdesequilibrios territoriales, potenciando el desarrollo de las zonas más prósperas en detrimento de laszonas menos desarrolladas, atentando contra los más elementales principios de la justicia y la equidadinterterritorial reconocidos incluso por la Constitución.Los grandes trasvases supondrían grandes impactos ambientales.

Además la Cuenca del Ebro podría sufrir las afecciones de nuevas grandes presas,especialmente en los Pirineos, que en realidad sertvirían para los grandes trasvases intercuenca generandoafecciones sociales de suma gravedad, así como enormes impactos sobre patrimonios ambientales dealto valor . Por otro lado los impacto ecológicos y ambientales sobre la estabilidad del Delta del Ebroy la plataforma litoral mediterránea serían inaceptables. Se aceleraría el retroceso del Delta y susalinización, al tiempo que las afecciones sobre el marisqueo y las pesquerías de la Plataforma Litoralpueden ser muy graves.

Desde un punto de vista económico las prioridades son otras. A pesar de que sepretenden justificar desde objetivos esencialmente económicos. El Libro Blanco elude un debateeconómico serio sobre los costes monetarios de estos grandes trasvases. De hecho, si se contabilizantodos los costes de estos faraónicos proyectos, incluyendo, tanto las inversiones de las grandes presasde regulación en cabecera y en tránsito, como de las infraestructuras de transporte, distribución yeventual transformación de nuevos regadíos en destino, además de los costes de bombeo ymantenimiento, se desemboca en valores que desbordan los límites de la racionalidad y la viabilidadeconómica, especialmente una vez contabilizadas las enormes pérdidas que semejantes trasvasestendrían. En estas condiciones resulta evidente que son otras las prioridades para abordar con eficaciay racionalidad los déficits citados, incluso desde un punto de vista económico.Ante este conjunto de razones los abajo firmantes hacemos un llamamiento a la conciencia y a lamovilización ciudadana en todo el Valle del Ebro en contra de estos grandes Trasvases, al tiempo quenos comprometemos a articular esta movilización en toda la Cuenca.

ELS IMPACTES

Ecologistes en Acció de Catalunya denuncia els greus impactes que pel Deltade l’Ebre suposarien el transvasament de 1.000 Hm3 anuals i la construcció dels corresponents pantansde regulació al llarg de tota la conca:

1. L’ampliació de la falca salina , que ja arriba fins a l’illa de Gràcia divuitquilòmetres endins de la desembocadura . Aquesta falca provoca una greu eutrofització i manca d’oxigen(anoxia) al tram final del riu que afecta les cadenes tròfiques que en depenen.Segons el propi PHN l’afectació conjunta de les obres dels 13 pantans de regulació previstos al Pla deConca, i dels transvasaments cap el Nord i el Sud, faria augmentar la presència de la falca salina delssis mesos i mig actuals fins a una mitjana de gairebé deu mesos a l’any. Aquesta estimació de l’impactees basa en uns cabals mitjans superiors als experimentats els darrers anys, i suposa que en tot momentes respectaria un cabal mínim de 100 m3/segon. L’experiència del transvasament Tajo-Segura, on elcabal mínim a Aranjuez es va reduir oficialment de 6 a 3 m3/segon quan va arribar la primera sequera,demostra que aquestes promeses no tenen cap credibilitat. Un cop feta l’obra, i creades unes expectatives,els interessos de les zones receptores s’imposen als dels territoris cedents i l’estat ecològic del riu.

2. Tampoc es té en compte el efectes del canvi climàtic , malgrat que aquests ja

30

seran ben patents quan acabi el termini d’amortització de les obres l’any 2040, i encara més al llargd’una vida útil estimada en 100 anys.

3. La reducció en l’aportació de sediments , que ja afecta greument la sostenibilitatdel delta de l’Ebre perquè els pocs que arriben no compensen la subsidència marina. El PHN agreujael problema sense aportar cap solució.

4. L’augment de la contaminació difusa que ja pateix tota la conca i el delta, queprovenen dels fertilitzants i productes fitosanitaris, i l’empitjorament de l’estat ecològic del rius tan ala conca de l’Ebre com a les conques receptores. Els nivells actuals de contaminació es veuran agreujatsper l’afegitó de noves zones regades, la disminució de cabals, i l’increment de la regulació.Tal com ha passat a Catalunya amb el Pla de Sanejament, malgrat la realització d’un gran esforçinversor en depuradores l’estat ecològic dels rius no millorarà sensiblement degut a la presència denitrit, amoni i sals diverses provenint de la contaminació difusa d’origen agrari.

