DISSENY D’UNITATS DIDÀCTIQUES.

1. LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA. Estructura de les programacions didàctiques

a. Model orientatiu de programació. La unitat didàctica

b. Altres models de planificació de les unitats didàctiques

2. La programació d’unitats que integren aprenentatge lingüístic i aprenentatge de

continguts. Unitats TILCa. Elements que integren una unitat TILC, AICLE, CLIL, EMILE,..

b. Proposta d’estructura.

3. Elements per a elaborar unitats didàctiquesa. La planificació de la unitat didàctica

b. Objectius,continguts i activitats

c. Recursos

d. Exemplificacions

1. LA PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA. Estructura de lesprogramacions didàctiques

Quan parlem de programació, efecte de l’acció de programar, ens referim a establir una sèried’activitats en un context i un temps determinats per ensenyar en un futur més o menysproper uns continguts amb la pretensió d’aconseguir diversos objectius.

Realitzar una programació ens ajuda a:- sistematitzar i concloure el treball fet al PEC.

- contextualitzar-lo a la realitat de la nostra aula.

- eliminar l’atzar.

- eliminar els programes incomplets.

Una unitat didàctica la podem definir com el conjunt de recursos utilitzats per assolir un ouns objectius del curs, cicle o etapa, en un període de temps determinat. Forma part deltercer nivell de concreció i és la programació que s’aplicarà a l’aula.

La Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació, disposa en l’article 6.1 que s’entén percurrículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques, continguts, mètodes pedagògics icriteris d’avaluació de cada una de les ensenyances regulades en la dita llei.

L’Orde 45/2011, de 8 de juny , de la Conselleria d’Educació, per la qual es regula l’estructura de

les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica, en indica a l’article 3 que:“Les programacions didàctiques en l’ensenyança bàsica hauran de concretar, almenys, elsapartats següents:1. Introducció.a) Justificació de la programació.b) Contextualització.2. Objectius.a) Objectius generals de l’etapa i, si és el cas, cicle.b) Objectius específics de l’àrea o matèria.3. Competències bàsiques. Relació entre les competències bàsiques i els objectius de l’àrea omatèria i els criteris d’avaluació.4. Continguts. Estructura i classificació.5. Unitats didàctiques.a) Organització de les unitats didàctiques.b) Distribució temporal de les unitats didàctiques.6. Metodologia. Orientacions didàctiques.a) Metodologia general i específica de l’àrea o matèria.b) Activitats i estratègies d’ensenyança i aprenentatge.7. Avaluació.a) Criteris d’avaluació.b) Instruments d’avaluació.c) Tipus d’avaluació.d) Criteris de qualificació.e) Activitats de reforç i ampliació.f) Avaluació del procés d’ensenyança i aprenentatge.8. Mesures d’atenció a l’alumnat amb necessitat específica de suport educatiu o ambnecessitat de compensació educativa.9. Foment de la lectura.10. Utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació.11. Recursos didàctics i organitzatius.12. Activitats complementàries.”

a. Model orientatiu de programació. La unitat didàctica

Dels elements que integren les unitats didàctiques, tot i no fer cap indicació directa, enspermet extraure la idea que han d’estar conformades per tots o part dels elementsrelacionats anteriorment.La Conselleria d’Educació proporciona uns criteris i indicadors orientatius per a l’elaboració de

models oberts de programació docent, on a l’apartat d’unitats didàctiques remarca, que estes han

d’estar conformades per:“a)ORGANITZACIÓ DE LES UNITATS DIDÀCTIQUES:(detallant els elements curriculars en cada unitat didàctica):- TÍTOL U.D.- CC BB (Cal explicar como contribuïx cada unitat a la seua adquisició).- OBJECTIUS DIDÀCTICS- CONTINGUTS: C/P/A- CRITERIS D’AVALUACIÓ”

b. Altres models de planificació de les unitats didàctiques

APARTATS UD CRITERIS/ELEMENTS A TINDRE EN COMPTE

1. TÍTOL Ø Creatiu, original, motivador2. JUSTIFICACIÓ Ø Per què/Per a què

Ø Context del centreØ Tipologia dels alumnes, el grupØ Temporalització de la unitat dintre el cursescolar.Ø Programa d’educació bilingüe,plurilingüe,altres.Ø Cicle/curs/edat

3. OBJECTIUS Ø Correctament ( infinitiu, en futur) formulatsØ Objectius de Etapa i d’ÀreaØ Objectius didàctics a treballar a la UDclassificats en: conceptuals (saber),procedimentals (saber fer) iactitudinals(saber ser/estar)

4. COMPETENCIASBÀSIQUES

Ø Quines competències bàsiques es treballaranØ Com contribueix la unitat a construir les

competències?5. CONTINGUTS Ø Correctament formulats i classificats: conceptuals,

procedimentals i actitudinalsØ Coherència amb els objectius plantejats.Ø Ubicació dels continguts al cicle/curs adequat.

