Unitat 4 LITERATURA MEDIEVAL Ges 2 temes i mitesmrius/ges/materialges/ges2/temes i mites... ·...

Unitat 4 LITERATURA MEDIEVAL Ges 2 temes i mites

Deserts d’amics de béns e de senyor, en estrany lloc i en estranya contrada, lluny de tot bé, fart d’enuig e tristor, ma voluntat e pensa caitavada, me trob del tot en mal poder sotmès, no vei algú que de mé s’haja cura, e soi guardats, enclòs, ferrats e pres, de què en fau grat a ma trista ventura.

JORDI DE Sant Jordi DESERT D’AMICHS, DE BENS E DE SENYOR

Mòdul de comunicació comú M.Rius

2

Unitat 4 LITERATURA MEDIEVAL QUÈ APRENDRÀS? En aquesta unitat faràs un recorregut per la literatura medieval del s. XV. Al final de la unitat podràs: • Tenir una visió general de la literatura medieval. • Llegir i comprendre textos literaris medievals senzills. • Conèixer les llengües romàniques i les seves característiques. • Analitzar sintàcticament sintagmes verbals, identificant-ne el nucli i els tipus de complements. • Escriure correctament paraules amb accent diacrític. • Formar paraules compostes i alguns cultismes a partir de la composició. COM HO TROBARÀS? PER APRENDRE • La literatura del s XV Jordi de Sant Jordi, Ausiàs March, novel·les de cavalleries LLENGUA I SOCIETAT • Les llengües romàniques GRAMÀTICA • El sintagma verbal — Nucli — Complements: CD, CI, CPred, CC • L’accent diacrític Les conjuncions LÈXIC • La composició i els cultismes

Tema 4 Temes i Mites Ges 2

M Rius Ges

UNITAT 4 QUÈ APRENDRÀS? 1. PER APRENDRE Introducció: La literatura catalana de l’edat mitjana al segle xv El segle d'or valencià o segle d'or de les lletres valencianes i, per extensió, segle d'or de la literatura catalana clàssica, correspon a un període històric que abasta pràcticament tot el segle XV i que aporta les millors obres literàries en català fins a la Renaixença. La immensa majoria de grans escriptors d'aquesta època són valencians o escriuen a València.

Alguns autors inclouen l'obra Lo Somni de Bernat Metge (publicada el 1399 a Barcelona) com a inici de l'època, tot i que freqüentment aquesta obra se sol excloure i se sol començar amb Francesc Eiximenis, nascut a Girona, i que entre els anys 1384 i 1408 va viure a València, on va escriure la major part de les seves obres. Com a teòleg i predicador la seva obra fou de caràcter religiós (per a complementar la seva tasca de predicador), i es presentava "per manera simple e grossera", amb llenguatge popular amb l'objectiu d'arribar al poble pla.

Ja pròpiament en el segle XV i amb autors valencians, hem de començar amb Jordi de Sant Jordi, amb una poesia encara marcadament dins de l'estil trobadoresc, tot i que amb influències de Petrarca, com a precursor de la poesia del Renaixement.

També en l'àmbit de la poesia, Ausiàs March despunta com el millor poeta de l'època en totes les llengües romàniques, i ho fa en una llengua ja purament catalana (amb un mínim d'influència trobadoresca i provençal) i que tracta uns temes reals i personals, allunyant-se de la idealització dels autors anteriors, tant en la seva perspectiva personal, com de figures molt idealitzades de les dones i del propi ésser humà.

Joanot Martorell marca un principi i un després de la novel·la europea amb el Tirant lo Blanc, la novel·la cavalleresca.

Joan Roís de Corella combinà la prosa i el vers, sent l'amor el tema principal de la seva obra, amb un humanisme erudit i una gran devoció pels clàssics grecollatins. La prosa corellana segueix el model aristocratitzant dels escriptors del segle XV, amb el predomini d'expressions ampul·loses i retòriques, mestre de la valenciana prosa. El vers incorpora un ritme més àgil i suau que els anteriors poetes medievals, acostant-se a la poesia italiana.

Paral·lelament Les quatre grans cròniques fixaran l’estàndard narratiu català.

Jaume Roig és l'autor de L'Espill, novel·la també coneguda com Llibre de les Dones, de caràcter misogin i ridiculitzant, la qual està íntegrament escrita en vers, inaugurant l'escola satírica valenciana.


4

Isabel de Villena, autora de la Vita Christi, amb la seva prodigiosa imaginació i el seu punt de vista femení, va ser un contrapunt a la misogínia de L'espill, com que als seus escrits destacava les virtuts femenines i el caràcter malvat dels homes. Isabel de Villena és la primera escriptora amb nom conegut de la literatura catalana i va tindre molta influència en el segle d'or, ja que va reunir al seu voltant un nodrit grup d'escriptors que la veneraven per la seva obra.

És important assenyalar que molts dels autors anteriors es van conèixer en vida (el cas més destacat és Ausiàs March, que era cunyat de Joanot Martorell) i algunes obres d'alguns influïren de manera rellevant en les obres d'altres. Per exemple, Joanot Martorell té nombrosos manlleus de les obres de Joan Roís de Corella, i, com hem dit, la Vita Christi sembla tota una rèplica a L'espill.

