Catàle protegits - Argentona

CatàleText refó

eg de ós segons a

Bens acord CTUB

proteB de 18 julio

gits ol 2019

neussabria

Verificació PC 02112020

MEMÒRIA

CATÀLEG DE BÈNS PROTEGITS. 2

ÍNDEX

1 OBJECTIUS I CRITERIS .......................................................................................... 3

1.1 MOTIVACIÓ ...................................................................................................... 3

1.2 DEFINICIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC ......................................................... 3

1.3 OBJECTIUS DE LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI ........................................ 3

1.4 DOCUMENTS QUE COMPOSEN EL CATÀLEG .............................................. 4

2 CRITERIS DE CATALOGACIÓ .............................................................................. 5

2.1 ELEMENTS ARQUITECTÒNICS ................................................................................ 5 2.1.1 Masies / cases de pagès .................................................................................... 5 2.1.2 Xalets / torres d’estiueig ................................................................................... 5 2.1.3 Cases de carrer ................................................................................................. 6 2.1.4 Edificis religiosos ............................................................................................. 6 2.1.5 Edificis desapareguts ........................................................................................ 7

2.2 CONJUNTS .......................................................................................................... 7

2.3 JACIMENTS ARQUEOLÒGICS ................................................................................. 7

2.4 FONTS, MINES I POUS ........................................................................................... 7

2.5 ARBRES .............................................................................................................. 8

2.6 JARDINS I ARBREDES ........................................................................................... 8

2.7 CAMINS ............................................................................................................... 8

2.8 RIERES I TORRENTS ............................................................................................. 9

3 CRITERIS DE LA NORMATIVA .......................................................................... 11

3.1 RÈGIM JURÍDIC .................................................................................................. 11

3.2 NIVELL DE PROTECCIÓ ....................................................................................... 11

3.3 TIPOLOGIA ........................................................................................................ 12

4 ESTRUCTURA DEL CATÀLEG DE PATRIMONI HISTÒRIC ........................ 15

4.1 CODIFICACIÓ DELS ELEMENTS CATALOGATS ......................................... 15

4.2 ESTRUCTURA DE LES FITXES DEL CATÀLEG ........................................... 16

4.3 ESTRUCTURA DIGITAL ................................................................................. 17

MEMÒRIA


CATÀLEG DE BÉNS PROTEGITS

MEMÒRIA

1 OBJECTIUS I CRITERIS

1.1 MOTIVACIÓ

El Catàleg de béns protegits de Argentona es redacta en compliment l’establert a l'article 3 de

la llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català, amb objectius i plantejaments

basats en el vessant històric, arquitectònic i ambiental de els elements que configuren la imatge

del terme municipal de Argentona

1.2 DEFINICIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC

Cada època ha entès el concepte de patrimoni històric condicionat a uns paràmetres culturals

propis que han evolucionat a través de la història.

El present Catàleg no es limita a incloure elements que tenen un gran valor històric o

arquitectònic en si mateixos, si no que vol recollir totes aquelles tipologies edificatòries o

esculturals que d’alguna manera formen part de la memòria històrica d'Argentona i del

Maresme, o estructuren el paisatge característic del terme, sigui urbà o rústic.

Formaran part del Catàleg d'Argentona tots els bens immobles definits en l’article 1 de la llei

9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català, que responen als criteris definits en el

paràgraf anterior, es a dir: conjunts històrics o ambientals, edificis, molins, elements escultòrics,

elements de mobiliari o de paisatge urbà, jardins, llocs històrics o d’interès etnològics, i

jaciments arqueològics.

1.3 OBJECTIUS DE LA PROTECCIÓ DEL PATRIMONI

Acceptada socialment la necessitat de la protecció del patrimoni, els catàlegs han d’articular

aquesta protecció per fer-la efectiva. Temps enrera la protecció dels elements patrimonials

colꞏlectius es feia mitjançant les institucions de l’època: L’església, la noblesa, els prohoms...

En l’actualitat recau sobre els organismes públics, però l’impossibilitat econòmica de que es

facin càrrec de la globalitat del patrimoni fa imprescindible que les lleis, i els reglaments,

impliquin a la iniciativa privada en el manteniment del patrimoni.

Per això l’esperit que ha de prevaler a l’hora d’interpretar aquest catàleg i la normativa que

l’acompanya no ha d’ésser el de la congelació exclusiva de la imatge actual dels elements

MEMÒRIA


catalogats, si no el de potenciar la utilització dels bens catalogats amb les adaptacions

possibles que permetin l’actualització dels usos.

En resum els objectius d’aquest catàleg seran:

Possibilitar i potenciar la reutilització del patrimoni, en benefici de la colꞏlectivitat.

Elaborar i difondre uns principis teòrics per a una correcta intervenció en el patrimoni.

Investigar i inventariar el patrimoni com a punt de partida per la correcta planificació de

les tasques d’intervenció, i possibilitar la informació i divulgació.

Restaurar i mantenir en les degudes condicions el patrimoni.

Vigilar l’estat de conservació i ús del patrimoni.

Els objectius aquí descrits s’haurien de complementar amb la creació de mecanismes adients

d’estímul per a fomentar la colꞏlaboració dels particulars en la conservació, restauració i

reutilització del patrimoni, com podrien ésser: desgravacions fiscals, assessoraments tècnics,

ajuts econòmics, compensacions o exaccions...

1.4 DOCUMENTS QUE COMPOSEN EL CATÀLEG

El present catàleg el composen els següents documents:

1. MEMÒRIA.

2. LLISTAT D'ELEMENTS CATALOGATS

3. FITXES:

ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

CONJUNTS

ZONES ARQUEOLÒGIQUES

FONTS, MINES I POUS

ARBRES

ARBREDES I JARDINS

CAMINS

RIERES I TORRENTS

4. PLÀNOLS

CENTRE HISTÒRIC (A3) e:1/2000, (A1) e:1/1000 1 FULL

SÒL URBÀ I URBANITZABLE (A3) e:1/4000, (A1) e:1/2000 2 FULLS

SÒL RÚSTIC (A3) e:1/10000, (A1) e:1/5000 4 FULLS

MEMÒRIA


2 CRITERIS DE CATALOGACIÓ

2.1 Elements arquitectònics

Per elements arquitectònics entenem tots els edificis, ja siguin civils o religiosos, que encara

conserven completament la seva estructura visible. També s’hi inclouen altres construccions

singulars, com ara creu de terme o capelletes. Per tal de facilitar la comprensió dels criteris de

catalogació, s’han dividit els elements arquitectònics en quatre grups: masies / cases de pagès;

xalets / torres d’estiueig / cases de carrer / edificis religiosos.

A continuació es detallen els criteris de catalogació per a cadascun d'aquests grups:

2.1.1 Masies / cases de pagès Masies o cases de pagès són aquelles construccions aïllades, que tenen o tenien les seves

terres de conreu, algunes de les quals han estat “incorporades” en la trama urbana. Es la

construcció clàssica del camp català i, per extensió, del Maresme. La seva construcció es va

popularitzar a partir del segle XV, i en hàbitats rurals com el d’Argentona, era on els mestres de

cases materialitzaven i desenvolupaven les novetats arquitectòniques i artístiques. La seva

catalogació ens permet preservar l’estructura arquitectònica característica d’una vila clarament

rural i mantenir un testimoni visual de l’organització econòmica i social des de l’època medieval

fins al segle XIX.

Per diferenciar-ho entendrem per masies totes aquelles construccions anteriors al segle XVIII, i

cases de pagès les construïdes entre el segle XVIII i XIX. Les masies són construccions

generalment de tres cóssos i dues plantes, habitualment amb les obertures de pedra i amb

nombrosos elements de pedra en el seu interior (portals, rentamans, forns...).

Amb el creixement urbanístic moltes de les masies i cases de pagès han desaparegut. La

pervivència del més important model constructiu d’Argentona a determinat que es

cataloguessin totes les masies i totes les cases de pagès anteriors al 1850 que encara

conservin elements constructius. També s’inclouen les construccions destinades al servei al

camp, com ara les casetes d’aigües, els forns de calç o de rajoles, que en aquest cas poden

ser d’inicis del segle XX. Els béns catalogats responen a algun/s d’aquests criteris:

Antiguitat: Edificacions compreses entre els segles XV i la primera meitat del XIX

Elements de pedra: Disposar-ne a l’interior o a l’exterior (portes i finestres).

Tenir importància geogràfica i històrica sobre l’entorn immediat: vall, coma, puig, entorn

històric destacat...

2.1.2 Xalets / torres d’estiueig Xalets o torres d’estiueig són aquelles construccions, moltes vegades als quatre vents però a

voltes adossades, que es van edificar habitualment en la zona de l’eixample per la colònia o els

estiuejants des de la segona meitat del segle XIX fins a la primera meitat del segle XX. També

s’inclouen elements solts que havien format part d’aquestes construccions. Molts d’ells són

destacats pel fet que foren obres d’arquitectes amb llarga trajectòria a Barcelona, d’on eren

MEMÒRIA


molts dels seus promotors. Per tant trobem en molts d’aquests xalets innovacions

arquitectòniques en l’època en què foren construïts. El conjunt catalogat és imprescindible per

aprofundir en els diferents moviments arquitectònics de finals del segle XIX i primera meitat del

segle XX, tant des del punt de vista dels materials, com de l’espai o impacte visual. Els béns

catalogats responen a algun/s d’aquests criteris:

Edificats des del segle XIX fins el 1940.