6. EDUCACIÓ EN VALORS Ø S’inclou i es justifica algun valor Ø Com contribueix la unitat a aqueixos valors ?

7. METODOLOGIA Ø Principis metodològics, Metodologia constructivistabasada en:

o Partir del nivell de desenvolupamentde l’alumne.

o Propiciar l’aprenentatge significatiu.o Aprendre a aprendreo Potenciar la activitat creativa de

l’alumneo Crear un clima de col·laboració i

ajudao Potenciar la transferència i connexió

del coneixement; globalització,interconnexió.

8. ACTIVITATSSEQÜENCIACIÓ

Coherència entre els Objectius plantejats, elscontinguts escollits, les competències bàsiques iels valors treballats i les activitats plantejades.Seqüenciades per sessionsLes activitats podrien contenir:o Descripció de l'activitato Materials utilitzatso Tipus d'agrupament de l'alumnato Duradao Avaluació de l'activitato Objectius didàctics treballats en l'activitato Vertebració de les activitats

· Diferencia les fases de la seqüència:inicial, desenvolupament i síntesi

9. MITJANS I RECURSOS Ø Enumeració de mitjans i recursos(materials, personals, ambientals,econòmics i escolars)Ø Criteris per a la selecció dels mitjans irecursos: realistes, adequats, segurs,motivadors, variats,…Ø Utilització de les TIC i TAC ( Tecnologiesde l´aprenentatge i coneixement.

10. AVALUACIÓ Ø Criteris d’AvaluacióØ Tipus d’avaluació (inicial, continua, final)Ø Autoavaluació del mestre/aØ Autoavaluació de l’alumneØ Instruments i tècniques per a l’avaluació.Ø Avaluació del procés

11. ATENCIÓ A LADIVERSITAT

Ø Quins aspectes i estratègies esconsideren per a l’atenció a la diversitat

12. REFERÈNCIES Ø LlibresØ Revistes educativesØ Recursos electrònics

13. ANNEXOS Ø Materials per a dur a terme les activitats de launitat.

2. La programació d’unitats que integren aprenentatgelingüístic i aprenentatge de continguts. Unitats TILC

El treball de llengua i continguts hauria de tindre com a objectius prioritaris els següents:

Ajudar a construir els objectius generals d’etapa i els específics de l’àrea de llengua i deles àrees de continguts.

Proporcionar un marc comunicatiu de gran significativitat per a l’adquisició iaprenentatge de la llengua.

Desenvolupar la competència acadèmica : capacitat de tractar el llenguatge

descontextualitzat, la construcció oral del coneixement, llegir i escriure per aaprendre i les habilitats lingüísticognitives.

Desenvolupar la competència social.

Desenvolupar la competència lingüística en el llenguatge específic de les àrees (lèxic,estructures, textos...)

Descarregar temps d’horari per al tractament de la llengua, traspassant part del treball ales àrees de coneixement.

Aquest treball s’hauria de regir pels següents principis metodològics :

1. Adequació a les competències lingüístiques, experiències culturals, personalitat i estil

d’aprenentatge dels alumnes i les alumnes.

2. Perspectiva ecològica (els continguts s’aprenen en contextos semblants a aquells en que

s'han d’utilitzar).

3. Elevades exigències cognitives (desenvolupament de les de destreses intel·lectuals

lligades al treball temàtic i lingüístic: analitzar, inferir, resoldre problemes...)

4. Desenvolupament d’estratègies cognitives com la tria del tipus de text en base a l'objectiu

comunicatiu o la transferència d'allò aprés en altra llengua a la llengua objected'aprenentatge.

5. Bastida continuada per part del professorat (conversació instructiva, activitats de

producció conjunta, modelat,).

6. Atenció continuada a aprendre a aprendre.

7. Ambient de classe relaxat i segur, on s’assumeix i es valora la diversitat cognitiva,

competencial, lingüística i cultural de l’alumnat, i on es poden prendre riscoscomunicatius en la resolució de tasques.

