1

DESCOBRIR EL MANOL

QUADERN DE TREBALL

Amics del Manol i Palol Sabaldòria

Plaça de l'Ajuntament, 1 -17740 Vilafant. Telèfon: 667.53.45.48 www.vilafant.com/entitats/amicsmanol/manol.htm e-mail: amicsmanol@hotmail.com

2

Hola amic ! Benvingut al PARC DEL MANOL. Estic molt contenta de rebre la teva visita. La veritat és que em feia falta companyia. Em passo hores i hores voltant per les ai-gües tranquil·les, esperant que algú es planti davant d’aquest tros de riu i aleshores... jugar amb ell a amagar! Però sembla que encara no sóc prou coneguda i per això els amics del Parc han convidat molta gent. Quin rotllo! Perdona. Potser serà millor que em presenti. Jo sóc la carpa MANELA i t’acompanyaré durant una estona per fer-te descobrir un munt de coses que t’ajudaran a entendre i estimar el meu riu : EL MANOL. Endavant!

Primer de tot cal situar-se Per això et proposo un exercici d’orientació. Ob-serva el mapa i anota els punts cardi-nals que li corresponen.

Segons aquesta ubicació el curs del riu Ma-nol segueix un recorregut des de............................................................... cap a .........................................................

Ara posem-nos en marxa per fer l’ ITINERARI PER LES RIBES DEL MANOL. Jo també t’acompanyo. Ens divertirem molt i aprendrem coses molt interessants.

1. Orienta’t1. Orienta’t

Utilitza tècniques senzi-lles com una brúixola. També et pots fixar en la posició del sol .

3

2. L’arbre i la font2. L’arbre i la font

Just al lloc on comença aquesta excursió hi ha una gran masia. És una casa pairal del segle XVIII, anomenada Can Massanet. Prop de la casa hi veuràs un arbre monumental de grans dimensions. A quina espècie pertany ? …………………………………………………………………… Fes un dibuix de la fulla : Mesura el perímetre de la soca en cm. Sota mateix de l’arbre hi brolla una font d’aigua fresca i cristal·lina. Actualment aquesta aigua encara s’aprofita. Podries explicar com ? ……………………………………………………………………………….. Mitjançant l’ampolla que has portat i el rellotge, mesura el cabal de la font. Pots donar el resultat en litres /minut. Per fer-ho, caldrà que anotis el temps que es tarda per om-plir un volum conegut. ..................................................................................................................... Com relacionaries les dades que has obtingut? ........................................................................................................................

4

Mira amb deteniment les muntanyes que se’t presenten al fons. El riu Manol neix just allà dalt, en un indret anomenat “La Tossa d’Espinau” . Intenta esbrinar el nom dels dos pics més alts i coneguts d’aquella zona. M…………………………….…..t B………………………...a

3. Els camps de conreu3. Els camps de conreu

M’han dit que els camps propers al Manol, sovint canvien d’aspecte, degut a la diversitat dels cicles productius. Actualment s’hi conrea : ………………………, que s’utilitza per.................................... ........................................................................ Però també hi podríem trobar …………………………………...........................................

4. Observant l’horitzó4. Observant l’horitzó

Algunes imatges que t’ajudaran a fer aquest exercici:

Cereals Userda Gira-sol

5

5. El Manol és un riu mediterrani?5. El Manol és un riu mediterrani?

El Manol es caracteritza per tenir un curs molt irregular. Algunes vegades porta tan poqueta aigua que jo i tota la meva família ens hem de refugiar en alguna gorga. Altres vegades, en canvi, quan plou molt i es produeix una “Manolada”, l’aigua ens arrossega fins a la Muga, i tenim moltes dificultats per tornar a casa. Situa’t a la passera de fusta i observa: Com és el cabal del riu en el dia d’avui?

Aigües tranquil·les Curs sec Aigües braves

Creus que és normal aquest cabal per l’època de l’any en què ens trobem?.......................... Veuràs que la passera de fusta col·locada per voluntaris d’AMIPS està agafada amb cables d’acer perquè l’aigua no se l’emporti. Si et fixes en la riba dreta del riu Manol, t’adonaràs de l’enorme cingle que s’hi ha format amb el pas del temps. Aquesta zona rep el nom de “La Timba” i la seva formació és degu-da a processos d’erosió. Com ho explicaries?................................................................. .............................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................................. Ara continuaràs l’itinerari tot passant per una antiga plantació de pollancres. Si procures estar atent i no fer gaire soroll, és possible que puguis observar la guilla, o fins i tot el tei-xò.

Superior Normal Inferior

6

Els Horts de Manol estan situats prop del riu per diferents motius. Podries explicar-ne alguns?

…………………………………………………..

…………………………………………………………

………………………………………………………………

…………………………………………………………………

…………………………………………………………………

………………………………………………………………

………………………………………………………….

………………………………………………

………………………………….

6. Els peixos del riu6. Els peixos del riu

Apropa’t al riu i busca un lloc on les aigües siguin tranquil·les, assolellades i poc profundes. Fes-ho lentament i en silenci. A veure si em veus! Quants membres de la meva família has vist?............................. Quines dimensions tenien, aproximadament?................................. Posa nom als peixos de les següents fotos:

7. Els horts de Manol7. Els horts de Manol

Ara veuràs els horts de Manol. Hi vinc sovint a buscar alguna cosa per menjar. La gent que en té cura, a vegades, hi llença alguna terrossa i jo, hi trobo cucs. Són tan bons ! !. Observa els conreus de les diferents parcel·les i fes-ne una relació. Si hi ha algun pagès, saluda’l i aprofita per preguntar.

HORTALISSES …………………….. …………………….. …………………….. …………………….. …………………….. …………………….. FRUITERS …………………….. …………………….. …………………….. ……………………...

7

8. Recuperant es-8. Recuperant es-

Sota aquesta àmplia esplanada hi ha enterrat un antic abocador d’escombraries. S’està in-tentant recuperar i per això s’hi han plantat arbres. Amb ajuda d’aquestes fulles de mostra , mira d’identificar-ne algun.

VERN ROURE SALZE

9. Macroinvertebrats aquàtics: el saba-9. Macroinvertebrats aquàtics: el saba-

La Gorga Blava és una de les més boniques del Manol. Té aquest nom a causa de l’especial color que prenen les seves aigües. Una part de la meva família hi viu,. M’han contat que les seves aigües són perilloses, degut a la profunditat i als xucladors. Apropa’t una mica i intenta descobrir-hi els macroinvertebrats que es mouen per la superfície. Sovint, és relaciona la presència d’aquests individus amb el bon estat de salut del riu, ja que a molts d’ells els és impossible viure en aigües contaminades. Quantes espècies diferents de macroinvertebrats aquàtics pots veure?.................................. Has vist algun sabater?....................................................................................................... Dibuixa’l al quadre

Tot i que actualment el riu Manol ja no s’utilitza com a abocador, encara hi ha persones que hi vénen a tirar deixalles de tot tipus. N’has observat alguna?..............................................

Com creus que ho fa el sabater per ca-minar damunt de l’aigua?................... ................................................................................................................................

8

10. Plantes aromàtiques10. Plantes aromàtiques

Ara hauràs de passar a l’altre costat de riu. No et mullis eh! Et proposo que respiris profundament. Vora l’aigua, al bosquet d’alzines o als llocs ombrí-vols per on estàs passant s’hi distingeixen olors característiques. A què creus que són de-gudes ?............................................................................................................................ Fitxa’t també amb les plantes aromàtiques. Pregunta al professor o informa’t dels seus noms. Agafa’n un bri i olora’l. Segur que podràs reconèixer alguna espècie. Assenyala-la amb una (x). ( ) Romaní ( ) Farigola ( ) Ginesta ( ) Menta

11. Els animals del Parc11. Els animals del Parc

Ja sé que és molt difícil poder veure els animals que viuen vora el riu. Però pots tancar el ulls i imaginar-los voltant entre la vegetació o esmunyir-se pel mig de les plantes per apro-par-se a l’aigua. Observa el terra i busca algun senyal, rastre, corriol, excrement o petjada que t’indiqui la seva presència. Finalment, relaciona els següents dibuixos amb els corres-ponents noms.

1 ) SERP D’AIGUA 2 ) LLÚDRIGA 3 ) GRANOTA 4 ) GUINEU 5 ) POLLA D’AIGUA 6 ) CONILL 7 ) ABELLAROL

Durant el recorregut has trobat rastres de caçadors ?........................................................... Els animals del Parc del Manol, viuen atemorits durant l’època de caça, perquè nombrosos caçadors els envaeixen els seu espai i els disparen sense contemplacions. Creus que s’hau-ria de regular d’alguna manera la caça prop del riu?................................................... ..............................................................................................................................................

9

12. Les gorgues12. Les gorgues

En aquest moment et trobes davant la gorga del Mas Nou , o gorga dels Figuerencs (rep a-quest nom perquè molts figuerencs s’hi venien a banyar) Un pintor universalment famós també hi venia a prendre apunts. Qui diries que podria ser ?................................................... Durant el recorregut et deus haver fixat en les diferents gorgues que hi ha al riu Manol. Per a mi i la meva família són d’allò més importants ja que durant les èpoques de sequera representen els únics refugis amb aigües permanents on poder viure. D’on creus que pot ve-nir l’aigua de les gorgues?..................................................................................................... Antigament, quan a les cases no hi havia ni aigua ni aixetes, les gorgues eren molt utilitza-des per la gent del poble: les dones hi rentaven la roba, els pastors hi abeuraven els ramats, els joves s’hi remullaven a l’estiu etc. Creus que actualment tenen alguna utilitat ?......................................................................

13. Plantes d’ambients hu-13. Plantes d’ambients hu-

Hi ha moltes plantes que només les trobaràs als marges del riu. Hi viuen aprofitant la humi-tat constant. Una de les més conegudes és la “ balca“. Prop de la Gorga de Palol n’hi sol haver. Dibuixa-la i fes-ne una breu descripció.

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

................................................

10

14. Els ocells de la pollancreda14. Els ocells de la pollancreda

Aquesta mena de bosquet que pots contemplar, és una pollancreda. Com podràs comprovar els arbres estan arrenglerats perquè han estat plantats per l’home. La fusta del pollancre és tova , però adequada per fer pasta de paper o estris lleugers. El picot és un dels meus a-mics, que aprofita la soca dels pollancres per a construir-hi la seva casa utilitzant el bec per fer el forat. Et proposo un joc: fes un tomb per veure si en localitzes algun, i marca la seva posició en aquest mapa!

O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O O

O O O O O O O O O O O O O O O O O

El meu amic Picot

Fulla de Pollancre

Compta la situació a partir de l’arbre que està marcat amb color blau i assenyala amb una creu l’arbre on trobis un niu.

Intenta fer silenci un minut. Has escoltat algun altre ocell? SÍ NO

11

15. Palol Sabaldòria i la bòbila15. Palol Sabaldòria i la bòbila

Hem arribat al punt final de l’excursió. Abans però, m’agradaria que et fixessis en les res-tes de l’edificació més antiga que hi ha a dintre el tancat. Per què creus que devia sevir?.............................................................................................. Cal dir, que a l’entorn d’aquesta edificació s’han trobar restes arqueològiques de l’època ibèrica. Creus que és casualitat que els primers pobladors de Vilafant s’establissin vora els riu?................................................................. Per què?...................................................... ........................................................................................................................................... ........................................................................................................................................... Segurament des d’aquí on ets pots veure una xemeneia molt llarga. Correspon a una antiga bòbila que fou posada en marxa l’any 1880 i que actualment està en desús. En ella els rajo-lers hi feien maons, totxanes, teules i altres elements per la construcció. Saps quin material utilitzaven? ........................................................................................................................................... Quina relació hi ha entre el material utilitzat i el riu Manol? ........................................................................................................................................................................................................................................................................................

Bé company, deus estar molt cansat, i ja és hora de reposar una miqueta. T’he intentat explicar moltes coses sobre el meu entorn, els meus amics, els meus problemes... Pe-rò encara em queden tantes coses per dir-te! Moltes gràcies per haver vingut a visitar el PARC DEL MANOL i tan de bo ens tornem a veure ben aviat. Rep una forta abraçada!!! MANELA

12

1. Dins quin terme municipal es troba situat el PARC del MANOL?

A) Vilabertran C) Catalunya B) Figueres D) Vilafant

Especial 50 x15 Especial 50 x15

T’atreveixes a jugar amb mi al 50x15? Selecci-ona la resposta que creguis correcte per cada una de les preguntes. La dificultat anirà aug-mentant cada vegada! Quan acabis demana les respostes al teu professor.

