UN LLIBRE-BISTURÍ QUE DISSECCIONA L'HORROR I LA MALALTIA DE

TALLER LLUNÀTIC (Procés a la Cultura Catalana IX)

VOLUM I, pp 1-20 (Antídot per Maria Muntaner)

218 De la sèrie L'aliénation gérontophilique qui m'a forcé à violer mon père et ma mère, Bartomeu Cabot de Taller Llunàtic. Ciutat de Mallorca, Catalunya, 1989-2011.

Taller Llunàtic 29 juliol 2009 - 25 desembre 20111

Je ne mange pas de ce pain-làBenjamin Péret

La raça humana sempre m’ha disgustat.Charles Bukowski

(Trad. Manuel de Seabra)

INTRODUCCIÓ DEL BISTURÍporta l’estigma a la cara,

porc carallot fastigósAntonin Artaud

(Trad. Lluís Maria Todó)

El matemàtic Benoît Mandelbrot (1924-2010), el gran teòricde la geometria fractal, quan el 1988 va venir a Catalunya, teniatres objectius primordials, a més a més,és clar, d’estructurar al Museu de laCiència la primera exposició sobreobjectes fractals: visitar el pavellóalemany de l’exposició de 1929 de Miesvan der Rohe, gaudir de l’obra d’AntoniGaudí, i acostar-se a l’entorn deSalvador Dalí1. Vet aquí, doncs, com uncientífic de primera magnitud entravaper la porta gran dins el món del deliricreatiu de dos màxims exponents de lanostra nació. Ciència i creació erenunides en el món i en els noms de Dalí iMandelbrot. El primer adorava el segoni el segon sentia una atracció intensapel creador d’una obra que podríemqualificar de fractal. Serveixi araaquesta petita nota d’entrada permostrar un cop més el lligam que va dela ciència a l’especulació (i)racional dinsla qual ens movem nosaltres.

Taller Llunàtic, s’ha refiat mai de ningú? No ha estat lasospita constant de tot i de tothom el que l’ha empès cap al

2

crim més irresponsable? En què cony hem de creure si no ésen el nostre propi plaer de destrucció? Què us pensau, que elspurs predicadors de la bona nova de qualsevol casta política novan sempre cap al seu propi, vanitós i egoista interès personal?Voleu que us recordem el cas de Pilar Rahola, en principiabrandada independentista, dins Esquerra Republicana deCatalunya, “mediàtica” aleshores, per llançar-se després al’escriptura periodística més convencional, i, sobretot, a lesaparicions a totes les televisons espanyoles o catalanes en elpaper resolt de pallassa ridícula i buida, més beneiteta que elcagar de panxa; per no insistir en la denúncia que hem fet aaquest blog del seu sionisme de sinagoga?

Salvador Dalí Visage de la guerre.

Bé, doncs, els models que ara veurem –sempre a nivellminúscul i provincià, regionalista--, i tants altres, no fanexcepcional el cas de Rahola. L’intel·lectual al servei del poderés una figura que adopta moltes cares. Una d’elles fer creureque critica el poder mentre en realitat l’adula i el serveix.L’intel·lectual ha de tenir una funció múltiple. En el planeta de lacorrupció dels polítics, en l’aprofitament –com a mínim—de la

3

corrupció dels polítics dels Països Catalans com una novaoperació de desprestigi de la independència, l’intel·lectual no ésmés que el titella que branda com una barca enmig deltemporal.

Si durant el franquisme va existiruna munió de poetes, novel·listes,dramaturgs (recordem el cuc JoséMaría Pemán, tan sols), adherits a lallepada de cul al poder, ara no ésdiferent. Escrivim aquí alguns nomsben coneguts al servei del poder?Endavant. Jaume Sastre amb el seuConversa amb Gabriel Cañellas.L’amo en Biel (2003), Valentí Puig,Joan Pla, Vicente Verdú y LuisSerrano amb Memoria de un viajecompartido (2006).2 Direu que hi hamolta diferència. No n’hi ha cap niuna. Un en “nom de l’independència” iels altres “en nom de la unitat de laputa Espanya”. Fer mèrits (curriculum) és l’objectiu de totesaqueixes morques. És més, si Sastre llepa el cul de GabrielCañellas (i de Pere Serra), Puig i Pla llepen el mateix motlle decaciquisme: els dels hotelers Barceló. (A més a més de l’obramagna sobre el caciquisme a les Illes, de Bel Peñarrubia, citatdins El gegantisme cerebral de Taller Llunàtic (2001), avuitenim una altra eina d’anàlisi d’aquest fenomen que cal tenir encompte i és de lectura forçosa: El caciquisme i el seu temps.Santanyí (1868-1936) El contraban de Cristòfol-Miquel Sbert3).Es tracta del mateix que fa Miquel Barceló amb la sevamediocre obra-submissió al poder religiós, polític, cultural,econòmic, etc, amb les seves merdes dins la catedral dePalma, amb la decoració a la cúpula de la seu de les covardesNacions Unides a Ginebra; l'elefanta nòmada que tragina per