8. Usar una gran diversitat de gèneres, codis i tecnologies per a aprendre.

9. Els continguts lingüístics tractar de lligar-los als continguts temàtics.

Els tres eixos conductors del plantejament TILC/CLIL són:

CONTINGUT

COMUNICACIÓ

COGNICIÓ

A més de posar el focus sobre el continguts i la llengua, hi ha un tercer element que entra enjoc. Les estratègies d'aprenentatge constitueixen el tercer eix conductor del plantejamentCLIL/TILC.

a. Elements que integren una unitat TILC, AICLE, CLIL,EMILE,..

1 Múltiple focus

Donar suport a l'aprenentatge de llengua en classes de matèries no-lingüístiques.

Donar suport a l'aprenentatge de continguts no-lingüístics en classes de llengua

Integrar diverses matèries/àrees de coneixement

Organitzar projectes transversals 2 Entorn d'aprenentatge motivador i que fomente la confiança de l'alumne

Utilitzar rutines discursives i d'activitats d'aprenentatge

Exposar en les parets i suros de l'aula materials de suport visual de llengua i contingut

guiar als alumnes en la recerca de materials reals

fomentar la confiança de l'alumne perquè experimente les seues capacitatslingüístiques.

3 Autenticitat

Anticipar i cobrir les necessitats lingüístiques de l'alumnat

Tenir en compte, negociar i acomodar els elements que desperten l'interés delsalumnes

Connectar l'aula amb la vida real dels alumnes

Connectar amb altres parlants de la llengua vehicular

Utilitzar materials extrets dels mitjans de comunicació i altres fonts reals

4 Aprenentatge actiu

Reduir el temps de dissertació del professor. Els alumnes parlen/comuniquen més queel professor

Els alumnes participen en la programació d'objectius relacionats amb el contingut, lallengua i les destreses cognitives

Els alumnes avaluen el progrés i grau de compliment dels objectius

Afavorir i promoure l'aprenentatge cooperatiu

Els professors actuen com guies i mediadors en el procés d'aprenentatge

4 Bastida

Sustentar el procés d'aprenentatge en els coneixements, destreses, interessos iexperiències previs dels alumnes

Presentar la informació en formats assequibles i de fàcil maneig

Tenir en compte els diferents estils d'aprenentatge i els diversos tipus d'intel·ligència

Potenciar el pensament crític i creatiu

Evitar que els alumnes s'acomoden i impulsar la seua curiositat per a fomentarl'aprenentatge continu

5 Cooperació del professoratDissenyar cursos/unitats/lliçons en cooperació amb professors de llengua i de lamatèria corresponent

Ensenyament en tàndem

Implicar les famílies

Implicar a la comunitat local La planificació TILC/CLIL implica

CONTINGUT

COMUNICACIÓ

COGNICIÓ

CONTEXT

El pensament condueix el procés d'ensenyament/aprenentatge. La bona pràctica de CLIL ésconduïda per la cognició .

El focus primari i principal és la substància (contingut ) per oposició a la forma.

Per adquirir coneixement i habilitats noves, la gent normalment necessita no solament

accedir a informació nova, sinó també connectar aquella informació amb el seu propiconeixement, habilitats i actituds ja existents en la persona dins un context social

(comunitat /context ).

El coneixement nou i les habilitats|tècniques es desenrotllen mitjançant una reflexió(cognició) i durant un procés comunicatiu (comunicació) .

b. Proposta d’estructura

Aprendre llengües requereix dotar els alumnes de temps, models lingüístics i motivació per al’aprenentatge. La millor manera perquè els escolars aprenguen les llengües és la d'oferir-losel major temps d’exposició possible i oportunitats d’usar-les en diverses situacions, tant anivell oral com escrit. La interacció contínua amb els docents proporciona els models dellengua necessaris. La motivació dels alumnes per l’aprenentatge s’aconseguix mitjançant larealització d’activitats de comunicació en situacions reals. Estes activitats, inserides en eltreball quotidià de les diverses àrees és la manera més eficaç d’oferir un context ric imotivador per a usar les llengües.

El Programa d’Educació Plurilingüe es fonamenta en les idees més actuals sobrel’aprenentatge de llengües: cada una de les llengües que domina una persona bilingüe oplurilingüe no les aprén per separat . Hi ha coneixements i destreses que una vegadaapresos en una llengua estan disponibles per a les altres. A més, cada aprenent, en aprendreuna nova llengua es basa en l’estructura i les característiques de la llengua que ja sap.

