LA BRAMATICA CATALANA (1796-1829)

Dt JOAN PETIT I AßUILARj ESTUDI I EDICIÓ

Jordi Binebra i Serrâbou

Tesi presentada per a l'obtenció d ei Grau de Dcctor, dirigidapel Dr. Joan Solà i Cortassa

Universitat de BarcelonaDivisió VU

Facultat de Filosofia i LI être« de TarragonaDepartament de Filologia

abril de 1991

Conatrugciè y ft« j i «m

tol* V«rbm Encliticad», • Aroft

P. Ouin« »on «1« V»rb« Encliticad«, ê PrenfMtinal«?

R. Son tôt« »1« Traniitiy*» ê IntrcnxititM, que en le Infinitiu,

iwyndiu» y d*»è* HodMi y «n têt» »os Tê«p*f Ntauro«, y

P»r»6n*s, Singular», y Plural« portan ant»-po*ada», ê

po»t-po*ad«* alguna, ó alguna* d« la* Digciôn» Enclíticas, 6

Pronominal»; corn hu h»« vi*t d*»d* ml fol. 259, fin* à 280.

P. Ouin*» son la* Digciôn* Enclítica* Natural*, é Figuradas;

Simples, 6 Compostas"*

fl. També está egsplicad desde «1 fol. 1O7 fins a lli.

P. Quina «* la Con*trugci6 del* V«rb* Encliticad* Tranzitiu«, é

Intranzitiu»'

R, Es 1» Colocad è àm ells »n la oració Bramat í cal, del modo

egmplicad d*mde el *ol. 259 fins à 280. Cp. 3é2v]

P. Ouin •* «1 Ríjí»«n d**l* Verb» Encliticad» Tranzitiu», É

Intranzítíu*7

R. Êm »1 ou« el« corr»mpon com à Tramitius« ^ Intranzi t i u»; pux

«1* Tranzitius r»jéx«n las Enclíticas d« Acusatiu, y «1«

Intranzitiu«, no, à no »èr p»r pl»ona*m»f com queda dit fol. 35O,

pag, 21; p»ro un», y altr*» V»rb* Encliticad« poden rejir

ienitiu» datiu, y Abblatiu.

P, Ouin* *on els C«*o* 8ramati cal*» »n qu« és poden trobar las

Enclítica* Catalanas"*

R, Sol* è* peden encfuantrar en Senititi» Datiu, Acu*atiuf y

Abblatiu; y la Enclítica Natural ho, y sa Figuradla hu» en

Nominatiu Concordad, A en Acusat i u Pa**ilnti ço« ho veurem.

(I*

P. Cn quin c«« pódvn «er r» j i d«» la* Enclitic«» Personal»

Natural«, Singular« f»v t», «», y ma* Figurada« è*, te§ et, et f

El* Ml com' V t amb» 1«* Plural m Natural* no«, vom, MI y »a«

figurada* »fi«, ân«t o«, u*| ft«, a«?

M* Pôd»n «èr r«jida« «fi Datiu, ô Acu»atiu Ma*culi y F»mcni ; «o

d«l Qénmro Comú d» «Ml.

P* En quin ca* »*tâ la «nelitica Personal l_i_, y MI Figurada i?

R. E* t an *a>mpr» mn Datiu Singular Ma»cul i , y F«>m»ni; »o del

Géricfo CCMÛ d» do»t v.gi Jo I i _dono d_inftrii y ft 1 «~|ic __ j|.gno d» bon

ear, «o »»i Jo ddno dinier« á tl|j=;J=jiJJ:.ai y lo«- i dono d* bon

cor.

P. Quinas Enclítica* Plural« corresponen al Datiu Singular It/?

R, Li corr»«p6n»r» la« Enclítica» P*r«onal* lo«, II«, Al s; v.gi Jo_

Id« ddno diner«, 6 dèno diner« á è l * _ 6 l _a*_. Tu* lm

gy«t j 6 ddnas gust é ell * , 6 t_l l as . fel la Al *_ dóna •! cort 6 dèna

•1 cor é ells, e illa«.

P. Quinas Enclítica» «on »ê*pre Acu*a*:iu Singular*9

R. La» Enclítica» Lg, ftj « à son «èmpr» lk:u»atiu Singular

Ma*(- ili. La Enclítica l_a «* sempre Acusat i u Femení; y la«

Enclíticas ho, hu «an sempre Ac usat i u, menos quand van unida« «1

V»rb 5»r mn «»ta

p. 3é3r

357.