L’evolució de la lírica medieval. Ausiàs March Amb el temps els poetes catalans abandonen progressivament el provençal, malgrat que encara empren provençalismes. Autors com Jordi de Sant Jordi (1400-1424) havien intentat fer una renovació de la lírica introduint elements propis de la lírica italiana d’autors com Dant i Petrarca. Però el gran renovador de la poesia medieval i un dels poetes europeus més importants és el valencià. Ausiàs March (1397-1459). Amb March finalitza la concepció medieval de la literatura i s’inicia un nou moviment: l’humanisme. L’obra literària de March té un gran valor, ja que renova la lírica catalana, trencant amb la tradició trobadoresca, malgrat que en les seves composicions encara n’hi ha alguns elements, com el fet d’amagar el nom de la dama a la qual va dirigit el poema en un senyal. La llengua que utilitza March ja és un català pur, deslliurat de provençalismes. A part de la seva aportació formal, l’obra de March es caracteritza per expressar vivències personals molt relacionades amb la seva vida i el seu estat d’ànim. Els temes principals són l’amor i la mort. A continuació tens un poema d’Ausiàs March en versió original i en versió moderna. Fixa’t com parla el poeta del seu orgull ferit per culpa de l’amor.

Sí com lo taur se·n va fuyt pel desert quant és sobrat per son semblant qui·l força, ne torna may fins ha cobrada força per destruir aquell qui l’ha desert:

Com el toro que fuig pel desert quan és vençut pel seu semblant, que l’obliga, i no torna mai fins que ha recobrat la força per a destruir aquell que l’ha ofès:

tot enaxí·m cové lunyar de vós, car vostre gest mon esforç ha confús: no tornaré fins del tot haja fus la gran pahor qui·m toll ser delitós.

així em convé allunyar-me de vós, perquè el vostre comportament m’ha confós: no tornaré fins que no hagi dominat del tot la gran por que m’impedeix ser feliç.


M Rius Ges

La prosa medieval, les quatre grans cròniques A l’edat mitjana predominen dos tipus de textos narratius: Cançons de gesta: pròpia de l’època medieval. Els joglars divulguen els fets heroics dels seus avantpassats. Estava escrit en vers i barrejava fets històrics amb llegendaris i fantàstics. Els joglars els memoritzaven i els anaven difonent de forma oral per la qual cosa molts s’ha perdut Un altre tipus de textos medievals importants són les quatres cròniques. A mig camí entre la història i la literatura, una crònica historiogràfica explica els fets esdevinguts en un període de la història. Sovint combina les fonts documentals verídiques amb les llegendàries. Les cròniques. Eren textos escrits a instància dels reis Hi ha quatre grans cròniques: LLIBRE DEL FEITS(redactada en diferents moments del s. XIII) o Crònica de Jaume I. Aquesta crònica es presenta com una autobiografia del rei en Jaume (1207- 1276), malgrat que també fa referència a alguns fets dels regnats anteriors. La de Jaume I el Conqueridor o Llibre dels feits. Es tracta d’unes memòries del mateix Jaume I. Hi apareixen aspectes íntims i humans del rei al costat de la narració dels fets de la conquesta de Mallorca i València LLIBRE DEL REI EN PERE(escrita entre el 1283 i el 1288), més coneguda com a Crònica de Bernat Desclot. Aquest autor fou tresorer reial i tenia accés a diversos documents, que va utilitzar en la redacció de la crònica. La crònica abraça des de la primera conquesta de Mallorca (1114) fins a la mort del rei en Pere (1285). Aquí són habituals, com també en les altres cròniques, les prosificacions de cançons de gesta1. La de Bernat Desclot o Llibre del rei en Pere. Aquesta crònica tracta sobretot dos grans temes: la conquesta de Sicília i la invasió de Catalunya pels francesos i el seu alliberament pel rei Pere II el Gran. CRÒNICA DE RAMON MUNTANER(iniciada el 1325). Aquesta crònica té com a model la de Jaume I. Abraça un període de temps molt extens, des del naixement de Jaume I, el 1207 fins a la coronació d’Alfons el Benigne, l’any 1328. La de Ramon Muntaner. És la més ambiciosa: comprèn cinc regnats. Els protagonistes en són els reis i el mateix autor, que explica les empreses diplomàtiques i militars en què ell també va participar.

1 Cançons medievals que cantaven els joglars, en què explicaven les aventures llegendàries d’algun heroi, En català s’han perdut. En castellà hi ha el Cantar del Mío Cid


6

CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS(escrita entre el 1383 i el 1387). Com en el cas anterior, aquesta crònica també segueix el model fixat per la de Jaume I, avantpassat de Pere el Cerimoniós. Transcriu molts documents historiogràfics, per la qual cosa és molt més fidel a la realitat que no pas la anterior. - La del rei Pere III el Cerimoniós. A diferència de les anteriors, la crònica del rei Pere no conté cançons de gesta. La crònica pretén justificar les accions dutes a terme durant el seu regnat. La intenció dels cronistes - que de vegades eren els mateixos reis era divulgar uns fets que servissin d’exemple als futurs governants catalans, exaltar les gestes dels reis de la corona catalanoaragonesa i justificar les accions polítiques i militars que els monarques van dur a terme. 1. Activitat: llegeix i identifica el moment que narra Ramon Muntaner Conquista del regne sarraí de València

Acabada l’organització del regne de Mallorca, se’n va tornar a Catalunya. Després va anar a Aragó. Reuní les corts en cada un d’aquests territoris i va concedir moltes donacions importants. També va atorgar exempcions i llibertats als seus barons i als seus sotmesos tal com ja havia fet a Mallorca.