Elements modernistes / noucentistes en façanes o interiors

Arquitectura historicista / racionalista destacada

2.1.3 Cases de carrer Les cases de cós/carrer són aquelles edificades entre mitgeres, normalment d’un cós o de cós i

mig, amb planta baixa i pis habitualment. Ha estat la casa urbana tradicional a Argentona des

del segle XVI fins a finals del segle XIX, de planta baixa i pis, construint-se habitualment les

obertures amb dintells de granit (fins a mitjans del segle XIX), amb un balcó en el pis. Les

cases de cós formaven agrupacions lineals i fileres al llarg de molts carrers de la vila. Aquest

catàleg pretén preservar els habitatges més destacats d'aquesta tipologia, tant en façana com

en volum, atès que lamentablement en l’actualitat resten molts pocs habitatges d'aquestes

característiques. Les cases de cós han configurat la morfologia dels nostres carrers, ja que han

estat el resultat d'actuacions planificades de parcelꞏlació del sòl definint unes conseqüències

notables en l'imatge i l’estètica final dels carrers

En l’anterior catàleg no es van incloure atenent el poc interès que tenia en aquells moments

aquest tipus de cases donada la seva gran abundància. Recentment, amb els grans canvis

urbanístics en les viles que ha provocat la desaparició de moltes d’elles, ha pres importància la

seva conservació com a testimoni del tipus de cases predominant en els nuclis antics de les

viles. N’hi ha una cinquantena de catalogades, gairebé totes amb elements de pedra a la

façana. Les trobem en els carrers del nucli antic (a excepció del passeig Baró del Viver). S’han

catalogat les que tenen alguna d’aquestes característiques:

Antiguitat (segles XVI – finals del XIX), sovint amb elements de pedra destacats en la

façana. Excepcionalment s’ha inclòs alguna del primer terç del segle XX atenent el seu

especial interès i/o ubicació.

Façanes modernistes / noucentistes /historicistes.

Sèries de cases de carrer, del segle XIX o primer terç del segle XX, que individualment

no tindrien un interès especial però que com a conjunt són destacables per la seva

continuïtat i heterogeneïtat, configurant l’imatge i estètica dels carrers de la vila.

2.1.4 Edificis religiosos Els edificis religiosos són en tots els casos edificis edificats com a lloc de culte catòlic, en un

cas l’església parroquial de la vila i en els altres com a capelles rurals. En tots els casos es

tracta d’edificis d’estil preromànic, romànic, gòtic o modernista.

S’han catalogat tots

MEMÒRIA


2.1.5 Edificis desapareguts Respecte el planejament vigent hi ha un conjunt d’edificis catalogats que han desaparegut per

enderroc en posterioritat al 1987. Aquests elements estan declarats BCIL per estar inclosos en

el llistat d'elements protegits del Pla General amb anterioritat a la llei 9/1993.

En tant no s'hagi produït la seva descatalogació mitjançant el procediment corresponent,

estaran inclosos en el present catàleg com a BCIL amb el nivell de protecció 7 "Preservació

documental".

Aquests edificis són els següents: Can Catà (plaça de Vendre), cal Cacauero (plaça de

l’Església), propietat de D. Coll (carrer Anselm Clavé), Can Tur (carrer Sant Jaume) i glorieta de

can Roure (carrer Sofia).

2.2 Conjunts

Entenem per conjunts tots aquells carrers o passeigs que configuren la morfologia de la vila

antiga o de l’eixample, mercès a la seva imatge i estètica. S’han inclòs seguint els següents

criteris.

Tots els carrers iniciats o formats entre els segles XV i el XIX, conservin o no un

número destacat de cases d’aquelles èpoques, que configuren la tipologia urbana del

nucli antic de la vila. La tipologia constructiva d’aquests carrers és la casa de cós.

Passeigs amples de finals del segle XIX i inicis del XX, amb arbrat, que es van iniciar

amb l’eixample de la vila cap a la zona dels manantials. La tipologia constructiva

d’aquests passeig és bàsicament el xalet als 4 vents, amb models constructius fins als

anys 40 del segle XX, tot i que també es troben sèries de cases de cós.

2.3 Jaciments arqueològics

Els jaciments arqueològics són aquelles zones on hi ha restes de l’activitat humana, ja sigui en

forma de construcció o estructures com en eines o altres generades per la seva pròpia

presència. S’han inclòs els següents:

Tots els inclosos en la Carta Arqueològica d’Argentona, document aprovat per el

Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, revisat el 2009.

Totes les zones amb expectatives (fefaents), segons la documentació històrica,

d’aparèixer restes arqueològiques / arquitectòniques des dels segles XII fins el segle

XVII, podent arribar al segle XIX en cas d’edificis industrials singulars (molins).

2.4 Fonts, mines i pous

Es cataloguen les fonts que actualment estan en funcionament, com també les que disposen

d’un entorn d’interès paisatgístic, històric o tradicional. La major part de les fonts inventariades

han estat restaurades pel Grup de Fonts d’Argentona.

MEMÒRIA


Les mines que s’inclouen al catàleg son les que disposen de construccions arquitectòniques

tradicionals, o bé estan en ús actualment o estan situades en àmbits estratègics.

Els pous catalogats son els que son anteriors a 1960, i que mantenen una construcció

tradicional d’aquest territori.

2.5 Arbres

Els arbres que es cataloguen ho son per les seves dimensions, la seva història i tradició

associada, per la raresa de la seva espècie o per la seva posició estratègica en un determinat

àmbit.

En aquest sentit, s’incorporen totes els arbres que ja estaven inventariats en anteriors catàlegs

locals i comarcals, a més dels nous exemplars que actualment s’han identificat i valorat.

2.6 Jardins i arbredes

Els jardins que es cataloguen ho son pel seu disseny, la seva diversitat, el seu paisatge, així

com per la situació estratègica en la que es troba, tan a l’entorn de monuments i edificis

catalogats, com a espais urbans i rurals d’interès natural.

Les arbredes es cataloguen per la seva diversitat, raresa, espècies, representació de

comunitats vegetals en risc, així com per la posició estratègica en un determinat àmbit. Es te

especial interès en incloure les tradicionals platanedes de l’arbrat viari de la vila, que per

dimensions, número d’exemplars o situació estratègica, tenen un extraordinari interès per la

comunitat, així com les brolles i boscos que conformen les comunitats d’alzinar, alzinar amb

roures, suredes i boscos de ribera.

En ambdós casos, s’incorporen tots els jardins i arbredes que ja estaven inventariats en

anteriors catàlegs locals i comarcals, a més dels nous exemplars que actualment s’han

identificat i valorat.

2.7 Camins

Es consideren camins catalogables els que son sistemes tradicionals de comunicació de

veïnats d’Argentona, i que uneixen diverses masies, masos i edificacions rurals, així com

elements històrics, forestals, agrícoles i ambientals d’interès.

MEMÒRIA


2.8 Rieres i torrents

Es cataloguen les rieres i torrents que determinen l’estructura bàsica de la xarxa hidrològica, la

major part de les quals mantenen una comunitat de ribera interessant i creen uns ecosistemes

amb extraordinària biodiversitat i paisatgísticament atractius. Paralꞏlelament, les rieres i

torrents incloses al catàleg es consideren connectors biològics de primer ordre.

MEMÒRIA


3 CRITERIS DE LA NORMATIVA

La regulació dels elements inclosos en el present Catàleg s'estructura a partir de tres

característiques bàsiques:

- Règim jurídic

- Nivell de protecció

- Tipologia

De las combinació d'aquests tres paràmetres resultarà l' estructura normativa de cada element.

En els apartats següents s'enumeren i descriuen els criteris normatius per a cadascuna

d'aquestes situacions.

3.1 Règim Jurídic

Indica el marc legal que correspon a cada element. En principi ens trobarem al davant de les

dos situacions previstes en la llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni Cultural Català:

- Bens culturals d'interès nacional (BCIN). Definits en el Capítol I del Títol primer de la

llei.

- Bens culturals d'interès local (BCIL). Definits en el Capítol III del Títol primer de la

llei.

La regulació es basarà en l'articulat de la llei esmentada i la modificació d'aquesta tindrà

efectes immediats sobre la interpretació d'aquesta normativa.

Per tal d'ampliar la protecció a d'altres bens de menor importància però que tenen un paper

determinant en a configuració cultural d'Argentona es crea un tercer grup:

- Catàleg Municipal (CM). Edificis, elements aïllats, conjunts ambientals urbans,

elements naturals o entorns paisatgístics sobre els quals es considera necessari

establir una protecció tot i que no tenen l’entitat suficient per incorporar-se als bens

culturals d’interès local o tractar-se d'elements als que no es refereix la llei 9/1993 del

Patrimoni Cultural Català.

