EL CARNESTOLTES

TOTS ELS VIATGES,SORTIDES IEXCURSIONS

REALITZACIÓ 19L. MercadéL. ManoukyanJ. M. GarcíaN. BlancoA. RodríguezV. HernándezR. De JódarP. CaballeroM. O. BobiS. RodríguezA. MiretE. LlamasV. RomeroN. FreixasM. MargenetP. RíosE. CastroA. Parrón

REALITZACIÓ 20R. SánchezX. L. FiguerolaJ. PieraN. TeodoroJ. CoronadoR. GiménezJ. ManzanoM. AnsuateguiE. L. OrtizR. RodríguezR. R. RodríguezA. SidhuA. GelonchM. SinghS. ArandaP. NarcisoI. RomeroL. RoyoN

O E

M R

AT

LLIS

• N

ÚM

S. 1

9 i

20

HAN COL·LABORAT

Josep M. AlmacellesMontse BordalbaVicente RubioMónica FernándezConxa LlinàsMarion BochetRosa Alsinet

CORRECCIÓ DE TEXTOS

Montse BordalbaPilar Sabaté

DIRECCIÓTeresa París

MAQUETACIÓChelo Quiroga

AGRAÏMENTSESPECIALSRamon, Rosa i Pacode consergeria

LA REVISTA DEL MERCÈ • NÚM. 19 / 20 abril-juny 2008 • EXEMPLAR GRATUÏT

www.iesmercerodoreda.com

I TAMBÉ...articles d’opinió, entrevistes,especial aula d’acollida,química ambiental,esports i música.

especial Sant Jordi 2008

UN MÓN DE LLENGÜES...

IMPRESSIÓ

PAPERS 99

ARTS GRÀFIQUES SCCL

3

4 Activitats, sortides i viatges

11 Esports

14 Carnestoltes 2008

16 Coeducació

18 Especial Sant Jordi

22 L’aula d’acollida

25 Projecte Ciutadania

26 Química Ambiental

28 Música

30 La Mediació

31 Carta de la Marion

32 Micròfons oberts

Arriba el juny i sembla que hem sobreviscut a un cursparticularment intens. Endegar els programes nous de 1ri 3r d’ESO mentre es preparaven els de 2n i 4t per al pro-per curs. Pensar en el nou batxillerat. Continuar treba-llant en els projectes que ja teníem en marxa: Glotta,Mediació, Grode, Aula d’Acollida, Orientació...Convertir en realitat els nous: Art Tic, Coeducació,Racisme, agermanament amb el Lycée Gustave Eiffel deGagny (Île de France) per dur a terme el projecteIntegraciones... Sortides. Xerrades. Viatges. Mil i unaactivitats buscant sempre el major creixement personaldels alumnes del nostre centre. No ha estat fàcil, mésencara, ha estat dur, però ja hi som. Amb el final de curs també arriba aquest No em ratllisque teniu a les mans; és un número especial. Especialper molts motius: primer, perquè arriba tard (perdó), amés, perquè és doble –correspon a dos trimestres i no aun com venia sent habitual fins ara– i també, perquè ésl’últim que es farà com a crèdit variable de l’ESO...Aquí trobareu les opinions dels vostres companys i delsprofessors, les vostres experiències en viatges i sortides,els sentiments dels alumnes nouvinguts i les seves sensa-cions en una nova terra, una nova escola, entre nousamics; podreu veure l’alegria i la disbauxa del dia deCarnestoltes, els vostres èxits en els diferents certàmensde la diada de Sant Jordi... Podreu gaudir d’una estonade bona música –si feu cas de la recomanació delJosep M.– i coneixereu els petits secrets d’alguns profes,la visió de la gent del cicle formatiu, el tarannà del cen-tre en temes tan actuals com la coeducació, el racisme,el coneixement de les llengües... Ah!, i els esportistestambé trobareu un espai per a vosaltres. Ara toca preparar-se: nosaltres, per rebre els nous alum-nes, enfrontar un nou curs i donar forma a tot allò quecreiem que pot millorar l’ensenyament; vosaltres, els queus quedeu, per superar un grau més en la vostra carreraacadèmica, i els que marxeu, per iniciar una nova etapade la vostra vida. Pel que fa a la revista, no sabem quan, no sabem com ino sabem qui, però segur que hi haurà un número vint-i-u per continuar ratllant-vos. Bon estiu i millor tornada.

A reveure.

Respostes als passatemps del número anterior.

•1. La foto fantasma és un fragment de l’arbre de Nadal que varem fer a l’institut.•2. Ningú anava cap a Palamós. Si em vaig creuar amb ells, en realitat tornaven.•3. Una paradoxa...•4. El ciclista no pot aconseguir mai una velocitat mitjana que dobli a la que ha obtin-gut fins a la meitat del recorregut, ja que com més corri, menys trigarà en arribar.Matemàticament, per obtenir una mitjana de 10 km/h hauria de baixar a infinit km/h.•5. Vegeu aquí al costat les solucions als mistos misteriosos:

CHELO QUIROGACOORDINADORADE 1R CICLE

“Quan alguna vegada haviasentit: aquesta persona és desuro, no sabia el que volien dir.Per mi, el suro era un tap.(...)I a l’últim vaig entendre quèvolien dir quan deien aquestapersona és de suro... perquè,de suro, ho era jo.(...)I el cor de neu. Em vaig haverde fer de suro per poder tirarendavant, perquè si en comptesde ser de suro amb el cor deneu, de carn que quan etpessigues et fa mal, no hauriapogut passar per un pont tanalt i tan estret i tan llarg.”

LA PLAÇA DEL DIAMANT

de Mercè Rodoreda.

L’any de...Mercè Rodoreda (II)J. M. GARCÍA, L. MANOUKYAN

Com t’anava dient, la Mercè Rodoreda va patir molt perquè... En esclatar la GuerraCivil... Guerra, una guerra!!! Ostres, que fort!! Però, no saps el pitjor? Van perdre lamaleïda guerra i va haver de marxar molta gent del país. Entre aquests, la nostra Mercèes va haver d’exiliar. Exi... què? Exiliar vol dir que va haver de marxar del país perquè sinól’haguessin matat. Ostres, tu!!! De fet, ella creia que seria per poc temps... i va deixar elseu fill a Barcelona... Que injusta és la vida...Així que ella se’n va anar camí de França... Ooohhh, París! La ville de l’amour!! Ehem,ehem. Ui, perdó! Com anava dient... va conviure amb altres intel·lectuals i escriptorscatalans a Roissy-en-Brie. Però... una altra guerra va esclatar. Ouch!! La Segona GuerraMundial. Òndia, tu, quina mala sort!!En fi... coses que passen en la llarga i curiosa història. Després d’una llarga peregrinacióper França... No endevines on va anar? I tant, va tornar cap a casa, no? Aaalça!!! No ten’assabentes de res, tu! No saps que se’n va anar a Suïssa? A Ginebra. Com la beguda?S’escriu igual però és una ciutat. Se n’hi va anar amb el seu company sentimental,l’Armand Obiols. Ah, el marit. No, no... Ja et vaig explicar l’altre dia que el seu matrimonino funcionava gaire bé. El seu marit es va quedar a Barcelona. A Roissy-en-Brie va iniciarla relació amb el que seria el seu gran amor, l’Armand Obiols, que era poeta i es deia JoanPrat. I Armand no sé què, per què? Era el nom que s’havia posat com a poeta. Aaaahhh!!!Aquests poetes són ben estranys! I la Rodoreda té un nom diferent? No, Mercè Rodoredaera el seu nom real. A Ginebra va poder començar a escriure amb certa tranquil·litat, jaque l’Obiols treballava de traductor a la UNESCO. Ah, curiós... En aquella època vacomençar a fer la seva narrativa més important i, de fet, durant els anys cinquanta reculli escriu contes i el que serà l’obra més emblemàtica. Emblem... què? La seva obra mésconeguda... Quina obra és? No en tinc ni idea. Va, que és molt fàcil! Et dono una pista!És considerada la novel·la més important de la narrativa catalana de postguerra. Va, quet’ho he deixat molt fàcil, com es diu la novel·la? Digues el nom, ja! No, nooo... Endevina-ho! La plaç... Espera, espera, deixa’m pensar... la plaça, la plaça.... La plaça del Diamant.Bé!!! Ja era hora, tu! (Una cara com un pebrot amb ganes de preguntar però amb moltavergonya....) Què et passa, ara? És que n’he sentit a parlar però no l’he llegit i no sé de quèva... I vols saber de què tracta? Bé, sí, m’agradaria... Va, que te l’explico... La plaça delDiamant explica la història d’una noia molt bufona que es diu Natàlia i treballa dedependenta en una pastisseria. Un dia, en un ball de festa major, coneix un xicot amb elqual es casa al cap d’un temps. La guerra i el difícil caràcter del seu marit fan que lescoses se li compliquin molt, a la nostra protagonista. Al cap del temps aconsegueix, tot ique li costa molt, que els seus fills puguin créixer bé i ser feliços.Ja està? Ostres, no pretendràs que te l’explica fil per randa! És llarga, saps? És que te l’hasde llegir! Ja veuràs com t’agrada! Uuufff, quina mandra! Va, explica-me-la, vaaaa... Peròquè dius! Vaaa... .

La solució éstridimensional:fer un tetraedreamb els sis mistos.

4 5

•••CANTEN NADALES

COM ELS ÀNGELS.

•••BUS DE LES

PROFESSIONS, A LA

RAMBLA MARINA.

•••A BAIX, PORTADA

DEL CATÀLEG DE

L’EXPOSICIÓ “UN

COS SENSE LÍMITS”.A LA DRETA, ELS

ALUMNES DE L’AULA

D’ACOLLIDA

DURANT EL

RECORREGUT PEL

BARRI GÒTIC.

Bus de les professions 4T ESOJ. M. GARCÍA, L. MANOUKYAN

El dilluns dia 26 de novembre vananar 4t A i 4t B al Bus de les pro-fessions a la Rambla Marina. Lavisita va durar aproximadamentuns 75 minuts. I ens van explicarles diferents professions que espodien fer després de l’ESO i delBatxillerat. A més, ens van donarinformació sobre estudis i ciclesformatius que ens agradarien ferquan acabem l’ESO.Dintre del bus hi havia dues aules:la primera era d’audiovisual que etpermetia conèixer els diferentscicles formatius amb imatges i, lasegona, et mostrava en prestatgesalguns treballs realitzats pelsalumnes d’alguns d’aquests cicles.També hi havia màquines d’algu-nes feines i ens van ensenyar comfuncionaven, com per exemplefotografia o una màquina queposava taps.

“Un cos sense límits”(Fundació Miró)1R I 2N ESOR. DE JÓDAR, S. RODRÍGUEZ,V. ROMERO

A principis del segle XX va apa-rèixer un aparell que va revolucio-nar el mon de l’art: la càmera defotos. La feina que abans feien elspintors es va veure substituïda peraquest peculiar aparell. Llavors elspintors van començar a pintarcoses que s’imaginaven, que noeren reals. Els colors freds simbolitzaven lallunyania i la tristor, per contra, elscàlids, les coses més properes,càndides i l’alegria. Picasso iBrake van buscar altres formesde representar el cos humà. Si enshi fixem veurem que la majoriad’aquestes representacions sóndones, això és perquè la dona era,per aquests artistes, un objectebonic. La Fundació Joan Miró ens va brin-dar l’oportunitat de veure l'obra de

grans artistes del segle XX, norantapeces de pintura i escultura proce-dents en gran part de col·leccionsprivades. L’exposició buscava mos-trar la riquesa dels llenguatgesartístics del segle XX, així com l’a-portació individual d’aquests artis-tes. El tema de l'exposició era,òbviament, el cos humà. Un cosque es reflecteix en les teles a tra-vés de les models. La model és una persona contem-porània a l'artista que es mostrasense vergonya a l'espectador. Estracta d'un cos nu, real, i no unsimple treball d'acadèmia, i aixòés el que en Un cos sense límits esmostra. Per fi, el cos humà apareixcom un signe de modernitat. És apartir d'aquest moment que el nudeixa d’estar idealitzat i començaa exhibir-se sense complexos.Aquesta línia es manté a partir d'a-quest moment i fins a l'actualitat.

CosmoCaixa2N ESOP. RÍOS, A. MIRET, N. FREIXAS

Els de segon d’ESO (el Guillem de2nC va deixar que l’entrevistéssim)van anar al CosmoCaixa el passat14 de febrer (dia de Sant Valentí idia de la Vaga en contra de la LOEd’Estudiant i Professors). En arribaral CosmoCaixa els van deixaresmorzar en una plaça que hi hadintre del recinte.Després van anar a la planta –5,per una rampa en forma d’espiral,on van veure una exposició demúsica de diferents tipus d’instru-ments. En acabar, van anar a veureun espectacle de llums i so en quèun dels números més interessantsva ser comprovar com unes flameses feien més o menys grans depe-nent de la intensitat o del tipus deso que es feia.

El Barri GòticAULA D’ACOLLIDA

J. M. GARCÍA, L. MANOUKYAN

El passat 17 de desembre, elsalumnes de l’Aula d’Acollida vananar al Barri Gòtic. Primer vananar Rambla avall fins a la plaçade la Vila de Madrid per veure lestombes romanes i, tot seguit, visi-tar l’antic hospital on va morirAntoni Gaudí. També van anar aveure l’edifici modernista de Puig iCadafalch. A més, en una plaçapropera, van veure les restes dels

aqüeductes que portaven l’aigua ala ciutat. Després van anar al barride la catedral, on van veure uncamí ple de dibuixos que va ferPicasso. Seguint el camí van anar aveure l’anunci d’un mag (que esdeia Fructuós Canonge) que hi hapintat en una paret prop de l’ajun-tament. Uns quants carrers mésavall van trobar el carrer Petritxol ivan fer una xocolatada. Quin finalmés dolç!!!

Terrassa4T ESOR. DE JÓDAR, S. RODRÍGUEZ,V. ROMERO

Vam quedar a les vuit del matí ala parada de la RENFE de la ram-bla Just Oliveras.El tren va sortir a les vuit i vint-i-cinc i vam arribar cap a les nou.En arribar a l’estació, vam caminarun bon tros fins a l’antiga fàbrica,que, actualment, és un museu.Els professors van deixar uns vintminuts per esmorzar, si voliem,perquè després ens deixarien méstemps per esmorzar a mig matí.Primer vam anar a veure els tipusd’energies: com estaven formades,com s’obtenien i quin tipus d’ener-gia obteníem.Després, vam estar experimentantamb els diferents tipus d’energia,sobretot l’elèctrica.En acabar ens van deixar una micamés de temps per esmorzar. Des-prés vam tornar a entrar al museu i

El Nadal passat ...