7. Quin d’aquests peixos mai no trobaràs al Manol?

A) Bagres C) Sardines B) Anguiles D) Carpes

6. Què vol dir “Quercus ilex”

A) És una expressió que utilitzaven els romans B) Correspon al nom científic de l’Alzina C) Correspon al nom científic del Picot D) Correspon al nom vulgar del Pollancre

5. Quin dels següents cultius no es troba actualment a les vores del riu Manol?

A) Userda C) Civada B) Arròs D) Hortalisses

4. El riu Manol neix a:

A) Vilafant B) El Bassegoda C) Santa Llogaia d’Alguema D) La Tossa d’Espinau

3. Els rius Mediterranis es caracteritzen per:

A) Portar aigua només a l’estiu B) Tenir fortes crescudes durant tot l’any C) Tenir un cabal irregular D) Tenir l’aigua molt freda

2. De quin riu és afluent el Manol?

A) La Muga B) El Fluvià C) No és afluent D) El Ter

13

9. La presència d’algunes espècies de ma-croinvertebrats a les aigües s’utilitza per:

A) Saber de què s’alimenten els peixos B) Saber el temps que ha fet la última setmana C) Saber si les aigües estan molt o poc contaminades D) No serveix per res

15. Quina d’aquestes afirmacions no és cer-ta:

A) S’han trobat restes ibèriques a Palol Sabaldòria. B) L’església de Palol és gòtica. C) El Mas de Palol és del S XVI. D) Antigament hi havia hagut un castell a la zona de Palol.

14. Per què creus que abans deien que Vi-lafant era “Mare de Pobles”

A) Perquè a la bòbila es feien els maons que servien per fer les cases dels altres pobles. B) Perquè era un poble més vell que els altres. C) Perquè hi havia moltes mares. D) Aquesta expressió no s’ha dit mai.

13. Què és el nivell freàtic?

A) Nivell en el que comença l’aqüífer subterrani B) Nivell en el que acaba l’aqüífer subterrani C) Nivell que assoleix l’aigua quan ve una Manolada D) Diferència de nivells del riu entre estiu i hivern.

12. Les gorgues són llocs d’aigües perma-nents que en èpoques de sequera:

A) Permeten la vida a plantes d’ambients humits. B) Serveixen de refugi als animals aquàtics C) Permeten la persistència d’hàbitats favorables per a molts altres éssers vius. D) Totes les respostes anteriors són certes.

11. La relació entre els homes i els rius...

A) Sempre ha estat la mateixa B) Ha canviat al llarg del temps en funció de les necessitats de la societat C) No ha existit mai D) Existia abans quan no hi havia aigua a casa.

10. Quina de les següents plantes, no és aromàtica?

8. Quin d’aquests animals, presents al PARC DEL MANOL ha sigut reintroduït a la nostra Comunitat?

A) Llúdriga C) Abellarol B) Serp d’aigua D) Granota

A) Menta c) Romaní B) Ortiga d) Farigola

14

LA SOPA DE LLETRESLA SOPA DE LLETRES

La darrera “manolada” ha deixat les lletres de la sopa completament barrejades. A veure si hi pots trobar el nom de deu éssers vius presents al PARC DEL MANOL. Estan en totes di-reccions!

A B M L S E R P Y T D F G H I O A O T I L P I C O T P L H A A L E R D I A L O C N I U P O L L A L L I Z A D I I L N Y A Z U F I R O I C U B L A B E R I U R A I A T O N A R G E U P M B R E T A B A S A

QUÈ T’HA SEMBLAT?QUÈ T’HA SEMBLAT?

M’agradaria saber la teva opinió del PARC i tot allò que has vist, per això t’he dei-xat un espai en blanc que et servirà per explicar-m’ho.

........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ........................................................................................................................................................ ....................................................................................................................................................... .......................................................................................................................................................

15

1

DESCOBRIR EL MANOL

GUIA DE L’EDUCADOR

Amics del Manol i Palol Sabaldòria

Plaça de l'Ajuntament, 1 -17740 Vilafant. Telèfon: 667.53.45.48 www.vilafant.com/entitats/amicsmanol/manol.htm e-mail: amicsmanol@hotmail.com

2

PRESENTACIÓ PRESENTACIÓ

DESCOBRIR EL MANOL , és una activitat dirigida a alumnes de cicle superior de pri-mària. S’ha elaborat amb el propòsit de treballar aspectes relacionats amb el medi natural, a través d’una visita al PARC DEL MANOL. Tal i com ens diu el Currículum de Primària: “en l’ensenyament del coneixement del medi natural cal donar un relleu considerable a les experiències viscudes pels alumnes en el seu entorn (...)” i més endavant “és evident que dins les activitats experimentals en el coneixe-ment del medi natural, les sortides al camp tenen un paper insubstituïble” És potser aquesta necessitat de trobar llocs propers, que presentin un interès natural consi-derable el que ha portat a l’ASSOCIACIÓ AMICS DEL MANOL a crear aquest petit qua-dern de treball, en el qual, tot passejant i seguint un itinerari ja marcat, l’alumne pot anar descobrint i reflexionant sobre diversos temes relacionats amb l’ecosistema fluvial i amb el paper ambivalent que poden jugar l’home i la tècnica en la conservació o destrucció del món natural. La durada màxima total prevista és d’unes 3 hores i mitja. L’itinerari comença a Can Mas-sanet (veure plànol de situació als annexes) i acaba a Palol Sabaldòria. El material didàctic que es presenta consta de : - Quadern de treball de l’alumne : les activitats es poden realitzar en el mateix quadern, no-més cal portar llapis i goma. - Quadern de l’educador: s’hi especifiquen els objectius, els continguts i les activitats pro-posades. - Annexes: es tracta d’un recull de petits detall que poden facilitar l’organització de la sorti-da, així com el treball previ i posterior. La Manela, és una carpa del Manol que s’encarregarà de fer de guia durant la visita. Al fi-nal d’aquest quadern trobareu un full d’avaluació que agrairíem molt que ens féssiu arribar degudament omplert per tal de millorar la nostra proposta amb la vostra experiència. Aquest material didàctic ha estat realitzat per Mireia Mena, Esther Palomeras i Josep Puig-mal, tots ells membres de l’associació d’ Amics del Manol i Palol Sabaldòria.

3

OBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALS

A. Situar un espai natural proper: l’ecosistema fluvial d’un riu mediterrani en el seu curs mitja. B. Treure conclusions de l’observació de l’entorn C. Identificar alguns dels éssers vius que depenen d’aquest medi. D. Reflexionar sobre la relació existent entre l’home i el riu al llarg del temps E. Conèixer un espai natural típic de la zona i comprendre la importància d’aquest ecosis-tema i la necessitat de conservar-lo i preservar-lo.

OBJECTIUS DIDÀCTICSOBJECTIUS DIDÀCTICS

1 Interpretar un mapa de la zona identificant diversos elements de l’entorn . 2 Utilitzar tècniques senzilles d’orientació (posició del sol, la brúixola). 3 Prendre mesures de cabal i diàmetre. 4 Constatar el caràcter irregular dels rius mediterranis. 5 Observar els fenòmens d’erosió i sedimentació. 6 Identificar els següents arbres a partir d’un dibuix de la fulla: alzina, roure, vern i po-

llancre. 7 Identificar les següents plantes a partir del seu caràcter aromàtic: farigola, ginesta, ro-

maní i menta. 8 Identificar algunes de les plantes aquàtiques i dels macroinvertebrats més comuns, i

veure la importància de l’ecosistema per aquests organismes. 9 Conèixer els següents animals presents a la zona: conill, guineu, llúdriga, granota, serp

d’aigua, polla d’aigua, abellarol, picot i carpa. 10 Observar els diversos aprofitaments que l’home fa o ha fet, del riu i del terreny que

l’envolta . 11 Veure la necessitat de conservar i respectar l’entorn perquè tothom en pugui gaudir

4

CONTINGUTSCONTINGUTS

1. Orienta’t 2. L’arbre i la font 3. Els camps de conreu 4. Observant l’horitzó 5. El Manol és un riu mediterrani? 6. Els peixos del riu 7. Els horts del Manol 8. Recuperant espais 9. Macroinvertebrats aquàtics 10. Plantes aromàtiques 11. Els animals del parc 12. Les gorgues i la seva importància 13. Plantes d’ambients humits 14. Els ocells de la pollancreda 15. Palol Sabaldòria i la bòbila d’en Soler

ACTIVITATSACTIVITATS

ACTIVITAT -1 1.1 Mètodes senzills d’orientació 1.2 Completa el mapa 1.3 La direcció del riu Manol. SITUACIÓ: nº 1 Recomanacions: Cal situar-se prop de la casa pairal de Can Massanet. En algun indret d’aquest lloc elevat es pot veure un tram de riu. Fer notar als alumnes quin és el sentit des-cendent de les aigües (de dreta cap a esquerre). Explicar mètodes senzills d’orientació (la posició del sol, la brúixola etc.) Fer-los relacionar el mapa amb la visualització de l’entorn (masia, horts, poble, riu, etc.)

5

ACTIVITAT-2 2.1 Identificació de l’arbre 2.2 Mesurant el seu diàmetre 2.3 Mesurant el cabal de la font 2.4 Relacionar les dades obtingudes SITUACIÓ: nº 2 Recomanacions: Prop de l’arbre hi ha un cartell que diu el nom de l’espècie i el gènere en llatí. Observar que les arrels són molt superficials i que estan tancades per evitar que siguin tre-pitjades i es malmetin. Seria interessant mesurar el diàmetre de l’arbre i el cabal de la font. Per la primera mesura es pot utilitzar una cinta mètrica i per la segona una ampolla (de ca-pacitat coneguda) i un rellotge o cronòmetre. És interessant fer-los relacionar la gran enver-gadura de l’alzina amb el fet de tenir un reg constant. Altres: Hi ha una llegenda anomenada “Simbia” que parla de l’arbre i la font. El conte anomenat “La Fulla” parla de l’alzina. Els podeu trobar al quadern d’annexes.

ACTIVITAT-3 3.1 Tipus de conreus i aprofitaments SITUACIÓ: nº 3 Recomanacions: Des d’aquesta posició podreu contemplar els camps de conreu (a la vostra dreta) i els horts (a la vostra esquerra). Es pot aprofitar per explicar els diferents tipus de conreu (de secà i de regadiu) i els diferents aspectes que presenten els camps en funció de l’època de l’any (llaurats, sembrats, segats...). Des del punt on us trobeu podreu observar una granja de vaques . Relacionar-la amb el destí de la producció dels camps. Altres: La caseta que us queda a la dreta, antigament era un molí de gra propulsat per l’aigua del Manol, procedent de la resclosa d’en Pau situada riu amunt. L’estiu de l’any 2005, durant la restauració d’una altra antiga resclosa, es van trobar restes arqueològiques.

ACTIVITAT-4 4.1 Identificació d’elements de l’entorn SITUACIÓ: nº 4 Recomanacions: Deixar temps per l’observació. Ubicar els pics de la Mare de Déu del Mont i el Bassegoda sobre el quadern. Es pot aprofundir en el coneixement que en tenen els alumnes, preguntant-los, per exemple, quins han estat al santuari.

ACTIVITAT-5 5.1 Velocitat de l’aigua del riu 5.2 Fenòmens d’erosió SITUACIÓ: nº 6 Recomanacions: És un bon moment per començar a conèixer el riu: és un afluent de la Muga, a la zona de Vilafant està en el seu curs mitjà i té totes les característiques de riu me-diterrani amb cabal irregular. És aconsellable fer-los relacionar la velocitat de l’aigua amb les darreres pluges i amb l’època de l’any en què ens trobem. En aquest punt també és interessant fer-los notar els rastres de brossa deixats per les cres-cudes (popularment conegudes com a “manolades”), l’erosió a la zona de la Timba, així com el treball del voluntariat d’AMIPS, que en aquest cas, ha col·locat la passera.