L'ús de qualsevol llengua implica la posada en marxa d'unes estratègies que permetenactivar les competències generals i comunicatives necessàries per a la realització dequalsevol acte comunicatiu associat a les situacions que es presenten en els diferents àmbitsde la vida.

Els actes comunicatius es construïxen a partir d'accions d'interacció oral i escrita i deproducció i recepció de textos orals, escrits i audiovisuals.

A l’aprenentatge de llengües, i més concretament a les unitats que integren llengua icontinguts la motivació ha d’estar present almenys de dos maneres. Per una banda lesunitats didàctiques han de ser unitats planificades per a l’èxit, de manera que, a travésd’activitats i tasques ben planificades, estiguen a l’abast de tots els aprenents, i en segon llochan de proposar temes d’interés i reptes per a l’aprenent.

Una llengua s'aprén millor si s'usa per a aprendre. Per això cal realitzar un tractamentintegrat de les llengües i dels continguts, i planificar quins continguts lingüístics s'han detreballar des de les àrees no lingüístiques per a conformar la competència plurilingüe.

El tractament integrat de llengües i continguts és, per tant, la millor manera de dedicar méstemps a una llengua sense augmentar l’horari d’impartició. A més a més,determinatscontinguts lingüístics, cognitius i estratègics –el que anomenem llenguatge acadèmic- estreballen millor integrats en les àrees no lingüístiques que en l’àrea de llengua. Tambéperquè els continguts de les àrees no lingüístiques s’aprenen millor si es treballen amb elsrecursos del llenguatge acadèmic necessaris per a construir-los i si es tenen presents lesnecessitats lingüístiques i comunicatives dels aprenents.

A la pàgina web de la Conselleria d’Educació hi ha una proposta d’estructura de les unitats i les lliçons

que podem fer servir.

Estructura d’unitat didàctica TILC

Estructura de lliçó TILC

3. Elements per a elaborar unitats didàctiques

A l'hora de planificar o dissenyar una unitat didàctica, a més d'establir el tòpic, contingut o bloc de

continguts sobre el qual ha de tractar, i buscar un títol suggeridor o motivador pels aprenents; hem de

tindre present la coherència interna entre tots els elements curriculars que en formaran part.

Com assegurar la coherència entre tots els elements curriculars ?

És recomanable, abans de passar a la realització del disseny propiament dit, elaborar un quadre que ens

assegure la coherència de les relacions entre tots els elements que la integren i, si més no; establisca un

pont entre el disseny curricular base -fixat per la normativa curricular de l'estat i de la comunitat autònoma-

i la unitat didàctica. Aqueix pont, també anomenat projecte curricular o seqüenciació curricular d'àrea,

quan es realitza per a tots els continguts de l'àrea, ens indicarà el camí a seguir.

Podeu ajudar-vos, cas de fer una programació d'una unitat de Primària del Reial Decret 126/2014 que

estableix el currículum bàsic de l'Educació Primària, la resta d'etapes no tenen encara norma bàsica

derivada de la LOMQE per la qual cosa ens haureu d'ajudar de la norma que desplega la LOE a la

Comunitat Valenciana.

Proposem l'elaboració d'un quadre de coherència on s'integren els següents elements:

Objectius d'aprenentatge

Continguts

Criteris d'avaluació

Indicadors d'avaluació.

Competències bàsiques.

Per a desglossar els criteris d'avaluació en indicadors d'avaluació caldrà considerar que han de ser

observables, mesurables i desglossats de cadascun dels criteris. Segons estes pautes, cada indicador

atén processos cognitius, el comportament dels quals s’observen en el criteri (elaborar, seqüenciar,

utilitzar…), i els diferents continguts (nombres enters, fraccions, etc.), la conducta asociada als quals

s’observa també en el mateix criteri.

Podeu observar un exemple al document següent

a. Objectius,continguts i activitats

Anteriorment els objectius inclosos en el currículum es caracteritzaven per ser tancats,actualment, i d’acord a les lleis vigents en educació, aquestos es presenten d'una formaoberta i flexible deixant d'aquesta manera, una certa autonomia als centres educatius.

Així, els objectius educatius poden ser definits com una capacitat aplicada a un contingut ivandes dels objectius més generals als més específics. Peraixò ens trobem:

·Objectius generals d'etapa. Es refereixen a les capacitats que l'alumnat ha d'aconseguir

en les diferents etapes educatives.

