UNITAT 1. L’ESTUDI DELS SONS DEL CATALÀ

ÍNDEX

1. La fonètica i la fonologia

1.1. La producció dels sons

1.2. Tipus de sons

1.3. Els sons vocàlics

1.4. Els sons consonàntics

1.5. Fenòmens de contacte

1. La fonètica i la fonologia

La fonètica estudia els sons d’una llengua. Per representar aquests sons, s’utilitza l’AFI (Alfabet Fonètic Internacional, creat al final del segle XIX).

La fonologia estudia els fonemes (representacions mentals dels sons compartits pels parlants d’una llengua). Cada fonema es defineix per la suma de característiques (trets) que permeten diferenciar-lo d’altres fonemes (per exemple: /t/eu; /d/eu), i està representat gràficament entre dues barres inclinades.

1.1. La producció dels sons

En la producció dels sons d’una llengua, hi intervenen tres grups d’òrgans:

.Els òrgans de la respiració: pulmons, bronquis i tràquea.

.Els òrgans de la fonació: glotis, cordes vocals i laringe.

.Els òrgans de l’articulació: faringe, cavitat nasal i cavitat bucal (llengua, paladar, llavis i dents).

1.2. Tipus de sons

Segons la posició dels òrgans fonadors i articulatoris, tenim:

▪Sons sonors i sons sords

Sons sonors (les vocals i més de la meitat de les consonants catalanes): les cordes vocals vibren quan hi passa l’aire procedent dels pulmons.

Sons sords (la meitat de les consonants catalanes): les cordes vocals no vibren.

▪Sons orals i sons nasals

Sons orals: l’aire que prové dels pulmons passa cap a la boca i produeix un so oral (les vocals i la majoria de les consonants).

Sons nasals: l’aire que prové dels pulmons passa, principalment, cap al nas, on ressona i es produeix un so nasal (les consonants nasals).

▪Sons vocàlics i sons consonàntics

Sons vocàlics: l’aire, que es troba a la cavitat bucal, no troba cap obstacle abans de ser expulsat.

Sons consonàntics: l’aire troba obstacles abans de ser expulsat; és a dir, els òrgans fixos i els òrgans mòbils de la cavitat bucal adopten unes posicions determinades per obstaculitzar el pas de l’aire.

1.3. Els sons vocàlics

Els sons vocàlics es classifiquen tenint en compte dos aspectes:

▪El grau d’obertura

Segons el grau d’obertura de la boca en l’articulació de les vocals, tenim: vocals tancades ([i], [u]), semitancades ([e], [o]), mitjanes ([ə]), semiobertes ([ᴐ], [ɛ ]) i obertes ([a]).

▪La situació de la llengua

Segons la situació de la llengua a la cavitat bucal, classifiquem les vocals en:

.anteriors o palatals (aproximació de la llengua a la part de davant de la boca): [i], [e], [ɛ].

.centrals (acostament de la llengua a la part central de la boca): [a], [ə].

.posteriors o velars (acostament de la llengua a la part de darrere de la boca): [u], [o], [ᴐ].

Segons la intensitat amb la qual es pronuncia una síl·laba, distingim entre:

.vocals tòniques: set vocals ([i], [e], [ɛ], [a], [u], [o], [ᴐ]).

.vocals àtones: tres en el dialecte central ([i], [ə], [u]).

1.4. Els sons consonànticsA banda de la sonoritat, els sons consonàntics es classifiquen segons dos criteris:

el punt d’articulació i el mode d’articulació.▪El punt d’articulació: lloc de la boca on es produeix l’obstacle a la sortida de

l’aire. Els òrgans que permeten la fonació s’aproximen o entren en contacte per produir el so. Segons aquest criteri, els sons consonàntics es classifiquen en:

.Bilabials: els dos llavis (per exemple: [b]).

.Labiodentals: llavi inferior i dents incisives superiors (per exemple: [f]).

.Dentals: la punta de la llengua i la part interior de les dents incisives superiors (per exemple: [d]).

.Alveolars: la punta de la llengua i els alvèols superiors (per exemple: [z]).

.Palatals: el dors de la llengua i el paladar dur (per exemple: [Ʒ]).

