Unitat_5

31
5 Modificació, suspensió i extinció del contracte de treball 1. Modificacions substancials del contracte de treball 2. Mobilitat funcional 3. Mobilitat geogràfica 4. Suspensió del contracte de treball 5. Extinció del contracte de treball 6. Dret processal social 7. Elaboració de quitances PRÀCTICA PROFESSIONAL Reestructuració de plantilla en una empresa de construcció EL MÓN LABORAL EN EL CINEMA The Navigators (La colla) ACTUALITAT LABORAL coneixerem... Acomiadament més fàcil, més curt i més barat

description

Fol

Transcript of Unitat_5

  • 5 Modificaci, suspensi iextinci del contracte de treball

    1. Modificacions substancials del contracte de treball2. Mobilitat funcional3. Mobilitat geogrfica4. Suspensi del contracte de treball5. Extinci del contracte de treball6. Dret processal social7. Elaboraci de quitances

    PRCTICA PROFESSIONALReestructuraci de plantilla en una empresade construcciEL MN LABORAL EN EL CINEMAThe Navigators (La colla)ACTUALITAT LABORAL

    coneixerem...

    Acomiadament ms fcil, ms curt i ms barat

  • 5 Causes de la modificaci, suspensi i extinci

    Quan els resultats de lempresa mostrin una situaci econmica negativa, com lexistncia de prdues actuals o previstes, o la disminuci persistent del seu nivell ordinari dingressos o vendes.

    Econmiques

    Quan es produeixin canvis, entre daltres, en lmbit dels mitjans o instruments de producci.

    Tcniques

    Lempresa haur dacreditar la concurrncia dalguna daquestes causes i justificar que les

    mesures contribueixen a millorar la seva situaci o a preveure una evoluci negativa.

    Quan es produeixin canvis, entre daltres, en lmbit dels sistemes i mtodes de treball del personal, o en la manera dorganitzar la producci.

    Organitzatives

    Quan es produeixin canvis, entre daltres, en la demanda dels productes o serveis que lempresa vulgui collocar en el mercat.

    De producci

  • 5 Modificacions substancials del contracte de treballLa direcci de l'empresa pot acordar modificacions substancials de les condicions de treball quan existeixin provades raons econmiques, tcniques, organitzatives o de producci. Es consideren aquestes les que estiguin relacionades amb la competitivitat, la productivitat o l'organitzaci tcnica o del treball en l'empresa. Tenen la consideraci de modificacions substancials de les condicions de treball les que afectin:

    La jornada de treball. L'horari i la distribuci del temps de treball. El rgim de treball per torns. El sistema de remuneraci i la quantia salarial. El sistema de treball i rendiment. Les funcions, quan excedeixin els lmits de la mobilitat funcional.

    Les modificacions substancials poden ser individuals i collectives.

    Si afecten como a mnim, en un termini de 90 dies al segent nombre de treballadors (tabla).

    Collectives

    Sinclouen aquelles que no sn considerades collectives.Individuals

    cas prctic inicial

    Treballadors afectats

    Treballadors en lempresa

    10 Menys de 100 10% De 100 a 300 30 Ms de 300

  • 5Procediment de modificaci substancial de les condicions de treball

    La notificaci ha de realitzar-se amb una antelaci mnima de 15 dies a la data de la seva efectivitat.

    Notificaci

    Si es tracta de modificacions collectives, la decisi de modificaci substancial ha d'anar precedida d'un perode de consultes amb els representants dels treballadors, no superior a 15 dies, que tractar sobre les causes motivadores de la decisi empresarial, la possibilitat d'evitar-ne o reduir-ne els efectes i les mesures necessries per atenuar les conseqncies negatives sobre els afectats. Es podr acordar la substituci del perode de consultes per un procediment de mediaci o arbitratge.

    Condicions

    El treballador pot acceptar la modificaci o rebutjar-la, amb alguna de les segents decisions:

    Rescindir el contracte i percebre una indemnitzaci de 20 dies de salari per any treballat; es prorrategen per mesos els perodes inferiors a l'any i amb un mxim de nou mesos, quan el treballador resulti perjudicat per les modificacions que afectin la jornada, l'horari i la distribuci del temps de treball, el rgim de treball per torns, sistema de remuneraci i la quantia salarial i les funcions que excedeixin els lmits de la mobilitat funcional.

    Impugnar les modificacions davant la jurisdicci social. La sentncia declarar la modificaci justificada o injustificada i, en aquest cas, reconeixer el dret del treballador a recuperar les seves condicions anteriors.

    Reclamar en conflicte collectiu, quan les modificacions siguin collectives, sense perjudici d'emprendre les accions individuals que corresponguin.