No cregueu que ell anava perdent el temps per la seva terra. Tot el contrari. De seguida se n'anà a Tortosa, a la frontera. Allí començà la guerra, per terra i per mar, amb el rei sarraí de València i amb tots els altres sarraïns del món. Sofria pluges, vents, trons, fams, freds, calors. Anava conquistant i llevant als sarraïns viles, castells, ciutats i llocs de muntanyes i de les planes. Aquesta dedicació a la guerra va durar tant de temps que, des de l’eixida de Mallorca fins que va iniciar el setge davant la ciutat de València i la conquista, van transcórrer deu anys justos.

Conquistada la ciutat de València, vespres de Sant Miquel de 1238, la va poblar amb la seva pròpia gent. Des res va anar conquistant i apoderant-se de ... Les novel·les de cavalleries LA NOVEL·LA CAVALLERESCA DEL SEGLE XV

Les novel·les de cavallers, amb formes i estils diferents, van tenir una gran acceptació des del segle XII fins al segle XVI. Si be les primeres, es caracteritzaven pels elements fantàstics i les situacions inversemblants, les novel·les del segle XV més aviat pretenen de reflectir el món real dels cavallers de l’època. Per això els personatges són més humans i les situacions, més creïbles.


M Rius Ges

Pel que fa a les novel·les de cavallers, doncs, cal diferenciar entre les novel·les de cavalleria (de tradició francesa i plenes d’elements meravellosos i personatges sobrehumans) i les novel·les cavalleresques (obres mes modernes, amb personatges humanitzats, accions realistes i ambients histories i geogràficament propers).

La novel·la mes interessant d’aquest nou corrent és ,Tirant lo Blanc, escrita pel cavaller valencià Joanot Martorell. Publicada a València l'any 1490, aquesta novel·la de gairebé vuit-centes pagines va tenir un gran 'èxit immediat i, pocs anys després, se'n va haver de fer una nova edició.

LA NOVEL·LA TIRANT LO BLANC

Tirant lo Blanc, és la novel·la que dóna dimensió humana a la figura de cavaller literari. Es tracta, certament, d’un cavaller fort i valent però, com tothom, es cansa, passa malalties, sofreix accidents i, fins i tot, mor d’una simple pulmonia i no per això deixa de ser un gran heroi.

Una aventura de Tirant

Com Ivain (heroi de la novel·la de cavallers escrita per Chretien de Troyes), el cavaller del lleó, Tirant també es troba davant d’animals agressius amb qui ha de lluitar. Llegeix el que li passa un dia que va a ciutat.

El combat de Tirant amb l’alà

Un bon dia, Tirant, que ja havia sanat de les ferides, acudí a la ciutat, car volia anar a ca un orfebre perquè li brodés una roba. En aquell dia í hora el Príncep de Gal·les i molts cavallers, tots ells caça dors, havien arribat a la ciutat. Els caçadors portaven tota mena de gossos de presa i, entre ells, els més braus: uns alans que feien por de veure. Un d’ells havia romput la cadena i ningú no gosava acostar-s'hi, de tal manera que la plaça era deserta i fins el cavall es negava a avançar davant aquell gos ferotge.

Tirant descavalca i s’acostà al gos espasa en mà, í el gos, en veure l’espasa, es féu

enrere. «Com que veig que tens temor de les meves armes, no vull que diguin de mi que amb armes sobrades t'he combatut.» Dit això" Tirant llançà l’espasa [ .. 1.

El gos arrencà una cursa contra Tirant í se li abraoná al damunt. Tothom seguia amb espant la lluita ferotge entre l'home i la bèstia. I l’un deia: «Mireu, l’està mossegant!». I l’altre: «És clar que mossega... és un gos!». «No dic això! És Tirant qui mossega el gos!»

I lluitaren fins que Tírant va abatre 1’alà ferotge. I car havien estat iguals en armes, a Tírant li donaren I'honor, com sí hagués vençut cavaller en camp.

JOANOT MARTORELL,

Tirant lo Blanc (Adaptació de M Aurèlia Capmany)


8

A les novel·les de cavallers apareixen éssers com la serp gegant que escopia foc i el lleó agraït que es convertí misteriosament en «gos fidel» i compara'ls amb aquest gos ferotge que es tirà sobre Tirant. Els primers, la serp i el lleó, són animals propis d'un relat fantàstic, allunyat de la realitat. En canvi, el gos ferotge del Tirant forma part d'un món que podem percebre com a real. De fet l'aventura que viu Tirant resulta molt més versemblant que la protagonitzada pel cavaller Ivain. JOANOT MARTORELL

