HISTÒRIA - INS Premià de Mar 1

UNITAT 6: SOCIETAT I MOVIMENTS

SOCIALS AL SEGLE XIX 6.1 De la societat estamental a la societat de

classes

6.2 Els nous grups dirigents

6.3 Les classes populars

6.4 Vida quotidiana i comportaments socials

6.5 Les primeres organitzacions obreres

6.6 L’arribada de l’internacionalisme (1868-

1874)

6.7 Anarquisme i socialisme (1874-1900)

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 2

6.1 De la societat estamental a la societat

de classes • La vella societat estamental va transformar-se en una

societat classista amb els canvis produïts per la industrialització i les transformacions agràries.

• Les classes socials es diferencien per la condició

econòmica de les persones que en formen part, no per

privilegis legals.

• La classe social dominant la conformava la burgesia (propietaris, capitalistes) –es podria distingir entre alta, mitjana o baixa-, i la classe més pobra la conformava el proletariat (treballadors). Les diferències entre elles eren flagrants*.

• L’Església va perdre capacitat econòmica, però no gaire influència social i política.

*Consultar document de la pàgina 125

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 3

6.2 Els nous grups dirigents* 6.2.1 La pervivència de la noblesa

• L’alta noblesa (1323 famílies el 1797) va esdevenir propietària terratinent. Els patrimonis nobiliaris, però, van anar minvant al llarg del segle XIX. Una part de la noblesa va emprendre negocis o va emparentar amb l’alta burgesia.

• Amb tot, el poder i la influència nobiliàries van ser destacats: “camarilles” de la Cort, alta oficialitat a l’exèrcit, senadors, etc.

• La baixa noblesa es va diluir entre la classe mitjana de propietaris agraris. Els més perjudicats pel liberalisme van simpatitzar amb els carlins.

6.2.2 La gran burgesia

• És la gran beneficiària de les transformacions del

període.

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 4

• Connecta amb els nous centres de poder (concessions) i

amb el capital estranger, especuladors financers, nous

terratinents, etc.

6.2.3 La burgesia industrial catalana

• Floreix al segon terç del segle. Al cens de 1860

Barcelona tenia 2.500 industrials (inclou petits tallers).

• Fruit del seu dinamisme, el 1889 fundaren una institució

molt poderosa, el Foment del Treball Nacional (la

burgesia mercantil havia fundat el 1886 la Cambra de

Comerç).

• No va tenir un gran pes en l’aparell estatal més enllà

d’aconseguir mesures proteccionistes, degut al seu

escàs poder econòmic en comparació amb les grans

fortunes tradicionals i la seva localització perifèrica.

• Consultar documents de les pàgines 127 i 128

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 5

6.2.4 Les classes mitjanes

• Grup reduït (5 % de la població): petits propietaris,

comerciants, petits fabricants, professionals liberals,

treballadors públics. Tendiren a créixer amb el

desenvolupament urbà.

• Compartien amb els poderosos l’estil de vida, però amb

limitacions econòmiques evidents.

6.3 Les classes populars 6.3.1 Grups urbans i artesans

• Bona part de les classes baixes es dedicaven als serveis, en especial les dones.

• El 1860 hi havia 1.200.000 artesans i aprenents*. Els menestrals catalans simpatitzaren amb les causes progressistes.

*Consultar documents de la pàgina 129

6.3.2 L’evolució de la pagesia

• El nombre de jornalers va anar augmentant (el 1860 eren un 36% de la població, 2’6 milions). A finals de segle era difícil distingir-los dels petits propietaris i arrendataris: tots hi passaven penúries.

• Els pagesos van continuar subjectes a relacions clientelars amb els vells i nous cacics.

• Les diferències regionals, però, no s’haurien de menystenir. Al camp català:

- Les desamortitzacions van esdevenir propietaris molts emfiteutes.

- Els no propietaris treballaven sota contractes de masoveria, parceria o rabassa morta.

- L’augment demogràfic i la institució de l’hereu van afavorir l’emigració a la ciutat.

6.3.3 El sorgiment del proletariat

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 6

• La classe obrera sorgeix amb el creixement industrial,

constituïda per la mà d’obra assalariada de les fàbriques.

(Barcelona tenia 54.000 obrers el 1856).

• Les condicions de vida i de treball eren esgarrifoses.

6.4 Vida quotidiana i comportaments

socials* • La societat isabelina es va estructurar com una simbiosi

entre poderosos del passat i nous grups burgesos.

• Molts dels nous rics van voler ennoblir-se i viure de rendes.

• El gust burgès va definir-se per l’ostentació.

• Les formes d’oci van comercialitzar-se: estiuejar, teatre,

òpera, jardins d’esbargiment, cabarets, casinos.

• Continuaven sent una part important de la vida social les

festes religioses, misses, noces, etc.

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 7

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 8

• Els treballadors es reunien a les tavernes. Anarquistes i socialistes van fomentar ateneus i cases del poble.

Les dones en la societat del segle XIX

• L’estereotip femení assignava a la dona fer-se càrrec dels fills i atendre la casa*.

