Número 1912. Del 17 al 23 d’octubre del 2008. Any XLIII. 0,50 €

Una policia de debò«GENERACIÓ MOSSOS». Vint-i-cinc anys després de la seva refundació, elsMossos d’Esquadra són finalment el referent policial a Catalunya. / 2 a 9

El m

ón d

e la

jogu

ina

ja h

a in

corp

orat

la im

atge

del

s M

osso

s d’

Esqu

adra

. / A

ND

RE

U P

UIG

FORMACIÓ PROFESSIONAL / QUADERN D’EDUCACIÓ • LA NOVA PRESÈNCIA / 11 • FES, DEL FESTIVAL AL TÒPIC / 16 • ESCOBAR, CENT ANYS / 20

2 ❙ DOSSIER presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008

● L’1 de juny de 1983, els pri-mers 280 mossos d’esquadra dela història democràtica del nostrepaís iniciaven el procés de forma-ció en la que va ser la primera seude l’Escola de Policia de Catalu-nya, aleshores un xalet a la priva-tiva avinguda Pearson de Barce-lona. Escassament un mes des-prés, el 14 de juliol, el Parlamentde Catalunya aprovava la llei decreació de l’aleshores batejadacom la Policia Autonòmica. Nin-gú no sabia aleshores el recorre-gut que faria aquella iniciativa i,encara menys, ningú no s’imagi-nava que vint-i-cinc anys desprésels Mossos d’Esquadra esdevin-drien la policia integral de Cata-lunya, amb prop de 15.000 agentsen actiu distribuïts per tot el terri-tori. Vist des d’aquesta perspecti-va històrica, la recuperació delcos de Mossos d’Esquadra i la se-va transformació en el màxim re-ferent de seguretat del país supo-sa una de les conquestes políti-ques més importants aconsegui-des fins ara en el camí cap a la re-cuperació de les institucions na-cionals i l’autogovern de Catalu-nya. Els nacionalistes més agosa-rats s’atreveixen a vaticinar que«tenint la porra» només ens calaconseguir «la clau de la caixa»–la fi de l’espoli fiscal– per aca-bar esdevenint a la pràctica un au-tèntic estat. Vint-i-cinc anys des-prés, aquest objectiu d’una bonapart de la societat catalana conti-nua sent un somni, però hemaconseguit avançar, ser recone-guts com a nació i consolidar unapolicia pròpia modèlica en moltsaspectes i principal insígnia delnostre autogovern. No en va haestat un camí difícil, ple d’obsta-cles i molts cops confús, que no-més s’ha aconseguit superar a cò-pia de convicció, obstinació i vo-luntat dels que ara fa un quart desegle van decidir enrolar-se a filesper constituir la primera promo-ció de Mossos d’Esquadra, delsque ho han fet en les successivespromocions fins a arribar a la dar-rera, la dinovena, i dels experts en

JOSEP M. FLORES seguretat, juristes i polítics delnostre país que en tots aquestsanys han superat els obstacles ihan proporcionat el marc legalperquè la nostra policia avui pu-gui exercir amb plenes compe-tències.

La llei que el Parlament deCatalunya va aprovar el 14 de ju-liol de 1983 donava complimenta l’article 13 de l’anterior Estatut,encara vigent avui, que es referiaa la creació d’una policia pròpiadependent de la Generalitat. Lanormativa determinada que elnucli inicial d’aquesta policia elconstituiria el ja existent cos deMossos d’Esquadra, que alesho-res disposava d’un centenard’agents adscrits a la Diputacióde Barcelona. Aquest centenard’agents més els 280 que es vanpresentar a la primera promocióconvocada per la Generalitat vanformar el gener de 1984 el nuclioriginari de l’actual Policia de laGeneralitat-Mossos d’Esquadra.

Durant els anys vuitanta, esvan forjar les bases de la Policiade Catalunya i es va començar adefinir un model policial propique pretenia allunyar-se del de laGuàrdia Civil i la Policía Nacio-nal, tots dos cossos dependentsde l’Estat i marcats per la sevaconnivència amb la dictadurafranquista, i, en canvi, prenia coma referents policies avançadescom ara l’alemanya, la israelianao l’americana. Es va fer molta fei-na de portes cap endins, d’amagatde l’administració de l’Estat ievitant els propis recels interns enel si del primer govern de JordiPujol, que va tardar uns anys a feruna aposta valenta per la consoli-dació d’una policia catalana deveritat. Aleshores, doncs, teníemuns quants mossos al carrer, peròsense competències. O, més bendit, molt poques: es limitaven acustodiar edificis oficials de laGeneralitat, incloses les seus deCatalunya Ràdio i TV3 i a garan-tir la seguretat de les personalitatsdel govern –l’escorta del Presi-dent aleshores la formavenagents del Cuerpo Nacional de

L E S X I F R E S

– PLANTILLAACTUAL DEMOSSOS14.143

– PREVISIÓ DEPLANTILLA PERAL 201515.000

– NOMBRED’INCIDÈNCIESQUE ATENENCADA DIA1.600

– TRUCADES QUEATENEN CADAANY1.800.000

– NOMBRED’AVISOSD’ALARMA QUEREBEN CADA DIA261

– NOMBRE DEDONES QUE HI HAAL COS2.800

– DENÚNCIES PERVIOLÈNCIAMASCLISTAREBUDES EN UNANY11.000

– COMISSARIES ENFUNCIONAMENT ATOT CATALUNYA92

– REUNIONS AMBENTITATS IASSOCIACIONSREALITZADESDURANT UN ANY30.000

presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008 DOSSIER / UNA POLICIA DE DEBÒ ❙ 3

HA ARRIBAT L’HORA. El cos de Mossosd’Esquadra va començar l’any 1983 un difícilcamí amb l’objectiu d’esdevenir algun dia unapolicia integral i nacional. Al cap de 25 anys,aquest dia ja ha arribat i avui són un referent.

