UNIDAD DIDÁCTICA 1 · Web view@ Buscar informació sobre Dionisio Aguado a partir del web d’un...

UNIDAD DIDÁCTICA 1

PROGRAMACIÓ D’AULA – MÚSICA ESO4

Música 4ESO edebé

PROGRAMACIÓ DE LES UNITATS DIDÁCTIQUES

Programació d’Aula

Depòsit Legal B-12835-2012

UNITAT DIDÀCTICA 1

COMPETÈNCIES BÀSIQUES

OBJECTIUS DIDÀCTICS

CRITERIS D’AVALUACIÓ

INDICADORS CB

Comunicació lingüística i audiovisual (CLA)

· Comprendre textos de tipologia diversa referits a les característiques generals de l’Edat Mitjana, la música escènica i el folklore europeu per a poder expressar les seves pròpies conclusions.

· Redactar textos de tipologia diversa per a comunicar el missatge de la manera més apropiada en cada cas.

· Expressar per escrit idees, emocions, vivències i opinions.

· Conèixer les característiques generals de l’Edat Mitjana: teoria teocentrista, estils romànic i gòtic, sistema feudal.

· Conèixer l’evolució de la música escènica des dels seus inicis fins al segle xx.

· Identificar els diferents gèneres de la música escènica amb els diferents centres estilístics europeus que els han generat.

· Completar textos referits a les característiques generals de l’Edat Mitjana utilitzant el vocabulari adequat.

· Ordenar cronològicament diferents etapes pertanyents a l’evolució de la música escènica des dels seus inicis fins al segle xx.

· Completar una taula referida a l’òpera seguint un criteri de classificació determinat i fent ús del vocabulari específic des dels seus orígens fins a l’actualitat.

· Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals de l’Edat Mitjana i expressa les seves pròpies conclusions.

· Comprèn un text relacionat amb la música escènica i la seva evolució històrica.

· Redacta un text classificant i relacionant els diferents gèneres de música escènica amb els diferents centres estilístics europeus utilitzant el vocabulari específic.

Artística i cultural (AC)

· Analitzar críticament el significat de la creació musical com un fenomen cultural que li permeti poder entendre i valorar altres esquemes de valors sense renunciar a la pròpia identitat personal i cultural.

· Utilitzar tècniques, recursos i materials del llenguatge musical per a aconseguir creacions ben elaborades.

· Conèixer les aportacions de la dona a la música en l’entorn polític i social de l’Edat Mitjana.

· Entendre les causes i conseqüències de la pluralitat de músiques que formen el folklore europeu.

· Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició i la interpretació vocal/instrumental, les característiques principals de la música medieval espanyola.

· Descriure els factors que han condicionat el paper de la dona com a compositora en l’Edat Mitjana.

· Diferenciar les diferents característiques de la pluralitat de músiques que formen el folklore europeu.

· Escoltar, interpretar i compondre una peça musical senzilla referida a les formes musicals medievals espanyoles.

· Analitza críticament el paper de la dona com a compositora en l’Edat Mitjana.

· Analitza críticament la diversitat cultural a partir del coneixement de les manifestacions folklòriques.

· Utilitza les tècniques, els recursos i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una creació musical senzilla referida a les formes musicals medievals.

Social i ciutadana (SC)

· Estimar i relacionar les conseqüències que es puguin derivar de determinats fets històrics amb la creació musical.

· Entendre la música medieval espanyola en el marc de la situació política i social de la península Ibèrica en l’Edat Mitjana.

· Entendre la relació entre la lírica poètica i la música trobadoresca, així com l’evolució de la polifonia i el perfeccionament de la notació.

· Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música en la península Ibèrica en l’Edat Mitjana.

· Escoltar i distingir un cant monòdic d’un de polifònic.

· Relacionar l’evolució de la polifonia amb l’escriptura musical.

· Relaciona el marc polític i social d’una època determinada amb la creació musical, en l’àmbit ideològic, formal i estètic.

· Relaciona els conceptes bàsics de la lírica poètica amb la música trobadoresca.

· Relaciona l’evolució de la polifonia amb la notació.

Tractament de la informació i competència digital (TI-D)

· Utilitzar les TAC de manera crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per a promoure un comportament ètic.

· Conèixer els diferents formats d’arxius d’àudio, així com l’ús de programari per a fer un ús ètic i responsable, i aplicar-los a la creació d’un projecte.

· Ripejar un CD utilitzant diferents formats d’arxius d’àudio, i elaborar un projecte on s’hagin integrat coneixements aportats per diferents grups.

· Utilitza les TAC de manera crítica, ètica i responsable en produccions pròpies per a promoure un comportament ètic.

Aprendre a aprendre (AA)

· Acabar els projectes plantejant i provant noves accions de millora.

· Participar en l’organització i realització d’activitats musicals desenvolupades en diferents contextos, prenent consciència com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres.

· Participar en l’organització i realització d’activitats musicals que sorgeixin de propostes de treball a classe o projectes del centre.

· Acaba els projectes plantejant i provant noves accions de millora.

CONTINGUTS

C

P

V

· Característiques generals de l’Edat Mitjana.

· La dona en l’Edat Mitjana.

· La monodia religiosa hispana.

· La cantilació.

· El cant hispànic.

· La música andalusina.

· La monodia profana.

· Inici de la polifonia en l’Espanya medieval.

· La música escènica.

· L’òpera.

· Història de l’òpera.

· Vocabulari específic del gènere operístic.

· Tipus de gènere operístic.

· L’òpera seriosa i l’òpera bufa.

· Principals centres estilístics de l’òpera a través de la història.

· El leitmotiv.

· Gèneres musicals escènics i la seva classificació.

· Definició del terme ripejar referit a l’ús de la informàtica.

· Tipus d’arxius de so i diferents qualitats.

· La multiculturalitat basada en el folklore. Divisió per zones geogràfiques.

· Característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques i formals de la música europea.

· Característiques específiques de la música cèltica i de la música balcànica.

· Recerca d’informació sobre compositores medievals.

· Audició i anàlisi d’una cançó occitana.

· Audició i anàlisi de diferents exemples característics de la música medieval espanyola.

· Creació d’una cançó trobadoresca.

· Audició i interpretació de la «Dansa de la conquesta d’Almeria» d’Alfons X.

· Audició, interpretació i creació d’un acompanyament sobre «Santa Maria, strella do dia» d’Alfons X.

· Visionat d’audiovisuals referits a diferents òperes. Anàlisi i conclusions.

· Lectura del text d’un fragment d’una ària d’òpera. Anàlisi i conclusions.

· Audició, interpretació i creació d’un acompanyament sobre el fragment de l’«Havanera» de l’òpera Carmen de G. Bizet.

· Identificació del leitmotiv en un fragment de l’òpera Tristany i Isolda de R. Wagner.

· Ripejar un CD.

· Audició i anàlisi de diferents exemples característics de la música europea.

· Valoració dels fets històrics per a entendre la creació musical.

· Valoració de l’audició i l’anàlisi per a la comprensió i gaudi de la música.

· Valoració de les manifestacions folklòriques com a ponts entre cultures.

· Valoració de les noves tecnologies per a la creació musical.

ENSENYAMENTS TRANSVERSALS

Educació per a la salut

Valorar la pràctica de l’exercici físic, no solament com a font de salut, sinó també com a hàbit indispensable per a una bona execució instrumental i vocal.

Valorar el silenci o la falta de soroll com a font de salut física i mental.

Educació per a la pau

Apreciar i respectar la diversitat d’estils i gustos musicals de la societat actual.

Utilitzar el llenguatge musical per a establir vincles d’amistat i de comunicació amb els altres.

Rebutjar missatges que incitin a la violència, la discriminació i/o a la insolidaritat.

Educació per a la igualtat d’oportunitats de tots dos sexes

Mostrar una actitud crítica davant situacions musicals en les quals es produeixi qualsevol tipus de discriminació sexual.