·Objectius generals d'àrea. reflexen el quel'alumne ha d'aconseguir dins de les diferents

àrees que formen el currículum.

·Objectius generals del centre. Són aquells proposats dins del projecte del centre.

·Objectius generals de cicle. Elaborats a partir dels generals d'etapa.

·Objectius generals de les àrees curriculars. Són els aportats pels decrets.

·Objectius didàctics. Són els que ens indiquen les tasques a realitzar a curt termini pels

alumnes. Així es converteixen en el punt de referència de les unitats didàctiques i són

usats per a realitzar l'avaluació.

Els objectius en les unitats didàctiques

Els objectius en les unitats didàctiques es divideixen en tres tipus depenent de les capacitatsa què es dirigisquen. Així podem diferenciar entre:

1.Objectius conceptuals. Aquestos objectius són els referits al saber, és a dir, són aquells

que fan possibles que una vegada aconseguits, l'alumne siga capaç d'aplicaraqueixos coneixements a la realitat. La pregunta que aniria associada als objectiusd'aquesta tipologia seria la següent: què és el que ha de saber l'alumne al finalde........ ?

2.Objectius procedimentals. Són aquells que estan relacionats amb el saber fer, és a dir,

fan referència a les habilitats i destreses per a resoldre els problemes que puguenanar sorgint. En aquest cas, per als objectius procedimentals, la pregunta correctaseria: què és el que l'alumne ha de saber fer?

3.Els objectius actitudinals. Aquestos objectius fan referència al saber ser iestar, per tot

això estan relacionats amb les normes, valors, actituds i sentiments, tenint per aixòun component afectiu, és a dir, són els valors que orienten les nostres decisions. Enaquest cas. La pregunta que va associada és la de com ha de saber actuar icomportar-se l'alumnat?

Per a la concreció d'aquestos tres tipus d'objectius, és important que en tot moment es tingapresent el context que envolta cada situació a fi que estiguen adequats a la mateixa i es triecorrectament:

·Les capacitats a treballar.

·Els continguts més apropiats.

·Els criteris d'avaluació associats als mateixos.

La seua redacció

És summament important la correcta redacció dels objectius. D'aquesta manera:

·Per als objectius conceptuals seran apropiats verbs com: adquirir, aplicar interpretar,

comparar, explicar, reconéixer, recordar, etc.

·Per als objectius procedimentals s'usaran verbs com: anticipar, construir, dissenyar,

elaborar, ordenar, organitzar, observar, usar, utilitzar, etc.

·Per als objectius actitudinals, s'usaran verbs com: acceptar, apreciar, col·laborar,

interessar-se, jutjar, tindre curiositat, tolerar, valorar, etc.

Classificació dels objectius d’aprenentatge

La taxonomia de Bloom B. S. Bloom (1956) va elaborar una classificació jeràrquica dels objectius educatius cognitius

en sis nivells que és molt útil per definir-los. De menys a més complexitat cognitiva:

Nivell

Descripció Exemples de verbs que esfan servir en la redacciódels objectius

1. Coneixement

Recordar informació apresaprèviament. Reconèixerinformacions, idees, fets, dates,noms, símbols, definicions etc., d’unamanera aproximada a la manera coms’han après.

Enumerar, anomenar,identificar, definir, reconèixer,recordar, reproduir...

2. Comprensió

Demostrar que s’han après elsconceptes. Entendre, "fer-se seu",allò que s’ha après; això es demostraquan es presenta la informació d’unaaltra manera, es transforma, secerquen relacions, s’associa a unaltre fet, s’interpreta o se’n saben dirles possibles causes i conseqüències.

Explicar, interpretar,descriure, comparar,diferenciar, classificar,convertir, discutir, estimar,generalitzar, donar exemples,exposar, resumir.

3. Aplicació

Aplicar el que s’ha après per resoldreun problema, seleccionar, transferir iutilitzar dades i lleis per completar unproblema o tasca, aplicar lesdestreses adquirides a novessituacions que es presenten, utilitzarla informació rebuda en situacionsnoves i concretes per resoldreproblemes.

Resoldre, utilitzar, manipular,aplicar, calcular, formular,usar, recollir, construir,controlar, determinar,establir, incloure, produir,projectar, proporcionar,relacionar, resoldre,transferir, demostrar,informar, aplicar, relatar,contribuir, administrar...