Un agent de la unitat d’Escortesmostra la seva placaidentificativa. / O. DURAN

Policía i Pujol va ser inicialmentmolt reticent a canviar-la permossos d’esquadra–. Més tardvan assumir algunes competèn-cies en matèria de menors, mediambient i joc i espectacles, peròigualment la presència dels Mos-sos d’Esquadra al territori va serpràcticament invisible fins al1994, quan, amb una classe polí-tica més convençuda, es va ini-ciar el desplegament del cos a totel territori, que finalitzarà l’1 denovembre vinent amb la seva ar-ribada al Camp de Tarragona i lesTerres de l’Ebre.

En la definició d’un modelpolicial propi hi va tenir un paperdecisiu l’Escola de Policia de Ca-talunya, primer anomenada Cen-tre de Formació, i en l’actualitatreconvertida en l’Institut de Se-guretat Pública de Catalunya. Elsmillors experts en seguretat vandonar les pautes per crear de bellnou un cos sense vicis adquirits,sorgit de l’esperit democràticdels ciutadans de Catalunya iamb la vocació de servir el paísassumint-ne els valors nacionals.Fins ben entrats els noranta,aquests experts i els pocs cente-nars de mossos sortits de l’acadè-mia van anar fent una feina de for-miga, posant les bases d’una es-tructura que amb els anys esde-vindria la columna de la Policiade Catalunya i que en molts mo-ments es va veure amenaçada perla maquinària més centralista i ja-cobina del govern de l’Estat, ales-hores en mans del PSOE i el pre-sident Felipe González. L’Estates resistia a reconèixer l’autoritatd’una policia catalana. Però du-rant l’última etapa de González alcapdavant de La Moncloa, sensemajoria absoluta i amb la incor-poració de ministres de tarannàmés obert, com era Juan AlbertoBelloch, les coses van començara canviar i el govern nacionalistade Catalunya va aconseguir acor-

4 ❙ DOSSIER / UNA POLICIA DE DEBÒ presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008

dar en el marc de la Junta de Segu-retat l’inici del procés de desple-gament dels Mossos d’Esquadraa tot el territori nacional. El de-sembre d’aquell any es van des-plegar a la comarca d’Osona i unany després, la tardor del 1995,arribaven al Ripollès a la Selva,seguint un model d’expansió ter-ritorial de taca d’oli. L’aleshoresconseller de Governació, XavierPomés, avui retirat de la política,recorda que es van haver de supe-rar alguns esculls interns. Neces-sitaven una comissaria a Vic, pe-rò l’Ajuntament –aleshores go-vernat per CiU, el mateix partitque el conseller– no es decidia.«Un dia al vespre vaig trucar al’alcalde i li vaig dir que m’espe-rés, que anava cap a Vic. Vaig ar-ribar-hi cap a les vuit i li vaig dirque si abans d’una hora no em do-nava una solució, la comissariadels Mossos la instal·laríem aManlleu. En vint minuts vam tro-bar la solució, i així va ser com elsMossos es van instal·lar al recintedel Sucre», explica Pomés.

La victòria del PP a les elec-cions generals de 1996 van fer au-gurar la fi d’un procés que haviacostat suors i llàgrimes, però,contra tot pronòstic i fruit tambéde la debilitat d’un govern sensemajoria, va ser amb José MaríaAznar que els Mossos d’Esqua-dra van rebre l’impuls decisiu peresdevenir la policia integral delpaís. Els acords del famós pactedel Majestic van ser profitososper a la policia i l’equip XavierPomés no va desaprofitar l’oca-sió per fer passos de gegant. Bus-cant complicitats amb alts càrrecsdel Ministeri de l’Interior, ales-

hores dirigit per Jaime MayorOreja, Pomés va aconseguir eltraspàs complet de les competèn-cies de trànsit en aplicació, perprimer cop, de l’article 150.2 dela Constitució, que faculta l’Estata transferir competències reser-vades a les comunitats. El traspàsva ser aprovat per unanimitat delCongrés i el Senat. «Quan vaiganar a veure el President al seudespatx per comunicar-li quel’acord ja estava signat, em va mi-rar amb sorpresa i em va pregun-tar: n’està segur, d’això que emdiu?», recorda Xavier Pomés. El29 de gener de 1997 Pujol va pre-sidir l’acte institucional de relleude la Guàrdia Civil de Trànsit pelsMossos que es va celebrar a Fi-gueres. «Recordo que el Presi-dent se’m va apropar em va dir:‘Pomés, gràcies.’ Potser és l’úni-ca vegada que l’he vist amb unsomriure de satisfacció», afegeixPomés. De mica en mica, elsMossos van anar guanyant-se elcrèdit i el respecte de les altresinstitucions policials i també delpoder judicial. Al final dels no-ranta i principis dels 2000, es vaplanificar tot el desplegament ter-ritorial i es van anar reforçant lespromocions de nous mossos al’Escola de Policia.

