Una postal de Bon, un carro, unes conferències mudes i una ... › ... · Una prova és la...
18
CANADA PROVINCE DE QUÉBEC MUNICIPALITÉ DE WENTWORTH-NORD SÉANCE ORDINAIRE DU 17 AVRIL 2020 26643 Procès-verbal de la séance ordinaire tenue par le Conseil municipal le 17 avril 2020 à 19 h au Centre communautaire de Laurel situé au 3470, route Principale à Wentworth-Nord. Étaient présents à distance : la conseillère madame Suzanne Young Paradis et les conseillers messieurs André Cliche, Eric Johnston, Jean-Luc Groulx, Yvon Paradis et David Zgodzinski. Formant quorum sous la présidence du maire, monsieur François Ghali Était aussi présente : madame Marie-France Matteau, directrice générale et secrétaire-trésorière. OUVERTURE DE LA SÉANCE Le maire François Ghali ouvre la séance et constate le quorum à 19 heures 01 minute. Le Maire monsieur François Ghali déclare que conformément à l’arrêté 2020-022 de la Ministre de la Santé et des Service sociaux, daté du 15 avril 2020, compte tenu des recommandations du gouvernement du Québec concernant la COVID-19, la séance se tient à huis clos. Elle est enregistrée et diffusée sur le site web de la municipalité. DÉCLARATION DU MAIRE Mesdames et Messieurs Bonsoir, D’abord, permettez-moi de revenir sur les consignes sanitaires édictées par le gouvernement du Québec et à celles qui s’appliquent en particulier à Wentworth- Nord. Ces consignes ont pour objet de prévenir la progression de la COVID-19 et de sauver des vies. Je m’adresse à nos citoyens et en particulier à nos villégiateurs. Respectez toutes les consignes à la lettre. Je partage l’inquiétude de certains villégiateurs concernant leur propriété à Wentworth-Nord. Même si elle pourrait à certains égards être justifiée, cela ne vous autorise pas à transgresser les consignes du gouvernement. Je veux maintenant prendre quelques minutes pour remercier les nombreux citoyens de Wentworth-Nord qui se sont mobilisés pour venir en aide aux personnes confinées à cause de progression de la maladie COVID-19. Je ne veux pas les nommer tous de peur d’en oublier. Cette solidarité et cette mobilisation apportent plus qu’un panier de repas ou une conversation téléphonique aux esseulés; elle apporte l’espoir de jours meilleurs. Elle bâtit une communauté tissée plus serrée. Je veux remercier en particulier les organismes suivants et leurs bénévoles qui ont aussi répondu à l’appel de cette mobilisation : La Base de plein air Bon départ (Canadian Tire) Le club de l’Étoile du nord Le groupe de la Sagesse La coopérative de solidarité Laurel Station De façon plus générale, je tiens également à remercier tous les travailleurs de la santé qui sont sur le front en première ligne au péril de leur vie pour sauver nos vies. Je suis convaincu que vous vous joindrez à moi pour exprimer votre
Transcript of Una postal de Bon, un carro, unes conferències mudes i una ... › ... · Una prova és la...
El 31 d’octubre de 1911 Cèsar Cabanes i Badosa (Arenys de Mar, 14 de febrer de 1885 — Terrassa, 14 de febrer de 1952) exposa-va a la Sala Reig, domiciliada a la Rambla de Catalunya, 23, de Barcelona, amb el seu amic, l’aquarel·lista i paisatgista Ignacio Agudo Clarà (Saragossa, abril de 1880 — Eivissa, 1 de desembre de 1966), i el famós dibuixant i caricaturista Romà Bonet i Sintes (Barcelona, 23 de setembre de 1886 — 28 de setembre de 1967), més conegut com a Bon, però que també emprava els pseudò-nims de Jan de Lis, Ali-Bufa, X. Rei i Bo i Net.
Cèsar mantindrà una constant relació amb aquests dos artistes, personalment i de manera epistolar. Una prova és la simpàtica targeta postal publicitària (9 x 14 cm) que Bon envià a Cabanes per felicitar-li el Nadal de 1929, en què apareix el mateix caricatu-rista i el seu estudi roulotte, situat, durant l’Exposició Internacio-nal de Barcelona, davant del Poble Espanyol, just quan acabava de tornar de la seva estada a Nova York.