4 ornas Ass 6 e« gustos; «i que hu es. 6 «i_ .......... gyg ho »«§ y »n »«ta

ocasió •* Nominatiu Concordad.

P. Quinas Enclítica* corresponen al* Acusat i u* Plurals'»

K. Al Acu»*tiu HMCulf Plural corr**pon»n 1«« Enclítica* Plurals

Le«, »1«. ait, y «1 F«m»ni Plural 11 toc«, ê portat* 1« Enclítica

Plural La».

P, Sacón» diust L«» Bifeiin« Enclitic«» Plural« Lo», el«, al» »è«

Dat i u y Acusat i u Plural m"'

ft. Si Sri pero son d« 1 Qinaro Comú dm do», quand »on Dat i ut y

«era-mint Masculina», quand «en Acuaatiu.

P. Que per ventura nô »a» u«a la Enclitic« Plural Femenina la» en

Dat i u, com ho pretén «1 Dr_ Ballot en *« dramàtic« Catalana pag.

22?

R. Na Sr_» no me u»« »n •»to» tèmp«t y lo« egzemple», ou» dit Sr_

porta en dit puento non entera-m*nt antiquad»; pux ar« à«

pronuncian de est modo: A las -fèmbras, qui mes bè il« I« pidjor

la* has qui èl» la dur ven* han per valent t Lo que bè èls vè

»Impre Ils plaus èls plau caliu en el janèr: el raj del »ol, en

juliol èls es planent: 0« las lèmbras no et deus fiar, ni «mor

èl« vullas mo* 1.rar: si tal consell tu podrá* 1er, bè seras sabí.

Si has filias à maridar, v ha» que èls pugas donar, dôna-àls

mar id, y sens tard»«' va j an defora,

Queda, pux, evident, que en estos tèmp« sols usan els Dat i us

Plurals Enclitics Ics. ij_sf «V» del Genero Comú de c^o«, eo

Ma»cul i, y Fwr.em j y qu« 1« Digcio Plural 1 as, quand es

Enclítica, so e», quand va ante«, 6 tíssprè« de Veu Verbal, e»

sempre Acusatiu Femení ; y quand va ante« de No« Sufc»t*ntiu mm

Artlggle Femení} v.g: A_ la« dona», qui bè tl« f« pidjétr« la« h«|

PUM la Digciò Plural las anteposada al Substantiu Donas es

I 4

Artiggl» F»m»ní; y «n t «-pasad« «t Vtorb h« M Enclitic« Personal

«i Aeutatiuf parque *1 V»rb hajbér, »n Significació

demana Acusat i u tan en 11 at i, com »n català, ce» i« v*u

•n Cp. 363 v] «s t os »gii«el»*t FtMiinis, gui_ _ J»gQf __ f «C i t , p «i or »s

hab»t. A la« hembras, é don«*» oui be él* fa, pi d j Ors I«*

fi«v é ti.

F. Oui n ca* correspon à la Enclítica, 6 Pronominal Hi?

R. Li correspon di f «rent cas, »«g on s «1 Verb d« qui s«rá re j i da;

PUM r»jid« d« V«rb» d« moviment A alguna part» ô p«r alguna part

e* Pronominal que i« posa «fi Hog dels Non« d* Acusat i u: v.gs

Marxar á Mataró, ò passar per Barcelona; so «*: marxar-hi, 6

passar -h i p y en estos casos *s posa en Hog dels Ac usa t i us A

Mataré, y Per Barcelona i pero quand es rejida de V*rb» d« quietud

is pos« en llog del« Abblatius; v.g: Estar-»» en Barcelona« ó

»star — **hi. Habitar en Mataré, û habitar-hi. També è* posa «n

llog deis Abblatiu« de co*palías v.gs Menjar 6 jugar ab «i, ab

tu, «b ell, ó ella, !íC. Menjar-hi^, 6 jugar — hi ,

1. «b* és posa ï m Enclítica, ó Pronominal h£ en puesto deis

Adverbis de llog: y f a diferent sentid, segon« »1 Reji««n deis

Verb», que la rejéxen; puxt regida de Verbs d» moviment à alguna

part» ô per al »juna part, diye«i» v. g« Anar__ :allí , 6__«1_1 A ; Passar

per ...... j«ll i, 6 per ^ alj à a Anai — ni, 6 Passa» — ni; y, rejida de Verbs de

quietud» proferí* v.gi Estar-se assi , «qui , è al 11, 6 al la;

E«t«r— *'hi. Habitar assí. aquí, al H, é allá? Hab i tar -ni.