Això és ritmeSimon Rattle triaLa consagracióde la primaveraen el seu debutcom a directorde la Filarmò-nica de Berlín.L’orquestra és ala fossa i, sobrel’escenari, mésde 250 escolarses mouen al ritme de lamúsica de Stravinsky enuna coreografia creadaper Royston Maldoomper a ells. Hores, dies imesos de treball acaba-ran en un experimentartístic i pedagògic únical món. Un llarg camífins que comencen a apreciar elvalor de la representació col·lectivai l’entrega, a abandonar-se a lamúsica i a utilitzar el cos per expres-sar-la. La pel·lícula està regular per-què el que va fallar bàsicament vaser que estava en anglès i, al menys,estava subtitulada. Veure com unreportatge a les nou del matí va seruna mica pesat. Però en el fons lapel·lícula estava bé, era bona, peròla gent d’avui en dia no saben veureel que realment diu.

La Brúixola DauradaÉs una història de fantasia que vad’una nena que es diu Lyra que nosap qui són els seus pares i viuamb el seu tiet i un petit animal(un daimond) que es diu Pan-talaimon i que sempre va amb ellaa tot arreu. Lyra, el seu daimond iuns quants amics seus, amb l’ajut

dels Globbers, salven alsnens que han estat segres-tats pel Magisterium. Alfinal, els seus tres amics:Roger (el millor amic deLyra), Iorek (un ós que elsacompanya) i Serafina (rei-na de les bruixes del llacEnara) se’n van amb el parede Lyra, que ja se sap qui és,en un globus. I ara a esperarque arribi la segona part. En

resum, La brúixola daurada és unapel·lícula que atreu molt al públic,sobretot gràcies a la gran quantitatd'efectes especials que ens intro-dueixen en el món de fantasia creatper Philip Pullman. És una pel·lícu-la entretinguda i que ens transmetels valors de l’amistat, la lleialtat, ellliure pensament i l'esperança. Enconclusió, si voleu passar una bonaestona, us recomanem que la veieu.

J. M. GARCÍA I L. MANOUKYAN

Sortides al cinema L’últim dia de classe abans de les vacances de Nadal, l’alumnat de primeri segon cicle d’ESO van anar a veure un parell de pel·licules i en van feraquestes crítiques:

Sortides i activitats

6 7

vam anar a veure les turbines i lesmàquines simples. Finalment, vamarribar a l’Hospitalet a dos quartsde tres.

Palau de la Música1R I 2N ESON. BLANCO, P. CABALLERO,A. PARRÓN

L’alumnat de 1r i 2n d’ESO vamestar al Palau de la Música el pas-sat gener. Com que volíem tenir lesdiverses opinions sobre la sortida,vam decidir parlar amb una alum-na de 1r i un alumne de 2n d’ESO. L’alumna de 1r, que es diu Ainhoai va a 1r B, ens va explicar que elshavia agradat molt i que s’ho vanpassar molt bé. Van sortir d’aquí ales nou perquè l’obra començavaa les deu, i van tornar a la una per-què acabava a dos quarts d’una. L’obra anava sobre la música delspaïsos: feien figures creant un tren-caclosques gran, segons la músicaque es representava canviaven defigures. Uns nois cantaven i els al-tres interpretaven instruments ambla veu. Algunes coses eren gracio-ses, però d’altres eren bastantserioses. Tot això estava relacionatamb l’assignatura de socials. Per a aquesta noia és un lloc espe-cial, bonic i gran. Hi vam anar totsels primers junts el 15 de gener,

perquè els de segon hi van anar el22 de gener, i els van acompanyarla Iolanda, la Núria i la Lluïsa.Hem parlat amb un noi que es diuAdrià, de 2n C, que ens ha expli-cat que anava de jazz (li van dirque el jazz procedia de la raçanegra), representaven la música dediferents països i anaven actuant.L’obra va durar dues hores i mitja(fins a dos quarts d’una). El Palau el va veure un lloc granamb moltes rucades i finestres decolors (com si fos una església).Diu que no li va agradar perquèera avorrit i ja l’havia vist dues otres vegades. La sortida estava rela-cionada amb l’assignatura demúsica i els professors que els vanacompanyar van ser el Josep M.Almacellas, la Carme Palma, laRosa Molina, L’Anna Samsó,la Pilar Sabaté i el Josep LluísBonastre.

Prevenció de riscoslaborals4T ESOJ. M. GARCÍA, L. MANOUKYAN

El 16 de gener vam anar tots elsde 4 t d’ESO al bus de les preven-cions laborals i d’accidents do-mèstics. El bus estava dividit endues parts. La primera part expli-cava com prevenir els riscos de la

feina i domèstics; per exemple,què posa als senyals per prevenirel perill, i la segona part estava pled’ordinadors per fer exercicis delque s’havia explicat en la primerapart del bus. Els exercicis delsordinadors tenien puntuació, iquan el feies bé et donaven unspunts. D’aquesta manera anavesacumulant punts fins que s’acaba-va el temps. I, per acabar, haviesde fer una enquesta. La puntuacióservia per participar en un concursper anar tot el 4t a Port Aventuragratuïtament. A veure si tenim sort!

Sortida a Tv3 iCatalunya Ràdio2N BATXILLERAT

E. LLAMAS, L. MERCADÉ

El dia 1 de febrer els alumnes de2n de batxillerat van a anar alsestudis de TV3. En arribar allà vanhaver de passar pel detector demetalls. Quan ja van passar totsvan a anar a veure els estudis deEl Club i el del Telenotícies.El alumnes no es van adonar queno es podien fer fotografies i envan fer. Al cap d’una estona unguarda els va dir que era prohibit ija no en van fer més. Després deveure els estudis van fer una voltapels jardins. Els van donar un bit-llet (gratuït!!!) del Tram i van anara Catalunya Ràdio. Allà van visitartot l’edifici i van fer una petitarepresentació de les notíciesesportives.Segons ens van explicar, s’ho vanpassar d’allò més bé!!!

Alcoholisme itabaquisme2N ESOR. DE JÓDAR, S. RODRÍGUEZ,V. ROMERO

La xerrada que van tenir els nois inoies de 2n d’ESO tractava sobrel’alcoholisme. El fet és que calconscienciar l’alumnat del perillque aquest pot tenir en les sevesvides. Van visitar-los dos senyorsexalcohòlics perquè expliquessinles seves experiències. Tots dosvan perdre les seves famílies, i lafeina i la dignitat. Ells s’han desen-ganxat de l’alcohol, però sabenque una copa, ara per ara, podriasignificar el retorn a la mala expe-riència ja viscuda. Quant a la xerrada del tabaquis-me, es va parlar sobre el perill quees corre amb el tabac i els seusefectes nocius al llarg del temps.A causa de l’estrès, molta gentcomença a fumar perquè diuenque relaxa, tot i que això no és deltot cert. Els alumnes també deienque els varen iniciar els seusamics, i que, més endavant, varenvoler desenganxar-se uns quantscops, tots frustrats, a causa de lagran addicció que provoca eltabac. Els van explicar el contingutde cada cigarret i es van quedarparats. Ningú no s’imaginava elsmés de tres mil compostos nociusque formen un sol cigarret, ja que,a més de tabac, contenen gransquantitats de quitrà i brea.

Sortides i activitatsSortida al camp debeisbol1R ESON. BLANCO, P. CABALLERO,A. PARRÓN

Els de 1r d’ESO van sortir undijous a les nou del matí de l’insti-tut cap al camp de beisbol deBellvitge de l’Hèrcules.En arribar allà van tenir una estonaper poder esmorzar i preparar-se.Seguidament, van entrar i els vanensenyar com havien de córrer perles bases, a bategar bé amb bats deveritat i a agafar la pilota amb elsguants dels professionals.En grups, els van ensenyar comjugar un partit i totes les normesque havien de complir per fer-hobé. Després, van jugar un petitpartit. Per acabar, van estar unaestona gaudint d’un parc que hi haproper, i a l’hora de dinar (allà a launa) van arribar a l’escola.

Excursió a la fàbricade Coca-Cola2N ESOE. LLAMAS, L. MERCADÉ

Tradicionalment, en aquesta casal’alumnat de 2n d’ESO participaen el concurs de Redacció de laCoca-Cola. Cada l’any l’empresaens convida a visitar les seves ins-tal·lacions. El passat febrer, elscompanys i companyes de 2n vanvisitar la coneguda empresa. Tot i

que de vuit a deu van fer classe,després van marxar amb un auto-car de dos pisos. En arribar vanesmorzar i tot seguit els van posarun vídeo. Després una noia els vaexplicar que hi havia diferentstipus d’ampolles, que podien serde vidre o de plàstic.També els vaexplicar que hi havia diferentstipus de llaunes, i que l’empresano solament feia Coca-Cola, sinóque també feia la Fanta, el Nestea..Els van posar un altre vídeo i, enacabar, els van fer unes preguntes.Els que endevinaven les respostesguanyaven un bolígraf, una pilota iuna carpeta. Finalment, els vanensenyar la fàbrica i van veurecom es feien les ampolles i coms’omplien. Més tard, els van dur auna altra planta i els van donaruna ampolla comprimida, unagorra, un diari i un clauer. I cap al’Hospitalet que hi falta gent!

Sortida a l’aeroport2N ESOE. LLAMAS, L. MERCADÉ

Vam sortir de l’escola a les 8.30 iens van donar les targetes demetro per anar a l’aeroport. Hivam anar amb el Josep Lluís i laLola. Quan vam arribar, vamesmorzar, i després va venir unanoia que ens va posar un vídeoque tractava de les terminals.Després ens ho va explicar de lesseves pròpies paraules, de la sevapròpia experiència. Un cop totexplicat, vam pujar a un autocar ivam anar per la pista on s’enlaira-ven i aterraven els avions. Ens vanexplicar el procediment per feraterrar els avions: que els guiavaun cotxe groc. Més tard ens vanexplicar el procediment d’empa-quetament de les maletes. Un copvam acabar vam sortir de l’autocari ens van donar una carpeta que al’interior contenia un bolígraf,caramels i una llibreta. L’últim quevam fer va ser anar dins l’aeroporta mirar les pistes i ens van explicartot el procediment. Per últim javam anar cap a l’escola.

•••ALUMNES DE 4T

D’ESO A L’INTERIOR

DEL BUS DE LA

PREVENCIÓ DE

RISCOS LABORALS.

•••VISTA DE

L’INTERIOR DEL

PALAU DE LA

MÚSICA DURANT

UN MOMENT DE LA

REPRESENTACIÓ.

•••ALGUNES NOIES DE

2N DE BATXILLERAT

EN UN PLATÓ

DE TV3.

8 9

Sortida al teatre“EL DIARI VERMELLDE LA CARLOTA”

3R ESOL. ROYO, S. ARANDA

Els nois i noies de 3r d’ESO, enescoltar el títol, van pensar en elllibre que hi ha publicat ambaquest nom. Quasi tothom ja l’ha-via llegit. La sortida es va realitzarel dimarts 8 d’abril al centre espor-tiu Catòlic. L’obra va durar aproxi-madament un hora i quart. Compodem suposar a partir del llibre,l’obra anava de sexe. Els va sem-blar que estava ben interpretada ,però el final no els va agradargaire. Per a ells, el moment mésdestacat de l’obra va ser quan lanoia va perdre la virginitat i algu-nes de les escenes de sexe. Els nois ens van explicar que laconclusió que havien tret d’aques-ta obra, el que els havia transmès,era que és superimportant utilitzarel preservatiu.

Xerrada sobredrogodependència4T ESOJ. MANZANO, E. ORTIZ,R. R. RODRÍGUEZ

Ha vingut un psicòleg d’un centrede desintoxicació de l’Hospitalet aparlar sobre aquest tema. Aquestpsicòleg els ha estat explicant elsconceptes bàsics de la drogode-pendència i com poden classificarels diferents tipus de drogues: lesdepressives, les estimulants i lesal·lucinògenes. Primer de tot els ha explicat quèsignifica drogodependència, i elsha dit que aquest concepte es basaen les substàncies que provoquenadicció, com per exemple, l’alco-hol o el tabac. Ells han comentatles drogues que coneixen i les hanclassificat en depressives, estimu-lants i al·lucinògenes. Els ha co-mentat que les drogues que mésconsumeixen els joves són l’alco-hol o el cannabis (també conegut

França2N I 3R ESOM. ANSUATEGUI, R. GIMÉNEZ

Alguns dels alumnes de 2n i 3rd’ESO al març van anar de viatge aFrança. Sobre les 8 del matí arrival’autocar a l’institut, van passarllista i van pujar. Al cap d’uneshores van parar a la Reserva natu-ral de Sigean a fer una visita ambautocar, amb un guia francès queels explicava la vida d’alguns ani-mals que hi havia. Quan van acabar van anar a dinara un restaurant que estava allàmateix (el dinar estava fred peròtenien molta gana). Havent dinat ,es van dividir en dos grups peranar a fer una visita a peu per unaaltra part del parc, que va durardues hores i mitja. Quan van aca-bar van pujar a l’autocar i van anarcamí de l’alberg Sète, l’auberguede Jeunesse, que estava a la partalta de la ciutat, així que van haverde pujar tota una rampa enormecarregats amb les maletes, i quan

com a “maria”) i que els joves queingressen a l’hospital per sobredo-si de cannabis acostumen a sernois i noies d’entre els 25 i 30anys, mentre que els que ingressenper sobredosi d’alcohol tenenentre 18 i 25 anys.Aquestes substàncies depenen delconsum i de la tolerància de lespersones i poden provocar, a lallarga, trastorns mentals o malal-ties com el Parkinson, entre d’al-tres. Tot i així, si el consum no ésabusiu i tampoc no és un consumdiari, pot ser que només es tingui,al llarg dels anys, una petita pèr-dua de memòria però que amb untractament es pot recuperar enpart. També els ha comentat quel’adicció pot variar segons l’estatd’ànim del consumidor o el seuentorn; s’ha comentat els diferentsestats d’ànim que poden impulsaruna persona a consumir alcohol,cocaïna o altres drogues.

La Molina1R ESOL. ROYO, S. ARANDA

Els nois i noies de primer d’ESOvan anar de colònies a la Molinadurant tres dies. L’anada cap a laMolina la van realitzar amb auto-car, però el resultat no va ser gairebo, ja que hi va haver més d’unapersona que es va marejar i elcamí se’ls va fer molt llarg. Elsmonitors que van acompanyar l’a-lumnat de primer van ser: elRicardo, la Virgínia, el Salva, laSusi i la Yolanda. En arribar per fi al’alberg, es van endur una grandecepció en veure’l, ja que s’espe-raven una altra cosa. Van comen-çar les activitats i va arribar l’horade l’esquí de fons. La majoria degent no ho havia provat mai d’uti-litzar les raquetes. En general,aquesta activitat no els va agradargaire i haguessin preferit fer esquíalpí. La gran descoberta del viatgeva ser la sala de jocs que hi haviaa l’alberg, on passaven gran partde les hores. Tot i això, tenen unbon record del seu primer viatgeamb l’institut.

