UNITAT DIDÀCTICA 8: FEINA PER COMPTE PROPIpllagost/cfgm/apunts/ut8.pdf · consum i en la renda de...

IES Ramon de la Torre – Curs 03/04 – Pere Llagostera i Parra

UNITAT DIDÀCTICA 8: FEINA PER COMPTE PROPI

8.1.- Nous jaciments d’ocupació

Anàlisis de les necessitats locals encara insatisfetes

Nous Jaciments d’ocupació

• La Comissió Europea ha establert 17 àmbits d'oferta que poden cobrir aquestes noves necessitats encara insatisfetes.

• Enfocament inductiu sociològic. Anar a l’encontre de les necessitats insatisfetes.

• Prescriptors: els qui s'encarreguen de revelar necessitats latents i transformar en demanda explícita.

Sempre que existeixi una demanda latent, la creació d'aquests serveis incideix en el consum i en la renda de les llars. Una política voluntarista de creació d'ocupació en sectors protegits pot donar lloc a una creació neta d'ocupació en el conjunt de l'economia.

8.1.1.- Introducció

Obstacles a superar

Autoritats públiques

• Han d'organitzar i estimular l'associació intersectorial i l'associació pública provada.

• Garantir enllaços entre diferents nivells territorials. • Suport a mitjà-llarg termini a projectes globals. • Simplificació, estabilitat i transparència de normatives i

reglaments.

Financers

• Solvència de les famílies. • Cost mà d'obra, baixa rendibilitat de serveis. • Mala relació qualitat-preu. Cost inversió inicial, dificultat accés

capital inicial.

Formació i qualificació professional

• Adaptació tardana de les qualificacions i de condicions de treball. • Contingut inadequat ensenyaments inicials.

Exigència de requalificació dels oficis existents.

Pàgina núm. -101-

SGTI

UD 11 – Feina per compte propi


Jurídiques i reglamentàries

• Adaptacions de sectors: pluriactivitat. • Falta de reglament respecte a les noves tecnologies de

comunicació. • Falta d'estatut jurídic, marc contractual d'organització, sector

públic i privat. • Complexa normativa administrativa en sectors de

desenvolupament recent. • La intervenció de grups de pressió dificulta l'adopció de normes

amb efecte dinamitzador. • Concessió d'autorització a empreses sovint antiquades i

penalització per als nouvinguts.

Noves conques d’ocupació

Serveis de la vida diària

• Serveis a domicili. • Atenció a la infància. • Noves tecnologies d'informació i comunicació • Ajuda

Serveis per a la millora de la qualitat de vida

• Millora d'habitatge • Seguretat • Transports col·lectius locals • Aprofitament dels espais públics urbans • Comerços de proximitat

Noves conques d’ocupació

• Turisme • Sector audiovisual • Patrimoni cultural • Desenvolupament cultural local

Medi ambient

• Tractament dels residus • Gestió de l'aigua • Protecció i manteniment de les zones naturals • Regulació i control de la contaminació i instal·lacions

corresponents

Pàgina núm. -102-


8.1.2.- Desenvolupament

Serveis a domicili

Factors

Envelliment de la població

• Nova gestió del temps. La feina de les dones. • Limitacions dels fons públics per a persones a càrrec.

Principals obstacles

• Escassa rendibilitat. • Llocs de treball sovint precaris i poc valorats. • Falta de referències quant als preus. • Aïllament de les zones rurals. • Qualitat i continuïtat del servei no garantits. • Barreres psicològiques: la compra de serveis es percep com luxe,

intromissió en la vida privada, es requereix confiança a la persona que ve a casa, etc.

• Oferta poc estructurada amb feines precàries freqüents, falta de motivació dels empleats, etc.

Atenció a la infància

Factors

• La feina de les dones. • Urbanització. • Aproximació modes de vida rural/urbà. • Socialització creixent dels nens. • Allunyament habitatge-lloc de treball.


• Falta de promotors de projectes. • Empleats sovint precaris. • Falta de referències quant als preus. • Qualitat i continuïtat de serveis no garantits. • Escassa rendibilitat.

Elevat contingut de feina, escasses possibilitats d'augment de productivitat i una exigència de direcció professional de qualitat.

Noves tecnologies d'informació i comunicació

Factors

Pàgina núm. -103-


• Millor aprofitament del temps. • Envelliment de la població. • Interès per les zones aïllades. • Instrument de reducció dels riscos ecològics, econòmics, etc. • Adaptabilitat a les demandes individuals (formació, vigilància de

la salut).


• Insuficiència d'infrastructures. • Dificultats d'accés al capital. • Escassa cooperació entre el sector publico i privat. Obstacle

d'organització i intervenció de les autoritats publiques. • Falta de professionalisme local. • Obstacles jurídics, protecció de dades personals, propietat

intel·lectual, etc. • Obstacles de tipus cultural i sociològic, temor de professionals a

qüestionar les competències i les funcions, o de ser avaluades, els usuaris reacis a pagar per informació d'interès general, actituds ambivalents, aïllament de treballadors o dificultats d'organitzar-se.

Ajuda als joves amb dificultats d'inserció

Factors

• Fracàs escolar. • Millora del nivell educatiu. • Desocupació de persones sense qualificar. • Immigració.


• Falta de referència quant als preus. • Falta d'enllaç entre educació - formació i inserció social. • Durada massa curta dels finançaments. • Les primeres etapes escapen a la lògica mercantil. • Falta d'estatut jurídic adaptat. • Falta de promotors de projectes. • Experimentacions difícils. • La problemàtica ha de plantejar-se en termes de sectors i no

d'accions puntuals. • Requisit previ: informació. Dèficit d'informació: escassetat de

pressupost per a informació, volatilitat, mitjans socials als quals es dirigeixen.

