LA BRAMATICA CATALANA (1796-1829) Dt JOAN PETIT I...

LA BRAMATICA CATALANA (1796-1829)

Dt JOAN PETIT I AßUILARj ESTUDI I EDICIÓ

Jordi Binebra i Serrâbou

Tesi presentada per a l'obtenció d ei Grau de Dcctor, dirigidapel Dr. Joan Solà i Cortassa

Universitat de BarcelonaDivisió VU

Facultat de Filosofia i LI être« de TarragonaDepartament de Filologia

abril de 1991

•i«tattyli örfmrafi en-Cat«! an«

P. Ou« »nten« par Signatur* Ortograficc-C«t«l«n«?

R. intêng» la Coiegciô de Sign»» accidental» «l Dioci oni i

cítala, que po*an algún» Autor* «n »o» Llibr»», y d»«*» Paper»,

••crit« tan en Pro»a com »n Ver», par« a»«»Kalar vari«* co«a«,

qu», »ncaraqu» «gc»«»oriae à dit Digcioni»m», »en »61t «til« p»r

»a major inteligencia.

P. Gkâina« «on aquestas cosa* tan útil» pera 1« major inteligenci

del Di ge i oí,: »me català, qual* assenai an els Signe«

Ortogra-f ico-Catalans"*

R. Són la» següents; pux un« Signe« assenai an la Sábre-abundánci

d« Di gei ons, que per lo tant •• ene1 oyen entre Parente«!s y

Claudatur. Altre» Signe« assenai an la Supressió, y De*»cte de

Paraula«, pet- -nedi de Punt« Su«p?n«iu«t y de Peftgte. Altre»

Signe« »ervéxen pera Contar las Apartes, Pagina« 6 Plana«,

Fulla«, Fol i o« 6 Full«, y el» Pleg« del« Llibre«i y per» a»»ô ê»

valen un« Autor« ó Impressors del« NúCp. 82v3meros

Aritmeticu-Arabigs, y altre» del« Néi o« Afitat* :co-Hoiitan«t y

altrwm lmpre«»or» i« »ervexen de Lletra« Majúscul as y Cal deren«

ó Solfa«. Altre« Signe« assenai an la» Cita« y Llamadas del«

Autor«} y un« è« valen del« Números Arabics, a Roman«, y «Itre«

de Lletra» Hinúacul»' y f inal-went altre« u««n Com»t« ô de«

Come«, ô Ral 1 et a« so t a-linea«, y Asteriscos 6 A«trella«, a* eiue

a««elalan 1'autori tad ô part del Di geioni«me copiad de altre

Autor. Altre« Signe« a*»eKalan é indican com ab io did índice o

A«»»fUlad6r !•» COM» «è« not%bble« d»l Evcrit, y p «r« mim t*

val«« Im Actor» d« 1« M«n«t«. M tro» Sign«» mmrvêmm p«r« t«

Dl vi »i 6 d« Dicción« / Sí 1 aba«, «»d i «n t 1« Not« d« Divi«i6. Al t r«

Sign» «•»•*«!« 1« *upr«»»i6 d« algun« Vocal par Sin^Z**«, qu«l M

lo Apo«trof«. Í Mot« «i •anal·fa. F i n« 1-ment «1* do» Punt» »Òbr«

ï « ü qu» i« trob« dWÄpr»« d« 1«* Con»on >nt» O ó B y «nt»» d« la«

Voc«l» *, £ a«s*W*lan qu» dit* u »• h« d» pronunciar liquid« y

dèbil-ment; y la Monter« A Caputxa qu» è« po»a »obr» la» Vocal»

t, t, f, 3, Q, a*»»?Ç«lan qu» la consonant x qu« 1«* ant»c»d«x »•

ha d« prontr ~imr ab »1 valor liati d» q«, ò gz.

P. Quins, doncs, «on «1» Signes Ortogra-f í co-Catalan»"7

R. Són »1« seguint s:

Parèntesi« y Claudatur . . . . . . . .< )

Números Ar «big*. ...l, 2, 3, 4y S, è, ttc,

RCNMtn«. I» II» III» IV» IrC.

Lletra« Ma júscul as. . .. . ......A, B, C, D, f, ttc.

Winúscul as. . . . . . . . . . a f b, c, d, e, f, tic.

A«t«ri»co a A«tr«ll«.......... t

Comets à do* Comes... ".

Ral 1 «ta« Sot a-1 í n«««

p, 83r

77.

Did Ind«M ô M*n«ta.

C*lderons è Solfa«............ ••

Divi«i6 de Dicción» y Si 1«bam... - ô -

JlpOBtrof» i Hot« d« Mfi«i*f«....!% «% ', »', t% lc.

Punt» 8u»p»n»i u» .« , , . . « . . . . . . . . .

or»«d».......mitt

El»gti vo-D»f»9tiu»...... 111

Crema i Punt» »obre 1« u...... A

Hont»r«, A Caputxa «obre Vocal t, t, Î, £, Q.

Aqu»«ta e» la LI i«ta d»l» Signe* Ortogràfics «è« usad« »n »1*

Llibre» catalan«, «»crit« de»de lo «W 160O fin« ara.

P. Due tal vegada voldria« dir ff« axé, Que qui»cun del» Autors

catalan», que han escrit de»de lo al 16OO fin« arây h« u»ad tôt«

.tic Signe« de aqucxa L H »ta?

R. Ne Sr, sinó que entre tôt« els Llibre», »»crit« en dit« época,

e» troban repartid* dit» Signes; pux un» Autor» han usad un»

Signes, y altre«, altre»; y se-èn troben algun«, que no han osad

ni un« ni altre«¡ y que, per lo tant» dit* Signe»

Ortogrâ-f i co-Catal ans no «on necessaris »n 4 *>ts el« Llibre« y

F«crit«, e "ft t«n-«ol«-«ènt Uti l» p«r «61 ta« co«a*v corn ho

» tragtand-lo« p«»r «on $eo,ud Orde.

Par»nt*«i» y Claudatur.

P. Pera que servéxen aque»to« dûs Semi-cirn-is , dels qual* el ler_

** diu Parente»!*, y lo altre Claudatur?

ft, S«rv»x»n pera «»««Halar, m¿» 1«» Dlg-ionm, • Paraula«,

endosas entr« P«r»nt»»im y Claudatur. »ol«-**nt condunéx«n p«ra

la «a j or explicació, ê c lar »ci ad d« lo qu« i« VA **erltp. 83 v ]

vindf d« modo, que, »neara que MI o«iti*v«nf quedaria ne obstant

p*rfèt »1 iMntid d« la Oració principal! y qu«, »end agc»*«ori«*,

è* podrían omitir m«nm détriment d« dit »«ntidj v.gi L'ho»» »?bi

(•la 6 no nobbl«) »« dign» d> »mtimacift.

P. Ne è« tmb*n »n îo« Autors Nûm»ro« Aritmètic«, Ll»tra»

Minúscul**, A«t»ri»cos y cosas semblants, pesada* «ntr«

Paréntesis y Claudatur?

R. Si Sr_, pero servéxen per las Citas y Llanadas d« Autors, y

algunas altras cosas.

Número« '-âbigs, 1» 2» 3» 4, lie.

Romans. I . I I , I I I , Sic.

Lletra* Majúsculas» .A» B» C, &t.

Minúsculas . . .a, b, c, d, &c.

Asteriscos, ò Astrel 1 as. . . . . t, t« , tic.

P. P«ra que servexen tots aquestos Signes Ortografies?

P. Pera no trencar ab repetida« Citas de Autor* «1 fil de lo que

is y f escrivind; pux s« «costum« «txpressar ab tota i ^dividual i tad

en el margen, ò ml ú l t i m d« la p/ j ina, «1 llibre, capítol,

paràgraf, aparte, página, y f o l i o del toma d« hand son tretas las

Autor i tads que i« citan; y dintre d* la dirá es posan Llanadas,

que regui«r-mènt són Números Ar«biQs, L letr«s Menors, Asteriscos,

é altra» ço»«», l«* 94*1« i« r»p«t«x»o »n «I Karger», i al fin d»

Í« plana, y **rvêtt*fi dm «vi«, para que «1 qu* llajex »apia, *i

vel, «I lief ml Auter d» hònd M ü*» t r ««11 «dad la* tal«

paraula* y Autoritad».

P. ¿El» Núm«ro» Ar ab i g» y Maman*, ni »«rvéxvn para rè« «ê*f qu«

para la* Cita* y Llamada» dal» Autor»?

K» Si Sr_, »«rvéx»n para a**a»Ialar «1 Numero de Apart**, Faginas y

Folio» d«l» Llibre«! yt p*r lo tant ê* po»«n fora del

p. 84r

71.

Digcionisme; pux en 'a« Aparta* i* posan devant d* 1« If Digciò;

en las "aginas, è» colocan sobre d* la li Ralla d Line* d* la li,

2if 31» 41 pâg, lie; y» per« notar el coupetèit numero de folio«

è« colocan »obre d* 1« li Línea d* la página îiv 3i» SA, 71» &c.

Tamfaê è* numeran el« Llibre», Capítol», Artiggle», Paragraf», y

altre» parts metódicas, que també servéxen pera la» Cita* y

Llanada« del« Autors.

P. La» L l et r os Majúscul as, que, acompasadas à ne d* algún Número

Ar*bigv *s pôsan s&t« 1« última line« d* certa« págin«« -pera que

R, Par« arregglar el« Pleg« del« Llibre* Impresos; y per tañen a

l« Signatur« del« Impressors y Enquadernadors. Tamb* Hi per t a Ben

els Calderón« é tel f«», que è» figuran de e»t modo M

P. Los Asteriscos d Astrellas ¿para qu* ser vex en é me» de la*

Cita« y Llamadas del« Autor»?

II. Algun» Autor« la« in »»r vi r, p »r* a«*«Kalar lac Cláusulas, i

Pwríodo« de Obr* agena, IM Autori t«d«, qu» copí« d« Autor qu«

coapen alguna altra Ob r* i Papir t y po»a A*twi«ee 4 A» t »r i «c o«

al principi y fi d« la* Autoritadm} p«ro aquesta neta ** j« poc

fntqtantf y en llog d« tila *• u*a d« Com»t», i Coailla»,

Rail »t a« 501 a-1 i n«Jt, y d* diferent Lletra »n lo Impré*.

Comet* " "

Rail«ta» 8ota-lln»a» ¡

Llmtrm Rodona ò Bastarda.

P. La» Autor 11«os, que copia lo Autor, à Compositor d* alguna

altra Obra ¿com és distinjéxen de lo que es propi del Autor qua

••eriu?

R. Se distinjéxtín en lo Imprès ab LI lra Bastarda à Cursiva, Cp.

84v si lo !«prés «s ab Lletra Rodona; à ab Rodona, «i lo Imprès

»m ab Bastarda ô €ur«ivaî y «n lo Manu-escrtt, p»r no ser fàcil

1* Oivvrsitad d* Lletra«, se rallan per sota ab ralletas

Sota-lin«as» la* Paraulas qu« •• citanf v.gi 'Quant tro pesa, Peu

•leu, jjjj.. hav«r pecad1

P»ra no embrutar lo Escrit ab Ralleta» S0ta-lín»a* »» ha

inventad mòlt timp ha altra nota é Seffal, qu* consistex en dos

Comes -ie van à parells, als qual« an ornen an lo« Impressors

Castellans Cornil las; y nosaltres podria« anomenar-los Comets, à

do* Comes Apar el lads; y ab ell* *« asseKalan els Textos y

Autor i tads qu« s« hablan d« rallar per sota, o imprimir ab lletra

di f »rent. Diu, v.gi 1« taftl Acadéaia E*paftola »n *I Prolog d*

Ortografía lo «ecuent tr*duh d «1 C«t*lâi »ti primer qu» INI

•intont* «eu Anton d« No*riw*t ê qu*l li conpongué un Tragtad

•Qrtöfrafia Ca«tellana. LA* principal* réggla* y principis, è*

"r»duhéx*n ê qu« «xi CM l*m P«r«ul«s corr»»pôn»n «1* Con»»bt«*,

"*x{ t «Mb* 1«* Figura» de 1«* Ll»tra» dvurian correspondra É la*

"V»u« Litvradasi d» tal «anirà qu» no hi hagué* Llwtra, qu« no

•tingué* mon di»tingt Sonido, n! Sonido, qu» nö tirguê* *a

"di f »rent Lletra". Altres usan e-' «3 dé* Co«** 0 Comets sola-went

al principi y ml últim d« 1'Autoritari.

CPDid Indecs- Índic* à Maneta.

P. Quin ú* t»nía antig^-»*r»t aqu«»t S«Xal Ortogràfic*5

R. S* usava pera demonstrar com «b el did assenai ador 1« grand

u t i l i t a d y áduc npcessitad d* saber la Dogtrina à que és d i r i g è x .

Altre» es valían pera el mat ex fi de la« do« Haju»cula* N. B. c,1»

po*avan al «arge, y s ign- f icavan Nota Bene, ò Nota bé.

p. 85r

7«?.

Divisió d« Digciòns y Silaba«,

P. Quin ûm té la Nota d SeKal d« Divl·lè?

It. S»rv»x d» instrument per« dividir É c «p d« Mall« la« Dicción«

Simple« «i Silatoa»! à qual fi un» u»an d« un«, y »Itrm d» do«

rallfcta«! Y I** «witéx*» tat«*, pomada» »ntr« Digcion* Si«pi*«

<MnÍfe*t«n «n tfttas part« la* Digrion« Compovta« p»r mera

Ce«pQ»ielfti v,fi Ja«M-Oirt«ti E«ptrtt-8«nt.

P. D» quanta« manera» pod *èr la Compo*iciô de digciôns

catalanà«?

R. D« tr»» modo», «o *«f per Mera Composició, per Sinalefa, y p*r

Mer* Composició y Sinal·i'n.

P. Quin* t« la Nota à Scffal d? riera Compo«iciò^

R. E« la Nota d» Divisió ü Separació d« Digcióna Simple« entre

»í I v. f i Eqstr ema-ungc i 6, ú ExtraiMrtinçiò.

P. Quina e« la Nota ó Señal de Sinalefa"7

R. E» lo Apo»tro-fe¡ v.gs l'àguila, l'b«.

P. Qyinas «on, f i nal-t>int, lai* Nota» de Composició y Sinalefa"*

R. Son lam Nota» elf jn* com» y altra; v.gj à tu t'hu dig Sogra,

•ntèn-t'hi Nora.

1% «* , n p , »% t% te.

Apostrofe 6 Nota de Sinalefa.

P. Pera que «ervex lo Apostrofe, ó Señal de supressió de alguna

vocal| eo Nota d» Sinalefa?

R. Serven pera demonstrar 1* Digciôn» Compostas per Sinalefa,

per la qual figura »uprimim una Vocal de una Dígciu Simple finida

en vocal, y po»a« Señal de Supre»»iò de Vocal, un Cp. ÜSvl Apos-

trofe «ê^re el puesto tfe la Vocal Supre»a, y uni« la Consonant

final, é únic* d« dit* Digciô à 1* Vecal d» 1« següent,

•n Vocal» y <• tiêa Diociara in *»* unai v.gi l'Anima. I»Nona, an

Hog urn la Anima, lo Horn«, ic.

P. ¿Me u«a« molt» la Nota if« Sinalafa, i Apòstrof» am ocasions,

avi qu* no è* c om« t ni i* pod c omet r »r tal Figura ni unió d«

Digciòns; pux escriuen, v.gi Saum* f/_ vau, nm_*_ va dilatant!, 1*^

nostre contento?

P. Si Sr_, paro aacriuan mal íssima-mènt; perquè han da eaerlurer»

ço« pari am: Segons §•_ vau, ens va dílat*nd, al nostra contanto.

Punts Suspensius ........

De-fegtius Torsads ::::::

E¿agtivo-Daf cqtius s i s

P. Pera que ««rvexan «Is Punts eusp»nsius*'

P». A«- ^Walan qu« lo Autor, h» »uspés ab prudència y

*olunt«^ia~»ènt dir c*rta» paraula» ofensiva» ò fàcils d»

antèr»dr*r| v. g: Si .ma en -f ado, dir i a ........ paro val mèa cal 1 ar .

P. Quand se haurían de posar an lo Escrit els Punt* Dafagtius

n. Quand en l'Original, que è« copia, hi faltan paraula«, que no

es poden llejir, A per borrad ~ , à consumid al papar, à par altra

cosa; y dits Dunts, posads «n lo Tra*llad assenai ari an la

Llejitimitad de la Còpia, y que nu ha CMitid per fors*.

P. Ai« assefalan als Punts Elegtivo~D»f aftay»*?

ft. Sit«!**can» qu» «i i»Autcritarf qp» >»* «*i«d p«r« pfevar »on

a*»umpto lo Autor 9» ««er lu, h« «l«Jttf le 411« f A p«r êilt y h»

tiMprociMf lo qu« ne f« «1 e««i y p«r lo tant h* posad *n llog d»

le q •* h« omitid, dit« Punv» tl«efivo~t»f»ftly».

p. ter

80.

Ci

Crèma, à Punts Liquants sobre la u.

P. Ou* assenai an els Pun t « Li qu«nt» sobre l m Vocal u, que è»

troba desprès -J* la« Consonants G 6 Q, y antes de la* Vocals ç,

¿f v.gi Gue, Qui ; Ote, Qui.?

R. Assenai an, que dita Vocal ü mm h« d* pronunciar liquida» y

débil-Aènt, ço« »ns Ungü«nt, Qtoptt è ; Li que, 1 iqui , j. i gui e •

Enayguc. »naygui, enayguia, t*c.

P. Per qu* no donarn a»l do« Pynt» Liquant» d« 1« ü» «1 no« de

Dièresi s. ò D i érese, ço« Ho prägt i can algun***

P. P»rqu» no 1 i coitp»t*M dit No«| PUM p«r la Pi gura Diérèse, d«

do* Vocal«, que jynta* acostuman 1er Di-ftongr. »o un« Sílaba,

Ä»-in fan do«; y la Nota d« Vocal Liquida» «1« I«pr»«»or»

anomenar Creua, n^ indica de* Silabas» sino una Sola, que t« diu

Diftongo Liquidi ço« hu h»« dit fol. 3?.

P. Ou» vol dir Vocal Liquida''

ft. Vex:* 1 que h* perdud un poc del propi «on i do y form* »ni»

pronunciació, p*r cau*« d* la* de* Consonants Liquant» § y O

antecedents à èllai Y quand Im Vocal u «« fa Líquida, posad«

després de S ò Q, no queda ab»oluta-mènt ab forsa d» Vocal

PI«ni-Son« t, sine ab limitació d« Vocal Liquida « Dèbil-Sonant.

qu* na forma Silaba, d Sonido-1iterad p*r *i »oi«, mino unida à

altra Vocal PI»ni-Sonant, y és diu Diftonjo Liquid.

Í, f, Ï, 8, Q.

Montera à Capudxa sobre Vocal.

P. Que significa la Montera, posada sobre Vocal, post-posada à la

Consonant x?

R. Assenai a, qu* la Consonant x_ ante-posada à las Vocal*

En-apudCp. 86v]xadas, és deu pronunciar ab r 1 valor català d« gs

6 Q"; «Q! Sex S t Tax3; Ex 8men. Exercici, &c; que és pronunciant

Segso, Tag sa f Egzamen, Egz^rcici, Sec.

F. Usan may els Castellans la Montera ó Caputxa sobre Vocal*1

R. Si br, la usan prímèra-mént, pera assenaiar, quand la

Consonant x_, posada -=ntre vocal0, me ha d« pronunciar ab el

valor Llatí Modern de es, ó gs; pux els Llatins Antigs no usavan

la x_, sine que escriví an ja «n l log de x_ es ô gs; v. g: En I log d?

Lux, Crux, Lex, Rex, Ike escrivian Lues, Crues, Legs, Regs S«c

S*gana-»nént la usan «r las Sílabas int, chf, chî, ch8, chO, an

seWal que se han de pronunciar ka, ket ki, ko, ku; del «atex »odo

que las pronuncia« nosaltres y el« Llatins. La rano d» tôt asso

es obvia; pux entre el* Caste!lan* la* Silabas cha, che, chl,

cho. chu »anmn com la* no»tr*» x«, x», xi, xo. xui y quand vôl»n

qu* fa»*an corn 1*« no«tr«» ch*. ch». chi. cho. chu, mo •*, k«,

ïl> tii l2f A ««ar*u«« c>»t« ctif. c ht. cm. chu.