Una postal de Bon, un carro, unes conferències mudes i una dibuixant poc coneguda
Sep
ara
ta C
ol·le
ccio
nab
leB
utlle
tí In
form
atiu
de
l’Ass
ocia
ció
Col
·lecc
ioni
stes
de
Terr
assa
Romà Bonet, Bon, junt amb la Pepa, la seva euga de cartró, i el seu estudi roulotte, instal·lat, des de l’11 de juny de 1929, dins el recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, davant del Poble Espanyol
abans a causa d’una septicèmia. Segons apareix publicat a la pàgina 17 del Diario de la Marina, del 27 de juny de 1939, Antònia Trenchs era natural del municipi de San Julián de los Güines, situat a 54 qui-lòmetres de la capital cubana. Una mort molt propera a la d’un altre gran dibuixant i caricaturista català a l’exili cubà, Lluís Bagaria i Bou (Barcelona, 29 d’agost de 1882 — L’Havana, 26 de juny de 1940) qui, com Antònia, també havia col·laborat en el diari El Crisol com a prin-cipal caricaturista.
Sobre la figura d’Antònia Trenchs hi ha un altre estrany episodi, ja que a la pàgina 4 del Boletín Oficial de la Provincia de Madrid, del 21 de maig de 1937, apareix publicat un requeriment del jutge d’instrucció de Torrelaguna, José Díaz Buisen (? — Madrid, 24 de maig de 1989), adreçat a l’artista, qui, segons aquest mateix requeriment, havia estat prestant servei com a inferme-ra de l’exèrcit republicà a Buitrago de Lozoya l’any anterior. Se la re-queria en qualitat de denunciada en relació amb una mort i unes le-sions produïdes durant un accident de cotxe. Un episodi del qual no he pogut esbrinar cap altra dada més.
Aquell mateix 1937, Antònia aparei-xia, però, com a expositora al ca-tàleg de l’Exposició de Primavera de Barcelona, celebrada al vestíbul superior de l’estació dels Ferrocar-rils de Catalunya, entre el 15 i el 31 de juliol de 1937, on va presentar una pintura titulada L’infant.
La darrera vegada que aquesta ar-tista va presentar obra a Barcelona fou l’octubre de 1938, al Saló de Tardor.
Ana Fernández Á[email protected]
Dibuixos realitzats per Bon durant les seves «Conferències mudes», 1931
Nú
m. 231 m
aig
- ju
liol d
el 2
01
9
El carro de Bon estava decorat amb nombroses caricatures, frases cèlebres i rúbriques de personatges famosos, entre elles la del pintor Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 — Aranjuez, 13 de juny de 1931), acompanyant la frase: «El felicito de tot cor i fins amb una mica d’enveja, perquè em recorda els ja allunyats anys de joventut, amb el seu famós carro de La caricatura que passa».
L’abril de 1933 Romà Bonet i la seva companya, Antònia Trenchs i Asens, instal·laren el seu carro al Raval de Fermí Galan de Terrassa i, el 12 d’aquell mateix mes, la parella expo-sà conjuntament els seus treballs a les Galeries Grau, del carrer de Ga-vatxons. Bonet les seves caricatures i Trenchs uns dibuixos.
Antònia també realitzava caricatures, algunes d’elles caracteritzades per un marcat estil expressionista, que va publicar al diari madrileny El Crisol, firmades com a Tony Trench.
El 25 d’abril de 1933, dins el Saló d’Humoristes de l’Associació de Bar-celona, organitzat als Amics de les Arts de Terrassa, Romà Bonet presen-tà una original i avantguardista mos-
tra titulada «Conferència Muda», que consistia en la realització in situ, sobre un tauler blanc i amb tinta xinesa o anilines, de dibuixos, histori-etes i caricatures d’alguns dels assistents, tot substituint la paraula pel dibuix, fet que Bon subratllava posant-se un cadenat a la boca.
Aquest muntatge ja l’havia presentat amb un gran èxit a finals de 1930 a Vitòria, Bilbao i Pamplona; el 1931, a Madrid, a l’Olímpia d’Osca i al Capitol de València, i l’any següent, a Arenys de Mar i a Sitges. El 1933, després de la presentació a Terrassa, durant el mes de maig ho feu a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Tenia la intenció de fer més conferències mudes per tot el país, traslla-dant-se en el seu famós carro, aleshores muntat sobre un xassís Ford
Anunci publicat a la pàgina 3 del diari terrassenc El Dia, del 24 d’abril de 1933
i un motor H.P., però el vehicle, el 1937, en plena Guerra Civil espa-nyola, fou saquejat i destruït.