6

ACTIVITAT-6 6.1 Identificació de les carpes 6.2 Altres peixos d’aigua dolça SITUACIÓ: entre nº12 i nº13 Recomanacions: Entre aquestes dues fites, és fàcil poder contemplar grups de carpes que ne-den plàcidament o prenen el sol. Es pot aprofitar el moment per explicar que al riu Manol hi ha altres peixos (com anguiles, barbs i bagres) però que com que n’hi ha menys és més difícil po-der-los veure. També es pot explicar com n’arriba a ser de perjudicial la introducció d’espècies foranes, com per exemple el cranc americà, que actualment és molt abundant al Manol i ha des-plaçat totalment el cranc autòcton. Durant el recorregut serà fàcil poder observar aquest artrò-pode.

ACTIVITAT-7 7.1 Fruiters i hortalisses 7.2 Relació entre el riu i els horts SITUACIÓ: nº15 Recomanacions: Aprofitar el pas pels horts per a un exercici d’observació. Intentar esbrinar el que es cultiva en les diferents parcel·les. Una vegada passats els horts hi ha espai suficient per reunir el grup i realitzar el treball sobre el quadern.

ACTIVITAT-8 8.1 Identificació d’arbres 8.2 Conservació de l’entorn SITUACIÓ: entre nº17 i nº18 Recomanacions: La gran esplanada proporciona un espai idoni per a fer una aturada i descan-sar. Aquest és un punt de l’itinerari important per notar com el paisatge es veu modificat per l’acció de l’home (hi ha l’Autopista A-7; hi ha més horts a l’esquerre; hi ha un marge a la dreta que antigament havia sigut l’abocador del poble, en el que l’Associació Amics del Manol hi ha plantat arbres etc.) És també un bon lloc per identificar arbres a partir de les seves fulles, tan els que s’han plantat com els que creixen espontàniament al marge dret del riu. Altres: Just després del passant que travessa el riu, i abans d’arribar a sota el pont de l’A-7 po-dreu veure-hi un cartell de color groc que conté informació sobre el parc del Manol.

ACTIVITAT-9 9.1 Macroinvertebrats aquàtics: el sabater SITUACIÓ: nº 18 Recomanacions: En aquest indret és fàcil acostar-se al riu i poder observar la presència de ma-croinvertebrats aquàtics. És important explicar-los que la presència d’organismes en el riu pot donar una idea de l’estat de salut en què aquest es troba. De manera general, els ambients de-gradats presenten una menor quantitat d’organismes i una varietat també menor. En cas que es vulguin capturar alguns d’aquests organismes es pot utilitzar una xarxa i un pot amb aigua. Una vegada s’hagin observat i dibuixat, cal tornar-los deixar el riu, respectant sempre l’entorn. Altres: Hi ha una llegenda anomenada “La Dama del Gorg Blau” que explica l’origen d’aquesta gorga. La podeu trobar als annexes.

7

ACTIVITAT-10 10.1 Identificació de plantes a partir del seu aroma SITUACIÓ: entre nº 18 i nº 22 Recomanacions: En continuar l’itinerari es pot treballar el sentit de l’olfacte. Just en tornar a travessar el riu és molt fàcil identificar la flairosa menta aquàtica i després, a mesura que ens apropem a la zona més àrida, la farigola i el romaní. Segons l’època de l’any en què es realitzi la sortida és possible trobar la flor groga i molt olorosa de la ginesta. Es pot aprofitar l’ocasió per parlar de l’ús d’algunes plantes com a remeis medicinals, com a decoració o com a condi-ment en deliciosos plats.

ACTIVITAT-11 11.1 Associa les fotos i els noms 11.2 Rastres de caçadors SITUACIÓ: entre nº20 i nº24 Recomanacions: Durant l’itinerari es poden anar trobant rastres de diversos animals (plomes d’ocells, excrements, caus, pells de serp etc.) En aquesta activitat es proposa relacionar amb la seva fotografia, alguns dels animals del parc. És un moment interessant per parlar de les es-pècies amenaçades i d’aquelles que estan en perill d’extinció. La llúdriga, que ha estat vista prop del riu Manol, forma part del Catàleg Nacional d’espècies amenaçades des de 1990. També és important observar les restes que deixen els caçadors i plantejar qüestions sobre la regulació de la caça en alguns indrets.

ACTIVITAT-12 12.1 Importància de les aigües permanents 12.2 Les gorgues i la gent SITUACIÓ: nº24 Recomanacions: Es pot aprofitar l’ocasió per destacar un fet singular del Parc: l’existència de nombroses gorgues. És interessant saber que les seves aigües provenen de nivell freàtics molt superficials i que això proporciona zones d’aigües permanents molt importants per a la super-vivència durant èpoques de sequera, de les espècies de flora i de fauna relacionades amb els ambients humits. També és un bon moment per parlar dels perills de les aigües i de com han anat canviant les relacions entre l’home i el riu al llarg dels anys.

ACTIVITAT-13 13.1 La balca i les seves característiques. SITUACIÓ: nº29 Recomanacions: La balca i moltes altres plantes presents a la zona com les llenties d’aigua o la llengua d’oca, necessiten d’ambients molt humits per poder viure. La balca sol ser una plan-ta molt alta, amb les tiges robustes i la base submergida. Les fulles, que semblen cintes, tenen el teixit intern esponjós. Des de molt antic s’han utilitzat per a fer cistells, seients de cadira o catifes. Juntament amb els canyissars i altres comunitats típiques d’aquests ecosistemes, són indrets de refugi predilectes per a les espècies d’avifauna.

8

ACTIVITAT-15 15.1 Què és Palol Sabaldòria 15.2 La bòbila i el riu SITUACIÓ: nº30 Recomanacions: És important explicar-los que a Palol hi ha un conjunt arqueològic que es remunta a l’època ibèrica. L’església es pre-romànica, possiblement dedicada a Sant Miquel i s’esmenta ja en documents de l’any 1167. Al costat del temple gairebé enrunat, hi ha les restes del castell medieval. Prop dels dos antics monuments, s’hi troba la masia catalana del S. XVI així com l’antiga bòbila d’en Soler. Se’ls pot fer veure la importància dels rius durant la histò-ria (els primers pobladors ja es van situar prop del riu) i l’acumulació de sediments portats pel riu, que ha donat com a resultat un terreny argilós aprofitat durant molts anys pels treballadors de la bòbila per fer rajoles, teules i maons. Altres: L’habitatge situat al davant de les restes de Palol, fa molts anys, havia sigut un molí. El Castell de Figueres es va construir amb maons que provenien d’aquesta bòbila ara en ruï-nes. Actualment la zona de Palol es troba dins un Pla Especial de Protecció aprovat per l’Ajuntament l’any 1995, però està pendent del recorregut del TGV.

ACTIVITATS D’AVALUACIÓACTIVITATS D’AVALUACIÓ

En aquest apartat es proposen algunes activitats que es poden fer a classe o a casa i que poden servir d’avaluació final. Seguint el caràcter desenfadat que s’ha intentat aconseguir fins ara, no es tracta de cap model d'examen, sinó de jocs que creiem que contribuiran a la pròpia autoavalucació de l’alumne. Són les següents: 1. La sopa de lletres: cal localitzar noms d’espècies d’éssers vius tractats durant l’itinerari. 2. Especial 50X15: consisteix en un joc que vol imitar el televisiu, en el que les preguntes van augmentant de dificultat i en el que potser caldrà consultar la resposta en algun lloc abans de contestar. 3. Què t’ha semblat?: es vol proporcionar un espai de reflexió en el que l’alumne pugui ser crític respecte el que ha vist i respecte la relació entre el medi natural i l’home.

ACTIVITAT-14 14.1 Identificació dels pollancres 14.2 Buscant el niu del picot 14..3 La fusta del pollancre SITUACIÓ: entre nº28 i nº29. Recomanacions: Aquest espai ampli i obert proporcionarà uns minuts d’esbarjo. És impor-tant fer notar als alumnes que es tracta d’una plantació i no d’un bosc natural on és impossible que els arbres creixin tan ben posats. Se’ls pot explicar perquè s’utilitza la fusta del pollancre. Si s’aconsegueix estar en silenci, es poden escoltar els cants de nombrosos ocells. Es poden formar grups i organitzar algun joc per a cercar nius de picots treballant la manera d’ubicar-los sobre el mapa del quadern.

9

OBJECTIUS GENERALSOBJECTIUS GENERALS OBJECTIUS DIDÀCTICSOBJECTIUS DIDÀCTICS

A. Situar un espai natural proper: l’ecosistema fluvial d’un riu mediterra-ni en el seu curs mitja.

1 Interpretar un mapa de la zona identificant diversos elements de l’entorn .

2 Utilitzar tècniques senzilles d’orientació (posició del sol, la brúixola).

B. Treure conclusions de l’observació de l’entorn

3. Prendre mesures de cabal i diàmetre. 5. Observar els fenòmens d’erosió i sedimen-tació.

C. Identificar alguns dels éssers vius que depenen d’aquest medi.

6. Identificar els següents arbres a partir d’un dibuix de la fulla: alzina, roure, vern i pollan-cre. 7. Identificar les següents plantes a partir del seu caràcter aromàtic: farigola, ginesta, romaní i menta. 8. Identificar algunes de les plantes aquàti-ques i dels macroinvertebrats més comuns, i veure la importància de l’ecosistema per aquests organismes. 9. Conèixer els següents animals presents a la zona: conill, guineu, llúdriga, granota, serp d’aigua, polla d’aigua, abellarol, picot i carpa.

D. Reflexionar sobre la relació existent entre l’home i el riu al llarg del temps

10. Observar els diversos aprofitaments que l’home fa o ha fet, del riu i del terreny que l’envolta .

E. Conèixer un espai natural típic de la zona i comprendre la importància d’aquest ecosistema i la necessitat de conservar-lo i preservar-lo.

4. Constatar el caràcter irregular dels rius me-diterranis. 11. Veure la necessitat de conservar i respectar l’entorn perquè tothom en pugui gaudir.

TAULA 1. Relació entre OG i OD.

10

CONTINGUTS CONTINGUTS ACTIVITATSACTIVITATS ODOD

1.Orientat’t 1.1 Mètodes senzills d’orientació 1.2 Completa el mapa 1.3 La direcció del riu Manol

1,2

2.L’arbre i la font 2.1 Identificació de l’arbre 2.2 Mesurant el seu diàmetre 2.3 Mesurant el cabal de la font 2.4 Relacionem les dades

3,6

3.Els camps de conreu 3.1 Tipus de conreus i aprofitaments 10

4.Observant l’horitzó 4.1 Identificació d’elements de l’entorn

1

5.El Manol és un riu mediterrani? 5.1 Velocitat de l’aigua del riu 5.2 Fenòmens d’erosió

4,5, 11

6.Els peixos del riu 6.1 Les carpes 6.2 Altres peixos d’aigua dolça

9

7.Els horts del Manol 7.1 Fruiters i hortalisses 7.2 Relació entre el riu i els horts

10

8.Recuperant espais 8.1 Identificació d’arbres 8.2 Conservació de l’entorn

6,10,11

9.Macroinvertebrats aquàtics 9.1 Qui són els macroinvertebrats aquàtics: el sabater

8

10.Plantes aromàtiques 10.1 Identificació de plantes a partir del seu aroma

7

11.Els animals del parc 11.1 Coneixes els protagonistes d’aquestes fotos? 11.2 Rastres de caçadors

9

12.Les gorgues 12.1 Importància de les aigües per-manents 12.2 Les gorgues i la gent

8,10

13.Plantes d’ambients humits 13.1 Característiques de la balca 8

14.Els ocells de la pollancreda 14.1 Identificació dels pollancres 14.2 Buscant el niu del picot 14.3 La fusta del pollancre

5,9, 10

15.Palol Sabaldòria ila bòbila d’en Soler

15.1 Què és Palol Sabaldòria? 15.2 La bòbila al costat del riu.

9,10

TAULA 2. Relació entre Continguts, Activitats i OD

11

Respostes a les activitats d’avaluació dels alumnes

50x15

1 D 6 B 11 B

2 A 7 C 12 D

3 C 8 A 13 A

4 D 9 C 14 A

5 B 10 B 15 B

A B M L S E R P Y T D F G H I O A O T I

L P I C O T P L H A

A L E R D I A L O C

N I U P O L L A L L

I Z A D I I L N Y A

Z U F I R O I C U B

L A B E R I U R A I

A T O N A R G E U P

M B R E T A B A S A

SOPA DE LLETRES

12

AVALUACIÓ DE L’ACTIVITATAVALUACIÓ DE L’ACTIVITAT

L’objectiu d’aquesta avaluació és saber com us ha anat l’experiència proposada i treure con-clusions o propostes per tal de millorar-la de cara al futur. Podeu fer arribar aquest full a: Associació Amics del Manol i Palol Sabaldòria Plaça Ajuntament, 1 – 17740 Vilafant (Girona) Fax: 972.54.63.50 Tèl: 667534548

e-mail: amicsmanol@hotmail.com

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

.....................................................................................................................................................................