• En l’àmbit rural, la dona va desenvolupar des de ben antic tota mena de tasques agrícoles.

• Va ser incorporada al treball industrial perquè cobrava menys que els homes*. Patia una doble discriminació: laboral i social.

• Algunes dones van destacar en el moviment obrer de finals del segle XIX, especialment les dirigents anarquistes Gertrudis Fau, Soledad Gustavo i, sobretot, Teresa Claramunt.

*Consultar documents de les pàgines 132 i 133. Es pot ampliar amb la visita a http://clio.rediris.es/udidactica/sufragismo2/femespana1.htm

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 9

6.5 Les primeres organitzacions obreres* • Els obrers començaren a protestar amb el luddisme. L’any

1839 es legalitzaren les societats de socors mutus.

• 1840: Associació de Teixidors (reivindicacions laborals) i Societat de Protecció Mútua dels Teixidors del Cotó de Barcelona (previsió social)*.

• La seguiren altres federacions d’oficis, afavorides per la permissivitat del govern d’Espartero. L’any 1841 ja es constituí la Federació de Societats Obreres de l’Estat.

• El Bienni Progressista va obrir una nova onada d’efervescència del moviment obrer (vaga contra les selfactines el 1854 i vaga general de 1855). El 1857 es prohibiren totes les associacions obreres.

• La pagesia sense terres va respondre de diverses formes: bandolerisme, demandes i plets, ocupacions de terres, luddisme. Foren molt importants a Andalusia.

*Consultar documents de les pàgines 134 i 135

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 10

Socialisme utòpic i republicanisme

• Els corrents ideològics del primer sindicalisme foren el

socialisme utòpic (saintsimonians de Felip Monlau i

cabetians d’Abdó Terrades i Narcís Monturiol a

Barcelona, fourieristes de Joaquín Abreu a Andalusia, o

cooperativistes de Fernando Garrido a Madrid) i el

republicanisme democràtic.

6.6 L’arribada de l’internacionalisme

(1868-1874)* • La revolució de 1868 va revifar el moviment obrer.

Aquest any arribà Giuseppe Fanelli enviat per Bakunin per estendre l’anarquisme a Espanya, amb molt d’èxit a Catalunya i Andalusia.

• A Barcelona es crea el sindicat Les Tres Classes del Vapor al sector tèxtil.

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 11

• El 1869 es fundà el diari La Federación, òrgan del Centre Federal de les Societats Obreres.

• El 1870 es va organitzar a Barcelona el primer congrés obrer de l’Estat, que va crear la Federació Regional Espanyola de l’AIT. La màxima afiliació fou cap el 1873, uns 40.000 (2/3 de catalans, 1/3 de valencians i andalusos).

• El marxisme es va difondre amb l’arribada de Paul Lafargue a Madrid el 1871, des d’on es publicà La Emancipación.

• Les discussions en el si de la I Internacional entre l’anarquisme i el socialisme van arribar a la Federació Espanyola. Aquesta, dominada pels anarquistes, es va trencar al congrés de Saragossa de 1872.

• Amb la fi de la República es va passar a la clandestinitat. *Consultar documents de les pàgines 136 i 137. Web recomanada:

http://www.marxists.org/catala/

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 12

6.7 Anarquisme i socialisme (1874-1900)

6.7.1 Els corrents anarquistes

• El 1881 tornà la permissivitat (govern liberal) i es constituí la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola.

• Aviat van sorgir dos corrents anarquistes diferents: l’anarcocol·lectivista o anarcosindicalista (partidària d’un sindicalisme de masses en el marc de la legalitat) i l’anarcocomunista o comunista llibertària (partidària de la propaganda pel fet segons les tesis de Kropotkin).

• A partir del 1893, la violència anarquista (accions de La Mano Negra a Andalusia, bombes a Barcelona, etc.) va provocar la repressió indiscriminada per part del govern (destaquen els processos de Montjuïc de 1897)*.

• De l’anarcosindicalisme sorgiren Solidaritat Obrera (1907) i CNT (1910).

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 13

6.7.2 El socialisme obrer

• La tendència socialista va fundar el Partido Socialista Obrero Español el 1879, i la Unión General de Trabajadores el 1888.

• Principals nuclis socialistes: Madrid, Biscaia i Astúries.

6.7.3 Reformisme i qüestió social

• A la dècada del 1880 l’Estat va començar a regular les relacions econòmiques i socials amb un sentit més compensatori envers els treballadors.

• A partir del 1891, la publicació de la encíclica De Rerum Novarum, de Lleó XIII, va afavorir el sorgiment d’organitzacions laborals catòliques, partidàries de la conciliació i l’harmonia social.

• Una constant de les preocupacions obreres va ser l’augment del nivell cultural i educatiu a fi de millorar-ne la condició social i d’estendre la consciència de classe.

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 14

Moviment obrer cap l’any 1880

HISTÒRIA - INS Premià de Mar 15

Carta de Soledad Gustavo

Teresa Claramunt Giuseppe Fanelli

Lafargue Pablo Iglesias