3.2 Nivell de protecció

En la normativa es defineixen els nivells de protecció que s’aplicaran sobre els elements

catalogats. A continuació s'explica de manera genèrica els diversos nivells de protecció, però

les condicions específiques dependran de la tipologia de l'element catalogat.

Nivell 1: Protecció Integral; Edificis o altres elements catalogats de caràcter

singular, que pel seu gran valor arquitectònic o ambiental, per la seva

singularitat o per tractar-se d’elements de caràcter escultural, son considerats

“monuments” en el seu conjunt.

MEMÒRIA


Nivell 2: Protecció tipològica o parcial: Edificis o altres elements catalogats, el valor

dels quals resideix principalment en la seva estructura tipològica. Aquesta

estructura en el cas d'edificis, queda reflectida exteriorment en les façanes i el

volum, i interiorment la disposició dels elements comuns (vestíbul, caixa

d’escala, estructura, etc.) que son les parts protegides, essent susceptible la

resta de l’edifici d’actuacions de rehabilitació que mantinguin i revaloritzin els

elements protegits. En altres casos, com els jardins, l'estructura tipològica es

concreta en la distribució i les espècies plantades, no sent important el

manteniment de plantes concretes.

Nivell 3: Protecció ambiental: En el cas d'edificacions, es considera que el valor radica

fonamentalment en la seva configuració exterior, (Façanes, cornises,

cobertes...). En cas d'entorns (camins, rieres arbredes) es protegirà la imatge

de l'element, tot i que els seus elements es puguin renovar.

Nivell 4: Protecció d’elements aïllats: Aquesta protecció es refereix a elements concrets

(finestres, escales, escuts, arcs...) de gran valor històric, escultòric o cultural

descontextualitzats, per estar situats en edificis de poc valor o en els que hi ha

agut intervencions desafortunades no reversibles.

Nivell 5: Protecció destinada a la preservació de jaciments arqueològics: Es refereix

als àmbits amb valor arqueològic que han presentat evidències de constituir un

jaciment efectiu, recollint entre d’altres la Carta Arqueològica de Argentona, que

forma part de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. També es

refereix els àmbits amb valor paisatgístic o natural la preservació del qual

implica el manteniment de les seves característiques globals, i no la

conservació literal dels elements.

Nivell 6: Protecció destinada a garantir l'estudi d'àrees d’espectativa arqueològica:

Es refereix a les àrees en els que hi ha possibilitats documentades de que

constitueixin un jaciment arqueològic, i que per tant s’han d’estudiar prèviament

a l’autorització de qualsevol intervenció.

Nivell 7 Protecció que té per objecte únicament la preservació documental: S’aplicarà

elements catalogats on l’interès arquitectònic, arqueològic o paisatgístic ha

desaparegut o és baix, però tenen un cert interès social i històric. En aquests

casos es vol que previ l'enderroc o modificació dels elements catalogats amb

aquest grau de protecció es faci un estudi arquitectònic i/o històric de l'element,

que inclogui plantes i alçats reportatge fotogràfic del mateix.

3.3 Tipologia

Per tal de concretar l’aplicació dels graus de protecció definits, la normativa s’articula descrivint

les determinacions per cada tipologia d'element catalogat, segons s'ha definit en l'apartat 2

d'aquesta memòria.

MEMÒRIA


A continuació es fa un estracte dels nivells de protecció que s'apliquen a cada tipologia.

- Elements arquitectònics: son edificis o bens immobles catalogats individualment, que el

present catàleg protegeix amb els 4 primers nivells de protecció, però que seguint els

tràmits que correspongui es poen catalogar amb el nivell 7. La normativa defineix unes

condicions específiques d’intervenció per a cadascun dels nivells.

- Conjunts: generalment considerats en el nivell de protecció “3” (ambiental). Es

determina per a cada immoble el nivell possible d’intervenció (rehabilitació, adequació o

reedificació). La normativa determina se en cada cas les condicions de les

intervencions per tal que aquestes s'adaptin a la tipologia dominant o si s’hauran de

rehabilitar respectant la configuració actual.

En els conjunts amb nivell de protecció superior es considera la protecció aplicable a

cada edifici com si estiguessin catalogats individualment.

- Zones arqueològiques: el grau de protecció implica el nivell d’estudis previ a l’actuació

definitiva. Se’ls aplica els graus de protecció 5 (protecció d'entorn) o 6 (estudi d'entorn).

No més en cas de que es tracti de BCIN es prohibeixen de manera definitiva els usos

que no estiguin destinats a la conservació del jaciment.

En els altres casos la protecció implica un nivell d’estudi previ a la catalogació

definitiva. elements puntuals

- Arbres: als arbres catalogats se’ls aplica el nivell de protecció integral ja que l’única

protecció possible es la seva conservació individual

- .Jardins i arbredes: Els jardins es protegeixen amb el nivell 2 (tipològic) entenent que

les especies han d'ésser renovades i fins i tot modificades, sempre que es mantingui

l'estructura tipològica que caracteritza al jardí protegit. Les arbredes es protegeixen

amb nivell 5 (preservació d'entorns) en el sentit que l'important es la preservació de les

espècies que donen lloc a l'arbreda, permetent-se transformar l'accessibilitat i les

condicions d'ús de l'entorn.

- Camins: Es protegeixen amb nivell 2 (tipològic) entenent-se que s'han de protegir els

elements significatius de la seva configuració, com els marges que el limiten, la

vegetació que l'acompanya o el sistema funcional, evitant especialment els

eixamplaments per incorporar més trànsit rodat.

- Fonts, Mines i Pous: es protegeixen amb els nivells 1(integral) o 2 (tipològic) depenent

de si s' ha de conservar exclusivament el fet de l'aflorament de l'aigua (nivell 2) o si a

MEMÒRIA


més hi ha elements construïts de valor arquitectònic o escultural que s'han de

conservar íntegrament (nivell 1).

- Rieres i Torrents: es protegeixen amb els nivells 1(integral) o 2 (tipològic). El nivell 1

implica que no es podrà afectar la vegetació, la llera, la disposició ni els elements

construïts tradicionals i el paisatge. El nivell 2 no inclou els elements construïts però sí

la volumetria bàsica que configura l'entorn paisatgístic.

MEMÒRIA


4 ESTRUCTURA DEL CATÀLEG DE BÈNS PTOTEGITS

4.1 CODIFICACIÓ DELS ELEMENTS CATALOGATS

Els elements d’aquest catàleg, per tal de facilitar llur identificació s’ha n classificat, en primer

lloc segons la tipologia de l’element, i en segon lloc segons uns entorns de caràcter

relativament arbitrari que facilitaran la seva ubicació en el territori.

El codi dels elements d'aquest catàleg es composa de dos blocs de 2 dígits separats per un

guió. El primer bloc indica la tipologia i l'àmbit geogràfic en el que està ubicat l'element. El

segon bloc es un número ordinal per cada grup dels resultants de l'aplicació del primer bloc.

Les tipologies que defineixen el primer dígit son les establertes per l'Ajuntament d'Argentona en

el plec de redacció del present catàleg. Els primers dígits dels codis establerts son els

següents:

- Codi "E": elements arquitectònics

- Codi "C": Conjunts

- Codi "Q": zones arqueològiques

- Codi "A": arbres

- Codi "J": jardins i arbredes

- Codi "M": camins

- Codi "F": Fonts mines i pous

- Codi "R": Rieres i Torrents

Els àmbits territorials definits per a facilitar la identificació espacial s’han numerat de manera

ordinal. En conseqüència el segon dígit dels elements catalogats es un número que correspon

a l’àmbit en el que està situat.

Els àmbits definits son els següents:

1: nucli històric d'Argentona

2: eixample i resta del nucli urbà d'Argentona

3: àmbit situat a ponent de la riera d'Argentona i al sud del carener que va des del

Pujolar fins a la brolla d'en Ballot.

4: àmbit situat a ponent de la riera d'Argentona i al nord del carener que va des del

Pujolar fins a la brolla d'en Ballot.

5: àmbit situat a llevant de la riera d'Argentona.

En la pàgina següent es reprodueix un plànol per a la identificació dels àmbits descrits. Aquests

àmbits no tenen cap valor jurídic. Únicament tenen un valor informatiu.

MEMÒRIA


4.2 ESTRUCTURA DE LES FITXES DEL CATÀLEG

El present catàleg incorpora dos tipus diferents de fitxes adaptades a les característiques dels

elements. Una s'utilitza per a la identificació d'elements edifcats i arqueològics (codis E, C, i Q) i

la segona s'aplica als elements de caràcter natural o paisatgístic (codis A, J, M, F i R). En

aquest segon grup s'han suprimit alguns camps que no eren necessaris i per tant sempre

estaven en blanc.

En els apartat següents es descriuen els camps incorporats en les fitxes, agrupats per blocs

temàtics.