4

aquí i per allà, gràcies a les enculades per dins els despatxosde la Puta Espanya; “los pasos dobles”, amb el català bordd'Iñaki Lacuesta a l'acabat i trist festival de cinema de Donostia,definitivament colonitzat per Patxi López, president del governbasc... Ara, la darrera presa de pèl de Miquel Barceló, àliesCordella, àlies Rosique, és el cartell que ha ofert, escrit enespanyol, als toreros espanyols, assassins de la plaçaMonumental de Barcelona, aquest mes de setembre de 2011Ja és ben hora que Catalunya desperti i reconegui per sempremés els vertaders col·laboracionistes del doble joc. És la sangd'aquests espanyolistes la que ha d'abeurar la sorra de la plaçade braus barcelonina i no la de cap animal.

Barceló pinta, amb la closca buida del seu cap sense coll,una merda de bou que regala en paper a la gentussa taurinacridanera --exactament igual que el ramat de tropa invasoraque Barcelona suportà l'abril de 1939. Una gentussa que esmanifesta, a la valentona, davant la porta de la Monumental, enla que és/ serà la darrera cursa de braus dins Catalunya. Unfet que la distingeix, com sempre, de l'Espanya fatxa, catòlica isentimental. En Rosique és incapaç de superar en originalitat,grandiositat i en idea conceptual la imatgepublicitària, d'una coneguda marca deconyac de llinatge anglès (Osborne). Permolt que el vulguin convertir en una icona del'Espanya canyí, aquesta tanca de publicitatgegantina li dóna cent mil voltes. Ens referimal brau negre, amb els testicles que lipengen, sense cap eslògan idiomàtic, quevetla dins els paisatges catalans. Aquesta imatge de publicitatmagnífica, que el 1956 va realitzar l'artista Manuel Prieto(segons Wikipedia), no la de Barceló, per descomptat,sobreviurà sens dubte en el temps, i als atemptatsignominiosos perpetrats l'estiu de 2011 a Algaida (Mallorca), perles ments cretines de quatre pintors pseudo-herois que actuenamb l'anonimat de moviments moribunds d'ecologia,nacionalisme espanyol, independentisme, feminisme, gais i

5

lesbianes, felanitxisme tronat, etc. Els artistes ocults seranoblidats en el moment que la mateixa premsa groga i diarreicaque n'ha parlat, consideri que ha sucat tota la penosa gràciaque fan a les seves pròpies mares, esbraonades d'idiotesa.

Taller Llunàtic té posat el punt de mira, i està preparat perprémer el gallet i disparar sobre els porcsonatges i col·lectiusque, sense escapatòria, diuen ser catalans i obliden,políticament, proclamar de manera clara l'enfrontament públicals tàndems fills de puta de:

ESPANYA - MIQUEL B[alutxo]ARCELÓ ,ESPANYA - PERE S[astre]ERRA,ESPANYA - LLORENÇ CAP[torero]ELLÀ.

Amb el seu silenci còmplice es poden donar per morts!

Ànim, patriotes de Catalunya!l

No us faceu il·lusions, la creació de llenguatge nou, elnostre (com diguérem, per cert, davant el jutge de l’Audiènciade Barcelona en ser jutjats el 19-I-1989 per l’afer Rosa Cabré),no pot tenir amics, pactes, concessions, interessos ni pietats.Per començar –per continuar, hauríem de dir en rigor—und’aquests “exemples”, publicam hic et nunc, com s’escrivia tantanys enrere, una dissecció del primer dels tipus esmentats. Nous equivoqueu, tampoc. La necròpsia de Jaume Sastre fa part

6

de tot el femer de comissaris, mandarins i policies de la políticai la literatura i la plàstica dels Països Catalans –els Arnau Pons,Sam Abrams, Lluís Calvo, etc—que ha esclatat amb motiu tant

del llibre de MariaMuntaner Gonzálezque veureu acontinuació, com deles investigacions queesmentarem sobre lapràctica llunàtica. Noes tracta d’unapolèmica literària,tanmateix; ni d’una

discrepància política: ha rebentat dins tota la nostra nació, no auna part o sector regional, com podria ser la insignificança d'unJaume Sastre, un debat que retrata uns i altres. Les careteshan caigut i l’escriptura de la mentida, del més idiota“periodisme groc”, de la incitació a la prohibició de la pràcticadissident ja són a l’aire de la xarxa i en paper imprès. Enstrobam davant un conflicte de primera magnitud on quasitothom està d’acord en liquidar de la forma que sigui la mésperillosa de totes les sectes que han existit mai: Taller Llunàtic.Això no quedarà així, tanmateix. Nosaltres no ens farem elssantets. Si una cosa som –en la nostra il·limitada creació—ésels descobridors de bravejadors sense res més que submissióal poder –sigui el que sigui. Ara veureu el que és bo, porcs!

Josep Albertí & Bartomeu CabotTaller Llunàtic

CatalunyaOctubre de 2011.