Estudiar els processos socials i analitzar els motius pels quals la dona ha tingut tan poc protagonisme al llarg de la història de la música.

No caure en estereotips que vinculin una determinada activitat musical amb un determinat sexe.

Educació per al consum

Mostrar una actitud crítica davant els productes musicals que surten al mercat.

Conèixer l’existència i el contingut bàsic de la Llei del Consumidor i les associacions que defensen els interessos dels consumidors.

Aprendre a destriar en un producte musical el que és essencial d’allò superflu, valorant i acceptant el que és essencial.

Educació mediambiental i educació viària

Conscienciar-se del que és l’anomenada contaminació acústica: excés de volum sonor i varietat de sorolls i sons de freqüències excessivament agudes.

Valorar críticament l’efecte d’algunes activitats humanes que deterioren el medi ambient i les mesures que es prenen per al seu control.

Ser conscient de la importància de circular per la via pública sense auriculars, ja que disminueixen la capacitat auditiva i distreuen l’atenció, i poden ser la causa d’alguns accidents de circulació.

Educació sexual

Mostrar interès per conèixer, respectar i apreciar els companys.

Rebutjar els models masculí i femení que de manera convencional ha creat el món de la música.

Aprofitar les activitats en grup que proposa la matèria per a desinhibir-se i valorar el contacte corporal com un acte comunicatiu i natural independent de les diferències sexuals.

Educació moral i cívica

Acceptar els gustos musicals dels altres.

Valorar la diversitat d’estils musicals de la societat actual com un fet cultural i artístic enriquidor.

Exposar judicis, dialogar i mostrar una opinió pròpia sobre temes musicals, respectant les regles pròpies de la comunicació i sense ferir la sensibilitat dels altres.

Participar en les activitats culturals i musicals respectant les normes de la convivència democràtica.

Les noves tecnologies

Manifestar interès per conèixer els avenços de la tecnologia que facilitin i millorin els treballs musicals i d’informació.

Valorar i utilitzar les noves tecnologies en la reproducció de la música i en l’edició de partitures.

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

1. Anàlisi

Distingir entre cant polifònic i cant monòdic.

@ Buscar informació sobre dones compositores en l’antiguitat.

@ Analitzar diversos fragments musicals pertanyents a les diferents formes musicals de l’Edat Mitjana.

@ Analitzar un fragment de la cançó occitana A chantar m’er de so q’ieu non volria de Beatriu de Dia.

@ Observació de diferents exemples d’art medieval relacionat amb el cant hispànic Corpora sanctorum.

@ Observació d’una interpretació pertanyent a les Cantigues de Martín Codax, i identificar els instruments que hi apareixen.

@ Observació d’un vídeo referit a la cantiga «A Virgen Madre de Nostro Sennor», de les Cantigues d’Alfons X el Savi, i identificar-hi instruments i elements del llenguatge musical.

@ Audició de la cançó trobadoresca Totz temoros e duptans de Berenguer de Palou, i identificar els instruments que hi apareixen.

Composició i interpretació d’una cançó trobadoresca seguint unes indicacions formals.

@ Analitzar un fragment del gradual «Sederunt principes» distingint monodia de polifonia.

@ Audició de la cançó «Fa fa mi fa re / Ut re mi ut re mi» del Codex Las Huelgas i identificar-hi elements formals.

2. Interpretació

@ Audició i interpretació de la «Dansa de la conquesta d’Almeria» d’Alfons X.

@ Audició, interpretació i creació d’un acompanyament sobre «Santa Maria, strella do dia » d’Alfons X.

3. Música viva

@ Visualització de vídeos on s’interpreten fragments de les òperes Orfeu de C. Monteverdi, The Fairy Queen de H. Purcell, Les Palladins de J.-P. Rameau i Les noces de Fígaro de W.A. Mozart.

Contestar a preguntes relacionades amb el visionat dels vídeos anteriors referides a l’anàlisi.

@ Recerca d’informació sobre l’òpera Les noces de Fígaro.

Completar una taula referida als tipus d’òpera, tipus de veus i tipus de fragment musical utilitzant la terminologia específica.

Llegir un fragment del text de l’«Havanera» de l’òpera Carmen de G. Bizet i expressar l’opinió sobre el tema central.

@ Visionar una versió de l’«Havanera» de l’òpera Carmen de G. Bizet.

Interpretació instrumental de l’«Havanera» de l’òpera Carmen de G. Bizet.

@ Audició d’un fragment de l’obertura de Tristany i Isolda de R. Wagner i identificació del leitmotiv.

@ Recerca d’informació sobre l’argument de Tristany i Isolda de R. Wagner.

Interpretació d’un motiu musical extret de La bohème de G. Puccini.

@ Visionar fragments de vídeos relacionats amb compositors rellevants de musicals dels segles xx i xxi.

@ Recerca d’informació sobre compositors i musicals.

@ Interpretació sobre un playback de la cançó Out Here on My Own pertanyent al musical Fama (1988).

4. Informàtica

Observar en un exemple concret el procediment per a ripejar un CD.

5. Folklore

@ Audició dels temes The Butterfly i Kalasnjikov pertanyents, respectivament, a la música folklòrica cèltica i balcànica, i identificar les característiques específiques del llenguatge musical, formal i instrumental de la seva estructura.

@ Recerca d’informació sobre els instruments musicals del folklore cèltic.

ALTRES ACTIVITATS

AVALUACIÓ INICIAL

Grup classe

Explicar els diferents apartats en què es divideix la unitat didàctica i el tipus d’activitats requerides.

Examinar els continguts de la unitat que contribueixen a l’assoliment de les CB indicades.

MOTIVACIÓ

Resoldre les activitats de l’apartat «Interpretació», on sorgeix la necessitat de relacionar els continguts de l’apartat «Anàlisi», promovent una pràctica musical activa individual o en grup.

Utilitzar les activitats de l’apartat «Música viva» per a proposar la creació d’un musical.


ACTIVITATS DE TREBALL SISTEMÀTIC DE CB

Els elements d’aquest apartat es trobaran en les unitats 3, 6 i 9.

Les activitats plantejades en cada unitat del llibre de l’alumne/a ja són per si mateixes competencials. En concret, en aquesta unitat es planteja com a objectiu general aplicar els coneixements del llenguatge musical a l’anàlisi de fragments musicals referits a l’Edat Mitjana, al gènere operístic i al folklore d’Europa per a poder crear, interpretar i expressar l’opinió oral o escrita sobre aquests fragments.

Entendre i aplicar els coneixements sobre programes informàtics i les seves aplicacions per a fer-ne un ús responsable i ètic en la vida quotidiana.

No obstant això, cada tres unitats plantegem unes activitats de Competències bàsiques que, utilitzades a manera de síntesi, ens permeten valorar el seu grau d’adquisició, i faciliten el procés d’avaluació contínua.

COMPLEMENTÀRIES

Per als apartats «Anàlisi», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore», consultar les Orientacions didàctiques de la unitat a Programació, Orientacions i Material complementari Música ESO 4, UD1.

Per a l’apartat «Interpretació», segons el nivell d’execució de la pràctica instrumental es pot promoure la creació tant d’acompanyaments com el versionat de les diferents obres musicals.

ATENCIÓ A LA DIVERSITAT

REFORÇ

AMPLIACIÓ

Material Complementari

Fitxa 1.

Material complementari

Fitxa 1.

AVALUACIÓ

FITXA D’AVALUACIÓ DE LA UNITAT

DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

— Explicar la importància de la conservació del llegat musical de l’Edat Mitjana com a font històrica.

— Identificar els trets estilístics formals i temàtics de la lírica galaicoportuguesa.

— Identificar els trets folklòrics comuns de la música cèltica i la música romaní.


· Fitxa d’avaluació de CB.