Pàgina núm. -104-


8.1.3.- Millora de la qualitat de vida

Millora de l'habitatge

Factors

• Habitatges obsolets. • Canvi de l'estructura familiar (petits habitatges). • Desocupació (problemes de renda).


• Qualificació desvalorada. • Règims financers sovint favorables a les novetats. • Caràcter excessivament unidimensional de l'oferta. • Absència d'enfocament integrat (habitatge-finançament). • Cost de la mà d'obra. • Inexistència d'una branca completa d'inserció. • Falta de motivació de treballadors, falta de possibilitats de

promoció real. • Competència PIME-Noves fórmules (tallers - escola, agrupació,

empreses d'inserció). Mà d'obra intensiva no qualificada, cost no salarial elevat. Contractació de personal per grans constructores diversificada per branques professionals.

• Règims jurídics extremadament limitadors. • Informació insuficient sobre possibilitats de finançament. • Incapacitat de determinades categories de població per expressar

les seves necessitats (informació, assessorament).

Crear projectes integrats, constituir cooperacions multiprofessionals i multisectorials.

Seguretat

Factors

• Delinqüència. • Limitacions dels fons públics. • Envelliment de la població.


• Cooperació insuficient sector públic-privat. • Qualitat i continuïtat del servei no garantits. • Cost de la mà d'obra. • Inexistència d'una branca professional d'inserció. • Obstacles jurídics: normativa rígida, no garanties jurídiques en

l’ús de noves tecnologies per a la protecció de la vida privada.

Pàgina núm. -105-


• Obstacles d'ordre professional: no té bona imatge de marca. Personal poc o gens format.

• Obstacles d'ordre financer: requereix una cooperació flexible a mig termini entre empreses privades i autoritat pública local.

• Falta d'informació sobre experiències realitzades a Europa.

Transports col·lectius locals.

Factors

Evolució dels motius de desplaçament.

• Innovacions tecnològiques adaptades. • Envelliment de la població. • Urbanització.


• Cooperació insuficient sector públic-privat. • Poques innovacions. Infrautilització d’avenços tecnològics. • Cost de la inversió. • Freqüència i qualitat de les prestacions insuficients. • Força dels grups de pressió en contra. • Necessitat de revisar la formació. • Inadequació de les restriccions de servei públic. • Enfocament sectorial massa rígid:

Aprofitament dels espais públics urbans

Factors

• Urbanització en dècades 1960-70. • Limitacions dels fons públics. • Equipaments col·lectius obsolets(segle XIX). • Interès pel patrimoni cultural. • Reconversió dels centres industrials.


• El cost de la inversió implica un fre. Fons complementaris d'altres administracions.

• Insuficient cooperació entre sector públic-privat. • Falta d'instruments jurídics flexibles. Concessió de serveis

públics. • Escassos instruments d'ajuda a la presa de decisions. No hi ha

possibilitats de comparació i avaluació. • Inèrcies psicològiques. Imitació i competència entre ciutats.

Tendència a anar a la perifèria, problemes de transport i medi ambient. Tendència a inversions materials visibles fàcilment avaluables.

Pàgina núm. -106-


Comerç de proximitat

Factors

• Envelliment de la població, persones d'elevada edat més al camp. • Canvis estructurals a les quals no s'adapten les infrastructures

tradicionals: tancament de serveis de salut i educació per falta de població.

• Urbanització a les dècades 1960-1970 i barris allunyats del centre. • Aproximació dels modes de vida rural-urbà, demanda similar. • Estabilització fluxos de població ciutat-camp. • Allunyament entre lloc de treball i domicili. • Participació creixent de la dona en la vida activa. • Oportunitats ofertes per les noves tecnologies.

Els comerços de proximitat es caracteritzen per: superfície de venda limitada, assortiment de mercaderies reduït, localització pròxima.


• Escassa rendibilitat. • Règims jurídics i tipificacions massa rígids. • La rigidesa de règims fiscals i socials dificulten la pluriactivitat. • Accés al capital. • Falta d'innovació, fórmules comercials i poc recolzament logístic

exterior. Relació qualitat-preu poc satisfactòria. • Dimensions, allunyament de circuits de distribució, equipament

antiquat, manca de qualificació gerencial. • Poca motivació individual dels candidats per instal·lar-se en zones

difícils. • Falta d'informació sobre possibilitats.

8.1.4.- Serveis de la vida diària

Turisme

Factors

• Individualisme. • Reducció del temps de treball. • Noves destinacions. • Millora del nivell educatiu.


• Llocs de treball sovint precaris, estacionals, manca de formació professional de nous oficis de turisme.

Pàgina núm. -107-


• Caràcter estacional de l'activitat, comportament comercial tradicional (els gestors prefereixen ocupació màxima en període curt i després tancar; els especialistes en l'oferta s'estimen més ampliar l'estació turística).

• Falta de professionalisme. • Tipificacions jurídiques massa rígides que frenen la pluriactivitat. • Falta de control de qualitat. • Les PIME massa segmentades per oficis. • Escassa cooperació pùblica-privada, en matèria financera,

disseny, organització i comercialització.

Sector audiovisual

Factors

• Innovació tecnològica. • Disminució del temps de treball. • Millora del nivell educatiu.