...................................................................................................................................................................

13

1

DESCOBRIR EL MANOL

ANNEXES

Amics del Manol i Palol Sabaldòria

Plaça de l'Ajuntament, 1 -17740 Vilafant. Telèfon: 667.53.45.48 www.vilafant.com/entitats/amicsmanol/manol.htm e-mail: amicsmanol@hotmail.com

2

ANNEX ANNEX ––11 COMUNICACIONSCOMUNICACIONS

Aquest és el plànol de situació de l’itinerari, dins el municipi de Vilafant, que us pot ser molt útil a l’hora de decidir on voleu que us deixi l’autocar i on voleu que més tard us vingui a recollir.

3

ANNEX ANNEX –– 2 2 Material i recursos humansMaterial i recursos humans

En primer lloc s’aconsella que l’itinerari es faci amb un calçat adient, ja que cal caminar durant una estona, i amb gorra, en cas que es tracti d’un dia molt assole-llat. Procureu portar telèfon mòbil per qualsevol urgència que pogués sorgir, així com una petita farmaciola per atendre possibles accidents com ara punxades d’espina, irritacions d’ortiga, esgarrinxades, cops etc. Per tal de realitzar les activitats proposades és indispensable portar: ⇒ Brúixola ⇒ Ampolla per mesurar volum ⇒ Cronòmetre o rellotge ⇒ Cinta mètrica ⇒ Pots de vidre per observar macroinvertebrats ⇒ Petita xarxa per capturar-los ⇒ Goma i llapis Com a material opcional hi podem afegir: ⇒ Botes d’aigua ⇒ Camera fotogràfica ⇒ Guies de vertebrats i d’invertebrats ⇒ Guies de vegetació ⇒ Bosses d’escombraries i guants (si es vol aprofitar la sortida per fer una ac-

ció de neteja al voltant del riu) Recursos humans: Degut a les característiques del recorregut s’aconsella que es facin grups de 15-20 alumnes, com a màxim, acompanyats per un educador cadascun d’ells. El silenci i l’observació, són essencials per a entendre l’entorn natural i els fenòmens que s’hi esdevenen.

4

ANNEX ANNEX –– 3 3 Telèfons d’interèsTelèfons d’interès

AJUNTAMENT DE VILAFANT 972.546.020 AMBULÀNCIA 972.505.050 AMICS DEL MANOL I PALOL SABALDÒRIA 667.534.548 BOMBERS 085 / 972.500.080 CAP VILAFANT 972.546.472 EMERGÈNCIES 112 HOSPITAL DE FIGUERES 972.501.400 INFORMACIÓ METEOROLÒGICA 932.211.600 MOSSOS FIGUERES 972.675.089 PROTECCIÓ CIVIL 972.418.655

ANNEX ANNEX –– 4 4 BibliografiaBibliografia

BIBLIOGRAFIA UTILITZADA PER REALITZAR EL QUADERN - Bernils, JM. 1997 Vilafant, Quaderns de la Revista de Girona. Diputació de Girona. - Bolós, O et al. 1993. Flora Manual dels Països Catalans. Ed. Pòrtic, S.A. Barcelona. - Currículum Primària. 1995. Generalitat de Catalunya. Departament d’Ensenyament. - Folch, R (Director). 1988-1989. Història natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana S.A. Barcelona.

- Itinerari per les ribes del Manol. Associació d’Amics del Manol i Palol Sabaldòria - Palomeras, E. 1999. E Cartografia de la vegetació de les vores del riu Manol al seu pas per Vilafant. Estudi no publicat. - Peterson, R. et al. 1991. Guia dels ocells dels Països Catalans i d’Europa. Edicions Omega.Barcelona. - Plànol d’informació de Vilafant. Ajuntament de Vilafant. SR Associats - Projecte Rius (versió 2.0) Departament de Medi Ambient et al. 1999 • Sargatal, J et al 1990. Els Ocells del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Lynx Edicions.

Barcelona. *Aquest material didàctic ha estat realitzat per Mireia Mena, Esther Palomeras i Josep Puigmal, tots ells membres de l’associació Amics del Manol i Palol Sabaldòria.

5

ANNEX ANNEX –– 5 5 Històries i llegendes del ManolHistòries i llegendes del Manol

L a dama del Gorg Blau

FFa molts anys , allà pels remots temps de les Creuades, vivia al bell paratge de Palol Sabaldòria una dama formosa com un sol. Vivia sola. El seu marit, el noble cavaller Bernat de Sabaldòria es trobava a Terra Santa per reconquerir i defensar els Sants Llocs on va néixer, viure i morir Nostre Senyor. Bé, ben sola tampoc no ho estava madona A-delaida –que era el nom de la il·lustre dama-, puig que amb ella convivien els seus dos fillets de set i cinc anys Alió i Melissenda. Ells dos feien les delícies de la solitud de la mare durant la perllongada absència del seu marit. Tampoc mare i fills es trobaven sols en aquell vetust Casal de pedra, amb aires de cas-tell, on entrava la tramuntana filtrada per les escletxes dels finestrals i engolida per les escales de cargol, recorria les àmplies sales i els estrets corredors emetent sons talment es tractés d’una flauta gegant. No, no es trobaven pas sols: un exèrcit de majordoms, patges i damisel·les, servents i serventes, mossos, bovers i pastors feinejaven constantment pel palau i encontorns, cre-ant un bullici de vida com mai no s’havia vist en aquell indret. No, certament no es trobava pas sola madona Adelaida en el bell paratge de Palol Sabal-dòria. Cavallers que es deien amics del noble Bernat i que no havien tingut l’audàcia de lluitar contra l’infidel en terres llunyanes, rondaven constantment el palau amb el pre-text de protegir la dama. El més assidu de tots era precisament el seu cunyat, el germà petit del seu marit que hàbilment dissimulava la seva intenció de debilitar el Casal de Sabaldòria i apoderar-se del ric domini de Palol. Uns i altres, com mascotes desvaga-des, es deixaven caure sovint en aquell indret a l’hora de l’àpat. A la taula de madona Adelaida, hi tenia cabuda qualsevol vianant, fos ric o fos pobre, que el cor generós de la il·lustre dama no sabia fer distincions. Així n’era, de virtuosa i

6

bona, la senyora de Palol. I el rebost, això rai! Era ben proveït. Passaren dies, mesos i anys des de la partida a Terra Santa del noble cavaller. I no se’n tenia cap notícia.

- És viu?, és mort?- es preguntava neguitosa i entristida madona Adelaida. - Probablement ha mort- insinuava insidiós el cunyat, que esperava ocupar el lloc

del seu germà.

Però ningú sabia donar raó certa de tan sinistre averany. Entretant els nombrosos donzells i cavallers banquetejaven, talment un eixam com parà-sits insaciables, a la taula del senyor absent de Palol. Tants banquets i tanta despesa comprometien seriosament les arques del ric patrimoni, amenaçant fer fallida. De fet, al rebost, en un altre temps tan proveït, ara gairebé no hi quedava res, i de l’abundant vi de les botes del celler a penes en rajava una gota. Prou se n’adonava de tot madona Adelaida. Prou havia intentat una i altra vegada frenar aquella bogeria de dispendiós desgavell. Tenia ben present a la memòria la ignominiosa ruïna, fruit d’una pèssima administració del frívol i pròdig castlar de Carmençó. Fou tan escandalós l’esdeveniment que donà lloc a la popular dita: “Si el castlar de Carmençó hagués sabut de debò que el pa amb nous era tan bo, encara en fóra senyor.” Però tot fou debades. Se sentia opressa, assetjada pel seu cunyat, del qual començava a endevinar les sinistres intencions que covava el seu cor pervers. Alió, tot i ser molt petit, s’havia apropat a la seva mare amb decidida actitud protectora:

- No tinguis por ni t’entristeixis mare, jo et protegiré- li deia bo i abraçant-la. La petita Melissenda, instintivament s’arrapava a la mare, sense, però, adonar-se de res. Tot i que el cor li deia que el seu marit tornaria, Adelaida sofria. Sofria per la perllonga-da absència, però el seu cor s’encongia sols de pensar que, de retorn, el seu marit troba-ria la hisenda arruïnada. De dia, la virtuosa esposa dissimulava la seva pena. Sovint en-trava, acompanyada dels seus fills, la l’església de sant Miquel, que s’aixecava a frac del castell, i allí recollida en pregària alleugeria la seva pena. Però era de nit, nits d’insomni, quan, recolzada al finestral, contemplava la celístia de les estrelles que estripaven com minúsculs puntets l’espessa foscúria nocturna, els ulls se li negaven de llàgrimes. Primer un sanglot a penes perceptible, després un plor desbordat , impossible de contenir. Plorava tant que les llàgrimes degotaven sobre el riu, i nit rera nit s’anaven entollant fins a cavar un gorg profund que a la llum del capvespre oferia iri-sacions amb predomini de tons obscurs.

7

Quan arribava el setembre i les abundoses pluges tardorals amaraven les àcides aigües del gorg, mesclant-se amb les de la llera del Manol, es clarificaven oferint tonalitats menys opaques, d’una transparència més lluminosa tendint al color blau: blau cel, blau verd, blau marí, segons la intensitat de la llum diürna al llarg de la jornada; en ocasions, fins i tot la coloració es transformava en un blau gris, sobretot quan les grupades d’estiu s’apropaven. D’aquí que el gorg començà a ser conegut amb el nom de “Gorg de les aigües blaves” o més breu “Gorg blau”, d’acord amb la tendència de la gent senzilla a la simplificació. Passaren el anys i Bernat de Sabaldòria tornà sa i estalvi de Terra Santa a punt per salvar la hisenda. Amb l’arribada de l’amo, l’eixam de vividors desaparegué com per art d’en-cantament. Entretant, Alió i Melissenda havien crescut: ell tenia l’aire d’un petit cava-ller; ella creixia bonica com un sol de primavera. Bernat i Adelaida aquella nit estigueren llarga estona contemplant-se abocats al finestral de la cambra a la llum de la lluna que feia el ple. L’oreig nocturn acariciava els seus ros-tres fatigats, però encara agraciats d’una bellesa serena. Tot d’una Bernat s’adonà del reflex de la lluna sobre la superfície llisa com un espill al peu del finestral. Sorprès mira alternativament, ara cel amunt, ara terra avall, i, estranyat, va dirigir un esguard ple d’interrogants a la seva muller:

- Adelaida, què és aquest gorg d’aquí baix? La fidel esposa, per tota resposta, abraçà estretament el seu marit, i dels seus ulls brolla-ren llàgrimes, ara d’alegria, que s’anaven escolant muralla avall fins arribar a confon-dre’s amb les aigües del gorg obscur. Bernat ho comprengué tot deseguida. Aquell gorg, tota aquella substància aquosa havia brollat com un miracle, fruit d’un amor fidel. Comprengué aleshores el noble cavaller fins a quin punt la seva muller l’havia estimat al llarg de la seva dilatada absència.