Joanot Martorell, l'autor de Tirant lo Blanc, va néixer a València el 1410 i va morir el 1465. Provenia d'un llinatge de la noblesa mitjana i va ser armat cavaller. Home bregós i de tarannà lluitador, es va moure amb desimboltura en les mes lluïdes corts i fou respectat pel seu mestratge en l'exercici de les armes com a combatent singular. Com a cavaller va disposar sempre d'importants missatgers que dugueren les seves lletres de batalla a diversos cavallers amb qui estava enemistat. El contenciós mes llarg que tingué Joanot Martorell fou amb el seu cosí Joan de Montpalau, a qui va acusar d'haver trencat la paraula de matrimoni a Damiata Martorell, germana de Joanot. Joanot Martorell fins i tot va viatjar a Anglaterra a fi d'aconseguir que el rei Enric VI acceptés fer de jutge de la batalla a ultrança entre ell i el seu cosí. Un cop el rei d'Anglaterra va haver acceptat ser jutge de la batalla, Joan de Montpalau no s'hi va presentar, i va demanar la intervenció de Maria de Castella, esposa del rei Alfons el Magnànim, perquè li aconseguís un acord favorable. Finalment, el conflicte es va liquidar amb un pagament a Damiata d'una certa quantitat de florins. La vida de Martorell a la cort anglesa li va permetre d'entrar en relació amb cavallers europeus, conèixer els cerimonials dels ordes de cavallers i llegir una gran quantitat de llibres. La seva obra ens permet de dir que Martorell era un gran lector i que estava molt ben informat de tots els esdeveniments que passaven al món de la seva època.

ACTIVITATS: 1. Diferències entre les novel·les de cavallers i les cavalleresques 2. Quina creus que és la temàtica del Tirant 3. Per què creus que es diu que Joanot era un gran lector i que ho reflectia en els seus

llibres?


M Rius Ges

4. Llegeix la declaració de Tirant Tirant, enamorat L’amor és un dels temes mes importants de Tirant lo Blanc. Tirant s'enamora, ja a primera vista, de la princesa Carmesina. Però la timidesa li juga una mala passada: no sap com declarar-se, i això el té angoixat. Finalment, Tirant s'atreveix a fer un pas endavant.

La declaració de Tirant Tirant prengué la mà de Carmesina i la va treure a la cansa. La princesa prou es va adonar del posat trist del cavaller. «Digueu-me, capità –digué -, quin mal es el que té la vostra persona?» «,És mal d’amar, senyora.» Pel so de les paraules, Carmesina entengué que el mal que feia sofrir Tirant era el mal de mar. «El mar no fa mal als forasters. Capità, per què no em voleu dir la veritat?» «La cruel pena que mon ànima sent és que estimo i no sé si sóc estimat. » «Digueu-me qui és la senyora que tant mal us fa passar. Que si us hi puc ajudar... » Tirant va treure's de la màniga un espill í l'oferí a Carmesina: «Senyora, la imatge que hi veureu em donaria mort o vida. Maneu-li vostra Altesa que em prenguí a mercè». I en dir això, Tirant se'n va anar de pressa de la sala. [ .. ] En quedar-se sola, Carmesina corregué a la seva cambra í contemplà admirada la pròpia imatge a l'espill.

JOANOT MARTORELL, Tirant lo Blanc (Adaptació de M. Aurèlia Capmany)

Activitat: Escriu una nova declaració del Tirant, però sense recórrer al diàleg Joan Roís de Corella L’últim gran escriptor del segle xv, el Segle d'Or de la literatura catalana, fou el valencià Joan Roís de Corella. Va néixer probablement a Gandia entre el 143 3 i el 1443, en una família de la petita noblesa, i va morir a València l'any 1497. La seva família es degué relacionar amb les dels dos altres escriptors de l’època, també de Gandia, Ausiàs March i Joanot Martorell, i podem suposar que Roís de Corella coneixia l'obra d'aquests dos autors. La seva situació econòmica li va permetre dedicar-se a la literatura ja des de ben jove i freqüentar tertúlies literàries. A la maduresa es decantà per la carrera eclesiàstica, i se sap que als 35 anys ja era mestre en Teologia, però es desconeix si fou ordenat sacerdot. La seva vida sentimental va ser molt intensa: tingué diverses aventures amoroses amb diferents dames, una de les quals fou Caldesa, dama no identificada a qui dedica una de les seves millors obres: Tragèdia de Caldesa.


10

OBRA La seva obra es pot considerar de transició entre la cultura medieval i el Renaixement. És extensa, variada i original, i anava adreçada a un públic aristocràtic que ja era sensible als nous gustos literaris. Fou un dels màxims representant del que a finals del segle xv s'anomenava «valenciana prosa», una manera d'escriure afectada, ampul·losa i retòrica. Va escriure obres en prosa i en vers, moltes vegades combinant aquestes dues formes literàries, en un estil molt personal. Podem fer la distinció entre obres profanes, en què destaquen les amoroses, i obres religioses. Entre les primeres, cal destacar el Parlament en casa de Berenguer Mercader, en què recull diverses històries amoroses inspirades en la mitologia clàssica, i sobretot, la Tragèdia de Caldesa, considerada la seva obra més important. Es tracta d'una novel·la curta on l'autor explica un acte d'infidelitat amorosa protagonitzat per Caldesa, la dama de qui està enamorat. Pel que fa a les seves obres religioses, destaquen les poesies de tema marià (dedicades a la Verge Maria), la més famosa de les quals es la coneguda com L’oració.