Grup Camp Comentaris

IDE

NT

IFIC

AC

IÓ NOM DE L’ELEMENT Nom pel que es coneguda cada edificació, toponímia

que faciliti llur identificació o adreça en cas de que no es conegui cap dels noms anteriors.

CODI Codi de quatre dígits que signifiquen: 1er. dígit: referent la classificació tipològica. 2on dígit: referent a l’entorn on s’ubica. 3er i 4rt dígits: número d’ordre segons els dos primers símbols junts.

EM

PLA

ÇA

ME

NT

UBICACIÓ Carrer i número, camí, polígon i parcelꞏla o altres dades d’identificació del lloc

REFERÈNCIA CADASTRAL Codi complert pel que la finca està identificada en el cadastre

COORDENADES UTM PLÀNOL D’EMPLAÇAMENT

Plànol topogràfica amb indicació de l'escala, en el que s'inclou l'àmbit catalogat per la pròpia fitxa i els altres àmbits catalogats per altres fitxes que afectin a l'element descrit.

DE

SC

RIP

CIÓ

TIPOLOGÍA Aquest camp identifica un tipus de construcció o element que aquest catàleg a inclòs de manera sistemàtica com poden ser masies, esglésies parroquials, cases de cos..

ÚS ACTUAL Ús dominant de l'element catalogat si es coneix. ESTAT DE CONSERVACIÓ DATA, ÈPOCA Es concreta la data de construcció si es coneix. En

cas contrari s'aproxima l’època de consolidació de l'element.

AUTOR Arquitectes o mestres d'obres en el cas de construccions.

BIBLIOGRAFIA DESCRIPCIÓ Descripció històrica i morfològica de l’element.

Descripció dels elements remarcables d’interès FOTOGRAFIES En cada fitxa s'inclouen fins a 3 fotografies

representatives de l'element catalogat. Aquestes es reparteixen per la fitxa amb criteris de disseny gràfic.

MEMÒRIA


Grup Camp Comentaris

DA

DE

S U

RB

AN

ÍST

IQU

ES

MARC LEGAL Indica si existeix alguna catalogació o declaració

prèvia al present catàleg, com Monument Nacionals, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), o Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). Els elements proposats per aquest catàleg per primera vegada es designen amb el camp BCIL 2010.

GRAU DE PROTECCIÓ Indica el grau de protecció d’acord amb la normativa adjunta al Catàleg Municipal

CLASSIFICACIÓ Classificació urbanística que correspon a la parcelꞏla on s'ubica l’element catalogat segons el planejament vigent en el moment de l'aprovació d'aquest Catàleg

QUALIFICACIÓ Qualificació urbanística que correspon a la parcelꞏla on s'ubica l’element catalogat segons el planejament vigent en el moment de l'aprovació d'aquest Catàleg

DE

TE

RM

INA

CIO

NS

N

OR

MA

TIV

ES

PRESCRIPCIONS PARTICULARS

Es descriuen els criteris d'intervenció específics aplicables exclusivament a l'element descrit

PRESCRIPCIONS GENERALS

Es descriuen els criteris d'intervenció comuns que correspon a la tipologia i grau de protecció de l'element que es descriu. Aquestes actuacions sempre estaran subjectes al que es diu de manera comú en la normativa del present Catàleg.

4.3 ESTRUCTURA DIGITAL

El present catàleg inclou una edició digital que a mes de la totalitat dels documents en format

PDF incorpora les dades corresponents a les fitxes en format de base de dades, per tal de

permetre un fàcil manteniment i edició de les fitxes que s'incorporen.

Lliscat

stat daloga

’elemats

ments

CATÀLEG DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC, ARQUEOLÒGIC, PAISATGÍSTIC, I AMBIENTAL

ARGENTONA

Elements arquitectònics

E1-01 Conjunt parròquia de Sant Julià Plaça de l'església, 1

E1-02 Rectoria Bernat de Riudemeia, 6

E1-03 Museu del Càntir (Cal Cacauero) Plaça de l'església, 9

E1-04 Casa de carrer Plaça de l'església, 7

E1-05 Casa de carrer Plaça de l'església, 5

E1-06 Casa Gòtica Plaça de l'església, 4

E1-07 Casa Plaça de l'església, 3

E1-08 Can Calopa Bernat de Riudemeia, 8

E1-09 Masoveria Can Calopa Bernat de Riudemeia, 10

E1-10 Cal Manyà (balcó) Lladó, 8

E1-11 Can Genet Lladó, 10-14

E1-12 Fleca Casabella (porta) Josep Solé, 2

E1-13 Can Bada (finestra) Josep Solé, 10

E1-14 Casa (portal i balcó) Josep Solé, 24

E1-15 Casa de carrer Josep Solé, 34

E1-16 Casa de carrer Josep Solé, 21

E1-17 Casa de carrer Lladó, 34a - 34b

E1-18 Ca la Reina (rellotge sol) Lladó, 22

E1-19 Casa de carrer Colon, 13

E1-20 Casa Colon, 11

E1-21 Casa de carrer Colon, 9

E1-22 Casa Colon, 10

E1-23 Xalet Sant Ferran, 2

E1-24 Cases d'en Fortí Torres i Bages, 27-31

E1-25 Casa (portal rodó) Torres i Bages, 21

E1-26 Can Puig i Cadafalch Plaça de vendre

E1-27 Casa de carrer Dolors Montserdà, 24

E1-28 Casa de carrer Dolors Montserdà, 22

E1-29 Casa de carrer Plaça de vendre, 6

E1-30 Casa de carrer Sant Julià 2 - Gran 48

E1-31 Casa de carrer Gran, 42

E1-32 Can Moré Gran, 40

E1-33 Casa de carrer Gran, 38 - Rosers, 2

E1-34 Pedres de nummulites de les voreres Rosers

E1-35 Cal Bolero (llinda i finestra) Rosers, 3B

E1-36 Cal Sastret (Llinda) Rosers, 10

E1-37 Ca la Mari Gran, 37





E1-42 Casa de carrer Gran, 1A - 1B


ARGENTONAE1-43 Casa de carrer Plaça Nova, 1 - Gran 2

E1-44 Casa (portal de pedra) Plaça Nova, 7

E1-45 Casa (portal de pedra) Plaça Nova, 9

E1-46 Conjunt cases Sant Genís, 10-16

E1-47 Conjunt cases Sant Julià, 22-24

E1-48 Villa Mercedes Sant Julià 32 - Sant Genís, 5

E1-49 Casa de carrer Angel Guimerà, 14a - 14b

E1-50 Can Caldetes Angel Guimerà, 8

E1-51 El Capítol Gran, 61

E1-52 Silvela, Can Gran, 63







E1-59 Casa de carrer (portal i finestra) Gran, 90

E1-60 Creu de terme de Sant Sebastià Sant Sebastià de dalt

E1-61 Can Portellet Sant Sebastià de baix, 2

E1-62 Sant Sebastià, capella Sant Sebastià de baix, 2

E2-01 Can Pata Ntra. Sra. de la Salut, 45

E2-02 Escorxador Ronda Llevant, 58

E2-03 Cementiri Vell Sant Genís, 28

E2-04 Coca del Molí Carreras Candi, 39

E2-05 Casa de carrer Sant Jaume, 2-4

E2-06 La Sala Plaça Nova, 14

E2-07 Can Camps Mataró, 17

E2-08 Can Gaillard Catalunya, 8

E2-09 Capella del Sant Crist Cruïlla ctra. de Vilassar amb Avgda. Puig i Cadafalch