    Efectes

  • 5 Mobilitat funcionalLa mobilitat funcional es produeix quan l'empresari ordena al treballador la realitzaci de tasques diferents de les que fa habitualment i per a les quals havia estat contractat. Sha d'efectuar d'acord amb les titulacions acadmiques o professionals necessries per exercir la prestaci laboral i amb respecte a la dignitat del treballador.

    TIPUS DE MOBILITAT FUNCIONAL (art. 39 ET)Horitzontal Vertical

    Definici i modalitats

    Realitzaci de funcions del mateix grup professional.

    Realitzaci de funcions de diferents grup professional. Pot ser: Descendent: si sn tasques dun grup professional inferior. Ascendent: si sn tasques dun grup professional superior.

    Causes Lempresari pot decidir les

    modificacions lliurement, dintre del poder de direcci.

    Existir raons tcniques o dorganitzaci. Ser noms pel temps necessari.

    En la mobilitat descendent, ams a ms, estar justificat per necessitats urgents o imprevisibles de lactivitat productiva.

    Tenir la titulaci necessria per realitzar les funcions encomanades.

    Efectes sobre el

    treballador

    Ha dacceptar el canvi obligatoriament.

    Seguir cobrant el mateix.

    Descendent Sha dacceptar, sempre que es

    respecti la seva dignitat personal.

    Dret a seguir tenint el salari dorigen.

    Ascendent Dret a sollicitar el salari de la

    categoria superior. Es pot sollicitar lascens o de

    categoria en tasques superiors a 6 mesos durant un any o 8 mesos durant dos anys, llevat disposici en contra.

  • 5 Mobilitat geogrficaEl treballador ha de prestar els seus serveis en un centre diferent del que apareix en el seu contracte de treball, la qual cosa lobliga a residir, definitivament o temporalment, en una localitat diferent de la del seu domicili habitual.

    Han dexistir raons econmiques, tcniques, organitzatives o de producci.

    Desplaament Trasllat

    Concepte Canvi temporal a un altre centre de treball per un perode no superior a 12 mesos en 3 anys.

    Canvi a un altre centre que suposa canviar de domicili definitivament.

    Poden ser individuals o collectius.Procediment Comunicaci al treballador amb antelaci

    suficient, que no podr ser inferior a 5 dies laborables, si el desplaament s superior a 3

    mesos.

    Sha de comunicar el trasllat amb un termini de 30 dies dantelaci a la data defecte.

    Efectes El treballador pot: Acceptar el desplaament i percebre les

    despeses de viatge i dietes. T dret a un perms de 4 dies laborables en

    el seu domicili dorigen per cada 3 mesos de desplaament, sense computar els de viatge, despeses del qual aniran a crrec de lempresari.

    No acceptar i recrrer al Jutjat Social, si considera que no existeixen causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci que ho justifiquin.

    El treballador pot: Acceptar el trasllat i percebre una

    compensaci per les seves despeses i les de la seva famlia.

    Demanar l'extinci del seu contracte de treball i percebre una indemnitzaci de 20 dies de salari per any de servei; es prorratejaran per mesos els perodes inferiors a un any i amb un mxim de 12 mensualitats.

    Traslladar-se i impugnar la decisi empresarial davant la jurisdicci social.

    La sentncia declarar el trasllat justificat o injustificat; el treballador ser reincorporat al centre de treball d'origen.

  • 5 Exemples

    LIsmael treballa a Segvia com a tcnic de comer d'una empresa multinacional. El cap li ha proposat marxar a l'empresa que tenen a Londres, durant sis mesos, per explicar als tcnics anglesos les caracterstiques del mercat espanyol. LIsmael, com que s solter, pensa que li anir molt b per al seu currculum acceptar la proposta, i a ms creu que guanyar una mica ms que a Espanya. Pots explicar-li quins sn els seus drets en aquest cas?

    L'empresa li ha d'abonar totes les despeses del viatge d'anada a Londres i del de retorn a Espanya.

    Li han de pagar les dietes que estableix el conveni collectiu aplicable, durant tots els dies que duri la seva estada a Londres.

    Li han de concedir un perms de 4 dies laborables per cada 3 mesos de desplaament perqu pugui viatjar a Espanya, i li han de pagar totes les despeses del viatge.

  • 5 ExemplesEn Carlos, el treballador del cas inicial que estudiava per les tardes, davant la decisi del seu cap de canviar-li el torn de tarda, ha optat per rescindir el contracte de treball, amb dret a que li pagui 20 dies de salari per any treballat, amb un mxim de 9 mensualitats, perqu al afectar-li lhorari, s una modificaci substancial de les condicions de treball. Calcula la indemnitzaci que li correspon si cobrava un salari mensual de 800 , tenia dues pagues extres del mateix import i una antiguitat de dos anys.