P. P»r qu* po««* *rttr* i «s Signatura» «qu«*1- Accent Circum-f legso,

qu» tu «noMWiM ftoitêr« A Capudxa; quand dwuria contar-m« »ntre

*!• d«m*s Agcint«?

R. Lo hi po»o, p»r que «ntr« nosaltr»», y ml m Castillan» fa paper

d* Sign*, y no d* Agc*nt¡ pux nô a*wiffala *1 To, ü T^iftr ab que

i* deu pronunciar la Vocal Fncapudxada, sinó qua indica «1 valor,

o sonido l fati, ab qu« t* deu pronunciar la Consonant x_,

«nte-posada à dita Vocal.

P. Per qu* posa* en la Llista dels Sign** Ortogràfics els Punts

Su»pensius y De-fegtiu», quand tôt* aquestos apar deurían posar—**

entre la* Nota* d* la Puntuació''

R. Lo* hi h* posa-1, perquè són un* m --s Señáis d* la falta

p. Í7r

81.

voluntària t involuntària d* Paraula*, ò Digción* «n lo Escrit

català; y nô **rvéx*n p*ra dividir el Digcionisme »n P*ríodo*t y

el Periodo on Membres, com ho fan la* Notac o SeKals d* la

següent Puntuació.

Puntuaci 6

Or tografi co-Catal anà.

P. Ou» «fitin» p*r Puntuació Qrtogr**ico-C*t*l*n«?

ft. Intènf I« Coléesete d» IM Not*» de Puntuació, «ntr* »t

Digcioni»m» Ortograf ico-Catala, que el divid»x«n »n Pitríodo», y

IfMbrM, à f i d» »ab »r fer «i »a L»gtura la» deguda« pau*a«,

igual* à la* que fe«, quand parla«.

P. Ou« co»a •* Período"7

R. E» la Oració Gramatical, ?nclo«a desde el principi fin« al

Punt Final, à Interrogant, d Admiratiu; «o e», un agregad de

Paraula«, ò Digciòns, «è« a menos numerosa», qua fan un perfet

Sentid.

P. Quanta« «on la« Especie» del Período"7

R. Son quatre! Periodo Comú, Interrogant , Admiratiu, y M igst o de

Comú, i Interrogant, 6 Admiratiu} pu el Periodo Comú acaba ab

Punt Final, ò Nota d» Psríodo Comú; lo Interrogant fínex en Punt

Interrogant; lo Admiratiu ab Punt Admiratiu! y ml Hig«to de comú,

* Interrogant, ò Admiratiu co«*n»a ao P»riodo c omú , y finex ab

In* ""rogant, à Admiratiu.

P. Quanta« «on las Varietad« de tots Aquestos Periodos''

R. Són dos: Membrad y Desmembrad, flembrad e« el que té Membres; y

Desmembrad, e» el que no il« tft.

P. Quant« «on »1« M»i*iBr»«, ò Part» del* "«ríodo«7

R. Són •*•«! Major, Menor, y Mini*| PUK el W»wtore Major finex Cp.

en do« Punt«j El Hgnòr acaba en Punt y Ço»«! y »1 Minin», en

P. Quanta«, donc», y quina* «on la« Nota* de la Puntuació, ü

Diví «i ó del Di ge i on i »me Ortogréf ico-Catalá »n Períodos y Membres''

K, ten SI «s

Punt Pin«!.««.«.....« «

Interrogant..... f

Admi'-atiu.... . .. !

Oft* Punt». t

Punt y COM.. « ».. i

Com« à Incito. ,

P. D« aquest** «i* Nota« d* la Puntuació ¿quinas ser vex«n pera

dividir el Digcionisme Ortrografico-Catala en Períodos, y «1*

Períodos *n so« Membres?

R. Las tres primeras Notas d« Puntuació tíividéxen el Digcion s>ne

•n Periodos Comuns, Interrogant«, Admiratius, y Cow.iosto» de

Cp«un, é Interrogant, ò Admiratiu; y las tre* ultima« dividexen

els Período« Membrads «n Membres Ma J or«, Hen6rm, y Mínims| pux

* * D^< Pun t s, dividexen »1* Periodo« en Membre« Major«| el Punt.

y Come, en tien or « ; y e" '"om* ó Inciso» en Membre» Minin«.

P. El» Períodos Desmembrad«, eo «*ns Membre»! v.gi Jo. amo à DetA.

No pod «èr_apre««urada la. Legtura ¿podan adquirir Mombres» y

pasar de Deamymbrads à Membt»d«?

R. Si 3r, pux pode« dir, y eacriurer, v.gi Jo amo à Peu,per ser

»miMna-ment bo. No pod ser apressurada la Legtura, que ha de

«jjryir. per« ap_éndre«^i y de e«t »odo

82.

p« «mar dit» P»ríodo« D««me<nbrad» é Bi -nombre». dímtinjid«, y

f or ««d« p*r un «oí Inciso, A COJM.

P. Pdd»n «ir Belt« *1* ItMbrM HaJjr«. H«n6r«. è Hi ni m« «n un »oi

Pvriodo, foroad* »1» Major« pw Do» Pun t «i «i« flâner», p*- Punt y

Com«; y •!» fií ni m», p »r un Com« é Inciso?

R. Si Sr_, poden »er «Ölt» y «olti««iM, »»g on» *1 gu»t, y

habilitad del Compositor; c cim i» v»u à c ad* pa«, en el» Llibre«,

y demè» Escrits.

P. Quin mttodo, «1 Sintètic, d lo Analític, judica« mi l'or per*

de la« Notas de la Puntuació^

R. El método Sintètic, ò Composi t i u; pux aquest enseffa «l modo de

juntar «»«br»« Mini««, y^nòr«, y l·lajèr« al« Periodo« MntrM »«

•»cri u, y d« est modo compôndrer els P*ríodi*9 Membrad»; pero el

••todo Anal í tic , 6 Pese omposi ti u »»rv«y pera anali»arf

d«*coinf -indrer» 6 dividir en Membre« Major«, Menor«, y M j mm», els

Períodos co«po«to» j«, ò »»crit».

P. P« quina Nota, donc«, com»n»«re«n el método Sintètic 6

Composi tiu del» Períodos"1

R. Comen «are« p^r el Inciso, u Come, qu* *n»»l« de Juntar entre

»í Membres Mínims, en la composició dels Períodos.

t.

COM« ó Inciso.

R. P«ra qu* «»rvéMen el» Come«, ó Inciso«*5

M, r*era juntar membres Hint Ml «1* Période , «autre» MI «»criuwn, ê

van formand-m»| à f i de pod»r fer mn mm Lagtur« la« deguda«

pau«a«, igual« à la« que fiu» quand parla«! pux LlaJir a« fer

parlar lo Escrit, € r»patir la« Paraula« dal Autor, Cp. ttvl que

*1 compongué.

P. En quina« ocasión*, h»« da po«ar COM, d I ne i »o?

In«i«aciò da Vocatiu«.

n. Primèra-mènt «n tot« al» Vocatius; ab la inteligencia, quo «i

al Vocatiu a«ta al principi dal Período, è« posa un «öl Come

da«pri» da Illj v.gi Peu meu, grand as vostra Divina

Hi»ari cordi a; y si a« al últim dal Período, dau »oí» colocar—se

lo lr»ci«o anta« dal Vocatiu; v.gi Vostra Divina Misericòrdia a«

grand, Peu meu. Par- «i al Vocatiu asta al mi dj dal Periodo, è«

dau posar Coma antes y desprès da ill i v.gs Vostra Divina

Misericordia, Diu meu, es grand.

In«i «açi 6 d_a Draci on« Agca«»6r i as

Saguixan aquerta «atèxa Règgla de la Incisació dels "icatius

alguna» Oracions Agce*sn<-ia«, regular—«ant curta», que pod»n, com

al« Vocatius ante-posar—»a, post-posar—»e, ó inter-posar-»* al»

Períodos, la« quals ínter-posadas no teñan tanta independencia

dat Sentid principal del Periodo, qua degan posar—se entra

Paréntesis, pux asseia1 an alguna circunstancia, u particularitat

notabble de *llj v.gi La ciutad d« Cádiz, »agón* «1 grand, y ric

coiners, que «n ell- *» la, mm un del« mi« famosos port« dal mftr.d.

Sagan« al grand, y ric comers, que i« fa an la ciutad d«

Cadiz, a« un dal« mes famosos ports dal »fend. La ci ut ac4 de Cadiz

a«undal« at« famosos port« dal mond, «agón« el grand, y ric

comer»» put m illa É« fa. L'C-«dòr deu »»r «òlt e»ti«ad. a*»ö MI

entin» «i té i« «iéncie.« ml talint, y d»«*» eircunstancia«,que

deoana »on mi ni «t »r i .

In«i««ciò d» R»l«tiu«.

S« po»a Com* 6 In»i»o ante* il« tôt« *l* cascs« singular», y

plural« del» Relatiu« Qui, fue, Qual, Qual«, *1« qual« «•

r*4«réx«n à y« Antecedent Estpre«| v.ft No h g pgrdud ningún d«

p.

Í3.

têt« aquells diner«, que me heu entr»g»d. u'h paie passi en t, mf\

miûj d« 1 a« penal i tad«, qu« ment, y d«_ l_a« crtpuSj. quit «u-fr»x, nft

mir« sino à Peu.

In«i sac i ò d« Corral ati u«

El» Correlatiu« Tal. Qual,, Dug. &c d««ân»n un L^*« antv« de »í,

»i »»lar» fei «idj de* Período; v .gt Tal es el Sacerdotj qual el

potable, que el pgbble. Qual elpobble, tal el 5a«erdot.

Insísació de Conjungsi6ns.

Se posa Come, ó In»i«o ante« de la» Conjungsions Conjungtivas, y

Di »jungt ' vas; quals »on: éj v_^ â_, ùj ¿a_. nj_, 8<c; sí an Expressa«,

ô Sabre—entesa». Son Expressas, quand »e exprèssan en el Período}

v.gi Père, y Pau son bean» Christians. Per e, é Ignasi van é

Calda«. Tuj ú JQ trebal1armm. Jo, ú|y n6 faré» re«. Ja reya, Ja

plorava. Ni tu, ni Jo hi anire«ii fcc.

Sen 96br«-«nt»«<« la« Conjungmion», quand è« callan p*r

la Figura Clip«!«, al» «élta •! agencia.! y «n »»t ca« tamo» •«

po«a Com» »n mm 1 log; CIM «ugsahex quand illa« juntan mn »1

Pwríodo tra», é mèm Digsión« d» un« ««texà Espacia, é Vari«tad,

co« trim ó mèm Noms Substantiu«, 6 adjegtiu«; tr»s, é MMI Verb«,

a Gerund i us j tras 6 mèm Adverbi«, icj pux «n «-»tos casos è«

callan tota« la« Conjungsiòns, mano« la última, ço« an aquastos

•gzèmplas da htoms Substantius: La ociositad, las rich»sas, y al

luqso vician las bonàs inclinación«! d« Adjagtiuss Lo attudi de

la» bena« U atrás as honest, útil, ameno, y agradabble; de

Verbs: El pecador arrepentía plora, gemega, fa penitència, y

clama A Peu continua-mènt; de Sarundiuss t reball and, suand, y

•fatigand-te menjaràs paí de Advarbisi El just »or quieta, tp,

89v3 tranqui la, y f_»li«—ntènt.

La* matexa» Conjungsiòn» Conjungti vam ô Disjungtiva«, qua

juntan dos ô «es Dissions dal Período, unexen també do«, 6 «es

Membre««* de til, y se egspressan, ó callan ab el matèx orde, que

hem egspressad en las Juntas de Digciônsf y es pjsa també un

Conte, 6 Insisof v.gî Déu crea a"1 primer borna del pals da la tarra

y lo anomenà Mmm, Tenta el Dimoni al primer horoe desobahi

aquest à Peu, y menjà dt? la -fruyta \edada.

Aquesta« son las Règqlas, d L leys da la Insisaciû, qua wana

observar la Gramática Catalana, y âdur la Castellana.

P. Hi ha ca»o« »n lo Idiom» Cast »U à, »r» qu» no puga t »n i r 11 og

* a ri gorò»* oto«*rvâfteia Ml teta« aque«ta» LI«y» d« 1« In*i»aciò

Sraa.ttical?

R. Si irj «xi hu diu Im labia Real Acadèmia d» Madrid, »n sa

Ortografia d» ?• Imprevsiò, hond egsprèvas "Encaraqu» ant»»

d«l Que Relatiu, y d» la Con j unge i 6 V ò E, »e u»» comú--a-raènt •!

pomar Com«, segons »e h« eg*pr»**ad, dvurA no obstant »gtcusar-*«

•n aquvll* ca»o«, »n que «ia oció», é i n ú t i l . "

"L'ofici del Come, proseguex, es demonstrar la separació de

do« ò més Membres, de que t« compon un Periodo: y arnès d* ax<5

servex tambe lo Inciso, pera advertir que entre cade un deis

Membres de una matèxa Cláusula «• ha de f*r una petita pausa. Per

lo tant sempre que aquee ~> nd si a necessària, ó no hi ha ja

separació *ormal entre do» ««flieres, encara que gramatical-ment

sí an distinjids, no es necessari el Come; y per consegüent se

deurá egscusar antes del Relatiu, y

p.

34.

d* la Conjyngcio com en aquestos egzè«pl»sî El_ 11 ibre que he

llejid t s bo. Els di»crtts d·'spr·c^an aim que són ignorants,

Encara .no se han descubert tòtj...•1» pahi««o« que conté el Hdnd.

Cicero f_0u Prêter y Cónsul. Solustio es un escribtòr concís y

a»nt»ncl6». Per» qu«ta de comèdia« y nov»1«m. i« têt«

Teríodo« ne f« p*u»a 1« v«u, ni M ha separació Normal pera que

mi a pr*eí» potar Inciso ant»« del Relatiu, y d« la Conjungciò.

Pero, quand «1 Relatiu, i la Conjungei6 ab 1«* paraula« que

»• «eguéxen forma un *Mbr* de la Oracle, qu« no «oi» »n lo

gramatical, »inô també mn lo formal, •• di«ting*x del altreí á

la« hor*« •* n*c**««ri á lo m*no» un In»i»o, pera donar á

*nttndr«r la fteparacio deis dô* membres, y la pausa que

natural-mènt se fa entr - un y altres lo que è« farà Me*

Inteligibble ab el« següent« egz*mple»i L'home»abi ha de ser

»oderad en la próspera fortuna, y constant en l'adversa, en

aquest egzèmple «e deu posar Coma ante« de Conjunge i ò; pux,

encara que els dos membres del periodo si«n rej ids 'e un matex

verb, ab tôt assô tenen formal sr>nraci6, que obliga à posar

Come, pera «aj^r inteligencia del sentid, y para assenaiar la

pausa, que ha de mediar entre els dos membres.

En aquest altre egzèmple; Hòlts hdm«nsque foren pecadors,

«e salvarer. No hi ha necessitad de posar Come ante« del que, y

bastarà pe»ar~lo desprès de pecadors é hond es convenient per la

form.-"1 separació, que hi ha entro pecadors y se salvaren, y també

per la pausa que t« fa desprès de la veu pecaoòrs.

Se advertex també que alguna« oración*, segons el nodo «b que

estan colocadas «a« part« deuen à ne por car Come, v. g s Es_

necessari haber llejtd pe-a saber, no àmt tenir Come. La «atèna

oréete colocad« «i wit* for MI Pera «aber, e« nece««ari habar

llejid. deu t »ni r Comí d»»pre» ami ««b »r. «hond *« fa alguna

pausa. S» ignora qual Cp. fOvl «ia la cauma o» la gravedad del«

casses ne deu teñir CCMMI. Quai «ta 1« cauma d» la gravedad deis

cano«, mm ignora, tf«y t (»ni r COM ante» del ••.

D* modo que lo É* del* In»i«o* d«y anar disrrèta-mènt

arr«gglad p«r le »»paracio formal del sentid, y per la« pausa«,

que ha de fer la pronunciació, evitand mi trsbali inútil d«

posar-los á hftnd ne su demana, ni la major claredad del sentid,

ni la pausa d* la pronunciació.

Aquesta es la doctrina d* la Sabia Real Academia Espalóla

Matritense, pera moderar la Insisació Gramatical Castellana, qu«

es «alt parenta d« la Catalana! y d« aquesta moderació Espalóla

se ha passad á atropellar las l lej í t imas lleys d* la Insisacio ab

daW notafcble del sentid ^v la Oració Gramatical, y de las Paus -

que es dé «.'en fer, y natural-r *nt fè«, sens advertir—ho» en la

pronunciació Castellana y Catalana} pux la escasses de Insisos fa

que alguns Períodos, bastanta-mènt llargs, no es púgan pronunciar

ab aquellas indispensabbles pausas, que encaraque Mínimas, san na

obstant necessárias pera no cardar la respiració, y no ofuscar el

sentid de 1« oració, ca« ho manifestin clarament un Período

Castellan, cop i ads, del egseurit llibre El Amigo de los Ni los,

esgri to en Crancés1:::: por el Abat» Sàbat i er, y traduci do al

Castellana, por Pn Juan de Escoiquiz, undécima edición, en

Barcelona, iaprentadegorch«, alo de1824. El quai Período, que

•«té «n l« paf. 84 diu mil •00ft* »«t«to«

p«r»ü«dtdo il» «*ta vord«d. «unquit «lavado por mi n«camianto

i una el«««» qu» parse« I« di»p»n«aba d« la r«oular docilidad

t«n*r lo« d«mas nito« con «u« »«••tro«.

p. fir

86

Diria jo, no obstant, qu* unic«-ment deurian dexar-se d«

insi*ar «n Català la* Con junge ions E, Y_, quand juntan dos veus,

qu« tôta* dô* junta* significan una cosa sola; v.gi Col y nap,

Come t Inaiso, Inc i »o y COM f AH y oy_f fcc| y¿ quand juntan do*

Di ge i on* quasi Sinon -nas, é d« un mat ex significad, com: Penas y

treballs. Cal ami tad y misèria. Honrar-la y v*n«rar-la. Ton t «r I a é

ignorància; fcc: p«ro, quand unéx»n do* Digciòns, qu« »ignifinan

cosa* distingtas, déuer, ««parar—s* per med del Insiso; v.g: Deu_

Nre g"j y «1 mftnd enseñan mágsimas oposada«} El pecad, y la

gracia ne pad en e* t ar Junt ». S«c.

Finalement, diria que deuria quedar sola-mènt ininsidada I»

Digciô, Que, quand no «ia Ralativa Verdadera, ni Correlativa, à

no »*r qu» intervíngi- " - altra R»gqla d» In»i»aciò. Cp. ^Ivl

P. Quand es Correlativa la Digciò OM»?

R. Quand se referex à algun Substantiu à Adjegtiu Chi ha algun**

ratlles guixades] es el que et demano. La carta, qu« t« «nvi a »*

la que *t prometí, tea, qu« è« dius, no es lo que eroeraba d« tu.

«1* discrets Je*pr«cian «1* que són ignorant*.

Quand, donc», I« Digcio Ou» «* R»lativ« V»rd«c!»ra, 6

Corral «tiv« à« d»u in«i««r, p»rqu* fi« ant»* d» ill« un« petita

P«u«*j y ni, quand ** R» lat i va Figurad«, à ni *èr qu* intwrvinga

alguna d« la« 11 «y» d« In*ic«ciê| 4 d* f*r pau*«f v.g» El llibr»,

qu» èm porta«, nô •«, ho«» d» Dèu, «1 qu» it dMano.

P. HI ha altra* ocasions, »n qu» ne è* d»ga í n* i mar I« Digciò

R. SI Sr_j nô è« d»u in«i»ar, quand mm part d» alguna Comparació

gramatical, é d* algun Ca* Virtua!, à d« alguna Conj -tgciô

P. Ou» »ntèn* per Comparació Gramatical"'

R. Ent*ng la verbal Comparació d» una qual 1 tad 6 altra, v. g t

p. 92r

87.