.Velars: postdors de la llengua i el vel del paladar (per exemple: [k]).▪El mode d’articulació: tipus d’impediment (obstacle) que troba l’aire en ser

expulsat. Segons aquest criteri, els sons consonàntics es classifiquen en:.Oclusius: interrupció total de la sortida de l’aire en la cavitat bucal i, tot seguit,

sortida brusca de l’aire (per exemple: [p])..Fricatius: S’estreny el pas de l’aire, que surt fregant (per exemple: [f]). Si no es

produeix fregament, parlem d’aproximants (per exemple:[β])..Africats: successió d’un moment oclusiu (interrupció de la sortida de l’aire) i d’un

moment fricatiu (per exemple: [ts]).

.Vibrants: vibració per un únic contacte ràpid o múltiples contactes entre la punta de la llengua i els alvèols superiors (exemples: [ɾ], [r]).

.Laterals: contacte de la part central de la llengua amb la part superior de la cavitat bucal i, per aquesta raó, l’aire surt pels costats (exemple: [l]).

.Nasals: sortida de l’aire per la cavitat nasal (exemple: [m]).

1.5. Fenòmens de contacte

La successió de sons a l’interior d’un mot i també en mots contigus produeix una sèrie de fenòmens fonètics, anomenats fenòmens de contacte.

▪Fenòmens de contacte vocàlic més significatius

a) A l’interior d’un mot

.Hiat: dues vocals contigües que formen part de síl·labes diferents (exemple: tenia: te-ni-a).

.Diftong creixent: dues vocals pronunciades a la mateixa síl·laba (vocals graduals i [j], u [w]+ una vocal com a nucli sil·làbic; exemple: quatre).

.Diftong decreixent: dues vocals pronunciades a la mateixa síl·laba (una vocal com a nucli sil·làbic + vocals graduals i [j], u [w]; exemple: taula).

b) Entre mots contigus

.Elisió: la vocal neutra, situada a final o a principi de paraula, entra en contacte amb una vocal tònica i, en conseqüència, queda eliminada (exemple: arbre alt).

.Sinalefa (o diftong sintàctic): les vocals i, u ([j], [w]) en contacte amb una vocal que actua com a nucli sil·làbic es pronuncien a la mateixa síl·laba; exemple: hi ha).

▪Fenòmens de contacte consonàntic més significatius

.Ensordiment

Les consonants oclusives, fricatives i africades en posició final de mot o davant de pausa esdevenen sordes (exemple: fred→fre[t]).

.Sonorització (a l’interior de mot i entre mots contigus)

Les consonants oclusives, fricatives i africades sordes esdevenen sonores davant d’una consonant sonora (exemple: bisbe→bi[z]be) i, inversament, les oclusives, fricatives i africades sonores esdevenen sordes davant d’una consonant sorda (exemple: tub petit→ tu[p] petit).

Les fricatives i africades sordes a final de paraula esdevenen sonores quan entren en contacte amb una vocal inicial de la paraula següent (exemple: els arbres→ el[z] arbres).

.Emmudiment

Sons consonàntics elidits com a conseqüència d’un fenomen de contacte (les consonants oclusives en posició final de mot precedides d’una consonant nasal o lateral: exemple: camp, alt).

.Sensibilització

En alguns casos de contacte entre mots contigus es pronuncia un so habitualment emmudit. Aquest fenomen s’anomena sensibilització (exemple: amb ell; anar-hi; Sant Antoni).

.Geminació

La geminació és la duplicació d’un so en els grups gl, bl, tl, tll, tm, tn, bm, cn i dm (exemple: poble→[bbl]; submarí→[mm]...). De vegades, aquesta duplicació ve marcada per l’ortografia (exemple: intel·ligent).

.Assimilació del punt d’articulació

Afecta els fonemes /l/, /m/, /n/ en contacte amb sons labials, palatals o velars:

-Labialització: /n/+so labial o labiodental (exemple: un vas→u[m] vas; infinit→i [ᶬ]finit).

-Palatalització: /n/, /l/+so palatal (exemple: el xiulet→ e[ʎ] xiulet).

-Velarització: /l/, /n/ + so velar (exemple: alguna→[ł]; unglot→[ᵑ]).

.Dentalització: /l/, /n/+ so dental (exemple: molta→[ Gl]).