1 – L’obra poètica de Roís de Corella està formada per 36 poemes, 16 dels quals es troben intercalats en diversos escrits en prosa. De tots aquests poemes, un dels que s'ha fet més famós és la Balada de la garsa i l'esmerla. Llegeix-lo atentament i contesta les preguntes que trobaràs a continuació.

BALADA DE LA GARSA I L'ESMERLA

Ab los peus verds, los ulls e celles negres,

pennatge blanc, he vista una garsa,

sola, sens par2, de les altres esparsa3,

que del mirar mos ulls resten alegres;

i, al seu costat, estava una esmerla, ab un tal gest, les plomes i lo llustre,

que no és al món poeta tan il·lustre que pogués dir les llaors de tal perla; i, ab dolça veu, per art ben acordada,4 cant e tenor5, cantaven tal balada: «Del mal que pas no puc guarir, si no em mirau ab los ulls tals, que puga dir

que ja no em plau que io per vós haja morir. Si muir6 per vós, llavors creureu

l'amor que us port, 2 Única, sense parella 3 separada 4 harmònica 5 accent, modulació 6 moro


M Rius Ges

e no es pot fer que no ploreu la trista mort

d'aquell que ara no voleu; que el mal que pas no cm pot jaquir7, si no girau los vostres ulls, que cm vullen dir

que ja no us plau que io per vós haja morir».

Joan Roís DE CORELLA, Balada de la garça i l'esmerla Si ens fixem en l'estructura d'aquest poema, veurem que hi ha dues parts ben diferenciades. la primera està formada pels deu primers versos, i la segona, pels quinze següents.

a) Qui ens parla, a la primera part del poema? b) Aquesta primera part conté la descripció de dos ocells. Quins són i com hi són

descrits? c) A la segona part, qui canta la balada pròpiament dita? d) Quin és el tema de la balada? e) Analitza la mètrica del poema: tipus de versos i rima.

Si en tens ocasió, escolta la versió cantada i musicada pel cantant Raimon i valora'n la interpretació atenent la musicalitat del poema.

7 deixar


12

2. LLENGUA I SOCIETAT Les llengües romàniques (II) A la unitat anterior ja has vist com van sorgir del llatí les diferents llengües romàniques. A continuació tens un mapa amb el domini lingüístic europeu d’aquestes llengües. El galaicoportuguès és una llengua romànica parlada inicialment a l’oest de la Península ibèrica. Durant els primers segles, gallec i portuguès són considerats una única llengua i gaudeixen d’una important literatura medieval. A partir del segle XIII evolucionen per separat i es consideren dues llengües, encara que molt semblants. El gallec és parlat a Galícia per uns tres milions de persones. El portuguès es parla a Portugal i, arran de les colonitzacions, s’ha estès al Brasil i a alguns països africans i asiàtics. El parlen uns 140 milions de persones.

L’asturlleonès és un dialecte del llatí que no ha assolit la categoria de llengua de cultura per la pressió del castellà. També rep el nom de «bable». Actualment es parla en zones rurals d’Astúries i Lleó, i hi ha agrupacions que en promouen el reconeixement. Com en el cas anterior, l’aragonès és un dialecte del llatí que tampoc no ha assolit la categoria de llengua de cultura per la mateixa raó. Es parla en zones del Pirineu aragonès. La situació del castellà i el català

s’explicarà en unitats de mòduls següents. L’occità, anomenada també «llengua d’Oc», és una llengua romànica parlada en una zona del sud de França, Occitània. Actualment es troba en regressió, malgrat l’existència de diferents grups culturals que en reivindiquen l’ús. No se sap ben bé quanta gent el parla. Durant l’edat mitjana va ser una llengua de cultura molt important, ja que era la utilitzada pels trobadors. Els primers poetes catalans van escriure en aquesta llengua. Actualment no és considerada llengua oficial. L’aranès però és un dialecte de l’occità. 138 El francès es parla en tot el territori de l’actual França, tot i que va néixer a la zona nord d’aquest país. És una llengua de cultura molt important, i durant alguns segles va ser-ho de bona part de l’aristocràcia europea. La parlen uns 75 milions de persones arreu del món, ja que, a més de França, s’ha estès per Àfrica (on és oficial o cooficial en molts països), Amèrica i Àsia. A França és l’única llengua oficial; a Bèlgica és cooficial


M Rius Ges

conjuntament amb el flamenc; a Suïssa és també cooficial amb altres llengües. També és llengua oficial a Luxemburg i al principat de Mònaco. L’italià és la llengua oficial d’Itàlia. És una llengua de cultura molt important, que té una gran varietat de dialectes. El parlen uns 55 milions de persones. A part d’Itàlia, es parla a Còrsega (illa de l’Estat francès) i en una part de Suïssa. A Amèrica (Estats Units i Argentina) hi ha una forta presència d’italians o de descendents d’italians, però la llengua no s’hi ha establert del tot. El sard es parla a l’illa italiana de Sardenya. Té aproximadament un milió de parlants. No és llengua oficial, ja que l’única llengua oficial a Itàlia és l’italià. El dàlmata era una llengua que es parlava a la Dalmàcia, a la regió dels Balcans. Actualment és una llengua morta, cosa que vol dir que ja no es parla. El retoromànic és una llengua romànica parlada en un dels cantons de Suïssa, on comparteix oficialitat amb l’italià, el francès i l’alemany. El parlen més de mig milió de persones. Finalment, el romanès és una llengua romànica parlada per 20 milions de persones a Romania i en petites zones dels països que hi limiten. Torna a fer el mapa lingüístic de les llengües romàniques en Europa