Planes de Son2N ESOJ. PIERA, P. NARCISO

El dia 10 de març van sortir decolònies els de 2n d’ESO cap aPlanes de Son, als Pirineus cata-lans. El primer dia van sortir ambautocar a les 7.45. Van arribar a les13.30. Un cop fet això, van desca-rregar i van anar a dinar. Desprésde dinar van tenir temps lliure finsa les quatre. De quatre a nou vaniniciar la visita de l’alberg.Després van sopar i a dos quartsde deu van veure els estels. Elsaltres dies van fer més activitats,com excursions, visites a museus,veure pel·lícules, tallers, etc.L’últim dia van endreçar les habi-tacions, van fer l’equipatge i vanvisitar la Casa Gàssia. Després dedinar van tornar a Hospitalet.

Sortides i activitats Excursions i viatges

•••AMB MOTIU DE

L’ANY RODOREDA,DURANT LA SEGO-NA QUINZENA DE

MAIG HEM TINGUT

AL VESTÍBUL DE

L’INSTITUT UNA

EXPOSICIÓ ITINE-RANT SOBRE LA

VIDA I OBRA DE

L’AUTORA.

•••ARRIBADA DELS

NOIS I NOIES DE 1R

D’ESO A L’ALBERG

DE LA MOLINA.

•••EXCURSIÓ A PLANES

DE SON, EN MIG

D’UNA NEVADA

IMPRESSIONANT.

•••AL COSTAT, EL PALAU DELS PAPES,A AVIGNON. A BAIX, ELS ALUMNES

DE FRANCÈS AL PONT DU GARD.

I també...Els de 1r i 2n d’ESO van realitzar les següentssortides i activitats:• Xerrades sobre temps lliure.• Activitats PuntEDU.• Jornades esportives al poliesportiu Sergio

Manzano (3 de juny).• Coreografies (6 de juny)• Activitat de vela.• Activitats esportives al Canal Olímpic de

Castelldefels.• Festa de final de curs.

pensaven que s’acabava, es vantrovar amb unes escales quetambé thavien de pujar. Les habi-tacions eren de quatre persones.Els de 2n estaven situats a la plan-ta baixa de l’alberg, separats nois inoies en escales diferents, i elsalumnes de tercer estaven a laplanta de dalt, i finalment el men-jador era a la planta més alta.El segon dia es van haver de llevard’hora. Abans de dos quarts devuit ja estaven al menjador peresmorzar,. Una vegada van aca-bar, van anar al port per fer unavolta amb vaixell, mentre un guiaels feia una explicació. Després dedinar i d’haver descansat una esto-na, van tornar a la cuitat per feruna volta amb bicicleta durantunes dues hores. Sobre dos quartsde vuit van anar a dormir i vanorganitzar una petita festa.

El tercer dia, a dos quarts de nou,ja estaven esmorzant, un mica méstard que el dia anterior. Deixavenl’alberg, així que havien de recollirles habitacions per marxar. Vananar a l’alberg Bagatelle. Tenientota la planta baixa per a ells sols,però també hi havia persones d’al-tres països a les altres plantes.Aquesta vegada les habitacionseren de sis persone. Una vegadainstal·lats, van anar a dinar i des-prés a la ciutat per a veure elfamós pont d’Avignon, i desprésvan visitar el Palau dels Papes. Unavegada visitat això, van tornar al’alberg per a sopar. El quart dia es van tornar a llevard’hora, i a dos quarts de vuit esta-ven esmorzant. Després van agafarl’autocar per anar a Nîmes,. Allàvisitaren l’amfiteatre, i en acabarvan anar a dinar a un restaurant a

10 11

Del Mercè Rodoreda hi van anarseixanta alumnes. Normalmenttots els anys donaven dues ampo-lles d’aigua per a cada equip, peròaquest any no n’han donat gens ihan tancat totes les fonts i les dut-xes de la platja a causa d’una cam-panya sobre l’estalvi de l’aigua.Els esports que van practicar vanser: futbol, bàsquet, tennis, bici-cleta, patinatge, “futbol festa” (uncamp rodó amb quatre porteries iquatre equips, l’objectiu és que nomarquin gols al teu equip i tu hasd’anar a marcar a qualsevol porte-

Excursions i viatges

•••ACTIVITATS DIVERSES

A LA TROBADA DELS

ESPORTS.

•••ALUMNES DE 4T

D’ESO A L’ARENA,L’AMFITEATRE DE LA

CIUTAT DE VERONA.

•••ALUMNES DE 3R

D’ESO A LES PISTES

D’ESQUÍ.

ria), discbol (es juga en un camprectangular i amb un frisbee, korf-ball (és jugar a bàsquet amb duescistelles sense tauler i més alturade la normal amb una pilota defutbol), i shoot-ball (jugar a matar).També hi havia un espai de ball onpodia participar qualsevol quevolgués. Tots els equips van rebreuna carta de navegació (horari)amb el propòsit que tothompogués jugar a tots els esports.Quan tothom va haver participat atots els esports ens van deixar tor-nar sols a casa.

dins d’un centre comercial. A lestres van fer una passejada per lacuitat i van anar a l’autocar permarxar cap a Carcassone. Quanvan arribar van deixar les maletesa l’últim alberg, la Maison desJeunes et de la Culture.L’últim dia es van aixecar més tardi van visitar la ciutat medieval finsl’hora de dinar en un restaurant delcentre. Desprès van anar a un mer-cat i gaudiren una mica de tempslliure per comprar regals per a lafamília. Es va fer l’hora de tornar,així que van carregar les maletes al’autocar i es van posar en camícap a l’Hospitalet.

L’esquiada4T ESOR. RODRIGUEZ, X. FIGUEROLA

N. TEODORO, A. GELONCH

Els de tercer d’ESO van anar a laMolina a esquiar durant quatredies i s’ho van passar molt bé. Elsvan acompanyar el Juan Luis, elFerran Cortina i la Laura del Batlle. El millor moment de l’esquiada vaser l’ultima nit, quan van anar a ladiscoteca i van baixar a les pistesnegra y vermella.A l’hora de dinar i de sopar elmenjar estava dolent i sempre erael mateix. Els monitors que van

tenir eran molt simpàtics, erenjoves i van aprendre força. Un delsalumnes es va posar malalt i vahaver de tornar cap a l’Hospitalet. Hi havia poca neu, però s’ho vanpassar molt bé; a més d’esquiarvan anar a veure Puigcerdà i alskating a patinar.

Itàlia4T ESOR. SÁNCHEZ, J. CORONADO,I. ROMERO

Els alumnes de 4t d’ESO van anara Itàlia de viatge de fi de curs.Dia 8 de març: els alumnes surtend’Hospitalet a les 7 de la tarda capa Itàlia. Aquest va ser el dia méscansat perquè van ser 16 hores deviatge i 4 o 5 parades per sopar iper anar al lavabo.Dia 9 de març: arribada a les 8.30del matí a Verona. La primera visi-ta va ser a l’Arena, que és un amfi-teatre molt gran. Després van anara la Casa de la Giuletta, on es tra-dició tocar-li el pit perquè portibona sort en l’amor. Els van deixartemps lliure per dinar i per visitarla ciutat i més tard van agafar l’au-tocar per anar a Pàdua. Aquí vanvisitar la Capella Scrovegni. Quanvan acabar, van anar a l’alberg asopar i a “dormir”.Dia 10 de març: van anar aVenècia, on, per arribar a dins dela ciutat, van d’haver agafar elVaporetto. Van anar caminant finsa la plaça Sant Marcos i van visitarla Catedral. Després els van deixartemps lliure per dinar, fer compresi, fins hi tot, pujar en gòndola. Més

tard van agafar un vaixell per anara Burano (es van deixar un profes-sor perquè no li va donar temps apujar al vaixell). Van arribar aBurano i van visitar la ciutat unaestona. A Burano las casetes sónde colors molt vius i el típic éscomprar figures de vidre. Vanesperar a que tornés el professorper agafar el vaixell de tornada.Quan van tornar a Pàdua vansopar i els van deixar sortir unaestona per la nit.Dia 11 de març: els alumnes esvan aixecar d’hora per esmorzar iagafar l’autocar cap a Florència.Aquest viatge es va fer bastantllarg, però van fer una parada auna benzinera.Quan van arribar a Florència, vancaminar fins a la Piazza dellaSignoria on els van dir que els dei-xaven temps lliure fins a la tarda.Desprès van anar a la Basílica deSanta Maria del Fiore on van poderveure el Duomo (la cúpula). Al-guns alumnes no hi van pujar perquè hi havia gaire bé 500 graons.Desprès van tornar cap a l’alberg.Dia 12 de març: els alumnes vantornar a anar a Florència per visi-tar, un altre cop, la Piazza dellaSignoria i la galeria dels Uffizi. Allàvan veure quadres com: La prima-vera i el Naixement de Venus, deBotticelli. Per la tarda alguns alum-nes van anar a L’Acadèmia a veureel David de Miquel Àngel i unapart del museu què era de música.En aquest museu estan prohibidesles fotografies i a alguns alumnesels van treure per fer-ne. Dia 13 de març: Desprès d’esmor-zar van agafar l’autocar per anarcap a Pisa. Allà només van veurela famosa torre i el baptisteri. Elsvan deixar una mica de temps lliu-re per dinar i, desprès, cap al vai-xell que era bastant gran i bonic.Els camarots eren per a dues per-sones. Molts alumnes no van dor-mir gaire. Quan van deixar el vai-xell per agafar l’autocar, duesnoies que no eren del grup vananar corrent fins l’autocar per aco-miadar-se de dos alumnes.Un viatge inoblidable!

E S P O R T STrobada Territorial de centreseducatius de SecundàriaM. ANSUATEGUI, R. GIMÉNEZ

AtletismeNER

Els alumnes de tercer d’ESO van anar d’excursióal camp d’Atletisme.Van anar primer a l’avinguda Carrilet fins a CanSerra, on després van anar caminant fins al campd’atletisme, i, una vegada dins i ja canviats deroba, els van presentar a qui seria el seu monitori els diria com havien de fer els exercicis.Abans de tot van fer dues voltes al camp percalentar bé. La primera prova va ser carrera ambobstacles, que eren deu sèries, la segona provaera carrera, la tercera dues sèries de salts de lon-gitud i l’última prova era de llançament de pes.La prova més divertida va ser la carrera derelleus. Tothom s’ho va passar molt bé, a excep-ció del Fancesc Rodríguez ,“Xisco” pels amics,que va caure.

El dia 8 d’abril els alumnes de l’institut van participara la trobada dels esports a la platja de Poble Nou.

FLASH!

DinamitzadorsE. LLAMAS, L. MERCADERel Rugby

Parlem-neA. RODRÍGUEZ,M. MARGENET,E. CASTRO

Els objectius dels dinamitzadorsconsisteixen a garantir a tots l'ac-cés a l'esport, l'Educació Física il'adequada utilització de l'oci,reconeixent-lo com un dret socialque satisfaci les necessitats de lapoblació a través de:

• Promoció de l’esport de base,mitjançant escoles esportives d'i-niciació, creant hàbits esportiusdes de l'edat escolar.

• Promoció de l’esport per atots, tant a nivell recreatiu o desalut, mitjançant la pràctica d'acti-vitat física que millori la salut idiverteixi, per arribar a nivells mésalts de benestar, confort i qualitatde vida.

• La gestió d’instal·lacions es-portives de les diferents localitatsperquè el seu ús sigui adequat.Tot això fora de l’escola, però adins dels centres, què hi fan?Fomenten l’esport fent lligues depatis de fútbol, bàsquet i voleibol.Després, a partir de l’excursió quevan fer a Tarragona, posen en pràc-tica jocs nous que els van ense-nyar. Vet aquí el que diuen elsdinamitzadors.•Què vol dir ser dinamitzador?Nosaltres facilitem que la gentpractiqui l’esport.•Per què us vau apuntar a dina-mitzador?Perquè la Laura ens ho va oferir i

ens va semblar bona idea.•És molt difícil ser-ho?Doncs... sí, és difícil. Comportafeina, s’ha de dedicar moltes horesa coordinar les diferents activitats.•Us treu molt de temps d’estudi?Sí, però ens agrada!•Heu fet o feu sortides per serdinamitzadors?Sí, vam estar una setmana a Ta-rragona a pensió completa. Hemanat quatre divendres i quatre dis-sabtes al Consell Català de l’Esporti el dia 26 d’octubre vam anar aPort Aventura.•Alguna vegada us heu cansat deser-ho?Dani i Gerard : Sí...Samir: No!!! Hi ha moments quet’ho passes be i moments que no,però això és com tot.•Quins consells donaríeu a aque-lles persones que volguessin serdinamitzadors?Que els agradi!!! És un compromísi és necessari ser responsable i, pertant, que es realitzi la feina.•Heu d’estudiar alguna cosa?Formació Psicotècnica a Esplu-gues. Després, a Tarragona, fem unexamen teòric i una avaluaciópractica diària.•Quins avantatges i inconvenientsté ser dinamitzador?Avantatges: Moltes sortides i co-neixes molta gent.Inconvenients: Si ho fas voluntari,com nosaltres, no n’hi ha!!!•Què veu fer a Tarragona?Practicar diversos esports, portargrups i descobrir esports que nosabíem que existissin.•Us divertiu?Sí, és clar!!!•Quant de temps porteu?Un any.•Alguna vegada algú ho ha dei-xat? Per què?Sí, dues noies, perquè es perdienpati.•Us estressa?No,•Us farà pena deixar-ho?Sí, de fet ho trobarem a faltar!!!