4. Anàlisi

L’aprenent distingeix, classifica irelaciona evidències o estructuresd’un fet, d’una qüestió, es fapreguntes, elabora hipòtesis.Descompon el tot en les seues parts ipot resoldre problemes a partir delconeixement adquirit. Intentaentendre l’estructura del’organització del material informatiuexaminant les parts de les quals es

Analitzar, organitzar, deduir,elegir, distingir, discriminar,categoritzar, il·lustrar,contrastar, precisar, separar,limitar, prioritzar, subdividir,construir,diagramar, comparar...

compon. La informació que obté liserveix per elaborar conclusionsdivergents. Identifica motius i causesfent inferències i/o troba evidènciesque refermen les seuesgeneralitzacions.

5. Síntesi

Crear, integrar, combinar idees,planejar, proposar noves maneres defer. Crear aplicant els coneixements ihabilitats anteriors per produiralguna cosa nova o original.

Adaptar, combinar, comparar,compondre, contrastar, crear,desenvolupar, elaborarhipòtesis, estructurar,formular, generar, integrar,modificar, planejar,reconstruir, reorganitzar.

6. Avaluació

Triar entre diferents alternatives ijustificar l’elecció especificant elscriteris utilitzats. Emetre judicissobre la base de criterispreestablerts.Emetre judicis respecte al valor d’unproducte segons les seves opinionspersonals a partir d’uns objectius

prèviament determinats.

Avaluar, jutjar, defensar,criticar, justificar,argumentar, concloure,contrastar, decidir,interpretar, valorar...

Cal tenir present que les fronteres entre els diferents nivells de coneixement són difuses ique fer servir un verb o un altre no fa que aquell coneixement canvie d’un nivell a l’altre. Elque és clau és que l’estudiant realitze activitats que li permeten assolir la capacitat de fer-ho.

Unitat didàctica: Continguts

Els continguts són els elements a través dels quals es desenrotllen les capacitats

expressades en els objectius didàctics. Aquests s'organitzen en tres apartats presents a cadaunitat didàctica i poden ser en una certa forma flexibles encara que estan marcats pelsdecrets dels currículums per a cada etapa educativa, sent la seua funció principal lad'aconseguir les capacitats reflectides en els objectius.

Els tres apartats en què s'organitzen els continguts són: els conceptuals, els procedimentals iels actitudinals. D'aquesta manera tenim els:

· Continguts conceptuals. Són aquells que fan possible dotar de significat un material

o informació, és a dir, fan referència tant als conceptes, com als fets i principis queels alumnes han de saber per a assolir els objectius marcats.

· Continguts procedimentals. Són aquells que requereixen una repetició per al seu

aprenentatge a fi que l'alumne domine la tècnica objectiu de l'aprenentatge, per totaixò es pot dir que persegueixen un meta.

· Continguts actitudinals. Aquests es presenten en totes les àrees del currículum pel

que seran tractats des de totes i cada una d'elles ja que, per exemple, l'atenció, lacuriositat per saber, etc., han d'estar presents en totes les unitats. Els contingutsactitudinals estan íntimament relacionats amb els continguts transversals com són:

L'educació per a la pau.

L'educació moral i cívica.

L'educació per a la igualtat d'oportunitats d'ambdós sexes.

L'educació ambiental.

L'educació per a la salut, l'educació sexual i l'educació viària.

L'educació del consumidor.

Unitat didàctica: Activitats

Les activitats són l'element principal de les unitats didàctiques ja que fan possible assolir elsobjectius didàctics marcats, així com els continguts. Per tot això tenen unes funcions

clarament marcades i han d'estar íntimament relacionades entre si a fi que així es generel'aprenentatge d'una forma eficaç, per això es pot dir que són l'element principal en el procésensenyament-aprenentatge sent l’element mediador entre els continguts i els resultats.

A causa de la seua gran importància, aquestes han d'estar planificades seguint un primerguió:

· Definir les tasques que l'alumnat ha de realitzar.

· Fixar els seus components principals.

· Realitzar la seua seqüenciació.

Elements primordials per a la realització de les activitats

Les activitats han de ser clares i concises i aquestes han de:

· Atorgar un paper actiu a l'alumne.

· Estimular-ho a fi que se senta compromés amb elles i es veja motivat per a

realitzar-les.

· Possibilitar que l'alumne interactue amb el seu context, és a dir, amb la seua

realitat.

· Cobrir les necessitats i interessos del grup.

· Ser atractives a fi que facen a l'alumne descobrir el nou context.