E2-10 Hotel Colon Puig i Cadafalch, 16-18

E2-11 Can Carreras Bernat de Riudameia, 7-9

E2-12 Escoles Municipals Bernat de Riudemeia, 27

E2-13 Xalet Marina Julià, 7-9

E2-14 Cases d'en Vergès Marina Julià, 11-17


E2-16 Xalets Roure Narcís Monturiol, 8-18

E2-17 Can Cabot Marina Julià, 25-27

E2-18 Can Rectoret Marina Julià, 29


E2-20 Can Roldós Marina Julià, 20-22

E2-21 Mas Serra del Puig (Can Fornells) Montseny, 17

E2-22 Can Nadal Bellavista, 17

E2-23 Mas Coix Puig, s/n


ARGENTONAE2-24 Xalets Balanzó Marina Julià, 35-37

E2-25 Villa Eulàlia i villa Florida Marina Julià, 30-32

E2-26 Can Volart Montseny, 1-3

E2-27 Can Mosco Marina Julià, 45

E2-28 Xalet Marina Julià, 42

E2-29 Mas Cirés Veïnat Cirés

E2-30 Masoveria Cirés Veïnat Cirés, 1

E2-31 Mas Roqueta Cirés s/n

E2-32 Xalet Burriac 7

E2-33 Torre del Pi Burriac, 13

E2-34 Xalet Burriac, 15-17

E2-35 Can Co Passatge Gallifa-Ballot, 4

E2-36 Can Ballot-Gallifa Passatge Gallifa-Ballot, 2

E2-37 Mas Llei Torrent de la Feu

E2-38 Can Ferraters Passatge Ferraters, 8-12

E2-39 Can Damm (tanca i glorieta) Nostra Sra. de la Salut, 30

E2-40 Ca l'Alsina Nostra Sra. de la Salut, 18

E2-41 Glorieta Nostra Sra. de la Salut, 14

E2-42 Mas Cavaller Nostra Sra. de la Salut, 12

E2-43 Hotel Solé Baró de Viver, 60-62

E2-44 Can Baladia (Minguell) Baró de Viver, 56

E2-45 Can Peix i Mas Grau Antoni de Moragas, 16

E2-46 Xalet Baró de Viver, 54

E2-47 Xalet Baró de Viver, 50-52

E2-48 Can Picornell Baró de Viver, 57-59

E2-49 Xalet Plaça Ballot, 7

E2-50 Can Pagès Plaça Ballot, 6

E2-51 Xalet Plaça Ballot, 4-5

E2-52 Can Ginestà Plaça Ballot, 3

E2-53 Can Salomó Marina Julià, 44

E2-54 Can Marfà (Casa i glorieta) Baró de Viver, 43

E2-55 Cases d'en Quim Baró de Viver, 25-41

E2-56 Xalet Marina Julià, 5

E2-57 Can Rectoret Baró de Viver, 38

E2-58 Can Zacarini Baró de Viver, 36

E2-59 Can Fontdevila Baró de Viver, 34

E2-60 Villa Marina Baró de Viver, 32

E2-61 Can Massot Baró de Viver, 26

E2-62 Ca l'Espasa Baró de Viver, 24

E2-63 Xalets Julià Lladó Baró de Viver, 16, 20 i 22

E2-64 Can Cabot Ametller Mestre Falla, 30

E2-65 Glorieta Baró de Viver, 14 - Rda. De Ponent

E2-66 Xalet Baró de Viver, 10

E2-67 Can Bech (can Banquelles) Baró de Viver, 8


ARGENTONAE2-68 Can Mercader (Casa Mora) Baró de Viver, 17

E2-69 Torre Blanca Baró de Viver, 15

E2-70 Casetes Baró de Viver, 3-13

E2-71 Villa Maricel Baró de Viver, 1

E2-72 Can Tunyí Passatge Tuñí, 4

E2-73 Pay-Pay Josep Solé, 54-56

E2-74 Casa gran del Pay Pay Lladó, 57

E2-75 Mas Barrau de la Pastanaga Font de la Pastanaga, 1-3

E2-76 Can Villaronga Sant Domènec, 12

E2-77 Can Cañellas Santa Sofia, 12

E2-78 Can Guardiola Colon, 19

E2-79 Xalet Santa Sofia 6-8

E2-80 Can Fradera (can Roure) Santa Sofia, 4

E2-81 Cases Moragas Spà Les Feixes, 1-3

E2-82 Can Borrell Passatge Ernest Ferrer i Pubill, 1

E2-83 Xalet Gustà Passatge Ernest Ferrer i Pubill, 9

E2-84 Mas Llauder (Can Gustà) Passatge Ernest Ferrer i Pubill, 5


ARGENTONA

Elements arquitectònics

E3-01 Mas Gual (Can Vives) Veïnat del Cros núm. 15

E3-02 La Feu Veïnat de Lladó núm. 2

E3-03 Torre elevadora aigües Avgda. Molí de les Mateves s/n (pati empresa Lakidain)

E3-04 El Viver Ctra. d'Argentona a Vilassar

E3-05 Ermita Mare de Déu del Viver Ctra. d'Argentona a Vilassar

E3-06 Mas Riera Veïnat del Cros núm. 3

E3-07 Ca n'Elies Veïnat del Cros núm. 2

E3-08 La Fabriqueta Veïnat del Cros núm. 1

E3-09 Casa de la Por Veïnat del Cros núm. 4

E3-10 Mas Cussany Veïnat del Cros núm. 8

E3-11 Can Garí Veïnat del Cros núm. 9

E3-12 Mas Patet Veïnat del Cros núm. 16

E3-13 Mas Boba (Can Bartrina) Veïnat del Cros núm. 10

E3-14 Ermita Sant Miquel del Cros Veïnat del Cros núm. 11

E3-15 La Taberna Veïnat del Cros núm. 16

E3-16 Mas Duran Veïnat del Cros núm. 12

E4-01 Can Collet Veïnat de Pins núm. 5

E4-02 Moli d'en Misser Prats Veïnat de Pins núm. 4

E4-03 Mas Misser Prats (Can Belluguins) Veïnat de Pins núm. 6

E4-04 Forn de calç Veïnat de Pins núm. 6

E4-05 Mas Blanch Veïnat de Pins núm. 7

E4-06 Mas Febrer Veïnat de Pins núm. 8

E4-07 Mas Pins Veïnat de Pins núm. 9

E4-08 Mas Bramona Veïnat de Pins núm. 3

E4-09 Can Tomàs Rajoler Veïnat de Pins núm. 10

E4-10 Can Navas Veïnat de Pins núm. 3

E4-11 Caseta d'aigües Camí de can Riudemeia

E4-12 Can Buringues Veïnat de Pins núm. 17

E4-13 Can Manyana Veïnat de Clarà núm. 32

E4-14 Mas Riudemeia Veïnat de Pins núm. 18

E4-15 Mas Altafulla Veïnat de Clarà núm. 30

E4-16 Mas Espinalt Veïnat de Pins núm. 12

E4-17 Can Matavens Veïnat de Pins núm. 2

E4-18 Can Poy (4 rellotges) Veïnat de Clarà núm. 8

E4-19 Ca l'Isidret Veïnat de Clarà núm. 29

E4-20 Can Manreset Veïnat de Clarà núm. 13

E4-21 Can Món Veïnat de Clarà núm. 14

E4-22 Mas Calau Veïnat de Clarà núm. 18

E4-23 Mas Vinyals Veïnat de Clarà núm. 16

E4-24 Mas Cabot Veïnat de Clarà núm. 17

E4-25 Mas Raimí Urb. Can Raimí (Restaurant)


ARGENTONAE4-26 Mas Caramany Veïnat de Clarà núm. 6

E4-27 Can Fulló Veïnat de Clarà núm. 19

E4-28 Mas Casanoves Veïnat de Clarà núm. 21

E4-29 Priorat de Sant Pere de Clarà Veïnat de Clarà núm. 22

E4-30 Mas March del Priorat (can Figueres) Veïnat de Clarà núm. 22

E4-31 Can Tambor Veïnat de Clarà núm. 23

E4-32 Can Santem Veïnat de Clarà núm. 26

E4-33 Ca l'Avi Veïnat de Clarà núm. 28

E5-01 Can Pitongo Veïnat de Sant Jaume Traià, núm. 20

E5-02 Caseta camí del tramvia Veïnat de Sant Jaume, (costat de can Gualba)

E5-03 Can Coll de Bocs Veïnat de la Pujada núm. 20

E5-04 Horta Agulló Veïnat de Sant Jaume Traià, núm. 15

E5-05 Can Balanzó Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 25

E5-06 Can Barrau de Vera Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 26

E5-07 Can Dangla Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 28

E5-08 Creu de Terme de can Mercader Veïnat de Sant jaume de Traià núm. 5

E5-09 Can Met Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 32

E5-10 Ermita de Sant Jaume Veïnat de Sant Jaume Traià s/n

E5-11 Can Boba de Sant Jaume Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 9

E5-12 Can Carreras (Mas Salvador) Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 8

E5-13 Can Polsaguera Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 10

E5-14 Mas Saborit Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 11

E5-15 Can Volart Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 6

E5-16 Ca l'Ànima (Mas Torner) Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 7

E5-17 Can Mercader (Can Maragall) Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 5

E5-18 Can Segalés Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 4

E5-19 Can Marfà Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 2

E5-20 Can Santiago Marfà Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 3

E5-21 Mas Bellatriu Veïnat de la Pujada núm. 1

E5-22 Can Miliu Cabanyes Veïnat de la Pujada núm. 3

E5-23 Can Pau Brut Veïnat de la Pujada núm. 5

E5-24 Mas Cabanyes Veïnat de la Pujada núm. 12

E5-25 Mas Comalada Veïnat de la Pujada núm. 9

E5-26 Mas Comalada Nou Veïnat de la Pujada núm. 10

E5-27 Caseta de can Castells Veïnat de la Pujada núm. 8

E5-28 Mas Castells Veïnat de la Pujada núm. 13

E5-29 Mas Martí de la Pujada Veïnat de la Pujada núm. 24

E5-30 Mas Mustarós Veïnat de la Pujada núm. 18


ARGENTONA

Conjunts

C1-01 Sant Sebastià de baix

C1-02 Sant Sebastià de dalt

C1-03 Nou (Gran - Cabanyes)

C1-04 Indústria

C1-05 Gran (Nou- Plaça Nova)

C1-06 Àngel Guimerà (Gran - Llauder)

C1-07 Mare Anna Ravell

C1-08 Sant Julià (Gran - Llauder)

C1-09 Sant Genís (Llauder- Anna Ravell)