Pwo deu notar-»» cuyd*dô««~mènt , que, quand u««m Vvrb« d*

«o v 1 men t É» f 1 gun« part, que r» j ex »n Abb 1 at i u «b Pr»po»iciò D»,

com VBftiP li« Barcelona, del camp. d* 1« vit«, Icf u»am no la

Enclitic« M, »i no la Pronominal Ne, é ««* Figurada» en, àn, «o

mm v«nir-n«, d venir d* aquvll pu»»to llog, vil«, è Ciutad.

P» teltn ca», donc«, »ub»tituhéx«n 1« Enclitic« Natural Ne, y sas

Figurad«« in, in?

ft, Com »i gn i -f í chen dit«» Enclitic«« P«rttd« d« aquest pue*to, d«

a que» t llog, vil«, à ciutadj o »lgnífich*n Part, é porció de

as*6, «na, ü «lla, ü d« aquesta, aquexa, ò aquella cosa. «on

Abbl«tiu, é Benitiu Parti tiu, »egon« el R» j i «»n del Verb»! put,

re j l da» de Verb» d» moviment de, que

p. 3é4r

358.

demanan Abbl«tiu ab Preposcío De, «en Abblatiu é è» po»«n en llog

àm talí v.gï Ventr de Barcelona, 6 venir-ne, con»! Jo tn ying. Tu

t ti _ ,.yj|n» . y èlj.«^an vi. Però, «i v«n r«jid»s d* Verb que

»ignifichen Part, 6 ^rcío de algyn* cosa; v.gs Menjar figass »o

•m s un* porció d» ill»», y no tota« ella», diyemï Ben J «r ~n e s J_o_

en yjenjoï Tu in men j«», y ell, 6 ella àn NMHIJ«.

Quand, »»però, diyems Menjar la» figa», »o e«: Tota« ella«,

proferiu»! Jo ..... la« ..jynjgi Tu la« men J as i y ell y ell « !_«_« g*n j «n .

Fin*l-«ênt, quand pregunt«« ¿Voti «;: dji _a««é^fi 3 ax.dj ü «1 1_6 , »o

*»« p«rt de a»«fl, a x 6 . u al 16. t««bè u»a* en la re«po»ta la»

Dígciftn» ne, »n, àn, diyindi Si Sri Jo en vul 1, 6 nft tn vul_l »

P»ro »i it pr»gunt«»«»ni Vol* «««ê, «tie» É «Hi? «o MI tit «*«i,

axô, i «lli? ne r »«pondría« ail la* Enclitic«* n«, en, «n. «inô «to

1« ¥vu Pronominal Ntutr«! i Mnt ho, ê »* Figurad* hu, que

•qui valen a I« V»u neutra llatina Pronominal hoci v. g| Vi « hoc?

...«««6? y l« r»»pe«t« «er i «i Si ................. que fiu vu 1 1 j ò n 6 hu vull«

P. Mi li« «ft no«tr« Idiome altre» Verb«, cp* tingan re j i men a **•

del» Agtiu» Tranzitiu», é Intranzitiu», comuns, é Incliticads, 6

Pronominal»?

fR .3 Si Sr| hi tenim el« Verbs Passiu*

Con»trufciôt y R« j 1

Del* Verb* Catalan* Passius.

P. Oui n •• el Verb Pa»»iu Català*?

R. E« 1* Unió del Verb Ami liar Ser, fêta »egôns art, ab el

Parti ci p d« P*"«te^it P»m»iu dels Verb« Tranzitium; v.gi Sèr Amad,

ËËË*» * A«»«d»*î Sèr Enmelad» e Enmelada; Enselad«, 6

Enmelada«, Sic. cot»» quérfa dit fol. 282» y »»guènts.

P. Quin« Oració Agtiv* as pod -fer Pa»»iv»**

R Sol·inèn*- la Tranzitivai percp» ûnica-mênt aquecta te Opo»id» 6

Acu««tiu P«««iut que per P«««iv« puja à Sypc3»id P*m»iu» ô à

Nominatiu: y ei Suoosi d Agtiu, à Nominatiu d» la Activa baxa à

Abblatiu Cp. 3é4vl «b Prepo«icid De, 6 1 Acu»*tiu ab Preposició

Perf v.fjî Jo amo à Peu . y per P«»»tva diyeinz Peu es amad de mi , ô

per =: mî .