· Rúbrica d’avaluació de les CB de la Unitat.

ACTIVITATS PROMOCIÓ LECTURA I EXPRESSIÓ

Lectura

Llegir de manera comprensiva textos referits a l’anàlisi de partitures i traduir al llenguatge musical.

Llegir comprensivament expressions musicals per a elaborar o reelaborar creacions pròpies.

Llegir informació diversa de les pàgines web proposades per a obtenir o ampliar informació, investigar, accedir a programes d’edició de partitures i/o pràctica instrumental.

Utilitzar estratègies de comprensió lectora:

· Lectura silenciosa (autoregulació de la comprensió).

· Traducció del llenguatge quotidià al llenguatge musical en creacions pròpies, en situacions diverses, i viceversa (elaboració de la informació).

· Elaboració de síntesi, esquema, resum (consciència de la pròpia comprensió).

Expressió

Exposar de manera oral i escrita el plantejament i el desenvolupament en la resolució de les diverses activitats.

Expressar adequadament els aprenentatges, utilitzant el vocabulari específic musical.

Expressar adequadament les creacions musicals, individuals o en grup, tenint en compte els elements tècnics de producció del so i els criteris d’interpretació.

ACTIVITATS TAC

Activitat interactiva: La música religiosa en l’Edat Mitjana.

@ Buscar informació sobre dones compositores en l’antiguitat.

@ Analitzar diversos fragments musicals pertanyents a les diferents formes musicals de l’Edat Mitjana.

@ Analitzar un fragment de la cançó occitana A chantar m’er de so q’ieu non volria de Beatriu de Dia.

@ Observació de diferents exemples d’art medieval relacionat amb el cant hispànic Corpora sanctorum.

@ Observació d’una interpretació pertanyent a les cantigues de Martín Codax, i identificar els instruments que hi apareixen.

@ Observació d’un vídeo referit a la cantiga «A Virgen Madre de Nostro Sennor», de les Cantigues d’Alfons X el Savi i identificar-hi instruments i elements de llenguatge.

@ Audició de la cançó trobadoresca Totz temoros e duptans de Berenguer de Palou i identificar els instruments que hi apareixen.

@ Analitzar un fragment del gradual «Sederunt principes» distingint monodia de polifonia.

@ Audició de la cançó «Fa fa mi fa re / Ut re mi ut re mi» del Codex Las Huelgas i identificar-hi elements formals.

@ Audició i interpretació de la «Dansa de la conquesta d’Almeria» d’Alfons X.

@ Audició, interpretació i creació d’un acompanyament sobre «Santa Maria, strella do dia» d’Alfons X.

@ Visualització de vídeos on s’interpreten fragments de les òperes Orfeu de C. Monteverdi, The Fairy Queen de H. Purcell, Les Palladins de J.-P.Rameau i Les noces de Fígaro de W.A. Mozart.

@ Recerca d’informació sobre l’òpera Les noces de Fígaro.

@ Visionar una versió d’«Havanera» de l’òpera Carmen de G. Bizet.

@ Audició d’un fragment de l’obertura de Tristany i Isolda de R. Wagner i identificació del leitmotiv.

@ Recerca d’informació sobre l’argument de Tristany i Isolda de R. Wagner.

@ Visionar fragments de vídeos relacionats amb compositors rellevants de musicals dels segles xx i xxi.

@ Recerca d’informació sobre compositors i musicals.

@ Interpretació sobre un playback de la cançó Out Here on My Own pertanyent al musical Fama (1988).

@ Audició dels temes The Butterfly i Kalasnjikov pertanyents, respectivament, a la música folklòrica cèltica i balcànica, i identificar les característiques específiques

del llenguatge musical, formal i instrumental de la seva estructura.

@ Recerca d’informació sobre els instruments musicals del folklore cèltic.

MÍNIMS EXIGIBLES PER A UNA AVALUACIÓ POSITIVA

· Utilitzar totes les tècniques i recursos del llenguatge musical, i aconseguir així creacions ben elaborades.

· Identificar manifestacions culturals diverses i relacionar-les amb la pròpia.

· Participar activament en totes les manifestacions culturals diverses, sentint-se part d’aquestes manifestacions.

· Participar de totes les activitats comunicatives, implicant-s’hi i utilitzar diferents llenguatges de manera creativa.

· Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música en l’Edat Mitjana, la música escènica, continguts d’informàtica i elements del folklore europeu.

· Generar una peça musical nova partint de l’anàlisi d’obres musicals significatives.

· Dur a terme accions de millora dels seus propis recursos aplicant-los a les creacions musicals tant en l’àmbit individual com en l’àmbit col·lectiu.

Comportar-se d’una forma cívica ajustada a la situació social en la qual es troba.

CRITERIS DE QUALIFICACIÓ

· Ús correcte dels conceptes i del vocabulari musical en transmetre i sol·licitar informació.

· Ús espontani o en contextos quotidians dels aprenentatges realitzats.

· Grau d’elaboració personal de les idees, les respostes, les creacions, les interpretacions i els processos personals desenvolupats.

· Grau de comprensió, relació i comunicació de la informació històrica referida a la música.

· Grau de participació en els projectes artístics individuals i/o comuns.

· Ordre i claredat en la presentació d’activitats.

· Percentatge o nombre d’encerts en proves, exercicis i treballs escrits.

· Comportament: respecte, interès i motivació, atenció, tenacitat, perseverança, companyonia.

METODOLOGIA

MATERIALS I RECURSOS

ESPAIS - TEMPS

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

Llibre de text MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.

Programació, Orientacions i Material complementari MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.

DVD de l’alumne/a.

DVD del professor/a.

Material fungible.

Aula.

Temps aproximat 3 setmanes.

La metodologia proposada promou la construcció d’aprenentatges significatius a partir de la seqüència:

· Evocació de coneixements previs per a abordar els continguts nous.

· Incorporació progressiva de continguts amb un alt grau de significació lògica i funcional, de manera que resulten aplicables a altres experiències alienes al mer aprenentatge, que promouen la capacitat d’aplicació i relació en situacions noves.

· Activitats seqüenciades per nivells de dificultat que faciliten el treball de competències bàsiques i els diferents estils cognitius dels alumnes.

· Diversitat del tipus d’activitats: aplicació, raonament, treball de competències bàsiques i intel·ligències múltiples, projectes, interactives, reforç i aprofundiment.

· Recursos digitals d’índole diferent, utilitzant el suport en DVD. Aquests recursos inclouen activitats integrades en la seqüència d’aprenentatge en tots els apartats de cada unitat: «Anàlisi», «Interpretació», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore».

· Creacions i interpretacions individuals i/o en grup que permeten a l’alumne/a aplicar i desenvolupar mitjançant els elements del llenguatge musical totes les seves capacitats artístiques i expressives.

Unitat 1: ESTRUCTURA:

Anàlisi

· Activitat interactiva: La música religiosa en l’Edat Mitjana. A manera d’activitat inicial situa els alumnes en el context històric al qual es refereix la unitat.

· A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisis de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: la música a Espanya en l’Edat Mitjana, la dona en l’Edat Mitjana, la monodia religiosa hispana, música andalusina, monodia profana i l’inici de la polifonia en l’Espanya medieval.

· Subapartat «Recorda»: serveix de suport per a la realització d’activitats.

· Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i a l’adequació de les competències bàsiques definides en la unitat.

Interpretació

· A partir de l’audició inicial d’adaptacions de fragments musicals referits a la música en l’Edat Mitjana, es proposa la seva interpretació, així com la creació d’acompanyament rítmic per a la pràctica col·lectiva.

Música viva

· Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la terminologia bàsica sobre l’òpera es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el procés evolutiu de la música escènica des dels seus orígens fins al segle xxi.

Informàtica

· A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa ripejar un CD. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.

Folklore

· Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música cèltica i balcànica es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica europea i trobar punts comuns.

