1

diferència entre natalitat i mortalitat

creixement total (pot ser positiu o negatiu)

creixement vegetatiu positiu

creixement migratori

[per comparar utilitzem les taxes]

diferència entre immigració i emigració

+

natalitat > mortalitat

es produeix un augment de la població

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.1. La dinàmica de la població

la dinàmica demogràfica indica com varia la població d’un territori al llarg del temps una població pot créixer o disminuir per creixement vegetatiu

3.1.1. Un món en creixement demogràfic

=

creixement vegetatiu negatiu

creixement migratori positiu

creixement migratori negatiu

natalitat < mortalitat immigració > emigració immigració > emigració

natalitat > mortalitat immigració < emigració

natalitat < mortalitat immigració < emigració

es produeix una disminució de la població

població augmenta si immigració és nombrosa

població augmenta si natalitat és elevada

2

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.1. La dinàmica de la població

el model de transició demogràfica (Warren Thompson, 1929) explica la relació entre natalitat i mortalitat

la població creix molt lentament estabilitat demogràfica

epidèmies, males collites

actualment, inexistent

perquè mortalitat infantil molt alta fecunditat elevada

fase estacionària alta (Fase I)

taxes de natalitat i de mortalitat molt elevades (superiors al 40‰)

creixement demogràfic notable

fi de les grans epidèmies, fi de la fam catastròfica, millor higiene

països africans (Níger, Mali, Uganda)

lentitud dels canvis socials

fase de la primera expansió (Fase II)

taxa de natalitat alta (>35‰) i descens de la taxa de mortalitat (>15‰)

creixement demogràfic moderat països en desenvolupament (Índia)

control de la fertilitat

fase de l’expansió tardana (Fase III)

descens de la taxa de natalitat (>20‰) i baixa taxa de mortalitat (<15‰)

els fills ja no són una ajuda, sinó una despesa

la població no creix i fins i tot decreix estancament demogràfic

països desenvolupats (França, Xina) fase estacionària baixa (Fase IV)

taxes de natalitat i de mortalitat molt baixes (inferiors al 10‰)

3

taxes de natalitat elevades fins 1970

es mesura per l’índex conjuntural de fecunditat (ICF)

a Àfrica encara són altes

a tot arreu menys a Europa

la fecunditat permet explicar per què es produeix el creixement demogràfic i quines conseqüències pot tenir

les projeccions de població mostren que el creixement s’alentirà al segle XXI

alimentació, edat en què es tenen els fills, períodes de lactància, ...

especialment a l’Àfrica subsahariana

factors socials

factors biològics la fecunditat diferencial s’explica per

nombre de fills nascuts vius per dona o per grups d’edat femenins

la mitjana mundial de fecunditat tendeix a l’índex de reemplaçament poblacional

de 2.500 milions habitants (1950) fins els 7.000 milions actuals

descens de les taxes de mortalitat

la fecunditat disminueix

conseqüències

supervivència massiva dels nascuts

el mecanisme de disminució de la natalitat

edat i durada del matrimoni, freqüència del celibat, grau d’instrucció de les dones, ...

causes canvis demogràfics i socials

reemplaçament per sota de 2,1 sobreenvelliment de la població (+80 anys) disminució del nivell de longevitat elevada

disminució de la fecunditat augment de les generacions adultes i madures

des de mitjans s. XX la població mundial ha experimentat el creixement més elevat mai registrat

allargament de les etapes vitals

feminització de la societat

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.1. La dinàmica de la població

3.1.2. La disminució universal de la fecunditat

més inversió en els fills

4

al llarg dels segles XVIII i XIX es creix pel creixement vegetatiu des de fa 300 anys la població de Catalunya augmenta

l’augment de l’edat mitjana de maternitat

al llarg dels segles XX i XXI es creix pel creixement migratori

l’escàs creixement vegetatiu actual és el resultat de el manteniment d’unes fecunditats femenines baixes des de 1980 l’envelliment de la població

la natalitat ha augmentat a Catalunya aportació de la població jove procedent de la darrera immigració

l’arribada a l’edat adulta de les generacions de catalans nascudes entre 1970 i 1980

l’increment de la fecunditat de les dones en edat madura

desaparició de les mortalitats catastròfiques i disminució de la mortalitat infantil

però hi ha 11 comarques que tenen un creixement vegetatiu negatiu

al segle XVIII, la població espanyola inicià una etapa de creixement continu

aquest creixement s’ha produït sobretot a la zona costanera i l’àrea metropolitana de Madrid actualment, el creixement vegetatiu a Espanya és moderat (2,1‰)

la natalitat ha pujat lentament entre 1996 i 2008, però la mortalitat es manté relativament alta

les taxes de mortalitat més altes es registren a les costes atlàntiques, Aragó i Castella i Lleó

causes la immigració de finals s. XX i principis s. XXI confirma la distribució de la població a Espanya

baixa natalitat i baixa fecunditat

les taxes de natalitat més altes es concentren en les façanes mediterrànies i atlàntica sud i al centre peninsular

la UE té una població de 501 milions d’habitants (2010)