Amb l’arribada del tripartit algovern de la Generalitat, el no-vembre de 2003, l’aleshores di-putada del PSC i alcaldessa deMollet del Vallès, Montserrat Tu-ra, va assumir al conselleria d’In-terior. Amb ella al capdavant, elsMossos van continuar creixent ivan completar un dels capítolsmés significatius i alhora com-plexos de la seva història: el des-

Exhibint els lladres detinguts. Grup de mossos amb els atracadors

Paradell, Dolcet i Bertran, que van ser detinguts a principi de 1934, acusatsd’assaltar el mas Vilardebò, a Lliçà de Vall. / CME-ANC

L’origen de les Esquadres. Esquadra de mossos en un bosc de Gironella al

final del segle XIX. L’origen dels Mossos se situa entre el 1719 i el 1721 i el seuprimer comandant i fundador va ser Pere Anton Veciana. / CME-ANC

● Els Mossos s’han convertit tambévisualment en el cos de policia dereferència de Catalunya, fins al punt quealguns fabricants de joguines ja utilitzen elseu logotip i la seva imatge corporativa delcos per comercialitzar determinats joguetsrelacionats amb la tasca de la policia. Unsdels mes curiosos són els ninots ambcorda que han servit per il·lustrar la nostraportada, que reprodueixen un agent delsMossos d’Esquadra amb el vestit demudar, gorra de plat i un fusell al braç. Sónmade in China, es poden adquirir a labotiga Dosiuna del carrer Rosselló deBarcelona i costen 2,40 euros la unitat.També se’n fabriquen de plom, són forçamés realistes i més cars –uns 18 euros– ies consideren pràcticament peces decol·lecció. En botigues de regals quevenen escultures i figures de cartró pedratambé s’hi poden trobar agents delsMossos. Nois i noies, vestits amb la

clàssica camisa blau cel i el pantaló blaumarí amb una ratlla fina vermella al costat ila gorra de plat. Costen entre 20 i 30 eurosi ja s’ha convertit en un regal clàssic de lesfamílies dels agents acabats de llicenciar al’escola de la policia. Els fabricants decotxes en miniatura també han incorporatels vehicles dels Mossos en les sevescol·leccions. L’editorial Altaya ha editatrecentment una col·lecció dedicada alscotxes policials en què es lliuren tresmodels de vehicles dels Mossos: unSuzuki, un Nissan Patrol i el cotxe mésutilitzat ara pel cos, el Seat Altea. Tambémade in China es poden trobar enbotigues de joguines cotxes de Mossos enminiatura, com ara un camió amb el símbolde la policia catalana, una furgonetaMercedes Vito com les que tenen elsequips d’atestats de trànsit i fins i tot unhelicòpter, ben diferent, però, dels que téactualment el cos.

Joguines «made in China» amb logotip

Un nen juga amb un cotxe de plàstic que porta el logotip dels Mossos. / C. SOLANO

presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008 DOSSIER / UNA POLICIA DE DEBÒ ❙ 5

plegament a la ciutat de Barcelo-na. Va ser l’1 de novembre de2005. «Si el desplegament a Bar-celona hagués fracassat, tot ple-gat hauria estat un fiasco», afirmaMontserrat Tura, que asseguraque el que més la va sorprendredels Mossos va ser el nivell deprofessionalitat i la capacitat de lagent que en forma part. «Hi hagent extraordinàriament intel·li-gent, i això és una garantia per alciutadà», afirma Tura, que des del2006, i a pesar seu, va haver dedeixar Interior per assumir la con-selleria de Justícia. La consellerareconeix que els seus predeces-sors en el càrrec van deixar cons-truïda la base que després ha per-mès fer el desplegament. SiMontserrat Tura constitueix en lahistòria dels Mossos un referentper haver estat al capdavant deldesplegament a Barcelona, l’ac-tual conseller d’Interior, l’ecoso-cialista Joan Saura, ho serà coml’home que va acabar el desplega-ment del cos a tot el país, que escompletarà el pròxim 1 de no-vembre amb l’arribada dels Mos-sos al Camp de Tarragona i lesTerres de l’Ebre. Amb la darrerapromoció de mossos que sortiràde l’escola el juny de l’any que ve,el cos arribarà ja als 15.000agents i en promocions extres japactades entre la Generalitat il’Estat la plantilla del cos creixeràfins als 18.000 agents l’any 2015.Una xifra impensable per a molts,incòmoda per a altres, sobretotper als que volien fer dels Mossosuna policia de joguina, però unarealitat indefugible, fruit de la vo-luntat i la convicció de tot un país.

uan l’abril de 1983 es va crearla Policia Autonòmica sobrela secció de Mossos d’Esqua-dra, s’iniciava un procés lent,

que en alguns moments va resultar fins itot frustrant, per a la recuperació d’unainstitució de llarga tradició en el nostrepaís. Si les voluntats polítiques van ferque durant onze anys el seu creixement iimplantació fos escassament perceptible,altres voluntats polítiques diferents a lesdels anys vuitanta van permetre materia-litzar els acords entre el govern central i laGeneralitat de Catalunya l’octubre 1994,a partir dels quals una policia limitada enrecursos i en funcions iniciava el seu des-plegament territorial per acabar essent elreferent quan a cossos de seguretat delpaís.

Coincidint amb l’inici del desplega-ment territorial, se’m va oferir la possibi-litat de participar-hi com a màxim respon-sable operatiu. La decisió no va ser gensdifícil. Com a professional de la seguretatera engrescador poder participar en unprojecte d’aquestes característiques. Po-ques vegades es presenta la possibilitat depilotar, juntament amb altres professio-nals, la implantació d’un cos que arribaràa tenir divuit mil efectius. Però és que, amés, com a amant del meu país, se’m pre-sentava l’oportunitat d’intervenir directa-ment en la seva reconstrucció nacionalajudant a la recuperació d’una institucióde referència.