Síntesi

· Esquema que relaciona gràficament els continguts bàsics de la unitat acompanyat d’una definició/explicació breu de cadascun.

POSA’T A PROVA

· Activitats d’avaluació dels diferents apartats de la unitat didàctica de caràcter competencial. S’utilitzen diferents procediments, com la compleció i redacció de textos, taules i resolució d’uns mots encreuats, així com la creació d’un fragment musical referit a una forma de l’Edat Mitjana.

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

ESCRITS

ORALS

ALTRES

Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat diària de la classe.

Activitats diverses d’avaluació d’aprenentatges i de competències bàsiques.

Procés seguit en la creació i interpretació de projectes musicals.

Activitats TAC: interactives, recerques d’informació, visionat de vídeos i suport àudio per a la interpretació o anàlisi.

Dossier individual.

Valoració del plantejament i dels processos seguits, així com del resultat obtingut.

Preguntes individuals i col·lectives.

Observació i valoració del grau de participació de cada alumne/a i la qualitat de les seves intervencions.

Observació i valoració del grau de participació de cada alumne/a en les activitats referides a la interpretació i/o creació musicals en grup.

Fitxa de registre individual.

Registre per a l’avaluació contínua del grup classe.

Bloc del professor/a.

Dossier d’aprenentatge.

Rúbrica d’avaluació de les CB de la Unitat.

Rúbrica d’avaluació trimestral de les CB.

Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.

AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ

RESULTATS ACADÈMICS

PROPOSTES DE MILLORA

Preparació de la classe i els materials didàctics

Hi ha coherència entre el programat i el desenvolupament de les classes.

Hi ha una distribució temporal equilibrada.

S’adequa el desenvolupament de la classe a les característiques del grup.

Utilització d’una metodologia adequada

S’han tingut en compte aprenentatges significatius.

Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels continguts, etc.).

La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l’alumne/a.

Regularització de la pràctica docent

Grau de seguiment dels alumnes.

Validesa dels recursos utilitzats a classe per als aprenentatges.

Els criteris de promoció estan consensuats entre els professors.

Avaluació dels aprenentatges i informació que se’n dóna als alumnes i famílies

Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i continguts.

Els instruments d’avaluació permeten registrar nombroses variables de l’aprenentatge.

Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia d’activitats planificades.

Els criteris d’avaluació i els criteris de qualificació s’han donat a conèixer:

· a alumnes

· a les famílies

Utilització de mesures per a l’atenció a la diversitat

S’adopten mesures amb antelació per a conèixer les dificultats d’aprenentatge.

S’ha ofert resposta a les diferents capacitats i ritmes d’aprenentatge.

Les mesures i recursos oferts han estat suficients.

Aplica mesures extraordinàries recomanades per l’equip docent atesos els informes psicopedagògics.

PROGRAMACIÓ DE SUPORTS A NEE

Alumnes

1 ..................

2 ...............

3 ...............

4 ...............

5 ...............

6 ...............

7 ...............

8 ...............

.................

Atenció individualitzada a l’aula per a la realització de les activitats proposades.

Adaptació de les activitats de la programació.

Atenció individualitzada dins i fora de l’aula per a la realització de les activitats adaptades.

Adaptació curricular significativa per NEE.

Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.

Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el SE.

…

UNITAT DIDÀCTICA 2




INDICADORS CB


· Comprendre textos de tipologia diversa referits a les característiques generals del Renaixement, la música al cinema i el folklore europeu per a poder expressar les seves pròpies conclusions.



· Conèixer les característiques generals del Renaixement: humanisme, proporció i senzillesa.

· Identificar els diferents estils, funcions i compositors de bandes sonores.

· Distingir les característiques rítmiques, melòdiques, tímbriques i formals de la música folklòrica d’Àustria, Suïssa, Grècia, Itàlia i França.

· Completar textos referits a les característiques generals del Renaixement utilitzant el vocabulari adequat.

· Ordenar cronològicament diferents etapes pertanyents a l’evolució de la música i el cinema des dels seus orígens fins a l’actualitat.

· Relacionar les diferents característiques específiques de la música folklòrica d’Àustria, Suïssa, Grècia, Itàlia i França amb els factors geogràfics i històrics.

· Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals del Renaixement i expressa les seves pròpies conclusions.

· Elabora un text relacionat amb la creació de bandes sonores tenint en compte la cronologia.

· Elabora un text amb les característiques musicals que defineixen la música folklòrica d’Àustria, Suïssa, Grècia, Itàlia i França relacionant-les amb els factors geogràfics i històrics.




· Conèixer les aportacions de la dona a la música en l’entorn polític i social del Renaixement.

· Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició i la interpretació vocal/instrumental, les característiques principals de la música renaixentista espanyola.

· Descriure els factors que han condicionat el paper de la dona com a compositora en el Renaixement.

· Escoltar, interpretar i analitzar una peça musical senzilla referida a les formes musicals renaixentistes espanyoles.

· Analitza críticament el paper de la dona com a compositora en el Renaixement.

· Utilitza les tècniques, els recursos i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una creació musical senzilla referida a les formes musicals renaixentistes.



· Entendre la música renaixentista espanyola en el marc polític i social.

· Entendre la funció de les capelles musicals i la seva organització en relació amb el sistema social renaixentista.

· Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música renaixentista a Espanya.

· Escoltar i distingir diferents formes de la música instrumental renaixentista.

· Relacionar l’evolució de la polifonia amb l’aparició de la música instrumental.


· Relaciona la funció de les capelles musicals amb el sistema social renaixentista.

· Relaciona l’evolució de la polifonia amb l’aparició de la música instrumental.



· Conèixer les diferents possibilitats de manipulació, creació i edició de vídeo amb finalitats creatives.

· Crear una banda sonora sobre una pel·lícula muda utilitzant el programari adequat, fent un ús responsable i ètic dels arxius de so i imatge.




· Participar en l’organització i realització d’activitats musicals desenvolupades en contextos diferentes, prenent consciència com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres.



CONTINGUTS

C

P

V

· Definició de les característiques generals del Renaixement.

· La dona en el Renaixement.

· El Renaixement musical a Espanya.

· Principals cançoners del segle xv.

· Les capelles musicals.

· Història del cinema.

· Definició de cinema mut.

· Definició de banda sonora. Vocabulari específic.

· Tipus de música en bandes sonores. Música diegètica i música incidental.

· Principals funcions, estils i compositors de bandes sonores.

· El llenguatge cinematogràfic.

· Definició del terme sincronització referit a imatge i so al cinema.

· Característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques i formals de la música folklòrica d’Àustria, Suïssa, Grècia, Itàlia i França.

· Audició i anàlisi de diferents formes musicals de la música instrumental renaixentista espanyola.

· Identificació de compositors mestres de capella.

· Interpretació de Dansa bergamasca, anònim.

· Interpretació de Pastime with Good Company d’Enric VIII.

· Interpretació de Pavana Belle qui tiens ma vie, de Thoinot Arbeau.

· Visionat de fragments audiovisuals referits al naixement del cinema sonor. Anàlisi i conclusions.

· Visionat de fragments audiovisuals referits a les funcions de la música en una pel·lícula. Anàlisi i conclusions.

· Visionat de fragments audiovisuals referits als diferents estils musicals de les bandes sonores. Anàlisi i conclusions.

· Identificació de música diegètica i música incidental d’una banda sonora.

· Afegir música a un fragment audiovisual tenint en compte la sincronització.

· Audició i anàlisi de diferents exemples característics de la música folklòrica de cada país

























Educació sexual













1. Anàlisi

@ Audició de la Canzon XXVIII de Giovanni Gabrieli i contestar a preguntes relacionades amb els instruments i la forma.

@ Audició de fragments musicals renaixentistes i identificar els instruments de música alta i música baixa, així com les famílies instrumentals.

@ Audició d’un saltarello i interpretació d’un ostinato rítmic.