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.1. La dinàmica de la població

3.1.3. Catalunya: del creixement migratori a l’estancament demogràfic

3.1.4. El creixement demogràfic a Espanya

3.1.4. El feble creixement demogràfic a la Unió Europea

té un creixement vegetatiu baix creix gràcies a la immigració creixement d’uns 2 milions de persones/any

el 2008 l’ICF va arribar a 1,60 fills per dona

5

població classificada per grups d’edat i sexe

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.2. L’estructura de la població

3.2.1. Les piràmides de població representa gràficament l’estructura de la població d’una àrea determinada

piràmide expansiva o progressiva

piràmide contractiva o regressiva

piràmide estable o estacionària

alta natalitat (base ampla)‏

baixa esperança de vida (angle superior estret)‏

vol dir que es tracta d'una població bàsicament jove

és una piràmide pròpia d’una societat en vies de desenvolupament

molt baixa natalitat (base molt estreta)‏‏

alta esperança de vida (la part superior és molt ampla)‏

és una piràmide pròpia d'un país desenvolupat

vol dir que es tracta d'una població envellida

natalitat estabilitzada des de fa bastants anys

la base no és gaire ampla, però manté aquesta base molt de temps

notable esperança de vida

pròpia de societats desenvolupades amb una població estable

es tracta d'una població adulta

mostren un gran nombre d’influències històriques migracions, variacions en la fecunditat, taxes de mortalitat elevades, desnatalitat, increment de la natalitat

reflecteixen la taxa de dependència d’una població

permet deduir les necessitats futures en sanitat, escoles, pensions, habitatge, et.

6

causes demogràfiques de l’envelliment

descens de la fecunditat

l’envelliment de la població i la disminució de la fecunditat afecten l’estructura de la població

el nombre de naixements és més petit

la taxa d’envelliment arribarà al 22% el 2050

descens dels naixements

provoca un augment dels grups de més edat

envelliment de la societat

produeix successives minves en les generacions més joves

pèrdua de la població jove

suposa l’augment de l’esperança de vida

àmbit econòmic

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.2. L’estructura de la població

3.2.2. L’envelliment mundial de la població el percentatge de població vella augmenta arreu del món

disminució de la taxa de mortalitat

augment de l’edat mitjana de la societat

increment de l’índex de sobreenvelliment migracions

conseqüències de l’envelliment

productivitat, inversions, consum, mercat de treball, pensions, estalvis

àmbit social composició familiar, serveis d’atenció a la gent gran, comportament electoral

provoca una feminització de la societat àmbit demogràfic

7

la immigració ha aturat una mica aquest envelliment

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.2. L’estructura de la població

3.2.3. Catalunya: la immigració frena l’envelliment l’estancament demogràfic i la natalitat baixa fan que Catalunya sigui un país envellit

l’envelliment es reparteix de manera desigual

a partir de 1980 Espanya ha experimentat un ràpid procés d’envelliment

la UE té l’estructura per edats més envellida del món

comarques de l’interior, de la zona pirinenca i prepirinenca amb població dedicada al sector primari comarques de la zona prepirinenca amb una antiga força industrial

comarca del Barcelonès

el creixement migratori ha provocat un lleuger increment de l’índex de masculinitat

el 2011 l’esperança de vida era de 84,8 anys per a les dones i de 78,8 anys per als homes

hi ha una gran diferència entre la longevitat masculina i femenina l’esperança de vida de les dones és la segona més alta de la UE, la dels homes la cinquena

especialment, a les zones central i oriental d’Europa

3.2.4. Espanya: ràpid procés d’envelliment

3.2.5. L’envelliment a la Unió Europea

8

la persona que es desplaça és un emigrant, respecte al seu lloc de sortida i un immigrant, respecte al lloc d’arribada

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.3. Els moviments de població

3.3.1. Les migracions són desplaçaments de població des del seu lloc de residència cap a un altre indret

tipus de migracions

desastres naturals

segons les fronteres polítiques internes externes

causes de les migracions

clima

manca de feina

impulsen l’emigració

factors físics

desplaçaments dins d’una mateixa regió o país desplaçaments entre països

segons la durada temporal temporals cícliques

quan el desplaçament té una durada determinada quan el desplaçament es repeteix en determinats moments

definitives quan no es torna al lloc d’origen

segons la legislació legals il·legals

immigració controlada, normalment amb contractes a través de xarxes de tràfic de persones

factors econòmics males condicions de vida mal repartiment de la terra manca d’atenció sanitària

oferta de treball bones condicions de vida

incentiven la immigració

factors polítics i socials persecució política manca de llibertat fam discriminació guerra o conflictes armats

llibertat d’expressió educació i estudis atenció sanitària seguretat lligams culturals