La tasca ha resultat engrescadora igratificant. Any rere any incorporantmossos nous i nous territoris cada u de no-vembre. Uns equips humans extraordinà-riament motivats preparant i planificantcadascun dels desplegaments tot just aca-bat de materialitzar l’anterior. I uns equi-ps polítics que sempre havien tingut clar

Q

Passant revista el 1978. El president Josep Tarradellas passa revista a una

formació de mossos vestits de gala al Palau de la Generalitat el 1978,escassament un anys després d’haver tornat de l’exili. / BIS-ACN

El primer desplegament, a Osona. Dos agents dels Mossos inspeccionen

un vehicle abandonat en un paratge d’Osona, poques setmanes després d’haverfet el primer desplegament territorial, el novembre de 1994. / J. SOLER

quin era l’objectiu, recolzant el Cos fossinquines fossin les circumstàncies i aju-dant-lo a remuntar quan aquestes no erenfavorables. I és que el Cos havia de treba-llar en ocasions en un ambient que no eragens adient. Per una part hi havia les resis-tències pròpies i fins i tot comprensiblesd’uns cossos ja implantats que havien deser substituïts. Per l’altra, la tendènciamoltes vegades exagerada a qüestionar lafeina feta pels Mossos pel simple fet de serd’aquí o per considerar-los massa joves imancats d’experiència. Respecte als cos-sos estatals, malgrat algunes reticències,sempre hi va acabar havent entesa i les in-terconnexions dels sistemes d’informa-ció, un dels meus grans objectius, i la pre-sència operativa dels Mossos a les comis-saries conjuntes frontereres amb Françaaixí ho confirmen. Pel que fa a la confian-ça de la gent del país, malgrat que algú po-gués pensar que teníem un xec en blanc,sabia que no era així i que dia rere dia ensl’havíem de guanyar. I aquí, la joventutdels mossos, criticada per uns, jo semprel’havia vist com una oportunitat en tantque una correcta direcció junt a la motiva-ció pròpia de la edat permetien suplir ambescreix la seva suposada manca d’expe-riència. I dic suposada perquè determina-des investigacions i el seu resultat positiureflectit en condemnes judicials tan solsestan a l’abast dels millors cossos poli-cials i perquè una valoració molt positivadel desplegament segons la darrera en-questa de seguretat a Catalunya. Això maipot ser fruit de la inexperiència, sinó con-seqüència del treball ben fet any rere anyd’uns professionals que es creuen el quefan i que estan preparats per fer-ho.

Sempre he considerat que els dos mo-ments més recordats d’aquest període hanestat els desplegaments de la Policia de

Trànsit i el de ciutat de Barcelona. El pri-mer, fruit d’una formidable negociaciópolítica, perquè, a més d’una qüestiód’imatge, permetia desenvolupar una tas-ca assistencial i de prevenció de maneraexclusiva a totes les carreteres del Princi-pat. El segon, perquè ser responsables dela seguretat a la capital del país havia desuposar la consolidació definitiva del coscom així ha estat.

Malauradament no tots els momentsrecordats hauria volgut que s’haguessinproduït. Vam perdre en acte de serveiMossos de la Divisió de Trànsit, ETA vaassassinar l’agent Santos Santamaría, al-tres van tenir lesions que els van deixarimpossibilitats per desenvolupar tasquesoperatives. Tots en plena joventut i en elmillor moment per donar-ho tot pel país iper les seves famílies. De fet el seu recordés una de les coses que m’he emportat delCos i que de manera permanent m’acom-panya allí on sigui.

Al final de tot què tenim ara? Un paísmés segur per l’acció d’un cos consolidat,justament valorat per la ciutadania i res-pectat per la resta de cossos policials ambquè opera. Tot això ha estat gràcies a l’ac-ció de molts professionals i polítics i du-rant molt de temps. També en part gràciesa mi. I per aquest motiu, malgrat les inco-moditats, de vegades les incomprensionsi també el no haver atès degudament mol-tes obligacions familiars, dic amb tot elcor i orgull, un any i mig després d’haverdeixat per voluntat pròpia les meves res-ponsabilitats al Cos, que ha valgut la penaparticipar en aquest projecte, ara una rea-litat, de desenvolupar i desplegar una Po-licia per Catalunya.

Joan UnióMAJOR DEL COS DE MOSSOS D’ESQUADRA

ENTRE 1994 I 2007

Ara tenim un país més segur

6 ❙ DOSSIER / UNA POLICIA DE DEBÒ presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008

El traspàs de Trànsit. El president Jordi Pujol, en un dels actes de traspàs

als Mossos de les competències de trànsit que fins llavors tenia la Guàrdia Civil.Fa deu anys d’això, i la primera regió a tenir mossos de trànsit va ser Girona. / EFE

El Dia de les Esquadres. El president Pasqual Maragall, la consellera

Montserrat Tura i el major Joan Unió passen revista a una formació de gala demossos el Dia de les Esquadres –la festa institucional del cos– de 2005. / A. PUIG

«Ens van dir que volien fer un nou model de policia»

● El sotsinspector Lluís Martí-nez, de 47 anys, va ser el númerou de la primera promoció delsMossos d’Esquadra, l’any 1983.Va decidir fer-se mosso perquèel seu avi era guàrdia i perquè enaquella època –la primera partdels vuitanta– els Mossos d’Es-quadra es dedicaven a la vigilàn-cia d’edificis institucionals comara la Generalitat de Catalunya.La sorpresa arriba quan entra al’acadèmia: «Ens van dir queens oblidéssim de tot, que ara esvolia crear un nou model poli-

ADRIÀ GALA policies locals– i el procés previal primer desplegament, el 1993a Osona. Des de llavors, el cos haprogressat molt, tant d’especia-lització com de professionals.«Això dóna molta empenta i il-lusió per continuar endavant elprojecte», explica Martínez, quecreu que amb els anys s’han lli-mat diferències entre els Mossosi la resta de policies que operen al’Estat. A més, els Mossos hanguanyat popularitat. «Jo surtoorgullós a treballar, perquè crecque la majoria de la societat ca-talana reconeix la nostra tasca.»

cial que havia d’actuar com a po-licia autonòmica de Catalunya.»Al sotsinspector Martínez li vaagradar el projecte, tot i que du-rant els primers anys va ser espe-cialment dur. «Qualsevol serveiera un repte, perquè amb elspocs mitjans que teníem i elsefectius que érem (uns 400, centdels quals van ser transferits desde la Diputació) havíem de tirarendavant. Tot ho fèiem entretots.» D’aquella època recordales anades i vingudes a la CostaBrava –els ajuntaments dema-naven que ajudessin les seves

Lluís Martínez. Sotsinspector dels Mossos d’Esquadra i primer de la primera promoció (1983)

El sotsinspector Lluís Martínez, durant l’entrevista./ Q. PUIG

Joaquim LlinàsCAPORAL. LLEIDA

M’agrada latasca social quefa la policia, ialhora veig queem garanteix unaestabilitat laboralpermanent.