• Accés al capital. • Insuficiència de les infrastructures. • Necessitat d'educar el consumidor. • Llocs de treball sovint de curta durada. • Competències professionals noves. • Estructura de l'oferta massa fragmentada en mercats nacionals,

dimensions insuficients de les empreses.

Patrimoni cultural

Factors

• Temps lliure. • Envelliment de la població. • Tècniques pedagògiques (nens). • Innovacions tecnològiques adaptades. • Actitud de consum més receptiva cap el patrimoni cultural i

artístic. • Oportunitats de les noves tecnologies.


• Noves activitats professionals que exigeixen requalificació, reconeixement de noves competències.

• Comportament elitista dels professionals del patrimoni. • Caràcter molt tancat del sector: gran exigència de qualitat. Falta

d'avaluació regular. • Falta de control de qualitat i de codi deontològic a les PIME. • Règims jurídics inadaptats.

Pàgina núm. -108-


• Cost de les inversions. • Gratuïtat de la cultura, excessiva dependència de finançament

públic. • Cost alt d'inversions amb una creació d'ocupació limitada. • Caràcter embrionari d'associacions: mecenatge, falta

d'associacions múltiples (PIME, habitants, poders públics, circuits de comercialització i distribució).

Desenvolupament cultural local

Factors

• Reconversió industrial • Desocupació. • Millora del nivell educatiu. • Temps lliure.


• Escassa cooperació sector públic-privat. • Motivació diferent a la dels beneficis, baixa rendibilitat. • Falta d'informació i de formació econòmica sobre les perspectives

de feina i de carrera. • Instruments jurídics difícils de manejar. • Psicològics: la cultura es percep com a supèrflua. Els joves a falta

d'aprenentatge, no expressen cap demanda. • La transformació de necessitats artístiques i culturals requereix

formació i temps.

8.1.5.- Medi ambient

Tractament dels residus

Factors

• Sensibilitzar contra el malbaratament. • Evolució dels modes de consum (consumisme). • Educació. • Escassetat dels recursos naturals, creixent sensibilització cap a

l'ús més racional. • Atenció creixent de la societat cap a qüestions ecològiques,

coneixement més complet dels desafiaments ecològics i major civisme en matèria de residus.

• Mobilització individual, selecció de residus domèstics. • Decisions d'empreses, càlcul financer positiu, imatge de marca del

medi ambient.


Pàgina núm. -109-


• Cost de la mà d'obra. • Baixa qualitat dels llocs de treball, poc qualificat, mala qualitat,

dificultat de reinserció. • Sortides limitades per als productes reciclats. Dificultats d'un

mercat econòmicament viable per a alguns materials recuperats. (Transport, llargues distàncies, etc.) Problema d'avaluar correctament les dimensions del mercat, sobreestimar o subestimar l'interès de la població.

• Escassa informació dels promotors de projectes de les possibilitats de creació d'empreses, associacions i les condicions tècniques d'explotació i comercialització.

Gestió de l'aigua

Factors

• Augment del consum de l'aigua: millors condicions d'higiene i de vida.

• Els recursos de l'aigua han deixat de gestionar-se. Explotació intensiva de les reserves hidrològiques.

• Necessitat de grans reformes. Exigeix enfocament integrat de la gestió de l'aigua. Infrastructures i règims inadequats.

• Sensibilitzar contra el malbaratament. • Limitació dels fons públics. • Escassetat dels recursos naturals.


• Fortes restriccions de servei públic. • Cost de les inversions. • Dificultat de sensibilitzar la població i els empresaris sobre els

desafiaments i les possibilitats. • Dificultat d'establir sistemes financers satisfactoris. Absència de

política de tarifes adequada. Subestimació de la importància econòmica del recurs hidràulic.

• Restriccions del servei públic. Invisibilitat, ningú no pot mesurar els recursos d'aigua i expectatives. Apatia col·lectiva.

• Acord jurídic molt antic. Mercats tancats.

Protecció i manteniment de les zones naturals

Factors

• Èxode rural, buit i degradació del medi rural, entrada de turistes i pèrdua de tècniques tradicionals de manteniment.

• Envelliment de la població. • Activitats de lleure (moda del rural i de la naturalesa). Demanda

de llocs de lleure. • Contaminació.

Pàgina núm. -110-


• Imatge més positiva de la naturalesa que el medi ambient. Protecció de zones (parcs naturals, reserves, repoblació, etc.)


• Cost de les inversions. • Cooperació insuficient entre sector públic i privat. • Manera de pensar contrària al pagament per ús. • Escassa rendibilitat. • Instruments jurídics inexistents en alguns casos.

Regulació i control de la contaminació i instal·lacions corresponents.

Factors

• Contaminació. • Innovacions tecnològiques adaptades. • Escassetat dels recursos naturals.


• Sobrecostos per als consumidors. • Noves activitats professionals. • Enfocament dels poders públics rígid en ocasions. • Inèrcia psicològica no es percep el benefici que poden obtenir

d'una inversió addicional. Els clients no estan disposats a pagar més només per raons mediambientals.

• Preu de compra dissuasiu. Exigències de les empreses de rendibilitat.

• Període d'amortització de les inversions. Introducció lenta de nova tecnologia si s'ha de reformar per complet el sistema de producció.

• Les noves activitats professionals requereixen competències recents i elevades.

• Normativa rígida de poders públics que desfavoreix el canvi. Dirigida més aviat a grans indústries i sense tenir en compte les petites i mitjanes empreses.