14

3. GRAMÀTICA El sintagma verbal (SV) El verb és el nucli del SV i el que hi aporta el significat essencial. Per mitjà del verb expressem pensaments complets, mentre que amb el SN només transmetem idees aïllades i sense acció. L’acció ve donada pel SV, format pel verb i per uns complements diversos que amplien i determinen l’acció verbal. Aquests complements són el complement d’objecte directe, d’objecte indirecte, d’objecte preposicional i el complement circumstancial. Exemples de separació de subjecte i predicat: El pare renta el cotxe.

nucli

SV

En Joaquim ha trobat un llibre. nucli SV

Els alumnes esperen el professor. nucli SV

Avui Núria vindrà a la tarda

SV SV

El complement directe (CD) Complementa els verbs en funció transitiva, és a dir, en els verbs que exigeixen un CD per expressar tot el seu significat: El pare renta el cotxe. nucli CD SV En Joaquim ha trobat un llibre. Nucli, ha trobat CD un llibre SV ha trobat un llibre Analitza la següent frase: Els alumnes esperen el professor. Tal com deus haver observat, aquest complement, a diferència del castellà, va lligat directament al verb sense cap preposició.


M Rius Ges

Per poder identificar el CD recorda

a. no porta preposició b. De vegades contesta a la pregunta Que o quina cosa c. En tercera persona el podem substituir pels pronoms el/la/ho/en i plurals d. El passar l’oració a passiva es converteix en subjecte

El complement indirecte (CI) Aquest complement acompanya els verbs de significació o predicació completa (verbs intransitius), expliquen per si mateixos el significat de l’acció: Has de telefonar al teu nebot. CI Els gelats agraden a tothom. CI El complement indirecte pot anar també precedit d’un complement directe, ja que l’un no interfereix en l’altre. Els verbs que admeten tots dos complements són verbs transitius: Dono l’encàrrec al professor. CD CI Regala una flor a la teva companya. CD CI Recorda:

a. El CI sí que s’introdueix mitjançant una preposició ( a o per/ per a): b. Pot contestar la pregunta a qui o per qui c. En tercera persona es pot substituir per pronom li / els hi

Han portat aquesta carta per al senyor Rosselló. CD CI De fet, hi ha pocs verbs que siguin purament transitius o intransitius. Tal com tindrem l’oportunitat de comprovar, el contingut significatiu de l’oració és precisament allò que determina el règim verbal. A partir d’aquí seria més adient parlar de verbs en funció transitiva o de verbs en funció intransitiva. Construeix dues frases amb complement indirecte


16

El complement d’objecte preposicional (CPrep) S’anomena així perquè els verbs que complementa són verbs que es regeixen per una determinada preposició, diferent segons el significat específic. Són un grup molt nombrós: Parlar amb o de, Acostumar-se a, Casar-se amb , Jugar a o amb, Recordar-se de... A les notícies han parlat de les noves tecnologies CPrep Mai no em recordo de felicitar-lo CPrep Es va casar amb la primera xicota CPrep Sempre començarà per preposició i anirà a continuació del verb El complement circumstancial (CC) El complement circumstancial és l’element que indica circumstàncies que acompanyen l’acció verbal. El CC pot ser de temps, de lloc o de manera, segons la circumstància que indiqui. Normalment el complement circumstancial és expressat per un adverbi o per un SN, que sovint va precedit de preposició. Camina lentament. CC de manera M’obeïa a la primera paraula. CC de temps S’hi va acostar de puntetes. CC de manera Vam esperar al refugi. CC de lloc Activitat Completa les frases següents amb el verb adequat i després subratlla el sintagma verbal (SV): Ex: el llançament d’objectes als rius es considera delicte ecològic. (SV) Usa; seria, va rebre, representa, es considera, han comprat, participarem, tenia, escolten, es van adonar, estimula, penetrava. El soroll del vent ....................... per tots els racons.

Els veïns ....................... les notícies de Catalunya Ràdio.

La lectura de poesia ....................... la imaginació.


M Rius Ges

No ....................... de l’oscil·lació del pèndol del rellotge.

El pintor ....................... un aquari amb peixos de colors.

Els amants de la música ja ....................... les entrades par al concert.

La cridòria amb què la mainada .......................els pallassos fou sorprenent.

Un excés d’aigua ....................... contraproduent per a les plantes.

....................... en les activitats que organitza el casal d’estiu.

Per a qualsevol ciutat tenir port de mar ....................... un gran avantatge.

Activitat Completa els següents sintagmes nominals amb els sintagmes verbals (SV) adients: Ex: Aquesta noia és la meva cosina. Les taules blanques ..................................................................................................

Els veïns del cinquè ...................................................................................................

El sopar d’avui ............................................................................................................

Els núvols d’abril ........................................................................................................

La visita programada ...............................................................................................

Els dies de la setmana ..............................................................................................

Activitat Identifica el complement directe (CD) de les frases següents: Ex: Li enviaré una postal des d’Atenes. Lliuraré el treball de ciència la setmana vinent.