    Es calcula el salari diari: [(800 12) + (800 2)] / 365 = 30,68 cobra diriament. El clcul del salari diari sha de realitzar dividint el salari anual del treballador entre 365 dies (STS 30/06/2008).

    La indemnitzaci corresponent a una modificaci substancial de les condicions de treball s de la segent quantitat: 30,68 20 dies 2 anys = 1.227,20 .

    Es comprova que no ha superat el lmit mxim de 9 mensualitats: 30,68 30 dies 9 = 8.283,60 , quantitat superior a la que t dret, aix cobrar 1.227,20 . A ms, pot sollicitar la prestaci per desocupaci.

    La Mnica treballa a una empresa de Madrid com a tcnic comptable fa sis anys. Guanya un salari mensual de 1.800 , amb les pagues extres prorratejades. El seu cap li ha comunicat que ja no la necessiten a Madrid i que ha de traslladar-se al centre de treball que lempresa t a Barcelona en dos mesos. Qu pot fer la Mnica?

    La Mnica t les segents possibilitats:

    a) Acceptar el trasllat i que lempresa aboni totes les despeses de la seva mudana i la de la seva famlia.

    b) Acceptar el trasllat i, a continuaci, presentar una demanda contra lempresa, ja que considera que no hi ha raons que ho justifiquin, ja que a Madrid van a contractar un altre comptable ms jove.

    c) Sollicitar lextinci del contracte de treball, cobrant una indemnitzaci equivalent a 20 dies de salari per any treballat, amb un mxim de 12 mensualitats, que es calcula:

    Salari diari: (1.800 12) / 365 = 59,18 /dia. El clcul del salari diari sha de realitzar dividint el salari anual del treballador entre 365 dies. Aquesta indemnitzaci corresponent a la mobilitat geogrfica, que consisteix en un trasllat que obliga a canviar de residncia, s de: 59,18 20 dies 6 anys = 7.101,60 . Es comprova que no ha superat el lmit mxim de 12 mensualitats: 59,18 30 dies 12 = 21.304,80 , quantitat superior a la que t dret, desprs cobrar 7.101,60 . A ms, pot sollicitar la prestaci per desocupaci.

  • 5 Suspensi del contracte

    Suspensions amb reserva de llocs de treball

    Suspensions sense reserva de lloc de treball

    Suspensi per causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci

    Suspensi per fora major

    Interrupci temporal de les obligacions de lempresari i del treballador, que consisteixen a

    treballar i remunerar la feina, i el contracte queda vigent. Una vegada cessada la causa de la

    suspensi, la relaci laboral es torna a reprendre, amb tots els seus efectes.

    TIPUS DE SUSPENSIONS

    Excedncies per motius familiars (art. 46 ET)

    Suspensions per la conciliaci de la vida familiar i laboral (arts. 45 i 48)

  • 5 Suspensi amb dret de reserva del lloc de treball

    Designaci o elecci per a un crrec pblic que impossibiliti assistir a la feina. Excedncia forosa

    Exercici de crrec pblic representatiu o funcions sindicals dmbit provincial o superior.Crrec pblic

    Pres preventiva del treballador, mentre no hi hagi sentncia condemnatria. Privaci de llibertat

    Situaci en qu el treballador est impedit per treballar per malaltia o accident (comuna o professional) i, durant la qual, rep assistncia sanitria o est en perode dobservaci mdica per malaltia professional.

    Incapacitat temporal

    Incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa, si lrgan de qualificaci considera que s previsible una revisi per millora que en permeti la reincorporaci a la feina.

    Incapacitat permanent

    Causes de suspensi de naturalesa collectiva. El treballador romandr en situaci dalta especial en la Seguretat Social.

    Vaga lcita o locaut

    Suspensi disciplinria de sou i feina per la comissi de faltes laborals.Mesura disciplinria

  • 5 Suspensi sense reserva del lloc de treball

    Per mutu acord de les parts.

    Per les causes establertes vlidament en el contracte de treball. En aquests casos caldr tenir en compte els pactes pel que fa al dret del treballador a la seva reincorporaci, remuneraci i reserva del lloc.

    Excedncia voluntria. La podran sollicitar els treballadors amb una antiguitat a lempresa de, com a mnim, un any. La durada no podr ser inferior a quatre mesos ni superior a cinc anys. Aquest dret noms el podr exercir una altra vegada el mateix treballador si han transcorregut quatre anys des del final de lexcedncia anterior.

    El treballador conserva noms un dret preferent al reingrs en les vacants de categoria igual o similar a la seva que hi hagus o es produssin a lempresa, i no computa a efectes dantiguitat.