8.2.- Feina per compte propi

Aquest capítol consta dels següents aparts

.- Feina per compte propi

.- Com crear una empresa i no morir en l'intent

Pàgina núm. -111-


8.2.1.- Feina per compte propi

PAS ÍNDEX - ITINERARI 1 IDEA DE NEGOCI-PLA DE VIABILITAT

FORMA JURÍDICA

EMPRESARIS INDIVIDUALS

SOCIETATS CIVILS I COMUNITATS DE

BÉNS

DOCUMENT DE CONSTITUCIÓ

SOL·LICITUD DEL

NIF (HISENDA ESTATAL)

2

IMPOST SOBRE TRANSMISSIONS PATRIMONIALS

(HISENDA)

LLICÈNCIA D'OBRES

LLICÈNCIA

D'OCUPACIÓ

3

TRÀMITS EN AJUNTAMENTS

PERMÍS D'OBERTURA

4

ALTA EN IMPOST D'ACTIVITATS ECONÒMIQUES

TRÀMITS EN HISENDA

Pàgina núm. -112-


5

ALTA EN RÈGIM D'IVA QUE CORRESPONGUI

6

ALTA EN RÈGIM D'IRPF QUE

CORRESPONGUI

7 TRÀMITS EN LA

SEGURETAT SOCIAL

ALTA EN RÈGIM ESPECIAL DE

TREBALLADORS AUTÒNOMS

8 AJUTS OFICIALS

8.2.2.- Com crear una empresa i no morir en l'intent

No tenir cap; no dependre d'una nòmina ni treballar per a altres; sentir la satisfacció que produeix haver posat en marxa un negoci propi, donar feina a altres persones. Ser empresari, sens cap dubte, té avantatges. Però fins que una empresa assoleix certa solidesa i aconsegueix un forat al mercat, ha de superar uns quants sots, ja que el camí no és precisament pla. Responsabilitat, risc, imaginació... Si aquestes paraules li sonen bé, pot ser que vostè tingui fusta d'emprenedor. En aquest cas, posi, mans a l'obra; tan sols s'han de conèixer molt bé els passos a donar.

Ara tot són somriures i expressions de satisfacció. I no és per a menys, perquè ser el cap pensant i impulsor d'un negoci que no només és real, sinó que marxa vent en popa gràcies a la pròpia imaginació, tenacitat i mfeina -i tot això sense haver passat la barrera dels 30 anys-, és com per sentir-se orgullós.

oltes hores de

Però fins arribar a aquest punt, l’Anna Victòria, en Carles i la Pilar, com molts altres joves emprenedors, també han tingut temps per a les preocupacions, els aclaparaments i els caps de setmana enclaustrats a casa, treballant. Tots tres es dediquen a coses molt diferents, però tenen una cosa en comú, el que podria dir-se «el cuquet emprenedor».

Si l'emprenedor coneix el sector en el qual vol competir, i a més té moltes ganes de treballar, vocació iniciativa i capacitat per assumir riscos i prendre decisions, tot estarà

al seu favor.

Dret mercantil.

BTSA, Biotecnologies Aplicades, SL. es diu la fàbrica d'additius naturals per a alimentació que va muntar a Manresa, fa dos anys i mig l’Anna Victòria Ugidos «Jo

Pàgina núm. -113-


havia estudiat Farmàcia - explica- i el primer que vaig fer va ser comprar un llibre de Dret Mercantil i devorar-lo: no tenia ni idea del que significava muntar una societat, i que, la primera vegada que el banc em va demanar, per concedir-me un crèdit, la previsió del compte d'explotació per als pròxims cinc anys, gairebé caic d'esquena. Sens dubte, totes les carreres de Ciències haurien d'incloure algun apartat relatiu a la gestió empresarial per no sortir de la Universitat tan perduts en aquest sentit»,

Durant un temps, després d'acabar la carrera, l’Anna Victòria va treballar per a una companyia japonesa que comercialitzava a Espanya vitamina E natural, que s'utilitza com a antioxidant a la indústria alimentària. Va observar que el cost del producte era molt alt perquè ningú no el fabricava a Espanya, així que va decidir fer-lo ella. Però va planificar bé la seva estratègia: primer va comprar un estoc important i el va vendre. «Una vegada aconseguida una cartera de clients és molt més fàcil llançar-se a l'aventura empresarial», explica.

La Societat Limitada que va crear al costat de sis socis ha donat feina, de moment, a set persones -curiosament, totes són dones-. «És una gran responsabilitat. Contractes gent que treballa per a tu i la seva economia familiar, en certa manera, depèn de tu. He obtingut ajuts, això sí, a través de diversos organismes, per tractar-se d'un projecte d'Investigació i Desenvolupament. Però cal treballar moltíssim, tant que es perd la noció del temps que ha passat des que vas començar. Descobreixes que tens una capacitat de treball que desconeixies», afirma l’Anna Victòria amb cara de sorpresa.

Dissenyadora i empresària.

La que està sorpresa, de veritat, és la Pilar Guillén. L'últim que pensava fa uns anys aquesta jove dissenyadora de 27 anys era que anava a convertir-se en empresària «El que jo volia era fer el que m'agrada, és a dir, dissenyar bosses. Però després d'uns anys buscant feina al sector del disseny en pell vaig comprendre que, o m'ho muntava jo, o ningú em vindria a buscar per encarregar-me una comanda», després de l'última entrevista de feina que va realitzar «vaig haver d’anar a Girona dues vegades i ni tan sols no em van trucar per contestar-me», i de diverses experiències professionals i el camp de la publicitat i de les arts gràfiques, va prendre la decisió i es va arriscar. Un mes més tard era a la fira del regal amb les seves pròpies creacions.