P. Guantas «on la« Varietad« de 1« Oració Passiva"*

TI»

ft. Do«: P»r*on«l, i Imp»r»on*U pi« t m •r·on·l e« t a const ruh i d«

•b P*r»*ên« Atent» eg»pr*««a. pésate Ml Abblatiu ab Pr«posició S*v

i «w Acu**tiu ab P»r; y I« Impersonal ni ti Persona Agtiva

»i«pr««*at «Ino *otor»~ajnt»*af V.QJI Peu no «eama prou, 6 no e«

prou amad.

P. Ouin, donc». e« el R*jim»n d« ]«* O-acions Passi vas Personals''

ft. Las Oracions Passives Personals rejéxen Abblatiu ab De, i

Acusat i u ab f*wr de la Persona Agent, egspressada en la Oració}

pero las Impersonal» tenen el »atex Rmiimun »otor«~enti«f v.fi Déu

es poc amad dels h6mens. ó per el« hqüpn«| P«M el« ho««n« son els

qui aman poc à Déu.

P. Tenim en nostre Idiome Verb» I«per«onal» Agtiu*''

R. Si Srj co« quid« dit en el fol. 29O.

P. Per« ou« servéxen els Verbs Personalm, ê î»p«rson«l», agtiu*.

y Passius Tranzitiu». é Intranzi tius» Comuns, y Encl i ticad***

R. Servisen o*r» construhir totas las oración* Personal«, i

Impersonals, Agtiva*, v Passiva*, tota« las Tranzitiva«, *

Intranzitïvass v totas las Interrogants y Responent*.

P. Quinas son las Oración« Interrogants; y Responent«*'

R. Són la« gu« vulgar-mènt «e anouénan Preguntas» y Resposta«.

Construgció. y Rej í»en

De 1«» Pregynta«. y R»»po»t«s.

P. Quanta* «on las principals especies de la* Preguntas, y

Resposta« Catalan«*'9

R. Sis: «o e«i Pregunta«, y Respostas de L log, d» Temps, de

Quanti tad| Correlativa»! Categòrica*, y Motivada«.

Pregunta», Y Mmpest** d« L log.

P. Aitn«* »en 1«« Pregunta», y ftnpo»ta« d» Llog?

R. Ien 1«« tjum em fan pera av«rigu&r la cituaciò d» 1«* persona»,

A co»a*.

p. 3è3r

339.

y a»»o è« fa per medi d» un Adverbi sol, 6 acompasad if« alguna«

Preposición»! quals »on Hòndj à Hòndj per Hondf fini à Mònd,

«nv*r» à Hondj y de Hànd.

Hond« «o català; Ponde, en castellâf y Ubl_, en llatí.

P. Ou« demana« ab aouest Adverbi Hond'

R. Si va acompalad ab Verb de quietud, COIT, E«t ar, Hab i t «r,

Egzistir, ò Ser, significa estada *n algun Llog ò pu»«to; v.g:

H6_nd està«, d habitas^ Hònd èts^ Si è» re»pon ab Di ge ions

Decltnabbl«» è* p6»an en Abblatiu ab Preposició en. d à; v.gs

Hab i t o en P^ "cel6_n a, ü à:_ Parcel ena. He egtig en c.»«aT_ 6 à casa f y

»i è» re»pon ab Adverbi» t» diuï E«tig a»«i y aquí t all i, 6 jtll_a;

à ..baxt i dalt, á din«, é dintre, afera, tic.

A Hònd ; à Pond«; »n Llati Quo. Ouoojig.

P. Oye preguntan» ab aqu»mt Hodo Adverbi al *>

T

ft. SI va unid «1« Verb« <f* movimmn%,mà9 comí Anar, fjyMjgr, MI

preguntat ILfiêpd:.jie_: yaf i _ •arna'? A_ Jioftd _ya»7 f MI Hampón «b

AcuMtiu rejid de 1« Preposició aj v.gi V«j j R6m«. ê Madrid. fccj

y ab Aëverb« diyent Va J alli. ê •Hé. ê dalt, a ban, I«.

Per Hendí Por Pond», en Liât i Ou«.

F. Ou» demanam «b «qu»»t altr* Modo Adv·rbl·l''

R. Vol »m **b»r ml pu»»to, ù llog gy Ijênd MI pa«<«; y s« respon

•n Acy»*tiui Pgg«g _gy H« t ar 6 f û py B«rg<il6naf_ ici y «b Adverbi«

ô Mewlo« Adverbial», p»r a««i , pgr agui_, par al_H « ô

gèbry, p«r _ » et« t ggr bax, gy/r ;r • 1 1 , tic.