  • 5 Suspensi per causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci Lempresari podr suspendre el contracte de treball per causes econmiques, tcniques,

    organitzatives o de producci.

    El procediment, conegut com a expedient de regulaci temporal docupaci (ERTO), ser aplicable sigui quin sigui el nombre de treballadors de lempresa i el nombre dafectats per la suspensi. Siniciar mitjanant la comunicaci de la decisi de lempresari a lautoritat laboral i lobertura simultnia dun perode de consultes amb els representants dels treballadors duna durada no superior a 15 dies.

    Lautoritat laboral donar trasllat de la comunicaci empresarial a lentitat gestora de les prestacions per desocupaci i sollicitar informe preceptiu de la Inspecci de Treball i Seguretat Social.

    Desprs de finalitzar el perode de consultes, lempresari notificar als treballadors i a lautoritat laboral la seva decisi sobre la suspensi.

    Lautoritat laboral comunicar la decisi empresarial definitiva a lentitat gestora de les prestacions per desocupaci; a partir daquesta data tindr efecte la suspensi dels contractes.

    Durant aquesta suspensi, els treballadors poden sollicitar la prestaci per desocupaci, si han cotitzat un mnim de 360 dies, durant els sis anys anteriors. En acabar, els treballadors es reincorporaran al seu lloc de treball.

  • 5 Suspensi per fora major

    Per fora major es pot suspendre el contracte, a iniciativa de lempresari,

    que ha diniciar un expedient de tramitaci en qu aporti els mitjans de prova

    que consideri necessaris.

    Simultniament, ho ha de comunicar als representants dels treballadors.

    Lautoritat laboral constatar lexistncia de fora major en un termini de cinc

    dies des de la sollicitud i tindr efectes des de la data del fet causant

    daquesta. T els mateixos efectes que la suspensi anterior.

  • 5 Suspensi per motius familiars (art. 46 ET) Per tenir cura de cada fill, tant natural com per adopci o en acolliment permanent o preadoptiu, es podr gaudir

    duna excedncia per un perode no superior a tres anys des de la data de naixement o, si sescau, de la resoluci judicial o administrativa.

    Per tenir cura dun familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat que, per raons dedat, accident o malaltia, no es pugui valer per si mateix i no exerceixi activitat retribuda. Ser per un perode no superior a dos anys, tret que el conveni collectiu aplicable estableixi una durada superior.

    No es remunera el treballador, per computa a efectes dantiguitat i pot assistir a cursos de formaci professional.

    Noms es reserva el lloc de treball durant el primer any, excepte en el cas de famlia nombrosa, en qu saugmenta a 15 mesos o a 18 mesos, si s famlia nombrosa de categoria especial.

  • 5 Suspensi per la conciliaci de la vida familiar i laboral Per maternitat, la mare gaudir de setze setmanes ininterrompudes de suspensi, que sampliaran en dues

    setmanes per part mltiple a partir del segon fill. Les sis setmanes immediatament posteriors al part sn obligatries per a la mare. Les deu setmanes restants es poden gaudir, a opci de la mare, abans o desprs del part. En aquest ltim cas, el pare podr gaudir de la totalitat o part de les deu setmanes, sempre que la mare li cedeixi el seu dret voluntriament i la seva reincorporaci no comporti un risc per a la seva salut.

    El perms per adopci o acolliment de menors de sis anys o de menors dedat ms grans de sis anys, quan es tracti de discapacitats o tinguin especials dificultats dinserci social i familiar per les seves circumstncies personals o per provenir de lestranger, ser de setze setmanes ininterrompudes, comptades a elecci del treballador, ja sigui a partir de la resoluci judicial dadopci o de la decisi administrativa o judicial dacolliment. Aquest perms samplia en dues setmanes ms per cada fill adoptat o acollit a partir del segon o quan el nen sigui discapacitat. Es podr gaudir a temps complet o a temps parcial, amb lacord previ entre lempresa i el treballador afectat.

    Perms per risc durant lembars i per risc durant la lactncia natural dun menor de nou mesos, quan les condicions de treball perjudiquin la mare o el fetus o el lactant. Finalitza en comenar la maternitat biolgica o quan el lactant faci nou mesos, respectivament, o, en els dos casos, quan desaparegui la impossibilitat de la treballadora de reincorporar-se al seu lloc anterior o a un altre de compatible amb el seu estat.

    Perms de paternitat durant tretze dies naturals, que s'acumulen als dos dies de perms per naixement de fill. Samplia a dos dies ms per cada fill, en cas de part mltiple a partir del segon. Es podr gaudir a jornada completa o parcial dun mnim del 50%, amb lacord previ entre lempresari i el treballador.