@ Audició del madrigal Morir non puo il mio cuore de Maddalena Casulana i analitzar la textura polifònica.

@ Audició del villancet Fata la parte de Juan del Encina i realitzar una anàlisi formal i instrumental.

@ Audició de Diferències sobre la pavana italiana d’Antonio de Cabezón i realitzar una anàlisi melòdica, tímbrica i formal.

@ Audició de dues versions de La cançó de l’emperador (Mille Regrets) i fer-ne una comparació.

@ Audició d’un fragment del «Kírie» de la missa O magnum mysterium de Tomás Luis de Victoria i analitzar l’estructura formal de la polifonia vocal religiosa renaixentista.

Reconèixer els compositors membres de capelles musicals que apareixen en la unitat.

@ Audició d’un fragment musical religiós i distinció dels components de les capelles musicals religioses per ordre d’aparició.

2. Interpretació

@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Dansa bergamasca, anònim.

@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Pastime with Good Company d’Enric VIII.

@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de la pavana Belle qui tiens ma vie de Thoinot Arbeau.

3. Música viva

@ Visualització d’un vídeo on apareixen tres escenes de la pel·lícula Cantant sota la pluja i respondre preguntes relacionades amb el seu contingut.

@ Visualització de tres enregistraments diferents per a identificar elements sonors, les seves aportacions i tipus de música.

Explicar les funcions de la música en els enregistraments anteriors.

@ Audició d’un fragment musical de la suite Els planetes de G. Holst i un fragment de la banda sonora de la pel·lícula Star Wars i establir-hi similituds.

@ Audició d’exemples musicals extrets de bandes sonores i classificar-los segons el seu estil.

@ Interpretació d’un arranjament de la cançó Moon River amb flauta.

@ Identificació del tipus de música que apareix en una escena de la pel·lícula Esmorzar amb diamants.

@ Recerca d’informació sobre compositors de bandes sonores i les pel·lícules a les quals pertanyen.

@ A partir del visionat d’un vídeo, contestar a preguntes relacionades amb les fases de treball i col·laboració entre el director d’una pel·lícula i el músic creador de la seva banda sonora.

@ Proposta d’ampliació de coneixements sobre llenguatge cinematogràfic.

@ A partir del visionat d’un fragment de la pel·lícula Psicosi, contestar a preguntes relacionades amb la utilització de la música al cinema relacionant-la amb plans i moviments de càmera.

4. Informàtica

Proposta de creació de la banda sonora a partir de la pel·lícula muda Steamboat Bill, Jr.

5. Folklore

@ Audició del tema The Lonely Goatherd pertanyent a la pel·lícula The Sound of Music i identificar-hi la tècnica del iòdel com a característica de la música folklòrica d’Àustria i Suïssa.

Interpretació amb flauta del tema de l’òpera Orfeu als inferns de J. Offenbach.

@ A partir de l’audició de fragments musicals del folklore d’Àustria, Suïssa, Itàlia, França i Grècia, classificar les seves característiques bàsiques distintives.

ALTRES ACTIVITATS

AVALUACIÓ INICIAL

Grup classe



MOTIVACIÓ


Utilitzar les activitats de l’apartat «Música viva» per a proposar la creació d’una banda sonora.



Els elements d’aquest apartat es trobaran en les unitats 3, 6 i 9.

Les activitats plantejades en cada unitat del llibre de l’alumne/a ja són per si mateixes competencials. En concret en aquesta unitat es planteja com a objectiu general aplicar els coneixements del llenguatge musical a l’anàlisi de fragments musicals referits al Renaixement, la música al cinema, i al folklore d’Europa per a poder crear, interpretar, i expressar l’opinió oral o escrita sobre aquests fragments.

Entendre i aplicar els coneixements sobre programes informàtics i les seves aplicacions per a fer-ne un ús responsable i ètic en les creacions pròpies.

No obstant això, cada tres unitats plantegem unes activitats de Competències bàsiques que, utilitzades a manera de síntesi, ens permeten valorar el seu grau d’adquisició, i faciliten el procés d’avaluació contínua.

COMPLEMENTÀRIES

Per als apartats «Anàlisi», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore» consultar les Orientacions didàctiques de la unitat a Programació, Orientacions i Material complementari Música ESO4, UD2.

Per a l’apartat «Interpretació», segons el nivell d’execució de la pràctica instrumental es pot promoure la creació tant d’acompanyaments, com el versionat de les diferents obres musicals.


REFORÇ

AMPLIACIÓ


Fitxa 2.


Fitxa 2.

AVALUACIÓ



Llibre de l’alumne

Apartat POSA’T A PROVA (al final de cada unitat).


· Fitxa 2 d’Avaluació.

— Explicar les característiques estilístiques del Renaixement.

— Diferenciar diferents formes musicals renaixentistes segons la instrumentació.

— Diferenciar música instrumental i música vocal polifònica a través de l’audició.

— Reconèixer el paper del mecenatge en la difusió de les arts.

— Reconèixer el paper de les capelles musicals en la difusió de la polifonia.

— Identificar els orígens de la música instrumental.

— Identificar les diferents etapes de la música relacionada amb el cinema.

— Relacionar les funcions de la música amb la imatge.

— Relacionar les característiques de la música folklòrica amb el seu origen geogràfic i històric.





Lectura








Expressió




ACTIVITATS TAC

Activitat interactiva: Música de cinema.

@ Audició de la Canzon XXVIII de Giovanni Gabrieli i contestar a preguntes relacionades amb els instruments i la forma.

@ Audició de fragments musicals renaixentistes i identificar els instruments de música alta i música baixa, així com les famílies instrumentals.

@ Audició d’un saltarello i interpretació d’un ostinato rítmic.

@ Audició del madrigal Morir non puo il mio cuore de Maddalena Casulana i analitzar la textura polifònica.

@ Audició del villancet Fata la parte de Juan del Encina i realitzar una anàlisi formal i instrumental.

@ Audició de Diferències sobre la pavana italiana d’Antonio de Cabezón i realitzar una anàlisi melòdica, tímbrica i formal.

@ Audició de dues versions de La cançó de l’emperador (Mille Regrets) i fer-ne una comparació.

@ Audició d’un fragment del «Kírie» de la missa O magnum mysterium de Tomás Luis de Victoria i analitzar l’estructura formal de la polifonia vocal religiosa renaixentista.

@ Audició d’un fragment musical religiós i distinció dels components de les capelles musicals religioses per ordre d’aparició.

@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Dansa bergamasca, anònim.

@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de Pastime with Good Company d’Enric VIII.

@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta de la pavana Belle qui tiens ma vie, de Thoinot Arbeau.

@ Visualització d’un vídeo on apareixen tres escenes de la pel·lícula Cantant sota la pluja i respondre preguntes relacionades amb el seu contingut.

@ Visualització de tres enregistraments diferents per a identificar elements sonors, les seves aportacions i tipus de música.

@ Audició d’un fragment musical de la suite Els planetes de G. Holst i un fragment de la banda sonora de la pel·lícula Star Wars i establir-hi similituds.

@ Audició d’exemples musicals extrets de bandes sonores i classificar-los segons el seu estil.

@ Interpretació d’un arranjament de la cançó Moon River amb flauta.

@ Identificació del tipus de música que apareix en una escena de la pel·lícula Esmorzar amb diamants.

@ Recerca d’informació sobre compositors de bandes sonores i les pel·lícules a les quals pertanyen.

@ A partir del visionat d’un vídeo, contestar a preguntes relacionades amb les fases de treball i col·laboració entre el director d’una pel·lícula i el músic creador de la seva banda sonora.

@ Proposta d’ampliació de coneixements sobre llenguatge cinematogràfic.

@ A partir del visionat d’un fragment de la pel·lícula Psicosi contestar a preguntes relacionades amb la utilització de la música al cinema relacionant-la amb plans i moviments de càmera.