5. Les interconnexions entre conques amenaça la diversitat biològica perquèincrementa el perill de bioinvasions d’espècies al·lòctones, tal com ja ha posat de manifest eltransvasament Tajo-Segura. Les bioinvasions ja són un fet real pel canvi que la regulació provoca en lafluctuació natural dels cabals. El efectes del canvi climàtic n’incrementaran el risc. Tot això pot deixaren paper mullat la interessant proposta de crear «reserves ecològiques hidràuliques» continguda al’article 25 del PHN, i que pressuposa la preservació de trams prou importants dels rius en estat naturalper poder mantenir hàbitats i poblacions viables de les espècies autòctones.

Ecologistes en Acció de Catalunya també vol fer patent que les conques internescatalanes no necessiten cap transvasament, ni de l’Ebre ni del Roine, si en lloc de fomentar-ne un úscada cop més insostenible l’Agència Catalana de l’Aigua posa en marxa un veritable pla de gestióeficient de la demanda.

L’ALTERNATIVA

Entre les alternatives per una nova cultura de l’aigua Ecologistes en Acció proposauna regulació conjunta dels preus de l’aigua amb uns cànons progressius que incentivin l’ús eficient ila reutilització en tots el sectors, garantint mitjançant tarifes progressives uns preus assequibles pelsusos bàsics i pels sectors econòmics més vulnerables. També proposen una política de reducció de lespèrdues a les xarxes de distribució, tan les urbanes com especialment les agrícoles. La modernitzaciódel rec, fomentant sistemes més eficients, reduint les dotacions a les realment necessàries per a cadacultiu, aturant la proliferació de regadius il·legals, i reutilitzant les aigües depurades. Totes aquestesmesures podrien estalviar conjuntament un volum superior als 1.000 Hm3 que es vol treure de l’Ebre,amb un cost econòmic, ecològic i social molt menor.

De la pàgina web de La Plataforma per a la defensa de l’Ebre.http://www.ebre.net/

31

Marxa blava cap a Brussel.lesEl Pla Hidrològic Nacional (PHN) suposa la continuïtat d’una política basada

en el creixement continu de l’oferta d l’aigua amb massiva subvenció pública i basada en la construccióde grans obres hidràuliques que provocarien greus impactes ambientals i danys a les persones i patrimonicultural dels territoris afectats. La Marxa Blava cap a Brussel·les és una iniciativa de les organitzacionssocials que varen convocar i recolzar les manifestacions de Barcelona i de Madrid contra el PHN.Consisteix en fer arribar a la seu del màxim òrgan europeu amb seu a Brussel·les, la Unió Europea,l’oposició ciutadana sorgida en contra del Pla Hidrològic Nacional que contempla la construcció demés de 100 nous embassaments i un gran transvasament de la conca de l’Ebre. Això és plasma en lapresentació del queixa davant la Unió Europea contra el PHN. Aquesta mobilització es convoca sotael lema “Marxa Blava cap a Brussel·les per una Nova Cultura de l’Aigua. Ni un euro per aquest PlaHidrològic Nacional”. La marxa sortirà del Delta de l’Ebre, el 10 d’agost, recorrent l’Ebre fins arribara Saragossa, on s’adreçarà cap al Pirineu i passarà per zones afectades per la construcciód’embassaments, amb una parada a Jaca. Des de la frontera del Somport s’entrarà a territori francèsper on discorreran diverses etapes que culminaran amb l’arribada a Brussel·les amb una granmanifestació el dia 9 de setembre.

Recorregut de la Marxa

1.-10 d’agost: Sortida oficial de la Marxa: Deltebre/Sant Jaume d’Enveja, arribada a Amposta2.-11 d’agost: Amposta - Tortosa3.-12 d’agost: Tortosa - Xerta4.-13 d’agost: Xerta – Miravet5.-14 d’agost: Móra d’Ebre - Flix - Mequinensa - Casp6.-15 d’agost: Casp – Saragossa7.-16 d’agost: Saragossa – Osca8.-17 d’agost: Erés – Murillo de Gállego9.-18 d’agost: Artieda – Jaca10.-19 d’agost: Jaca11.-20 d’agost: Jaca – Canfranc – Eslourenties (França)12.-21 d’agost: Eslourenties – Saman13.-22-23 d’agost: Toulousse14.-24-25 d’agost: Larzac – Millau15.-26 d’agost: Le Puy – Alto Loire. Marxa pel Roine16.-27 d’agost: Loire17.-28-30 d’agost: Lyon18.-31 d’agost-2 de setembre: París19.-3 de setembre: Reims20.-4-6 de setembre: Aquisgran – Colònia (Alemanya)21.-7 de setembre: Maastricht (Països Baixos)22.-8 de setembre: arribada a Brussel·les23.-9 de setembre: MANIFESTACIÓ A BRUSSEL·LES