Fin« à H6r>di h •« t a _ dond« j «n Lliti

P. ftj« or»gunt«n» «b «du«3t Modo Adv»rbial*>

R. Vol«* »aber »1 paradero del <ju» mmrytmî v. g; Fins à hftnd va*"* y

1* R**po«ta ««s fin* al camp; -fins à la vi Rat ô lin* aquí, 6

allí» Sic.

En vyr 9,^ ......... ê= h ond i tf"J-*_ÉH!ÉEî *" Liât i Ouorçui«.

P. Ou« pr»t»n»« »ab«r ab »1 Modo Adverbial Enver» à hônd**

R. Vol»« »aber lo qu» «ufc»h«x »n al f un llog. ô c«-ca allí. 6

allai Cp. 3éSvl Envgr_f .. à tidfid jalou** y »« r»»pooî PI py »ny»r«_

Matar ft,, ............ 6 = al 11 _ cerca. Enyej^g _ à Hjftgd v««^ Va J^ giyer « .......

e jar c a , ó _ pr gj> Calda« .

Q« h6nd| Og_dgndu «o Liât i Und».

R. Qy« demanam, final-«int, ab e»t Adverbial''

H. Desi d jam saber d» hftnd «t vè| v, fi De tiènd vêt»? y M rMpon

•b Abb lat i u ab dei v, fi Vina d« Vic, de c*««âr. d« la vit§« ie.

Pregunta«, y RMpOftt«.* d» Temp».

f*, te quant*» «Minera« è* poden fer la* Pregunta* d»

n. D* do« manera«» «o «s, p«ra averiguar «1 punt, y tier*« d* algun

»ugcès. y la duració del Temps.

P. Com se mvmrigum »1 Punt y hora d» algun »ugcè»'?

R. Ato lo adverbi Català Quand, que equival al Español, y Llatí

OuandO!

P. v.gt Quand nasqué ton fill' »o •• «n quin tètnp»,

t i empo . quo

ft. Nasqué *n lo aff pascad« al «ne« d» M« J, die sís, à punta d«

sol. P*r lo que 1*» Digcions Declinabbl«« è» posan en Atoblatiu aÏ3

Preposíci J »n ò a_ egmprèssas, ó «6bre-ent**as.

P. Ouand anàrem, d vares anar à Calda***

R, Hi ans «n In setmana pa»**daï ahir» 6 antes de hir. te.

P, Quand anirà« à Barcelona**

R. Hi _«_nir_e à ^uyi é àmmâj_ û p^ssad-diyia, î»c.

P. D« quand »nsá, & d*sd« quand »»tá» »al «If

R. Mg l·liq desde la fjest* ............ de St Joag, ó desde Nadal j y s« usa

abb latí u

P. Fin« É quand estará« «i Matarô*>

P». H i__ ....... jMit arj liig a I ..... _ a i y i n in t f Ire.; y •• usa acusatiu.

P. COM se egsplica en la Interrogació d* Tê«p* la Dur «c i è ú

Quant it «d del fèmp***

fi. Se manMesta ab lo Adjegt u Quant y el Substantiu Temps;

P. Quant li« que nô t« h» vi»t? ê Quand Tèmp« h* passad devde gué

• 10 t« he vi »t?

R. Ui dis, un «è*i un, d tfo* af*| «o ** h« pmmad un di», un MI«,

t-c.

P. Per Quant Tèicp» »»tara» »n Barcal on a*5

p. 366r

36o.

R. Hi estaré p»r un, 5 dô« aK*.

P. Ab quant temps es far à 1« casa''

P. Ab do«, 6 très afs.

Pregunta» y Respostas d« Quantitad.

P. Oui nas son las Preguntas d« Quanti tad**

R. La« que es fan ab lo Adjegtiu d» dô* Vmis Singulars Quant, y

Quanta; v dos de Plura's 2ü*H!*» y Quant«s.

P. Quantas son las Vanetads dt la Ouantitad"9

R. Son à lo menos, quatre: Quantitat d« Temp,».« de Námgro, d»

Di stancia, y Haterial.

P. Ouina es la Quant í t ad de Temps*9

R. La qi e denanam ab lo Adjegtiu Quant « y ab el Substantiu Tti^si

v.gi Quant t_è*ngs ha_° Per quant_tèaps? Qb__.qu.antv tèjgjt. Itc; co» hu

heu» dit poc ha en las Pregunta», y Resposta« de Temps.