El rugbi, segons la tradició, s’ini-cià amb William Webb Ellis, alum-ne de Rugby, el 1823 en avançarcap al camp enemic amb la pilotasota el braç, aprofitant l'ambigüitatque existia en les regles de l'anticfutbol. Rep el nom de Rugby per-què es va desenvolupar en aquestalocalitat anglesa.El rugbi és un esport d’equip prac-ticat a l'aire lliure entre dos equipsde set, tretze o quinze jugadorscadascun, depenent de la modali-tat. És l'esport que més jugadors,entre els dos equips, aporta dinsd'un mateix terreny de joc, mésconcretament, quinze jugadorsper equip, trenta jugadors a lavegada entre els dos equips.Cada equip està compost de quin-ze jugadors, del número u al vuitsón els davanters i tenen elsegüents noms depenent de laposició en la que juguin. El primeri el tercer són els pilars, el segon ésel talonador, el quart i cinquè sónles segones, el sisè i setè són la ter-cera línia o flankers i, finalment, elvuitè rep el nom de clau o vuit. Elnúmero nou és el mig o melé.Des del número deu fins al quinzeformen la línia de tres quarts ambels següents noms: el deu, l’aper-

tura; l’onze i el catorze són lesales; el dotzè i el tretzè són elscentres i, el quinzè l’arrie.Les principals característiques delrugbi són: l’ús d’una pilota ovala-da i la prohibició de passar la pilo-ta endavant amb les mans. Laforma de guanyar terreny és, pertant, avançar corrent amb la pilotaa la mà o xutant-la. Per puntuar,cal fer un toc amb la pilota a terraen la zona d’assaig de l’adversari,o fer passar la pilota a través delsseus pals, amb la finalitat d’acon-seguir el màxim nombre de punts.Un assaig val cinc punts i la sevatransformació dos punts més. Elscops de càstig (faltes) i els xuts abote-pronto (o drops) valen 3punts.Aquest esport té com a caracterís-tica principal l’honor i la valentiaque els jugadors han de tenir, jaque és un esport en el qual hi hacontacte físic. De fet, si no hihagués un ordre i un respecteprevi i continuat no podrien teniruna pràctica d’aquest esport encondicions òptimes. Quan un par-tit finalitza, s’acaba la rivalitat i elcaràcter competitiu i tots els juga-dors es reuneixen i fan l’anomenattercer temps, que és menjar de

germanor els dos equips i parlensobre el partit i les jugades que hanesdevingut més rellevants.Per tant, el rugbi és un esport decontacte físic. Qualsevol esportamb aquesta mena de contactecomporta un perill, per tant, ésimportant que es practiqui d’acordamb les regles del joc i que cadajugador tingui present la seva prò-pia seguretat i la dels seus com-panys. És responsabilitat d’aquellsque entrenen o ensenyen rugbiassegurar-se que els jugadors estandisposats a acceptar les regles i arealitzar jugades amb unes condi-cions de seguretat.Tant per a homes i dones, com pera noies i nois és un esport bo ipositiu perquè ajuda a fomentar eltreball en equip, el plaer de parti-cipar, el coratge i la destresa querequereix el joc. L’amor a unesport d’equip enriqueix les videsd’aquells que estan relacionatsamb aquest, i els amics per a totala vida que es forgen a través del’interès en el joc. Aquesta com-panyonia entre els jugadors, abansi després del partit, és possible grà-cies a l’intens contacte físic.Existeix una llarga tradició de juga-dors d’equips contraris que gau-deixen de la mútua companyia,fora del camp, en un contextsocial, fet que és essencial enaquest esport.Més de tres milions de persones,d’edats compreses entre sis i sei-xanta anys el practiquen. L’àmpliavariació de destreses i requisitsfísics que es necessiten per practi-car aquest esport implica que hi hauna oportunitat per a persones dediferents perfils físics i distinteshabilitat per poder participar enqualsevol nivell.La Federació Internacional deRugbi es va fundar el 1890 i es vanrevisar les regles per les quals esregia aquest esport fins en aquellmoment, encara que el rugbi vacontinuar sent un esport amateurfins al 1994. El primer campionat

d’Espanya es va disputar el 1923.Espanya es va classificar per lesfinals del mundial de rugbi de1999, al Regne Unit. Avui en dia hiha tantes lligues provincials comnacionals i els clubs espanyols d’e-lit també participen en tornejoseuropeus.Existeix un torneig entre equipssèniors provincials espanyols. LaDivisión de Honor a Espanya enspermet als jugadors d’aquestsequips de rugbi participar enaquesta lliga.El primer mundial de rugbi va tenirlloc el 1987, i els guanyadors delsmundials que s’ha celebrat fins arahan estat Austràlia, Anglaterra,Nova Zelanda i Sud-àfrica El Torneig 3 nacions es disputaentre Austràlia, Nova Zelanda iSud-àfrica. El Torneig 6 nacions es disputaentre Escòcia, França, Gal·lesAnglaterra, Irlanda i Itàlia. Catorze dels millors equips provin-cials de rugbi d’Austràlia, NovaZelanda i Sud-àfrica s’enfronten,per demostrar quin és el millor, enel torneig Super 14.Una vella dita diu:El futbol és un esport de cavallerspracticat per rufians, mentre que elrugbi és un esport de rufians prac-ticat per cavallers. Dues jugades distintives del rugbisón la mêlée i la touche: La mêlée consisteix a fer què elsjugadors dels dos equips s’agafenpels braços darrere l’esquena acot-xats de forma que el cap quedi persota els omòplats i enfrontant elsdos equips, fent pressió els unscontra els altres amb l’objectiud’apoderar-se de la pilota que unjugador posarà per sota de lescames.La touche o sacada de banda con-sisteix a llançar la pilota entre unpassadís de jugadors, repartits encada banda els de cada equip. Lapilota es llançarà just pel mig i eljugador que l’agafi serà el queseguirà amb el joc.

•••ELS DINAMITZADORS, D’ESQUERRA A DRETA: GERARD VALIENTE,LAURA DE BATLLE, DANI TORRES, SAMIR BARMOUSE, PABLO

ROMERO, CARLA LÓPEZ, IRENE, ALBERT BAENAS I AITOR

GONZÁLEZ.

E S P O R T S

•••AL RODOREDA

TAMBÉ HI HA

ALUMNES QUE

PRACTIQUEN EL

RUGBY.

12 13

secció

15

Carnestoltes és una festa de les més populars quetenim en l’actualitat. La gent es disfressa, balla, cantai es diverteix.L’origen d’aquesta festa prové d’unes antigues festesromanes, on els esclaus i les classes pobres elegienun rei que podia governar com volgués durant un certtemps (l’únic inconvenient era que després aquest/ahavia de morir).Un dels carnestoltes més famosos del món és el car-naval de Venècia que té els seus orígens cap a l’any1400. Acolorides i alegres, les màscares i les disfres-ses venecianes converteixen Venècia en una ciutat dellum, color i diversió.El carnaval a la penínsulaIbèrica era originalment unritual que es va incorporar méstard a les festes de l’esglésiacatòlica per a celebrar i prepa-rar la Quaresma. Aquestes fes-tes tenen un significat especialen la cultura hispànica, ja quevaren estar prohibides en tot elpaís durant els 40 anys que vadurar la dictadura de Franco,malgrat que en certes zones hihavia celebracions clandestinescom ara a Cadis, que va em-mascarar la celebració sota elnom de “el festival local deCadis”, i en altres parts se cele-braven festes i balls de disfresses en cases privades.Quan va acabar la dictadura la celebració del carna-val va tornar amb tota la seva esplendor. La ciutatandalusa de Cadis organitza aquestes festes que s'handeclarat d’interès turístic internacional. Cada any,milers d'espanyols viatgen a aquesta ciutat per tal degaudir durant aquests dies de la música, del vi i de ladiversió. L’originalitat i la creativitat dels vestits indi-viduals –i dels grups d'amics vestits igual– sorprenenal públic. Centenars de milers de persones surten alscarrers per veure les desfilades, per gaudir de la músi-ca i dels atractius escenaris elaborats al llarg de l'any.Es realitzen concursos en els quals els grups cantendivertides cançons. Centenars de grups es preparencada any per a aquest moment, però a Cadis solamentquatre grups de cada tipus passen a la gran final. La tradició diu que el rei Carnestoltes fa un pregó periniciar les festes i dicta el seu testament per acomia-dar-se fins l’any vinent!

L’institut va celebrar el dia 1 de febrer la festa de ladisbauxa i la diversió amb una important participa-ció. Els de primer i segon havien de venir al centredisfressats obligatòriament. Els de tercer i quartspodien escollir entre fer esport o participar a la ruaper l’Hospitalet que, com cada any, fem conjunta-ment amb l’escola Patufet Sant Jordi. La rua, encap-çalada per un fornit grup de timbalers (tots ells alum-nes de 4t), va sortir de l’institut cap a dos quarts d’on-ze, va passejar-se pel centre de l’Hospitalet i va fina-litzar el seu recorregut cap a les dotze del migdia aquímateix, a l’insti. A partir d’aquell moment es va ini-ciar el gran concurs de disfresses. Quant als alumnes de Batxillerat, els de primer vanfer classe les primeres hores i després es van retrobaramb la resta d’alumnes al pati. I els de segon van anara visitar TV3 i Catalunya Ràdio. No em d’oblidar queun nombre important d’alumnes de segon deBatxillerat van ajudar en les tasques dels Dina-mitzadors i ,juntament amb aquests, van fer que sor-tís un fantàstic Carnestoltes.

Jo, en CARNESTOLTES,Rei dels poca-soltes,

sé que ha arribat el meu final.D'aquí poc em cremareu

i només la meva cendra veureu.Sé que m'estimeu,

però no ploreu.Com que ara marxaré,

el meu testament us llegiré,tot i que l'any que ve tornaré.

14

C. NÚÑEZ, S. GARCÍA

1716

Molt sovint sentim a la televisiócom una altra dona ha estat assas-sinada en mans de la seva parellao exparella... quantes són ja,aquest any? Quan llegim al diarititulars com “el masclisme imperaen les llars i en el jovent deBarcelona” (20 minuts, 21/4/08)ens sorprenem i ens exclamem totsplegats i plegades. Quan llegim enles estadístiques que el 75% delsaccidents amb resultat de mort,estan conduïts per homes joves...els nostres ulls es posen comtaronges. O bé que el fracàs esco-lar masculí és 13 punts superior alfemení... ens lamentem i rose-guem paraules malsonants. Tot plegat ens fa rumiar, i molt. Calque tots i totes comencem a pen-sar que alguna cosa no acaba derutllar quan en una societat com lanostra, que s’autodenomina mo-derna, s’evidencien problemesestructurals com els que acabemde citar.Què està passant? Ens mirem...Algunes persones comencem adir: els mitjans de comunicaciósempre exageren i miren sempre lapart tràgica de les notícies; lesestadístiques solen ser falsejades i,fins i tot, hi ha qui gosa dir “aixòho enreden les feministes”!Però llavors jo em torno a qüestio-nar... Per què els homes (tot i quehan millorat i molt!) continuenfent la meitat d’hores que lesdones en el treball domèstic ifamiliar (segons l’estadística fetapública per la Generalitat el passatmés d’abril)? Per què el nombred’alumnat universitari femení ja éssuperior al masculí? Per què moltshomes quan són pares no agafenel conegut permís de paternitat,tan eloqüentment esbombat? Perquè molts nens i nois si no juguen

a un esport tipus futbol o bàsquetno saben com divertir-se a l’horade l’esbarjo? On s’han quedat elsjocs amb boles (comunament ano-menades “caniques”), les corredis-ses de cuit i amagar, disfressar-se... Quan parlem de noves masculini-tats, de què parlem?Parlem de nous referents mascu-lins perquè els que hi ha hagut finsara ja no ens serveixen. El mónestà canviant. La societat i la gentque la forma no té res a veure ambles societats i el món que impera-va. De fet, el XX ha estat el segleen què més reivindicacions decol·lectius (negres, homosexuals ilesbianes, dones...) hi ha hagut iles conseqüències de les quals hanestat els grans canvis conceptualsa nivell social i individual. Però, iels homes, s’han qüestionat mai elseu model? Tots els col·lectiusl’han deconstruït i l’han tornat aconstruir, però ells no s’han miratseriosament al mirall, encara! Cada cop s’alcen més veus mascu-lines que diuen que estan en crisi,que no entenen què estan fentmalament en determinades situa-cions, que estan desituats (els quegosen dir-ho, és clar!), es trobenfora de joc... Nens, nois i joves nosaben on mirar quan es qüestionenaspectes fonamentals de la sevavida quotidiana, no tenen referentsperquè els actuals no els servei-xen. Però, compte, això també elspassa als homes joves, als adults ials grans cada cop més i cada copamb més assiduïtat... Cal, doncs,començar a mirar-se al mirall (i fer-ho seriosament) si realment val lapena mantenir un rol social andro-cèntric (com el que hi ha hagutfins ara) i plantejar-se un rol mas-culí (o rols) diferent i acord amb lasocietat en què vivim.

Quan les dones de tots els conti-nents, sovint separades per fronte-res nacionals, diferents ètnies, dis-tintes llengües i cultures, d’econo-mies i polítiques dispars, s’uneixenper celebrar el seu Dia, podemcontemplar una tradició de nomenys de noranta anys de lluita enpro de la igualtat, la justícia, lapau i el desenvolupament.

Al nostre institutEl passat 7 de març per tal de cele-brar el Dia de les Dones Tre-balladores (8 de març) la granmajoria del professorat va fer en laseva assignatura un dia especialdedicat a les dones: alguns/es vanexplicar la bibliografia d’una donaque hagués destacat en la sevamatèria; d’altres van fer treballar al’alumnat buscant informaciósobre distintes dones, i d’altres vanfer Powerpoints explicant la bio-grafia de dones especials. Aquest mateix dia també es van ferpancartes amb frases de cadascu-na de les persones de l’institut. Acadascun dels alumnes que vanescriure alguna cosa a la pancartaels van regalar una cinta lila.Gràcies a tothom per participar-hi!!! Un agraïment especial per alscol·laboradors/es que van fer pos-sible aquest dia!!!

Virginia WolfPer acabar, voldríem des d’aquestarevista fer la nostra aportació d’a-quest dia presentant-vos una donaespecial, molt especial... Virginia Woolf va ser una destaca-da defensora dels drets de la dona,sobretot, amb una obra com Unahabitació pròpia (assaig quetothom, en un moment o altre a lavida, hauria de llegir!!!). Aquest lli-bre es va fer quan solament feia

Al tauler del vestíbul hi ha un Espai deCoeducació on cada mes es presenta la imatged’una dona rellevant en el món de la cultura,amb el propòsit de divulgar referents femenins iles seves aportacions a la societat. La primerava ser Doris Lessing, premi Nobel de Literatura2007 per “la seva èpica narrativa de l’experièn-cia femenina, que amb escepticisme, passió ipoder visionari, ha sotmès a examen una civi-lització desunida”.Després, amb motiu del 25 de novembre, diacontra la violència vers les dones, l’alumnat del’Aula d’Acollida i la seva professora, MontseVentura, van realitzar un petit mural sobre lesgermanes Mirabal: Minerva, Patria i MariaTeresa. Aquestes tres activistes dominicanesvan ser assassinades a garrotades per ordre deldictador Rafael Trujillo, el 1960. La commemo-ració d’aquest dia internacional data del PrimerEncuentro Feminista de Latinoamérica y delCaribe, celebrat a Bogotà el 1981.

Al mes de gener la imatge ha estat de Simone de Beauvoir, perquè enguany es com-memoren 100 anys del seu naixement: Je suis née à quatre heures du matin, le 9janvier 1908.

Al seu llibre Memòries d’una jove formal, explica que quan era estudiant de filoso-fia a La Sorbone es va creuar pels passadissos amb una altra estudiant que arribaria,també, a ser una gran filòsofa, Simone Weil. La seva conversa va ser breu, però d’unagran intensitat. Per a Weil una sola cosa importava en aquells temps sobre la Terra: unarevolució que donés de menjar a tot el món. De Beauvoir li contestà que, per a ella, laqüestió principal era trobar un sentit a l’existència. Encara que han passat molts anys desque va tenir lloc aquest diàleg, el seu interès sobre el què hem de pensar i el què hem defer de forma prioritària continua obert.