Si resseguiu el Manol en temps de forta sequera, ben segur que us trobareu que el flux del riu sovint és entollat aquí i allà i, fins i tot, la llera apareix seca en alguns trams. El que no s’asseca mai, faci el temps que faci, és el Gorg de les aigües blaves. Potser aquest any el trobareu aquí i l’any vinent el trobareu més enllà, esmunyedís com un follet de bosc. No hi fa res. El Gorg blau hi és sempre. Però compte! Podeu abocar-vos-hi, contemplar la vostra faç so-bre la glauca polidesa de la seva superfície. Però no us hi capbusséssiu pas! Les seves blavoses aigües us engolirien dins les pregoneses del seu misteri ancestral... I no en tornaríeu a sortir mai més.

per Miquel Pujol

8

Símbia

EEl llarg hivern s’havia esmunyit silenciós i donava pas als jorns de primavera clars i lluminosos que convidaven a gaudir de llargues passejades pels paratges del Casal de Sabaldòria. Alió es sentia més feliç que mai: amb els seus tretze anys ja demostrava, a tots aquells qui el coneixien, un cor honrat, generós i disposat a ajudar qualsevol criatura desvalguda. Aquests trets, inequívocament, els havia heretat dels seus pares: el noble Bernat de Palol, que feia pocs mesos que havia arribat de les Creuades, i la fidel madona Adelaida que des del retorn del seu marit havia recuperat el somriure més encisador. L’extrema sensibilitat i les extraordinàries ganes d’ aprendre coses noves envaïen el jove adolescent i l’encaminaven, sovint, a la lectura de llibres que l’ajudaven a formar-se i li despertaven la imaginació i la curiositat. Aquell vespre les últimes paraules que li havia permès de llegir el sol abans d’ amagar-se rera les muntanyes l’havien deixat meravellat: “La Çerena sí és una creatura molt meravellosa e l’ha-n’i de tres maneres i la una es mig peixe mig fembra, l’altra és mig oçele mig fembra i altra és mig cavalle mig fem-bra. Aquella qui és feta així com a peix e fembra, si ha tan dolsa veu que tot hom qui la hoja cantar si acosta volenter per hoyr-la, e plau-li tant la veu del seu cant que si adorm” Tan absort es trobava el jove imaginant la dolçor de la veu d’ aquell personatge de lle-genda que ni tan sols es va adonar que ja era negra nit. Fou llavors, just quan passava pel costat del molí, que es desvetllà de sobte en sentir els laments i sospirs d’ un plor ofegat que sorgien del riu Manol. Els seus instints de fraternitat i ajuda al pròxim van fer-lo a-costar, immediatament, a la vora de les aigües per tal d’ oferir ajuda a aquella criatura desesperada, però, l’ espectacle que veié gràcies a la llum de la lluna el deixà astorat, bo-cabadat i admirat: no es tractava d’ un infant perdut, ni d’ un vianant que s’estava ofe-gant dins les tenebroses aigües, ni del murmuri del vent que li estava jugant una mala passada. Res d’ això! Davant seu podia contemplar, ni més ni menys, que el bell rostre de Símbia, la dona d’ aigua del riu Manol! N’havia sentit tantes històries que era com si ja la conegués tot i que no l’ havia vista mai. Les dones d’ aigua, segons el que ell havia sentit explicar, habitaven en rics palaus al fons d’ estanys, rius, fonts, gorgs i llocs frescals i humits. Tot l’encís i l’harmonia d’a-quests indrets es personificava en els seus vestits, en el seu cos seductor, en el seu es-guard captivador i en la seva meravellosa veu. Una vegada, Alió havia sentit explicar a un pescador del nord que anava en direcció al Cap de Creus i que s’ havia aturat a fer nit al Casal de Sabaldòria, que aquell que fora capaç de posseir una peça de roba d’alguna d’aquestes belles dames tindria la sort assegurada durant tota la seva vida. En concret, també havia sentit a parlar de Símbia. L’ havien vista en diferents punts del riu Manol i tothom afirmava que el seu cos d’ aigua s’ envoltava d’un llarg vestit blanc amb peixos brodats en fil d’or que brillaven igual que els seus castanys i rinxolats ca-

9

bells donant la més extraordinària lluminositat a la foscor tenebrosa d’aquells grans ulls, talment com si de dos estels es tractés. En aquell moment, però, la mirada era trista i el rostre suplicant i amarat de llàgrimes. Alió no pogué re-primir l’ impuls i amb veu ferma es dirigí a la dama: -Símbia, què us passa? Qui ha gosat esborrar el vostre somriure? Ella dubtà uns segons abans de començar a parlar, i finalment, amb un fil de veu, digué: -Alió, la meva pena és tan gran que no puc deixar de plorar i plorar ... -Però perquè? –va afegir el jove cada vegada més sorprès-. Digueu-me Símbia en què us puc ajudar i de bon grat ho faré. -No hi tinc cap dret –afegí ella amb veu culpable-. Molsosa, les meves germanes, i tants altres m’havien previngut una i altra vegada, però jo no he sabut seguir els seus consells i ara haig de pagar la meva cul-pa, jo, i el pobre Guillem... -El pobre Guillem! -va repetir Alió-. Símbia, us ho suplico, expliqueu-me la vostra història potser així sabré entendre de què m’esteu parlant! Se la veia preocupada. No sabia per on començar. Agraïa, però, que aquell noble jove s’ interessés pels seus problemes i volgués escoltar-los. Adoptà un aire més serè i dirigint una mirada furtiva i resignada a la lluna, començà a parlar: -Com vos ja deveu saber, les dones d’ aigua tenim el do de saber cantar com els ocells i de retenir les més belles i estranyes melodies. Doncs bé, jo tenia per costum, les nits de lluna plena, passejar-me amunt i avall per les aigües del riu Manol entonant cançons de tota mena. Un dia quan passava per aquí, just al costat del molí, vaig sentir una veu greu, suau i tan meravellosa que no vaig poder evitar d’ amagar-me darrera una roca i descobrir d’ on provenia. Al cap de poca estona una raig de lluna em va mostrar l’ ori-gen d’ aquella música. Es tractava de la veu de Guillem, el fill petit del moliner. Vaig restar allí quieta fins que es va acabar l’ espectacle i llavors vaig seguir el meu camí, guardant aquell record com un tre-sor. La meva curiositat, però, era tan gran que la història no es va acabar aquí. Cada nit de lluna plena m-’acostava al molí i Guillem sempre hi era cantant la mateixa cançó trista i penetrant. Una nit no ho vaig poder evitar i com si tingués la necessitat de consolar-lo m’ hi vaig apropar i vaig unir la meva veu a la seva. Ell em va veure, va somriure però, no va parar de cantar. Fou prodigiós! Els matisos de les nostres veus ressonaven en la nit i el nostre deliri s’ escampava per les aigües ... Després, retornat a la realitat vaig voler saber perquè no era feliç. No em va costar gaire endevinar-ho. Els seu cos bru i fornit pel dur treball, els seus ulls verds, el seu cabell llarg i rinxolat, i la seva condició social, retenien a l’interior el cor d’ un poeta i la sensibilitat més desbordant. Vam fer-nos amics. Ell m’ explicava els seus somnis i jo l’ escoltava embadalida, llavors cantàvem i no ens acomiadàvem fins que els primers raig del sol despun-taven des del mar. Símbia va fer una pausa i va mirar a Alió dirigint-li un somriure com si el record d’aquells temps tan feli-ços li haguessin retornat l’alegria per uns instants. -Continueu, us ho prego –va demanar-li impacient el jove. La cara de la dona d’aigua va tornar-se a desconsolar, i obrí els llavis per prosseguir amb el seu relat: -Visquérem en aquest somni d’ aigua, lluna, cançons i comprensió sense adonar-nos, innocents, del que estava naixent entre nosaltres. Jo, irreflexivament, vaig deixar que succeís la cosa de la qual m’ havien previngut durant tota la meva vida: vaig permetre barrejar dos móns que poden conviure en harmonia si ho fan separadament. Jo vaig desafiar les lleis de la natura volent unir allò impossible d’ unir: el món dels humans, el vostre món, i el món de les llegendes, el meu món! Dites aquestes paraules esclafí a plorar, però abans que Alió tingués temps de consolar-la, tornà a parlar: -Ara ha arribat el moment de pagar per la nostra falta. Els pares de Guillem volen que el jove es compro-meti en matrimoni amb una pubilla de la contrada que té totes les virtuts que es puguin desitjar. Guillem no vol decebre els pares, però tampoc vol fer desgraciada a la pobra noia. Ell mai no podrà estimar-la, perquè ara... el seu cor és meu! Alió, que ho havia estat escoltant tot amb gran interès, començava a comprendre l’estat d’ànim de Sím-bia. Llavors li va preguntar:

10

-Quina determinació ha pres Guillem? -Després de pensar-ho molt -va continuar dient la dona d’ aigua- ha decidit que el millor que podia fer era marxar d’ aquest territori, cap a un país llunyà. Això li provoca un gran dolor, car haurà d’ abandonar la llar, la seva terra estimada, la gent que l’ ha vist créixer... No ens tornarem a veure mai més! Mai més! Enteneu ara la meva desesperació? Alió va moure el cap afirmativament. Va admirar, silenciosament, aquell jove moliner que s’ oposava a trair els seus sentiments i a enganyar algú innocent que de cap manera no s’ ho mereixia, encara que això suposés abandonar tot allò que estimava i en conseqüència, també a Símbia. Va tornar a interrogar la da-ma: -I doncs, quan serà la partida del vostre estimat? -D’aquí a dos dies -va respondre ella sense força a la veu- Retardar aquesta marxa podria complicar les coses i llavors ... no ho vull ni pensar! -Caldrà fer alguna cosa i no tenim massa temps -va afegir Alió començant a pensar algun pla per tal de protegir als joves enamorats de la desventura que se’ls aproximava. -Alió! –va replicar Símbia-. Us agraeixo de tot cor que ens vulgueu ajudar, però ho heu d’entendre, ningú no hi pot fer res, ningú... -Ningú... excepte Molsosa –va afegir el noi decididament-. Ella és la mestressa del bosc i la seva saviesa ens pot ser de gran ajuda. -Molt em temo que no -va dir Símbia totalment abatuda-. Molsosa ja va avisar-me i jo no vaig fer-ne cas. Ara és massa tard. -De tota manera, insisteixo, deixeu-me que li faci una visita i potser... -D’acord -va respondre no massa convençuda-. És l’ última oportunitat que ens queda. Una vegada més us dono mil gràcies per tot el que esteu fent. Dites aquestes paraules la seva figura va fondre’s en l’ aigua i Alió va adonar-se, de sobte, que era molt tard i que potser faria passar ànsia a la seva mare si no s’afanyava una miqueta. El temps passava lentament. Alió desitjava de tot cor que arribés el vespre per anar a trobar a Molsosa. No seria massa complicat. Es tractava d’una feristela tota coberta de molsa que vivia a l’ampli bosc de ribera que vorejava el riu Manol. Era molt vella i molt sàvia. Coneixia tots el habitants de la contrada. La seva feina era vetllar per la integritat del bosc i de les criatures que hi vivien. Alió la va conèixer una ve-gada, quan només era un infant que va perdre’s pel bosc. Ella, molt amablement li havia mostrat el camí de tornada. En arribar a una zona molt humida tota coberta de falgueres i just a sota d’ un enorme fréixer va comen-çar a copsar la seva figura inconfusible, reposant de cara a la posta de sol. Alió s’hi va acostar i ella li va dedicar un tendre somrís mentre li parlava així: -Us esperava. -M’ esperàveu? -preguntà estranyat Alió. -Els peixos del riu i les fulles dels arbres van oir la vostra conversa anit amb na Símbia i tot m’ ho van contar. Us conec i sabia que compliríeu la vostra promesa i que em vindríeu a veure. I ara ja heu arribat. L’adolescent no s’esperava aquella rebuda, però com que no hi havia temps per perdre, va decidir anar per feina. -Així doncs, si ja ho sabeu tot, digueu-me què en penseu i si hi ha alguna solució per ajudar a Símbia i Guillem. -Jo sóc molt vella -va dir Molsosa, disposada a donar la seva opinió sobre el tema- però tot i això, sé molt bé què és l’amor. Oh i tant si ho sé! I també sé molt bé què és l’ amor veritable, i et puc assegurar Alió, que Guillem i Símbia s’ estimen de veritat. És un amor generós i ferm, però... és un amor impossi-ble, ja t’ho va dir la dona d’ aigua! -Doncs... així no hi podeu fer res? -va preguntar decebut el jove-. Res de res? -Jo no –va respondre Molsosa secament- però... potser Simiot... -Simiot? -va tornar a preguntar Alió, fornit de noves esperances.

