un petit s:raii

enei i i ie

arbre^i de la deve la

p e r «/. M.^ Pía i Dalmau

Tots els g i rón i ns i totes les persones que est imen aquesta nostra c iu ta t — q u e son mo l -tes—, s 'ent r is t i ren quan els mi t jans d ' i n -f o rmac ió varen di foncire la t r is ta nova, fent sa­ber que els arbres de la Devesa estaven so f r in t una malal t ia tan greu que f ins i tot feia peri l lar la supervivencia d'aquesta f ronda que engalana [ ' incomparable pare de Gi rona.

El cr i t era unan im : Salvem la DevesalM

Pero, es podrá salvar la Devesa? Els arbres son éssers vius i, com a tais, están dest inats fa-ta lment a la m o r t . Es indubtab le que els arbres al'ludits sofríen — i so f re i xen— malal t ies; una, els desfulla, enlletgeix els tronos i els co rmen ja , amb totes les conseqüéncies i perl l ls que to t a i -xó compor ta ; una mala l t ia , fet el d iagnost ic , es pot combat re amb mes o menys possib i l i ta ts d 'éxi t , a I menys per al largar la vida de l'ésser que la sofre ix ; pero la vida no és eterna.

El nostre p ropós i t , en escr iure aqüestes rat-lles, no és proposar fo rmu les per a donar solu-ció a aquest d i f íc i l p rob lema que Girona te plan-te ja t ; per aixó ja hi han servéis técnics capací-tats per plane¡ar-les, i també corporac ions j ex-pcnents de la vida ciutadana que cal conf iar t in -d ran acert en enfocar les solucions que, a cur ta i a llarga data, resul taran idónies per manten i r , a G i rona , aquest gran pare.

El nostre propós i t és, senzil lament — i a ai-x6 ens hi indueix la nostra modesta ded i cado a la B io log ia—, expl icar alguns detalls sobre I'agent p roduc to r d'una malura que posa en peri l l l 'existéncia deis arbres mes que centena-ris de la Devesa. (E l qua l i f i ca t iu de mes de cen-tenaris, no és exagerat, ¡a que la p l a n t a d o deis arbres de les grans avingudes i de les rotondes s' in ic iá abans del 1814, data de la sor t ida de Gi­rona de les tropes franceses que maná el Gene­ral Lamarque ) . Com en una novella pol icíaca, volem most rar «el cu lpable», aquest peti t «gran enemic» de la Devesa de Gi rona.

¿91

Una de les malures, possiblement la mes im -por tan t , deis arbres de la Devesa, és una «micoss i» ; es dona el nom de «micossl» a tota mala l t ia produVda per fongs. Per evi tar con fu-sions, d i r em que el terme «fongs» equival al castellá «hongos»; malgrat que es pugu in con­siderar equivalents els termes «fongs» i «bo-lets», nosaltres entendrem per «bolets» ( * ) i 'equivalent a «setas», en castellá. També es pot empra r el nom «micets» per expressar la ma-teixa idea de «fongs».

Fongs o micets son vegetáis que corresponen al g rup de les taNofites, plantes desproveídes de c lo ro f i l a , de vida saprof í t ica o paras i tar ia , que es reprodueixen per espores asexuals.

El nombre d'espécies de fongs és immens , e levadíssim; hl f iguren des deis deliciosos siu-renys, pinatells, rovellons I reigs, i deis prov iden­ciáis Penici l l ium que ob r i ren el camí a r an t i b i o -terápia, ais agents p roduc tors d 'enfermetats hu­manes com l 'act inomicosis i el muguet , i d 'en-fermenta ts de cérea I s, com I 'Usti lago, que els carbona, i la Puccinia, que causa la «roya».

Entre tants t ipus i especies de fongs, exis-teixen els que integren el Genere Ceratocystis (Ellis i Ha is t ) — f a m i l i a de les Ophios tomate-ceae— que també se'ls han donat el noms de «Ceratostomella» (E l l i o t ) , «Sphaeronema» (Sacc) i «Oph is toma» ( N a n n f ) . Aquest genere s' integra de varíes especies, i una d'eües és la f imbrica ta o f imbricatum, que, com veurem mes endavant, és la causant d'aquesta aMudida enfermetat deis plátans de la Devesa,

El Ceratocyst is f i m b r i c a t u m resulta ésser un fongs mo l t conegut per causar, en el mon ia to , l 'enfermetat coneguda per «Black-Rot», i, a les Heveas cauchíferes, la podr ldu ra de les san-gries per les quals brolla el látex.