He* ó menos blanc, ô blanca que la n*u. Me« 6 menos hermôs 6

hermos« que el sol. ne* ô menos inclinad ó inclinada cl «al que

al bê. M»« à *«no' grand la sala qu» »1 quarto. Majftr ô «««-»or

C l«, Ir-,

P. Ai» »nttnn p»r c«» Virtual"5

R. Entèng qt.and s* posa *n Hag d* Supôsid, ô Ça* Reg:d, no un

V*rdadèr Ca* d« algun« Digciò Declinabhle, *inè tôt« una Oració

Gramatical, qu« è* po*a »n llog d« Nominatiu ò altr« Cas, y

«qu»*t è* diu Ca« Virtual, ô qu« t* virtud d» talp v.gi r1«, don«

grand alagrla qu» »'» noy« vajan cad» di»« « Igt nora« j 1'aula;

hond aquellas paraula«! Qu» «1« noy« vajancad» di» i *»t hora« á

l'aula. »• posan «n llog d* Nominatiu, qu« e« le qu« É« tfen«

alegri«« toi eaten» qu«nd di«m Cr»q que tino, de morir. 1«»

paraula*, Ou« tino d« morir, «to Ca« R«Jid d«l Verb Cr*ur«r| qu*

r*jex Acutatiu; pux, axi ço« diem Creu «j P«r*i Creg a l« Mare,

d i «mi Cr«q que ttnq de morir; y per consegüent dit«« veu«. Ou«

ting d« morir, «en Acu»atiu Virtual, R«jid d«l Verb Créur*r.

Altr*« díu*n qu* 1« Digciô Que, en dit« oca«iô, e« una

•specie d* Conjungeió Simple, qu* un*x els dô« Verbs Creg y ting.

P. Que entén« per Conjungei ò «impl*?

R. Enténg la qu* consta d* una «ola ParauIr; v.gi Qu*, Y, O, E,

Ice.

P. Qu* entens per Con j unge i ó Composta*7

R. La que consta de dé«, ó me« Digcions ó Paraulas; v.g: Be que,

Eg«ebt«d que. No obstant que, Sec.

P. Quand, donc», no hem de ir i sar la Digciô Ou***

R. Quand *« una part d* alguna Conjungcio Composta, à de algun

Ca« Virtual, ò d* alguna Comparació Sramatical, 6 final-mènt

quand e» Relativa «ol«-mént Figurada, y no Verdadera. Cp. 92v1

P. P*r qur *e han dad tanta« Règgla« y Eg»*bcion» P*TA el ü» del

Com* à Insiso0

R. P*rque «on molta« la« Lley», que sa han d* observar pera la

deguda prägti ca de aquesta Nota de Puntuació, qu* es la que té

me» jog en la ««cribturaf y 1« me« difícil de «anejar, per 1«

grand di versi tad d* opinion«, y la grand inteligencia que è«

n*c*»»ita d* 1« Campo«iciò ira««tic«l, t«n *n Pro»a» com *n Ver».

P. Ml h* altra« Règgla«, à ai« à« la* r»-f»rid*», para 9$®* *« d*ga

posar In»i«o A COM »n «1 Di ge i on i MM Catata?

ft, SI ir i n'hi ha. a lo MMte«, trwi altra«. La H •« d« in«i«ar

algunas Di ge i on« Ind»cl inabbltMi, com «• ln«i«an *1* Vocal i u«,

qual* «on: FUM, Donc«, Per consggutnt , «fi rf ig, &c| v.gi Cr»gt

pu* i crvg, donc«i cr*gt par con»*guênti crcg, «fi fin, qu» tlnf et*

- Donc«, *n*m-hi nos*ltr*s; Anem-hi nos=»ltr»», donc«!

'lone«, nocaltrv«.

La 2* Règgla d« insisaciô, qu» es d*u affadir à la« passada«,

«s la d» insisar «1« Gerundius, y Participes v.g: Trobí un

duro, an and jo á Calda». L'home, habitant ab demasiad contento «n

la t»rra, d»»p»-«cí« la« co«a« CclMtial«. La 3if final-went, •»

que Maltas vegadas es per Come ó Insiso, «n Hog de Punt y COM«,

6 punt é I^simof com ho veur»« lu«go.

Punt y ço*», 6 Punt é In«i*o.

P. Hônd és ami pomar aqu»sta nota d» Puntuació*5

n, Mit«« dels Membres hanor«, que és troban en nidj dels

Períodos, antes del« qual« *« f« una p*>i««f major qu* la q <? fem

ant»« d«l« M»«ibr«« Hi n i m«, «»parad» p»r mmrm Ir?i»o«| y aqu»»ta

pausa, major qu* la nini»a, comúna-ment és fa

p. 93r

83.

anta* d« 1«« «eguènt« paraula*» Par», He». Encara qua. No

obmtant. fccj com an aquasto* agzemple«! La racraaei* •• util, y

nacassaria par« *1 ffaacnn« del ánimo fatigadi pro» «wie «MI

antinilrar-sa» »end la raeraaeie honesta» convaxtiafit, y moderada.

Pira havia if» asfar content ab la appiae, Qua logra j me», no

«atisfeta all a»*é »a ambició, aspira a major» empleo» y gracia».

P. Hi Ha ocasions, «n qua daga age*:u*ar-«a »1 posar Punt y Com«,

aneara qu* corresponda po«ar-lo segons raffia«?

9. Si Srj dau *gscu*ar-»» en al« Prriodos mòlt curt», an al«

quals asta, par consegüent, manifest dasda luego al sentid, «an»

haver da -fer grand pausa; y a«i bastará qua, an 1 log da Punt y

Come, è« posa un sol Coma é ínsito; v.g t El callar as bo, «é« no

s,*mpre. Joan estigué par 1 and tota la tarda, paro be.

P. Hi ha altras ocasions, an que è« degà posar Punt y Coma''

R. Si Sr, è« deu po»«r »n aquellas Oración« ó Periodo«, an que es

posa an llog de aquella nota de Puntuació, dita Dos Punts.

i.

Dos P int«.

P. Hènd dava« po~ar »1» Dos Punts'9

R. An*es dais Hambres Majors, qua is troban en midj dais

Período«, en que nô »«ta perfèta-mènt acabad al «anti d, que I«

pratin agsplicar, y fè« allá una pausa, major qua la qua f*m

anta« dal« Hambre« Hanergj v.g: Lo» hörnen« advartirt», anta« da

emptndrer la* cosas, consideran -*1 temps, la calitad, y las damés

circunstancias de tilast als necios Abran precipitada-ment,

gobernand-se sol« par las apariencias lia las cosas.

P. 9* pô«an «1« 0è« Punt» «n «1tr*» ocasión« qu* l*« r»4»rid*»?

N. 8i Srj i« pa«an iment. «its« d« aquwlla» Paraula» é Cláusula»,

ip» •• citan Él« ll*tra corn à notabbl««, «n la» Au t or i t ad» | v.gi

Cp. 93v3 La paraula» ff«l Evangeli «in »«ta»t Aatau á vo«tr»»

•nxniQ». y f »y oe al« qu» u«aborr·x·fu Oi y lo Ap6»tol Sant

JaiHMi Ou« «1 Chritttié. oom no p«c« omr paraula» •« parfit.

Scgona-raènt, •• colocan •!* Do« Punt», quand i«i vol cridar

l'atvnciô à lo qu» è« va à dir, com »ugc«h?x »n la Abreviadur*

V.f f t y on «1« fvmorial» 6 R«pr»«ent*ciuns; v.g: El Duc, al« Peu»

d« V.R.M. diui Oug «o« Progenitor« sgrvirgn à V.R.H« en diferents

Vi-r»yn«d». y govern« ab lo «mor, y zel, qu» »«notori, Ire.

P. E» poden egcru»ar *1» Oè« Punt« en alguna« ocasiòr-, »n que de

altr« part deurían posar-«•, segons la« Règglas dada«*7

n. Si Sr; »e *gscú»an »n alguna* Oracions petita», en la« quals

è« veu patent el sentid, sens necessitad d« tanta pausa com la

d»»énan «1« Dos Punt*} y p«r con»«gu»ntt ba«ta un «oi Punt y

Ço»»} v. g s Perdonar ..la«, injúria» »«obligació chri«tianaj l»r bé

al »nemig es agte heroic de cantad.

P. En la legtura dels llibre», y demés escrits catalan» y

castellans, y áduc 1latin« ese h« d* ftr alguna pausa, Major qu«

la qu« fe« antes dels Do« Punt«?

R. Si Sr| «• ha d» fer «ajar pausa qu« »n »1» De» Punt«, «TI cad»

un dvl* tr««f Fi nal, In*«rrogant, y Admiratiu; y «1 Punt, qu« è«

troba «n la» Digciòn« Abreviada», no es ««Xal d* pausa, »ino d«

Abreviació; ço« ho h«« vi»t «n «1 fol. 65 y ««guént*.

Punt Piñal

P. Quand deve« pomar »1 Punt Final?

ft. El devem pomar en el ft» § acabament dels Periodo» i ?14u*ula*

y, par le tant, è« diu Nota d* Periodo» ú Clau-

p. t4r

8f.

»uia; v.gt Dtu ir>« mana à tot« que quard»m ml Decàleg, para que

puqam mer participant« dm I mm Gloria Eterna.

Punt Interrogant

P. Quand «e d*u u»ar »1 Purtt

R. È* deu posar desprès d* tots Oració ò Clàusula, en que is

pr«gynta algun« co»a§ v.gs Qui fne escolta^ Com 99 . an ó

Però ne es «««ó bastant en tat* el casos; pux hi h« Periodos

llargs, y migstos d« Comú é Interrogant, «n que no basta la Nota

d* Interrogant, que i* poma en lo últim d* la Clàusula, pera que

i« llejéscan ab són perfet mentid, faltand indicar à sònd comensa

•1 To Interrogant; per lo tant «paregui É 1« Raal Acadèmia

Empatóla, en ma Ortogra-fia d* 7* impressió, desprès de un llarg

eg z amen, que è* pod usar de 1« m« texà Nota d« Interrogació,

po»«nd-l* invOTM ante« d« 1« Par«ul«, im mm t* principi «1 Ti

Interrogant, a MM d» la que h* d» portar 1« Cláusula al êlti* «l

la i orm» recular, p»ra »vitar axí 1« equivocació, que per fait«

d* alguna Nota, «e patex comuna-»*nt mn l« legtura del« Periodo«

Interrogant« 11 «r f», y del* Mig»to« ríe Comú i Interrogant, de

«que«t siofJoi ¿Com n 6 et «ou la c one i der ac i 6 del« perill«

i«ai»int«,à que e«tâ àtota« hora« eq«po«ada t« infelí«. y poc

«equra vida? ¿No te e«pantala cercanía de un precipici, que

encubar t ab i a« apariencia« île vana« segur 11 ads, «er4per« tu.

tan me« fatal, quant m«no« imaginad'' A vista de la inconstancia,

•fa que la fortuna tôt homuda, y trastorna,«b que de«barata, y

de«fé -fin« A »oc semblants! a vi«ta de la eqatravagancia ab que

derrama «o«favor» ¿r- possible qu> perseveren encara el« mortal«

en »aerificar sas esperansas ydesidjs á tp. 94vJ un ídol, tan

tn_cgn«t anf tan i nf i del **

P. Quand devc»m u»«r la Nota d« ^d«ir*ciô, û Punt

P. teu po«ar-se allá hond acaba la Cláusula Admirativa; y el

sentid y To Admiratiu es perfet; v.gt Ouan amabbl* es la virtud*

Quan grands, y permanents so« premis1

Però ni ha algun« Período» ftcJ«iratiu» llarg«, y altre«

*ig«tos de Comú y Admiratiu, en el« qual« per 1«« rahôn«, que se

nan donad en la« de Interrogado, cort ve indicar el llog à hond

com«»r>sa lo Afegte y TA Admiratiu, perquè nf se equivoch» sa

l »g tur*, in »que« t CM •• uMrâ de l« «•**«• Not* d« Ad« i ració,

po»and la inversa ante« à* 1« Digciô, *n qu» co*en»a aqu»»t

Afêft* y Tê| v.gi .Quand, a«or «in, è« faré« trobar A Je«u» «on

Salvador, y un i r Am tan f or t*-»» n t ab ell »1 aim cor, qu« pora M

Ànim«, com altra E«po»a anaoorad« dirt H<t trobad «1 qua .tan amo.

ting-lo. y ni él «pitaré! Grand« »6n la» mmrct%t mm Peu f« al»

pac «dorn payo i quand majora, quan «*« »»p>ci«l«. y quan «è«

fraqutnt« son el« b»n«fici«. qu» réb»n el» Justo«, ém mm infinita

bondad, y paternal anêr !

P. Quin» diferencia hi ha »ntre «1 TA Interrogant, y la

R. La diferencií está, en que «M alça «è« la veu en lo úl ti« del

Periodo Interrogant que en el principiï pero en el To Admiratiu

*• al «a més la veu er» el principi, que en lo 01 1 im.

P. El» Punt« Interrogant y Admiratiu» qua a»«elalan el To ab que

è» deuen pronunciar el« Período» Inte-rogant», y

p* 9Sr

m»AdMiratium ¿perquè ne *t» rwmwrvab««, per« coloc«r~lo» vi i«

Aqc»ntu«ci6, que conduh«x per« don*r *I degud Té A Tenor à

•quella« Digeions, que se apartan d» 1'actual Pronunciació

catalana, y castellana?

P. Ho h» fet p «r lo ma t ex qu* diu V.m| pun *1« Pyrits, Interrogant

y Adeiratiu, «erve«ef* pera dividir *1 Pi ge i on i «m« cátale, y

Castellà ni Período* Interrogants, y Admiratius, y «n mese i aas ae

Comú, É Interrogant», ò Admiratiu; però los Accents servexen pera

assenaiar el T6 ú Tenor, qu« is deu donar, nô à tôt "n Penooo,

sinó à cada una d« las Digeions d* un «aten Período, sia Comú, 6

Interrogant, è Admiratiu, à Migsto de Comú, i Interrogant, ò

Admiratiu; ço« ho veure« luego.

Agcentuaciò

Ortografico-Catal ana, y Castellana!

y aduc Llatina.

P. Owe entens per Agcentyacio Ortogràfica"1

R. Entèng la posició del Agcènt Ortogràfic sobre algun* de las

sine Vocals a, e, |_» o, u.

P. Que entens per Agcent ortogràfic?

R. Una petita ralleta de aquesta o aquella diregciò, que, posada

»obre una de las sine Vocal« a, e, i_t o, u, manifesta al Tenor di

ella«.

P. Tenon del tit 1«« Llatiftia« Catalan* y Ga»t*ltafta «la aatexo»

Agcinta d» sa Mar» la Llawfiia Llatina?

K. Me Sri ne »1* tartan del tot| pux ne mola-»ènt i» diferencian

tin poc da «a difunta fiar«, mí qua també di »cordan un tant antre

•i la« do» Germana* Basvona«. Cp. 93v3

Agcènt« Ortogràfic« Llatina.

P. Quanta eran lo« Agcent* Ortogràfic» LI«tin»?

R. Tre«, Agud, Grava, y Circum-flegso; que po»évan »obre la«

Vocals Aguda«, Breu« y Mediana«.

P. Quin era lo Agcènt Agud^

R. Una patita rallata «obra la« Vocal» Aguda«, qua pujaba desde

la escherra à la dreta, »n esta forma à, é, £f ó, ú.

P. Quin era lo Agcènt Brave"'

R. Una petita ralleta, posada «obra las Vocal« Breu«, an

contraria diregciò à la« Aguda«, d* est modo à_, *_, i_, ò , i¿.

P. Quin ira lo Agcènt Ci rcum-f legso'7'

R. Era lo Agcènt, compost dal« da« Agud y Grave, unid« per alt «n

*«ta f orna S, f, f_f 8_y u. que posaban sobre las Vocal f,, que è«

pronunciaban pri«era-ment al«and la vau, y luego abaxand-la.

P. Han estad sèmpr» «n ú* antra al« LIatin« al« tra« Agcènt«,

Aflud, ftrava, y Cirçumfleqso?

R. Ne Srj PUM ab al tèmp« è« desprecia entèra-mènt la Nota del

Agcènt flraya, y »ola-mènt uaaran la« Notas dal Agcènt Agud, y dal

Circuaflaq«oi però d* aqua«t últim no arribà al« Catalan« «i« qua

MI figura. Ja «n t»*p» d« l C o MO t «d 6r C«t*l* anoni« d« Antoni d*

M«torltt«f pun «n 1« paç. 426 *)f*prMM*l "Encara qu* lo« Accent»

Aqud y Ctrcumfl»q«o «i «fi rm ipma tfifarènt«, paro »n Mito* noatraa

té«p» J« apena» lo« diatinji«, «tfie qu» «I* pronuncia« d* 1«

«aféxa manèr«| »o *», alavand la »ilabc* parqua, comenta Emanucl

Alvar»*i Si«ui cu« u«u latiné »»raonim. »tia* antigua»

pronuntiation«« ant««t«u»i y ax í apar qu» nô ira n*c»«»«ri

can»ar-no* »n di«tinjir-!o» »ntr» «i, »ino qu* bastaba «1er m«ncio

d«t Aqud; pux ja p»r

p. 96r

91.

«1 común ús té llog en qu*l-s*-vol silaba, «n qu» él té »1

Circumflegso. Conforme a lo qu* podrían sens reparo lo*

Impressors, acomodand-se a la pronunciació comuna, y ordinaria,

»n 1109 de la Nota d»l Circm»fl*g«ot usar d» la Not* d»l Agcènt

Agutí."

Aquest llibre e* tjn antig, qu* té la Aprobac i ò del

Ule Sr V. i. Dr Miquel Joan Soldó, dada en Barcelona a 18 d«

Janer d*l äff 165O; y II dono «1 no« d» Anònim, perqué falta «1

primer full, y per lo tant nô *é qual es »on Autôr. El» Llatins

Moderns posan Agcent Circum-flegso sobre la à final dels Abblatius

dels NOMS finid* «n a; v.g: Piusa, ó (tusa.

Agcént*

Ortográfi co-Ca«t *11 an«.

f», Quant« «in «l« Tenor» Ca«t«llan« d»l» Sonido« Ml la* Vocal«

Sonant« a, •, 4» 5* M?

M, Sen quatr«; mm à sabor, Sobrg-aqud, Aqud. Brèu, y Cerrada«, é

t.«dr¿xul.

r. Quins Accents Llatins emplean, para di»tinjir aquesto« quatnt

T«nor»?

«. Única-mènt usan lo Agcènt Agud, que pô»an »òbr» la Vocal

Acuda, que no té Règgla figsa pera conéxer-se «a pronunciad^

Aguda, y él posan també »otar« la« Vocal» Sobre-Aguda«, y la»

Digcion* flono-1 itéras a, é, ó, 4.

r. rer que posan «1« Castellans Agcènt Agud sobre la« Vocal»

Sòbr·-Aguda»''

R. Perquè tota* la« Vocal» Sobre-Agudas recauen en Mono-si I abas;

y, ço« el« nono-«í 1 abo« Regulars si an Agud«, no deuen

agcentuar—se, per ser cosa ja «abuda y regular; però, com hi

najan alguns Mono-sílabo*» que tenen dos significad*, un Agud, ,

altr» Sdbrg-Agud, me «gcentúan ab Agcènt Agud en aquell

s igni-f icad, en que è« pronuncian ab «è» f or sa y detenció; com hù

enseKa la Cp. 96vJ Real Academia Española «n »a Ortogra-fía d« 71

Impressió, pag. 109, hònd diui "Ningún Hcno-sílabo, ò Veu d* una

«¿laba, apelativa, à pròpia, ja acab* en Vocal, ú Consonant, s*

agc«ntuarav per ser sempre l larg:s i S« egsebtúan aquells

Mono—«ílabo«, que, tenind mt% de un s ignif icad, «« pronuncian ab

majar pausa »n un que en altr«; «1s quai«, pera denotar aquella

diferencia, se agcentuaran en aquella agcebtaciò, que è«

pronuncian ab més detenció y f orsa::: També »e a-gcebtuan la«

Vocal* *» If 1» û, que «i *QC»ntû«n à fl à« que né è» pronuncien

COM unida* à lu Vocal, qu« »irecetittx, ê *• seguex:i: Encara qu« 1«

i_, quand «* partícula Con jung t iva, es també Vocal» y part

di»tingta d* la Oració, no mm agc«ntúa, p«ra u»ar-»« d»l caragt*-

d« la Y grega, «n qu« «ay »• h« acó«turnad posar Ageent."