11

-Sí -va afirmar Molsosa-. El seu nom és Simiot viu als arbres i és capaç de fer molt mal al humans de conducta poc respectuosa amb els boscos. Té grans poders i pot provocar tempestes, vent, pedregades... Com podeu comprovar és poc amic dels homes als quals considera dimonis perquè es bufen els dits per escalfar-los quan fa fred i bufen també la sopa per refredar-la quan és massa calenta. Tot i això sota la seva aparença de bèstia salvatge s’ hi amaga un gran cor que vos haureu de conquerir si voleu la seva a-juda. -Digueu-me on puc trobar-lo –va pronunciar Alió amb rapidesa. -Remunteu el riu fins arribar a la gorga i un cop allí desplaceu-vos a l’ oest. Hi trobareu un bell alzinar. Busqueu l’ únic roure que hi ha i allà... hi trobareu Simiot!. -Gràcies Molsosa! -cridà Alió mentre s’ allunyava. -Bona sort! -li digué ella. Anava seguint les indicacions al peu de la lletra i finalment després de caminar molta estona amb la llum de la lluna com a única companyia, arribà sota el roure. Era gegant! S’hi apropà a poc a poc. La veu li tremolava però s’ esforçà per dissimular-ho: -Simiot! -cridà-. He vingut a parlar amb vós d’ un assumpte molt important! Feu el favor d’ escoltar-me! D’ entre el fullatge va aparèixer una bestiola que semblava un simi, amb dues banyes blanques i gruixu-des i amb la cara coberta per una espessa barba de color negra. Alió s’ espantà però restà quiet i dispo-sat a complir la seva missió. -Qui és que així destorba la pau del meu bosc? -preguntà Simiot molt enfadat. -Sóc Alió, fill del noble senyor Bernat de Palol! -Conec el vostre pare, és un gran home -la veu semblava menys severa -. De tota manera, espero que tin-gueu una bona raó per a venir-me a molestar a aquestes hores! -La tinc -va respondre el noi, i dit això li va deixar anar la desventura de Símbia i Guillem. -I vos preteneu -va dir Simiot, amb to burleta- que jo els ajudi. Ja, ja, ja!. Aquesta sí que és bona! -Molsosa m’ha dit... –va començar a xiuxiuejar Alió, sense massa esperança. -Així doncs us envia ella? -el seu to de veu s’ havia tornat respectuós. -Sí, Simiot. Ella m’ha dit on trobar-vos –va afegir Alió. -Doncs això vol dir que és coneixedora de la història i que ha considerat oportuna la meva intervenció! I tot renyant-lo va afegir: - Havíeu d’ haver començat per aquí i no hauríem perdut tant el temps! Quan dieu que és la partida del jove Guillem? -La propera nit –va afanyar-se a dir Alió. -Tinc una idea. Us espero a tots d’ aquí a un dia just a les aigües del molí. I ara me’n vaig perquè tinc molta feina... I abans que Alió se n’adonés ja havia desaparegut del seu davant i l’ havia deixat sol enmig d’aquell es-pès alzinar. Havia passat un dia i Molsosa, Símbia, Guillem i Alió es trobaven al lloc convingut. Simiot encara no hi havia arribat. Els joves enamorats es miraven tristament creient que aquella seria l’última nit que es po-drien contemplar. Alió no sabia si confiar o no en Simiot, però Molsosa semblava tan tranquil·la i repo-sada ... De sobte, d’ entre el fullatge, va aparèixer l’ esperat Simiot. Va posar-se davant de tots ells i com aquell qui pronuncia un discurs digué: -Heu desafiat les lleis de la natura! Per culpa d’aquest fet heu estat a punt de fer desgraciades a persones innocents! Tot i això, heu sabut rectificar a temps i esteu disposats a dir-vos adéu per sempre, tot i el do-lor que això us causa. Jo sóc aquí per proposar-vos una cosa, una mena de regal per fer menys dolorosa la vostra pena. Va fer una pausa i els qui escoltaven obriren els ulls i les orelles per no perdre’s cap paraula.

12

- L’única manera per no haver-vos de separar i perquè en Guillem pugui continuar vivint a prop de la se-va família és aquesta: quan jo acabi de dir les paraules màgiques, mireu-vos al ulls i penseu en el vostre amor! Dit això va sentir-se un tro i Simiot va començar a cridar:

“Que l’arbre protegeixi l’aigua que l’aigua doni de beure a l’arbre que la vida comenci amb l’amor”

Tot va quedar cobert de boira. Els estels es van apagar i una llum brillant com el foc va cremar el cel. El cos cepat de Guillem va començar a créixer i a tornar-se més bru i més dur, talment com l’ escorça d’ un arbre. Els braços es tornaren branques i les cames arrels. D’ aquells ulls verds van començar a brotar-ne fulles i més fulles, perennes com la seva noble mirada. La boira es va fondre i aparegué un fort vent que prengué a Símbia entre els seus braços la despullà de les seves robes i la convertí en un doll d’ aigua fresca i transparent que es situà just sota la brancada de la gran alzina. Alió restà astorat. Molsosa i Simiot havien desaparegut sense deixar cap rastre. Era com si res no hagués passat, era... com si s’ acabés de despertar d’ un llarg somni! Els seus ulls van acostumar-se altra vegada a la foscor i davant seu es va fer visible... el bonic espectacle que oferien aquell noble arbre i aquella be-lla font, que somrients, li donaven les gràcies!

* * *

Amb el temps, aquests paratges, on tingué lloc la història contada, han passat a anomenar-se “De Can Massanet”. Guillem ha pogut observar com canviava la terra dels seus pares mentre amb els seus podero-sos braços protegia la seva estimada. Símbia no ha deixat mai de regar l’ arbre, amb gotes d’ amor, fres-ques i transparents... Si alguna nit de lluna plena passeu prop d’ allí, camineu silenciosos i sobretot pareu l’orella a les més meravelloses melodies que mai ningú hagi pogut escoltar: són els cants d’ amor etern entonats per les veus de Guillem i Símbia...

per Esther Palomeras

13

Oriol i Zina

AAquell matí, s’havia aplegat molta gent a la font de Can Massanet en motiu del II aplec del Manol i Palol Sabaldòria de Vilafant. Quan varen arribar-hi hi devia haver unes cent seixanta persones. De primer, es va quedar amb els seus pares, esperant la sortida, però finalment decidí de fer una volta i saludar els que coneixia. Al cap de poc, s’inicià la sortida i tothom es posà a caminar. L’Albert li proposà que anés amb ell, però no va voler. Tampoc volia anar darrera els seus pares com un gosset, simplement volia anar al darrere i quedar-se sol. Tanmateix, li fou impossible esperar que tota la gent passés, ja que estava cap al mig. La gent l’empe-nyia encara que no ho fessin expressament, per tant pensà que millor seria esperar l’o-portunitat de poder-s’hi posar. Per sort, al cap de molt poc, la gent s’aturà davant d’un número dels vint-i-nou que hi havien escampats per tot el recorregut que farien fins a arribar a Palol Sabaldòria. Cada número corresponia a un text que hi havia en un full que els havien repartit abans de sortir. Aquell número era l’u. Mentre tothom llegia el text; que parlava de la font de Can Massanet, s’esmunyí entre la gentada i va anar a parar just davant de la font. No volia haver anat a parar allà, però no hi havia altre remei. Si volia anar al darrere, aquell era un bon lloc per esperar que la gent passés. Així doncs, s’esperà assegut en un “banc” de pedra que hi havia al costat de la font. Quan tota la gent va haver passat, s’aixecà. De cop i volta, però, alguna cosa el va fer aturar. Acabava de sentir una veu fina i eixordadora, un crit, que curiosament provenia de sota la seva sabata: -Ai! No em trepitgis, au, ui, quin mal! Quan surti de sota del teu miserable peu...veuràs! -Qui és que diu això?- se sentí com un ridícul estúpid quan digué aquestes paraules. -Que no ho veus que sóc jo? -Qui ets tu?- estava fent un ridícul total. -Qui vols que sigui! Una fulla d’alzina! I aixeca d’una vegada el teu peuot! Ai que em desmaio! Una fulla d’alzina m’està parlant!- pensà- Des de quan les fulles parlen? Immediatament va retirar el peu, i en efecte, allà hi havia una fulla d’alzina es-cridassant-lo: -Per fi! És que no pensaves aixecar el peu?- li digué mentre s’espolsava amb un suau gronxament cap endavant i cap enrere. -Ps...s...sí.- va aconseguir mormolar. -Només sí! Sí! Sí! Sí! I una fulla aquí morint-se! Et sembla bé? Gairebé m’has aixafat! -Para de sermonejar-me amb les teves històries!- xisclà ja empipat- A més, tu ets una fu-lla i la teva funció és estar-te a l’arbre i no a terra cridant. I una última cosa: tu ets una fulla d’alzina, per tant ets una fulla perenne! I les fulles perennes no cauen! -No cauen, no cauen...! I tu què saps? Si he caigut de l’arbre ha sigut perquè un cop de

14

tramuntana a cent quilòmetres per hora em va fer caure abans d’ahir! -Prou! Prou! Jo me’n vaig!- n’estava tip d’aquella fulla- Mira on són els altres! Ara hauré de córrer si els vull atrapar! M’has fet perdre el temps! Adéu!- i més fluixet digué- Quina experiència més amarga...! Va anar-se’n corrents sense mirar enrera i va atrapar els altres. Ja no tenia ganes d’anar al darrere, aquell desig s’havia dissolt com el sucre en el cafè i només notava el gust amarg d’aquella estranya experiència. “Amarg? Que potser és amarg sentir una fulla parlar?”- pensà després- “Més aviat és un fet extraordinari, però aquella fulla, cridava sens parar! No ho sé, per una banda és un fet amarg i per l’altre no.” Va reunir-se amb l’Albert. Estava esbufegant. L’Albert li demanà: -D’on véns corrent? Que potser t’has trobat el dimoni? -Més o menys, m’he trobat...- contestà, però abans de ficar-se de peus a la galleda i dir que havia parlat amb una fulla que parlava, callà. No volia que l’Albert se li’n rigués. -T’has trobat què? -Res, res important. La pesada de la filla d’en Joan, aquella que té quatre anys, saps? Doncs els seus pa-res no la deixaven venir i no sé com ha marxat de casa i me l’he trobat a Can Massanet, abans de sortir. Per això, t’he dit que no volia venir. Havia de dur-la a casa seva, els seus pares es posarien histèrics si sabessin que la seva filleta ha anat pel Manol “sola”.- mentí, i se sorprengué que la mentida li hagués sor-tit força bé- Content ara el senyoret? -Sí. D’acord, entesos Oriol. Però no cal que em diguis senyoret! La mentida funcionà. L’Albert no preguntà res més sobre el tema. Tots dos romangueren callats fins que arribaren al quart número. -Com? Ja som al número quatre!?- va exclamar l’Oriol. -Sí, els altres ja els hem passat, mentre tu eres a dur la pesada de la Marta a casa seva.- respongué l’Al-bert. L’Oriol llegí el número cinc, més per instint que per voluntat. Quan aixecà el cap en senyal que havia a-cabat de llegir el fragment, l’Albert li digué: -T’hauries de tallar el cabell. El tens molt llarg i se t’hi enganxen moltes porqueries. Ara se t’hi ha en-ganxat una fulla. -Doncs treu-me-la!- exclamà de cop. Un cop més pensà en aquella fulla d’alzina i temé que fos la que te-nia al cap- I a més, a mi si se m’enganxen porqueries al cabell és el meu problema i si a mi m’agrada dur-lo llarg, l’hi duc. És que jo em fico em tu perquè tens el cabell curt? -No cal que et posis així noi! Ara te la treus tu, la fulla.- l’Albert estava visiblement ofès i empipat. L’Oriol es tragué la fulla, i, sense ni tan sols mirar-se-la, la llançà al terra i marxà del costat de l’Albert. També s’havia ofès, per una banda estava enfadat amb l’Albert, però per l’altra estava trist i avergonyit d’haver contestat d’aquella manera. Era una cosa que li passava sovint. Finalment, es sentí culpable i va anar a demanar-li disculpes. L’Albert estava ofès. Li havia dit allò del cabell en bones intencions i l’Oriol s’havia posat com un histè-ric. De cop, però, es trobà l’Oriol al seu costat. -Què vols? No t’havies enfadat?- li demanà. -M’havia enfadat per una causa completament absurda, et demano perdó- li va dir l’Oriol. -Perdonat! Amics? -I tant! Va, per celebrar que he reconegut la meva estúpida equivocació en només cinc minuts, ens farem una foto plegats. -D’acord! L’Oriol, juntament amb l’Albert, cercà el seu pare i li demanà que els fes una fotografia. El disparador de la camera va fer un “clic” i va disparar la foto dels dos amics. Al mateix temps que la foto es disparava, l’Oriol sentí una veu ja coneguda per ell, provinent de la seva jaqueta: -Ei, quanta llum!- la veu, evidentment era la de la fulla. Se separà de l’Albert amb l’excusa que més enrera havia vist una branca que li serviria de bastó i marxà. L’Albert, però, sabia que l’Oriol volia estar sol al darrere i el deixà. Un cop lluny de l’Albert mirà cap a la seva butxaca i veié la fulla, aquest cop però, contenta com unes castanyoles. El desig d’anar al darrere