Sílvia CatàSERGENTA. COMISSARIAGENERAL TERRITORIAL

M’agradava unafeina dinàmica ique m’aportéssatisfacció. Lapolicia és moltimportant en lanostra societat.

Càrol JiménezSOTSINSPECTORA.GIRONÈS-PLA DEL’ESTANY

Em van animaruns companys ivaig descobrir lavocació policialun cop jaformava part delcos.

Roser TalaverónSERGENTA DE LA UNITATD’ADMINISTRACIÓPOLICIAL

M’atreia formarpart d’una policiacatalana. Voliaposar el meu grade sorra en unservei policial dequalitat.

Elisabet GraellSOTSINSPECTORA. REGIÓPOLICIAL CENTRAL

M’il·lusionavaformar part d’unapolicia formadaal país, per lagent d’aquí, ambun segell propi idiferent.

Ramon CerdanAGENT. BARCELONA

És una feina decompromís iatenció social. Hivaig veure unaoportunitat de ferun treball defutur i d’ajuda alciutadà.

Remei LinaresCAP OFICINA DE SUPORTDE LA COMISSARIAGENERAL TERRITORIAL

Era un reptepersonal iprofessionalparticipar en unfet històric, lacreació d’un noucos policial.

JordiCornudellaSOTSINSPECTOR.MOLLERUSSA

Sabia que elCME seria lapolicia de Catalunya, i jo,personalment, envolia ser partícip.

Per què es va fer mosso?

presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008 DOSSIER / UNA POLICIA DE DEBÒ ❙ 7

El desplegament arriba a Barcelona. L’1 de novembre de 2005 els

Mossos d’Esquadra es van desplegar a la ciutat de Barcelona amb 2.614 agents.És el desplegament més nombrós que ha fet mai el cos. / LL. CRUSET

Referent de la Diada Nacional. El cap de Guàrdia d’Honors dels Mossos

d’Esquadra acaba de recollir la bandera de mans del president Montilla en l’acteinstitucional de l’Onze de Setembre d’aquest any a la Ciutadella. / J. RAMOS

«Tenim moltes ganes de continuar endavant»

● «N’hi ha que volen ser futbo-listes: jo, mosso.» Anna Dal-mau, de 24 anys, tenia clar desde petita que de gran volia for-mar part de la policia catalana. Acasa seva no s’hi van oposarmai: el seu pare, que és mosso dela Diputació de Barcelona, vaser un dels primers comanda-ments que van entrar al cos,l’any 1983, i per tant, un dels ar-tífexs dels primers desplega-ments del cos a Catalunya, queacabarà completament aquestmes de novembre amb l’arriba-

ADRIÀ GALA que han fet les anteriors promo-cions; ara volem que aquest pro-jecte creat fa 25 anys continuïcreixent, progressant en la socie-tat catalana.» Actualment potserho tenen més fàcil. El cos ha gua-nyat professionalitat, a partird’unes proves d’accés cada copmés específiques que els diferen-cien d’altres cossos policials. Amés, els ciutadans els han obertdefinitivament els braços. Aixího mostren les estadístiques i lespercepcions dels agents: «Lagent està contenta de veure’t pa-trullant pel carrer», diu Dalmau.

da dels Mossos a les comarquesde Tarragona. Vint-i-cinc anysdesprés, Anna Dalmau, membrede la 21a promoció (2007), viuràla històrica finalització del des-plegament des de la comissariade les Corts de Barcelona, on es-tà destinada a la unitat de Segu-retat Ciutadana. Està molt il·lu-sionada. Ha vist com aquell pro-jecte iniciat pel seu pare i 300persones més està a punt de fina-litzar. «Tots els nous tenim mol-tes ganes de continuar endavant.Ens ho hem trobat tot fet, moltben organitzat, gràcies a la feina

Anna Dalmau. Agent destinada a la comissaria de les Corts i provinent de la 21a promoció (2007)

L’agent Anna Dalmau, a la comissaria de les Corts./ Q. PUIG

Joan AntoniValverdeAGENT. SALA REGIONALMETROPOLITANA SUD

Formava part dela Policia Locald’un poble i vaigdecidir pertànyera un cos ambmés mitjans.

Míriam TevaAGENT OFICINA DESUPORT DE LA CGPO

Em vaig fermossa per ladiversitat detasques queofereix el CME.

Àlex PurroyAGENT. SANT CUGAT DELVALLÈS

Un dia vaigdecidir treballarde mosso, peròara, més enllà dela professió,sento que sócmosso.

Sergi AmorósAGENT. USC TARRAGONA

Vaig trobaraquesta opció defeina per altresamics que tambého estavenprovant i laveritat és que hohe encertat.

Micaela SandraRomeroAGENT. BAIX PENEDÈS

Em vaig fermossa pertradició familiar.El meu pare idos dels meusgermans sónpolicies.

Anna BoverAGENT. USC DE GIRONA

Volia ser policiades de petita iels Mossosm’oferienproximitat ipossibilitats depromoció i/oespecialització.

Miquel MasCAPORAL DE LA UNITATDE PROMOCIÓ

Per participardels problemesde la ciutadania ipoder ajudar.També performar part de lapolicia catalana.

Josep PereAymerichSERGENT. POLICIACIENTÍFICA. PIRINEUOCCIDENTAL

Per la vocació deservei al ciutadà ial país, sensenegar el vessantde l’estabilitatlaboral.