· Despertar en l'alumnat el caràcter crític.

· Fer que per mitjà d'elles l'alumnat domine les regles, normes, etc.

· Respectar el temps d'aprenentatge de l'alumne.

· Ser flexibles.

Per a la seua realització, serà fonamental tindre present una sèrie d'elements a fi queestiguen correctament adaptades a la realitat educativa existent en cada moment. Així, seràimportant:

· Tindre present els coneixements previs.

· Fer que totes estiguen connectades.

· Enriquir-les amb aportacions per part del professorat.

· Preveure el temps que poden ocupar a fi que no es vegen interrompudes.

· Preveure el comportament que s'espera de l'alumnat.

· Tindre present la flexibilitat.

· La interactivitat de les mateixes.

· Que respecten els valors d'integració.

Diferents tipologies

Indubtablement la tipologia de les activitats educatives és molt àmplia ja que els objectiusd'una unitat didàctica es poden aconseguir amb una gran varietat d'activitats. Per això en totmoment, el professorat ha de seleccionar les que millor s'adeqüen al procés d'aprenentatge

per a cada unitat didàctica i per a això, també serà molt important valorar els recursos ambquè es compten.D'aquesta manera, les activitats inserides dins les unitats didàctiques poden ser les següents(les quals també es troben ordenades seqüencialment):

1. Activitats d'iniciació-motivació a fi d'introduir a l'alumnat en el tema.

2. Activitats d'explicitació dels coneixements previs. El seu objectiu és la de de mesurar

el coneixement de l'alumnat en el tema i així adaptar el contingut als mateixos.

3. Activitats de reestructuració d'idees. A fi que l'alumne es qüestione els seus propis

conceptes.

4. Activitats de desenrotllament o aplicació de les noves idees. L'objectiu de les

mateixes és fer que l'alumnat vaja organitzant el seu aprenentatge a fi deconsolidar-ho.

5. Activitats de revisió. Dirigides que l'alumne puga anar apreciant els canvis.

6. Activitats de reforç i recuperació. En aquest cas estan dissenyades per a influir

positivament en l'autoestima d'aquells alumnes que presenten certes dificultats al'hora de l'aprenentatge.

7. Activitats d'ampliació. A fi que l'alumnat aplique els nous conceptes apresos.

Activitats d'avaluació. Activitats estretament lligades al procés d'ensenyament-aprenentatgei, encara que totes les activitats tenen un fi avaluatiu, aquestes es caracteritzen per anardirigides directament a demostrar els nous aprenentatges.

b. Recursos

Els materials o recursos didàctics són els suports materials en els quals es presenten elscontinguts i/o sobre els que es realitzen les diverses activitats. Per tant distingirem duescategories de materials curriculars:· Materials que serveixen per a l’obtenció i/o manipulació d’informació

· Tot l’equipament útil per al desenvolupament de l’activitat pròpia de cada àrea (material

de laboratori, d’aula taller, d’educació física, visual…).La seua funció és la d’ajudar al professorat a passar del 2n nivell de concreció a laprogramació d’aula o 3r nivell de concreció, i per tant de dur endavant la seua tasca.Aquests materials els podem classificar segons:· Nivell de concreció

· Suport físic

· Els continguts

· La seua intencionalitat.

c. Exemplificacions

Lliçó per a alumnat amb baixa competència en la llengua vehicular

Tema: L’oratge Cicle Primer Tòpic de la lliçó: El cicle de l’aigua

Planificació

Objectius:

Temàtics:

Els alumnes i les alumnes han de ser capaços de:

ð Dibuixar el procés següent de manera correcta: els núvols

produeixen la plujaà la pluja forma tollsà el sol asseca els tollsà

l’aigua que s’evapora forma nous núvols.

Lingüístics:

Els alumnes i les alumnes han de ser capaços de:

ð Identificar les paraules principals oralment quan se’ls ensenye el

dibuix o el gest corresponent.

ð Explicar de nou el cicle de l’aigua fent servir oracions simples.

Instrucció

Presentació

La mestra fa servir un joc de cartells. Cada cartell representa un procés del

cicle de l’aigua i conté un dibuix i una oració simple que descriu el dibuix. Les

oracions són.

ð Els núvols produeixen la pluja.

ð La pluja produeix els tolls.

ð El sol asseca els tolls.

ð L’evaporació produeix els núvols.