«Per a mi -assegura la Pilar- el més difícil és compaginar les facetes de dissenyadora i empresària. És a dir, pensar el mateix dia en la pròxima col·lecció de bosses, en les factures que arriben i en la negociació d'una venda. Ara mateix sóc la recepcionista, la cap, la creativa, la fotògrafa... no tinc sou, sens dubte, però començo a cobrir despeses».

Conclusió: val la pena. «Sens dubte -diu- per fi estic fent el que m'agrada. L'important és tenir il·lusió i creure en el teu treball. La resta, a poc a poc».

Igual que la Pilar, el Carles Pinero ha aconseguit treballar en una de les coses que de veritat li apassionen: en el seu cas, es tracta del futbol. A «Futbol Total», la seva botiga, es pot trobar tot tipus de material i articles relacionats amb aquest esport.

Tot va començar amb un acomiadament. Però en aquest cas, en lloc de trist, l’atur va resultar ser un final feliç: «L'empresa per a la qual treballava va escometre, sense previ

Pàgina núm. -114-


avís, una reestructuració de plantilla. Després d'un any buscant feina, sense trobar no res que em convencés, vaig començar a pensar a donar-me feina jo mateix».

En Carles volia muntar una empresa, i del que més entenia era de futbol «encara que és l'esport més popular al nostre país, vaig observar que no hi havia botigues especialitzades. Per comprar una samarreta del Milà o del Bayern un se n'havia d'anar a Londres». Això es va acabar, és clar, des que existeix «Futbol Total». La botiga es va inaugurar fa un any i aquesta mateixa setmana obrirà el seu primer establiment franquiciat.

Depèn de tu.

«El negoci va creixent i de vegades sents que els esdeveniments et superen, però això és bo. I a sobre, tens certa seguretat, en el sentit que la teva vida laboral depèn de tu», Als seus 28 anys, en Carles no es planteja tornar a treballar per compte aliè, «en el meu entorn i el meu cercle d'amics no hi ha ningú que hagi muntat una empresa, i això em preocupa. La majoria dels joves dóna per fet que algú els donarà feina i s'oblida que existeixen altres camins».

Aquests tres joves l'han fet, i asseguren que no és tan complicat. Però, per on es comença? El primer consell que donen els propis empresaris -que saben el que significa posar en marxa un negoci- a qualsevol persona que tingui inquietuds emprenedores i estigui pensant a llançar-se a l'aventura empresarial, és que busqui assessorament. Per què recórrer un sol un camí quan altres persones, a través de la pròpia experiència, coneixen perfectament totes les corbes, racons, dreceres i obstacles que caldrà superar per arribar a bon port?

Hi ha institucions i organismes oficials on es pot comparèixer a la recerca d'orientació. Una altra opció és posar-se a les mans d'assessors privats o empreses especialitzades, precisament, en la creació d'empreses. Fins i tot es pot realitzar un curs o seminari sobre creació d'empreses, que s’imparteixen en diverses institucions, escoles de negocis, empreses consultores i universitats.

Retrat Robot

En qualsevol cas, no perdeu de vista l'Associació de Joves Empresaris (AJE). Aquesta institució independent i sense ànim de lucre agrupa i defensa els interessos dels empresaris menors de quaranta anys. Actualment és present en totes les comunitats autònomes i facilita als seus associats tot l'assessorament jurídic, laboral, fiscal, comercial, econòmic-financer, etcètera que necessiten per posar en marxa el seu negoci, pas a pas. Per a més informació, poseu-vos en contacte amb les seves oficines a Madrid (Núñez de Balboa, 108, 2 A planta. 28006 Madrid Telèfon.: 91-564 51 52 / 62 12. Fax.- 563 19 43).

Passos a seguir.

A continuació facilitem, això no obstant, una breu «guia de l'emprenedor» amb els passos essencials que s'han de seguir per crear una empresa. S'ha elaborat amb l'ajuda

Pàgina núm. -115-


d’Ana Santiago i Marta Txeca, assessores tècniques d’AJE Madrid, i de la «Guia per a la creació d'empreses» editada per l'Institut Madrileny de Desenvolupament (IMADE):

També podeu consultar les següents pàgines web:

www.aisei.es/fecc Federació d’Empresaris de la Catalunya Central www.sefes.es Patronal de la Petita i la Mitjana Empresa. PIMEC-SEFES www.impi.es Institut de la Petita i la Mitjana Empresa. www.cidem.com Centre d’Informació i Desenvolupament Empresarial www.ipyme.org Direcció General de la Petita i la Mitjana Empresa. www.cambrescat.es Cambres de Comerç de Catalunya

1r-A LA RECERCA DE... «LA IDEA».

És el primer i pot ser determinant per a l'èxit o fracàs de l'empresa. Tanmateix, en contra d'una creença molt estesa, no es tracta de trobar el negoci que revolucionarà el mercat, la gran innovació del segle o la gallina dels ous d'or -si es troba, sens dubte, millor que millor-. Consisteix a detectar un buit al mercat, una oportunitat de negoci que ningú no ha aprofitat fins ara... almenys, al lloc i en el moment en el qual pretenem fer-ho nosaltres.

La idea ha de ser realista i, en principi, presentar-se com a viable -aquest punt s'estudiarà després més acuradament-. Pot sorgir a partir d'un invent, de la millora d'un producte o servei ja existent, de mantenir els ulls ben oberts per observar el que ocorre al nostre entorn, de la importació d'idees que triomfen en altres països, de la detecció i resposta a noves necessitats, de l'oficina de patents i marques, de la lectura d'un article, d'una associació professional, de la veu de l'experiència, d'un somni...