Han concedit una beca a l’alumne de la Isabel.

Donaran un premi a la millor poesia.

Us ha cridat la bibliotecària de la universitat.

Han decidit refer tota la redacció del diari.

En Juli va obrir un calaix.

Hauríem de mirar aquella fotografia amb molta atenció.

Tenien molts còmics guardats.

Demana algun bolígraf blau.

Volia veure aquella pel·lícula.

Ahir vaig menjar molts bolets.


18

Activitat Identifica el complement indirecte (CI) de les frases següents: Ex: Hem donat galetes a l’Arnau. Han pagat a la Maria el que li devien.

Han lliurat l’informe mensual a les secretàries.

Hem dit a en Pere el missatge.

Porta els bitllets d’avió per a la Lluïsa.

En Lluís compra als seus fills de tot.

Cal que facilitin pisos de renda baixa als joves.

En aquest supermercat regalen jocs de taula als clients.

Per Sant Jordi els escriptors firmen els llibres als seus lectors.

La policia sovint imposa sancions als conductors imprudents.

El dependent ha explicat les característiques del producte als seus clients.

La ministra ha donat als ciutadans els detalls de la reforma.

Activitat Identifica el complement preposicional (CPrep) de les frases següents: Ex: Aquesta institució es dedica al col·leccionisme d’obres d’art. L’associació de veïns participarà en una campanya en favor de la pau.

Els alpinistes va exposar-se a temperatures molt extremes.

Ningú no ha de renunciar als seus drets.

Els metges insisteixen sempre en aquestes recomanacions.

No em parlis mai més d’aquell desgavell.

Els partits de l’oposició han accedit al pacte.

Activitat Identifica el complement circumstancial (CC) de les frases següents: Ex: El tren havia sortit més aviat del compte. No raja gens d’aigua de la font

Vindrem després de sopar.

Arribarem arran de mar.

Treballo al costat de la fàbrica.


M Rius Ges

Obeeix cegament les seves ordres.

Pujarem al cim amb una cordada d’atac.

S’hi van acostar de puntetes.

Dissabte ens trobarem tots el integrants de l’equip.

Ho hem aconseguir gràcies a la seva intervenció.

Viatjarà amb tots nosaltres.

Vam decidir no sortir del refugi.

Menjaré un entrepà al bar de la cantonada.

La pluja cau amb molta força.

Activitat Construiex 5 oracions que porten CD/ CI / CC. Identifica els complements Busco..

Escric....

Joana entrega

Espereu....

portem


20

Recordatori. L’accent diacrític Deixant de banda les normes de l’accentuació, algunes paraules porten accent diacrític, és a dir, un accent que s’utilitza per diferenciar mots que s’escriuen igual però que tenen significats diferents. Els mots monosíl·labs, en general, no s’accentuen gràficament. Aquest accent no respecta les regles generals d’accentuació gràfica. Els casos més freqüents són aquests: Amb accent /Sense accent bé, béns (riqueses) be, bens (ovella) déu (divinitat) deu (10, v. deure, font subterrània) dóna, dónes (v. donar) dona, dones (femení d’home) és (v. ésser, ser; és estudiós) es (pronom; es renta la cara) mà (part del cos) ma (possessiu) més (quantitat) mes (temporal, possessiu) mòlt (participi v. moldre) molt (quantitatiu) món (la Terra) mon (possessiu) nét, néta (familiar) net, neta (adjectiu; sense brutícia) ós, óssa (animal) os, ossos (esquelet) pèl, pèls (part del cos) pel, pels (contracció: prep. + article) què (relatiu tònic) que relatiu (àton) sé (v. saber) se (pronom) sí (afirmació) si (condició) sóc (v. ésser, ser) soc (esclop, soca d’arbre) sòl (terra que trepitgem) sol (astre, v. soler, únic) són (v. ésser, ser) son (sensació dormir, possessiu) té (v. tenir) te (pronom, infusió) ús (servei) us (pronom) véns, vénen (v. venir) vens, venen (v. vendre) vós (tractament) vos (pronom) Tria quatre i construeix oracions on resti clara la diferència Tria tres parells de paraules amb accent diacrític i fes-ne frases


M Rius Ges

Activitat Accentua quan calgui els mots de les frases següents: Ha tret un deu a l’examen. Deu n’hi do!

Mon germa veu el mon per un forat.

Es pensa que es ell que ho ha de fer.

A aquell no se li veu mai el pel.

Els que venen en aquestes parades del carrer, venen de molt lluny.

Ja es prou neta la bota de vi?

Cal que la netegis mes be.

Es un jersei fet ama .

Aquella dona gran ja es avia. Te dos nets.

Encara no se que farem per Pasqua.

Ja t’ho explicare amb pels i senyals.