P. Nú u««v*n antiga-ment •!« Castellan« lo Ageent Qrav« del*

Liâtin«?

R. Si Sr_; pero lo u»ávan, «n Hog del Age en t Agud; y després

resolgué 1« Sabia Real Academia Española, que *• usas io Agcént

Agud» per ser cosa més natural.

P. No usan els Castellans Moderns lo Agcént Circumílegso deis

Llatins?

R. Si Srj pero lo usan, no pera distinjir algún Tenor Vocal, sino

pera asselalar quin valor tenen la» Consonants c h y x__, que

antecedéxen à la Vocal accentuada ab Circunflegso. Ço«, PUM, els

Castellans haguéssen advertid que lo Agcént Circumflegso deis

Llatins estava en vaga, y que nö éra de alguna util i tad per élis:

»e valgueren de ell, p «¿r a assenai ar quand las Sí 1 «Has Castellanas

cha, che, chj , cho, chu no sonan xji, x e, xi, xg, xu_, sino, co»

entre els Liât í n«, y nosaltres ka, ke, ki^, ko, ku§ y en tal cas

posan Ci rcum-f legso (qual nota anomenan los Impressors

p. 97r

f 2.

Caputxa. Y noMltr»« Hontèr«) »òbr» 1« Vocal, qu« è* troba

d**prés fi« la« Convenant« eh; v.fi Chtnbdi«. Qttrgn, qual« se

prommeiawt Karibdi«. gironí y n* Xaribdi«, X trim.

Tamb* posan lew EspaKols Agcènt Circum-f legso

%òbr» la Vocal f que è* troba desprès 0« la Con »on an t x_, a ti d*

pronunciar-la ab *i valor llatí d» eji, ò gs; v.g: Exacto,

Ex t qui as. Ex ï m i o, ExSrcimmo, que pronunciant Eq«acto.

Eg«« qui a«, Eg«l mi o, Eqyorci«mo; y ad ver t ex »n qu* la x_ «n midj d*

Digciò, segui nd-se Consonant té sempre valor LI at i de cs^ ó g«;

comí Extra-Bto, Expressar, Extinguir! qu» pronuncian ï Egstremo,

Egspressar. Egatinguir per lo qu* na se usa, ço« ho diu la Real

Academia Española en sa Ortografia d« 71 Impressió, del

Circum-flegso, ni d« altra Nota.

Com nosaltres catalans pronunciem

la Consonant x_ d« do» »oda»! so •*, ca« els Qrègm, y ço* els

Llatins, també usa« segons disposició de la Real Acadèmia d*

Buenas Letras d* Barcelona, d* la Nota del Circum-f legso sobre la

Vocal, que és troba desprès d* la x_ pronuncianda ab el valor

d* gs è gjt_, v. g: Circumf l*x.8, EM let». Ex g qui ¿s. qu*

pronuncia«; Circum·fl*g«Q, Eg;acte. Eqztqyiasj y nô la usa« quand

desprès de :_ ve Consonant. p*rqu* en aquest ca« sempre té valor

d* gs, cant Extrè.*», Expressar, Ve, qu* pronuncia* Egstrèm.

Eg«pr*««ar; per lo que «oita* vedadas se escriu ço« «* pronuncia.

Agcènts

Ortogréfi co-C«t•l*n*.

I*. Quant» Tvner« Catalan» tem« la« «ine vocal« «onant» *>*,,*_»

i» t?

ft. En tenen sine; »o •*, Sdbro-agud, Aqud. Mud. Breu» y Corr»dis.

A E»druxul. Cp. f7vJ

P. Quant« y quino Agcènts Llatins u«am pera distinjir-lo» en

••crit«?

R. No me« que dos, *« à »aber lo Aqud y «1 jrave, pux lo Aquel

•ervex pera a*«*Xalar la* Silaba« Agudos, qu* «« apartan d« la

Regular Pronunciació» la« f'6br (t-agud •», y la» Monòlit »r a« é, é_,

d_, ¿y que s« agcentúan ab Agcènt Agud, no p «r ser Aguda», sinó

p«rqu* no en« equivochem *n unir-la» à la» Digcions antecedents à

«•guant«, com Ho prägtican «1« Castellans; però lo Agcènt Grave

servex pera assenai ar las Silabas (ludas, A d* sonido medí, que ni

*« Agud, ni Breuj y de aquí se inferex quina Di ge i ò Catalana es

Sabre-aguda, Aguda, Muda, Breu, ó Correai««a.

P. No usávan ja el« Catalán« Antigs lo Agcènt 6rjt_ye del« Llatins0

R. Si Sr_¡ perú ti posávan, no en Sílaba« Breus, pux estas nd las

agcentuávan el« Catalans Antigs, ni castellan«, ni la« agcentúan

el« Moderns, sinó que lo i*«avan en Silaba« Muda«, Agudas, y

Sobre-aguda«! pero, per disposició d« 1* Real Academia de Buenas

Letra« de Barcelona, «e ha destinad lo Agcènt Agud per la«

Silaba* Agucj^s y Sobre-aguda«, y lo Agcènt Brave pera la«

y, per lo tant, lo anomena« Mud.

P. Per que ano«ena* Mud al Agcènt Gravo del« LIatin*?

1. P»rqu« I«« Vocal« è, 6, qua «in 1*« tole*«» qu» art* 41 »n dit

•ecAnt «i Digciun» Comuna«, ne tAfwn un »on i d o ei w d« é ni 6,

»lue un «ouiHe Mtíi «ntr« à y £» y »rtfr» A y AI v.gj Parir *

con«*!!, y UELÍL» A artor« qu» f« p«ra«i ge É «on i do, y mjï ¿

•»tig; x_ô y x6.

P. P»r qu* dius qu» la« Vocal« *., ô «dn la« únic«», qup adm*t»n

Age en t Mud «nia» Digcion» Co·una»*'

p. ?8r

93.

P. P«rque en las Diqciòns Enclítica« Figurada» lo usam «n la«

Vocal» à, è_» ô^» ù; V.QÏ ^a àm r»cordo| Jo »p> r«cordo| Aquell ô»_

diuf y Jo ù»-hu àig,

P. En ilog o»l Agcènt I1ud_ català »Odern, ô Srave dais Llatins

antigm <-nô s»r»â estad will or haver adootad lo Agcènt

Circu«fl«oso Q»l» »atèxos Antig»« ejue u»avan »n la« Vocal», que

ni eran Aguda*, ni Br_eu«, «ino Mediana»*^

R. Co« no sabem d* cert Quina era la Pronunciació Ci rcum-f legsa

d»l» Llatin« Antig», taflipoc u»m« dit Agcènt p«r altra co»a» qu«

p»ra a«»«?»Alar »1 v«iôr d« la Consonant x_» quand se ha d«

pronunciar «b el valôr llatí d« gji ò g:; ço« he h»« dit» par land

dels Agcènts Castellans fol. 92.

P. Que è« tímu inferir d* tût axô que ham dit dels Accents

L·lattn«, Castellan», y Catalan»?

II. S« h* d« inf»rir, que *1« Llatin» An t i g* temían Pronunciació

Aguda. Circum-f l»q»«, y jrèut y ba* d* «qu«st« últim* c orno r «n í, *n

la E»druxul*, d gor radi «JHM qy» els Ca*t«llan* teñan Promane tauló

Sobra-aguda, Aguda, Breu, y EadruH.ulai è Corr»di«»ai y

final-Mint, que «1« Catalan* t«nim Pronunciació Sobra-aguda,

Aguda, Muda, Breu, y Cor r »g I na, à Esdrúxula; d« la* qual*

pronunciación» ** han d* traurar la* LI«y* d* la Agcentuítiò.

Agcfentuaciò Catalana.

P. D« hònd, donc*, sa han d* tráurer la* Lleys de 1'Accentuaciò

Catalana?

R. Le la Irregular Pronunciació Catalana de las C i ge ions Simples;

PUK ilnica-mènt se han de agcentuar las Digcions Mono-sí labas. y

la« PoM-sílabas, que se apartan de la Regular Pronunciació

P. Quina es la Regular Pronunciació del* Hono-sílabos y

Pol i-»íl abo*'? Cp. 98v3

R. Els Mono-sí1abos, ó Digcions de uns sola sílaba, sian finids

»n Vocal ò Consonant, es pronuncian regular-went Aguds, so es,

tenen sa única sílaba Aguda, eo alta un punt. Els Pol i-sílabos, à

Digcions de dos ó <nè<$ sílabas, finids en las Vocals sonants a_,

ï.» L» S.» Ü» ^ *n **.» SE» 1S> g»» usp reguiar-mènt es pronuncian

Brtusj so es, tenen la últiüM sílaba Breu, y la pen-última Aguda

ò Muda. Els Pol i-s** labos finid* en la Vocal junt-sonant u_» so e«,

*n au> Ei» lu" ou> uu» ÎH£» eus, lus, ous, nus tenen régulai—^

la ui t i «a sílaba Aguda, que recau en las Vocals Sonants à, é_.

i_, ô, y 1* 1* u d» ú<j, au». Final-Hint «1» Poli-»íl*bo», finia«

•n cansant C*ic3 qu« ftt» **A 1* fj é «n Consonant» »near« qu« un«

d« ell«• sia m i* pronuncien Ap.ud» «i 1« ÉltiiM «ilaba.

La« Digciònc, donc«, Mono-»i 1 abo», y

Pol í-»i 1«bos, qu« s« apartan d« aquesta« R«gul*rs Pronunciad en«

»en la« únic««, qu« É« déu«n accentuar «n català.

Agcentuaciò

Dels Mono-síl*bos Catalan«.

P. Ouine «on «1« Mono-sílabos Catalan« qu« i* deuen agc«ntu«r?

R. El« qu« *« apartan d« la Regular Pronunciació Aguda.

P. Quin« «on els Mono-sí1abos, qu« «« apartan d« la Pronunciació

Aguda"*

R. El» Sabre-aguds. que is pronunciar» un punt »és alts que els

Açjuds, y els Muds, que És pronuncian midj punt més baxos qu« els

Aguds.

P. Ab quin Agcènt se han d« agcentuar els nono—sílabos

Sobr·-aguds''

R. S« han d« ¿igcentuar ab Agcènt Agud; perquè els Regulars, que

«on los Aguds, no «e agcentuan, per ser cosa ja sabuda;

p. 99r

f 4.

y, per lo tant, basta po**r lo Ageint Agud »obr» el» Mono-milabo«

S6br»-agud»| v.gi ma «a, «en tit IHM vA. «1 céu A frix» la «tu é

catMfralt el rju, la fon» 8«c.

P. La* Dicción» ftenc*~«i 1 aba« y Hotter-liter a« e, é, l¿ e, u, que M

agc«ntúan ab Agcènt Agutí 6que »arlan tal vegada Sobre-aguda»?

R. Na Sr| »en mera-mènt Aguda», y »e agcentuan ilnica-mènt pera

que nô en« equi»ache» en juntar-la» à la« Digcion« antecedent» a

»eguents.

P. El» Hono-»ilabo* Muds ab quin Agctnt deuen agcentuai—«e*5

R. Ab Agcènt (lud, que e» «1 Grave del* Llatins; v.q: tens ben«,

meu, teu, seu, tot p mònd, no, &c«

P. Se troban en nostre Idiome algun* Mono-sílabos, que, escrit*

ab una* matèxas 11 otras ò de igual valor, però en diferent

«ignif icaciò, mian Muds, flguds, y Sobre—aqud«'1

R. Si Sr_| pux el ñono-sílabo fie«, no« Substantiu Agud, y p»r lo

tant nu agcentuad. que «igràfica la 121 part del au, se

diferencia del Adverbi més, Hud, agcentuad ab Agcènt Mud, y de la

Conjungeió men. Sobre-aguda, y per lo tant agcentuada ab Agcènt

Agud; v.gi lo un £e«, es at« llarg que lo altre? «és axô no «s

culpa nostra.

La t6s, non Substantiu y Mono-sílabo

Mud, y lo Adjegtíu» y Mono-sí1 abo Sòbre-agud tos se diferencian

del Prono« Possessiu Plural y Mono-silabo Agud tps_, ó teus; v.gs

De tos borregm, dels teu* borregs, cade un es tos, cade un té

fora la llana, y per lo tant té 16«.

Fem, Person* Hud« d»1 Vwrb Per» mm

di«tíng»x, del No« Atfjegtiu y ftono-*ii*bo Sôbr»-*gud Fe«, que

«ignific* ço«* partida» y d«l Regne d« Fm, Sub»t*ntiu Agudj v.gi

iBald«mènt que el Llatii-fé«, f»« Cp. 99v] lo que è» pro»«tè «n »I

R»qne d« f»«!

Lo matex «« hm am dir d«l Nom

Substantiu Femení Secm-agud 1« Seu 6 Catedral, y del Masculí

també Sòbre-agud el Céu 6 freïx, qu« *a diferencian d«l Pronom

Masculí Mud, Seu, y de la 31 Persona singular Aguda del Prevent

d* Indicatiu del Verb Séurer; v.g: Aquell ó aquella seu «n lioq

«eu, à hònd è* fon el céu, prop de la Seu ü Catedral; ò b«:

Aquell »eu, prop la Céu, hònd «e fon el seu céu.

P. No è« trobaria« una Digciò, encara que Poii-sílaba, que,

e»crita ab una* matèxa« lletra», fò» Llatina, Cast»1lana, y

Cat alanà, y que tingués un rat ex «ígmficad en cade un de dits

Idiomes, y que uruca-mènt se diferencias en cade un de ell» per

el Agcènf

R. Si Sr_; hi es el Nom Substantiu Amor, que en Llatí e* agcentuad

en la a_, com: Amor; en Castella, en la , com: Amar ; y en Català,

•« agcentuad també en la ò_, però ab Agcent Hud, com; Amor. En

Llatí es Poli-sílabo Breu, en Castellà» es Poli-silabo Agud, y

entre el» Catalan* es Pol i-sílabo Mud.

Agcentuaciò

Dels Pol i-silabo« Catalans Simples.

P. in quin* «Hato« d»l» Pol i-mi 1 «bo» Catalan« Simple« «* h« cte

posar la Accent?

R. 5m h* d« colocar *n la últim*, p*ft*-Élti«a( è *nt«-p»n-últim*

«liaba» «»gon» »e apartaran d* la Regular Pronunciació catalana;

yv co« aque»ta «ia afferent »agón» que «aran finid« ari Vocal

Sonant, ó Junt-»onant, 6 avi Consonants se déu*n far tr»*

Agcantuacion» del« Pol i-»ílabo».

Accentuació

Del« Poli-sílabos, Catalan« Simples, Finid*, «n las

Vocal« Sonant« a_, e_, |_y o_, u; ó en as, es, is. os, us.

p. 1OOr

95.

P. 3uina è* la Pronunciació r»gular d» la* Digciòn« Poli-silabas

Simples, finidas en Vocal Sonant, à en la Consonant m_ desprès d«

ella"?

R. S« pronuncian Aguí'a« »n la pen-ûltiwa sílaba, y per

con*»guènt» Breu« «n la última; v.g: Casa, casas; Causa, causa«;

ftygua, ayguas; Li que, 11qües; Pare, pare«; Si ri, siri s j Burro,

burro»! Ritu, ritus; Itcf y no s* agc»ntu*n *n la pen-ultima

Aguda per ser regular, y sabuda aquesta pronunciació; y sola-mènt

«e «gc«ntu«n aquellas üigcion», finidas «n Vocal, ò * desprès de

ell«, que «e apartan de aquesta regular pronunciació.

P. Ouin*» «en 1«« Dicción« Poi i-«í 1 *b*» Simple«, que »e apartan

de la r»gul*r pronunciació del» Pol i-»il abo« finid» *n Vos. a 1

«Anant Breu, ò «n la « d««prè» de Alla?

R, Són la« qu» tenen la última »ilab«, é 1'*nte-p»n-últim* Aguda;

y ia« qu« tèn«n la últim», 4 pen-últi««, é ant*-p«n-últim« Muda;

y, p«r lo tant, la« qu* tèn«n la últim« «¿leba, 6

1'«nt«-p»n-últim* Aguda «« haft d* agc»ntu*r ab Agcènt Agud «n la

últim* ó ant»-p«n-última «fiaba} v.g: Aná( ama«; Bárbara,

Bárbaras; Anima, animas; Anima, animas; ímpetu, impetus;

Cláusula, cláusulas! Aristóteles, Hipócrates, &c| pero l¿is qu«

teñen la última, pen-ultima, ó ante-pen-última silaba Iluda, «•

Han d« agcentuar ab Agcènt Hud *n qual—««—vol de ella«p v.g:

Amaré, amè«j Creuré, cregué«} Cistella, cistella«! Empt»tia,

empesti as; &c.

Agcèntuació

Dels Poli-sílabos Catalans Simples

Finid« enla Vocal Junt-so«A»it u,

ó en s després de ella.

P. Quin«« «on la« Digcion« Poli-«í 1 abas finida« en la Vocal

Junt-sonant u_» ó en » despré» de ella"9 tp. 100v3

R. Són las -finidas en els Di f tongos au, eu, iu, ou. uu; ó »n aus,

eus, lu», ous, uus.

P. Quina e« la pronunciació regular dels Diptongos, au, «u, iu.

M. Se pronuncian Agud» »n la« Vocal» tenant» §_» £» i_r o, y «i l«

li y rie ma, que també us »on^nt; y ab la Junt--»onant u forman una

«ola sílaba; y, co« aquesta pronunciació «i« 1« Regular, y

comuna, ne MI agc»ntOan la« Digciôn* finitia* an au, eu, iu, fcc;

v.gs Nicolau, Nicolau»; Qui n»u, guineu«! >»criu, «»eri u»;

r»cou, r»cous; r»lluu, relluu«! y « i« »• agcentúar la* Paraula«

que se apartan ei* aquesta Regular pronunciació.

P. Quina« «on la« Di ge i ans Pol i-«í 1 aba?., que «« apartan d» la

Regular pronunciació d«ls Pol i-sílabos finida en els Diftongos

Aguds au. »y. i u. Stc.•MM····MM····I' «MMHHMM7 «•••••' «HE««»7

R. Són la« que tenen Breu dit Diftongo, qu* fa sa última sílaba,

que, p»r lo tant, se han de agc»ntuar »n la p*n-últi»a Aguda ò

Muda; v.gs Amà vau, amar í au; creguéreu, creuríau; Icc.

Agcentuaciò

D« las Digeions Poli-sílabas Simples

Finidas *n Consonant qu* no sia *; 6

En consonants» encaràquc una de èllas «i a ».

P. Quina es la Regular pronunciació de las Dl ge ions finidas en

Consonant qu« no sia sj ò en Consonants'7

R. S* pronuncian Agudas »n la última sílaba, y no s« agcentúan

per sir Comuna y Regular aquesta pronunciació; v.gi Embarc,

•«toares; Desentbarc, desembarcs; E«»barjt embargs; p*«*a>barg,

desembargs; Amad, amads; Fanal, fanals; Fregall, fr*gall»|

Baiandram, bal an drams, 9tc.

p. lOlr

fe.

P. Quina« «en 1«» Digciòn», que «è «partan d* la Regular

pronunciació d« la« finida« »n Consonant, à Consonants?

R. Son 1«* que tenen Éreu, à Corredissa la última »ílaba; pux 1 <

Digciòn« qu* la tenen breu so han d« agcentuar ab Accent Agud d

Mud en la pen-última; v.gi Pròleg, pròlegs; Prt«»eq, prèssegs;

tènen i y la« que tenen la última sílaba Cor r édifiai y la

pen-ultirti« Breu, •• agcentuan en !*ante-p»n-ultima» v.gj

Empasti an. Desemp è s 11 a n ; StC.

Agcrntuaciò

Dels Pol i-si 1abo« Catalan« Compostos.

P. Com «e han de agcentuar las Digcijns Catalana« Compc-tas"1

R. Se han d» aqc*pt.uar, 6 no, con-forme se agcentuan, 6 dèxan de

agcentuar-se las Diqciòns Simplem sas compositivas; v.g:

Esperi t-Sxit, Je»u--Chri«t, Egstrèma-unci ò, m»njar-<ne~è 1,

vès-te-èn, anè»-no«-tn| Bérbara-^tnt, intrépida-«*nt» lie.

Agcentuaciò

De las Vocal« a, e, i_, o, u.