    Suspensi amb una durada inicial que no excedeixi de sis mesos, tret que el jutge en pro rrogui la durada per perodes de tres mesos, amb un mxim de divuit mesos, per decisi de la treballadora que es vegi obligada a abandonar el seu lloc de treball per ser vctima de violncia de gnere.

  • 5 Exemples La Roco ha mort durant el part. El nen ha sobreviscut. En Robert, el pare del nen, t dret a alguna

    suspensi? I si el mort hagus estat el nen i la supervivent la mare?

    En morir la Roco en el part, en Robert podr fer s de la totalitat del perode de suspensi per maternitat. Si hagus mort el nen, el perode de suspensi no es veuria redut, tret que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, la mare sollicits reincorporar-se al seu lloc de treball.

    La Sandra i en Pere han acollit permanentment un beb a Espanya. Uns amics seus sn a Rssia per recollir un nen de 7 anys que han adoptat. Quins drets poden gaudir en tots dos casos?

    En cas dadopci o acolliment (permanent o provisional, sempre que la durada no sigui inferior a un any) tenen dret a gaudir de 16 setmanes de suspensi. En ladopci internacional, la suspensi es podr iniciar fins a quatre setmanes abans de la resoluci de ladopci.

    Com es pot gaudir del perms de lactncia? Es pot acumular aquest perms?

    La llei per a la igualtat ha modificat la reducci de jornada per lactncia, ampliant les possibilitats de gaudir daquest dret. La situaci actual es concreta en els segents punts: una hora dabsncia del treball al llarg de la jornada, que pot dividir-se en dos fraccions que no tenen que ser necessriament iguals. Labsncia pot substituir-se per una reducci de la jornada de mitja hora. En cas doptar-se per la reducci, aquesta ha de efectuar-se sobre la seva jornada, s a dir, sobre la que efectivament realitza la treballadora, no sobre la ordinria o normal de treball en lempresa. Aix, les treballadores amb jornada inferior a la normal no es veuran privades daquest dret, que a ms han de gaudir-lo ntegre, sense reducci proporcional. La segona mesura consisteix en la possibilitat dacumular tot el temps de lactncia en jornades completes, si aix ho disposa el conveni collectiu, en el seu defecte, lacord entre lempresa i el treballador. Aquesta opci ha estat afegida per la llei digualtat, encara que ja era atorgada per algunes empreses com a benefici social i havia estat reconeguda en alguns casos pels tribunals.

  • 5 Causes dextinci del contracte de treball

    Mutu acord. Compliment del temps pactat o per finalitzaci de lobra o el servei. Causes vlidament consignades en el contracte de treball.

    Per voluntat de lempresari i del treballador

    Modificacions substancials de les condicions de treball. Mobilitat funcional o geogrfica. Dimissi. Incompliment de les obligacions per part de lempresari. Aband del lloc de treball de la dona vctima de violncia de gnere.

    Per voluntat del treballador

    Acomiadament disciplinari. Acomiadament per causes objectives. Acomiadament collectiu.

    Per voluntat de lempresari

    Mort, incapacitat o jubilaci de lempresari o del treballador. Extinci de la personalitat jurdica de lempresa. Fora major.

    Altres causes

  • 5 Extinci del contracte per voluntat de lempresari i del treballador

  • 5 Extinci del contracte per voluntat del treballador

  • 5 Altres causes dextinci

  • 5 Extinci del contracte: acomiadament disciplinariExtinci del contracte de treball per decisi de l'empresari basada en incompliments del treballador, greus i culpables.

    La indisciplina o desobedincia relatives a les ordres de treball. Les faltes repetides i injustificades d'assistncia o puntualitat a la feina. Les ofenses verbals o fsiques a l'empresari, als companys o als seus familiars. La transgressi de la bona fe contractual i l'abs de confiana en l'acompliment del treball. La disminuci continuada i voluntria del rendiment del treball. L'embriaguesa habitual o toxicomania, quan repercuteixen negativament en l'activitat laboral. L'assetjament per motius de raa, religi, conviccions, discapacitat, edat o orientaci sexual i l'assetjament sexual o per

    ra de sexe a l'empresari o a les persones que treballin a l'empresa..

    Causes

    L'empresari ha de comunicar al treballador l'acomiadament per escrit i hi ha dindicar detalladament els fets que motiven l'acomiadament, les dates en qu es van produir i el dia a partir del qual tindr efecte.

    Si el treballador s representant legal dels treballadors o delegat sindical, abans de la carta d'acomiadament s'obrir un expedient contradictori en el qual seran escoltats els interessats i els altres membres de la representaci a la qual pertany.