Professora de filosofia, assagista i novel·lista, l’obra de Simone de Beauvoir que lidonà més fama i reconeixement ha estat El segon sexe, escrita el 1949. Suposà un canvide perspectiva respecte les idees defensades pel moviment sufragista de començamentsde segle i ha arribat a ser el text més llegit per les feministes d’arreu el món. Es tracta d’unestudi sobre la condició de les dones en la societat del seu temps, que empra la feno-menologia existencial com a mètode filosòfic. Argumenta que ser dona no significa elcompliment de cap essència determinada, sinó que és el reflex d’una construcció cultu-ral. Allò que conforma la naturalesa i la conducta femenina prové de l’estatus que la cul-tura i la societat assignen a les dones com a éssers diferents dels homes, com a altres,com a segon sexe. Per això, diu: No es neix dona. Una arriba a ser-ho. La filosofia com a relat fou per a Simone de Beauvoir un intent de comprendre la vidades d’una ètica que no perdés de vista la situació de l’individu concret i les seves con-tradiccions, el que ella definí com la condició d’ambigüitat pròpia de l’ésser humà. Unafilosofia del compromís que vinculava individu i món. La seva vida és un exemple de lli-bertat i d’endegament polític.Durant molts anys va viure en petits hotels i pensions, sense cap necessitat de tenir unavivenda pròpia. Li agradava fer viatges pel camp en soledat, a la vegada que era assíduade cafeteries i cabarets. La seva relació amb el filòsof Jean Paul Sartre –més de 50 anysjunts sense casar-se– inaugurà noves formes d’entendre les relacions humanes.Utilitzà el seu prestigi per lluitar a favor de nombroses causes. Fou presidenta de la LligaFrancesa pels Drets de la Dona i editora de les publicacions Nouvelles féministes iQuestions féministes. Mostrà que, fins i tot per a les dones europees més privilegiades,la igualtat de drets i el socialisme no havia suposat una veritable emancipació.

Saps qui és...Simone de Beauvoir?

CONXA LLINÀS CARMONA

Noves masculinitats...NER

El diadela donaN. BLANCO, A. PARRÓN, P. CABALLERO

nou anys que s’havia concebut elvot a la dona i encara quedavamolt camí per recórrer.Tot i que sovint va tenir problemesde salut que l’impedien anar ambregularitat a centres acadèmics. Vaser i està considerada una de lesescriptores més destacades, impor-tants i influents del s.XX.Primer va escriure en un diari ambl’ajuda del seu pare. Anys méstard, destacarien les seves no-vel·les i els seus assaigs sobre lacondició de la dona, en què va res-saltar la construcció social de laidentitat femenina i va reivindicarel paper de la dona escriptora.Va escriure novel·les comL'habitació de Jacob (1922), MrsDalloway (1925), que palesa lainfluència de la psicologia deFreud (tot expressant els senti-ments dels personatges mitjançantimatges, metàfores i símbols) i Alfar (1927) on van destacar per, apart del seu geni, la seva gran ori-ginalitat. Cal destacar també lesnovel·les Els anys (1937) i Entre elsactes (1941).A causa d’una malaltia anomena-da trastorn bipolar es va suïcidar el28 de març de 1941 al riu Ouseficant-se pedres dins les butxaquesde l'abric.

CO

ED

UC

AC

IÓ

•••PORTADA D’UNA EDICIÓ

ANGLESA DE UNA HABITACIÓ

PRÒPIA, DE VIRGINIA WOLF.

Enguany, el dia de Sant Jordi ha estat una mica dife-rent. El festival, que cada any feiem en el gimnàs del’institut, es va celebrar al Centre Barrades. I va sergenial!! De les 9.00 a les 11.00 hores, els alumnes i profes-sors/es de primer cicle de l’ESO, van poder sentir lamagnífica interpretació que en Josep M. Almacellas,la Núria Bordas i l’Anna Samsó van fer de la Sonata Ien Fa Major de G. Ph. Teleman. També van gaudir de la projecció de les “Narracionssonores” que, dins el projecte Art-tic, els alumneshavien realitzat des de les àrees de Música i de Visuali Plàstica. Va haver-hi històries “per a tots els gustos”. Molt emotiu va resultar l’acte de commemoració del’Any Internacional de les Llengües en el que elsalumnes nouvinguts van expressar, cadascú en el seuidioma nadiu, el desig de que les paraules siguin unpont d’unió entre les persones. L’Esther Piera, exalumna del nostre centre, va fer lalectura d’un fragment del primer capítol deLa Plaça del Diamant de la Mercè Rodoreda.

SANT JORDI2008SANT JORDI2008

La coral va cloure l’acte amb l’interpretació de: Oh!Companys de W. Amadeus Mozart i de Killing mesoftly de Charles Fox. Durant el festival es van anar entregant els premisdels concursos convocats amb motiu d’aquesta diada:premis de fotografia, del certamen literari i del con-curs “La plaça del diamant”.De les 11.00 a les 13.00 hores van ser els alumnes iprofessorat de segon cicle qui es van desplaçar alBarrades per presenciar l’acte. Aquest grup, a més, vapoder gaudir de la lectura de la carta que la MercèRodoreda havia adreçat a la direcció del centre, ambmotiu de la seva inauguració.

18 19

2120

SANT JORDI2008

Mentrestant a l’institut tampoc s’estaven quiets. Elsalumnes d’ESO participaven en els diferents tallersque s’havien organitzat : jocs de rol, hip hop, capoei-ra, cuina per a solters, dracs de plastilina, cuina roma-na, i, és clar, la paradeta de venda de llibres i roses.Els nois i noies de batxillerat es van reunir a la biblio-teca per fer la lectura d’uns capítols de La Plaça delDiamant.Els de segon de batxillerat van assistir a una xerradadel Manolo Suárez, que els va explicar el funciona-ment de la selectivitat. També es va organitzar una taula rodona amb exa-lumnes del centre que van explicar com havien viscutel pas de l’institut a la universitat.

Poesia en castellà

LAURA GARCÍA

Poesia en castellà

POL LAYOLA

Prosa en castellà

LAURA DÍEZ

Prosa en castellà

ROGER COCH

Prosa en castellà

MIREIA GÓMEZ

Poesia en català

FERRAN CRUGEIRA

Poesia en català

DANIEL POZÓN

Poesia en català

CARLOTA NÚÑEZ

Prosa en català

ARITZ MIRET

Prosa en català “ex aequo”

IGNASI DÍEZ

Prosa en català

ROGER COCH

Aula d’acollida

DAYANNA MANZANO

PREMIS CONCURS LITERARI

PREMIS CONCURS FOTOGRÀFIC

JUDITH ROYO

XAVIER JIMÉNEZ

DAVID LOZANO

RAQUEL RODRÍÓGUEZ

Guanyador del concursde Títols de M. Rodoreda

ALEJANDRO F. GÓMEZ

SANT JORDI

22 23

•••A L’ESQUERRA, VISITA AL CAMP NOU, AL MERCAT DE L’HOSPITALET,L’ENTREVISTA DE CATALUNYA RÀDIO I ELABORACIÓ D’UNA MONA

DE PASQUA. A DALT, PARTICIPANT EN LA REALITZACIÓ

D’UN MURAL EL DIA DE LA DONA.

AULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLLIDAULAD’ACO

L’aula d’acollida és una aula on es troben alumnes dediverses nacionalitats.En aquesta classe els nois i noies aprenen la llengua iles tradicions de Catalunya. Els alumnes de l’aula d’a-collida hi assisteixen en hores lectives.Hem fet una entrevista a Manpreet Sing, un noi queha arribat de l’Índia durant el segon trimestre.En Manpreet només sap parlar anglès, indi i panjabi.Va a 4t d’ ESO, però ell no fa el mateix que la resta dela classe, sinó que es va integrant poc a poc a les acti-vitats dels altres companys.

•T’agrada l’aula d’acollida?Sí.•T’agrada com t’expliquen lescoses les persones que sóna l’aula d’acollida ?Sí. La persona que explica es la Montse Ventura.•Et sents bé a la aula de acollida?Sí.•Quan estàs a l’aula d’acollida?Al matí, de 9:00 a 11:30.•T’agrada Barcelona?Sí.•Són difícils les nostres llengües?El català és mes difícil que l’espanyol.•Quins idiomes es parlen al Punjab, d’on vens?Anglès, panjabi i indi.•Va ser difícil abandonar el teu país?No. La Lena Manukyan és una alumna de l’aula d’a-

collida que va arribar a Catalunya el mes d’abrilde 2006. Aquesta és la reflexió que ha fet sobre la frase dePonç Pons “Si no estàs a terra que estimes, esti-ma la terra on estàs”:

Jo estimo la meva terra. La terra d’Armènia.Jo ara estic a una altra terra i per això estimomolt la terra on jo he nascut. Quan estavaa Armènia jo no estimava la terra. Si algú deixael seu país i va a un altre país, semprecontinuarà estimant el país que ha deixat.Quan jo me’n vagi també estimaréaquesta terra.

•T’agrada la teva feina?Sí, m’agrada molt. És un treball molt agraït.•S’esforcen els teus alumnes a l’hora d’aprendre la llengua?En general, sí. Molts tenen la necessitat d’aprendre ràpid la llenguaper poder comunicar-se tant a nivell de l’institut com amb l’entorn.Altres no s’esforcen tant.•Com i quan vas decidir ser la professora de l’aula d’acollida?Fa cinc anys vaig començar a treballar en un TAE (taller d’adaptacióescolar) amb alumnes estrangers de llengues no romàniques.Fa tres cursos vaig arribar a l’institut per treballar a l’aula d’acollida.És una feina força engrescadora i creativa.•Tens bona relació amb els teus alumnes?Sí, en general sí.•De les tradicions que t’han explicat els teus alumnes, quina és laque més t’agradat?En general, totes. Cada cultura té les seves i totes són respectables.•Alguna vegada has tingut alguna dificultat a l’hora de comunicar-te amb ells?Tinc dificultats amb els alumnes que no coneixen l’alfabet llatí.Però... ens hem sortim!!•Explica’ns com va ser l’entrevista quan van venir els de CatalunyaRàdio.El divendres 4 d’abril, Catalunya Ràdio va fer una entrevista a quatrealumnes d’Equador: La Lady Laura de 1r D, la Wendy de 1r A,l’Evelin 1r de batxillerat, i el José Andrés de 1r de batxillerat. Els vanpreguntar com s’havien integrat a l’institut i a Catalunya i la dificul-tat que havien tingut en l’aprenentatge de la llengua. Va ser divertit ivan parlar força bé!Podeu escoltar l’entrevista a www.catradio.cat (programa hora ahora, divendres 4 d’abril, de 9 a 10 del matí).•Hi ha hagut alguna mena de problema amb algun alumne delcentre?A principi de curs a vegades hi pot haver algun problema d’interre-lació entre els alumnes. És necessari potenciar activitats que ajudin auna bona convivència entre tots.•Què els sembla als alumnes de l’aula l’activitat de les parelleslingüístiques?Estan contents de l’activitat i de la resposta que ha tingut per part delsvoluntaris lingüístics.

Montse VenturaPROFESSORA

DE L’AULA D’ACOLLIDAJ. MANZANO, E. ORTIZ,

R. R. RODRÍGUEZ

Començarde zero...NER

Estimo la TerraLENA MANUKYAN

24 25

Entrevistem en Joan García del Muro, responsable d’aquestprojecte que es realitza enguany a Ciutadania de 3r.

Projecte de CiutadaniaP. RÍOS, A. MIRET,N. FREIXAS

I will

tel

l you

abo

ut In

dia

AM

AM

PREE

TSI

DH

U

India is a very good country. I like India. I’am from India. I live inPunjab. The meaning of “punjab” is FIVE RIVER PLACE. The peoplewho live in Punjab are very nice. In Punjab there is a big city namedChandigarh. It is a very big and beautiful city. In Chandigarh there is arose garden. Here we see many colours of roses and many othersbeautiful things. I like Chandigarh city Indian people are very kindhe-arted and nice people they help each other and the poor people too,in early morning people go to Gurdwara. Temple Church to pray.Thereare many kinds of people in India. Four kinds. Hindu Musliny Sikh andCristian. There are very nice they love each other the great lovers kingsare born in India. Indian education is very difficult. The dresses ofindian people are very nice. Women wear suit’s sari and men wearkurta.Indian people celebrate Lorhi, Basakhi, Dipawali, Basant. Iwill tell youhow they celebrate:BASAKHI: On this day people are very happy they Colous each-otherwith Colours.DIPAWALI: On this day people are very-very happy. Theydistributesweets to each others.They celebrate this day with crackers. At nightpeople light their houses with candles and small bulbs because on thisday the Ram came back from14 years Vanvas. On this day people prayto god.BASANT: On this day people fly kites in the sky. I LIKE LIVE IN INDIA.

•Quin és el projecte que estàsrealitzant enguany a Ciutadaniade 3r?Un projecte contra la intolerànciai, sobretot, contra el racisme, con-tra la xenofòbia... en pro delsvalors de la tolerància.•Com se’t va acudir aquesta idea?Són coses que jo penso des de famolt temps. En realitat, crec que elrespecte neix del coneixement, siuna cosa es desconeix es menys-prea. La ignorància porta al no res-pecte, el fet de respectar fa quepuguem acceptar els que vénen oels que tenen una manera de pen-sar diferent, una cultura distinta...Crec que és fonamental conèixer.Quan es coneix és aleshores quanes pot començar a respectar, a esti-mar, a ser. El que vull amb aquestprojecte és treballar contra els pre-judicis per guanyar-los i l’únicamanera de fer-ho és a partir delconeixement.•Tens algun alumne, professor,amic o company que t’ajudi?Sí, sí, sí... Hi ha bastants nois inoies, alumnat a classe, que emdonen idees, etc. També col·laboramolt la meva companya de depar-tament, la Conxa Llinàs.•Quins resultats n’has tret?És a molt llarg termini que s’espe-ren resultats perquè lluitar contraels prejudicis comporta molt detemps. Els resultats encara no elsveurem perquè és un estudi de tresanys i fa tres/quatre mesos que hitreballem.•Algun cop un alumne se t’harebotat dient que recolza posi-cions racistes?Sí, precisament aquests casos sónels que fan que el projecte siguiútil. Si se us ha de convèncer per-què sigueu tolerants és una tascamolt fàcil perquè ja esteu conven-çuts. En canvi, qui recolza i/o téidees racistes és amb qui s’ha detreballar. És això que s’ha de fer enaquest projecte, per intentar dis-

minuir la gent que pensa així.•Algun alumne se t’ha vingut aqueixar, o a dir-te que havia patitracisme?Sí, la veritat és que sí. Cap agressióallò brutal, física o violenta, sinóque diuen que se’ls ha fet bastantel buit. Un em va dir una vegadauna cosa que em va impressionarmolt; “que se sentia invisible, per-què entre classe ningú es dirigia aell. Com si no hi fos. Si arriba algúnou estranger o immigrant lamajoria és com si no hagués arri-bat ningú” això és el que moltsm’han dit.•Per què creus que la gent ésracista? (perfil psicològic)N’hi ha de molts tipus, però jo elque més veig aquí és el racismeque prové d’una situació d’inferio-ritat. Qui se sent acomplexat oinferior de veritat una manera moltfàcil de superar-ho és buscar algúque sigui més inferior que ell ihumiliar-lo o demostrar la sevasuperioritat, o sigui aquesta altive-sa o actitud contra els que tenenmés problemes, molts cops el quemostra és inferioritat, si un estàenfadat amb si mateix no calhumiliar algú altre o demostrar-lique un és millor que ell. Ei, nooblideu que n’hi ha de més tipus,eh?•Què penses tu del racisme?(S’autorepeteix la pregunta).Considero que és una actitud moltprimitiva i de les més cruels, unade les coses que mostra més lainferioritat i demostra del que lagent és capaç. I, a més, molt igno-rant.•Quins tipus de racisme hi ha?En realitat el racismes és l’odi capaquells que no són exactamentiguals que tu; això vol dir que aaquests altres se’ls discrimina. Amés, els blancs són els que tenenglobalment el poder econòmic,cultural i polític i és difícil accep-tar que no som el melic del món.