C1-10 Rosers

C1-11 Anselm Clavé

C1-12 Passatge Anselm Clavé

C1-13 Sant Miquel

C1-14 Sant Jaume (Les Parres - Llauder)

C1-15 Plaça Nova

C1-16 Plaça de Vendre

C1-17 Dolors Monserdà (S. Ferran - P. Vendre)

C1-18 Torres i Bages

C1-19 Sant Ferran

C1-20 Plaça de l'Església

C1-21 Passatge Mn. Pius Pallars

C1-22 Colom (Sant Domènec - Sant Ferran)

C1-23 Santa Sofia (Dolors Monserdà - Lladó)

C1-24 Lladó (P. Església - Sant Domènec)

C1-25 Sant Isidre

C1-26 Josep Solé

C2-01 Passatge Ernest Ferrer i Pubill

C2-02 Baró de Viver (Marina Julià-Passeig Gallifa Ballot)

C2-03 Marina Julià

C2-04 Veïnat Cirés

C2-05 Plaça Ballot


ARGENTONA

Zones arqueològiques

Q1-01 Carrer Josep Solé Josep Solé

Q1-02 Carrer Lladó Lladó

Q1-03 Mas Batlle (Calopa) Bernat de Ridemeia 10

Q1-04 Plaça de l'Esglèsia Plaça de l'Església

Q1-05 Sant Julià d'Argentona Plaça de l'Església

Q1-06 Carrer Torres i Bages Torres i Bages

Q1-07 Entorn can Puig i Cadafalch Plaça de vendre

Q1-08 Plaça de Vendre Plaça de Vendre

Q1-09 Cal Guardià Gran 45

Q1-10 Carrer Cabanyes Cabanyes

Q2-01 Font del mig (Ballot) Passeig Burriac s/n

Q2-02 Mas Lladó (Can Ferraters) Passeig Ferraters 8-12

Q2-03 Mas Ametller (Ballot) Passatge Gallifa-Ballot, 2

Q2-04 Mas Novell (Cavaller) Nostra Sra. de la Salut, 12

Q2-05 Mas Nou Entre el passeig Baró de Viver i el passeig Jaume Baladia

Q2-06 Mas Grau Antoni de Moragas, 16

Q2-07 Mas Ribas Antoni de Moragas, 16

Q2-08 Mas Roqueta Cirés s/n

Q2-09 Mas Cirés Veïnat Cirés, 2-5

Q2-10 Plaça Montserrat Plaça Montserrat

Q2-11 Mas Camps Mataró, 17

Q2-12 Can Coca de Molí Carreras Candi, 39

Q2-13 Carrer Molí entre el carrer Molí i la riera d'Argentona

Q2-14 Turó de Sant Sebastià A tamuntana de la vila, dins del nucli urbà

Q2-15 Sant Sebastià Sant Sebastià de baix, 2

Q2-16 Mas Coix Puig, s/n

Q2-17 Mas Fornells (Serra) Montseny, 17

Q2-18 Mas Sabater (Llauder) Passatge Ernest Ferrer i Pubill, 5

Q2-19 Mas Moió (Can Barrau) Font de la Pastanaga, 1-3

Q3-01 Mas Gual (Vives) Veïnat del Cros núm. 15

Q3-02 Mas Reniu (Can Duran) Veïnat del Cros núm. 12

Q3-03 Mas Antich (La Taberna) Veïnat del Cros núm. 16

Q3-04 Mas Feliu (Can Patet) Veïnat del Cros núm. 16

Q3-05 Sant Miquel del Cros Veïnat del Cros núm. 11

Q3-06 Can Bartrina - Mas Bova Veïnat del Cros núm. 10

Q3-07 Madà Carretera d'Argentona a Vilassar

Q3-08 Mas Ramon A llevant de la vila, entre la ronda de Llevant i la riera d'Argentona.

Q3-09 Forn de can Portell En un bosc situat a la dreta de la carretera del Cros, a migdia dels camps de can Elies

Q3-10 Can Portell En un bosc situat a la dreta de la carretera del Cros, a migdia dels camps de can Elies


ARGENTONAQ3-11 Mas Portell Al costat de la carretera del Cros, abans de

creuar la C-32 venint d'ArgentonaQ3-12 Sitges de la Por En un bosc situat a la dreta de la carretera del

Cros, a sota de la casa de la PorQ3-13 Mas Gili (Can Riera) Veïnat del Cros núm. 3

Q3-14 Santa Maria del Viver Ctra. D'Argentona a Vilassar

Q3-15 Mas Viver Ctra. D'Argentona a Vilassar

Q3-16 Can Serra de Lledó Carretera d'Argentona a vilassar

Q3-17 Turó dels Oriols Turó a prop de Burriac

Q3-18 Mas Pons Darrera de la Font Picant

Q3-19 Mas Gener (Can Llei) Torrent de la Feu

Q3-20 Esquei de la Feu (Burriac) En el turó de la Feu, a prop de Burriac

Q3-21 Pla dels Matxos A les serres de ponent de la vila, entre el Turó de la Feu i el Pujolae

Q3-22 Pujolar Un turó situat a ponent de la vila

Q3-23 Mas Collell A la zona del Collell, entre el carrer Montseny i el torrent del Collell

Q3-24 Mas Miralles A la zona del Collell, entre el pont d'en Bauxes i el torrent del Collell

Q4-01 Coll de Gironella En el límit amb Cabrera, a la Serra, al NW de Burriach

Q4-02 Can Patota A prop de la Riera de Clarà, darrera ca l'Ermità

Q4-03 Mas Altafulla Veïnat de Clarà núm. 30

Q4-04 Mas March del Priorat Veïnat de Clarà núm. 22

Q4-05 Sant Pere de Clarà Veïnat de Clarà núm. 22

Q4-06 Mas Casanoves Veïnat de Clarà núm. 21

Q4-07 Mas Raimí Urb. Can Raimí (Restaurant)

Q4-08 Mas Fulló Veïnat de Clarà núm. 19

Q4-09 Can Cabot Veïnat de Clarà núm. 17

Q4-10 Riera de Clarà A la Riera de Clarà

Q4-11 Mas March de Vall (Can Calau) Veïnat de Clarà núm. 22

Q4-12 Mas Vinyals Veïnat de Clarà núm. 16

Q4-13 Mas Lloberons (Ca l'Esterramanc) Veïnat de Clarà 11-12

Q4-14 Molí de Misser Prats Veïnat de Pins núm. 4

Q4-15 Mas Rovira (Caramany) Veïnat de Clarà núm. 6

Q4-16 Can Serra (cementiri nou) En la carretera d'Argentona a Granollers, a migdia de la riera de Clarà

Q4-17 Can Matavents Veïnat de Pins núm. 2

Q4-18 Can Lladó-Tubau En la carretera d'Argentona a Granollers, a prop del pas per la riera de Riudameia.El marge és just abans d'arribar a la casa.

Q4-19 Lloberons En el vessant SW de Lloverons, i arribava al torrent del mateix nom, sobre dels 4 rellotges.

Q4-20 Mas Bramona Veïnat de Pins núm. 3

Q4-21 Mas Bartomeu Sembla que la seva localització seria a la part baixa de la riera de Pins

Q4-22 Mas Alegre Sembla que la seva localització seria a la part baixa de la riera de Pins

Q4-23 Mas Febrer Veïnat de Pins núm. 8

Q4-24 Mas Blanch Veïnat de Pins núm. 7


ARGENTONAQ4-25 Mas Canyet Sembla que la seva localització seria a la part

baixa de la riera de PinsQ4-26 Mas Gener de Pins Sembla que la seva localització seria a la part

baixa de la riera de PinsQ4-27 Mas Pins Veïnat de Pins núm. 9

Q4-28 Mas Ferreginals Veïnat de Pins 11

Q4-29 Mas Seguí (Can Tomàs) Veïnat de Pins núm. 10

Q4-30 Torrent Bo En el torrenbó, a migdia de can Tomàs Rajoler

Q4-31 Mas Carreres Veïnat de Pins núm. 13

Q4-32 Via de Parpers A migdia de l'actual carretera de Parpers, entre el coll i can navas.

Q4-33 Molí d'en Rubiol Recentment s'han descobert unes restes al marge dret de la riera de Riudameia, entre can Riudemeia i can Buringues.

Q4-34 Mas Riudemeia Veïnat de Pins núm. 18

Q4-35 Mas Espinalt Veïnat de Pins núm. 12

Q4-36 Turó dels Castellans Al turó de Castellans, al límit municipal d'Argentona, Dosrius i la Roca.

Q4-37 Pedra Gravada de Parpers A ponent del peu del Turó dels Castellans, al límit municipal d'Argentona, Dosrius i la roca, dins d'una parcela.

Q4-38 Mas Misser Prats i Forn de guix Veïnat de Pins núm. 6

Q5-01 Riera Argentona (part baixa) En la riera d'Argentona, en localització desconeguda.