9

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.3. Els moviments de població

disminució pressió demogràfica

conseqüències de les migracions

envelliment població recepció transferències de diners

positives

per al lloc de sortida dels emigrants

disminució de l’atur pèrdua de població activa fuga de cervells

negatives

rejoveniment població arriben persones amb estudis augment consum intern

pèrdua identitat cultural conflictes ètnics o xenofòbia baixada de salaris

per al lloc d’arribada dels immigrants

10

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.3. Els moviments de població

actualment hi ha més de 200 milions d’immigrants 9% dels habitants d’Europa

entre 1920 i 1930

la immigració es concentra als Estats Units, Rússia, Alemanya, Aràbia Saudita, Canadà, França i Regne Unit

15% dels habitants d’Amèrica del Nord

població nadiua escassa

des de fa 100 anys, la població de Catalunya creix gràcies a la immigració

Aragó, País Valencià i Múrcia

diverses parts del món (Marroc, Amèrica Llatina, Europa de l’Est)

avui dia, un terç de la població de Catalunya és originària d’altres indrets

tres etapes

territori extens i poc poblat economia desenvolupada

zona meridional de la Península, especialment Andalusia

la crisi econòmica actual ha frenat aquest corrent corrent migratori negatiu

la distribució territorial de la immigració ha estat desigual

tradicionalment, Barcelona i la seva rodalia ha estat el pol d’atracció

la immigració més actual s’ha instal·lat a l’àrea de Girona, conques de l’interior i zona costanera sud

3.3.2. Les migracions internacionals

16% dels habitants d’Oceania

3.3.3. La immigració a Catalunya

entre 1960 i 1975

entre 1998 i 2010

11

Unitat 3. La dinàmic a i l’estructura de la població 3.3. Els moviments de població

la distribució actual de la població espanyola és el resultat de

aquesta migració s’acaba el 1980

un canvi a llarg termini despoblament de l’interior i increment de població al litoral

les ciutats més dinàmiques acullen població de regions llunyanes

des de finals del segle XX

el creixement migratori s’ha accentuat pel reagrupament familiar

Barcelona, Madrid, Bilbao, València

les ciutats menys importants acullen població del seu entorn

un canvi a curt termini grans moviments de població del camp a les ciutats entre 1960 i 1975

per creixement econòmic amb un buit demogràfic

la crisi econòmica actual ha frenat aquest corrent corrent migratori negatiu una part dels immigrants han retornat als seus països d’origen

s’ha incrementat l’emigració d’espanyols a l’estranger

persones amb bona qualificació professional

3.3.4. Espanya: de l’emigració a la immigració

3.3.5. La immigració a la Unió Europea

Espanya és receptora d’immigrants

vénen d’Amèrica Central i del Sud, Europa oriental, UE i Marroc

però les zones rurals continuen despoblant-se per l’envelliment

el 6% dels habitants de la UE procedeixen de països extracomunitaris

els immigrants

el 3% viuen en un Estat de la UE diferent al de naixement

provenen d’Europa oriental, Turquia, el Magreb i Amèrica del Sud no es reparteixen uniformement

van a països amb alguna afinitat cultural

van a països amb un desenvolupament elevat

12

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.4. Les polítiques demogràfiques

a mitjans s. XX els governs es comencen a preocupar per la quantitat d’habitants del planeta

extensió de la planificació familiar

conferències internacionals sobre política demogràfica Roma (1954) i Belgrad (1965)

Bucarest (1974)

referència al paper central de la dona en la planificació

llibertat de decisió sobre reproducció

discussió sobre població i desenvolupament Mèxic (1984)

només caràcter tècnic i informatiu Conferències Internacionals sobre Població i Desenvolupament

paper central de la dona en el desenvolupament humà, social i sostenible

migracions i salut mundials

les polítiques demogràfiques s’han practicat sempre, però sense massa planificació fins al segle XX

dos grans tipus de polítiques demogràfiques maltusianes l’objectiu és la reducció del creixement vegetatiu de la població

3.4.1. L’ONU i les polítiques demogràfiques

3.4.2. Maltusianisme i populacionisme

migracions per raons econòmiques i envelliment de la població

El Caire (1994)

a partir del control de la natalitat

populacionistes l’objectiu és l’increment de la població afavorint la natalitat o la immigració

a causa del creixement de la població, s’han posat en pràctica sobretot polítiques neomaltusianes l’experiència mostra que la fecunditat es redueix si s’apliquen polítiques de :

protecció a la infància protecció als drets legals, laborals i de salut reproductiva de les dones

13

Unitat 3. La dinàmica i l’estructura de la població 3.4. Les polítiques demogràfiques

la hipòtesi de partida és que la fecunditat va disminuint de mica en mica fins acostar-se al creixement zero això portarà a una estabilització de la població mundial

11.000 milions el 2100

les principals preocupacions de la UE són la baixa fecunditat i l'envelliment de la població provoca un estancament o un descens de la població

a llarg termini afecta el creixement del PIB i les prestacions socials

3.4.3. Projeccions demogràfiques per al segle XXI

3.4.4. Les polítiques demogràfiques de la UE

la UE desenvolupa diverses polítiques

renovació demogràfica més protecció a les famílies i conciliació de la vida familiar i laboral

impuls de l’ocupació

acollida i integració de la immigració

protecció social

millora de la productivitat i dels sistemes educatius