També, hi ha un altre tipus deracisme que és el que s’esdevéentre ètnies com a Rwanda que hihavia o hi ha matances entre elsutus i els ursis. A més, hi ha racis-me també entre gent que aparent-ment no tenen cap tret racial dife-rent diferencial i també és discri-minada. •Com es podria solucionar el pro-blema del racisme?Solucionar-ho, a curt termini ésimpossible. Crec que el camí és elconeixement, si el racisme és unerror o un prejudici el camí persuperar-lo és a través del coneixe-ment.•Creus que té alguna cosa a veureel racisme i el masclisme?Sí, ja que és menysprear el que ésdiferent racialment o diferentsexualment. Algunes de les coarta-des per ser racista amb els musul-mans és acusar-los de masclisme.•El racisme i el bulling estan rela-

cionats?Sí, crec que hi ha unracisme o bulling xenò-fob. De fet, el projecteconcretament tractad’això, del racisme enel àmbit escolar, de

l’institut i el movi-ment que es

manifesta. Elbulling trac-ta d’humi-liar algu-nes perso-nes.

CONTRA ELS PREJUDICISBobi ALUMNE NASCUT A RUMANIA

N. BLANCO, P. CABALLERO, A. PARRÓN

•Com et dius?Mircea Octavian Bobi.•D’on ets? I on viusactualment?Soc de Rumania. Aravisc a Castelldefels,però estic empadronata l’Hospitalet perquèla meva mare abansvivia aquí i li agrada. •Quant temps fa queestàs aquí?Gairebé un any, però

abans ja hi havia vingut dues o tresvegades de vacances. •T’agrada l’aula d’acollida?És una mica avorrida, però m’agra-da ja que m’ha ajudat a aprendreel català; a més, fem sortides moltinteressants.•T’has acostumat a estar aquí?Sí, tot i que enyoro la gent del meupaís; però m’he acostumat a estara catalunya per l’ambient que hiha i perquè la gent m’ha rebutmolt bé.•T’ha costat fer amics?

•••L’AMAMPREET ENS PARLA, AMB

NOSTÀLGIA, DEL SEU PAIS.

No, al principi em va costar unamica, per la novetat i per no viurea l’Hospitalet.•Què t’agrada més d’aquí?La gent, la ciutat i el menjar, enca-ra que és molt diferent al deRumania. Les festes que es fan...aquí se’n fan moltes més que allà.•T’agraden les dones d’aquí?Sí, perquè són molt maques i moltmés atrevides. •Són diferents les noies d’allà?No, encara que tenen una formadiferent de vestir i són més tímides.•Què penses fer quan hagis aca-bat l’ESO?Encara no ho sé, però m’agradariafer batxillerat i després poder tre-ballar de perruquer.•Prefereixes estar a Catalunya o aRumania?Aquí, perquè m’agrada més lagent, la ciutat i perquè aquí famenys fred.•T’agradaria quedar-te a viureaquí per sempre?De moment sí, perquè em sentocòmode. •T’agrada el català? És difícil?No molt. No és difícil perquè s’as-sembla molt al romanès.

Visita al diari El País.Els alumnes de 1r de batxilleratvan visitar la redacció del diariEl País a Barcelona. Els vanensenyar les instal·lacions i unrefugi que encara es conservade la guerra.Molts alumnes van sortir so-miant en ser, algun dia, perio-distes de prestigi.

AULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLLIDAULAD’ACOLFLASH!

•••JOAN GARCÍA DEL

MURO, PROFESSOR

DE FILOSOFIA I

AUTOR DE DIVERSOS

LLIBRES SOBRE EL

TEMA.

•D’on ets?D’Oliva (hahahaha) a València. Ésun poble situat a la vora del mar omés en concret entre el mar i lamuntanya, a la comarca de laSafor.•Quants temps fa que estàs alMercè Rodoreda?Fa set mesos, en dos períodes dife-rents: del 14 de febrer de 2007 finsal 8 de maig de 2007, i l’altre perí-ode des del 28 de setembre finsl’actualitat.•Quines assignatures dones?Uuuui!! Actualment, dono classesal mòdul formatiu (CFGS). Im-parteixo les assignatures d’Orga-nització i protecció de la gestióambiental, Operacions bàsiquesde laboratori, FOL (Formació iOrientació Laboral) i, a l’ESO,dono una assignatura que és desexualitat, en la qual m’ho passomolt bé i em diverteixo molt.•Què t’agrada més?És molt diferent. El mòdul, com aquímic, m’omple molt més, peròhe de reconèixer que fer sexualitatés un repte molt divertit per mi.•A quins curs t’agrada més ferclasse?En qualsevol curs estic còmode,encara que el pitjor és segon.•A quin curs t’agradaria impartirclasse?

26 27

El informe sobre el Cambio Climático en España,elaborado en Noviembre del 2007, dice en su pre-sentación “…problema íntimamente ligado al de-sarrollo…” y “…reducir emisiones de aquí a 2050para no incrementar 2° C la temperatura media…”.Estos datos resultan subjetivos porque el desarrollopersonal prima sobre el colectivo sin que valore-mos la incidencia externa de nuestro comporta-miento y que dos grados en cuarenta años es unacifra inapreciable y de poco valor. Pero sí son apre-ciables los cambios en el clima y el ciclo del agua,por no hablar de los cambios sociodemográficosque pueden sucederse por motivo de la sequía,principalmente. El agua y los recursos pueden sersusceptibles de ser utilizados como moneda decambio o referentes para la economía mundial(quien sabe si quitándole el puesto al petróleo), porponer un ejemplo.El gasto energético se produce en cualquier esta-mento social y no es justo derivar la responsabili-dad a las administraciones ni éstas a los ciudada-nos, es un problema que nos afecta a todos porigual y cada cual debe tener la suficiente sensibili-dad y conciencia sobre el gasto de energía y derro-che de recursos. Políticas orientadas al desarrollosostenible y la información a los ciudadanos debenaunarse con la participación ciudadana, y obtenerasí un resultado satisfactorio, no a corto plazo,pero sí en el futuro.Por ejemplo, el simple hecho de ahorrar varios

litros de agua o reducir el gasto energético domés-tico, puede suponer una reserva importante, inclu-so a corto plazo. Es tan sencillo como cerrar elgrifo, bajar la calefacción y ponernos algo de ropa,dejar el coche, caminar…y tener conciencia deque nuestro nivel de vida no se altera actuandode forma responsable con el medio ambiente.

Estos últimos meses, los periódicos nos bombar-dean diariamente con datos sobre la sequía queestamos viviendo este año. Se habla de planes derestricciones y de previsiones meteorológicas.Pero ¿Por qué no hablan de medidas para prevenirestos periodos de sequía? En periodo electoraltampoco nadie quiere mojarse con medidas a lasque habría que destinar parte del presupuestoanual. Ante las frases catastróficas que podemosleer en cualquier periódico, que vaticinan el findel agua sobre la Tierra, habría que decir que unplaneta conocido como ·”el planeta azul”, nombredado por la gran cantidad de agua que hay sobreél, es difícil que se quede sin agua. Sin embargo,es cierto que gran parte de esa agua no es potabley que el agua potable que hay sobre la Tierra estárepartida de forma irregular, por lo que es obvioque no hay la misma cantidad de agua potable en

ICLEFORMATIUDEQUÍMICAAMBIENTALCICLEFORMATIUDEQUÍMICAAMBIENTALCICLEFORMALa inconsistenciaclimáticaVICENTE RUBIO CORVILLO

¿Quién se ‘moja’ante la sequíaque padecemos?MÓNICA FERNÁNDEZ LÓPEZ

Vicent GregoriPROFESSOR DELCICLE FORMATIUDE QUÍMICA AMBIENTALNER

•••JAR-TEST. ASSAIG

FÍSIC-QUÍMIC DE

COAGULACIÓ-FLOCULACIÓ

D’AIGÜES

RESIDUALS.

•••ALUMNES DEL CICLE

FORMATIU EN UNA

SORTIDA PER FER UN

ESTUDI DE

LA QUALITAT

AMBIENTAL DEL

LLOBREGAT.

•••AGAFANT MOSTRES D’AIGÜES RESIDUALS

AL COL·LECTOR DE RAMBLA MARINA PER

FER EL JAR-TEST.

M’agradaria quart d’ ESO, però ferclasse al mòdul també és moltbonic.•De què va la química ambiental?“Anda”, que m’heu enxampat! Sónuns estudis encaminats a la forma-ció de tècnics superiors per podertreballar en diferents llocs, comper exemple depuradores d’aigua,laboratoris farmacèutics, d’anàlisi,en definitiva, a proporcionar leseines necessàries a persones quevulguin dedicar-se a la part de laquímica experimental i conèixerels vertaders problemes del mónque ens envolta.•Què opines del curs de químicaambiental?Li veig molt de futur, perquè lesproblemàtiques actuals de la Terra,per exemple, com el canvi climà-tic, l’efecte hivernacle... són pro-blemes que hem de solucionar ique estan fortament lligats a laquímica ambiental. De la mateixamanera que estudiar el bon ús omal ús de l’aigua, que és un béescàs i molt valuós per a tothom.•I el crèdit variable de 3r, Cos isexualitat?Es vol donar una visió general ouns primers coneixements per des-mitificar el sexe i que la gent puguiconèixer àmpliament el seu cos.•Per què vas escollir aquest crèditde cos i sexualitat?No el vaig escollir!! Em van dirque l’havia de fer i dono gràciesperquè m’ho passo molt bé.•Estàs content amb la teva feina?Molt, m’omple com a persona icom a treballador, encara que devegades acabo fins als nassos.•T’agradaria quedar-te en aquestinstitut?Sí, tant pels companys com pelsalumnes, em trobo molt còmodeentre vosaltres.

todos los rincones del planeta. Esta reparticiónviene dada por las características climáticas de lazona, entre otros factores.Centrándonos en Cataluña, podemos decir que elproblema de la sequía no es nuevo. Hace muchosaños, e incluso me aventuraría a decir siglos, quese viven periodos intermitentes de sequía. Estosperiodos son aleatorios en el tiempo y en la dura-ción, por lo que son totalmente imprevisibles. Sinembargo, ¿debemos escudarnos detrás de estaaleatoriedad para no tomar medidas drásticas deprevención? El gobierno debería promover medi-das preventivas de ahorro de agua en las vivien-das e industrias.Actualmente para el riego de parques y jardinesgeneralmente se utilizan sistemas de ahorro deagua y aguas freáticas. Pero no es suficiente. Sedeberían promover medidas también para vivien-das e industrias como la instalación de sistemasde reutilización de aguas grises (agua de lavado-ra y lavavajillas…) para el inodoro. De esta formase ahorraría un alrededor de un 30% de agua enlas viviendas. Con medidas preventivas de este estilo consegui-ríamos ahorrar gran cantidad de agua, por lo quelas consecuencias de los periodos de sequía serí-an menos drásticas.

28 29

•••LA CORAL DEL MERCÈ A LA XIV TROBADA

DE CORALS I A LA REPRESENTACIÓ DE

L’ÒPERA BRUNDIBAR.

Aquest 3r trimestre, la coral del Mercè ha participaten els actes públics per als quals ens preparem i assa-gem tot el curs.Dimecres dia 16 d’abril vam anar a Sabadell, on secelebrava la XIV Trobada de corals d’ensenyamentsecundari. Setanta instituts de tot Catalunya, amb untotal de més de 2.800 nois i noies cantant. Seguint elprotocol d’aquestes trobades, primer vam cantar duescançons davant d’altres companys, de Sabadell,Terrasa i Vilassar de Mar. Tot passejant pel centre de laciutat vam anar per trobar-nos tots i fer l’acte conjunt.Els cantants ens vam ajuntar amb una orquestra igrups instrumentals. Va ser impressionant, com podeuimaginar veient la foto.El dimecres següent vam participar en la diada deSant Jordi. Ja ens vau poder escoltar i se’n parla en unaltre lloc de la revista.Dijous, 8 de maig, vam fer la representació de l’òpe-ra Brundibar a l’Auditori de Cornellà. La seva històriai circumstàncies les podeu llegir a http://www.xtec.cat/~jalmacel/coral/2008/brundibar/brundi-bar.pdf. No vam poder aconseguir prou entrades perquè poguessin assistir tots els alumnes de 1r d’ESO,de manera que finalment van venir a veure la repre-sentació els nois i noies de 3r d’ESO, que aquest ter-cer trimestre estan fent el crèdit de música, i els de 4t,que estan fent el crèdit variable de música i informà-tica. La representació va ser magnífica. També usposem unes fotos.Si voleu veure més fotos de tot plegat, aneu ahttp://www.xtec.cat/~jalmacel/coral/2008/fotos%2008.htmVolem aprofitar per convidar-vos a venir a cantar ambla coral de l’institut el proper curs.