P. Quina es la Quartit*d de Número*'

ft« L« que è* man i 4 è» t« «b lo «tfjvgtiu Plural Quant«. É Quanta«, y

«1 V»rb 8èr «ft significació d» ·gzi*tir| v.fi Quant«, é quanta«

«en? y «» r**pon ab *1« MOM Numeral» Cardinal»! Un, Do», Tr*»,

ic.

P. Quina es la Quanti tad d« Pi«taueta?

M» La qu« mani4»*ta lo **pay, que medía d»«de una ço«« à altra, ê

<t* Pobblaciô à Pobblaciô: y è« pos« la Distancia *n «bblattu

»àbre-entesa la proposició en; 6 en acusatiu »ôbre-entesa la

preposició -fin« à.

P. Quantdista la tua casa, delriu 0

R. Dista dos, ô très «il passos, palms, ô canas; »o es: Dista ami

riu en dos, ó tres mil passos, à -fins à dos, 6 tri»« mil passo«.

P. Quant dist* un« Pobbiaclè d« altra**

R, Dista un_, d_ôs_. 6 très qyarts, h_gres. 6 11 èugas; so es: en un,

dos, ô très quarts t»c. 6 fins à un, dos, 6 très quarts, S>c.

P. Ouina es la Ouantitad Hâterîal**

P. La que se egsplica ab pes, y mesura. Cp. 3é6v1

P. Ouant pesa la carn» 6 quant* earn hi ha*7

R. N'hi ha un«, d?1«, ò tres 1 lluras tirní»seras.

P. Quant vi tens'»

R. Dos, 6 tres càrrega», u carga».

P. Quant oli tens*9

R. Dos, 6 tres quarta», n»»ura«, ò quartan«,

Pr»funtas Correlativa«.

P. Quina» s n las Pregunta« Correlativa»?

R. Sen l«* que •* fan «te Atíj»gtiu« Correlatius.» que es 4 luán

Rel «t i y» de Ag*id»nt, «1« quals «i r«f»rétt*n «I Substantiu

seguint» al contrari dels R»latiu» d» Subsistencia, que •*

referiren al antecedent; com queda dit »n «1 loi. 34?.

P. Quin* sen less Adjegtius Correlatius, A Relatius d« Age i d »n t,

que usam pera preguntar''

R. Sont Que. Qui; Quin, Qui ns j Quina. Quinas; Qual , y Qual»; y

las Preguntas Singulars, d Plurals, fêtas ab aquestos és diuen

Correlativas, que algunas vegadas son Preguntas secundarias de

las de Quant i tad de Nûmerof v.gi Quant* *ò.n_ •!« Hanaafents i=de la

lley de Ptu'7 y se respon, que son déu, y que el Christie els deu

observarf y es pregunta segona vegadai Quin«, 6 qual« «òn^ y en

la segona Resposta s* individúen un per uns El _ pritnèr^ es_ Amar à

Déu s 6br e t ò t a< 1 a s o s a s . El S e ò f juraragel t a n t n m de ..... Peu

en va ; t«c .

Preguntas Categóricas

P. Quina« son las Preguntas Categòric*»*'

R. Aquellas à las ouais *s deu respôndrer categôri c*~mènt sí, ô

nôj v.g: Vols anar à Barcelona0 Sí Srs Vul 1 anar — hi . VoJjj Jggn jjir

ÍÍÜ55*' Si Sr, vull menjar-ne; 6 n d »n vull menjar. Vols menjar de

assé, axé, ü »116^ Si Srs vull menjar-ne, ò ne vul 1 men Jar res.

¿Vols menjar assé, axé, û allé** Sí 5r , vul 1 men Jar-ho, ü *s

respon negâtiva-màntî N6 vull inenjar^ho, ü N6 hu vull menjar.

p. 3é7r

361.

Preguntas Motivadas

'•V

P. Quin*» «on I«» Pr»gunt«» Metavada«?

ft. Son 1«* qu* »«rvexwi per« indagar «i fi, motiu, r*h6, t c «u««

d« algun* agciòf y en» valwt, para aqu*»t fi, del* Nodo«

Adverbial« Interrogant» «egutntci P*ra que. A P*ra quin fi? P»r

que, ò p*r quin «not i u. rahè, ü cau«a? S«.

P. Tenim «n no«tr» Idiom» altra* Oración«, à M*« d« la*

Transitiva«, é Intranzitiva», I nt arrogat i va«, y Ij·mpqnènt*'»

R. Si Sr_i hi tenim la« Oracions Esdevenidora» ab De; la* Oracions

Equivalent* d« Gerundi u. y Supin« Llatins; la» oración*

Gerundi va« Catalana*! y 1»« Vocativas.

