Una oportunitat per implementar la llei 6/2009

Una avaluació ambiental és un procediment que es tindria que recolzar en:

• Objectivitat científica en els criteris i metodologies que ha de marcar l’administració per protegir els sistemes naturals i l’ecoeficiència.

“Els diferents sistemes d’avaluació ambiental vigents als Estats membres, hauran de contenir uns requisits de procediment comuns, necessaris per contribuir a un elevat nivell de protecció del medi ambient” (Directiva 2001/42/CE).

Una avaluació ambiental és un procediment que es tendiria que recolzar en:

• Un sistema obert on tots els agents afectats puguin accedir a la informació i opinar.

“A fi de contribuir a dotar de major transparència el procés decisori i a fi de garantir que la informació presentada per l’avaluació sigui exhaustiva i fidedigna, és necessari establir que les autoritats competents en la qüestió mediambiental que es tracti i el públic siguin consultats durant l’avaluació dels plans i programes i, a demés, hauran de fixar els terminis adequats amb el temps suficient per les consultes, inclosa l’expressió d’opinions” Directiva 2001/42/CE

Una avaluació ambiental és un procediment que es tendiria que recolzar en:

• Un sistema intel·ligent que pogués aprofitar l’experiència (sistema adaptatiu de gestió).

Aquesta estructura “ideal” s’ha deformat de formes diverses:

• En el capítol “públic interessat”, les entitats ecologistes tenen la pràctica exclusivitat.

“Els Estats membres determinaran de quin públic es tracta a efectes de l’article 2, incloent al públic afectat o susceptible de ser afectat pel procés de presa de decisions derivat de la present Directiva o que tingui interès en dit procés, incloses les corresponents organitzacions no governamentals, com les que promouen la protecció del medi ambient i les organitzacions interessades” La Directiva no parla d’exclusivitat en cap moment.

Aquesta estructura “ideal” s’ha deformat de formes diverses:

•Les ONG havien demanat subvencions per poder dedicar temps a auditar els plans i programes.

Aquesta estructura “ideal” s’ha deformat de formes diverses:

•Si això ha estat així, el tripartit va generar un circuit de retroalimentació de prestigi que, tanmateix, compromet una independència real i, el que és més greu, donava pas a un clar risc d’inseguretat jurídica.

Les ONG amb capacitat d’influir en l’administració, els medis de comunicació i l’opinió pública tindrien així una elevada capacitat de control.

Prioritzar ideologia sobre tècnica comporta els riscos següents:

• Es desincentiva la recerca científica aplicada, i no hi ha un procés de millora continua dels mètodes d’avaluació.

“A l’informe mediambiental elaborat conforme l’apartat 1 es farà constar la informació que es consideri raonablement necessària, tenint en compta els coneixements i els mètodes d’avaluació existents, el contingut i el grau d’especificació del pla o programa, la fase del procés de decisió en que es troba i la mesura en que l’avaluació de determinats aspectes és més adequada a les distintes fases de dit procés, amb objecte d’evitar la seva repetició.”

Prioritzar ideologia sobre tècnica comporta els riscos següents:

•En no haver un marc objectiu de referència tècnica (és el criteri personal, dels tècnics i responsables de cada OTAA i no un sistema obert de discussió metodològica) hi ha un perill real de percebre tot això com un comissariat polític.

A banda dels riscos vinculats a l’objectivitat tècnica i al necessari procés de millora continua del coneixement, hi ha el risc de hipertròfia administrativa:

• Molts tècnics que treballen a l’administració (potser alguns d’ells líders d’aquests grups ecologistes).

• Informes que poden trigar molt en arribar.

A banda dels riscos vinculats a l’objectivitat tècnica i al necessari procés de millora continua del coneixement, hi ha la evident hipertròfia administrativa:

• Una complexitat legal que justifica aquesta estructura administrativa sobredimensionada.

Els responsables de les oficines tècniques d’avaluació ambiental reconeixen obertament que es tracta d’una legislació “molt garantista”: modificar la qualificació de 100m2 de sòl comporta el mateix procediment que modificar 100.000m2.

El propi Carles Pareja va parlar en un fòrum sobre legislació ambiental de la “incontinència legislativa de l’administració ambiental”.

Tanmateix el problema no és redueix a definir el llindar a partir del qual cal seguir un procediment administratiu concret, . . .. . .

Ara hi ha l’oportunitat de redefinir els punts de referència!

La resposta mediàtica, dels partits de l’oposició, de les ONG i dels tècnics de l’administració serà la mateixa tant si es proposa una transformació tímida com si es proposa una transformació més ambiciosa.

La comunitat científica es pronunciarà en contra.

• El que hauria de ser vist com un exercici d’optimització de la eficiència d’un procediment de protecció del medi ambient, es presentaria com una retallada més.

• Qualsevol intent de reconduir el monopoli ecologista en els procediments de comunicació, es presentarà com una mostra de tarannà antidemocràtic.

Tanmateix la solució és simple.

Cal senzillament anar a retrobar l’esperit de la Directiva europea de plans i programes.

La comunitat científica és molt més ampla que els “catedràtics independents” que es podrien posicionaran en contra.

I el que és més important, el mètode científic no és patrimoni de cap ideologia.

Es pot fer una auditoria sobre el que ha estat l’aplicació dels procediments d’avaluació ambiental (que es remunta al Decret 305/2006).

Una auditoria on les preguntes serien concises i fàcils d’avaluar.

Que podria comptar amb el suport dels estaments científics que van idear el concepte d’avaluació ambiental (via web, videoconferència, etc..).

Els aspectes a avaluar haurien de ser senzills, clars i mútuament excloents. Per exemple:

• Tipologies d’entitats consultades.

•Metodologia d’avaluació i instrumental emprat (SIG, sensors en camp i georeferenciats, ...).

•Si aporta dades quantificables d’algun aspecte ambiental.

• Si aporta informació rellevant i nova respecte al que figura a les bases de dades de l’administració (en el moment de la redacció de l’estudi).

•Si hi ha un capítol de “research needs”.

• etc...

I sobre tot això serviria per saber si les meves suposicions són fruit d’una

paranoia o no

www.sgm.cat