15

li augmentà. Va pensar que si volia conèixer la fulla i el seu poder de parlar, primer hauria d'excusar-se per la seva trepitjada involuntària. -Ei! Ets tu! Quant temps! Perdona per haver-me comportat tan malament- digué amb to amable. -No passa res, només m’has aixafat sense voler. A més tu no sabies que era a sota ni que parlava- respon-gué la fulla, igualment amb to d’amabilitat. -Escolta, com et dius. Jo em dic Oriol. -Jo em dic Zina. Encantada, Oriol. -Igualment. Per cert, com t’has ficat a la meva butxaca?- l’Oriol estava encuriosit i alhora sorprès. -Ui! És molt llarg d’explicar! Quan tu has marxat corrent de la font, recordes? Doncs l’aire que has pro-duït ha fet que m’elevés i m’he enganxat al teu cabell. Llavors, aquell noi, t’ha dit que tenies una fulla al cap. No sé què ha passat, no ho sentit, però després tu m’has agafat i m’has tirat al terra i te’n has anat. Però, però... -Però què? Segueix Zina! -...L’Albert ha tingut el temps suficient d’agafar-me i posar-me dins la butxaca del teu anorac, suposo que et volia fer una broma o venjar-se, perquè semblava enfadat. -Així, gràcies a l’Albert, estem tu, una fulla, i, jo un noi parlant! -Exacte! I ara digue’m: com és que hi ha tanta gent que està fent la ruta del Manol? -És que fan un aplec del Manol i Palol Sabaldòria i fem aquesta ruta fins arribar a Palol. -Ah! Aquesta ruta és fantàstica! No hi he anat mai però ha de ser fantàstica! -Doncs, va anem! La gent ja és molt endavant. Sort que estan aturats allà. Si anem depressa hi arribarem abans que es tornin a posar en marxa. L’Oriol col·locà la fulla amb molt de compte dins la seva butxaca i arrencà a córrer. Va arribar al punt: la gent començava a moure’s i estava a la distància perfecta per no ser vist parlant amb la fulla. Quan tot-hom va haver passat el número, que era el cinc, es va treure la fulla de la butxaca, s’aturà davant del nú-mero, es tragué el tríptic informatiu de la butxaca i llegí el fragment número cinc en veu alta perquè la fulla ho sentís: -Tot el territori que s’estén aigües amunt, així com la gorga es coneixen amb el nom de La Timba, possi-blement a causa dels cingles que s’hi han format amb el pas del temps. -Així que això és La Timba? N’havia sentit a parlar. És un lloc horrible. Fa temps s’hi estimbà un home. I a més és un abocador il·legal. Sento dir-t’ho, però els humans sou uns bruts. Dieu que voleu evitar la contaminació de tot el món i ni tan sols respecteu els pocs llocs verds que us queden més a prop! -Però jo no hi llenço porqueria! Ni tan sols sabia que aquest lloc existís! -Tu potser no, però molta gent sí. Em sap greu dir-te que us cregueu gent civilitzada, quan en realitat no sabeu ni conviure amb la natura que us envolta ni amb gent que és diferent a vosaltres. Però tornant a allò que deia...Encara que la vegetació tapi la major part de la brutícia, allà dalt hi ha un veritable niu de por-queria. Ningú; em refereixo a humans, vol admetre que allà hi ha un abocador d’escombraries il·legal. Hi va haver fa uns mesos una neteja del Manol. La gent que hi va participar va fer una neteja, per cert, una neteja perfecta! Però, aquest punt, el de La Timba no el van netejar. Caldria molta més gent i...molts di-es! L’Oriol restà pensatiu durant uns moments, cohibit per l’explicació esgarrifosa però real del greu proble-ma del medi ambient de la fulla, i després digué: -Tan greu és? Per què la gent no hi fa res? -No ho sé, això voldria saber jo. -Si pogués, hi voldria fer alguna cosa, però no puc! -Sí que pots, tu sol no, però si reuneixes una colla ben gran d’amics, podràs! -Sí! Ho intentaré! -Així m’agrada! -Va, anem que ens estem distanciant una mica massa. La fulla s’endinsà en les profunditats de la confortable anorac de l’Oriol mentre ell caminava poc a po-quet i amb molt de compte per no relliscar en l’humit i relliscós camí, situat al costat del Manol, seguint-

16

ne el curs. Passaren, sempre a dos metres lluny de la resta, per gorgues, plantacions de pollancres, horts, esbarzers pels quals el camí hi passava pel mig i pel costat d’algun saüc. S’aturaren al número quinze, igual com havien fet en els anteriors. En aquest, però, la fulla hi parà una atenció impressionant i després digué: -Almenys encara hi han ocells, carpes i teixons. No m’estranya, però. L’aigua és neta. Si hagués estat bruta no n’hi quedaria cap, d’aquests animals. -Per què ho dius? -Perquè si mantenim neta l’aigua del riu, aquests animals podran viure aquí durant molt temps. En canvi, si ara us dediqueu a tirar brossa al riu, en un futur pròxim aquests animals es moririen i farien trencar un ecosistema. -T’entenc. Escolta, tu saps molt sobre el medi ambient, no?- digué l’Oriol mentre començava a avançar. Aquest cop es col·locà la fulla a la mà- Ets molt sàvia, Zina. -Sí, però no et pensis, encara sóc molt joveneta. El vent m’ha fet caure de l’arbre molt aviat. -I al terra com vius? No és el mateix que viure a l’arbre. A l’arbre hi tens una funció: recollir la llum per a la fotosíntesis i t’arriba l’aliment a través dels “filaments” que tens. Però no ets a l’arbre, i per tan no tens aliment. I...i...i...et moriràs aviat. -No et pensis. L’aliment no és un problema. Un cop una fulla cau de l’arbre no necessita menjar. I no moriré fins que no em converteixi en humus. I per això queden uns quants mesos, potser anys. Encara estic molt verda. L’Oriol es posar a riure de content perquè a la fulla encara li quedava força temps de vida i també va riu-re per allò de “encara estic molt verda”. No sabia perquè, ja que sabia que si una fulla cau al terra al cap d’un temps es torna marró. Però li va fer gràcia. -Escolta, Oriol -digué la fulla mentre passaven per sota uns lledoners on hi havia el número vint-i-quatre- m’agradaria viure a la vora del Manol. -I per què no hi vius? -No puc...No podia! Sí que puc! Gràcies a tu! -Gràcies a mi? -l’Oriol estava estranyat. -Sí, perquè tu, en certa manera, m’hi has dut. I, siusplau...em podràs deixar vora la riba quan...ens ha-guem de dir adéu. L’Oriol es mirà la fulla amb expressió trista. Sabia que l’hora de dir-se adéu, el més segur per sempre no tardaria en arribar. Els números s’anaren succeint: vint-i-cinc, vint-i-sis,...fins al vint-i-nou. Després, Pa-lol Sabaldòria seria el centre d’atenció. Quan hi arribaren tothom estava escoltant un home que explicava la història de les ruïnes que hi han: una església pre-romànica i un tros de castell. L’estona passà: l’Oriol i la fulla tastaren les “pomes de relleno”, el plat típic de Vilafant. També miraren els diferents logotips d’un concurs que hi havia exposats, fulls que parlaven de les ruïnes de Palol i dels diferent estris que s’hi han trobat i escoltaren sardanes. La fulla, que no havia sentit mai cap sardana di-gué: -Quina música tan alegre! -Alegre? És molt repetitiva. -Sí, però la trobo alegre. Què fan aquella gent d’allà? -Ballen les sardanes. Vols que te’n ensenyi? -De debò? M’encantaria! L’Oriol ensenyà a la fulla a ballar una sardana, cosa difícil per ella. I ell tampoc era un expert, però se’n sortí prou bé: -Curts: un, dos. No...així...Ho veus? Ara, molt bé. Llargs: un, dos, tres...Així, molt bé. Saltironets: un, dos, tres...No...així...Tampoc...Ara, perfecte. Cap a tres quarts de dues, la gent anà marxant. Era hora de dir-se adéu. L’Oriol, amb la fulla a la mà, s’a-costà lentament, vora uns canyissars, on també hi havia una alzina, cosa que trobà molt estranya. -Aquí?- preguntà. -Sí, m’agrada: és vora el riu i sota una alzina. -digué Zina.

17

Va deixar la Zina poc a poc al terra i s’assegué al seu costat. -No t’oblidaré mai- digué- Ets la fulla més meravellosa del món. -Jo tampoc t’oblidaré. No sé com et puc agrair el que has fet per mi. -No ha estat res- respongué mentre amb el dit índex “amanyaga” suaument la punta de la fulla. -Espero que ens tornem a veure. -No ho sé. Potser sí. Adéu Zina... -Adéu Oriol...fins una altra. I així els dos amics se separaren. Quan l’Oriol marxà, una llàgrima sorgí dels invisibles ulls de Zina men-tre poc a poc, s’ajeia a terra, per adoptar l’aparença d’una fulla d’alzina corrent. L’Oriol pujà altre cop a Palol on es trobà els seus pares, que l’esperaren. Abans de marxar, però, anà a dir adéu a l’Albert. Tan-mateix, aquest ja era fora, així que s’afanyà a atrapar els seus pares. Feren la ruta, però al revés per arribar al poble. Un cop a casa seva, pujà a la seva habitació, i, sense re-primir les llàgrimes, obrí la finestra i mirà cap al Manol. No oblidaria mai aquell dia. Estava trist, però sabia que Zina estava on sempre havia desitjat i ell tenia una amistat que ningú mai havia tingut.

per Anna Maria Agustí

18

ANNEX ANNEX –– 6 6 El riu Manol, al seu pas per VilafantEl riu Manol, al seu pas per Vilafant

El riu Manol neix prop de Llorona, al vessant nord de la Tossa d'Espinau. El seu recorregut té uns 40 quilòmetres i la seva conca abasta 15.000 Ha dins els municipis d'Albanyà, Caba-nelles, Lladó, Navata, Vilanant, Avinyonet de Puigventós, Vilafant, Ordis, Borrassà, Santa Llogaia d'Alguema, Figueres, Llers, Terrades, Cistella, el Far, Vila-sacra i Vilanova de la Muga. És l'afluent més important de la Muga i es caracteritza per les fortes secades que pa-teix a l'estiu i per les abundoses crescudes durant l'època de pluges en rebre les aigües de nombroses rieres. Al seu pas per Vilafant, el Manol no arriba a eixugar-se mai, mantenint vives nombroses gorgues. La presència permanent d'aigua afavoreix la proliferació d'una important vegetació de ribera que propicia la diversitat faunística. LES RELACIONS AMB EL RIU El riu és, sense cap mena de dubte, una part més del nostre patrimoni, un component impor-tant de la petita història de cada municipi. Al llarg del temps, els lligams entre els habitants de Vilafant i el riu, han sigut evidents. Les seves aigües eren utilitzades per fer bugada, a-beurar les vaques (especialment les de la Gorga d'en Baqué, situada sota el Centre de Cultu-ra i Esbarjo), per netejar les menuderies de la matança del porc, per regar els horts de les se-ves vores, per a pescar-hi bagres, barbs i anguiles, per a nedar-hi ... Cal dir però, que aquestes relacions entre el riu i els vilafantencs, no sempre han sigut tran-quil·les: ara és quan toca parlar de les conegudes Manolades. Aquest, és el nom que reben les crescudes del riu Manol durant l’ època de pluges. Sovint acostuma a desbordar-se ocasi-onant inundacions als horts que l'envolten. També en resulten afectades les zones de les For-ques i les Closes d'en Clarà. Els aiguats més forts causats pel riu Manol al seu pas per Vila-fant, han sigut els següents: Octubre de 1421: es va inundar la zona de les Forques on es van enderrocar diverses ca-

ses. Desembre de 1605: les zones més afectades foren: les Closes d'en Clarà i el Pont del

Príncep. Març de 1609: un vent huracanat va fer grans destrosses a tota l'arbreda del riu Manol. 1776: s'inundaren masies de les Closes d'en Clarà i les Forques. Va morir ofegat molt de

bestiar. Setembre de 1843: es van negar els camps de les Forques i de les Closes d'en Clarà. Desembre de 1861: van morir sis dels vint-i-tres passatgers que viatjaven a la diligència