M Ú S I C ALa trobada de corals i l’òpera“Brundibar”JOSEP M. ALMACELLAS

Tal i com ja vaig fer en la primera de les recomanacions pel No em ratllis d’aquest curs, en aquesta segonavull parlar de dones i també parlaré d’un home que mitjançant la música va realitzar una gran obra social.Si be és difícil trobar compositores, no ho és tant trobar intèrprets femenines. A partir del segle XIX, quan lesdones ja poden començar a pujar a un escenari sense ser tractades de dones de “mala vida”, les dones inter-preten els papers femenins en les òperes. També comencen a tocar instruments, començant pel piano i l’arpa.A partir del segle XX ja trobem dones a la secció de cordes i en els instruments de vent fusta, començant per laflauta. A finals del segle ja han entrat en el món del metall i de la percussió, així com en la direcció d’orques-tra. Recordem ara que la persona que té la plaça de 1r trompeta a l’OBC, Orquestra Simfònica de Barcelona iNacional de Catalunya, és una dona, Mireia Farrés i que una de les directores habituals en la direcció d’aquestaorquestra, i que hem vist dirigir-la en l’audició Música de ciència-ficció que vam escoltar a l’Auditori amb 3rd’ESO, és Virgínia Martínez.En el món del cant, tots i totes teniu al cap els noms de les grans sopranos, com la famosa Maria Callas o lacatalana Montserrat Caballé. Us vull parlar de Victòria dels Àngels. Victòria dels Àngels López i Garcia va néi-xer a Barcelona l’any 1923. Era filla d’un bidell de la Universitat de Barcelona. Va estudiar al Conservatori delLiceu guitarra, flauta i cant. Va debutar a Barcelona l’any 1944, amb un concert al Palau de la Música Catalanai la representació de Les noces de Fígaro al Gran Teatre del Liceu. De seguida la seva carrera es va fer interna-cional, actuant a Nova York, Buenos Aires, Bayreuth, Londres, etc. Es va retirar del món de l’òpera l’any 1980,continuant les seves actuacions en recitals de lieds. De fet, en aquest gènere vocal ja portava un bon grapatd’experiència tant en recitals com en enregistraments. Va morir a Barcelona l’any 2005.L’audició que us recomano és, justament, d’una mena de cançó. Es tracta de la Bachiana Brasileira núm. 5d’Heitor Villa-Lobos. Aquest compositor brasiler, va viure entre els anys 1887 i 1959. A part de la seva tascacom a compositor, de la qual en parlo de seguida, vull que conegueu la seva faceta com a pedagog. L’any 1930va ser nomenat director d’educació musical a la seva citat natal de Rio de Janeiro. Al llarg de més de trentaanys va crear una xarxa d’escoles en els suburbis de la ciutat, en els quals es treballava la música com a acti-vitat principal, música que partia de les arrels populars del Brasil i que portava als nens i nenes pobres a unaeducació integral. Ara que tant es parla de l’experiència a Veneçuela del professor José Antonio Abreu, calrecordar aquesta tasca de Villa-Lobos, duta a terme ja fa més de setanta anys.La seva obra té un clar caràcter “nacionalista”, des del punt de vista que aprofita material de la música popu-lar del seu país per compondre obres que van més enllà de la música folklòrica. Són famosos els seus estudisper guitarra, els seus 17 quartets de corda o les seves 12 simfonies. A més de les seves col·leccions de 16 cho-ros i les 9 Bachianas Brasileiras.L’edició que us recomano és la d’EMI Classics. La 5a d’aquestes bachianes està escrita per a soprano i 8 vio-loncels. La seva delicadesa és extraordinària. És d’aquelles obres curtes boniques d’escoltar amb els ulls tan-cats. Seieu. Busqueu el silenci. Poseu la música. Tanqueu els ulls. Deixeu-vos amarar amb els pizzicati. I cobriu-vos amb la melodia, primer de la soprano, després del violoncel. No tingueu pressa. Respireu profundament.Doneu-vos un bon moment.

Vic

tòri

a d

els

Àn

gel

sJO

SEP

M. A

LMA

CEL

LAS

BAC

H

VIC

TÒRI

A D

ELS

ÀN

GEL

S

HEI

TOR

VIL

LA-L

OBO

S

Une année formidableMARION BOCHET

El treball de recercaP. NARCISO, J. PIERA

La MEDIACIÓV. ROMERO, R. DE JÓDAR, S. RODRÍGUEZ.

Tout a commencé en décembre2006 lors du dépôt de ma candi-dature. Après de longs mois d’at-tente, en juillet (2007), je reçoisune lettre du ministère de l’éduca-tion espagnol m’annonçant monaffectation au lycée Mercè Rodo-reda de L’Hospitalet de Llobregat.Au cours de cette année passéeaux côtés des professeurs et desélèves, j’ai beaucoup appris et àtous niveaux.En ce qui concerne le systèmeéducatif, j’ai pu me rendre comptede la beauté de ce métier maisaussi de sa complexité. Le systèmeéducatif espagnol est quelque peudifférent du système français. Eneffet, être professeur ne se résumepas seulement à préparer et don-ner des cours, sinon il requiertbien d’autres qualités. En effet, ilfaut aussi être tuteur, surveillant,infirmier etc. Une relation de con-fiance et de proximité avec l’élèveest établie. Cette relation me sem-ble importante. Elle permet à cha-cun, professeur et élève, de s’ex-primer et d’exposer les problèmesrencontrés pour ensuite mieuxapprécier une situation. En France, la relation “élève-pro-fesseur” est très différente et sur-tout distante. Les élèves doiventvouvoyer leur professeur, l’appelerpar Madame suivi de son nom defamille. Il existe aussi bien d’autresdifférences (emploi du temps,organisation du lycée, etc), maisaussi de nombreuses similitudes.Grâce à cette expérience, je con-

La mediació és un procedimentno obligatori que intenta resoldreproblemes parlant. Consisteix areunir les persones, parlar ambelles per separat i explicar la situa-ció que els ha fet arri-bar al problema.Després es reuneixenjuntament amb unmediador i intentenbuscar solucions en lesquals les dues personesestiguin d’acord. Espacten les solucions idesprés d’un temps(quinze dies més omenys) es tornen a reunir per talde corroborar si han complert elsacords. En general la gent elsacompleix i els problemes a poc apoc deixen de ser-ho. En una mediació el mediador nopren decisions com si fos un jutge.La funció del mediador consisteixa ajudar les persones implicadesper tal que aquestes arribin aun acord sobre la solució de lapolèmica. En cas que una de les dues partss’hagi sotmès a debatre el proble-ma a la mediació, però no vulguicontinuar el procediment, desprésde la primera reunió, no és obliga-tori continuar i el procediment potser abandonat en qualsevol mo-ment per qualsevol de les parts.Generalment, la majoria de gentque recorre a aquest procedimentsol participar-hi activament.Si es decideix treballar el conflictea través de la mediació, els impli-cats i els mediadors pactaran comes durà a terme el procediment iles condicions d’aquest. La mediació és un procedimentconfidencial, on no es pot difon-dre la informació, cal mantenir-laen privat. L'existència i el resultatde la mediació són també confi-dencials. La mediació, pel seu caràcter noobligatori i confidencial, comportabeneficis considerables als dosimplicats.

•••EP! SOM A TOT ARREU!

•••IMATGE SIMBÒLICA

DE LA MEDIACIÓ.

30 31

•Què és per a tu la mediació?Resoldre els problemes parlant.•Com et va amb la mediació?Bé, amb els companys, professors ialumnes.•Què opines sobre ajudar les per-sones que tenen problemes?Està bé, si es pot ajudar sempreque sigui possible.•T’agrada la teva feina?Depèn de qui tingui al davant.•Quina relació tens amb els teusalumnes?Això contesteu-ho vosaltres, no?•Et consideres una professoradura?

Dura. Sí, perquè és més divertit iperquè aprengueu alguna cosa.•Sempre has volgut treballar deprofessora o volies ser una altracosa?No, al principi jo només tenia clar

Carmen DolónPROFESSORA DEMATEMÀTIQUES

V. ROMERO, R. DE JÓDAR,S. RODRÍGUEZ.

QUÈ ÉS L’AMPA..?

que volia estudiar matemàtiques.•Per què vas elegir l’assignaturade matemàtiques? De petita t’a-gradava?Perquè era una de les poques quem’agradava.•Quants anys fa que exerceixesde professora? I quants d’ells en elMercè Rodoreda?Fa quinze anys que sóc professorai en fa vuit que sóc en aquestinstitut.•A quin curs t’agrada més impar-tir classe?M’és indiferent.•Què fas en el teu temps lliure?Una mica de tot; cine, teatre,sofà...•Escoltes algun tipus de músicaen especial?Sols en castellà perquè és la queentenc.

Què és l’AMPA? L’AMPA, AMPA,AMPA... és l’Associació de Mares iPares d’Alumnes. Sí, ja ho sé! Ah, sí? Isaps per a què serveix? Doncs... ensdonen els monitors de l’hora de dinar iels llibres i l’aula d’estudi i... Para,para... Sí, però no ens ho donen! Lesmares i pares de l’institut s’ajunten i tre-ballen en equip per a què a l’insti, jun-tament amb els profes, les coses funcio-nin bé. És a dir, que ho fan elles i ellstot? Què vol dir TOT? Paguen els llibres,els profes, el material... No va ben béaixí, però... Les mares i pares vetllenperquè els seus fills i filles puguin gau-dir de tots els avantatges als qualspuguin accedir en l’àmbit educatiu. Sies pot llogar alguna persona per a què

treballi a l’aula d’estudi i ajudi l’alum-nat, doncs posen part dels diners per-què es pugui fer i que no valgui unamilionada. Es munta un pla d’activitatsextraescolars al centre, doncs buscadarrera i hi trobaràs els pares i mares. Sitenim un servei de menjador al migdiaamb monitors és gràcies als esforçosd’ells i elles. Que es canvia la cuina i elmenjar millora, aquí tenim la nostraAMPA. Que volem... Però ho fan totelles i ells? Tot, tot, no, però moltescoses sí. De fet, tenim una AMPA moltactiva i compromesa i gràcies a ells ielles podem fer moltes coses al centre.Ah, sí? Ostres, no ho sabia... Així els hemd’agrair moltes coses, a les nostres maresi pares? Sí. Ah, doncs... moltes gràcies!!!

FLASH!nais désormais deux systèmes.Ainsi, je peux peser le pour et lecontre de chacun et garder le mei-lleur.Au cours de cette année, j’ai ététrès bien entourée, tant au niveauprofessionnel que “familial”. Jetiens à tous vous remercier, profes-seurs, élèves, amis etc.Ce fut une année exceptionnelle etriche en émotions. Je garderai àjamais un excellent souvenir decette expérience qui m’a permisde m’enrichir culturellement (sor-ties, musées, catalan etc), person-nellement (nombreuses rencon-tres), professionnellement (profes-sorat).Un grand merci à tous. Je tiensaussi à remercier personnellementIsabel pour son précieux soutien etsa grande générosité.Etant donné que l’année scolairese termine je vous souhaite à tousd’excellentes vacances!!!!!!

El treball de recerca és un treball que es començaa fer una vegada has acabat 1r de batxillerat. En lesacaballes d’aquest curs tries el tema i durant l’estiude 1r a 2n de batxillerat comences a pensar i bus-car les idees principals per iniciar-lo.Després comença el curs en què es continua fent eltreball quan es pot: caps de setmana, les tardes, etc.El treball de recerca es fa durant la primera meitatdel curs de 2n de batxillerat. Quan acabes de fer-lo, el dones al teu professor-tutor i després, si vols,pots fer un powerpoint per presentar-ho davant deltribunal. Si ho fas tot molt bé i treus un 10, potsaconseguir que et sumi un punt a la nota final, és adir, com més nota treguis al treball, més et sumaràa l’avaluació.Per fer aquest treball cal seguir els següents punts:Primer, hem de tenir la idea del tema i com elfarem. Després, hem de buscar tota la informaciónecessària. Una vegada assolits els objectius deltreball, ens organitzem per tenir-lo per a la data depresentació i, un cop acabat, es presenta davant deltribunal.Per fer el treball de recerca hi ha centres d’estudi onet poden donar un cop de mà.Tot seguit entrevistem en Samir Barmose, un alum-ne que està fent un treball de recerca.

•Quan fas el treball de recerca?A finals de 1r de batxillerat ja s’ha de pensar el tre-ball que es farà i començar a buscar informació.•Quantes hores hi dediques, aproximadament?Personalment, hi dedico els caps de setmana, nosegueixo un horari.•Es fa en grup o individualment?Fins ara aquest treball sempre s’ha fet individual-ment, però aquesta vegada han deixat a alguns fer-lo per parelles.•Quins temes podeu escollir?El que tu vulguis. Normalment es fa d’un tema enel qual tu tens alguns tipus de relació o hi estàsencaminat; per exemple, si fas el batxillerat tecno-lògic, escolliràs un tema relacionat amb això.•On consultes les coses?En biblioteques, a internet, en qualsevol lloc quesàpigues que la informació és fiable.•T’agrada fer aquest treball?Al final sí, per la satisfacció d’haver-lo fet bé.•T’ajuda per escollir professió?Sí, perquè en escollir aquest tema pots veure comés i, si t’agrada, dedicar-t’hi.•T’ha ajudat alguna persona de fora del grup?Sí, hi ha centres d’estudis on et poden ajudar.•Com es valora el treball?Que hagis treballat.

FLASH!

3332

MICRÒFONSOBERTSMICRÒFONSOBERTSMICRÒFONSOBERTSMICRÒFONSOBERTSMICRÒFONSNouvinguts

•D’on ets, Ramon?D’Inca, un poble que és al centre de Mallorca.•Quins estudis has realitzat?Vaig fer Economia; és una llicenciatura univer-sitària.•De quin institut véns?Mai no havia fet classe. Aquest és el primer anyque faig de professor interí.•Com va ser el teu primer dia a l’institut?El primer dia, el cap d’estudis i la cap de depar-tament em van presentar els companys, em vandonar tot el material que havia d’utilitzar perfer totes les classes i em van ensenyar les ins-tal·lacions del centre. La primera impressió quevaig tenir de l’institut, dels alumnes i dels com-panys va ser molt bona. •No se’t va fer dur anar-te’n de Mallorca?Per una part tenia moltes ganes de venir aquí afer de professor, però per una altra banda emfeia pena deixar els amics i familiars allà.•T’agrada Barcelona?Sí, és una ciutat on pots visitar i veure moltescoses, també hi ha moltes ofertes d’oci i de cul-tura, però és molt gran i hi ha molta gent. Crecque a Mallorca es viu més tranquil.•Has visitat la ciutat?Durant els gairebé dos mesos que fa que sócaquí he vist la Sagrada Família, el Parc Güell...De fet, ja hi havia estat abans.•Vius sol?Visc en un pis compartit.•Tens família aquí?No, només tinc dos amics mallorquins que tre-ballen aquí, però la resta són a Mallorca. •Et quedaràs molt de temps?Fins a final de curs.•Et quedaries a viure aquí?No, perquè tots els meus amics i familiars són aMallorca.