2n-LLIGAR CAPS: EL «PLA DE NEGOCI».

Què és un «projecte d'empresa» o «pla de negoci»?. És plasmar la nostra idea en paper -o disquet-, de forma sintetitzada però sense deixar caps solts, deixant ben clar quins objectius vol assolir l'empresa i com pensa aconseguir-ho, és a dir, les estratègies que utilitzarà. Serveix per estudiar i planificar la viabilitat tècnica, econòmica i financera del projecte. Ha de ser, abans que res, realista i tenir en compte l'entorn econòmic i el mercat en el qual es vol competir.

El «pla de negoci» serà, a més, la targeta de presentació de l'empresari davant possibles col·laboradors, assessors, entitats que aportin capital o ajuts econòmics, inversors o accionistes... per això, en ell no podran faltar cap d'aquests epígrafs:

• DESCRIPCIÓ DE L'EMPRESA I DEL PRODUCTE O SERVEI QUE REALITZARÀ. Cal referir-se a l'experiència i objectius de l'empresari, i explicar el producte o servei que s’oferirà: quines necessitats ve a cobrir, quin és el seu «valor afegit» -és a dir, en què es diferencia dels seus

Pàgina núm. -116-

http://www.aisei.es/fecc

http://www.aisei.es/fecc

http://www.sefes.es/

http://www.sefes.es/

http://www.impi.es/

http://www.cidem.com/

http://www.cidem.com/

http://www.ipyme.org/

http://www.ipyme.org/

http://www.cambrescat.es/

http://www.cambrescat.es/


competidors-, com s'utilitzarà, etcètera. Si es posseeix la patent o marca, és el moment de ressenyar-ho, com també la localització de l'empresa, i amb quins criteris s'ha elegit.

• ESTUDI DE MERCAT. La seva finalitat és «demostrar» que existeix, veritablement, una oportunitat de negoci, un nínxol de mercat per a l'empresa que pretenem posar en marxa. És imprescindible per establir la viabilitat del projecte i servirà com a base per dissenyar les estratègies a seguir. Es tracta d'una autèntica tasca d'investigació a partir de dades externes -anuaris, publicacions, bases de dades, estadístiques- i d'elaboració pròpia.

En primer lloc, s'ha de tenir clar a quin mercat es dirigeix l'empresa i qui seran els seus clients potencials, inclosos els mitjancers i els consumidors finals. S'han d'identificar els trets principals del mercat, les seves previsions de creixement, el grau de competència i la seva estructura, com també estudiar la seva segmentació: capacitat adquisitiva dels clients, edat, nivell social, comportaments i motivacions de compra, hàbits de consum...

També s'han de preveure les «barreres d'entrada», els obstacles que dificultaran la nostra arribada, com a nous competidors, al sector, i dissenyar estratègies per esquivar-los. L'estudi de mercat ha de preveure, a més, tota la normativa legal aplicable a l'activitat que desenvoluparà l'empresa i els permisos i autoritzacions que haurà de tramitar.

• PLA DE MÀRQUETING. Ja sabem a qui volem vendre els nostres productes o oferir els nostres serveis. Amb el pla de màrqueting deixarem més o menys clar com el farem. És a dir, les polítiques i estratègies que seguirem per donar-lo a conèixer al mercat i com motivarem el client potencial perquè comparegui a la nostra empresa.

El pla de màrqueting deu:

• Definir la cobertura del mercat que es realitzarà. • Analitzar la necessitat de distribuïdors o intermediaris. • Elaborar un llistat de possibles clients. • Descriure les tècniques de vendes, polítiques de descompte i

formes de cobrament a utilitzar. • Establir les línies de publicitat, promoció i relacions públiques. • Dissenyar campanyes de màrqueting amb els seus corresponents

objectius; elegir envasos; determinar preus i ofertes especials; realitzar un pla de mitjans especificant com s'utilitzaran (premsa, mitjans audiovisuals, trameses, tècniques de venda directa, marqueting telefònic o l'assistència a fires per donar-nos a conèixer) i la política de «marxandatge» que es seguirà, sempre d'acord al nostre pressupost.

• DEFINICIÓ DELS MITJANS TÈCNICS. Es tracta d'establir tots els mitjans tècnics que necessitarem per posar en marxa l'empresa, el seu cost i el seu finançament. Això inclou, per exemple, sistemes de producció, locals, mobiliari, material d'oficina, maquinària, xarxes informàtiques, terrenys, instal·lacions elèctriques, aigua, subcontractació

Pàgina núm. -117-


de serveis ... i ha de completar-se amb un pla de compres que planifiqui la gestió de les compres i el seu emmagatzematge.

• ORGANITZACIÓ I RECURSOS HUMANS. Com organitzarem l'empresa? Aquest apartat servirà per definir l'organigrama i distribuir les tasques, els llocs de treball i les seves corresponents funcions i responsabilitats. No s’ha d'oblidar que el principal actiu d'una empresa és el seu capital humà, per això aquest punt és de vital importància.

Les Oficines d'ocupació de l'INEM, les Agències Privades de Col·locació, les Empreses de Treball Temporal, els col·legis i associacions professionals, les borses de treball o departaments de sortides professionals d'universitats i escoles de formació empresarial i els anuncis a la premsa o publicacions especialitzades són algunes de les fonts cara poder posar-se en contacte amb els futurs empleats. Si s'emprendrà la selecció de personal sense comparèixer a una companyia especialitzada, s'ha de comptar amb experts qualificats per dur-la a terme. És, altrament, millor posar aquesta tasca en mans d'una consultora de Recursos Humans. Una vegada seleccionats els empleats, és convenient assessorar-se sobre la modalitat de contractació que més convé adoptar en cada cas, tenint en compte la legislació vigent i els incentius fiscals que aporten els diferents contractes.