La mestra segueix el procés següent per a presentar els continguts:

1 Llig els cartells un per un. Mentre llig l’oració del primer, segueix el text

amb el dit i assenyala el dibuix dels núvols quan llig la paraula núvols. Fa

el mateix amb les paraules pluja, sol i evaporació.

2 Després de llegir els cartells, la mestra ensenya als alumnes i les alumnes

un gest manual per a ‘sol’, ‘núvols’, ‘pluja’, ‘tolls’ i ‘tolls de pluja

assecant-se i evaporant-se’ (és a dir, ‘evaporació’). Practiquen junts el

gest i diuen en veu alta la paraula apropiada per a cada un. A

continuació, seguint els moviments de la mestra, els alumnes i les

alumnes usen els gestos per a descriure el cicle de l’aigua dibuixat en

els cartells i recitar amb la mestra les oracions simples escrites: Els

núvols fan la pluja, i la pluja fa els tolls, i el sol asseca els tolls, i l’evaporació fa els

núvols.

Pràctica

guiada

La mestra usa una altra vegada els cartells per a la pràctica guiada tant del

vocabulari com de les oracions que descriuen el cicle de l’aigua:

1 La mestra demana a un alumne o alumna que diga la paraula corresponent

a l’element del cicle de l’aigua que ella assenyala. Si l’alumne o alumna

tria mimar-la, llavors la mestra en pregunta a un altre alumne o alumna

el nom, i viceversa. La mestra passa prou de pressa d’una paraula a

una altra, però retornant-hi diverses vegades perquè cada alumne o

alumna tinga l’oportunitat de respondre amb el gest i la paraula

adequada.: “Daniel, què és açò?”, “Anna, dis-nos la paraula”...

2 A continuació, la classe practica dient les oracions en veu alta. Els alumnes

i les alumnes lligen a cor les oracions mentre miren els dibuixos.

Diversos voluntaris i voluntàries diuen una frase individualment.

Aplicació

La mestra dóna a cada alumne i alumna un full gran de paper amb quatre

vinyetes buides. Cada vinyeta conté una de les oracions simples que hem

especificat en la presentació.

1 Mentre dóna instruccions, la mestra assenyala cada vinyeta, llig l’oració,

mima el procés que descriu, i diu als alumnes i les alumnes que

dibuixen aquest procés.

2 Mentre els alumnes i les alumnes treballen en els dibuixos, la mestra

circula entre ells clarificant instruccions, ajudant quan és necessari, i

dedicant temps als alumnes i les alumnes que necessiten explicacions

suplementàries sobre el cicle de l’aigua, oportunitats per a practicar el

nom dels elements o per a llegir les frases en veu alta.

Avaluació

La mestra estableix tres situacions per a l’avaluació dels objectius de la lliçó:

1 Durant la pràctica guiada, quan crida els alumnes i les alumnes perquè

mimen i diguen el nom dels elements, i descriguen el cicle amb oracions

simples.

2 Durant les activitats d’aplicació, mentre els alumnes i les alumnes dibuixen

el cicle de l’aigua.

3 Quan els alumnes i les alumnes tornen els dibuixos ja enllestits. En una

intervenció individual amb cada un o una, la professora:

ð Per avaluar l’objectiu de contingut, comprova que els alumnes i les

alumnes han dibuixat correctament cada un dels quatre grans

passos en el cicle de l’aigua.

ð Per a avaluar els objectius lingüístics, la mestra assenyala en el

dibuix de l’alumne o alumna cada element del cicle de l’aigua i

demana que el mime i que en diga el nom.: “Què és açò?”

(nom), “Com és?” (gest). Tot seguit pregunta als alumnes i les

alumnes què ens diuen els dibuixos sobre l’oratge per veure si

aquests poden tornar a contar el cicle de l’aigua dibuix per

dibuix usant les oracions estudiades o fent servir les seues

pròpies paraules.

ECHEVARRÍA, Jana (1998): Teaching Minority Students in Elementary Schools. Califòrnia, Universitat

de Califòrnia: Center for Research on Education, Diversity & Excellence. [Adaptació de VicentPascual]

Més exemples d’unitats:Projecte TILC -1

Projecte TILC-2

Per saber-ne més

Bibliografia• De la Herrán, A. Paredes,J y otros (2008) Didáctica General. Madrid. McGraw Hill

• Zabala, A. (2007). La pràctica educativa. Com ensenyar. Barcelona. Graó

• Rodríguez, M y otros (2002). Didáctica General. Madrid. Biblioteca Nueva