No corris tant amb el cotxe que venen els guardies. Recorda que es castellà hi ha paraules que difereixen les principals són: . Se escriben con tilde Se escriben sin tilde él: pronombre. el: artículo. mí: pronombre. mi: determinante posesivo. tú: pronombre. tu: determinante posesivo. sí: afirmación y pronombre. si: conjunción condicional. dé: verbo dar. de: preposición. sé: verbo saber. se: pronombre. té: bebida. te: pronombre. más: adverbio de cantidad. mas: cuando equivale a pero. sólo: adverbio (solamente). solo: adjetivo, de soledad. aún: cuando equivale a todavía. aun: cuando equivale a incluso. També porten tilde els demostratius quan fan funció de pronom


22

4. LÈXIC La composició La composició és el procés de creació de noves paraules a partir de dues o més paraules ja existents. El resultat és una paraula composta. Les combinacions de paraules més freqüents són aquestes: verb + nom escurabutxaques, llepafils, llevataps, para-sol nom + nom capicua, allioli, (ajoaceite) adjectiu + nom cama-sec, panxacontent adjectiu + adjectiu sordmut, blaugrana En alguns casos els components del mot compost poden patir algun canvi que facilita la fusió dels mots. Per exemple: verd + negre........ verdinegre blanc + blau ......... blanquiblau Paraules compostes a la manera culta Les ciències i la tecnologia són els àmbits on es produeixen més canvis. Constantment sentim a parlar de nous descobriments, de nous productes, de noves tècniques... El lèxic d’aquests camps ha de ser un lèxic precís: els mots han de tenir un sol significat. Un dels mecanismes més emprats per a la creació de neologismes en l’àmbit tecnicocientífic és la composició a partir de lexemes grecs i llatins. Hi ha paraules del llatí i del grec que s’han incorporat a la nostra llengua sense sofrir canvis en la seva forma ni en el seu significat: són els cultismes. Aquestes paraules s’utilitzen sovint per formar paraules compostes que donen nom a conceptes dels àmbits tècnic, científic i humanístic. Fixem-nos, per exemple, en aquestes paraules gregues: arqueo«antic» logia«ciència» topo«lloc» onim«nom» antropo«home» Aquestes paraules no existeixen com a paraules independents, ni en català ni en castellà. El que sí que hi trobem són mots formats a partir de la composició de dues d’aquestes paraules: arqueologia topònim antropologia antropònim


M Rius Ges

Encara que inicialment es tractava d’una autèntica composició de dues paraules, amb el pas del temps s’ha perdut el significat de cadascuna en benefici d’un significat més global. Per això a vegades costa de veure que són paraules compostes. Les paraules compostes a partir de cultismes no porten guió d’enllaç. Activitat Destria les dues paraules que han format aquests compostos: parallamps enterramorts

portaavions sud-oest

pellroja escura-xemeneies

trencaclosques sud-americà

escalfallits rentaplats

agredolç celobert

portaequipatges tombatruites

nord-est apagallums

eixugamans correbou

espanta-sogres filferro

cap-roig blaugrana

hispanoamericà

Activitat Classifica els compostos de l’exercici anterior segons la categoria gramatical dels seus components: Verb + nom nom + nom adjectiu + adjectiu adjectiu + nom


24

Activitat En cada columna hi ha una llista de paraules gregues i llatines. Relaciona’n una de cada columna i forma paraules compostes. zoo «animal» hecto«100» teca «magatzem» claustro «tancat» andro «home» logia «estudi, ciència» foto «llum» biblio «llibre» metre«mesura» astro«estrella»

fobia «por, aversió» fono «veu» cromo«color» grafia «escriptura» topo«lloc» kilo «1.000» onim «nom» psico «ment» pseudo«fals» terapia «tractament» oftalmo «vista» Activitat Explica el significat literal de les paraules compostes que has format en l’exercici anterior.


M Rius Ges

SOLUCIONS activitats lèxic 15Activitat para + llamps enterra + morts porta + avions sud + oest pell + roja escura + xemeneies trenca + closques sud + americà escalfa + llits renta + plats agre + dolç cel + obert porta + equipatges tomba + truites nord + est apaga + llums eixuga + mans corre + bou espanta + sogres fil + ferro cap + roig blau + grana hispano + americà Activitat Verb + nom nom + nom adjectiu + adjectiu adjectiu + nom parallamps sud-oest agredolç pellroja enterramorts nord-oest blaugrana sud-americà portaavions filferro hispanoamericà celobert escura-xemeneies cap-roig trencaclosques escalfallits rentaplats portaequipatges tombatruites apagallums eixugamans correbou espanta-sogres Activitat 21 zoologia hectòmetre claustrofòbia andrologia fotografia biblioteca astrologia fonoteca cromoteràpia topònim quilòmetre psicoteràpia pseudònim oftalmologia Activitat 22 Zoologia: Estudi dels animals. Hectòmetre: 100 vegades la mesura.


26

Claustrofòbia: Aversió als espais tancats. Andrologia: Estudi de l’home (masculí). Fotografia: Escriptura de la llum. Biblioteca: Magatzem de llibres. Astrologia: Estudi dels astres. Fonoteca: Magatzem de veus (enregistraments de veu). Cromoteràpia: Tractament amb colors. Topònim: Nom d’un lloc. Quilòmetre: 1.000 vegades la mesura. Psicoteràpia: Tractament de la ment. Pseudònim: Fals nom. Oftalmologia: Estudi de la vista.

Unitat 4 LITERATURA MEDIEVAL Ges 2 temes i mitesmrius/ges/materialges/ges2/temes i mites... ·...

Documents

Transcript of Unitat 4 LITERATURA MEDIEVAL Ges 2 temes i mitesmrius/ges/materialges/ges2/temes i mites... ·...