Un any abans, el gener de 1936, Antònia Trenchs presentà la seva primera mostra individual a la gale-ria Syra de Barcelona. No obstant això, per culpa de la guerra, aques-ta dibuixant va haver d’exiliar-se a Cuba, on va morir al cap de poc temps d’arribar-hi, el 23 de juny de 1939, sense que pogués co-mençar a treballar al Lyceum and Lawn Tennis Club de l’Havana, on l’havien contractada per a impartir un curs de dibuix. Aquesta entitat aglutinava dones a fi que desenvo-lupessin tot tipus de tasques intel-lectuals i artístiques, homòloga al Lyceum Club Femení de Madrid, fundat el 1926, i al de Barcelona, el 1931. Precisament, el maig de 1936 Antònia havia participat en una col·lectiva al Lyceum Club Fe-mení de Madrid.
La mort la va sorprendre quan so-lament tenia 26 anys i el seu cos fou trobat a l’habitació que ocupa-va a l’edifici Cuba, situat al carrer de l’Empedrado, 340, de l’Hava-na. Sembla ser que feia dies que era morta, ja que l’encarregat de l’edifici feia temps que no la veia, però els llums de l’apartament nit i dia estaven sempre encesos. Una vegada realitzada l’autòpsia, es determinà que havia mort 72 hores
Felicitació de Nadal on es representa el mateix Bon, acompanyat d’Antònia Trenchs i del seu cadell de llop, al qual va posar per nom Catorze d’abril
Autoretrat d’Antònia Trenchs, publicat a la pàgina 4 d’El Mundo Deportivo del 18 de gener de 1936
El carro de Bon estava decorat amb nombroses caricatures, frases cèlebres i rúbriques de personatges famosos, entre elles la del pintor Santiago Rusiñol i Prats (Barcelona, 25 de febrer de 1861 — Aranjuez, 13 de juny de 1931), acompanyant la frase: «El felicito de tot cor i fins amb una mica d’enveja, perquè em recorda els ja allunyats anys de joventut, amb el seu famós carro de La caricatura que passa».
L’abril de 1933 Romà Bonet i la seva companya, Antònia Trenchs i Asens, instal·laren el seu carro al Raval de Fermí Galan de Terrassa i, el 12 d’aquell mateix mes, la parella expo-sà conjuntament els seus treballs a les Galeries Grau, del carrer de Ga-vatxons. Bonet les seves caricatures i Trenchs uns dibuixos.
Antònia també realitzava caricatures, algunes d’elles caracteritzades per un marcat estil expressionista, que va publicar al diari madrileny El Crisol, firmades com a Tony Trench.
El 25 d’abril de 1933, dins el Saló d’Humoristes de l’Associació de Bar-celona, organitzat als Amics de les Arts de Terrassa, Romà Bonet presen-tà una original i avantguardista mos-
tra titulada «Conferència Muda», que consistia en la realització in situ, sobre un tauler blanc i amb tinta xinesa o anilines, de dibuixos, histori-etes i caricatures d’alguns dels assistents, tot substituint la paraula pel dibuix, fet que Bon subratllava posant-se un cadenat a la boca.
Aquest muntatge ja l’havia presentat amb un gran èxit a finals de 1930 a Vitòria, Bilbao i Pamplona; el 1931, a Madrid, a l’Olímpia d’Osca i al Capitol de València, i l’any següent, a Arenys de Mar i a Sitges. El 1933, després de la presentació a Terrassa, durant el mes de maig ho feu a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Tenia la intenció de fer més conferències mudes per tot el país, traslla-dant-se en el seu famós carro, aleshores muntat sobre un xassís Ford
Anunci publicat a la pàgina 3 del diari terrassenc El Dia, del 24 d’abril de 1933
i un motor H.P., però el vehicle, el 1937, en plena Guerra Civil espa-nyola, fou saquejat i destruït.
Un any abans, el gener de 1936, Antònia Trenchs presentà la seva primera mostra individual a la gale-ria Syra de Barcelona. No obstant això, per culpa de la guerra, aques-ta dibuixant va haver d’exiliar-se a Cuba, on va morir al cap de poc temps d’arribar-hi, el 23 de juny de 1939, sense que pogués co-mençar a treballar al Lyceum and Lawn Tennis Club de l’Havana, on l’havien contractada per a impartir un curs de dibuix. Aquesta entitat aglutinava dones a fi que desenvo-lupessin tot tipus de tasques intel-lectuals i artístiques, homòloga al Lyceum Club Femení de Madrid, fundat el 1926, i al de Barcelona, el 1931. Precisament, el maig de 1936 Antònia havia participat en una col·lectiva al Lyceum Club Fe-mení de Madrid.