•Llegeixes habitualment?Sí, llegeixo poesia, el diari i algunassaig polític, però poques no-vel·les.•Fas esport?Des dels quinze anys no he paratmai de fer atletisme, bicicleta demuntanya i fitness.•Ens han dit que tens una moto...T’agraden les motos?Moltíssim!!! He tingut 4 motos; unade 50cc, una de dos i mig, una de400cc i una de 100cc!•De quan et ve l’afició de fer poe-mes?Les dones! De jove somiava amb lesdones i em comunicava amb ellesfent-los poemes.•En què t’inspires per fer els poe-mes?M’inspiro en les relacions de les per-sones i en allò que crec que mai esfarà realitat. Les utilitzo per desfo-gar-me i en els moments més durs itristos, com records i penes.•Quan vas començar a escriurepoemes?Als quinze anys vaig començar aescriure poemes a l’institut.Pensava en poetes famosos, llavorsintentava imitar els seus poemes iaixò em donava ànims per continuarescrivint.7. Recites poesia? A qui?Sí, en aniversaris, bodes i comu-

•Com us dieu?Marc Morago, Sergi Mellado, UriDíaz, Michael Terrones, Freddy Ca-simiro.•A quina classe aneu?El Marc, a 1r D; en Sergi, al 1r B;l’Uri, el Michael i en Freddy, al 1r A.•De quin col·le veniu?Marc: Del Patufet.Sergi: D’un de Sant Feliu.Uri: També del Patufet.Michael: Del Pau Sants.Freddy: Jo, del Busquets.•Què tal us va el canvi del col·le al’institut?Marc: Difícil.Sergi: Difícil.Uri: Malament.Michael: Malament.Freddy: Bé.•Sou molt juganers a classe?MM: Faig força rucades i jugo molt.S: També faig rucades com el Marc.U: Faig bastants rucades.MT: Unes quantes.F: Faig rucades, però també emporto bé.•Com són els nous companys?MM: Bé, he conegut nous com-panys.S: Alguns em cauen bé i algunsaltres no m’agraden tant.U: Bé.MT: Alguns no em cauen gaire bé.F: Alguns bé i altres no tan.•Conserveu amistats que han anata d’altres instituts?Tots: Sí.•Què tal els professors? Són dife-rents dels del vostre antic col·le?MM: Normal, sí.S: Alguns bé i altres malament.U: Normal.MT: Normal.F: Normal.•Us ha anat bé el primer trimestre?

MM: No.S: No, me n’han quedat moltes.U: No.MT: No.F: No•Quina assignatura us agrada més?MM: Educació FísicaS: MatesU: InformàticaMT: SocialsF: Plàstica•Us castiguen sovint? Per què?MM: No em castiguen mai.S: Moltes vegades, per deures en-darrerits i per fer rucades.U: A vegades.MT: A vegades.F: A vegades.•Aprovareu primer?MM: Sí.S: No.U: Sí.MT: NoF: Depèn.•Feu esport? Quin? I on?MM: Sí, jugo a futbol amb el SantIldefons.S: Sí, faig bàsquet aquí al Mercè.U: Sí, futbol amb l’Hospi.MT: Futbol aquí al Mercè.F: I jo faig bàsquet al Catòlic.•Us agraden les nenes que hi ha al’institut?MM: Les de 1r són ruques i lletges.S: Sí, algunes estan bones.U: Les de 3r i 4t.MT: Jo, igual que l’Uri.F: No m’agraden, són lletges.•Us ha agradat sortir a la revista?El Marc i el Michael tenen vergonyai no els agrada això de la revista,mentre que el Sergi està contentperquè així el coneix la gent.Finalment, l’Uri i el Freddy tambédiuen que sí que els ha agradat sor-tir a la revista.

•Com us dieu?Àlex Charro, Patrícia Giménez i Eva Serna.•Què tal us porteu amb els professors?A: Bé.P: Depèn de quin.E: Bé.•Teniu bones relacions amb els companyso hi ha algú que us cau malament?Tots: N’hi ha alguns que ens cauen mala-ment.•Quin és el professor que més us agrada?A: Merchán, perquè fa riure.P: J. M. Almacellas, perquè em cau bé.E: Mari Cruz, perquè és molt divertida im’agrada com explica.•I el que menys?A: Ricardo Tarancón, perquè no m’agradenles matemàtiques.P: Salva, perquè em suspèn.E: Salva, perquè no m’agrada com explica.•Quines assignatures us agraden més?A: PlàsticaP: Plàstica i Educació FísicaE: Plàstica, Educació Física i Matemàtiques•Quina assignatura trauríeu?A: Totes.P: Totes.E: Experimentals, perquè no m’agradengens.•Quin esport us agrada dels que fem al’institut?A: Futbol.P: Cap.E: Futbol.•Heu deixat amics fora de l’institut?Tots: Sí, perquè han anat a un altre institut.•Continueu amb les mateixes amistats quea principi de curs?A: Sí.P: No.E: Sí.•Heu canviat com a persones?A: No.P: Sí.E: No.

RAMON GAYÀPROFESSOR DE MATEMÀTIQUESA. GALDÓN, R. LUCAS, N. CEREZO.

ALUMNES DE 1r ESOA. RODRÍGUEZ, M. MARGENER, V. HERNÁNDEZ

ALUMNES DE 1r ESOM. ANSUATEGUI I R. GIMÉNEZ

ALUMNES DE 1r ESOM. ANSUATEGUI I R. GIMÉNEZ

El profe artista

nions, als amics i familiars... Però,realment, no m’agrada gaire fer-ho.•Li poses música, a la poesia?Sí... faig una melodia amb una gui-tarra que tinc i les converteixo encançons.9. De què tracten les teves poesies?El tema central és l’amor a lesdones. També faig poemes depenombres, frustracions dels nens,de les guerres, del patiment de lagent pobra i també de fantasies...depèn del moment i de la preocu-pació.

•Si ets biòleg, com és que t’agradala poesia?A la selectivitat vaig treure ex-cel·lent a la part de llengües i lle-tres. A la part de ciències, un nota-ble, però vaig voler ser biòleg perinfluència de la meva família.•Ens pots recitar alguna poesia?Sí, però és en castellà.

Con el pincel del vientoPintaré un traje de airePara cubrir tu cuerpoCon las manos de la lluviaEsculpiré una rosa de aguaPara adornar tu peloY sobre el cielo abriré

[una ventana de luzPara tu amor eterno.

DÉU N’HI DO!!!

SALVAVALIENTE

PROFESSOR

D’EXPERIMENTALS

A. RODRÍGUEZ,V. HERNÁNDEZ,

B. MIRCEA,M. MARGENET

3534

MICRÒFONSOBERTSMICRÒFONSOBERTSMICRÒFONSOBERTSMICRÒFONSOBERTSMICRÒFONS

ERNEST FERRERPROFESSOR DE TECNOLOGIAE. LLAMAS, L. MERCADÉ

JUAN CARLOSMERCHÁNPROFESSOR DE CASTELLÀR. RODRÍGUEZ, X. FIGUEROLA,A. GELONCH, N. TEODORO

El profe a distànciaEl profe lector

•Ernest, on ets actualment?Visc als Midlands. El poble es diuArmitage, però treballo a Lichfieldi Rugeley. Estem a uns 40 km alnord de Birmingham. A part de ferclasses de castellà i fer el meu pro-jecte de Tecnologia en anglès, vaiga la Universitat a fer classes d’an-glès i també de Genealogia, perlocalitzar els meus ancestres an-glesos, ja que el meu avi va néixera Liverpool. •Com és el lloc on vius ara?Impagable. És una detached housede dues plantes. A la planta baixahi ha garatge, sala d’estar i cuina-menjador amb sortida a un jardíinterior d’uns 120 m2. Al pis hi hatres habitacions, lavabo i armarisencastats. A la part del davant hiha un jardí comunal. El poblet tédues escoles de primària i nomésquatre botigues. Caminant cincminuts, sóc al mig del camp.

•¿Qué edad tienes?Podríamos decir que soy más joven queFelipe González y Jordi Pujol.•¿Qué lees?Literatura austriaca: Joseph Roth, Zweig,Werfel...•¿Cuánto tiempo lees?Como mínimo dos horas diarias•¿Nos recomiendas algún libro?Un ensayo de Zweig sobre Montaigne.•¿Algún libro malo?No me gustó nada una adaptación juvenilde El Quijote.•¿A quién le darías el premio Príncipe deAsturias de literatura?A un escritor leonés que tiene 100 años lla-mado Victoriano Creemer.•Cuéntanos un chiste...Es un manicomio y un loco le dice a otro“Soy el emisario de Dios”, y el otro diceque no, que él es el emisario de Dios. Seenfadan y se monta un follón; entoncesllega otro loco y dice “¿qué pasa?”. Se loexplican y dice “a ver, a ver... que yo sepano he enviado a nadie”.(El otro chiste nos ha sido censurado).

•On has anat de viatge?A la Xina.•Quines ciutats has visitat?Lhasa (capital de la regió autònoma deTibet, Bejing (Pequín), Xian, Chengdú,Guilon, Hanzhou i Shanghai. •Què et va semblar la gent?N’hi havia de cordial i atenta, i d’altra queem va semblar mal educada.•Coses curioses que t’han cridat l’atencióQue no hi ha aigua potable a cap ciutat,l’aigua de l’aixeta s’ha de bullir per beure-la. Hi ha moltes desigualtats entre rics ipobres. A més, en algunes regions mengentot tipus d’animals (vaig tastar la serp i vaigveure que venien gos per cuinar). •Quin és el menjar que més t’ha agradat?Una mena de raviolis farcits que cuinen alvapor i són típics de la ciutat de Xian(diuen que la pasta es va inventar allà iMarco Polo, en el seu viatge a la Xina, la vaportar a Itàlia).•De tot el viatge, què és el que més t’haagradat?El Tibet m’ha impressionat molt pel paisat-ge, la gent, la seva espiritualitat i el conjuntde tradicions, tan diferents a les nostres.•I el que menys t’ha agradat?

Que els xinesos tenen per costum escopiral carrer.•Se t’ha fet molt pesat, el viatge?Només la tornada de Shanghai a Bar-celona, perquè vaig estar 12 hores a dinsde l’avió.•Com és un dia a la Xina?Per als xinesos es resumeix en treball, tre-ball i més treball; ara només pensen a ferdiners.•Entens alguna cosa del xinès? Ens podriesdir alguna paraula en aquest idioma?“Xie xie” vol dir gràcies, “Shuei” vol diraigua i “ni jao”, hola.•Hi tornaries a anar?Sí, però ara faria un altre recorregut perquèla Xina és molt gran i hi ha molt per veure.•És molt diferent d’aquí?Sí, no pots llegir cap rètol de botigues,anuncis, carrers, etc. No s’entén res.Només a Shanghai els carrers estan subti-tulats en anglès.•Què és el que més has trobat a faltarquan estaves allà?El pa amb tomàquet.•Per últim, vas anar-hi a treballar o perplaer?De vacances amb un grup d’amics.

•Quin temps hi fa? Hi plou molt?El temps és força variable, però demitjana sol ploure 2-3 dies a la set-mana. La resta de dies pot fer solamb núvols “Sunny intervals”.Amb sort tenim mig dia o un diasense cap núvol. Les temperatures,durant l’hivern, solen ser míni-mes, entre 3 i 6 °C, i màximesentre 7 i 12 °C.•Per què te’n vas anar?Per millorar el meu domini de l’an-glès i compartir una experièncianova amb tota la família.•Hi estàs a gust?Ens ho estem passant molt bé, per-què mirem d’aprofitar per visitar elmàxim de coses d’Anglaterradurant els caps de setmana i elshalf-term holidays. Els meus fillsvan a una escola anglesa i s’hanintegrat molt bé. També estanaprenent força.•Què trobes a faltar d’aquí (a partdel bon menjar! hehehe...)?La família i els amics. De totamanera, amb les noves tecnologiesfaig videoconferències a través del’ordinador.Per menjar a fora, els pubs són unamolt bona opció, amb una dotze-na de plats típics mouth-watering.•T’agradaria tornar aviat?Tornaré al juliol, que és quan s’a-caba la meva llicència. Per Set-mana Santa aprofitaré per visitar elLake district.•Pel que fa als nois i noies angle-sos, com són?Solen ser molt educats, i es dirigei-xen sempre als professors com aMiss or Mister. Sempre van ambuniforme, excepte al batxillerat.Quan no duen uniforme tenenmolt mal gust per vestir.•Com són les classes?Les escoles de secundària solenser molt grans, el doble de la nos-tra. Són edificis d’una sola planta,màxim dues, amb molts espaisexteriors. Les classes solen estaremmoquetades i plenes de pòs-ters. No hi ha pissarres de guix imoltes classes estan equipadesamb pissarres interactives. •Què fan a classe, els anglesos?A primària fan molta Literacy i

Numeracy. A secundària fan més omenys les mateixes assignaturesque nosaltres. A batxillerat nomésfan les 4 o 5 assignatures que ellstrien.•I els professors... com són? Comfan les classes (a part de fer-les enanglès)? Són molt diferents de lesd’aquí?Només he vist les classes desecundària de Tecnologia i Cièn-cies, que solen ser molt pràcti-ques. A Castellà solen aprendreamb cançons rhymes, però no esprenen les llengües estrangeresgaire seriosament, excepte al bat-xillerat.•Què és el que has trobat méscuriós, interessant o diferent?A la zona dels Midlands, la “u” lapronuncien tal com s‘escriu. Tantsanys aprenent a dir “Bas” perquèells no t’entenguin i et rectifiquin;cal dir “Bus”.Aquí sempre hi fa molta humitat:l’aire condicionat de cotxe nomésel faig servir a l’hivern, per desen-telar els vidres. Tinc un cotxeanglès, però m’he acostumat per-fectament a conduir per l’esquer-ra. Pots anar a comprar al super-mercat, pagar amb targeta i que etdonin diners! Les targetes de crèdittambé et permeten treure diners deles botigues.•Què és el que més t’ha agradat?I el que menys?El que més m’agrada és el paisat-ge, sempre verd, qualsevol lloc ésbonic per passejar. Com a profes-sor de Tecnologia, la zona delsMidlands és molt interessant, jaque és el bressol de la RevolucióIndustrial: mines de carbó, canals imàquines de vapor per tot arreu.El que menys és que no tens con-tactes amb els veïns, cadascú viu acasa seva. Si en vols fer, cal anar alpub i, amb una cervesa a la mà,cauen totes les barreres.•Ens trobes a faltar?Una mica. Vaig venir abans deNadal per veure-us, però tots éreual cinema. Espero que ens retro-bem l’any vinent, tot fent classesde Tecnologia en anglès. Ui, quedifícil!

ROSA ALDABÓPROFESSORA DE SOCIALSL. MERCADE, J. M. GARCÍA

La profe viatgera

•¿Cuál es tu viaje preferido?A Viena, capital de Austria•¿Un equipo de fútbol?El Español, lo siento.•¿La mujer perfecta?La mujer mediterránea. •¿Qué haces en tu tiempo libre?Pasear por Barcelona, hacer deporte, visi-tar museos e ir solo de excursiones.•¿Con quien has tenido una relaciónespecial en el colegio?Con todo el mundo. Podríamos decir queel seminario de castellano y el de catalánse llevan muy bien.•¿Te gusta tu trabajo?Aunque parezca mentira, sí. Todos los díasaprendo alguna cosa nueva de los alum-nos.•¿Qué tal el viaje a Italia?Fue un viaje fantástico, los alumnos seportaron perfectamente y aprendieronmucho, aunque hubo algunos trapicheosque se podían haber evitado. Volví muycontento. El único problema es que noacostumbro a dormir con dos hombres,uno con bigote y otro con barba.

•••VISTA DE LICHFIELD,A ANGLATERRRA,UNA DE LES CIUTATS

ON L’ERNEST FERRER

IMPARTEIX CLASSES

DE CASTELLÀ.

L’Ernest aquest any és a l’estranger realitzantuna estada (s’engloba dins del Projecte Glottade llengües que es realitza a l’institut) en unaescola anglesa per tal d’aprendre com ensenyaren anglès la Tecnologia.