@ Audició del tema The Lonely Goatherd pertanyent a la pel·lícula The Sound of Music i identificar-hi la tècnica del iòdel com a característica de la música folklòrica d’Àustria i Suïssa.

Interpretació amb flauta del tema de l’òpera Orfeu als inferns de J. Offenbach.

@ A partir de l’audició de fragments musicals del folklore d’Àustria, Suïssa, Itàlia, França i Grècia classificar les seves característiques bàsiques distintives.






· Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música en el Renaixement, la música i el cinema, continguts d’informàtica i elements del folklore europeu.













METODOLOGIA

MATERIALS I RECURSOS

ESPAIS - TEMPS

ESTRATÈGIES METODOLÒGIQUES

Llibre de text MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.

Programació, Orientacions i Material complementari MÚSICA 4 ESO; editorial edebé.

DVD de l’alumne/a.

DVD del professor/a.

Material fungible.

Aula.

Temps aproximat 3 setmanes.

La metodologia proposada promou la construcció d’aprenentatges significatius a partir de la seqüència:

· Evocació de coneixements previs per a abordar els continguts nous.

· Incorporació progressiva de continguts amb un alt grau de significació lògica i funcional, de manera que resulten aplicables a altres experiències alienes al mer aprenentatge, que promouen la capacitat d’aplicació i relació en situacions noves.

· Activitats seqüenciades per nivells de dificultat que faciliten el treball de competències bàsiques i els diferents estils cognitius dels alumnes.

· Diversitat del tipus d’activitats: aplicació, raonament, treball de competències bàsiques i intel·ligències múltiples, projectes, interactives, reforç i aprofundiment.

· Recursos digitals d’índole diferent, utilitzant el suport en DVD. Aquests recursos inclouen activitats integrades en la seqüència d’aprenentatge en tots els apartats de cada unitat: «Anàlisi», «Interpretació», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore».

· Creacions i interpretacions individuals i/o en grup que permeten a l’alumne/a aplicar i desenvolupar mitjançant els elements del llenguatge musical totes les seves capacitats artístiques i expressives.

Unitat 2: ESTRUCTURA:

Anàlisi

· A partir d’activitats d’audició i visionat de vídeos, així com de comprensió de textos i anàlisis de fragments musicals, es proposen activitats referides als continguts: el Renaixement, la dona en el Renaixement, el Renaixement musical a Espanya, l’ofici de músic en el Renaixement, les capelles musicals.

· Subapartat «Recorda»: serveix de suport per a la realització d’activitats.

· Tot el treball dels continguts està orientat al desenvolupament i a l’adequació de les competències bàsiques definides en la unitat.

Interpretació

· A partir de l’audició inicial d’adaptacions de fragments musicals referits a la música en el Renaixement, es proposa la seva interpretació, com a pràctica col·lectiva.

Música viva

· Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la terminologia bàsica sobre la música i el cinema es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’entendre el procés evolutiu del cinema des dels seus orígens fins al segle xxi en relació amb la incorporació de la música.

Informàtica

· A través de textos escrits, la seva lectura comprensiva i informació de llocs web es proposa afegir música a una pel·lícula muda. Amb aquesta activitat es potencia l’ús responsable del programari, l’ús del vocabulari específic referit a la música i les TAC i la incorporació posterior dels nous coneixements a la vida quotidiana dels alumnes.

Folklore

· Partint de la lectura comprensiva de textos, l’audició de fragments musicals, el visionat de vídeos i la recerca d’informació sobre instruments musicals característics de la música d’Àustria, Suïssa, Itàlia, Grècia i França es proposen una sèrie d’activitats amb la finalitat d’apropar la diversitat folklòrica europea i trobar punts comuns.

Síntesi

· Esquema que relaciona gràficament els continguts bàsics de la unitat acompanyat d’una definició/explicació breu de cadascun.

POSA’T A PROVA

· Activitats d’avaluació dels diferents apartats de la unitat didàctica de caràcter competencial. S’utilitzen diferents procediments, com la compleció i redacció de textos, taules i resolució d’uns mots encreuats, així com la creació d’un fragment musical referit a una forma del Renaixement.

PROCEDIMENTS I INSTRUMENTS D’AVALUACIÓ

ESCRITS

ORALS

ALTRES

Tasques diverses de l’alumne/a realitzades en l’activitat diària de la classe.

Activitats diverses d’avaluació d’aprenentatges i de competències bàsiques.

Procés seguit en la creació i interpretació de projectes musicals.

Activitats TAC: interactives, recerques d’informació, visionat de vídeos i suport àudio per a la interpretació o anàlisi.

Dossier individual.

Valoració del plantejament i dels processos seguits, així com del resultat obtingut.

Preguntes individuals i col·lectives.

Observació i valoració del grau de participació de cada alumne/a i la qualitat de les seves intervencions.

Observació i valoració del grau de participació de cada alumne/a en les activitats referides a la interpretació i/o creació musicals en grup.

Fitxa de registre individual.

Registre per a l’avaluació contínua del grup classe.

Bloc del professor/a.

Dossier d’aprenentatge.


Rúbrica d’avaluació trimestral de les CB.

Rúbrica d’avaluació d’habilitats generals.

AVALUACIÓ DE LA PRÀCTICA DOCENT

ADEQUACIÓ DE LA PLANIFICACIÓ

RESULTATS ACADÈMICS

PROPOSTES DE MILLORA

Preparació de la classe i els materials didàctics

Hi ha coherència entre el programat i el desenvolupament de les classes.

Hi ha una distribució temporal equilibrada.

S’adequa el desenvolupament de la classe a les característiques del grup.

Utilització d’una metodologia adequada

S’han tingut en compte aprenentatges significatius.

Es considera la interdisciplinarietat (en activitats, tractament dels continguts, etc.).

La metodologia fomenta la motivació i el desenvolupament de les capacitats de l’alumne/a.

Regularització de la pràctica docent

Grau de seguiment dels alumnes.

Validesa dels recursos utilitzats a classe per als aprenentatges.

Els criteris de promoció estan consensuats entre els professors.

Avaluació dels aprenentatges i informació que se’n dóna als alumnes i famílies

Els criteris per a una avaluació positiva es troben vinculats als objectius i continguts.

Els instruments d’avaluació permeten registrar nombroses variables de l’aprenentatge.

Els criteris de qualificació estan ajustats a la tipologia d’activitats planificades.

Els criteris d’avaluació i els criteris de qualificació s’han donat a conèixer:

· a alumnes

· a les famílies

Utilització de mesures per a l’atenció a la diversitat

S’adopten mesures amb antelació per a conèixer les dificultats d’aprenentatge.

S’ha ofert resposta a les diferents capacitats i ritmes d’aprenentatge.

Les mesures i recursos oferts han estat suficients.

Aplica mesures extraordinàries recomanades per l’equip docent atesos els informes psicopedagògics.

PROGRAMACIÓ DE SUPORTS A NEE

Alumnes

1 ............

2 .............

3 ...............

4 ...............

5 ...............

6 ...............

7 ...............

8 ...............

.................

Atenció individualitzada a l’aula per a la realització de les activitats proposades.

Adaptació de les activitats de la programació.

Atenció individualitzada dins i fora de l’aula per a la realització de les activitats adaptades.

Adaptació curricular significativa per NEE.

Adaptació curricular per alta capacitat intel·lectual.

Adaptacions en el material curricular per incorporació tardana en el SE.

UNITAT DIDÀCTICA 3




INDICADORS CB


· Comprendre textos de tipologia diversa referits a les característiques generals del Barroc, els orígens del jazz, l’edició de partitures i el folklore espanyol per a poder expressar les seves pròpies conclusions.



· Conèixer les característiques generals del Barroc: representació dels sentiments i els afectes. L’home com a part d’un tot.

· Identificar els diferents orígens, estils i compositors de jazz des dels inicis fins als anys vint del segle xx.