En els moniatos aquest fongs ataca els tu-bérculs i la base de les tlges de les plantes ba­tateras, on s'hi provoca un pod r imen t o necros-si dest ruc tora deis te ix i ts ; el tubércul atacat queda també necrosat i té un gust amargant . L 'enfermetat era coneguda a Amér ica , Aust ra l ia i al Japó, i sembla que, en 1893 ó 1894, es va introduTr a les Azores en desembarcar-hi carga-ments de monia tos. Es creu que els ácars, que sempre son abundosos en les regions humides, cont r ibue ixen a d i f ond re els Ceratocyst is.

A les hHeveas que sofreixen la micossi i v iuen plantades en terreny h u m i t , I en el temps de les pluges, els talls o sangries deis quals en surt el látex queden coberts per taques negres para-lel-les a les incis ions, i en aqüestes regions deis troncs hi apareixen f in issimes « f lo r idu res» , amb abundosos per l tec is, en les quals el miceNi del fongs s'exíén i penetra f ins el c a m b i u m ; mes

{ * ) «Bolets» son els cossos fructífers deis fongs que s'eleven de la superficie del sol (sustracte) on hi viu el micel-ji.

endavant p^ecisarem el que son els perl tecis i el micel-li.

A m b pos te r io r i ta t s'ha apreciat que els Ce­ratocyst is f imbr i ca ta ataquen també els arbres blancs (Popu lus t remulo ides, «chopo» o «á lamo t e m b l ó n » ) , i en experiéncies s'ha vist que poden atacar també els Populus alba, var, py ramida l i s , que son els «alamos» blancs.

I, desgraciadament per G i rona, també s'ha detectat que els Ceratocyst is f imb r i ca ta ataca els arbres del genere Pía tan us. Els arbres de la nostra Devesa ho han con f i rma t .

Sembla que aquest pernic iós fongs va venir a Europa en el t ranscurs de la passada Gran Guerra ; a Franga ja ha causat estralls en moltes platanades.

Des de 1929, amb Har ter i Welmer , I de mane­ra especial, des de 1933, amb Andrus , es va com-prendre els per jud lc is que causava aquest fongs i es pensá en idónies técniques terapéut lques: en quant ais «mon ia tos» , s'aconsellá des t ru i r els tubérculs mala l ts , c remant- los , ja que la desin-fecció amb solucló de c lo ru r de mercur í o de f o r m o l era d i f í c i l i ádhuc per 11 losa, per ésser productes tóxics i destínar-se els «mon ia tos» a l 'a l imentac ió humana. No obstant , l 'apl icació de les solucions al-ludides a les parts necrosades deis t roncs deis arbres atacats va resul tar d 'ef icác ia, evi tant el desenvolupament cap a les branques. La desinfecció s'ha d 'extendre, també, a les ei-nes que s 'ut l l i tzen per a treballs en les arbredes.

Tot aixó vol d i r que quan la micossi s'ha de-senvolupat amplament — c o m és el cas de la De­vesa—, és mo l t d i f i cu l tós combatre- la i d i f ic i l ís -sim erradicar- la .

En el món es regist ra, constantment , !a l lu i-ta ent re els éssers vius comparab le a la que sost ingueren David i Gol ia t ; i peí c o m ú , amb mes avantatges pels «Davids»: son els m lc rob is invisibles els que flagellen la nostra sa lu t ; son les petites vespes les que poden rendir mamí-fers super io rs . . . , i son uns bolets, amb elements biológics mes pet l ts que un m i l íme t re , els que posen en peri l l la vida d 'arbres tan gegants com els plátans de !a Devesa de G i rona . . ,

Els fongs, com hem d i t , son taMofites, o si­guí vegetáis que teñen tal-lus, órgan de nu t r i c i o que ve a equivaler a les arre ls , t ronc i fulles, de les plantes super iors .

Entre els fongs n'hi ha d'una mena, els que integren la Classe anomenada Eumicets, que son consideráis com «fongs p róp lament d i t s » ; els eumicets posseelxen uns f i laments cel-lulars, ano-menats bifes, els quals resulten rami f ica ts i, en con jun t , f o r m e n com una madeixa o api lona-ment de f i laments que denominem miceHi. Les hifes atravessen el sol en totes di reccions i xu-clen, del sustracte, les substancies que els fongs necessiten peí seu desenvolupament.

292

Cadenes d'asques; les asques mes velles queden en la part superior.

Procés de formado d'una asea; de la milosi a raliiberació d'espores (x 1.000).

9- Espores de Ceralocystis en íalre.

Espores de Ceratocystis en aigua.

Les céllules deis fongs teñen membrana una miqueta rígida (qu i t i nosa o cel lu lósica), que en-vol ta un p ro top lasma que conté un o mes nucl is .

Ent re eís Eumicets se n'hi coneixen de dues Sub-Classes: una és la deis Bassidiomicets, a la qual pertanyen els bolets comest ib les i també al-tres no comest ibles i f ins i tot ver inosos.