    No es pot acomiadar el treballador en els segents casos, llevat que la decisi no guardi relaci amb les causes assenyalades i sempre que es justifiqui: Durant la suspensi del contracte per maternitat, risc durant l'embars o la lactncia natural, malalties causades per

    l'embars, part o la lactncia natural, adopci o acolliment o paternitat. A les treballadores embarassades, des de la data d'inici de l'embars fins a la baixa per maternitat i els treballadors

    que hagin sollicitat o estiguin gaudint d'un dels permisos retributs o de l'excedncia per motius familiars. A les treballadores vctimes de violncia de gnere. Desprs reintegrar-se a la feina quan hagin finalitzat els perodes de suspensi del contracte per maternitat, adopci

    o acolliment o paternitat, sempre que no hagin transcorregut ms de 9 mesos des de la data de naixement, adopci o acolliment.

    Forma

  • 5 Extinci del contracte: acomiadament disciplinari

    L'acomiadament es considerar procedent quan quedi acreditat l'incompliment allegat per l'empresari en el seu escrit de comunicaci. El treballador no t dret a indemnitzaci i es trobar en situaci legal de desocupaci.

    En acomiadaments improcedents, no queden acreditats els motius allegats per l'empresari o no s'han complert els requisits de forma. L'empresari podr optar, en el termini de cinc dies des de la notificaci de la sentncia, entre:

    Indemnitzaci de 33 dies de salari per any treballat; es prorratejaran per mesos els perodes inferiors a un any, fins a un mxim de 24 mensualitats.

    Readmetre el treballador i abonar-li els salaris de tramitaci, que sn els deixats de percebre des que s'acomiada el treballador fins que es notifica la sentncia d'acomiadament.

    En acomiadaments nuls, l'empresari ha de readmetre el treballador i ha dabonar-li els salaris de tramitaci.

    Efectes de lacomiadament disciplinari

  • 5 ExemplesLa Carme, contractada des del 16 de maig de 1987, ha rebut una carta de l'empresa en qu li comuniquen el seu acomiadament amb efectes des del dia 22 d'octubre de 2012, allegant els seus retards constants a l'hora d'entrar. S'ha intentat l'acte de conciliaci el dia 5 de novembre, per no hi ha hagut acord. Desprs de presentar la demanda, el jutge, el dia 15 de desembre, dicta sentncia, i considera que l'acomiadament s improcedent. Calcula la indemnitzaci que li correspon si cobrava un salari mensual de 1.250 i tenia dues pagues extres de 1.500 .

    Es calcula el salari diari a efectes d'indemnitzaci: [(1.250 12) + (1.500 2)] / 365 = 49,32 cobra diriament. Com que es tracta d'un treballador amb contracte indefinit anterior al 12/02/2012, la indemnitzaci corresponent a un acomiadament improcedent es calcula de la manera segent (segons DT 5a Llei 3/2012):A. En primer lloc, es calcula la indemnitzaci que li correspon des del 16 de maig de 1987 fins al dia 12 de febrer de 2012:Per a aix, primer calculem els dies que han transcorregut des del 16 de maig de 1987 fins al 12 de febrer de 2012. En total, han transcorregut 24 anys i 10 mesos (es prorrategen per mesos els perodes inferiors a l'any). Per tant tindr dret a: 45 dies x [24 + (10 / 12)] anys treballats= 1.080 + 37,5 dies = 1.117,5 dies dindemnitzaci. Ara multipliquem el salari diari pel nombre de dies, i en total li correspondr una indemnitzaci de: 49,32 1.117,5 dies = 55.115,10 .

    B. Segon, calculem la indemnitzaci que li correspondria des del dia 13 de febrer de 2012 fins al 22 d'octubre de 2012:Prorratejant per mesos els perodes inferiors a l'any, des de febrer fins a octubre han transcorregut 9 mesos. Total dies d'indemnitzaci: 33 dies x (9 / 12) anys treballats = 24,75 dies Ara multipliquem el salari diari pel nombre de dies d'indemnitzaci, i en total li correspondr una indemnitzaci de: 49,32 24,75 dies = 1.220,67

    Per calcular la quantia de la indemnitzaci total que li correspondria pels dos perodes caldria sumar les dues Quantitats: A + B = 55.115,10 + 1.220,67 = 56.335,77 La nova normativa estableix que la indemnitzaci mxima s de 720 dies (49,32 720 dies = 35.510,4 ), tret que la indemnitzaci que correspongui pel perode anterior al 12 de febrer sigui ms gran, en aquest cas cobrar aquesta quantitat sense que superi el mxim de 42 mensualitats (1.260 dies). Per tant cobrar 55.115,10 que s la quantitat corresponent als 1.117,5 dies transcorreguts fins al 12 de febrer de 2012, quantitat que s ms gran que la indemnitzaci mxima de 720 dies (720 x 49,32 = 35.510,40 ), sense superar les 42 mensualitats (1.260 x 49,32 = 62.143,20 ).