Oracions Esdevenidora« ab De.

P. Quina« »on las Oracions Esdevenidores ab De"?

R. San la« Construhi das ab Verb* agtius, 6 Pa»«iu« ab D«,

equivalents dels Partícips de Esdevenidor Agtium, 6 Passius.

P. 3uin« son els Partícips de Esdevenidor Agtius Llatins''

R. Són els finids en turus, tura, turum« en Singular; ço«:

Agaturus, ama tur a. amaturum. Poc turus. docturaj docturuiB.

Hgri tur u«, i«ori tura, mori tur um. Vi vi turus vivi tura, v.iyiturum.

tic.

P. Quins Verb« ab du usa« pera suplir aquesto« Esdevenidors

Agtiu» Llatins-*

R. NO» vale« del Verb Haver de. 6 tenir de aWadind-lo« els

Infinitius Agtius Amar, Ensebar, Mor i r f VI urer, S«cj v.gs Jo he j 6

ting deamarj Ego amaturum, vel amatura «y». Tu has, d tens de

amar; Tuamaturus, vel amatura es. fell, tila, y elle ha ô te de

amar t Ule amat ur us, illa amatura. et i 11 yd amaturum est ; t*c.

•íP. Oui n Regimen tftncn lo« équivalent* Catalan« del E»deveni dor

Aitiu Uati?

R. Si provenen d» Verb» Agtiu* Tranzitiu«, deuen r»jir Acu*atiu

ab Pretp. 367vlposicio à *i •* nom d« Persona; y **n* Prepo«iciò,

•i no nu •*§ v.gi Jo he, é ting de amar A Déu; Joh«,^6 ting de

amar lavirtud.

També en* val»« d«l M»rb Peur»r «en« De; v.g« Jo deg apar á

Peu ;iy \ • v * .r. t ud. Ego amaturu*, vel amatura «uní P uin, «t

virtut»»; Sic.

P. Quin« són »Is Partícip* d» E*dev»nid6r Pa«s*iu* Llatin*''

R. Són «1* -finids en dus, da, dug; com: Amandus. amanda. amandum,

S<c. Docendus. docenda, doondug, fcc.

P. Oui n* són els Verbs ab^Pc» Que usam pera «uplír las Veus del»

Esdevenidors Passius Llatins0

R. Nos valem dels Verbs Haver, 6 Haber_, ò Tenir de Ser, un ids ab

Partícip de Pretèrit devallad de Verb Tranzitiu; v.g: Jo heu ò

ting de ser amad, ò amada de tu. é Bef__tu_ï v els Llatins diuen s

Ego amandus vel amanda su« à te; í«c.

Igual-ment ens valem del Verb Déurer sens De. unid també al

Infinitiu Ser, y al Particip de Pretèrit Passiu, devallad de Ve-^b

Tranzitit-s v.g: Jo deg ser amad, 6 amada de tuT 6 p»r tu.

P. Quin cas rejixen los Equivalents dels Partícips de

Esdevenidors Passius Llatin**>

ü, Com d» va 11 »n «èmpr» d* V»rb« Tranzitiu», rmjwxmn Abbl«tiu «b

d», A Acuaatiu ab par d» I« P»r»6n« Afiftt| y l« P»r«6n« Pa**i«nt<*$ t

** po»a «n Nominatiu p»r Supo* i d Pwnftuf v.gj Peu d»u «»r

tímlm h amen s, à per »la hamgns; y »quival a l « Agtivat Elm

d*u»n «mar é Peu»

Oración* Equivalents.

, y Supin« Llatins.

P. Oui ne son los Equivalent« d* gerundius, y Supin* Llatins'»

R. Ja hu h»« dit «n »1 fol. 2O1, y 2O2¡ y, co« tôt* sian

construhids ab Verbs Tranzitius, ô Intranzi tiu*f seguéxen *1

R* j i men d* dit« Verb*.

p . 368r

362.

Oracions Serundivas Catalanas.