Una segona Sub-Classe és la deis Ascomicets, que s' integra de mo l t varjades fo rmes fúngiques, caracteri tzades peí seu taNus multícel-lular i con-f igurac ions f i lamentoses que acaben en uns ut r í -cols espon'fers (contenen espores endógenes) que es coneixen per asques o tecas; son aqües­tes cél-lules mares dins les quals es f o r m e n les espores, generalment en número de vu i t , pas-sant per les fases que most ra el gravat . I les espores ( ascoesporas ) resulten ésser céNules es­pecial i tzades a por tar a terme la reprodúcelo asexual d'aquests vegetáis, f o rma típica en les cr ip tógames. Les al-ludides céllules, que com hem d i t , f i gu ren , de cor rent , en número de vu i t , s'a-l imenten a expenses del p ro top lasma sobrant (ep ip lasma) per tal d 'assol i r la p len i tud en la f o rma d'espora.

En moltes especies d 'ascomicets, els f í laments ve'íns es reuneixen con fo rman t un eos fructífer (ascogoni ) que, a mida que es va desenvolu-pant, s'envolta d 'hi fes.

D in t re o sobre deis cossos f ruc t i fe rs , en mo l -tes especies s'hi implanten les asques, en f o rma mes o menys paralella, f o r m a n ! un himeni, o si­guí una capa fo rmada per asques; en mol ts hi ha parafisos que son f í laments sucosos que cons-t i tue ixen el sistema de f í laments estéri ls.

En el camp deis Eumicets, hi f iguren espe­cies que integren un Ord re que rep el nom de Piromicets, fongs especial i tzats en v iu re en la f o rma parasi tar ia o saprof í t ica que abans hem al-ludit, i de manera especial sobre fusta pod r i ­da, altres restes vegetáis, fems, etc.

Els Pirenomicets teñen el eos f ruc t í f e r tancat f o r m a n t un receptacle ( ascófor o periteci) , que té f o rma urceoNar, o sigui de gerra; l 'envol tor i sois delxa un por de sor t ida ( o s t i o l ) que es t ro-ba en l 'extrem de l ' h imen i ; i el per i tec i , f i na l -ment , resulta dehiscent. Per vía ostial o per la dehiscencia, les ascoespores surten a l 'exter ior .

En certes especies de Pirenomicets, aparei-xen una mena de peri tecis Il iures, sentats sobre el micel-li i quasi sempre de co lor negre; en al­tres — i aquest és el cas deis Cera tocys t is— els peri tecis apareixen en cossos micel'lians de fo r -

Procés de germina­do d'una espora.

Configurado d'una asea prop abans d'alliberar les espores.

293

6 - Ascogon (aspecte exterior).

-.-.' •-.•<--'a'-

C - Secció equalorial d'un periteci de Ceratocysiis: en l'ascogoni es veuen cél.lules amb mes o menys

nombre de nuclis.

ma mes o menys rodona, quelcom rami f icada, que presenta l 'estructura d 'un pseudo-parén-qu ima (estroma ) el qual ve a ésser una con-densació del micel-li capa^ de donar or igen a apa-rells esporí fers.

En aquests fongs, abans de formar-se el pe­r i tec i , es produeix un preces evo lu t iu amb f ruc-t i f icacions asexuals anexes, secundarles i exóge-nes {conidis) que s'a'fllen del f i l ament de! mice l -li i amb les quals el vegetal es pot propagar asexualment amb gran rapidesa.

Aparell conidial d'un Ceratocystis fimbricatum:

1 - Conidi a puní d'ésser Iliberal.

2 - Conidiofer.

3 - Hita.

D. Secció meridiana d'un periteci de Ceratocystis (X 700).

Quan la f o rmac ió és edógena, els f r u i t s es-tan represen t a ts per unes cavitats especiáis (picnidis) , que son petites i rodones, i están re-ves tides per f i laments h i faU rami f i ca ts ; d ins aqüestes cavitats es fo rmen les etilosporas (picnospores) , que es poden considerar com a derivades deis p r i m i t i u s órgans mascul ins deis Ascomicets; perqué malgrat que, hab i tua lment , no presentín mes que un f o rma reproduc t iva , en circunstancies especiáis la cosa es compl ica (W i l son — 1 9 5 Ó — iia pub l ica t el desenvolupa-ment d'ascogonis i per i tecis de l'espécie Endo-con id iphora faguecearum) .

Els esquemes que s'acompanyen creiem que faran mes comprensib les tot c;o que deixem con­signar,

Els conceptáculs esférics del Ceratocyst is te-neti unes 100 a 140 micres (mi léss imes de mi l í -met re ) de d iámet re , i el col! que d'ells en surt oscilia entre 350 i 800 micres de llargada.

Les ascoespores teñen 4, 8 a 7 micres de diá­metre .

En ambient humi t , les ascoespores son ex­pulsadas en f o rma de f i lament gelat inós. Dins l 'aigua, germinen ráp idament .

294