Si es pensa subcontractar funcions com l'assessorament legal o fiscal, el manteniment de sistemes informàtics o la formació dels empleats, també es ressenyarà en aquest capítol, especificant en quines condicions i quin serà el seu cost.

• ESTUDI ECONÒMIC-FINANCER. Tenint en compte tots els altres apartats del pla de negoci, ha que determinar quins seran els fons necessaris per posar en marxa l'empresa (tant la inversió inicial com els costos que s'haurà d'afrontar una vegada iniciada l'activitat), i com s'obtindrà el capital, per tant, s'haurà de definir l'estructura financera de l'empresa (quina proporció constarà de fons propis i recursos o fons aliens) i fer una previsió de la seva rendibilitat, almenys, a mig termini.

• ASPECTES FORMALS I ESTRUCTURA LEGAL. És el moment d'esbrinar tots els tràmits administratius i legals que serà necessari emplenar per poder constituir l'empresa i quin serà el règim fiscal a què haurà d'acollir-se. Depenent de molts factors -mida de l'empresa, activitat que desenvoluparà, inversió necessària, nombre d'empleats, organització, responsabilitat davant tercers- l'empresa es constituirà com a persona física o jurídica:

• La persona física (empresari individual) és aquella que exerceix habitualment, en nom propi, una activitat empresarial. És el propietari únic de l'empresa, que dirigeix, gestiona, i percep tots els seus beneficis. La seva responsabilitat per deutes i compromisos davant tercers és il·limitada: no només respondrà amb els recursos que hagi aportat a l'empresa, sinó també amb tots els seus béns presents i futurs.

• La persona jurídica (Societat Mercantil) és una organització d'un grup de persones que desenvolupen les funcions pròpies de

Pàgina núm. -118-


l'activitat empresarial. És important ressaltar que la llei ha incorporat, recentment, la possibilitat que existeixin societats mercantils, en concret Societats Limitades i Societats Anònimes, de caràcter unipersonal.

3r-ELS TRÀMITS(PACIÈNCIA).

Amb tota aquesta informació, estem en condicions de prendre la decisió de crear l'empresa. A partir d'aquí, i una vegada escollida la forma jurídica, es procedeix als tràmits de constitució de l'empresa. Són pesats, però no tenen perquè presentar majors dificultats quan s'esbrina què s'ha de fer a cada lloc i -detall important- en quin ordre.

Sigui quina sigui la forma jurídica adoptada, quan es desenvoluparà l'activitat empresarial en un local, s'ha de sol·licitar a l'Ajuntament o Junta Municipal corresponent una llicència municipal d'obertura (Llicència d'Activitats i Instal·lacions). Si el local necessita reformes serà necessària, a més, una Llicència d'Obres, que també es demana a l'Ajuntament o Junta Municipal.

«Amb l'estudi de mercat sabrem si existeix aquesta oportunitat de negoci per al producte o servei que volem oferir. A més, és la base per dissenyar totes les estratègies.»

• SI S'ADOPTA LA FORMA D'EMPRESARI INDIVIDUAL:

REQUISITS PREVIS: ser major d'edat i tenir la lliure disposició dels béns propis. Els empresaris individuals no estan obligats a inscriure's al registre Mercantil -excepte en el cas dels naviliers-, encara que poden fer-lo si ho consideren oportú.

PRINCIPALS TRÀMITS:

Alta en el Règim Especial de Treballadors Autònoms a l'Administració de la Tresoreria Territorial de la Seguretat Social corresponent al domicili de l'autònom.

Declaració censal de començament de l'activitat.

Alta en l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE) a l'Agència Tributària. Quan es tracta d'una activitat empresarial, en cas de crear menys de 20 llocs de treball es pagarà menys IAE durant els tres primers anys (el primer any, es pagarà només un 75% del IAE; el segon any, un 50%, i el tercer, un 25%).

Declaració-Liquidació de l'Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Declaració-Liquidació de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).

SI ES CONTRACTARAN TREBALLADORS:

Inscripció de l'empresa en la Seguretat Social, a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social i a les Administracions de la Seguretat Social.

Pàgina núm. -119-


Afiliació i alta de treballadors al Règim General de la Seguretat Social, a les administracions de la Seguretat Social. Des del moment en què s'iniciï l'activitat econòmica, s'hauran de realitzar els pagaments mensuals de la cotització en aquest règim.

SI S'OPTA PER LA FORMA DE SOCIETAT MERCANTIL (PERSONA JURÍDICA):

REQUISITS PREVIS: en el cas dels joves emprenedors, la forma jurídica més utilitzada és la Societat de Responsabilitat Limitada (SL o SRL), que ha de posseir un capital mínim de 500.000 pessetes, totalment subscrit i desemborsat.

La Societat Anònima, per la seva banda, necessita un capital mínim de 10 milions de pessetes, dividit en accions, subscrit totalment i desemborsat en, almenys, un 25% del valor nominal de cada acció.

PRINCIPALS TRÀMITS: és impossible ressenyar ací tots els tràmits segons el tipus de societat mercantil. Per ser la més comuna, vegem les gestions bàsiques per constituir una Societat Limitada:

Certificació negativa del nom, que acredita que el nom elegit no pertany ja a una altra societat constituïda. La instància ha de presentar-la un soci al Registre Mercantil, i el certificat té una validesa de dos mesos.