· Distingir les característiques rítmiques, melòdiques, tímbriques i formals de la música folklòrica d’Andalusia, Aragó i Catalunya.

· Completar textos referits a les característiques generals del Barroc.

· Ordenar cronològicament diferents etapes pertanyents a l’evolució del jazz des dels seus orígens fins al 1920.

· Relacionar les diferents característiques específiques de la música folklòrica d’Andalusia, Aragó i Catalunya amb l’ús de les qualitats del so.

· Comprèn textos de tipologia diversa referits a les característiques generals del Barroc i expressa les seves pròpies conclusions.

· Elabora un text relacionat amb l’evolució del jazz fins al 1920 tenint en compte la cronologia, estils i compositors.

· Elabora un text amb les característiques musicals que defineixen la música folklòrica d’Andalusia, Aragó i Catalunya relacionant-les amb les qualitats del so.




· Conèixer i ser capaç d’analitzar, emprant l’audició i la interpretació vocal/instrumental, les característiques principals de la música barroca espanyola.

· Escoltar, interpretar i analitzar una peça musical referida a les formes musicals barroques.

· Utilitza les tècniques, els recursos i els materials del llenguatge musical per a aconseguir una creació musical senzilla referida a les formes musicals barroques.



· Conèixer les aportacions de la dona a la música en l’entorn polític i social del Barroc.

· Entendre la música barroca espanyola en el marc de la situació política i social.

· Entendre els diferents oficis musicals que es desenvolupen en el Barroc: lutiers i castrati.

· Descriure els factors que han condicionat el paper de la dona com a compositora en el Barroc.

· Descriure els factors polítics i socials que intervenen de manera directa en la creació de la música barroca a Espanya.

· Descriure els oficis de lutier i de castrati tenint en compte les noves necessitats que requeria la interpretació musical en el Barroc.

· Analitza críticament el paper de la dona com a compositora en el Barroc.


· Relaciona els oficis de lutier i castrati amb les necessitats d’interpretació de la música barroca.



· Conèixer les diferents possibilitats d’edició de partitures amb finalitats creatives.

· Editar una partitura usant un programa d’edició informàtic.




· Participar en l’organització i realització d’activitats musicals desenvolupades en contextos diferents, prenent consciència com a membre d’un grup, de l’enriquiment que es produeix amb les aportacions dels altres.



CONTENIDOS

C

P

V

· Definició de les característiques generals del Barroc.

· La dona en el Barroc.

· El naixement de l’òpera.

· Formes musicals barroques: concerto grosso, sonata barroca, suite i fuga.

· Textures musicals barroques: homofonia, melodia acompanyada i contrapunt imitatiu. El Barroc espanyol.

· Música religiosa vocal i música religiosa instrumental.

· Diferents formes musicals pertanyents a la música religiosa.

· Música profana vocal i música profana instrumental.

· Diferents formes musicals pertanyents a la música profana.

· Orígens del jazz.

· Definició de work songs, cants espirituals, blues i ragtime.

· El jazz de la primera dècada del segle xx. Nova Orleans.

· El jazz de la segona dècada del segle xx. Chicago.

· Influència del jazz en la música clàssica.

· Definició d’edició referida al tractament del material sonor escrit per mitjans informàtics.

· Característiques tímbriques, melòdiques, rítmiques i formals de la música folklòrica d’Andalusia, Aragó i Catalunya.

· Audició i anàlisi d’un moviment d’un concerto grosso.

· Audició i anàlisi de textures d’un fragment musical religiós.

· Audició i anàlisi de diferents formes musicals de la música vocal i instrumental profana del Barroc espanyol.

· Audició i anàlisi de diferents formes musicals de la música vocal i instrumental religiosa del Barroc espanyol.

· Classificació per gèneres de formes musicals barroques.

· Identificació de compositors espanyols barrocs.

· Interpretació d’«Air» de la Suite orquestral núm. 3 en Re Major de J.S. Bach.

· Interpretació d’una adaptació d’un fragment de la Música aquàtica de G.F. Händel.

· Audició, anàlisi i interpretació de diferents estils característics pertanyents als orígens del jazz.

· Recerca d’informació sobre compositors i intèrprets rellevants de jazz de la primera i segona dècada del segle xx.

· Editar una cançó tenint en compte totes les possibilitats que ofereixi el programa informàtic escollit.

· Recerca d’informació sobre diferents manifestacions folklòriques d’Andalusia, Aragó i Catalunya.

























Educació sexual













1. Anàlisi

Lectura de textos que reflecteixen el pensament de compositors rellevants del Barroc i expressar l’opinió.

@ Audició del «Lament» de l’òpera Arianna de Claudio Monteverdi i contestar a preguntes relacionades amb els instruments, el caràcter i la forma.

@ Audició del primer moviment del Concerto Grosso núm. 2 Op. 6 d’A. Corelli, i identificar i distingir el concertino del ripieno, completant un text referit a l’audició utilitzant el vocabulari adequat i identificant els instruments.

@ Audició d’un fragment del Laudate pueri de Chiara Margarita Cozzolani i identificar-hi les textures i els temes.

@ Reconèixer els instruments i classificar-los per famílies a partir del visionat d’un fragment de la «Giga» de la Sonata núm. 12 Op.16 d’Isabella Leonarda.

@ Audició de Tota pulchra es amica mea de S. López de Velasco i identificar-hi l’ordre en què apareixen les diferents veus.

@ Audició de la Missa Batalla de M. Romero i citar-ne les famílies instrumentals.

@ Audició d’un fragment d’un tiento de Francisco Correa d’Araujo i observar-hi les diferents imitacions.

@ Audició d’un fragment de la Suite española de Gaspar Sanz i identificar-hi la forma.

@ Recerca d’informació sobre compositors espanyols barrocs que hagin aparegut en la unitat, i destacar fets de les seves biografies i obres.

Classificar totes les formes musicals aparegudes en la unitat i classificar-les per gèneres.

Apreciar l’ofici de lutier a partir del visionat d’una escena de la pel·lícula El violí vermell.

@ Audició d’un fragment de l’Ave Maria de Gounod apreciant la veu de castrato.

@ Ampliació de coneixements sobre els castrati.

2. Interpretació

@ Interpretació d’una adaptació per a flauta d’«Air» de la Suite orquestral núm. 3 en Re Major de J.S. Bach a partir del visionat d’una interpretació.

@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta d’un fragment de la Música aquàtica de G.F. Händel i buscar informació sobre l’autor.

3. Música viva

@ A partir de l’audició de Nobody Knows You When You’re Down and Out de Bessie Smith, fer-ne una anàlisi rítmica formal. Traduir el text i expressar les conclusions.

Interpretar una base harmònica de blues seguint una estructura donada.

@ A partir de l’audició del tema The Entertainer de Scott Joplin buscar informació sobre l’autor i expressar l’opinió.

@ Audició de Tiger rag i contestar a preguntes referides a l’anàlisi.

@Recerca d’informació audiovisual sobre Louis Armstrong i Duke Ellington.

@ Visualització d’un vídeo on apareix una escena de la pel·lícula musical Hello, Dolly! amb la intenció d’apreciar les veus i els estils de Louis Armstrong i Barbra Streisand.

@ Audició de la cançó What a Wonderful World. Traducció del text i manifestació de l’opinió. Interpretació acompanyada de playback.

@ Visualització d’un fragment de la pel·lícula Fantasia 2000 apreciant un fragment de Rhapsody in Blue de G. Gershwin.

@ Audició d’un fragment musical de Gut Bucket interpretat per la Louis Armstrong Band i identificar-hi les diferents intervencions instrumentals.

@ Audició del tema Reefer man de Thomas «Fats» Waller i identificar-hi la base rítmica i la improvisació melòdica.

4. Informàtica

Proposta de creació d’un fragment de la partitura Nobody Knows You When You’re Down and Out utilitzant un programa editor de partitures.