19

de la Cia. Saladrigas i Toll. L'aiguat els va sorprendre mentre creuaven el riu a la zona del Pont del Príncep on no hi havia pont. 1872: es va tornar a inundar la zona esmentada anteriorment, i la premsa de l'època lamentava la

manca d'un pont. Desembre de 1932: el tren hagué de parar cinc hores al Pont del Príncep, durant les quals s'hagueren

de tornar a consolidar les vies del ferrocarril que havien estat somogudes. Novembre de 1934: el riu es va emportar els taulons del gual del camí de Borrassà. En aquest lloc no

s'hi ha fet cap pont i encara actualment no ofereix seguretat durant les riuades i obliga al desviament de vehicles per anar a Borrassà. Febrer de 1944: es van veure afectades les zones properes al Pont del Príncep i els camps de les

Forques. 1959, 1961, 1962 i 1965: les aigües del Rec Susanna van inundar la Nacional 1970: les aigües del rec Susanna van provocar greus desperfectes a les zones de les Closes d'en Clarà

i les Forques. Març de 1986: el desbordament del riu Manol ocasiona el tancament de diverses carreteres del vol-

tant de Figueres i Vilafant. Novembre de 1999: el riu va arribar fins a mitja carretera del Centre de Cultura i Esbarjo. La riera

d'en Serra va cobrir el vial fent un gran riu sota mateix de l'Ajuntament. Hi van haver destrosses a camins, carreteres i marges. Abril de 2002: una de les crescudes més espectaculars. Es tallen nombroses carreteres i es produei-

xen danys materials a la zona de Vilatenim on diversos subterranis i locals comercials queden inun-dats. A Vilafant crea grans desperfectes a la zona dels horts, especialment als situats abans i després de la carretera de Borrassà, coincidint amb una esbrossada del bosc de ribera, mal feta i poc selecti-va. En el moment més culminant, va estar a 1’5 m del pont del’A-7.

El riu Manol, al terme municipal de Vilafant, rep l'aigua de d’un dels seus afluents ( la riera d'en Serra) i és creuat per tres ponts: per la part de ponent hi ha el pont de la carretera d'Olot a la població d'Avinyo-net de Puigventós; en el camí de les Forques a Santa Llogaia d'Alguema hi ha un altre pont construït l'any 1994 i al barri del Pont del Príncep hi ha el pont de la Nacional II, refet l'any 1939. EL RIU MANOL : UN ESPAI NATURAL DE GRAN VALOR PAISATGÍSTIC LA VEGETACIÓ El municipi de Vilafant, es caracteritza per tenir un entorn natural dominat per l'espai agrícola. Hi abun-den els conreus de secà amb plantacions de cereals i oliveres. Les terres de regadiu, ocupen poc espai i es situen al voltant del riu: són els típics horts familiars. La superfície forestal hi és realment poc representativa. Hi trobem petites taques d'alzinar litoral degradat que ressegueixen les vores del riu Manol en aquelles zones on, degut al pendent, la vegetació de ribera no té la suficient humitat per poder-s'hi desenvolupar. També ocupa espais entre camps i prats creant una mena de mosaic. Pel que fa al bosc de ribera, s'ha de dir que potencialment ens trobem sota els dominis de la verneda amb consolda. Els vestigis d'aquesta comunitat encara es poden observar en zones on el sòl és una mica alt en relació al nivell de l'aigua i només s'inunden temporalment. Els espais més properes al curs de l'aigua, on el sòl té abundant aigua freàtica i l'exposició a la inundació hi és més o menys freqüent, hi trobem grups de salzes, pollancres, àlbers, freixes i algun om. Cal dir que aquesta darrera espècie, últimament s'ha vist afectada per la grafiosi, una plaga fúngica que ha tingut molta importància a la nostra comarca. També cal parlar de plantacions de plàtans i de pollancres en alguns punts propers a la riba del riu. Anti-gament, a l'anomenat paratge de la Salida, hi havia hagut una gran plantació de pollancres que s'utilitza-ven per fer carbó vegetal. Les vores del riu Manol es caracteritzen per presentar ambients molt diferents amb només uns quants metres de desnivell. Així doncs, prop de les aigües, s'hi distingeix la vegetació herbàcia de llocs humits

20

on domina el color verd tendre dels hidròfits (com el potamogéton i les llenties d'aigua), dels helòfits (com els creixenars, la menta aquàtica i la balca), i dels higròfits (com els joncs i la menta borda). A mesura que ens allunyem de les zones més humides, tot seguint la bardissa que és el sotabosc dominant, arribem a una zona molt més àrida i assolellada, on el color glauc de la jonça i la farigola assoleix tot el protagonisme. Altres espècies com el crespinell (en llocs on el sòl és poc profund) o l'espinavessa (típica de la vora de conreus i camins a la zona de l'Empordà i el Rosselló), completen el paisatge i la gradació cromàtica. Anteriorment ja s'ha parlat dels dos afluents del riu Manol que passen pel nostre municipi: el rec Susanna i la riera d'en Serra. Tot i que el primer passa gairebé canalitzat i els seus entorns són pràcticament ur-bans, el segon, es caracteritza per tenir un espai, proper al camí dels Mentiders, on s'hi observa l'alzinar, el garric i la presència de nombrosos roures. LA FAUNA Els dos hàbitats més representatius del municipi són els espais agrícoles i la zona humida lligada al riu Manol. No es pot oblidar, però, el petit mosaic que formen l’alzinar i els prats secs. A continuació presentem un resum faunístic de vertebrats de probable presència a la zona. El llistat s’ha elaborat a partir de bibliografia, treball de camp i el testimoni de persones properes a la zona: Zona de conreus, erms i espais oberts

OCELLS Perdiu

Cadernera Pinsà comú

Capsigrany Pinsà mec

Enganyapastors Tord

Esplugabous Verdum

Estornell Xoriguer comú

Gafarró Xot

Garsa REPTILS

Gavià argentat Bívia tridàctila

La Puput Dragó comú

Mussol comú Serp verda i groga

Òliba MAMÍFERS

Oreneta Rata comuna

Pardal comú Ratolí domèstic

Pardal xàrrec Ratolí mediterrani

Passarell comú Talpó comú

21

Zona d’alzinar, prats secs i vorades

OCELLS Sargantana Ibèrica

Aligot Serp blanca

Cargolet Serp verda

Cucut AMFIBIS

Duc Gripau comú

Esparver vulgar Gripau corredor

Gaig Gripau pintat

Gamarús Gripauet

Mallarenga carbonera MAMÍFERS

Merla Conill

Mussol banyut Eriçó

Picot verd Esquirol

Pit roig Fagina

Respinell comú Gat mesquer

Tallarol de casquet Guilla

Tòrtora Llebre

Tudó Mustela

RÈPTILS Porc senglar

Llangardaix ocel·lat Ratolí de bosc

Sargantana cuallarga Teixó

22

Zona lligada al curs del riu Manol i als seus marges argilosos No es pot oblidar que dins el poble veí d’Avinyonet de Puigventós, hi ha l’espai natural dels Es-tanyols de Mas Margall, formats a partir d’una petita gravera restaurada. De la gestió i el segui-ment se n’ocupa la IAEDEN (Institució Altempordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura). Cal entendre que aquests indrets d’aigües permanents que ofereix la conca del riu Manol, es converteixen en llocs d’aturada i descans per a molts ocells durant els seus desplaçaments. Això fa que actuïn de lligam entre les diferents zones humides de la comarca. EL PAISATGE Actualment el paisatge que podem contemplar en aquesta zona és el resultat final de: l’activitat humana (camps conreats, camps abandonats, antigues terreres, horts i construccions de tota me-na), l’acció erosiva del riu els marges del qual s’han convertit, en algunes zones, en veritables cingles i la dinàmica de succeció de la natura que no s’atura i avança incapaç de superar, però algunes barreres imposades. Així doncs, des de 1973 l’autopista A-7 passa pel terme municipal de Vilafant, en algunes zones, molt propera al riu Manol. També està previst el pas del TGV pel

OCELLS RÈPTILS

Abellarol Colobra de collar

Ànec coll verd Serp d’aigua

Balquer Vidriol

Becadell comú AMFIBIS

Blauet Granota verda

Boscar-la de canyar Reineta meridional

Corriol camanegre Salamandra

Corriol gros Tritó jaspejat

Corriol petit Tritó palmat

Mallarenga cuallarga MAMÍFERS

Martinet de nit Llúdriga

Oriol Rata d’aigua

Polla d’aigua Rata-pinyada

Rossinyol PEIXOS

Rossinyol bord Anguila

Tallarol capnegre Bagres

´Territ menut Barbs

Territ variant Carpes

Trist Carpins

23

municipi, tot i que encara no es sap quin serà el traçat definitiu. Un element del paisatge que no podem oblidar és Palol Sabaldòria que s’alça a l’esquerra dels acinglerats marges del riu Manol. Es tracta d’un conjunt arqueològic format per restes ibèriques i romanes, i dues edificacions medievals: l’església pre-romànica i el castell. Una altra edificació del conjunt és mas Palol (del SXVI). Actualment tota aquesta zona està en ruïnes i des de 1995 es troba dins un Pla Especial de Protecció aprovat per l’Ajuntament. Al costat del conjunt esmentat, s’hi observa la llarga xemeneia de la bòbila d’en Soler, avui totalment a-bandonada. Fou posada en marxa l’any 1880 i va agrupar tota la producció rajolera de la vila arribant a ser una de les més importants de la província. Actualment encara es poden observar els desnivells del sòl ocasionats per l’extracció d’àrids. També al costat esquerra del riu Manol, situada a la part de ponent del clos urbà, hi trobem Can Puig Massanet, una gran casa pairal envoltada per jardins construïda l’any 1781 i ampliada el 1878. Al camí de les hortes del Manol, hi ha una alzina i del peu del seu tronc en raja un doll d’aigua fresca que mai no para: es tracta de la Font de Can Massanet. L’alzina, que té uns dos-cents anys de vida, fou declarada Ar-bre Monumental per la Generalitat de Catalunya l’any 1991. Just a l’entrada del poble, i limitant amb la riera d’en Serra hi ha Mas Requesens, un edifici de tipus basi-lical construït el 1542. Actualment és un restaurant i encara guarda interessants elements arquitectònics gòtico-renaixentistes. La bellesa més feréstega, però, es troba a les gorgues: la de la Timba (totalment acinglerada), la d’en Ba-qué (on s’hi observa la polla d’aigua i el blauet), la gorga Blava (d’aigües profundes i misterioses on s’a-maguen xucladors i llegendes), la dels Figuerencs (molt utilitzada per a banyar-s’hi),i la de Palol (d’aigües quietes i senyorials com el conjunt monumental que s’hi emmiralla). LA GESTIÓ Des de 1996, l’Associació Amics del Manol i Palol Salbadòria està treballant per a recuperar de l’oblit aquesta zona de gran interès. S’ha elaborat un itinerari per a fer a peu, tot seguint les ribes del riu. S’acompanya d’un fulletó informa-tiu. Cada any es realitza un Aplec a la zona de Palol Sabaldòria. S’hi arriba caminant, tot seguint el riu, des de la Font de Cant Massanet. És també una festa gastronòmica en què es poden degustar les tradicionals “pomes de relleno” de Vilafant. A l’estiu, s’hi fa un concert nocturn coincidint amb l’assemblea general de socis. També s’acostumen a fer matinals de neteja i excursions a altres zones d'interès natural. Són molts els projecte que s’han portat a terme: l’elaboració d’un itinerari per fer amb BTT, la repobla-ció amb diverses espècies d’arbres en una zona que antigament havia sigut utilitzada com abocador mu-nicipal, la unió al Projecte Rius d’àmbit comunitari, l’edició d’un butlletí trimestral, l’edició de material didàctic per fer amb les escoles de primària, la restauració d’un antiga resclosa als camps del molí on l’estiu de l’any 2005 es localitzen restes arqueològiques etc. Actualment també s’està intentant portar a terme un camp de treball a Palol Sabaldòria i s’està lluitant per la regulació de la caça i la desaparició dels abocadors incontrolats. Però no podem oblidar que la gestió d’un riu no té cap sentit municipalment. Cal ampliar els horitzons i aconseguir la participació de tots els pobles que hi estan relacionats, i aquest és el gran objectiu de l’As-sociació d’Amics del Manol i Palol Sabaldòria.

24