P. Ouina» son las Oracions Berundivas Catalanas"'

R. Són las que vulgar-men se diuen finds . y Havènds. construhids

ab Verbs Tranzitius, 6 Tntranzi tiu«; y seguéxen el Rejíwen del*

Verb* Tranzitiu«, 6 Intranztiu«? v.gs Ama n d Jo à Deu; 6 la

virtuds logrart la Eterna Bonaventuran«a. Horind Jo en gràcia de

D*u_i aniré al Cel . Havend »ort el« Sant« en_Bracia de Peut se

salvaren. Hayend de obsgrvar~se ela Preceptes de la Lley de Pèuf

y de la Iglè-sia, pera salvar-se: qui no il« observa »s condemna.

Havend de haver-«» observad el« precepte« de la Lley de Déu, y de

Li Igglésia, pera salvar -ge en el punt de sa mort: qui no »Is ha

ob ser v ad , es c ondemn ar é .

Oración»

P. tel n«* »on la« Oración« Vetativa«?

R. Son I««, que *« fan ab Vex: at i u »g«prè«, Singular, ê Plural,

que apar «ir mi Supo»!d d» ella«, y n6 hu mm»

Í*. Quin, donc», es «1 Supo»id d» la« Oración» Vocativa»?

ü, l« «l Nwiiinattu ProncMlnal d« ««gêna P»r»cm« Gramatical

Singular Tu, ô «a« Ecpivalint« um urbanitad Singular» Vo§, Vg«ti,

Vo·-··forí«, V.«.A | Vg«~«a-iB>rç_éj Vogtra_ Egsjil ine i a fcc. » 6 la«

S»qôn«» Plural«! yp«altr<Mi, Vo«t«t«> Sic. »g«prê«»a«, ô

»ôbr»—»nt«*a*.

P. Ckiir» R«jlm«P Gramatical, 6 quina Concordancia tenen «1»

Vocatlu«*»

R. Com a Vocatius ne t*n«n ningún« co»a d* âcjuestass pux «1 sol

ofici d*ls Vocatius «s crid?r 1*atenció de la Segona Persona p»ra

lo que »e-li va à suplicar, ô »anarï y es posan regular-mint er»

la Oració per mera Construgciò.

Mera Construí, í-i o

31 Part.

De la Sintagse Natural.

Cp. 3è8vl

P. Oui nas son las très Part* de 1« Sintagse Natural**

t f«,

R. San Concordancia, ReJíman, y Hara-Con«trugciój coa queda

an al fol. 320. Da la Concordancia Bramatical Ja ha« tragtad en*

•1 fol. 320, 2t, 22, 23, y 24| y dal Reji man Ja na* parlad de«de

al fol. 325 firm ê 360. Ara parlara« da la Mara-Construgciò.

P. Quina» «6n la« Digei on«, à Part* d» la Oració Gramatical, qua

Mi fila, par Hará Conatruociè?

la« qua «'hi pesan warn Concordancia, ni Rejí man, sinó par

a Colocacift.

P. Oui na« «on la« Digción«, ü Part« da la Oració, que no tènen

concordancia, ni rejiman an ella» an ningún cas.

ft« 8ên lo« Adverbi«, I n t er j egc i ona, y Con j unge i on«.

Mera-construgció dels Adverbi»,

y Modos Adverbials.

P. Oue »ntèns per Adverbis, 6 Adverb«'9

R. Son unas parts de la Oració, ü Digcións Indeclinabhles, que

sempre van à la saga del Verb egsprès 6 sóbre-entès, pera

modificar son significad, eo agció, ü passió: y no tènen en

Català Re J í men algun sobri* ninguna Digció Declinabble; com queda

dit en el fol. 303. pag. 21.

P. Com pods dir, oue lo« Adverbi», ò Adverb», nô tenen Rejimen

algun, en Cátalas pux tenim el« Adverbis Demonstratius Catalan«,

aue rejexen Dati u de la Persona à qui demonstrara al cuna cosa, y

Acusat i u de la Cosa Demonstrada, á la moda dels Adverbis

D*mon»tratiu« Llatins En, y Ecca*>

R. Quand* «1* Llatins usan los Adverbi« Dvmonvtrbtius in y (Eeci

diu»« v. g i Eccg homot En animum, »t mentxin p»re •ftbr·-·rtt·n·n

«1* V*rto» Ad g« t y Vid»; so MII jec» homo mémt í En vid»

p. 3éfr

363.

an i mum, «t mmtim, Ecc» tiM turbjijügnai :_nl»gt. Po««nt dime«» «1«

Ll«tin* «n Nominatiu. 6 Acusat i u la cosa demonstrada, segons «1

R» j í «»r« d«l» V»rb« CE**í» V ViJËS.' v P^»*« •« D«tiy !• P«r»ôn« à

1« d««6«istrans Ecc« tibi