8 ❙ DOSSIER / UNA POLICIA DE DEBÒ presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008

El ritual del llançament de gorres. Els agents acabats de llicenciar a

l'Escola de Policia han convertit en un ritual el llançament de la gorra al final del'acte institucional de lliurement del diploma que els acredita com a policies. / G.M.

L’exposició dels 25 anys. Sota el títol de Mossos d'Esquadra, professionals

al teu costat Interior ha organitzat una exposició itinerant que resumeix la històriadel cos. Ara es pot visitar a Barcelona i recorrerà tot Catalunya. / A. PUIG.

Joan Saura i Laporta. Conseller d’Interior i Relacions Institucionals

«Els Mossos hi són per garantir els drets i les llibertats»

● Des de la perspectiva políticai no tant com a conseller, quèdestacaria d’aquests 25 anysdels Mossos d’Esquadra?

— «El més important és lavoluntat decidida del Parlamentcatalà i, per tant, del poble catalàde voler tenir una policia pròpia.Aquest és el fet diferencial. I ai-xò s’ha aconseguit i és un granèxit. Un èxit del país, no pasd’un partit o un govern en parti-cular. És el resultat d’un esforç id’una voluntat continuada desdel 1983 i fins ara.»

— I la policia que tenimara compleix les expectativesposades ara fa 25 anys?

— «Crec que al comença-ment de tot el procés era difícilpreveure que passaria el que estàpassant ara. A final dels anysvuitanta i principi dels noranta,quan jo era diputat, recordo queel futur dels Mossos es miravaamb molta incertesa perquè nin-gú no sabia ben bé quin acabariasent el seu paper definitiu. Fins itot hi havia sectors que potserpensaven en una policia de se-gona divisió, però finalmenthem aconseguit una policia in-tegral desplegada a tot el territo-

J.M. FLORES ri i que la Policia de Catalunyasigui el referent vertebrador dela seguretat a tot el país. I ha es-tat una tasca ingent. Jo a vegadesdic que ha estat una mena d’he-roïcitat i els principals heroissón els Mossos perquè són elsque han hagut de fer el major es-forç, i encara l’estan fent.»

— Què ha après delsMossos des que està al cap-davant de la conselleria d’In-terior?

— «Moltíssimes coses quese’m fa possible enumerar.Exercir la responsabilitat al cap-davant del Departament d’Inte-rior enganxa molt. Potser hi té aveure que l’objectiu final delsMossos és garantir el dret i lesllibertats de les persones, i aixòés molt bonic. He après que te-nim una policia jove, però ambmolta experiència i que ha fet dela proximitat amb el ciutadà elseu valor més preuat.»

— A principi dels anysvuitanta la maquinària del’Estat va posar molts obsta-cles a la voluntat del poblecatalà de tenir un cos de poli-cia propi. Això s’ha superat?

— «La prova és que tenim14.000 mossos treballant i aviat

en serem 15.000 i el 2015,18.000. Aquella idea que po-dien tenir alguns sectors de l’ad-ministració central, que no vo-lien que tinguéssim una policiapròpia i que si en teníem fos desegona divisió, sortosaments’ha superat, amb dificultats,però s’ha superat. Les relacionsamb l’Estat ara són fluides, en-tre altres coses perquè, pel quefa a seguretat, saben que tota lainformació la té la policia des-plegada en el territori, i aquestssón els Mossos.»

— Però sempre quedaranpendents les competències enmatèria de lluita antiterroris-ta. Amb el nou Estatutaquest escull quedarà supe-rat?

— «El nou Estatut facilita laparticipació dels Mossos enaquesta matèria. Fa temps javam signar dos convenis en elmarc de la Junta de Seguretat decol·laboració antiterrorista. Defet, ara des del punt de vista es-tratègic, d’anàlisi i d’intercanvid’informació hi ha més col·la-boració que mai.»

— Alguns sectors de lasocietat catalana van descon-fiar que el líder d’un partitJoan Saura, en una terrassa del departament d’Interior. / J.R.

presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008 DOSSIER / UNA POLICIA DE DEBÒ ❙ 9

Homenatge als veterans. Una àmplia representació dels 280 mossos de la primera promoció més els de l’anomenada promoció zero –els que van ser

traspassats de la Diputació a la Generalitat– van ser objecte d’un homenatge institucional que es va celebrar el passat 6 d’octubre al Palau de la Generalitat. Al final del’acte van fer-se aquesta fotografia de grup amb el president Montilla, el conseller Saura i els màxims comandaments tècnics i operatius del cos. / O. DURAN

«ESTIC ORGULLÓS DEPODER DEMOSTRAR QUEUN DIRIGENT POLÍTICD’UN PARTITD’ESQUERRA POTGOVERNAR I DIRIGIR LAPOLÍTICA DE SEGURETATD’UN PAÍS A PARTIRD’UNA POLÍTICAPOLICIAL»

com ICV pogués dirigir lapolicia d’aquest país. Té lasensació que aquesta situaciós’ha superat?

— «Hi va haver gent que vaarribar a demanar la meva di-missió quan encara no haviapres possessió. Encara hi ha sec-tors econòmics o en els mitjansde comunicació que no volenveure que una persona com jo,representant d’una formaciópolítica com Iniciativa, puguidirigir la conselleria d’Interior.Miri, la resposta a aquesta gentés molt clara: fa poc hem pre-sentat l’enquesta de seguretat il’informe de seguretat del 2008,que demostren que en un any lasensació d’inseguretat ha deixatde ser una de les principals pre-ocupacions dels ciutadans.Quant als delictes, les dades de-mostren que l’any 2007 es vanestabilitzar i que els més greusfins i tot van baixar.»