  • 5 Extinci del contracte: acomiadament per causes objectivesExtinci del contracte basada en:

    Ineptitud del treballador, coneguda desprs del perode de prova. Falta d'adaptaci del treballador a les modificacions tcniques del lloc de treball, quan aquests canvis siguin raonables,

    l'empresari hagi ofert al treballador un curs adreat a facilitar l'adaptaci a les modificacions realitzades i hagin transcorregut dos mesos, com a mnim, des que es va introduir la modificaci o des que va finalitzar la formaci.

    Amortitzaci de llocs de treball, quan existeixin causes econmiques, organitzatives, tcniques o de producci, en un nombre inferior a l'acomiadament collectiu.

    Faltes dassistncia a la feina, fins i tot justificades per intermitents, que arribin al 20% de les jornades hbils en dos mesos consecutius sempre que el total de faltes dassistncia en els dotze mesos anteriors arribi al 5% de les jornades hbils, o el 25% en quatre mesos discontinus dins dun perode de dotze mesos.

    Insuficincia de consignaci pressupostria per a l'execuci de plans i programes pblics.

    Causes

    S'ha de notificar per escrit i shi ha dexpressar la causa de l'acomiadament, amb un termini de preavs de 15 dies. A ms, en aquest mateix moment, s'ha de posar a disposici del treballador una indemnitzaci equivalent a 20 dies de

    salari per any treballat; es prorratejaran per mesos els perodes inferiors a l'any, amb un mxim de 12 mensualitats. S'ha de concedir una llicncia de 6 hores setmanals durant el perode de preavs, amb l'objecte que pugui cercar una

    altra feina.

    Forma

    La decisi extintiva ser procedent sempre que s'acrediti la concurrncia de la causa en qu es va fonamentar i es compleixin els requisits formals.

    Efectes

  • 5 Extinci del contracte: acomiadament collectiuL'empresari pot extingir els contractes d'una part important de la plantilla de treballadors, basant-se en l'existncia de causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci que ho justifiquin. L'extinci ha d'afectar en un termini de 90 dies, almenys:

    10 treballadors en empreses que ocupin menys de 100 treballadors. El 10% de la plantilla en les empreses d'entre 100 i 300 treballadors. 30 treballadors en empreses que tinguin ms de 300 treballadors. La totalitat de la plantilla de l'empresa, sempre que el nombre de treballadors afectats sigui superior a cinc.

    Causes

    Forma: expedient de regulaci docupaci

    La decisi extintiva ser ajustada a dret quan l'empresari hagi acreditat la concurrncia de la causa allegada i hagi respectat el procediment establert legalment. Els treballadors acomiadats tindran dret a una indemnitzaci de 20 dies de salari per any treballat i es prorratejaran per mesos els perodes de temps inferiors a un any, amb un mxim de 12 mensualitats. Els representants legals dels treballadors tindran prioritat de permanncia.

    Efectes

    L'empresari ha de comunicar l'obertura del perode de consultes als representants dels treballadors per escrit i ha denviar una cpia a l'autoritat laboral. En l'escrit s'han despecificar les causes dels acomiadaments, el nombre i la classificaci professional dels treballadors afectats, el perode previst per als acomiadaments i els criteris que shan tingut en compte per designar els treballadors afectats.

    L'autoritat laboral ho ha de comunicar a l'entitat gestora de les prestacions i ha de sollicitar un informe preceptiu de la Inspecci de Treball.

    La consulta amb els representants legals ha de tenir una durada no superior a 30 dies naturals o 15 en el cas d'empreses amb menys de 50 treballadors. Haur de tractar sobre les possibilitats d'evitar o reduir els acomiadaments collectius i d'atenuar-ne les conseqncies.

    FINALITZAT EL PERODE DE CONSULTES

    SI HI HA ACORD: L'empresari ha de comunicar a l'autoritat laboral una cpia de l'acord.SI NO HI HA ACORD: L'empresari ha de comunicar als representants dels treballadors i a l'autoritat laboral la decisi final de l'acomiadament collectiu i les seves condicions.

    cas prctic inicial

  • 5 Dret processal social

  • 5 Accions legals contra les decisions de lempresari

  • 5 Procediment dactuaci en cas de desacord del treballador amb les decisions de lempresari

    1. Presentar una sollicitud de mediaci, acte de conciliaci prvia o reclamaci

    prvia

    2. Acudir a l'acte de mediaci o conciliaci

    4. Conciliaci judicial

    5. Celebraci del judici oral

    6. Sentncia

    3. Presentar la demanda davant el Jutjat social competent

  • 5 Tipus dacomiadaments segons la sentncia del jutge

    L'acomiadament ser improcedent quan no quedin acreditades les causes en les quals es va fonamentar.Efectes: es condemnar l'empresari : A readmetre el treballador en les mateixes condicions que regien abans de produir-se l'acomiadament, i li abonar els salaris de tramitaci. A abonar-li una indemnitzaci de 33 dies de salari per any treballat, amb un mxim de 24 mensualitats.