La mort la va sorprendre quan so-lament tenia 26 anys i el seu cos fou trobat a l’habitació que ocupa-va a l’edifici Cuba, situat al carrer de l’Empedrado, 340, de l’Hava-na. Sembla ser que feia dies que era morta, ja que l’encarregat de l’edifici feia temps que no la veia, però els llums de l’apartament nit i dia estaven sempre encesos. Una vegada realitzada l’autòpsia, es determinà que havia mort 72 hores
Felicitació de Nadal on es representa el mateix Bon, acompanyat d’Antònia Trenchs i del seu cadell de llop, al qual va posar per nom Catorze d’abril
Autoretrat d’Antònia Trenchs, publicat a la pàgina 4 d’El Mundo Deportivo del 18 de gener de 1936
El 31 d’octubre de 1911 Cèsar Cabanes i Badosa (Arenys de Mar, 14 de febrer de 1885 — Terrassa, 14 de febrer de 1952) exposa-va a la Sala Reig, domiciliada a la Rambla de Catalunya, 23, de Barcelona, amb el seu amic, l’aquarel·lista i paisatgista Ignacio Agudo Clarà (Saragossa, abril de 1880 — Eivissa, 1 de desembre de 1966), i el famós dibuixant i caricaturista Romà Bonet i Sintes (Barcelona, 23 de setembre de 1886 — 28 de setembre de 1967), més conegut com a Bon, però que també emprava els pseudò-nims de Jan de Lis, Ali-Bufa, X. Rei i Bo i Net.
Cèsar mantindrà una constant relació amb aquests dos artistes, personalment i de manera epistolar. Una prova és la simpàtica targeta postal publicitària (9 x 14 cm) que Bon envià a Cabanes per felicitar-li el Nadal de 1929, en què apareix el mateix caricatu-rista i el seu estudi roulotte, situat, durant l’Exposició Internacio-nal de Barcelona, davant del Poble Espanyol, just quan acabava de tornar de la seva estada a Nova York.
Una postal de Bon, un carro, unes conferències mudes i una dibuixant poc coneguda
Sep
ara
ta C
ol·le
ccio
nab
leB
utlle
tí In
form
atiu
de
l’Ass
ocia
ció
Col
·lecc
ioni
stes
de
Terr
assa
Romà Bonet, Bon, junt amb la Pepa, la seva euga de cartró, i el seu estudi roulotte, instal·lat, des de l’11 de juny de 1929, dins el recinte de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, davant del Poble Espanyol
abans a causa d’una septicèmia. Segons apareix publicat a la pàgina 17 del Diario de la Marina, del 27 de juny de 1939, Antònia Trenchs era natural del municipi de San Julián de los Güines, situat a 54 qui-lòmetres de la capital cubana. Una mort molt propera a la d’un altre gran dibuixant i caricaturista català a l’exili cubà, Lluís Bagaria i Bou (Barcelona, 29 d’agost de 1882 — L’Havana, 26 de juny de 1940) qui, com Antònia, també havia col·laborat en el diari El Crisol com a prin-cipal caricaturista.
Sobre la figura d’Antònia Trenchs hi ha un altre estrany episodi, ja que a la pàgina 4 del Boletín Oficial de la Provincia de Madrid, del 21 de maig de 1937, apareix publicat un requeriment del jutge d’instrucció de Torrelaguna, José Díaz Buisen (? — Madrid, 24 de maig de 1989), adreçat a l’artista, qui, segons aquest mateix requeriment, havia estat prestant servei com a inferme-ra de l’exèrcit republicà a Buitrago de Lozoya l’any anterior. Se la re-queria en qualitat de denunciada en relació amb una mort i unes le-sions produïdes durant un accident de cotxe. Un episodi del qual no he pogut esbrinar cap altra dada més.
Aquell mateix 1937, Antònia aparei-xia, però, com a expositora al ca-tàleg de l’Exposició de Primavera de Barcelona, celebrada al vestíbul superior de l’estació dels Ferrocar-rils de Catalunya, entre el 15 i el 31 de juliol de 1937, on va presentar una pintura titulada L’infant.
La darrera vegada que aquesta ar-tista va presentar obra a Barcelona fou l’octubre de 1938, al Saló de Tardor.
Ana Fernández Á[email protected]
Dibuixos realitzats per Bon durant les seves «Conferències mudes», 1931
Nú
m. 231 m
aig
- ju
liol d
el 2
01
9