— Fa un any milers demossos sortien pels carrersde Barcelona demanant laseva dimissió i reclamant a lasocietat un reconeixement ala seva tasca. Després de latempesta, ha arribat la cal-ma?

— «En aquell moment vanconfluir diverses qüestions.Una negociació tancada durantl’anterior legislatura on dos sin-dicats no van signar i, per tant, hihavia un cert descontentamentlaboral i salarial i, després, hi vahaver la investigació per unspresumptes abusos policials a lacomissaria de les Corts. Evi-dentment, això no agrada a nin-gú, però jo ho vaig viure con-vençut que a la llarga ens en sor-tiríem. En aquest temps hemsignat dos acords històrics ambels sindicats: un de millores la-borals signat amb els cinc sindi-cats i un altre de tant o més im-portant com és el de la segonaactivitat, que estava pendent desde feia molts anys. En aquestsmoments, crec que hi ha un bonclima laboral i ara ens hem deconcentrar a situar els mossos

en un escenari postdesplega-ment partint del reconeixementsocial que obté el cos i la profes-sionalitat inqüestionable delsseus agents. He quedat sorprèspositivament de la vàlua profes-sional dels Mossos d’Esqua-dra.»

— Què cal millorar delservei?

— «En l’enquesta que abansli comentava suspenem en eltemps d’espera a les comissa-ries. I això cal millorar-ho, comtambé millorar el dispositiu per-què la ciutadania pugui expres-sar queixes sobre actuacionsque no li agraden o amb lesquals no està d’acord i cal millo-rar l’estabilitat de la plantilla perfacilitar l’arrelament dels mos-sos al territori. I també caldrà re-forçar algunes àrees centrals re-lacionades amb el crim organit-zat i el terrorisme, que són lesprincipals preocupacions.»

— De què se sent més or-gullós d’aquests anys al cap-davant d’Interior?

— «De poder demostrar queun dirigent polític d’un partitd’esquerra pot governar i dirigirla política de seguretat d’un paísa partir d’una política policial.»

● Miquel Sellarès Perelló és un dels experts enseguretat del país que van impulsar la creació delsMossos d’Esquadra a mitjan anys vuitanta,participant-hi activament com a director de seguretatciutadana entre 1983 i 1984. Només va estar onzemesos al capdavant d’aquesta direcció general, sotael govern de Jordi Pujol. Temps suficient per impulsarles bases del model policial que després va servir percrear els Mossos, i també suficient per fer-se moltsamics i molts enemics. El comissari Sellarès –així és

com l’anomenaven elsseus col·laboradors– ja escaracteritzava aleshoresper parlar sense pèls a lallengua i precisament aixòli va costar el càrrec i, méstard, l’ expulsió de CDC.Miquel Sellarès va viure enprimera persona una deles etapes més difícils ipolíticament méscomplexes de la històriadels Mossos d’Esquadra iara ha decidit explicar-la

en un llibre sense complexos on revela deslleialtatspolítiques, espionatges a alts càrrecs i els seus viatgesa Israel per aprendre de l’exèrcit tecnològicament mésavançat del món. Un pas endavant. La història delsMossos que mai no s’ha explicat, de l’editorial Mina,explica des del punt de vista particular de Sellarès lesvicissituds que van viure els Mossos en una època enquè ni el mateix govern de la Generalitat, presidit perun jove Jordi Pujol, no s’acabava de refiar de la sevaprofessionalitat. Sellarès renova en aquest llibre laseva projecció d’home de llengua verinosa i relata ambnoms i cognoms i dates i llocs les putades que li van ferhomes d’estat com Cardenal i Martí Jusmet, a qui ell,confessa, va fer espiar.

Les confessions del«comissari» Sellarès

La portada del llibre.

presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008 REPORTATGE ❙ 11

● A Presència anem d’estrena. Apartir del número vinent, corres-ponent al cap de setmana del 26d’octubre, ens mudem: estrenemnou format, més petit que l’actuali més propi d’una revista d’infor-mació general, i incorporem elcolor, per tal d’adequar el produc-te als nous temps i fer-lo molt mésatractiu per als lectors, tot plegatamb una compaginació molt mésmoderna i atractiva.

Després de prop de vuit anysamb el format tabloide i amb pa-per premsa, pensem que ha arri-bat el moment de donar un tombal setmanari, sense que això im-pliqui perdre l’esperit de la revis-ta actual.

El nou format de Presènciacorrespon a un Din A-4 ampliat,amb 297 mm d’altura per 225 mmd’amplada. La impressió es faràamb paper estucat de 65 grams i atot color. Pel que fa la tipografia,s’utilitzarà una Stone Serif per alstextos i una Helvetica CondensedBack per als títols. El nou dissenyde Presència és de Florentí Mo-rante i de Jordi Molins de l’equipde disseny del grup Hermes, edi-tor d’El Punt.

En tot cas, la nova Presènciavol ser una publicació que, comfins ara, defugirà la superficialitatque caracteritza les revistes d’ocii s’acostarà molt més a una revista

CANVIEM EL FORMAT I INCORPOREM COLOR. A Presència ens mudem.A partir del cap de setmana vinent, canviem el format, millorem el paper, posem color

i estrenem «30 Dies» un mensual amb tota l’agenda lúdica i cultural del país.MIQUEL RIERA d’informació, tractant els temes

amb rigor i seriositat i, sempreque sigui possible, lligats ambl’actualitat.

La revista s’obrirà, com finsara, amb un ampli dossier, d’unesvuit pàgines, sobre un tema d’ac-tualitat, tractat sempre a fons i,com la resta de reportatges de larevista, des d’un punt de vista quetingui molt en compte el fet local icomarcal, i amb el referent delsPaïsos Catalans, com a espai co-mú de cultura, de llengua i d’his-tòria.