P. Sabre quina Varietad d* las Vocals «e ha de posar lo Agcènt

Agud. 6 Qud_7

ft* •* h*n de colocar »ob r« t« Vocal Sonant Sobra-aguda. Aguda, i

fludaí y ja may MI la Brtu. ni mn la Cor r «di »ma. i Esdriixulai ni

MI I« Vocal Liquida, a Débil -»onant, ni «n I« J un t -«on an t . ni

P. Quina « m í a Vocal 5 òb r «-aguda, Aguda, Muda, Brtu, Cor red i ssa ,

Liquidai J_unt~«on«nt.t y 1* Me-iofiaftt?

R. A»» ò hu *n*a>Ka clara-»ênt la Pro»ôdia, que es la 3fi Part de l

Gramàtica, y «n illa hu V*UTMI lu»gc. Cp. lOlv]

Prosodia

3* Part

De la Gramática Catalana.

p, Que cosa es la Procedí a7

R. E« la 32 Part de 1 a Gramática Catalana, que ermeKa qui n Tó_, ú

Tenor es deu donar à la única Sílaba dels Hong-«i 1aboa, y á cada

una del« Poli-«ilabosj y, per consegüent, demonstra quina Digciò

Catalana Simple e* Sèbre-ag'jda, Aguda, Muda, Breu, y Corredissa ò

Esdruxula.

P. Quin es el Tenor, que servex de nort, ó guia pera indagar

quina Digciò Catalana es Sobre-aguda, ftguda, Muda, Brtu, o

Corredissa*^

R. Es el Tenor Agud, que ts dona á la única sílaba dels

flono-sí i abús Regular» ó Aguds; y á cada una deis Poli-sílabos

Agud*.

P. Com trobarem el número figso de silabas dels Poli-sí labos"5

K. Ms «l «atfe ei»é d» ll»tr«j*rt • Juntar llvtr« ê ll«tra*t y

vi 1 «b« á silabas, que •* pod anomenar Sil »b» j Gramatical, i

di vi «i 6 d» Di ge ion« *o sílaba« gramatical»; v.gi frur jén^ i -»a«

-*at fccf pero «1* Po«t»» cuntan «él ta* vegadas p«r una

»ola sílaba poética ê do» d« gramatical«; v.gs Pr*-«»n-cia»

Pp-t(en-ciat y a»»o hu 4 an «n virtud d» la Figura Stn*r***v com ho

v*ur»m à son llog «n la Digciologia.

P. Quanta» silabas poden tenir els Pal i -sílabos, ó Di ge i on s d«

«ditas Silabas?

R. Poden tenir — ne desde una fins á set, a vuyt silabas; d« las

qual» la 11 és diu Primi -si laba; la 21, Di -si 1 aba; la 31.

Tri -si labai la 41, Tetra-sí I aba; la 31, Penta-sí laba;

p. 102r

97,

la èff Hegra-si 1 aba; la 71, Hepta-s-'1 aba; y la 8âf Octa-sí laba.

P. Quants, doncs, son »1s Ténors Catalans y Castellans Aguds

corresponents á cada sílaba Aguda*9

R. Són vuyt: Mono-sílabo, ü Primi-silaboj Pi-sílabo; Tri-silaboj

Tjttra-'SilabOï Penta-sí labo; Hegza-sí labo; Hepta-silabo, y

Octa-si1 abo; pero, ca« sí an pochissima» las Digciòns catalanas

simples de 7 y 8_._ sílabas, única-mènt parlarem dels sis primers

Tenârs Aguds; y ab la inteligencia de estos s« sabran el 7è y Be.

P. Per que has diti o>ie el primer Tenor Agud »ra el ftono-silabo,

û Pr i mi -sil abo"9

R. Perqu* «1 Tenir Agud del» Hong-«!Iabo«, i Oifclèn* d« UP« »oi«

silaba, «« «1 que corr»»pon t amb* A la li »il«b« d»l»

PolI-«i iabo«, 6 Digcionm ti« mol tas «i latía«.

P. Quin donavan «1« Llatins a la sílaba final, à darrera dels

Pol i-«í labo«?

R. Li daban el nom d« Última, y é Ï*anterior à »«t« 1*

ancMMHiaban P>n-ùlt!_•«_, qu» vol dir Casi-ultima; y la qu« era

ant«* tí» la Pjm-élti»« ü daban »1 nom d* Ante-pan-alt t uta.

P. Pera qu« »«rvían la« sílaba« P·n-últiflia., y 1 '_Ante-pen-ultima^

R. S»rvían p«r« conéxvr «1 T »nur ò T_6 d»l» Pol i-*«í labo«, pux

unica-*ènt em pronunciaban ab T«nôr Agud 1« Pen-ûlti«« 6

Ant«-p«n-últi*a »í lab* d»l» Pol, i-«il abo«, y la única d*l«

Mono-«_í_labo«.

P. Cqm conexían «I* llatins el Tenor Agud deis Mono-sílabos» y

del« Poli-sí labos"'

R. Ab lo Aqcênt ftgud, que «1» Grigs anomenâvan Tono«, ó Prosodia.

P. Qu* ço** «r» lo Agcènt Agud Llatí''

R. Era aquell* Sonor i tad y H««ura, que guardavan «n ia ProCp.

102v]nunciacl6 de la Sílaba Llarga 6 Aguda.

P. Ouina tra 1« Sílaba Llarga ò Aguda del* Llatins0

R. Era la qu« gastava do* Temps «n la sua pronunciació; y la Breu

en gastava «ola-mènt un. Lo Agcènt» donc», Agud, qu» el« Srtgs

anomenavan Tono» a Prosodia, era el nodo d* pronunciar con à

,Llarga una vocal de cad« Paraula Llatina, «ncara que, la tal

Vocal f ò» Brtu, ço« ho diu el R.P.Fr. Diego d» Mello, y Mene«*e«,

«i »on nou Ep í t om» d« I« Bramat i c« Llatina, traduhida da t*

Llengua Portuguesa é 1« EmpaRol«; v.gi L* 6 de Arbáribu«. qu»

pronuncian com «1 fe* Llarga.

P. Quanta» »on 1«* Lloy» d»l Agcènt Agud Llatí?

R. Son quatr», CIM 1«» rarfarm, ml matex At or C*ie3| lli La

Paraula Mono-siI aba ti lo Agcènt *n la única Vocal qu» ti| v.fi

la«« P«M» Ni«. 2i: La Paraula Dl-aí 1 aba té lo Agcènt » n i a l *

Vocal i v. g: Pi c i s, fi ó v«», Mapa. 3i: la Paraula d* tr«* é «•*

sílabas, ti lo Age»nt en la P^n-últim« Vocal à Silaba» «i «m

Llarga; v.g: Daria«, Vgstimu». 41i la Paraula d* tr»» ò «è*

«ilaba» t« lo Agcènt «n 1'Ant«-p«n-última Vocal a Silaba, »i la

Pen-última es Breu; v.g: Daminus, Pi 1 igo. De aquí se i n*erex, diu

«1 mat*-: Autor, que ninguna Paraula Llatina té lo Agcènt en la

última, ni »n la quarta sílaba, contada d««d» la última; y qu» »í

no hi hagués Paraula« Llatina« d* tres ó mes Silaba«, qu» ell

anomena Pol i-sí 1 abas, no «crían necessari as l«» Regglas d«

Quanti tad, p»ra pronunciar-la«.

P. La« Règglas Llatina« de la Quanti tad de sílabas, qu« «on

necessària« p«r« pronunciar las Di geí un* de tres ó »e« Silabas,

p. 103r

98.

quina utilitad prestan al« Castellans y Catalán«, pera pronunciar

la« Di gei on« Castellana* y Catalana*?

ft. Ningún«j putt, p*r« conéxar 1« Longitud, i Br«vedad, y I«

6rav«d*d, é Agud««a à* la» tilito«* C*»t«ll«n*», y Catalana«, nA

•« n«c«»»ária altra Règgla, qu« un« «ola, clara, y fáci l à tôt«,

qual «i lo Agcènt, é T*nòr Agud, que té cada Digciò , p»c •! qual,

com per ««Xal ewrt traurem 1« Quanti tad, ço« ho diu On Juan Diaz

Rangifo *n nu Art« Poètica, y «1 Dr JcMMf Vicew« «on

Addicionadòr, «n «1 cap. VI. paf. 13.

P. Ou« hem, donc«, d* fer, pera averiguar la Quanti tad d* la*

Silabas Catalana«, y Castellana«*7

R. Hem sola-mènt de indagar el To, ü Tenor ftgud ab que t« diuen

pronunciar en aquestos do« Idiomes, Germans Bassons, la« Silabas

Catalana« à Castellana« Regular«. Pera assó «« ha de saber que la

Prosadia 4 Tonos dels Grègs, «s una paraula també Grega, composts

d« la Préposei ò Pro«, que vol dir A l , y Ode que s igni f ica Cant;

y, «x í com els destres de Capella pr incipian a enseñar de cant à

so« dexèbbles ab la« Solfa« ut, re, mi , fa , sol, la , cantand ab

un To Regular ut, alt un sol punt; y desprès, pujand la veu altre

punt, diuen rei desprè« altre punt, m i , ic; com ho manifesta la

següent Escala rol f ís t ica .

Escala Sol f í«tica

Punt»

Ò m m m

*3 • * «

4.. .

3...

2...

la.

sol

fa

Mi

r»

t... ut

Ax í «at ex, par-land pronuncia« 1«* primera* »í 1 aba« del*

Pol í-«ílabo», y tots «1« Mono-*il abo* Agud* i Regular» alt« un

wil punt, y d**prè» an am pujara! cada *í 1 aba Aguda £p. 103 v 3 INI

punt, d« grau «n grau, fin* ai Arribar è la MM alta; v .gs

Reconciliarà. AquMta Digciò Catalana, y Castellana mm

K»gza-aílaba Aguda, qu» té *i* «ilaba« Agudas; y per consegüent

la proferia Catalan« y Castellans ab Tô Hegra-sílabo Agud; «o **,

la Scgsta Silaba *e ha d* pronunciar alta *i* punt« com ho

manifestarà la Següent Escala Prosodíaca, en la qual *6n colocad«

tot« el« «i« Tenors aguds per »on grau; e* à saber, el «t« alt e*

«1 To Hegza-silabo, y desprès anand baxand un punt cada «ilaba de

grau en grau Is traban el Pent a-«i 1 abo. Tetra-»ilabo, tri-«j j abo,

Di-«ilabo, y el Mono-«ílabo û Pr i «ni-sílabo.

P. Que co»a •« el Té Mono-*ílabo, ú Primi-«ilabo?

R. Es el Sonido de las Digci on« Agudas Mcno-sí1 abas, 6 de una

«ola silaba, y de totas las Primeras Sílaba« dels Pol i-»ilabo«.

Es «1 Sonido Uni-«ilabo y Primi-sílabo Agud.

P. Que vol dir Tô DJ—silabo, Tri-«i, rabo, Tetra-» i labo,

Penta-silabo, y He>ga;a-«ilabQ?

R. E« el Sonido Agud de 1«« 2as, 3a«, 4as, Sas, y feas Sílaba«, de

la« Digcidn« Pol i-sí 1 abas.

P. Pera que «ervexen aque»to« Sonido» Agud«?

R. Per» indagar la Llargària, 6 Agudesa de lac Silabas Catalana«

y Castellana»} «o es, pera saber si la Sílaba e« Aguda.

P. Quina e« la Sílaba Aguda*7

ft. L* qu» è* pronuncia «b mon d*gud fe Acudi •* à «ab»r, la 6i «b

T0 H»gza-mil«boj 1« 3fi, «ft P«nta-«ilaboi l« 41, M t»tra-«ilaboi

l* m, *b tri-»i I «bo; l« 2« «b d i-«i 1 abo» y la 11 Sílaba del«

Poli-*í labo», Y 1* U" i c* tf*l* Mono-mi labe* Aguds, «ti To

Mono-» il abo, è

p. Í04r

99.

Escala Prosodíaca

Deis si« Tenors Aguds de la« Silaba« Catalana« y Castellana«.

T»nor« Agud».

H»qza-silabo. rá,

P»nta-sílabo.

T»tra-»llabo

Tri-»ílabo. ci

Di-sílabo. con

Mono-«i I abo y Pri ms, -ni 1 «bo. R« a, •. i. o, u,

'•..•>Sonido« Li qui d. y Junt-Sonanti tu»

CHojig-«i 1 abo y Pr i ni -mil abo. .1.3

au, » y , i u , ou , u u . g u a , g u é , g u i , q u o . q u a , q u e , q u i , quo, que,

qui; que, qui, atg, «ig, iig, oig. uigi « ix . « i x , i i x , o ix , u i x .

Eg«plic*ciô De la E»cala.

El Tener» à TA H»Q2«-«i labo, •» ml Sonido, que è* den« à la« Seq«t««

Silaba* Aguda* Catalana«, y Ca»t»llana».

P»nt«-sil«bo. . . . . . . . . . . . . à la* Quinta» Sí I aba«

Tat r a-« i l abo. . ..... ......à la* Quarta* Si 1 aba*.

Tri -«t 1 abo. .. .......... ..é la* Tareera* Silaba».

D i -s í 1 abo. . . . . ........... à la* Segona« Silaba*.

dono-sílabo, y Pr i mi -sil abo ..... .á la* ia*_ del*

Poli -sílabos, y Únicas del» Mono-*i labos.

El débil Sonido d« la Vocal Juni-*or>ant u» que **tá »ota el To Mono-

sílabo, no 4a sílaba per sí sola sino post-posada a la« Vocal« Sonant«

á.» í.» L» É.» ?» 3ue »«tan en el To Mono-sílabo» y I or«« ab ellas els

Di f tongos Verdadera au, eu, ijj, ou, uu; aus, »y«, i u«, ous, uus.

El» Sonido» Li QUI d», 6 dèbil-sonant« qu. qu, de »òta «1 To Mono-síla-

bo, no fan tampoc sílaba per »í «oí«, «ino unids á las Vocals Sonants

a, e, if oj que estan »n el To, Mono-milaboj y forman els Diftongo»

Li qui d« gua. gue. qui, guoj y qua, que, qui. qüo.

La Vocal u, que és troba desprès de § ò g sens crema en la* sílaba«

gue, gui, y que, gui^ que estan en seguida del To Mono-*]labof no

»ona ni poc, ni mòlt ; ni e« Líquida, ni Junt -sonant, e» Nò-»onant.

Tampoc sona la Vocal ^, ante* de § y x_ en la« Sílaba* ai g, ei q,

| ig, oi g, ui g; y aix_» eix, i_ix.» oi x, uix, que »»tan »n el To Mono-

Ail aboi PUK las pronuncia«! aj, ej, i J y gj, u j ; y *x» ex, 1 , ox,

uxj y, per lo tant dit» Di-ftongo* *e díu«n C^ofréfic*» perquè hu »or»

»•ra-mènt »n ««crit«, y ne «i 1« pronunciació.

D* I« «B*et« d«l» Diftongom V>rd«dèr». U quilt«, y Ortogràfic«.

r »«ui t «n vario» Tri f tongo«, CM hu h »m vi »t «i «Í jraiid. Silabar i

Català loi. 6», y s«guènt; qua\ Si lab ari «m la Qrand Col«qci6 d» 1«*

Silaba« Comuna«, Diítogno«, y Tri ftongo» d«l Idiom« Català; y una* y

altra« Silaba» d» «11, si an 6 nô Di ftongo», ó Triptongo», s« pronun-

cian ab To Mono-«11 abo Aqud, «o «« alta« yn »oí punt, y d»urian

colocar-«« tota» «n »«guida del Tó Mono-sílabo.

p. 105r

100.

P. Qual •« «1 Sonido, ü T6 Mono-sílabo Agud?

R. E» «i Sonido, que donan «1« Mestres d« las Lletras à la«

Sílaba« del Si 1«bari Català, quand lo enseñan á so C sic]

d»xèbbles, »ian Comunas, Diptongos, ô Triptongos.

P. Dual ss el Silaban Català» y son Agud Sonido"*

n. E« «1 qu* ««ta en la 21 pag. del fol. èi, y següent«, »I qual

conté tots «Is Hong-»í 1 abo« catalans Aguds. ô Regular», u totas

las Silabas Catalana^, que se han de pronunciar altas un sol

punt; y aquest punt «s el que donan els Mestres de la« Lletras.

P. Encara que tôt» els Mono-«il abas del Silabar! Cátala si an

Agud«, so ««, se pronuncien alts un »oi punt en'hi ha empero,

altres «n dit Idiome, que nô è» t roban «n el Silaban, y que es

degan pronunciar me» alts que els Regulars, que «1« Aguds""1

R. Si Sr_, tenim «n nostr» Idiot», y nô «n el Silabari »ölt»

Mono-»!l abo» Sèbre-agud«, qu« s« han d« pronunciar un punt «es

alt» qu« cl« Aguds, so «s, se-èls ha d* dar «l Tg Di-«i 1 aboi y

l»en têt« «qu«ll», que »«crit» «to un*» «a t ex a» ll»tr«m que el»

Agud», têfMNi altr» mignif ic*d, «ri *l qu«l »• fwMi de pronunciar «b

•te« for»*, Y if*t*neièf y »• «gcwntdan *b Age en t Agud, p«ra

di»tlnjir-«« del» Agud», que ««tan »n *1 Sil*b*ri, y no port*n

Age en t , per «er ja «*bud* ma pronunciació r*gul*r Agud*; *o e«,

alta un «ol pynti v.gi la «la ma.

El primer Mono-»il*bo no agcentuad m* es

Agud» y veu femenina d*l Pronom Possessiu H» u; pero lo

agcentuad ma es Sòbre-agud, y No« Substantiu F»«aní » qu»

«ignifica la m A, ò eg«tren»it*d del bra«. Cp. 105 v 3

P. Hi ha altres Mono-sí labes, que no van tampoc compresos «n «1

Silabar i Català; y que escrits 6 no ab la» mate jas lletra» que

el« Aguds, y Sèbre-aguds, és degan pronunciar més baxos que el«

Regular» Agud», y o ie els Irregulars Sobre- *gud***

R. Si Sr_« tenim en nostre Idiome y nô en el Silabari, tots el»

Mono-sí labos duds, que se han de pronunciar mi d j punt més baxos

que els Agud s; y, per lo tant »• agcentúan ab Agcint Hud, que es

lo Agcènf- Brave d»l» Llatins Antig», per* distinjir-lom del»

Agjd», que no portan ningún «gcènt, per ser regui ar, y «*buda j*

»a pronunciació Aguda, y dels Sòbre-aguds, agcentuads ab Agcènt

Agud s v. g s te tjl té.

El primer Mono-»il*bo» nô «gcentuad

te, qu* e» Dat i u o Ac usat i u del Pronom Personal Tu, é» pronuncia

ab To Hono-s i 1 abo Agud , «o es, alt un »ol punt. Lo agcentuad ab

Agcint Mud té, que es 31 Persona Singular del Pre»int de

Indicatiu del V»rb Tintf« »• pronuncia midj punt •*• b«x que lo

Agud ne «gc»ntu«d. Fin*l-**nt, lo agc«ntu*d «b Agcènt Açud tt,

que •* MOB Substantiu, qu* »ignif ic« certa droga, à« pronuncia «bT0 Pi~»ü«bo. do« punt* alti «Q «», un punt *e* alt ep« »1

Mono-»ílabo Agud, ne agc»ntuad t j}«

P, El* Mono-*í 1 abo* Mud« ¿«eft Br*u*, é Agud»?

R. Ni «on Breu», ni Agud*. NA *òn Br»u«, p»rqu» no è* pòd»n

pronunciar, ni è* pronuncian me» b*x~r qu* «1 TA lono-sí*abo: è*

pronuncian dintr« »1* l irait« d»l Tô Mono—»í 1 abof p«ro no »6n

Aguds, perquè no è* pronuncian «b To Mono-* il abo per-f et, »i no

midj punt «è* baxo*. S« pronuncian din* el* l imit* del Ta

Mono-*í 1 abo; pero falta «idj punt per* arribar a la Sonoritatí y

Mesura del T6 M«no-*ilabo Agud. Suavisam, done*, la pronunciació

Aguda »idj punti v .g t te té.

p. lOér

101.