    IMPROCEDENT

    Ser qualificat com a procedent quan quedin provades les causes allegades per l'empresari en l'escrit de comunicaci o la certesa de les causes objectives. Efectes: s'extingeix la relaci laboral sense dret a indemnitzaci, ni a salaris de tramitaci, tret que l'acomiadament sigui per causes objectives. En aquest cas el treballador fa seva la indemnitzaci que l'empresari havia posat a la seva disposici quan el va preavisar de l'acomiadament.

    PROCEDENT

    L'acomiadament ser nul en els supsits segents:a) Quan tingui com a mbil alguna causa de discriminaci o es produeixi amb violaci de drets fonamentals i llibertats pbliques del treballador.b) Durant el perode de suspensi del contracte de treball per maternitat, risc durant l'embars, risc durant la lactncia natural, malalties causades per embars, part o lactncia natural, per paternitat, adopci o acolliment, des que se sollicita i fins a nou mesos desprs de la data de naixement, adopci o acolliment.c) El de les treballadores embarassades des de l'inici de l'embars fins al perode de suspensi per maternitat.d) El de les treballadores vctimes de violncia de gnere per l'exercici dels drets de reducci o reordenaci del seu temps de treball, de mobilitat geogrfica, o de suspensi de la relaci laboral que reconeix la llei.Efectes: es condemnar l'empresari a readmetre el treballador en el seu lloc de treball anterior i a abonar-li l'import dels salaris de tramitaci.

    NUL

  • 5 Elaboraci de quitancesLa quitana s un document que l'empresari ha de lliurar al treballador en ocasi de l'extinci del contracte de treball, per deixar constncia que finalitza la relaci laboral i que li ha abonat totes les quantitats pendents.

    En el moment de procedir a la signatura de la quitana, el treballador podr sollicitarla presncia d'un representant legal dels treballadors, i es far constar en aquesta si es fa servir aquesta possibilitat o no.

    T una doble naturalesa:

    Quitana-liquidaci d'havers:

    Recull totes les quantitats que es deuen al treballador per tots els conceptes,

    com ara salaris pendents de percebre, part proporcional de pagues

    extraordinries, vacances no gaudides i indemnitzacions.

    Quitana-extinci:

    Las parts manifesten de forma clara i inequvoca, lextinci de la seva relaci

    laboral.

  • 5xxxx, 12 de mar de 201x

    El/La treballador/a Sr. Mario Prez Rodrguez, amb DNI/NIF xxxxxx dna per acabada la seva relaci laboral amb lempresa a TALLERS SORE, SL, domiciliada al C/ xxxxxxx amb NIF xxxx i per extingit el contracte de treball que amb aquesta lunia, i percep les quantitats segents, pels conceptes que sindiquen:

    Salari pendent del mes en curs ........................................................................................ 387,10 Vacances no gaudides ..................................................................................................... 194,67 Part proporcional de paga de juny .................................................................................... 628,77 Part proporcional de paga desembre ............................................................................... 175,07 Indemnitzaci.................................................................................................................... 630,17 TOTAL BRUT.................................................................................................................... 2.015,78

    Amb la percepci daquesta quantia, disminuda en les deduccions legals que per aquesta corresponguin, em considero totalment saldat i liquidat per tota classe de conceptes amb lempresa esmentada, i em comprometo a no reclamar per cap concepte que pogus derivar de la relaci laboral esmentada, que dono expressament per conclosa.

    El que signo i ratifico en prova de conformitat en la data i el lloc consignats ms avall.

    Signat. El treballador Signat. El representant legal Signat. El director de lempresa

    Model de quitana

    Pgina 1Pgina 2Pgina 3Pgina 4Pgina 5Pgina 6Pgina 7Pgina 8Pgina 9Pgina 10Pgina 11Pgina 12Pgina 13Pgina 14Pgina 15Pgina 16Pgina 17Pgina 18Pgina 19Pgina 20Pgina 21Pgina 22Pgina 23Pgina 24Pgina 25Pgina 26Pgina 27Pgina 28Pgina 29Pgina 30Pgina 31