Després del dossier, la revistaoferirà cada setmana una entre-vista a personatges del país ambuna destacada trajectòria en elsàmbits de la política, la societat,la cultura o l’economia. L’equipd’entrevistadors el conformaran,entre d’altres, Xavier Cortade-llas, Imma Merino, Josep Pas-qual, Manuel Cuyàs, Carme Vi-nyoles i Pau Lanao.

Acabada l’entrevista i l’opi-nió –veure peça–, Presència ofe-rirà un mínim de tres reportatgessobre temes d’actualitat política,social i cultural del país, peròtambé de la resta del món. Enaquest darrer apartat incorporemuna col·laboració setmanal delperiodista Ramon Rovira.

Les pàgines d’opinió i les di-ferents seccions –vegeu peça–completen la publicació.

L A R E V I S T A

– PRESÈNCIAFundada l’any 1965, actualment és la revista del cap de setmana d’El Punt, Segre, El 9 Nou, Diari de

Balears, Diari d’Andorra i Diari de Sant Cugat. Difon uns vuitanta mil exemplars cada setmana.Dirigida pel periodista Miquel Riera, disposa d’un ampli equip de redactors i col·laboradors repartits

arreu dels Països Catalans.

La portada del pròxim número amb el tema de la sequera al dossier.

12 ❙ REPORTATGE / LA NOVA PRESÈNCIA presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008

Amb els millors col·laboradors d’opinió● L’opinió continuarà essent undels pilars de Presència, amb untotal de set pàgines repartides alllarg de la nova revista. Obriran elfoc –a part de l’habitual article deldirector, ara al costat del sumari–,dues noves incorporacions, lesperiodistes Natàlia Borbonès iTura Soler, que alternaran les se-ves seccions Cròniques Sentides iEl Quadern. Tancaran la publica-ció dos col·laboradors veteransde Presència, els escriptors EmiliTeixidor i Vidal Vidal, que tambéalternaran els seus Dies Enrere iCosta Oest,

A la part central de Presència,hi haurà tres pàgines d’opinió. Enla primera, Carles Ribera enscontinuara aportant el seu punt devista a Cor Agre, en la mateixaplana en què es publicaran duesCarta des de..., la secció en la qualperiodistes dels mitjans que dis-tribueixen Presència donen l’opi-nió sobre temes locals. A la sego-na pàgina, Xevi Planas continua-

M.R.

Dues de les novespàgines de la revista. Al’esquerra, unad’opinió, a la dreta, lanova compaginació deLa Xarxa.

rà portant-nos personatges a UnNom, un Món un espai que com-partirà amb les col·laboracions deJosep Camprubí, Antoni Dalma-ses, Guillem Frontera i GasparHernàndez. La tercera pàgina se-rà per a l’escriptor nord-catalàJoan-Lluís Lluís, que estrena la

seva secció A Cremallengües. Elsbaixos d’aquestes tres pàgines elsocuparan els comentaris irònicsd’Andreu Mas a Filòsof de But-xaca. Finalment, Manuel Cuyàsaportarà la seva peculiar visió del’actualitat a partir d’una fotogra-fia a Vistes Fixes.

● La nova Presència manté lesmateixes seccions –excepte l’OnAnem, que es considera integratal nou mensual Presència 30Dies (vegeu peça adjunta)– quetenia en l’anterior format. Així, elslectors hi trobaran una reformadasecció de Llibres, on cadasetmana destacarem la críticad’una de les últimes novetatsliteràries del país, tant ennarrativa com en altres gèneres.Xavier Cortadellas, MelciorComes, Jordi Llavina, XavierFerré, David Paloma, GlòriaGorchs, Salvador Garcia-Arbós iVicenç Pagès són elscol·laboradors de la secció.També es mantenen, amb unformat similar a l’actual, lesseccions de Música, amb XavierCastillón; Art, que coordina MariaPalau, i La Xarxa, elaborada ambla col·laboració de Vilaweb icoordinada per Martí Crespo.

La nova proposta de maquetació preveu obrir els reportatges a tota plana i amb les millors fotografies.

Llibres, música,art i la xarxa

presència · Del 17 al 23 d’octubre del 2008 REPORTATGE / LA NOVA PRESÈNCIA ❙ 13

● El canvi de format que Presència estrena lasetmana entrant no és, evidentment, el primer quefa la revista en els seus més de quaranta anysd’història. De fet, el nou format s’acosta força al quePresència va tenir durant molts anys, gairebé des

del seu naixement,l’abril del 1965, finsl’any 1996, en què vapassar a publicar-seamb el formattabloide que s’hamantingut finsl’actualitat.Entremig, Presènciaha canviat de format idisseny diversesvegades, s’hapublicat en blanc inegre i en color, peròsempre ha intentatmantenir viu l’esperitindependent i de

servei al país que l’ha caracteritzat des que vasortir el primer número. És per aquest motiu que elnou disseny incorpora una capçalera inspirada–amb una lletra similar i situada a dalt a l’esquerra–en aquella que durant molt anys va presidir laportada de la revista. / M.R.

● L’últim cap de setmana de cada mes, Presènciaanirà acompanyat del 30 Dies, un mensual denova creació i gran difusió que aglutina l’agendalúdica i cultural dels Països Catalans amb la

voluntat que el lector pugui programar lesactivitats amb prou temps. La revista té unaentrevista a fons a un personatge d’actualitat i elsuplement d’humor L’Aboia. / TONI MUÑOZ

Una altra prova de maquetació, en què es pot apreciar la nova lletra dels títols, així com el tractament acurat de les il·lustracions.

Presència 30 Dies o què fem el mes que ve

El 30 Dies és una revista de mida quartilla imprès tot en color. A dalt, proves d’una portada i una pàgina interior.

Una revista amb més dequaranta anys d’història

Una portada del 1975 amb lacapçalera a dalt a l’esquerra.