5.Folklore

@ Recerca d’informació sobre diferents tipus de cants i balls de la comunitat andalusa i fer-ne una exposició davant el grup classe.

@ A partir de l’audició de fragments musicals del folklore d’Andalusia, Aragó i Catalunya, identificar-hi les característiques rítmiques, melòdiques i instrumentals distintives.

Buscar informació sobre el flabiol, el tible i la cornamusa.

Preparació i exposició a classe d’una presentació realitzada en grup basada en la música folklòrica d’una comunitat autònoma espanyola.

ALTRES ACTIVITATS

AVALUACIÓ INICIAL

Grup classe



MOTIVACIÓ


Utilitzar les activitats de l’apartat «Música viva» per a promocionar l’escolta de programes de ràdio referits al jazz.



Activitat 1

Partint de l’observació de dues imatges corresponents a dues representacions escèniques, contestar a preguntes relacionades amb els gèneres musicals, les diferents funcions de la música i definicions sobre els tipus de música utilitzats al cinema, raonant la resposta.

Activitat 2

Partint de la lectura d’un text informatiu sobre el contingut d’un CD, extreure la informació requerida relacionada amb les formes musicals, els estils i l’època a la qual pertanyen les obres esmentades.

Activitat 3

Partint d’un anunci d’una actuació musical, contestar a preguntes relacionades amb formes, agrupacions i vocabulari específic musical del Barroc.

Buscar informació sobre l’Orquestra Barroca de Sevilla i sobre diferents orquestres o bandes de jazz de l’entorn dels alumnes.

ALTRES ACTIVITATS

AVALUACIÓ INICIAL

Grup classe



MOTIVACIÓ


Utilitzar les activitats de l’apartat «Música viva» per a promocionar l’escolta de programes de ràdio referits al jazz.



Activitat 1

Partint de l’observació de dues imatges corresponents a dues representacions escèniques, contestar a preguntes relacionades amb els gèneres musicals, les diferents funcions de la música i definicions sobre els tipus de música utilitzats al cinema, raonant la resposta.

Activitat 2

Partint de la lectura d’un text informatiu sobre el contingut d’un CD, extreure la informació requerida relacionada amb les formes musicals, els estils i l’època a la qual pertanyen les obres esmentades.

Activitat 3

Partint d’un anunci d’una actuació musical, contestar a preguntes relacionades amb formes, agrupacions i vocabulari específic musical del Barroc.

Buscar informació sobre l’Orquestra Barroca de Sevilla i sobre diferents orquestres o bandes de jazz de l’entorn dels alumnes.

COMPLEMENTÀRIES

Per als apartats «Anàlisi», «Música viva», «Informàtica» i «Folklore» consultar les Orientacions didàctiques de la unitat a Programació, Orientacions i Material complementari Música ESO4, UD3.

Per a l’apartat «Interpretació», segons el nivell d’execució de la pràctica instrumental es pot promoure la creació tant d’acompanyaments, com el versionat de les diferents obres musicals.


REFORÇ

AMPLIACIÓ


Fitxa 3.


Fitxa 3.

AVALUACIÓ



Llibre de l’alumne

Apartat POSA’T A PROVA (al final de cada unitat).


· Fitxa 3 d’Avaluació.

— Definir: Barroc, concerto grosso, sonata barroca, suite, fuga, homofonia, melodia acompanyada, contrapunt imitatiu, música vocal religiosa, música instrumental religiosa, música vocal profana, música instrumental profana, work songs, gospel, blues, ragtime, blue notes, editor de partitures.

— Explicar la diferència entre música vocal religiosa i música vocal profana.

— Explicar el paper de les dones en relació amb la música en el Barroc.

— Explicar la importància dels nous oficis musicals del Barroc en referència a la creació musical.

— Explicar l’evolució del jazz a partir de fets històrics.

— Identificar els trets estilístics formals de la música instrumental i vocal tant religiosa com profana del Barroc.

— Identificar els trets estilístics formals de la música de jazz des dels seus orígens fins a la segona dècada del segle xx.

— Identificar els trets folklòrics de la música d’Andalusia, Aragó i Catalunya i relacionar-los amb les qualitats del so.



· Rúbrica d’avaluació de les CB de la Unitat.


Lectura








Expressió




ACTIVITATS TAC

Activitat interactiva: Exerceix de lutier.

@ Audició del «Lament» de l’òpera Arianna de Claudio Monteverdi i contestar a preguntes relacionades amb els instruments, el caràcter i la forma.

@ Audició del primer moviment de Concerto Grosso núm. 2 Op. 6 d’A. Corelli i identificar i distingir el concertino del ripieno, completant un text referit a l’audició utilitzant el vocabulari adequat i identificant els instruments.

@ Audició d’un fragment del «Laudate pueri» de Chiara Margarita Cozzolani i identificar-hi les textures i els temes.

@ Reconèixer els instruments i classificar-los per famílies a partir del visionat d’un fragment de la «Giga» de la Sonata núm. 12 Op. 16 d’Isabella Leonarda.

@ Audició de Tota pulchra es amica mea de S. López de Velasco i identificar l’ordre en què apareixen les diferents veus.

@ Audició de la Missa Batalla de M. Romero i citar les famílies instrumentals.

@ Audició d’un fragment d’un tempto de Francisco Correa d’Araujo observant les diferents imitacions.

@ Audició d’un fragment de la Suite española de Gaspar Sanz i identificar-hi la forma.

@ Audició d’un fragment de l’Ave Maria de Gounod apreciant la veu de castrati.

@ Ampliació de coneixements sobre els castrati.

@ Interpretació d’una adaptació per a flauta de l’«Air» de la Suite orquestral núm. 3 en Re Major de J.S. Bach a partir del visionat d’una interpretació.

@ Audició i interpretació d’una adaptació per a flauta d’un fragment de la Música aquàtica de G.F. Händel i buscar informació sobre l’autor.

@ A partir de l’audició de Nobody Knows You When You’re Down and Out de Bessie Smith fer una anàlisi rítmica formal. Traduir el text i expressar les conclusions.

@ A partir de l’audició del tema The Entertainer de Scott Joplin buscar informació sobre l’autor i expressar l’opinió.

@ Audició de Tiger rag i contestar a preguntes referides a l’anàlisi.

@ Visualització d’un vídeo on apareix una escena de la pel·lícula musical Hello, Dolly! amb la intenció d’apreciar les veus i estils de Louis Armstrong i Barbra Streisand.

@ Audició de la cançó What a Wonderful World. Traducció del text i manifestació de l’opinió. Interpretació acompanyada de playback.

@ Visualització d’un fragment de la pel·lícula Fantasia 2000 apreciant un fragment de Rhapsody in blue de G. Gershwin.

@ Audició d’un fragment musical de Gut Bucket interpretat per la Louis Armstrong Band i identificar-hi les diferents intervencions instrumentals.

@ Audició del tema Reefer man de Thomas «Fats» Waller i identificar-hi la base rítmica i la improvisació melòdica.

@ Recerca d’informació sobre diferents tipus de cants i balls de la comunitat andalusa i fer-ne una exposició davant el grup classe.

@ A partir de l’audició de fragments musicals del folklore d’Andalusia, Aragó i Catalunya identificar-hi les característiques rítmiques, melòdiques i instrumentals distintives.






· Utilitzar els recursos tecnològics per a analitzar, seleccionar i organitzar la informació referida a la música en el Barroc, els orígens del jazz fins al 1920, continguts d’informàtica i elements del folklore d’Espanya.













MET

UNIDAD DIDÁCTICA 1 · Web view@ Buscar informació sobre Dionisio Aguado a partir del web d’un...

Documents

Transcript of UNIDAD DIDÁCTICA 1 · Web view@ Buscar informació sobre Dionisio Aguado a partir del web d’un...