Q5-02 Can Balanzó Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 25

Q5-03 Mas Mataró Estava situat al veïnat de Traià, en un lloc indeterminat

Q5-04 Can Notxa En la carretera d'Argentona a mataró, a prop de can Notxa

Q5-05 Mas Croanyes (can Polsaguera) Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 10

Q5-06 Mas Saborit (molí Cruanyes) Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 11

Q5-07 Mas Escarp Estava situat al veïnat de Traià, en un lloc indeterminat

Q5-08 Sant Jaume de Traià Al cim del Turó de Traià, al marge esquerra de la riera d'Argentona, damunt de Can Boba de Sant Jaume i sota de ca l'Anima

Q5-09 Mas Font (Can Boba) Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 9

Q5-10 Mas Salvador (Can Carreras) Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 8

Q5-11 Mas Torner (ca l'Anima) Veïnat de Sant Jaume Traià núm. 7

Q5-12 Mas Oller Estava situat al veïnat de Traià, en un lloc indeterminat

Q5-13 Sot de l'Aigüeró Al Ne de can Met, a uns 200 mts.

Q5-14 Turó de l'Aigüeró Petit turó situat al NE de Sant Jaume de Traià

Q5-15 Turó d'en Dori Al cim del turó d'en Dori

Q5-16 Ca l'Estrada Es troba situat al marge esquerra de la riera d'Argentona, una mica més avall de can Bellatriu.

Q5-17 Mas Bellatriu Veïnat de la Pujada núm. 1

Q5-18 Mas Prim Estaria situat al marge esquerra de la riera d'Argentona, segurament a sota de can Miliu Cabanyes

Q5-19 Mas Ballot de la Pujada (Can Pau Brut)

Veïnat de la Pujada núm. 5

Q5-20 Mas Lledó de la Pujada Estaria situat al marge esquerra de la riera d'Argentona, segurament a sota de can Pau Brut


ARGENTONAQ5-21 Can Comalada (Mas Far) Veïnat de la Pujada núm. 9

Q5-22 Mas Cabanyes Veïnat de la Pujada núm. 12

Q5-23 Mas Castells Veïnat de la Pujada núm. 13

Q5-24 Mas Martí de la Pujada Veïnat de la Pujada núm. 24

Q5-25 Turó d'en Cabanyes Al turó d'en Cabanyes, entre els termes d'Argentona i Mataró

Q5-26 Mas Mustaròs Veïnat de la Pujada núm. 18

Q5-27 Nord d'Argentona No localitzat. En el tram superior de la riera d'Argentona, al límit municipal


ARGENTONA

Arbres4A1-01 MARGALLÓ DE LA PLAÇA NOVA Al parterre de la Plaça Nova al costat del Cr. Les

Parres

A2-02 PI DEL PASSATGE GALLIFA BALLOT Es troba en una illeta al Passatge Gallifa Ballot

A2-03 LLEDONER DEL PUIG A Cal rei, al veïnat del Puig, davant de la casa

A2-04 EUCALIPTUS DE CAN BALADIA A can Baladia, prop del carrer Baró de Viver

A2-05 EVÒNIM DE CAN BALADIA A l'entrada de can Baladia, a l'esquerra.

A2-06 BÚTIA DE CAN BALADIA A un parterre que es troba a l'entrada per vehicles a can Baladia

A3-01 CIRERER GROS DE LA FONT DEL FERRO

Al torrent, a sobre la Font del ferro

A3-02 ROURE DEL TORRENT DE MADÀ Al torrent de Madà, entre la carretera de Vilassar i can Garí.

A3-03 ALZINA DE LA PLANA DE L'ARRÒS A la Plana de l'Arròs, entre l'ITV i can Garí

A3-04 MORERA DE LA PLANA DE L'ARRÒS A la Plana de l'Arròs, entre l'ITV i can Garí

A3-05 ALZINA DEL TORRENT DE LES MATEVESAl costat immediat del torrent de les Mateves

A4-01 PI DE CAN RIUDEMEIA A la part de dalt del camí de can Riudemeia, prop de la masia.

A4-02 LLEDONER DE CAN CABOT A l'era de la masia de can Cabot

A4-03 SURERA DE CAN BADA Al marge de la carretera d'Argentona Dosrius, aprop de can Bada

A4-04 ROURE MARTINENC DEL MOT DEL ROS A darrera Cal Ros, al costat dret vist des del davant de la masia

A4-05 ROURE REBOLL DEL MOT DEL ROS Al mot del Ros de la riera de Pins, entre el pou i cal Ros

A4-06 PI DE CA L'ESPINAL Davant de la masia de l'Espinal, sota el safareig, a la dreta, sota el marge.

A4-07 XIPRER DE CAN CALAU Davant de la masia de can Calau (Veïnat de Clarà), al costat dels Lledoners de can Calau

A4-08 LLEDONER DE CAN RIBOSA A l'àrea esportiva d ecan Ribosa, a tocar de la riera de Clarà

A5-01 OLIVERA DE CAN MARTÍ DE LA PUJADA Al camí d'accés a la masia de can martí de la Pujada

A5-02 NOGUERA AMERICANA DE CAN MET Al darrera de la casa de can Met de Traià, a la dreta

A5-03 LLEDONER DE CAN MARFÀ Vora del camí que va des del camí de serveis de l'autopista a can Santiago Marfà

A5-04 ÀLBER DE CAN MARFÀ Al camí que va del camí de serveis de l'autopista fins a can Santiago Marfa`, prop del Lledoner A5-003

A5-05 EUCALIPTUS DE CAN BALANÇÓ Davant la masia de can Balançó, al veïnat de Traià

A5-06 PALMERA DE CAN PARDAL A l'era de Can Pardal, al veïnat de Traià

A5-07 ALZINA DE CAN CASTELLS Davant de l'entrada principal de can Castells.

A5-08 ALADERN DE FULLA ESTRETA DE CAN CASTELLS

Al davant de can castells, seguint el camí que surt de l'Alzina de can Castells, cap a amunt i a l'esquerra.

A5-09 ALZINA DEL TORRENT DE CAN CASTELLS 1

Al torrent de can Castells. Baixant dels roures del torrent de can Castells, és la primera

A5-10 ALZINA DEL TORRENT DE CAN CASTELLS 2

Passada l'alzina 1 del torrent de can Castells, Baixant el torrent de can castells, a mà dreta, a l'entrada d'un finca agrícola.

A5-11 ROURE AFRICÀ DE CAN CASTELLS A les planes agrícoles de can Castells, a tocar de la riera


ARGENTONA

Arbredes i jardins5J1-01 JARDÍ DE CAN PUIG I CADAFALCH Jardins de la casa Puig i Cadafalch de la Plaça

de Vendre d'Argentona. Destaca del conjunt un teix.

J2-01 PINS D'ARGENTONA A l'entrada sud del nucli urbà.

J2-02 PLATANEDA DEL CARRER MARINA Arbrat viari del Carrer Marina

J3-01 JARDINS DE LA BARONIA DEL VIVER Al Viver, entre el torrent de Cirers, el camí del Cros i la riera d'Argentona i la carretera de Vilassar.

J3-02 JARDINS DE CAN GARÍ Al veïnat del Cros.

J3-03 SUREDA DE CAN RIERA Al torrent de can Riera, sobre la carretera de Vilassar, al costat del nucli urbà

J3-04 BROLLES DE L'ABRIL,EN NADAL I EN BALLOT

A l'oest d'Argentona.

J3-05 ROCAR DEL TURÓ DE CAN CIRERS A l'oest del nucli urbà.

J3-06 BROLLA DEL PUJOLAR I DEL ROCAR D'EN SERRA

Al nord oest d'Argentona.

J4-01 ARBREDA DEL MOT DEL ROS Tram de la riera de Pins, entre la carretera C-1415 i la riera d'Argentona

J4-02 RIERA DE RIUDEMEIA Tram de la riera de Riudemeia, entre el terme d'Òrrius i la riera de Pins

J4-03 BROLLA DE RIUDEMEIA A la vall de la riera de Riudemeia.

J4-04 LLEDONERS DE CAN CALAU Davant de can Calau

J5-01 PLATANEDA DEL TRAMVIA Un primer tram davant de l'IES Argentona, i el segon tram al camí del tramvia

J5-02 PLÀTANS DE LES BASSES DE CAN CASTELLS

Baixant pel torrent de can Castells, a la dreta, sota el mas del mateix nom

J5-03 PLÀTANS DE CAN CASTELLS A l'esquerra del torrent de can Castells, a l'alçada del mas.

J5-04 ROUREDA DE ROURES DEL TORRENT DE CAN CASTELLS

Al torrent de can Castells, a l'entrada del camí que porta a can Castells.