Lo maté:: «ugsehex en la« sílabas Mudas del* Pal i-si 1 abos, qu*

també es pronuncian midj punt me* baxas qu* la* Aguda*. La

Di ge.6, per egzèmple, Catalana, y Di-*ílaba Muda Amer, *i la

pronuncíássem Aguda, proferiría« la Castellana AjBór§ y si la

pronuncia««»« Breu proferiría» la Digcïè Llatina Amor, Entre el*

Catalans dit« Digciû Di-sílaba es Muda, qu* è* pronuncia ab TO

Di—«itabo Mud en la última sílaba, y entre el* Castellans e*

Aguda, y i* pronuncia ab Tú Di-silabo Agud. El* Castellans no

Té Hud «Inè P»re »I» Catalan* usa« w« y mltrm Tijv«t« âMTé, A<n«r»; Ens« a «r A. EnseKare» Partr» • coMMil, y Ptrèr,

ê awttr*» qu* f« pwr«*f le.

P. HI II« alguna sílaba del» Poli-« il abo« Catalan» y Ca«t»llan»,

qu« t« puga pronyfieiar me* bax« qu* 1« Aguda y qu* 1« Muda?

fî. Si Srj »'hi pronuncian la Sílaba Breu, i Srav», y 1«

Corrgdis»a A Esdrüxula.

P. Quina « « l a »i 1 «y«

R. La qu« e* prenuncia un punt «è« bax« qu» I 'Aguda, y «i d j punt

qu* la Huda; »o •», «« pronuncia al T^idr d* la Penúltima Aguda à

Muda; v. g i La 6f «i lab«, al Tenor d* la SA Aguda ò Muda; la 51 al

Ta d« la 41 Aguda A Muda; la Ai, al TA d* la 3i Aguda, A Muda; la

31, al TA d« la 21 Aguda d Muda; y la 21, al TA 4« la 1Ë Aguda A

Muda. De aquí è« veu clar que I«* Di ge ions Breu« han d« tenir à

lo menos das s í labas; e« a saber la Ultima Breu, y la li Aguda A

Muda.

P. Duina es la sílaba Corredissa à Esdrúxula*?

n. La que è« pronuncia do« punts «è« baxa qu* l'Aguda} y un y

«ni d j que la Muda; es à saber, è« pronuncia al Tenor de

1 * ant*~p*n-Al 1 1 mm »i lab* Aguda A Mudat v.gi la 6ft al TA de la 41

Aguda ü Muda; la 51 al To de la 31 Aguda Cp. lOfev] A Mútua; la 41,

al TA de la 2i Aguda, ò Muda; y 1* 31, al TA d* la 11 Aguda, A

Muda. De aquí è* veu també man i -f est qu* las Di ge ions Corredissa«,

A Esdruxula« han de ser á lo menos de Tres-sí 1 aba», so es, la

Última Corredissa, la Pen-ultima Breu, y 1 'Ant »-pen-ultima Aguda

A Muda.

P. La 11 »il aba dels Pal i -si 1 abo« ¿qu* no pod ser may Breu?

R. No Sr, •« «èmpre Aguda é Kudaj p«r qu« nô è» DU 1 pronunciar

may ab Té m*» to*» ou« «1 Mono-«í 1 abo, i Primi-»l 1 abo Aqud i Hudl

Y lo mat »x ti«« dit d«: i Mono-si 1«feos, qu« tampoc pôd«n »èr Brèu»,

p«r qu« ne i« poden pronunciar may ab Ti me« bax qui «1

Mono-»í 1 abo 4 Primi-sílabo, qu« •• «1 Té d«l» Hono-»ilabo« y

Primera» Sílaba»; altra-m*nt p*rdrian «1 »onido qu» «1»

corr»»pon, que e» «It im sol punt, ò midj punt, y no sonarían ni

alt ni bax, ni farí an sílaba.

P. Encara qu» ningún flono-sílabo, ni li sílaba dels Pol i-sí 1 abo«

no è« puga pronunciar may ab Sonido mes bax que «1 Ta Mono—»í 1abo

Agud ó Mud ¿es pod trobar, nô o" «tant, algun« lletra Vocal d«

algunas sílabas Pol i-litera», qu» s'hi d»ga pronunciar**

R. Si Sr; s'hi pronuncia la u Vocal Junt-Sonant, y la Líquid«.

P. Quand es J un t-son an t la Vocal u"?

R. Ouand és troba desprès d« las Vocal» Sonants à, £» i_, 6, ú; y

«b ellas forma els Diftongos Verdadérs au, eu, i u, ou, uu; au«,

eus, ms, ous, u u s.

P. Ouand «s Liquida la Vocfc! u*5

R. Quand és troba dec,pré« d« las Consonant« Li quants S 6 O, y

ante% de las Vocal« Sonant« a, e, i_, o; y «b ella« forma «1«

Di f tongos Liquids: qua, gC*t flü-i i puo{ y qua, que, qui, quo; v.g:

En a y qua. En ay gué, EnjtygJAi t En«yquoi Li qua, li que, 1i qui , liquoi

Sic.

P. E« »éfftpr» Liquida la u, qu« ê» troba d»«prè« d» 6 0 0^

R. Mo Srj nô «« líquid« la u_ en las sílaba« que, gui, ni que

p. tO7r

102.

put, d»stituhida« d« c r »m« é punt* «öbrv 1« u¡ pug »n »»tos cavo«

ne •«, ni Sonant, ni Jugt-ipnant . ni Líquid«! •* hto-«onant porqu*

no »ona ni poc ni mòlt, y «oí« mvvttx p«r« r »«t i t uh i r è la»

Consonant» £ y g., an t»« d* », i, Km propi »on i do gutural, y

privand-la* d«l »on i do lingual y C mot qu» no n« pogut

int»rpr»t«r1 M ò J«.

P. Hi ha altra Vocal »n algunas «i lab«* catalanas, que també »i«

Np-iofmnt?

R. Si Sr_, wi Mt c«» «« troba 1« |_, que »s t à desprè» d» 1«»

Vocals Sonants à, é, i_» ùj ûj y antes d* las Consonants g_ ó x_, en

la« «il «bas aùj, «ij, i ig. oí g. ui_£í y «n ai x , »ÍM, i.t_.x., o i M,,

ui x ¡ PUM la interposada i_ no sona, ni poc. ni Mòlt, y «ois servex

pera assenai ar que la« las ditas silabas sonan aj_t ej . ij, oj,

uJt y no ag. eg. ij|f ofl, ugj y axi «at è x qu« las dénis sonan ab

»onido català ax_» fx, ix. . gxt ux_t y no «b valor liati «odwn ags.

P. Ço« se an ornen an l«« junt«» en escrits d« dos Vocal«, una

Sonant» y altra No-«onant?

n. S» díu»n Di f tongo« Ortogràfic«» »o »»ra-niènt *n »»crits y no

•n la pronunciació.

P. Hi ha altr«» Di f tongos à »è» d*l« Verdadèrs, Li quids, y

Ortogràfic»?

II. tl trj lii sen »1« Figurad», i Poètic« ti» IÄP til Ü» AI

SI» y Qjl «M» ê« troban ûnic*-«ènt «1 ûltim de alguna» Digcion«,

y Norman dô« «ilaua», de 1«« quai» 1« última e« Corr»di«»a. y 1«

Pwn-ùlUma, Brèm y p«w le tant néee»«ítan, pera pronunciar-»»,

que ««-ils ant»-po»a altra »ilaba, p»ro Aguda 6 nuda) pux nô hi

ha Digciô Poli -»ilaba, pwr patita qu» »ia, qu« ni tinga à le

m«no» una sílaba Aguda 6 Muda, y la última poo «er Brea 6

Corr»di»»a, y la P»n-ùltima, §r|u. La« Digcion* qu» t*n»n la

Ultima Ep. iOTvl »il aba Gear r ed i ««a. y la Pen-ultima, »tu. »e

déuen agc«ntuar «fi 1' Ant»—P_jjn_~ul ti »a, Aguda, 6 Muda; v.gi

Pr»»éncia. Pr»«encías; Especie, E«péci»«| Ca|iit6^i_gt Capitolio«;

Parpétua, Pcrp»tuas; Perpetuo, Perpetuo«! Cgsáraa. Cesáreas;

Cesáreo. Cesáreos; Héroe, Héroe«! Aloe, Áloes; P»sia, pesias,

pesian, empesti a, empesti«», empesti an.

A»»»ntada esta verídica doctrina»

me admira que la Sabia Real Academia Espartóla enseña en la 7*

Impressió de sa Ortografía, pag. 115, y 117, que na «e agcentúen

en 1'ante-pen-ültma Vocal Sonant las Dicion» finida» en ia, i e,

io, ua, uo Breus; pero sí lat, finida« en ea, eo. ge tambe Breus;

/ .QÏ Cesárea, Etéreo, Línea, Coetáneo, lloren t aneo, Purpúrea,

Héroe; pux la matexa raho milita per una« que per altra«

Digciôrs; perqué cada Vocal de aquesta« y aquella« terminacions

Breus se ha de pronunciar al Tenor de 1'ante-pen-ultima Vocal

Aguda} Per lo que, no »on dita» terminacions Breus, Oi ftongo»

propi» y real», »inô Figurad* y Fantastic», pr«i»o» per tal* per

el s Poete«, en virtud de la Figura Poética Sinére«e¡ pux cada

t' «inació de la« vuyt referida« fa dô* Sílaba«, la

'•g tir IM, y I« UI ti IM Corr»dl»»*| y, per comMguent

1». ^»n-últim« Vocal ** Ant«-pwt-*ltiM Silaba Aguda, qu» i*

deu agc«ntuar, «eppr» qu* vi ill« eerrefue I« pronunciació, c o«

ho •n··Xa 1« matina ft»al Acadèmia, mn Im referida Ortografia,

paf. 113, y 118.

P. Per que en la Escala Promodíacá del fol. 99, ha* colocad, en

seguida del Tó Mono-silabo y Primi-silabo, tôt« el« Diftongo«

Verdadera, el« Liquid«, y lo» Or-

p. iOSr

103.

tográfic«, y no ha» -fit ninguna menciè del» Figurad«; 6 Poètics*5

R. La rahô perqué nô hu he fet e» obviai pun en el To Mono-mil abo

y Primi-sí 1 abo de la referida Escala nô I» parla sinó del«

Tenors Aguds ò Regular», y no I» parla del» Irregular»

Sobre-aguda, ni fiu d s del» Mono-»ílabosj ni I» fa menció de

»ilaba» Irregular» nuda«, Prtu«, ni Corredi«»a« del*

Pol i-«i 1 abo«, sino de primer*« silaba» de aquesto«, com estan en

el Silabar!, si an ô na Diptongos Verdadera; Liquids, 6

Ortográfic«, quai» «ilabas I» pronuncian ab To Mono-síl*bo û

Primi-sílabo Agud, «o e«, alta« un »oí punt; pero els Di ftongos,

que Is diuen Figurad« a Poètic« forman sempre dos sílaba«, de las

quals ninguna es 1* de Digciô, ni Aguda, sino pen-ultima Brlu, y

últim» Corredissa, que el« Poete« prenen per una »ola «liaba

Brlu, en virtud de la figura poltica Sinerese.

P« CIM con»x«rem, donem, *1 T»nòr, que t« deu AH* «1«

Mooo-«il«bo« Aqud». Kytf«, y •èitr·-·fltiÉ«. y «1« Poli-«il«bom

Aqud«. Kudm. Breu« y Correct ««o«?

M. A««A «m f*cilím»im, pr»n*nd p«r nord è guia «1 TA Aqud del«

Hono-»íl*bos, y •! T»nòr Aqud A Mud d« 1« Última. Pen-Oltima à

Ant«-p>n-ü11 imm «il Mi« d*l» Pol i-«il«bo«, com ho «vidsnciaran la*

»•gu»nt* Escal»* Particular».

E»c«l* Particular

Dels Tvnor« del* Monc-sílabos

P. ftj» »ntln« p«r Hono—«il«bo»?

R. Enteng las Digcion* de yn« mola sílaba, sia ò no Diftogno, ú

Tri ftongo.

P. Quantas són las Varietads de las Digcions catalana« de una

«ola «alaba"» Cp. 108v]

R. Són dos; pux una« són Regulars à Aguda«, y altre« Irregulars

Sobre-aguda* 6 Mudas.

P. Quin* »on els Hono~«ílabo« Aguas, ò Regular»?

R. Cl s que è* pronuncian ab TA Mono-sílabc Aguds, «o es, alt« un

»oi punt» y no se agcentúani v,g; Pa, Vi, Nau, Carn, S«c.

P. Quins són el» Mono-»il«bo« Irregular» Sèbre-agud«?

ft. fl« qu» •« prcKtuncl*n 101 punt «é« «It* qu» *1« Agud»f «o M

94 pronuncian ab Ti Di-mílabo| MI A »abvr, «Its dö« punt», y ••

agcantáan ab Açc»nt Agudj v.fi 1« Hjk, «1 Té., *i llu, i« Seu, *1

'£*' •*•

P. Quin» ion, «inal~«intt «1« Hono-»ílabo» Irregular» Hud»*7

ft. El« qu» i« pronuncian mídj punt •*» b a« o» qu* «1» Agud»} «ti

•«, ab TA Mono-«i 1 abo Mud, y «• agcantúan ab Ageent Mud, qu» •»

i« tota d*l Agcènt Br*v» del« LI»tin« Antig«; v.g: Heu, tèu, «eu,

Ve.

T»nora d01* Mono-sílabos

TA Sobr»-agud. Mà, Té. Sou, Riu.

T» Son

To Mono-»í I abo Agud y Mud ; Té són ma ó mimt l«c.

Escala* Particular»

Dels ienors dels Pol i-sílabo« Catalan«.

P. Que «ti t en« p»r Pol i-«í 1 abo«?

R, Enténg la» digcidn» d« «dita* sílabas; »o es, la» que cjnstan

d* do» à ne« «ílaba«.

P« Quina ««la divisió ne» general d« la« Oi gei on» d« do» à ne»

«ilaba«?

H. S« dividéxen an Simple«, y

coo»t«n dv un* «ola Difciêf y C

•»»« Digciôn».

P. Ouin* »• 1« Divi · iò Pro»odí*c« d» la» Dl ge i on»

9 i api »m »on 1*« «a*

t «•« las qu» con«t«n d» do« é

104.

n. S* partexen pro»odíaca-«ènt la* Digcion« catalan«* Simple«,

«eg on s 1« diversidad dels Tenors «il que i* premune i «n, «n Aguda«,

A Mud««, «n Breu«, y Corredi s«««, A

P. Aiin«« son la« Digcions Catalanas Simples Agudas ô

R. Son la* que tèn»n Aguda ó Muda la última silaba; v.g:

Tenors Aguds ó Muds d« la« Sílaba« Ultimas.

Tu Heg;a-s11 abo.

P«nt«-»íl*bo.

T»tr«-»í1«bo. râ. rt.

Tri-«i 1 abo. rá rè ta t«

Di-«i labes. ré. ri. f« f« qui qui«

Priai-«il«bo. Pi , Pi ï Re» R*î Con Caní

P. Duina d)-f er encía hi ha entre 1«« Digciôns Poli-sí 1 abas Simples

Agudas, y

R. La» Di gel on« Polx-»U*ba» Aguda» tifian tfttM *a* *il*b«*f

Aguda«! p«ro la* P*r«ul*» Pol i -»i l «b*» no ttitajíi Hufla »ino

1« última *i latir, pux la* d»wè» sèn Aguda».

P. Quine» «on la« Oí ge ion» Pot i -«fiaba*

R. Sèn la* que t»n*n Aguda. é Muda la p«m~61ti«a *ilatia| y i«

últim* è* pronuncia un punt me« baxa d» lo qu« li c or r »«pon)

•»' Í* últim« d»l« Di-»íl«bo», ab To Pri«í-«í l*bo; lo d«l»

Tri-sílaboc ab To Di-»íl*bo, Itc.

T*n6r» Agud» A n\idn d« la» Silaba» Pen-al t i »a»

To Pcnta-«í labo.

T«;tra-«ilabo. nada

Tri-ailabo. nada mi

Pi -»il «bo. »ad a. mi ca

Prifnt-*ilabo. , Ca%«, Pról»g..._ Ca§ Caj Enj

Cp. 109v3

P. Quina, don-«-, es la »i lab« Brêu?

R. E« la Última, pronunciada «1 Tenor de 1 a Pen-últim», en 1 as

Dige ions Breus; y la Pen-últim* d* la» Corredissa», pronunciada

al Tenor d« 1pant»-p»n-ûlti»a.

P, Quina« »on, finalement la« Digciôn* Poli-sílabas Corredissa» d

EvdruKula»?

ft. S« dividéxen »n Simp 1 «s, y C0*po*tAS, Si Ma i»« «en 1«* pu«

constan d* una «ola Digciâ; y Cpapoati«, la« que conmtan d* de« i

me» Digciôns.

P. Quina e« la Divisió Prosodíaca d» 1«« Di ge i on« Simp 1»«?

p.

104.

R. Se partéxen prosodí aca-mènt 1«« Di ge i on» catalan«» Simples,

segons la di ver si tad dels Tenors ab que è« pronuncian, en Agudas,

6 Muda«, en Breu«, y Cor r »d i ««a«, à Esdrttxula»,

P. Quinas son la* Digcions Catalana« Simples Aguda« 6 Mudas?

R. Son las que tenen Aguda ó Huda la última sílaba; v.g:

Tenors Aguds ó Muds de las Sílabas Ultima».

To Hegza-sí1 abo.

Penta-sí1 abo.

Te-tra-sQabo. rá. re.

Trj-si labo. rá re ta ta

Di-sílòbo. r A. rè. fa fa quia qui«

Primi-si 1 abo. Di , Di s R«, R« § Con Con j

P. Quina diferencia hi ha entre las Di ge ions P~li~sílabas Simple«

Agudas, y

n. Lmm Digeion» Pol i-sil aba« Aguda« tenen tot»» MI« silaba«,

Aguda»! P*ro t«* Paraula« Pol i-«ilaba» Hud««, ne teñan Muda «inft

1« última «ílab.», pyx 1«* d»«ès «ftn Aguda».

P. Quina» «in 1** Digci one Pol i-ci 1 aba« Irfeu«?

R. Son la« qu» tvrmn Aguda, d Muda la p>n-ú1 ti mm *il«ba| y la

última à« pronuncia un punt «è* baxa d« lo qu» li corr««ponf »o

Ml, 1« últ ima d»l« Di-ailabo», ab To Primi-«Uabo; lo dels

Tri-* i l abo» «b To Dl-»í 1 abo, tic.

Tenors Agutí» a fluds a* las Silabas P»n-últi«a«

To P»nta-»í1 abo.

T«*tra-si labo. nada

Tri-sí lab o. nada mi

Di-sí labo. sad a. mi cm

Pr im-si labo. Ttn·n1 Casa, Pr6i«q. Caí C«j . En¡

Cp.

P. Quina, dones, *s la sílaba Breu7

R. Es la Ú l t i ma. pronunciada al Tenor de la Pen-últ ima, en las

Di ge ions Brtus; y 1« Pen-últ ima d* 1«* Ccrredissas, pronunciada

al Twiòr d« l'«nt»~p«n-ulti««.

P. Quinas son, f Ínal-«ênt la« Digciôns Pol i-silabas Corredissas

Esdrúxul*«"'

ft. Lam que t*n«n Aguda i Hud* l'Antc-pw-êltim *i 1 «bai y, per

con»»gu»nt 1« P»n~última m Ir im y 1« Oltitui. Cor r »d i «mai v. fi

T*n6rs Aguds ü Muds d» 1«« Sil «A«* Ant »-p«n-à111«a».

Té P«nt«-«il«bo.

Tatra—«i I abo. anea.

Tri-«U abo. i ganga por

Di-«i I abo. tánea. fra tem

Primi -sí I abo. Mar -faga. Cu Su Con

P. Quina, done», ** la Silaba Corredissa ó Esdrúxula?

R. Es la Última, pronunciada «1 Tenor d« 1'ante-pen-última; y per

consegüent se pronuncia dos punts mes baxa de lo que li tocaría

si fos Aguda.

P. Hi ha algun medi, pera fer passar las Digcions Corre'issas à

Breus, y áduc á Agudas?

R. Si Srj hi ha el facilíssím medi de donar á la sílaba

P»n-áltiBta dels Esdrúxuls un punt »és, y á Ultima, dos punts;

v.gi

Tenors Aguas ó Muds.