Atorgament de la corresponent escriptura pública davant notari. És l'acte pel qual els socis -o soci- fundadors de l'empresa procedeixen a firmar l'escriptura de constitució de la societat, segons estableixin els seus estatuts. S'ha de fer davant notari, presentant la certificació negativa del nom i els estatuts.

Alta en l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), obligatori per a tota societat, empresari o professional. S'haurà de comparèixer a l'Administració o a la Delegació d'Hisenda, segons es tributi per quota municipal, provincial o nacional.

Declaració Censal de començament de l'activitat. Es realitza a l'Administració d'Hisenda o Delegació de l'Agència Estatal de l'Administració Tributària corresponent al domicili fiscal de l'empresa.

Liquidació de l'Impost de Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats, que grava la constitució d'una societat (implica l'1% del capital social). S'ha de comparèixer a l’oficina liquidadora del Departament d’Economia i Finances corresponent al domicili fiscal de la societat, dins dels 30 dies hàbils posteriors a l'atorgament de l'escriptura.

Inscripció al Registre Mercantil corresponent al domicili social de l'empresa.

Declaració-Liquidació de l'impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF).

Declaració-Liquidació de l'Impost sobre el Valor Afegit (IVA).

Declaració-Liquidació de l'Impost sobre Societats. (Tipus general d'aplicació al 35%).

SI ES CONTRACTARAN TREBALLADORS:

Pàgina núm. -120-


Inscripció de l'empresa en la Seguretat Social, a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social i a les Administracions de la Seguretat Social corresponent al domicili de l'empresa.

Afiliació i alta de treballadors al Règim General de la Seguretat Social, a la Direcció Provincial de la Tresoreria General de la Seguretat Social i a les Administracions de la Seguretat Social. A partir d'aquest moment s'efectuaran els pagaments mensuals de la quota patronal de la Seguretat Social per cada empleat.

4t-OBTENIR ELS RECURSOS NECESSARIS.

Molts de joves amb inquietuds emprenedores pensen que el pitjor, a l'hora de muntar una empresa, és la muntanya de tràmits administratius i gestions burocràtiques que hauran de posar al dia. Doncs no, una vegada posats en matèria, tota aquesta paperassa resulta més o menys senzilla. El que sí que resulta difícil, en molts casos, és trobar el finançament per a un projecte. Miguel Garrido, president de AJE Madrid, ho explica: «La gent creu que només munten empreses aquells que tenen molts diners. Res més lluny de la realitat. Posar e marxa un negoci significa arriscar, i hi ha opcions molt més segures per invertir un capital. Molts joves tenen projectes i idees formidables que, tanmateix, no passen del paper per falta de finançament. Aquest és el vertader coll d'ampolla a la creació d'empreses i sens dubte s'haurien de crear mesures que fomentessin i facilitessin la inversió en Pimes i projectes joves i innovadors. Amb imaginació es poden trobar fórmules».

n

I és que la majoria de les vegades, no n'hi ha prou amb els recursos o capital propis aportats a l'empresa i s'ha de recórrer a la recerca de recursos aliens. Trobar promotors no és tasca fàcil, més encara quan es tracta de projectes recolzats per joves que no tenen, lògicament, currículums amb vint anys d'experiència. Tanmateix, els experts de l’AJE asseguren que, si es saben buscar i es saben sol·licitar, obtenir els fons necessaris no és una missió impossible.

Hi ha dues possibilitats: comparèixer a deute -l'empresari es compromet a tornar una quantitat deguda a més dels interessos establerts en les condicions del prèstec-, o cedir part de les accions, rebent a canvi aportacions de fons en concepte de capital. Els accionistes participen així en la propietat de l'empresa i en la presa de decisions dins de la mateixa.

En el primer cas, es pot recórrer a la banca comercial, a la banca pública, a diversos instruments financers com el «leasing»... Pràcticament tots els bancs han creat productes financers -préstecs, crèdits destinats a fomentar la creació de Pimes a través del seu finançament.

L'estudi econòmic i financer de l'empresa, realitzat dins de l'etapa del «pla de negoci», és fonamental en aquest punt, ja que deixarà ben clar quants diners ens fan falta, quan els necessitem i en quin moment estarem en condicions de tornar-los i quines garanties

Pàgina núm. -121-


Pàgina núm. -122-

oferim. Sense tenir ben clars aquests punts, no podem comparèixer a un banc a la recerca de finançament,

El banc sol·licitarà garanties personals, hipotecàries o avals. Per tant, si es té una nòmina, resultarà més senzill aconseguir un crèdit. A través d'associacions com l’AJE i organismes de l'Administració, es podran aconseguir línies de crèdit tou amb tipus d'interès preferencials.

Sens dubte, també es poden sol·licitar ajuts oficials per part de la Unió Europea, de l'Administració central, autonòmica o local. «Tanmateix -comenta l’Ana Santiago- mai no s'ha de plantejar la creació d'una empresa tenint com a base obtenir una subvenció, perquè mai no se sap amb certesa si serà concedida i quan arribaran els diners».

UNITAT DIDÀCTICA 8: FEINA PER COMPTE PROPIpllagost/cfgm/apunts/ut8.pdf · consum i en la renda de...

Documents

Transcript of UNITAT DIDÀCTICA 8: FEINA PER COMPTE PROPIpllagost/cfgm/apunts/ut8.pdf · consum i en la renda de...