J5-05 ARBREDA DEL CAMÍ DE CAN MARFÀ Camí d'accés a can Marfà


ARGENTONA

Camins6M3-01 CAMI DE BURRIAC Des de can Ferraters fins al terme de Cabrera de

Mar, Camí de BurriacM3-02 CAMÍ DEL CROS Camí que uneix la Carretera de Vilassar a

Argentona amb el Veïnat del CrosM3-03 CAMÍ DEL MAL PAS (PISTA CARENERA) Camí que uneix el nucli urbà d'Argentona amb

els Quatre Camins, i per extensió,amb Òrrius, Cabrils i Vilassar de Dalr i Vilanova del Vallès

M4-01 CAMÍ DE RIUDEMEIA Camí que uneix la Carretera C-1415 i can Pins amb Can Riudemeia (i per extensió amb Òrrius)

M4-02 CAMÍ A CA L'ALTAFULLA I CAN MANYANA

Camí de la carretera d'Òrrius a ca l'Alltafulla i can Manyana

M5-01 CAMÍ DE LES AIGÜES De Traià fins a Can Comalada, pel marge esquerre de la riera d'Argentona

M5-02 CAMÍ DE SANT JAUME DE TRAIÀ O CAMÍ DELS CONTRABANDISTES

Camí que neix del camí de serveis de l'autopista, travessa el camí de les Aigües i arriba al terme de Mataró


ARGENTONA

Fonts, mines i pous7F1-01 FONT I MINES DE SANT DOMINGO Al carrer Gran, davant de can Doro

F2-01 FONT DEL MIG Al nucli urbà d'Argentona, al passatge que surt de l'avinguda Burriac.

F2-02 FONT DE LA PLAÇA NOVA a la Plaça Nova, al començament del Carrer Gran

F2-03 FONT DE LA PASTANAGA Es troba al parc de la masia de can Barrau

F2-04 MINA I FONT DE CAN BALLOT A can Ballot.

F2-05 MINA I FONT DE CAN CAN CO A can Co.

F2-06 FONT DE LLADÓ Es troba al Carrer Josep Soler, dins el mur de can Calopa

F2-07 FONT DE SANT SEBASTIÀ Font situada a l'entrada nord d'Argentona, al veïnat de Sant Sebastià

F3-01 FONT DE L'ESQUIROL Sota el camí de Burriac, sota la Font del Ferro

F3-02 FONT PICANT A l'oest del terme municipal

F3-03 FONT DE L'ESQUIROLET Al veïnat de Lladó, prop de la Font de l'Esquirol

F3-04 FONT DE LES SURERES Entre la Font de l'Esquirol i el camí a la pedrera de la Feu i el torrent de la Feu

F3-05 FONT DEL CAMÍ A l'inici del camí de terra cap al Castell de Burriac.

F3-06 FONT DEL GRUP Al camí que arriba a la font del Ferro

F3-07 FONT DEL FERRO Al torrent de Burriac.

F3-08 FONT DE LES OLIVERES Quan el torrent de la Cua Llarga arriba al nucli urbà, a unes 30 metres de les primeres edificacions.

F3-09 FONT DE LA CUA LLARGA Seguint el camí que passa per sobre la Font de les Oliveres, paral.lel al torrent, amunt.

F3-10 FONT D'EN BALÓ Sobre la font de la Cua Llarga, seguint el camí, arribem a una bancada de pedra. Sota seu hi ha la font de la Cua Llarga.

F3-11 FONT DE LA PUPUT Al veïnat de Lladó, a dalt del Xaragall de la Puput.

F3-12 FONT D'EN MILIU Al torrent de la Puput, 50 m. més avall de la Font de la Puput.

F3-13 MINA DE CAN RIERA A can Riera.

F3-14 MINA DE CAN BARTRINA A can Bartrina.

F3-15 MINA DE CAN VIVES A can Vives. (Can Gual)

F3-16 MINA DE CA L'ELIES Sobre el safareig, damunt de la casa

F3-17 MINA DE CAN CARAMANY Al costat del safareig de can Carmany, darrera el mas.

F3-18 MINA COMUNA COIX-SERRA A prop de can Coix i can Serra.

F3-19 FONT DEL COLLELL Al torrent del Cullell.

F3-20 MINA DEL TORRENT DEL COLLELL Al torrent del Cullell.

F3-21 MINA DE LA VINYA DE'N SERRA A la vinya d'en Serra.

F3-22 MINA DEL VIVER Mina que subministra aigua al Viver

F3-23 FONT DE L'ESPARVER Font situada al Torrent de l'Esparver

F4-01 FONT DELS ÀLBERS D'EN JAVÀ A dalt de tot del torrent de l'Espinal, al límit amb el terme de Dosrius.

F4-02 FONT DEL LLORER Al torrent que baixa de ca l'Espinal, i damunt de la pista forestal que va de la carretera d'Argentona a la Roca al Turó dels Castellans.

F4-04 FONT DEL CASTANYER Al camí que va de la riera de Clarà a dalt del Dalipà, prop de la Font d'en Quico.


ARGENTONAF4-05 FONT D'EN QUICO Al torrent de can Manraset

F4-06 FONT DEL GAVATX Prop de can Cabot, però al costat dret de la riera de Clarà, davant de l'àrea esportiva de can Ribosa

F4-07 FONT DE CAN POI Davant de can Poi, a l'altre costat de la carretera C1415

F4-08 FONT DEL ROURE Font situada prop del Torrent de can Manreset, sota la Font d'en Quico

F4-09 FONT DEL MUSSOL A una zona verda, dins la urbanització de les Ginesteres

F4-10 FONT DELS AVELLANERS DE CAN BORINGUES DE BAIX

a CAN Boringues de Baix, al torrent del matiex nom.

F4-11 MINA DE CAN CABOT A la finca de can Cabot

F4-12 MINA DE CAN NAVAS Mina que subministra aigua a can Navas

F4-13 FONT DE LES TRES MINES A can Fulló.

F4-14 MINA DE CAN BRAMONA A can Bramona.

F4-15 MINA DE CAN MISSER PRAT A can Misser Prat.

F4-16 MINA DE CAN TOMÀS RAJOLER A can Tomàs Rajoler.

F4-17 POU DE CAN COLLET Als camps de can Collet

F4-18 MINA DE CLARÀ-CAN MARCH Sota Clarà, on hi ha la planta on antigament s'embotellava aigua.

F4-19 FONT DE CAN FULLÓ 50 metres darrera la masía de Can Fulló.

F5-01 FONT DE SANT JAUME Al costat de la masia de can Boba.

F5-04 AQÜEDUCTE DE DOSRIUS Des de Dosrius, travessa el marge esquerra de la riera, la riera i fins a darrera de Madà.

F5-05 MINA DE SANT JAUME A can Boba.

F5-06 MINA DE CAN DANGLA Al veïnat de Traià.

F5-07 MINA DE CAN MET A can Met.

F5-08 MINA DE CAN CABANYES Mina que subministra aigua a can Cabanyes

F5-09 MINA DE CAN COMALADA Mina que subministra aigua a can Comalada


ARGENTONA

Rieres i Torrents8R2-01 TORRENT DELS CIRERS Tram on drena el Torrent de Burriac i la Riera

d'Argentona.R3-01 TORRENT DE CAN CARMANY Torrent que neix al Rocar d'en Serra fins a la

Riera d'Argentona.R3-02 TORRENT DE MADÀ A la dreta de Madà. Comença a la part de dalt de

la urbanització fins a l'autopista.R3-03 TORRENT DE CAN BARTRINA Al límit del terme d'Argentona amb Cabrera. Es

protegeix fins a l'àrea industrial.R3-04 TORRENT DE BURRIAC Torrent que neix a Burriac i arriba al torrent de

Cirers passant per la Font del FerroR3-05 TORRENT DE LA FEU Neix a la conca de Cirers fins al Torrent de

Burriac.R3-06 RIERA D'ARGENTONA Travessa la conca d'Argentona des del terme de

Dosrius fins al terme de Mataró.R3-07 TORRENT DE LA PUPUT A les Encantades, damunt de can Quatrecases.

R4-01 RIERA DE PINS Riera de Pins, entre can Navas i can Tomàs i la Riera d'Argentona

R4-02 TORRENT DE L'ESPINAL Al nord d'Argentona, sobre la riera de Pins, limitant amb el municipi de Dosrius.

R4-03 TORRENT DE COLL DE BOCS Al nord est d'Argentona, limitant amb el municipi de Dosrius.

R4-04 RIERA DE CLARÀ Neix al terme d'Òrrius, prop de ca l'Avi, fins a la riera d'Argentona

R4-05 TORRENT DE CAN MANRESET Afluent de la riera de Clarà, al seu tram mig

R5-01 TORRENT DE CAN CASTELLS Iniciem el tram protegit al camí de les Aigües i fins la desembocadura a la riera d'Argentona

R5-02 TORRENT DE CAN CABANYES Torrent que drena la conca de can Cabanyes fins a la riera d'Argentona

R5-03 TORRENT DE LA REIMINA Torrent que drena l'aigua de la Vinya de'n Rouaix fins al Torrent Castells i al Riera d'Argentona

R5-04 TORRENT DE CAN COMALADA Torrent que es troba a l'esquerra de can Comalada

R5-05 TORRENT DE CAN BELLATRIU Torrent que trobem a l'esquerra de can Bellatriu.

Catàle protegits - Argentona

Documents

Transcript of Catàle protegits - Argentona