To Tri-sí 1 abo. : má.

Di-sil abo. ni ma. ni

Priai-sílabo. ánima.

. HI h« també «1 gun *«di p»r* fir p«»»* la* Digcion» Brèu« A

K. il Sri donand à Im ûlti«* mil aba del« pol i-«i l«bo« Breu«, un

punt üte*i v. g i

p. llOr

IOS

Tenors Aguds a Muds.

Tô H»qza-«ilabo

P»nt*-*ilabo.

T»tra-sílabo.

Tri -mil abo. , ci. cili

Pi-«il «bo. con. conci. con con

Primi-«il «bo. Ricon. R« R« R« Re

î A. Ar« i «r

li. Ha. U H li

ci ci ci ci ci

con con con con con

R* R* R« R« R*

Aque«ta« «en la« I*eala« Promodíaca» Particular»; per»

pronunciar, »»g6n» art, 1«« Digeion« Catalana« Sinpl«* Aguda«,

Muda«. Breu«, y Corr»di««a«. A E«drúxula«: y aduc la« Cowposta»,

pux ««ta« «• pronuncian »«gon» •!« T«nôr» de la« Simpl»* «a«

Compositiva».

P. La« Digciôn« Catalana« Simpl»» y Coopo*ta«, ««eri ta» ««gen«

Règgla» d« bona Ortología, Ortografía, y Prosodia ¿é hond «è han

d* anar à bu»car?

ft. S« trocaran »n «1 Digcionari Cítala, que mm la 4* Part d« la

Bramati ca Catalana.

Digcionari Català

4Í Part

D« la Gramàtica Catalana.

P. Ou* cosa es el Digcionari Català?

R. E» un Llibre grand, a hand son colocada», «n fi4,»*«« alfabètic*

inicial , una grand part d« las Digciòns Catalanas.

P. Per que diürns Oue »n •! Digcionari »*hi troba sol» una grand

part de 1«» Digciôn« Catalana«! y no diu«: tota«?

R. Perquè en ml Digcionari, per me« perfet que sia, fal tan una

Cp. l lOv] in f in i tud de Digciòns ; com ho veurem en la D i g c i o l o g i a

ò Si Part de la Gramàtica.

P. Entre el» Digcionaris Catalans ¿quin e« el me« p«rfit?

R. E* «l que tragué a llum, «n le «I 18O3 Im Sàbi» Rwal Acadèmia

d» Buena» Letra» 4« Barcelona, cwupo»t per »1« tre» Sabí« Membre»

d« ill«, «1« Dr» E»t»vc, B«llvitjw«, y JuglAj y dit. Di ge i on ari mm

hauria «near« perfeccionad me», «i el« disturbi» Politic» no

haguè»»en impedid la nova Edició, que «« estava treballand.

P. Quin e» aquest Digcionari d* l'Acadèmia de Buena* Letra«?

R. En el que »e «eguexf y, per consegüent deuen ante-po»ar-»e-li

1« Ortología, Ortografia, y Prosòdia; y po»t-po«*r-»e-li lo que

«e »eguex.

p. llir

1O6.

P, Pera que servex »1 Digcionari Acadèmic, y «1» demés

Digcionaris Catalans'*

R. Servixen p»ra tenir promtas la« Digciòns de ells, quand es

vulla coiBpondrer la Oració Gramatical.

P. Pera co«póndr»r la Oració Bramati cal cque hem per ventura de

u»ar tota« las Digciòns dels Digcionaris del modo que estan en

ell»''

R. No Sr_, sinó que han de ser mòlta« de illa» preparadas, y

polida» per medí de la Di ge i oi 091 a, que «s la 5A Part de la

Gramàtica Catalana.

Digciologia,

51 Part

P» l« Gramàtic» Catalan*.

P. Que entén« per Digciologia?

U. Em aquella part de) la Bramatica Catalana, qu* trafia d* tota»

la« Digeion» Comuna», y Enclítica», Natural», y Figurada»;

Simples, y Compo«tas d»l* Digcionari» A Vocabulari», y aduc d»9

têt lo Idiom« Català, escritas segons règgla» d* Ortología,

Ortografia, y Prosodia Catalana«! y la« reduhex tota« á «oí» do»

Géneros Filosòfic«, y á nou Especie«, quai» «ont Artiggle, Nom,

Pronom, Verb, Parti cip, Adverbi, Preposició, Interjecció, y

Conjungciò. Los individuos de la« sine primera« espècies són

Variabbles, y per lo tant pertànen al ter Género Filosòfic, que

compren las Digeions Variabbles, y els individuos de las quatre

espècies restants corresponen al 2n Señero, que compren las

Digcions Invar iabbles. Cp. lllv] Las Digcions Vari abb l«?s unas ho

son per Señeros, Números, y Casos gramaticals, y és diuen

Pecli nabbles, quals són los Artiggles, Noms, Pronoms, y

Partícips} y altres, com els Verbs, són Variabbles p%ir Modos,

Temps, Números, Personas« Partícips, Gerundi us, y Supins, ò sos

Equivalents, y és diuen Conjugabbles.

Las Digcions Variabble« suministran un número

infinit de altras Digcions també Comunas, a Enclíticas, Naturals,

6 Figuradas, y Simples 6 Compostas, que si aguéssen de

trasladar—se al Grand Digcionari Comú, é« necessitaria un crescud

número de Volumens; pux el sol verb, per egzèmple, Portar

suministra «és de ctnt Digciòns, i Veus Verbals Simples é

Co,rtpo*tas, quals poden Juntar-»e «to una, do», tres, quatre, sine,

y *i* Enclitic«* Simples, y formar «Itr«* digcions Verbal*

Ccmpostas Encliticadas. Més, cada un« d* la* Enclitic«* Natural*,

mpno» la l·l^t suministran una é do* Enclitic«* Figuradas, que

poden combinar-se entre sí, y «li 1«* Verbals, fin* «1 número d«

sis; v.§s Pertar-«e-te-«e—l«*-èn-M, y for««r vària* Digcidn*

Compostas y Recompostas.

Si »e affadex à tot assó ser mòlts.

niïs els Verbs, que suministran més de cent Digciòns cade un, y

que en el Digcionari Comú no s'hi posa sinó la Veu Simple del

Infintiu, v.g: Portar, Amar; Viurer, Fer; Ohir, genehir, fccs se

inferirà clara-mènt que faltan mòlts milenars de Digciòns Verbals

en el Digcionan. per més perfet que sia.

Fi nal-ment, las Digciòns

i>5d J.áMAÍJLií*£S« Li ¥ e* f* IL Sfe^üt 1 ff^ 2ff!** O I* *"í f**"" "^^S "I* IÍÜAÍ"* n<B6 . \/ fÜJIAQAv . «^..«.««»««r^ V »w», « 4M* *•*<••***« «MF f* *~ * % ^ * . J f a » \™ -a» p — ™~ _ ™ „ ^ ™-~- «-

gramaticals es posan en el Digcionari «era-wènt en Singular, sens

distingciô de Ca«os, ni Singulars» ni Plurals.

p. 112r

107.

P. Tôt aquest tan grand déficit, indispensabble del grand

Digcionari Comú. per «is perfet que sia ¿com s* suple*7

R. Se suplex per medí de la Digciología.

m Part

te 1« Br*«4tic* Catalan«.

P. Que entin* per Digciologia?

R. E* aquella part d* la 8r«mâtiça Catalana, qua tragt« d* tota*

la* Di geion» Comuna«, y Enclítica«, Natural«. Y Figurada«;

Simplas, y Composta« del« Diccionari s 6 Vocabulari», y âduc d**

tôt lo Idiom* Català, escritas segons règgl«* de Ortología,

Ortografía, y Prosodia Catalana«! y la« reduhex tota« à «oi« do«

Señero« Filoso-fics, y á noy Espècie«, qual« «ons Artiqgle, Nom,

Prono», Verb, Particip, Adverbi, Preposició, Interjegciò, y

Conjungcx ò. Lo* individuo« de la« sine primeras especies «on

Vari abb 1 es. y per lo tant per t á f! en al 1er Género Filosòfic, que

compren las Digcions Vari abb1 es, y els individuos de las quatre

especies restant« corresponen al 2n Género, que compren las

Digcions Invariables. Cp. i l l v l Las Digcions Variabbles unas ho

sen per Señeros, Números, y Casos gramaticals, y è« diuen

Dec11n abbl es, quals »on los Artiggles, Noms, Pronoms, y

Partícips; y altres, com els Verbs, son Variabbles p%?r Modos.

Temps, Numéros, Person*», Partícips, Gerundi us, y Supins, ô so«

Equivalents, y es diuen Conjugabbles.

Las Digciôns Variabbles suministran un número

infinit de altras Digciôns també Comunas, ó Enclíticas, Naturals,

à Figurada«, y Simples 6 Compostas, que si agués«en de

trasladar—se al Brand Digcionari Comú, i* necessitaria un crescud

número de Volumen»! pux el »ol verb, per egzimple, Portar

P. Dig««-««, done«, *b poem» partul*» ¿que com» MI 1«

Oifctologl«?

R. I« un Tragtad ám teta* l«» Dlgel on* Comuna«, y Enclitic«*.

Natural«, y Figurada«; Simple«, y Compo«ta« del Idiom« Català»

dividida* en »oi» de* Gén»ro* Filosòfic«, pux tota* *èn

Variabbl»«, A privar i abb les, y «m nou Espècies, quals «6n:

Artiggle, Nom, Prono«, Verb, Part t ei p, Adverbi, Preposició,

Conjungció, é Intarjogciò.

P. Quina* són la* Digeions Comuna« del grand Idiom« Català?

R. Són tota« la« que no «on Enclítica«, Inclíticas ó

Incli nati va«.

P. Quanta« y quinas són la« Digciòns Enclítica«?

R. Son mera-iPènt aquestas tredzes He, Te, Se, Nos. Vos, Lo, Lo«,

La, La«, Li, Ne, Hi, Ho; y «a« Figurada« Simples y Composta«;

però tota* la« demi» de tot lo .Idiom« Català són Comunas, mían

Naturals, ò Figurada«, Simple« ò Composta«.

P. Per que aquella« è« diuen Enclítica«, Incli tica«, 6

Inclinativa«?

R. Perquè «a natural inclinació e« de anar, sempre elevat,t o

det-as de Veus Verbal«, y may detrás, ni devant de altra«

Digcións Comunas; á nô «èr que se-èl«5 fa««a violencia.

P. ¿Duina« Dígcíón«, tan Comuna«, corn Enclítica«, »on Natural«*?

R« Són Natural« las qu* «e escriuen, y pronuncian ab la« deguda«

lletra«, ni més. ni meno«| ni ab diferent ordef ni è» quita

ninguna lletra, ni »í lab* del principi, midj, ni fi de la Dlgció

Simple ò Composta, ni ninguna lletra A« muda »n altra.

P. Quant«*» y quina« «en la« Digcion» Enclítica« Catalana«

Natur*!»''

R. Sen la« **guènt»i fi«. T>, Se; No«, Vo«. §y Lo. Lo«j L_a, La«j

yb Lomî Ab tíi» A-

P. Per que ha« *nom»nad do« vegada« S«, y dô» vegada« Lo«? Cp.

U2v]

R. Ho h* fit» parqué «1 primer Se e» Singular, y lo altr* es

Plural, pun d i »m S«, tan an singular, corn art plural f v. g: Pau se

ama; y Joan, y Francise** «• »man. El primer Los es acusat i u

plural, «era-mint Ha»culi j v.g: Jo log amr ú amo à ells; y el

»•gòn Lo« es datiu plural comú à mascle«, y famellas; v.g: Jo los

dono a««o, axô, û allô; «o e«; jo dono assâ, axô, ú allá, á 111«,

ô à ellas; Jo entrego a la Haré, y á la filia ur. duro; si, jo lo«

entrego un duro.

P. Ço« provaràs, que sí«n Natural» las Digcions Enclíticas He,

Te_, Se, Ne, ic"»

R. Ho provaré ab proba real é indubitada en nostre Idiome; pux

aquestas Digciôns Enclíticas ó Inclinativas, que teñen una

vsïíASèfít ífíl !«**"» ft als Verb», tenen la propietari de inclinar-se

re^ular-«ênt devant dels Indicatius, Obtatius, y Subjunçtius, y

»e*pre detrás dels Iteratius» Infinitius, y Serundius; pero ab

la circunstancia, que usan las Enclíticas Simples Naturals

Ante-posada« als Indicatius, Qbtatius, y Subjungtius, quals veus

coménsen ab vocal; v.gs Jo me amo: Tu te amas; Aquell ó aquella

se ama. Nosaltres nos amam; Vosaltres ygs amau; Aquells ó

Aquellas «e_ aman; Jo lo amo; Tu lo» amas; Aquell la_ ama; Aquells

la« amaní Aqu»ll li_ «ntr«t*f è «ntrvga é tll. è é ell« un duro»

Aquall lo« »ntr«g«( é «ntr»g* é «H«, • a tila« un dur o j Jo n«

•gafo »i ne ; Tu hi. va»| Ell te agafa t et.

En 11og d« la« Enclitic«« Si«pi»* Natural«

Plural* No«. Vo», Y Lo*» u«am à vegada« d« «a« Figurada«, «ficarà

qu» la« V»u« Verbal« ««fluent« coman»«« «n vocal; v.g:

No«altr«« en« «mami UoMltr«* 6« amau, A ú» amau; y Aqualls el«

•man.

Usam, emparo, sèmpr« la« Enclítica* Simples Natural*

Singular« y Plurals post-posadas à la« Veu« Verbals dels

Imperatius, Infinitiu«, y Gerundias, finida* «n consonant; y, com

p. 113r

108.

tota« las Veus Simples del« Infinitiu« Natural« sian finida« «n

«r, er, ir, y las d«l* S«rundiu» »n and, «nd, indi d«v«* usar en

tôt» lo« Infinitiu* Natural«, y »n tôts »1* S»rundiu» las

Enclíticas Natural« Singular« y Plural«! v.gi Amar—me jof Amar-te

tu; Anar-*« ell ò ella} A«iai—nos no»altr»«| Anar—vo« vo»altr«*)

A«rr-*e ells 6 ella«) Amar-ljo jop Amaf—lo« tu| Amar-la èllf

Amar-la« illa? Dir—!_£ jo; Pi r-lo« tu; Portand-ne jo} Por t and-n_«

tu| S«nd-hi_ joi M«njand-ho ill 6 ella, fcc.

D» «qui i* ¥*y clar que 1** Digciônm Enclítica« Sinple« Me, T«,

S«. N|t le, »en »n ter «-»en t Natural«, Y P"» IÄ Üfcift N« ne M

inversió d« la Digcio in *n N». CIM ho diu •! Hgt Dr •allot «i sa

Braméti c« Catalana, pag. 204., ant»« ** lo contrari; pun la

Digciô Enclítica |n M inv»r«iô de la Enclitic« N«tur«l Ne; y p»r

con»«guènt la Digciô Enclítica fen e» figurada.

P. Que coca es la Digciô Figurad«, «i« Común«, à Enclítica?

R. E* «quel1 a, «n que se i nvert«x l'ora« d« la« lletra«, à un«

lletra à* mida «n altr«, 6 se aKadex alguna lletr« à «ilab« «l

principi de Digciô, à é» quita, del principi, midj à fi d*

Digciô, ò de do« diferents digcion« se-èn f« una, callada la

últim« vocal de ia 11, ò la li, d» 1« 21 digiciò.

P. Com es fa tôt axô"5

R. S» fa p»r diferent« Figuras Sraraaticals d* digciò.

P. Guantas són las Espècies d« las Figura« d* digcié"?

R. Dos, Gramaticals» y Poètic«».

P. Guantas, y quinas son las Figuras Poètic«« d* digciò0

R. Sen sola-went do«; Sinéresis, 6 Sinérese, y Sinalefa Poética.

P. Quina facultad don« al« Poetes Catalans y «1« Castellans la

Figura Sinérese^ Cp. iifv]

R. els dina la sola facultad d« contar do« sílaba« de un« mattxa

Digciô per un« sol« silaba; v.gi la« do« «liaba« ci-a d* la

Digciô Presencia, que té aqu»»ta* quatre »ilaba« Pr«—»«n-ci-a|

pux cantan per una «ola silaba la« dô« ci-a, qu« «on última, y

pen-última sílaba; y no ils don« llicència, ni facultad d« unir

fié* paraul*», A Di ge t on* »n una «ola, cow tie fa *1 Or Ballot pag.

166 Y **fuent*| pux am*o •« propi d» la Sinalefa Gramatical

Ant«-po*ada y Post-poMda, c o« do v»urw».

P. Quina facultad dona al« matexo* Poete« la Figura Sinalefa

Poética?

R. el« dèna la «ola facultad de contar do« silaba« de cié*

diferint« Digcíons per una «ola »il..ba, «o •«, la última d« una

Digciò finida en vocal, y la 11 da> altra Digciô iniciada »n

vocal} pero no poden, en virtud d* la Figura Sinéreae, n d*

Sinalefa Poética, immutar re« en la ortografia, ni pronuí ciaciò

de ninguna digciâ, pux assâ e« propi, y particular de la* Figura«

Gramaticals de digciô.

P. Quanta« y quinas «on la« Figura« Gramaticals de Di ge i ó"*

R, Son »etï Metátesis, Antítesi«. Próte«i«« Afére«i«, Sincopa,

Apocopa, y Sinalefa 8ramati cal.

P. Quand èo comet la Figura Metátesis, Hetáte«e, d Inver«i6°

R. Quand «e invertex l'orde de la* 1 letras; v.gs quand en llog de

la« Digcíons Enclítica» Natural* He, Te, Se_, Ne diem, y e«crivi«

ém, é_t, >«, è_n_| comí Jo è» recordo; Tu et recorda»s fell 6 ao,1«!!

es recorda; Jo in_ vull; Tu èn_ vol». Si ab gent dolenta te-en va»,

lo que fan may ho faré«, Qui ét^ vol bé» tt_ farà plorar. Qui bé et

farà, ô *e-èt écrira, 6 *e-tt-én anirâ.

P. Quand i« cornet la Figura Antítesis, Ant i tese, A Transmutació^

R. Quand una lletra à« muda en altra, y à vegadas fin« se

p. 114r

to?.

invert ex l'ord»! v.gi Quand *n Hog if« «•, t«, *•, n» »»crivi« y

d IM ab A «udat am, At» A*v an| CCMII «r« an r»cordo; «r« |t

r*eortfa«f «r« A» recordat «r« an port«, quand Ja An ting.

*» comet l« Figura Antí tese, quand dia», y

••cri vi m en llog d« la Digciô Enclitic« Matura! Loi *1_, al-, y «n

llog d* Los; il«, Al«i v.gs Jo èl vull ara, y ja Ai volia antes;

Jo èls porto, y jo als portava; Jo ja AI«-hu dig.

Fi nal'«int cometem la matexa

Figura, quand en compte d« la D i g c i ô Enclít ica Natural Nos, diem

y escrivim 6ns. An«j y en llog d« Vos, ü os, us; y en llog d« Ho,

hù, v.gs Tu tn« conexes, y illa ans conex també; Jo ús amo, y

u«-hu a»»»guro.

P. Quand •• omet la Figura Prd.tMi«, Prote«», ô ft Sad i dur a**

R. Quand se añadex alguna l letra vocal, ô sílaba al principi d*

alguna D i g c i ô ; v.g: quand en llog d« la« Digc iòns Enclíticas

natural« La. Las, y Li_ diem y escrivim ab A_ merla, ô è_ a la . Alas,

y il i i p«ro a«»«1 ûnica-wènt ho prägt i ca« »n Di ge ion» Enclíticas,

co«po«t*»t de al tras Enclít icas» particular-mint del» plural«

Enclitic», Natural», y Figurad«: No«, kn«, ^ns; Vos, bs, ús; y

Lo«, Els, àl«| v.gi Aqu«ll no«-Al a portai Père èn«-âla porta; y

Antonia ans-Al a porta. Aquell vos-ala envia; Aqu«ll« 6«-Ala

•nvtanf y Jo ft«-ala «ntrego. No«altre» no«-êlt dona« la

•n-hora-bonü; Tu »n«-»li d ona« f y illa âft«-ilt don*. No«*ltre»

lo«-AU« donami Fr «ne i meo »la-aï«« dônaj y Antoni* Al«-àla«

entr«f*| te.

P. Qu«nd è* cMMt l* Figur* A-fér»«i». Afer»«, 6 E«cot*dur*?

R. Quand se trau «Igun* lletra» ê «¿laba del prinicipi de alguna

Oigciò Simp 1» A Cofipa«t*| /.gi quand die«, y ••criviiRt Mor abona.

p*r En-ttora-bonai è*~ P«r Vcm; e J_t en Hog del datlu Cp. 114v3

Enclitic, Masculí, y FwMni 11 ; paro, aqucvt últim »ola-mènt lo

usan «n Digei on« Enclítica* Compost««; v.g: Jo Ig-j dono, «o •«,

Jo lo dono á *11, ó á ellai Jo lo«-i dono, û lo« dono i eil, ö a

illa. Nosaltres la-i dona«, ó la dona« á èll, ô á ella;

Vo»*ltres lo«-i donau; ó la« donau á ill, à à èlla.

P. Quand se cornet la Figura Sincopa, 6 Disminució?

R. Quand es trau alguna lletra a silaba del «idj d« alguna Digciô

Simple, ô Composta, y á vegadas fin« s* nuda alguna lletra;

v.gi Boy, per Baudiri; Lley, per LI eJerif Sant-pedor, per Sant

Pere de or; Vés, per Vejes; an è m; fen, per arè«>-no«-èn. En la

Sagarra diuen: anemnon, per anem—no«-èn; y Naître« y Maîtres,

P*1" Nosaltres, y Vosaltres.

P. Quand è* cofliet la Figura Apocopa, ô EncoJiBiênf*

R. Quand es trau alguna lletra u<*i fi de alguna Di ge i ò; v.g diem:

Orac' 5, p*r Oración; Algú, per Algun} Men, per Hondj Gra, per

6ran| Bran, per Brand? Campana, per Campanar; Amà, per Amari

Viure, per V eurer; Oh i, per Ohiri Petiti«, per Petitesa, Sic.

P. Quand se comet la Figura Sinalefa Gramatical, eo Compressiò, ú

çontragciò0

R. Quand «n do« Digei6n«, d« 1«« qual» t« ti acato« oft vocal, y ta

2t comensa «i vocal hasp i r «d« é no, è« call« una d» Alta« vocal«,

Y 1** do» Dicción« ** unéxan, coMpriaaxen, ê contrition avi una

•ola Digciò, ab nota ê «an» nota d* 8inal*fav i Supra««!ò da

vocal| y d« aquí nan la di»tingciò d« Si nal«fa Anta-posada, à

Po«tpo«ada.

P, Quina »«la Si nal e-fa Ante-posada"»

R. Aquella, en que hi ha »upressiö da vocal d« la Digciò

ant»-po«ada, 6 lip v.gi L'hoaja» L * onda, L* an i «a, Hari-annaî hûnd

è« calla, 6 suprimen la è_ del Artiggle Masculí Lp.

p. H5r

110.

La à del Artiggle Femení La, y la última à del Nom Mar í a.

P. Quina es la Sinalefa Post-po*ad«?

R. Es aquella, en que hi ha supressió d* la vocal d* la Digciô

»egôna» 6 post-pcsr'la à la primera; v.g: De el, y De els; A e 1, y

A els; hond es calla» à suprime;; la vocal i del« Artiggles

Masculins El_ y Els, y las consonants 1_ y 1s. sa unêren al detrás

da las Preposicions De y A; com: Del, Pelsj Al, y Als.

P. Quina, doncs, diferencia hi ha entre la Sinalefa Gramatical, y

la Poética^

R. La diferencia es grand; pux en la Sinalefa Gramatical, sia

Ante-posada, ó Post-posada, es calla, a suprimen una de ditas dos

vocals, y las dos Digcions se unéxen, compriméxen, y contreuen en

un« «»la Oifctèi p«ro «n I« •tn·l·f« Poètic«, ni *» call« ninguna

voc«l de !«• dô« Digcion«, ni m« un«x«n dit«* do«, «n un« «ol«

Digclo, à nô «êr que mim p»r ftejr« Composi ció¡ v.gi Hart«"Hun«.

P. Ou* »ntèn» p»r Hir« Composició?

K. Entèng I« unió d* do«, ò «è« Di gei on« Simple«, Común*», A

Enclitic««, Naturals, d Figurad««, «n un» «ol« Digciò, ««fi*

ningún* intervenció d* Sinalefa Gramàtic*!, «á «oí« p«r M»r*

Compoviciò «b not« ò ««fi« ell*.

P. Quina «* 1« Not* d» Composició?

R. E« un* petita ra i l* transversal, ü ori«sontal, posad« entre

do« Diccions Simples Comunas, a Enclitic««! Naturals, 6

Figur«d«*| v.gs Haria-Anna, J«mi—Chri«t, E«p«Tit-5«nt. Ve«—tè—èn,

Port«-««-te-m«-l««-«n-hi, aquell 6 «qu*ll«.

P. 0« quantas maneras pod ser la llejítima Composi ció d* las

Digcions Catalanas, Comunas, ó Enclítica**, Naturals, ó Figuradas''

Cp. 113v3

R. De quatre maneras; 1§, per M«ra-Composici ó ab nota o sens

ella. 2*, per Sinalefa Gramatical Ante-posada, ab nota, ó sens

ella. 31, per rtera-Co«posicio, y P«r Sinalefa Ante-posada ab «as

corr»spen«nts notas. 41, y última, per Sinalefa Post-posada s»ns

nota ni señal.

P. Quinas son las Digcions Compostas per Mera-Composiciô ab nota

a sens ill**?*

R. Las Digcions Compostas per Mera-ComposiciÔ ab nota d*

Composició, són las que portan una petita ralleta desde D i g c i ô

Simple à Digciô Simplef v.gi J»su-Christ, Esperit-Sant vturer-me,

Cfiíirar-ta. tMnlar^yiÉl • tel pari ta» «a t ex as D i gci on», aacrilas

MM« dit ••Ral, es diuen Compost «m sens nota d« Coaposiciof COM

J»«uchri«t. gsparttsant créurirpi» yinrarta.

I*. Quin«* «en la* Digciôn», composta* par Sinalefa Ante-pesada»

ab not* d« Si nal »f a, é Apóstrofo?

R« Són aquellas que portan «obre •! puesto, en que *• hm suprés

alguna vocal, p»r Sinalefa Anta-posada, un patit saial i modo dv

un Com«. A Inciso, qu» és diu Apostrofo» û Seîfal d* Suprsssift da

vocal, v.fi a* hi, t'hi, «'hi, n'ht. an llog da »»-hi, ta~hi,

«•-hi , na-hi i y «'ho, t ' ho, «'hoi ü a'hu, t'hu, s*hu, an coata da

aa~ho, ta-ho, sa-hO| v.gi à tu t * hy dig, Soqrai ant.èn-t'hi, Nor».

Taabè dia« y ascrivi« l'home, l ' o l i , l ' A n i m a , 1' àguila, «n llog

da lo home, lo ol i , la ánima, la águila, ttc.

P. Quina* «on las Digc iòns , compostas, per Mera-Composi ei ò, y per

Sinalefa Ante-posada, ab sa« corresponents notas0

n. Son la« que portan señal de Composició, y de Sinale-fa, à un

»atèx te*p*j v.gi Estar — a* hi joi astar-t'hi tu, e*tar — «'hi ell ò

ftlla, I«. Menjand-««pho jo} aan jand~t ' ho tu» n»enjand-*pho èll à

èllai ô be; «en j an d-«* hu joj man-

p.

111.

J and-t'hu tu, »an J and-«'hu * l i . ô èlla, îicf v.gi à tu t'hu dig,

Sograi anttn-t'hi, Nora; «o es, tu, Nora, tingas-ta par entesa en

assA que dig à la Sogra.

P. Quant*», *ín*l-m*nt, y quina» »on ti» Dicción», U«JitiM-*ènt

composta« per Sin«l»-f« Po»t-po«ada, MI*)« nota, ni »»Kal?

R. Sen única-*»nt I*« qu»tr» 01 fetén* següent»i Del, y Oel»i Al.

y Al»; que resultan, co« he* dit, d« 1« «upressiò d« 1« vocal •

del« Artiggle« M*«culin» Et y El«, y d« la uni6 d« Imm consonants

i. 1» d* lli«, «1 d»tre* d« la* Pr»posición» D« y Aj qual«

Digciòn» Composta* servexen, pera distinjir algun* Casos

Singulars, y Plurals d*ls No«« Substantius Comuns, a Comunistas,

Expressos, à Sobr»-*rtt*«o*, à qui se ante-posan, ò referéxen; y,

à «es de assâ, parti cul ari san el significad de dit« no««, COM ho

-fan els demés Artiggles, ante-posads també, ó re-ferids è Noms

Subst .ntius Comuns, o Comunisads, Egspréssos, à sobre entesos, y

no deuen los Artiggles El y El s unir—»e per Si n«!»fa Po«t-po«ada

à altras Di ge ions, que à ditas Preposicions De y Aj que són

Gcnitiu, Datiu, Acusat i u, à Abblatiu.

Aquesta unió dels Artiggles El_, y El« al

detrás de ditas Preposicions De y A_, *s tan -forta, llejítima, y

quas. natural en català, que no és pod desfer, ni en Singular, ni

Plural| pux no pode« dir, ni escríurers de el, ni de el s; à el,

n* * •!«! ni tampoc de los, ni a los, per »ér en nostre Idiome

manifestos Castellanismes. Ab assó és veu clar, quan poc sòlida

es la dogtrina del Dr Ballot sobre aquest punt, en la pag. 179 de

sa Gramàtica Catalana.

P. Quinas són las Di ge ions Catalana», ml lejitima-mént Compostas''

ft« En «on tôt «m la* SinêrwMM d*l Dr teilet, ê un i on m en do» Cp.

Itév] Digciôn« en una| pux 1« «ajèr part »on compomt*» p»r

injucta Sinalefa Po«t-po**d« »en» not*; altra«, p«r inllejitima

M»r*~Compo«ici6 »en» not*» f algun«» poca«, per la injusta

eonver»iof A mutació tie la vocal i_ d« la Enclítica hi an la

consonant Y, pero tota» tila« (»g»»bt»d Dml y D«l». Al, y Al«)

»or. contrària» à la suavitad d* la Pronunciació Catalana.

P. D« que «an Compostas la« Sinêr«»«« del Dr Ballot?

R. Unas «on Compostas dels Artiggles SI «pi»«, y Natural« O, y

El «i y dels Compostos, y Naturalicad» Al_ y Als, unids, per

Sinalefa Post-posada sens nota, al detrás d« Noms, Prono««,

Verb«, Adverbis, Preposicions, y Conjungcion«. Altra»,

* i nal-ment, són Composta« d* Digciòns Enclítica« Figurada«,

posadas també al detrás d* Noms, Pronom«, Verbs, Adverbi«, y

Conjungci on».

P. Quina« són las Digciòns Enclítica« Figuradas, qu» »ntran »n li

inju»ta Compo»icíó de la» Sinir**«s c'»l Dr Bal lof

R. Són la* de la seguint Llista; ab l'advertència, que la« de la

li ralla, sota-ralladas, «on Naturals; y la« demés posadas «ota

de ellas, «ón Figurada«.

Llista

De Digción» Enclítica» Natur.il», y Figurada».

He te se ne np« vos Ija los l_i ho hi

Im et es tn in« o« èl »l» i hu y.

an àt à« en an« us al al« i.

Aquesta« «en 1«m únic«» Dicción* Enclítica« Figurad««, que entran

«i 1« Composició de un« grand part d« 1«« Si n érese«* del Dr

Ballot.

P. No diu aque*t Rnt Sr_, en la pag. 172 de *« Bramât i ca Catalana:

que la« Sinéreses, que »stan me« en à» en lo* escrit« catalan«

p. 117r

112.

desde lo «ü 1600, fin* à 1702, son la« dels Artiggles Lo y Los, y

del« Pronom« Me, Nos; Te, Vos, le.

R. Si Sr, axí hu diu; pero se equivoca, com ho manifestaran la«

Descomposicions 6 Anal i ses de dita« Sinire«e*f y, COA una« «ian

Artigglarm» y altra« Pronominal s: fare« dô« divisions de

ses, ô Descomposïcîônm.

Descomposició, u Anal i «e

De la« Sinéreses Artigglars del Dr_ Ballot

P. Due enttns per las Sinérese«

R. Enteng aquellas unión« de dö« Di gc ions en una, de las quals la

últ i «a, es algun Artiggle Natural fl_ o Els, ò Natural i sad AJ_, a

Als, ab supressió de la vocal e, ô a_» y unió de las consonants 1_,

A I« al detrás de Noms, Pronoms Verbs, Preposicions, y

Con junge ions, finidas en vocal.

P. Quin«» D«*co«po«icion« é Anal i «Ml adaétart la« tañen

ArtigglÄ.'« del Or teilet?

M. Co« «í«n co«po«ta» del« Artiggl«« Natural« El_ é El«, ê del«

Natur«li«ad« M. ê Hl«, po«t-po«ad» É Dígcioo« Naturalt, ne

admétan «inô Anal i«e* Natural«, qu« «en conforma» a I«

Pronunciació Catalan«.

Sinér»»«« Artigglar*

Dr Ballot.

Analice» Matura!s, conformas ê

la Pronunciació Catalan«.

Maneja la cual ca,

nô p»r tu, «ino p» 1 pa,

No pot »ar me« n«qril

corb que la* ala«.

Pr»««ntart la causal

Ra)y.

Daré penal jutg».

D»y« dar almoynál

pobr».

E« de dret di vi io pa-

gar la gavelleí rey.

No Mr* ••• pobrél

par«, quel fill.

Lo ««ti» ha ortíwnat

la medicinal «alalt.

1» di§n» de premi 1

j y «t.

nan«ja la cua «1 ca,

no per tu, «i per «l p«.

Ne pod «êr «ê* negre *1 corb,

que la« ala«.

P»*" »»«r» t «r t 1« cau*« al Rey.

Cp. Ii7vl

Daré pena al Judje.

D« i« dar almoyna al pobre».

C« de dret Diví »1 pagar la fa-

villa al ftèy

Me ««rà «t« pobre «1 Par*y que «1

Fill.

El metí je ha ordenad la medicina

«1 »al al t.

E* digne de premi «1 ju*t. i «1 ju«t

e« digne de premi

Ty ti«« f «t vi oi »ne i Al

••ich.

Jo i «star f «•nt·ncial

pl«t.

Ty *** * or fais lladres.

T« fa« j n»t «ne i el» jut-

Tu HM fet violencia al a«ig.

Jo instaré «vitinet« ml pltt.

Ty fas fers« al« lladres.

Tu f MI instància «Is Judjes.

He donat la casAl» Me donad la cas« al parents.

parents.

Lo acte aes bo quel Lo agt« «es bo, que el sabi pod fer

»abi pot fer, es de cumplir: es de cumplir el Sant Voler.

lo sant voler.

Lo quel« ulls no v»uhen ,

lo cor no dol

Vul i «n y t art fi present

Çubrirsfl cel d» nubols.

jJMd_«r«_f !_ «»tat d» la«

cosa«.

Lo quels uns 1 1 ansan .

Lo que el« ull« no veuen,

al cor no dol.

Vull »nvíarte el present

Cubrir—se el cel de núbol*.

Mudar-se lo estat de las co-

sas.

Lo els uns 11 ansan.

p. liar

altres ho arreplegan.

Si los ueptitats no vtt-

Han sobre los pagament*.

nos trobaran arrenda-

113.

altres hu arr ep legan.

li els députât* no ved llar, sobri

els pagament», no és trobaran

arrendataris que els arrenda-

«rr»nd*m«nti

vulgan aecaptar,

Cruxial v»nt, Neptú

bramava.

latí* muniu la earn,

que roseguéis o*so*

In casa del juglar tot-

hom bal1 al contrapès.

DetrAs d« la creu estel

diable.

Tantas vegada* v«l_

canti a l « font, que«

trenca.

Déu donà! fr«t segons

la roba.

Pensan los enamorats,

que tothom tels ulls tan-

cats.

La ocasió fui lladre.

Jat ajustarél coopte.

Per fondo ques fasaAl

•foch, sempre respira.

En bonàs «ans estai

pandero.

En sur dia deixAl llit»

tindràs ««lut y delit.

»en t s valgan «gcebtar.

Crux ía «i vent, Neptú bri

va.

Aii è* menja 1« carn, que rosegue

els ossom.

En cas« del Juglar tot-hom

ball« el contr«-pas.

Detrás d« 1« creu estA el di«to-

óle.

Tantas vegadas va el canti A la

font, que es trenca.

Déu dan« el fred, segons 1« ro-

ba.

Pénsan lo« enamorads, que tot-

hom té els ull« tancads.

La ocasió I« al lladre.

Ja te ajustaré el comte.

Per fondo que és fassa el fcg, sem-

pre respira.

En bonas »ans está el pande-

ro.

En ser dia déx« el Hit, tin-

drAs salut y delit. Cp. 118v]

vt «t «n «1 fol. Ill, de wt« Or ««At i c«, qu» t« unió dels

Artiggl»« El, y il« «1 d»tr*« d« la* Preposicions D«, y A mupresa

la e, es tan forta, ll»jitima, y quasi natural, que ne i« pod

dMfèr ò analisar «n catal àj paro «i que »on inllejítimas la«

unions del« »atèxo* Artiggl«* at d»tré» d« la« demés

Preposicions; y, per consegüent, que è« deuen ««parar, é

analisar; v.gi

De^dél dia primer del any.

No s»r¿- ax ò poca gloria peral

•al p que se ne espera.

Li sega 1« herba «otáis peus.

¿Co« noi posau en galeras

entréis demés gal eats'9

Tu passarà* pje_l_ meu carrer.

Lo que es bo pel fetge, es

«al per la mel»a.

Passejar»» pels espays ima-

ginaris.

Pegar li pel descosit.

Maneja la cúal ca, no per

tu, sinó pel pa.

Ara ray» qu« tinch la paella

pel mànech.

No e« bo per Déu, ni pel

diable

Te la pegaré pels vigotis.

Desde el dia primer del aX.

Na serà -ixd poca glòria pera

el mal, que se-èm espèr*.

Li sega la Herba sota els peus.

¿.Com no el posau en galeras

entre *ls demés galeots.

Tu pesaràs per el neu carrer.

Lo qu« es bo per el fetge, es

mal per la mel »a.

Passejar-se per els espays ima-

ginaris.

Pegar—li per el descusit.

Maneja la cua el ca, no per tu

sinó per el pa.

Ara ray, que ting la paella

per el máneg.

No es bo per Déu, ni per el

diabble.

Te la pegar* per els bigotis.

Lo tiraré p«Im cabell«.

larra p*l» colmo*.

Camat, P*r»t ou*l Mi any

t» »mpvra.

Lo par» no *« n*t, yI fill

•alta p*l iarrat.

Il tirar* p*r el« cabell«.

larra p«r *1« col z o«, é coin

C«*«-èt, Per«, qu* «1 Mil at

t* mpêr«.

El per* ne «s n«d, y *1 fill

«alta p»r ml tarrad.

114.

Prim«r em la camisa, quel gipô.

La cama al llit, %1_ bra« al pit.

S* diu quel mar, quant Mim

tè, mes brama.

Tambél pobre com lo rich

deu ser cortès.

P»rqu*1 »on no diga

Val M** un dolent ajust,

quel «i 11 or pi «t.

Totas las moscas tenen tà»,

yl« mosquits prenen tabaco.

3iJ c«l cau, t» encontrará

desota.

Encaraquél diable nou

vulla.

Primer es la camisa qu* el gipô.

La cana al l l i t , y *1 bra« al pit.

è» diu qu* el mar, quant «è» t*

més brantiu

També el pobre COM el ric deu

»èr corti*.

Perquè el mònd no diga.

Val me« un dolent ajust, qu* el

millor plet.

Tota« la« moscas tenen tò», y els

mosquits preñan tabaco.

Sí *i c*l cau, t» «nquantrará

dessota.

Encara qu* el diabble no hu

vull a.

Descomposició, é Anal i'

LA BRAMATICA CATALANA (1796-1829) Dt JOAN PETIT I...

Documents

Transcript of LA BRAMATICA CATALANA (1796-1829) Dt JOAN PETIT I...