7

BIND

La nota ràpida i sense signar –L’Abadia de Montserrat i laUIB eleven als altars la mare superiora de la ‘transgressió’, J.Albertí--, feta des de l’atac d’imbecil·litat, d’enveja, d’impotènciai de falsedat que Jaume Sastre i Font (Sant Joan, 1959), àliesla Dona Barbuda, va publicar al seu web de Lobby per laIndependència el 17-VII-2009, amb motiu de la presentació deL’escriptura soterrada. La pràctica interartística en l’obrade Josep Albertí de Maria Muntaner González 6, és una de lessatisfaccions grosses que Taller Llunàtic ha tengut els darrersmesos. El fill de puta caragirada més fals i hipòcrita, méscovard, que arrossega el pelleringo que té per pixa per dins elsdespatxos de diaris, casernes de guàrdia civil espanyola, perjutjats espanyols, l’autor d’un llibre tan infecte, autocensurat,

8

apologista de la dreta més caciquil del mediterrani com ésConversa amb Gabriel Cañellas. L’amo en Biel 7, ha demostratque no sap llegir ni escriure. El vanitós més estufat, amb laseva boca torta, el seu nas tort de tarat mental, la seva coixeraperpètua que el condemna de per vida, el que no pot alenarsense sortir als diaris, a las entrevistes del setmanari espanyolBrisas, sense cap mania –la qüestió és figurar-,del GrupoSerra8; el que ha pactatamb formacions de tot tipusde pelatge polític, espanyolo no, per fer simulacres debeneitura violenta a lapiscina del mafiós Pedro J.Ramírez, el ca falder del’editor de premsa mer-dosa de subvencions, PereSerra, el gos llepaconys ales festes del periòdicdBalears a un lloc mossoncom el bar Mar Chica (Portopi, Palma); el que troba untrampolí, sigui el que sigui, per mostrar el llautó i s’hi aferra finsque ja no serveix o l’han calat prou (es digui Taller Llunàtic,Associació de Professors en Llengua Catalana, el quinzenalcatòlic l’Estel de Mallorca…); l’únic que és important, sí, JaumeSastre, la dona barbuda, ha tengut un atac de gelosia i de pànicen veure el noms de Josep Albertí i Taller Llunàtic dins lanotícia publicada sobre la presentació d'un llibre que, pel seurigor i documentació, es converteix amb la llosa que cau sensecontemplacions damunt el conreu infecte i venut de periodismede notícies de merda groga on està ficat ell, la dona barbuda.

Així ha estat quan ha quedat mort amb un primer llibrecom el de Maria Muntaner que analiza el formigó delsfonaments de l’ADN de la història de Taller Llunàtic. Però,sobretot, quan una moguda mediàtica dóna a conèixer unestudi sobre Josep Albertí, Bartomeu Cabot i el seu Taller

9

Llunàtic fins a l'actualitat, Sastre rep un atac víric de febregroga. Sabeu què passa amb l’article citat sobre el llibre deMaria Muntaner? Que no és més que la fesomia estupefacta deJaume Sastre davant el que mai s’hagués pogut imaginar. Queni més ni menys que la fillade l’editor que el va ajudara estufar-se amb la sevaconversa citada, de criat aamo (suara ja mai mésesmentada ni analitzadaper ningú: sic transit gloriamundi), amb el cacicGabriel Cañellas (un delscervells amb més baixaintensitat en coneixementsdel pensament i imaginacióuniversals, un putaanalfabet, vaja, sense cap interés creatiu10); que la novageneració, Maria Muntaner, faria un llibre rigorós i bendocumentat sobre Taller Llunàtic, on ell –la dona barbuda, elJaume Sastre de la impotència creadora de llenguatge—sí queno hi pinta res des del 1988. Que, a més a més, seria aquestaeditora, Maria Muntaner, qui, sense cap censura –perenrabiada tant dels que han piulat com A. Pons, S. Abrams, Ll.Calvo, etc, com dels que han emmudit com Sastre--, publicariaun text de Taller Llunàtic que ha provocat l’escàndol més grosque Sastre també hagués pogut pensar: el nostre Acte onanistadavant els nostres pares indefensos i despullats11 . Una obraque té textualment i plàsticament una riquesa que mai hatengut Jaume Sastre dins les cagarades per on ha passatdesprés de Taller Llunàtic: L’Arenal de Mallorca/L’Estel deMallorca, Diari de Balears, web del Lobby per laIndependència, etc.

Però és que hi ha més. Un detall que us convidam aexaminar amb detenció. Sabeu, lectors de condons usats, queJaume Sastre va anar darrere l’editor Lleonard Muntaner a

10

veure què en podia treure? Que va arribar a ensabonar-lo, aafalagar-lo amb mots com …Muntaner que, amb tots elsmatisos i crítiques que se lipuguin fer [matisos i crítiquesque Sastre no ha desvetlatmai], s’ha caracteritzat perbanyar-se el cul a l’horad’investigar científicament untema tan aspre de la nostrahistòria com és el de lapersecució dels jueusconversos?12 Sabeu que n’hiha de trenques entre això i la nostra escrupolosa asèpsia en larelació amb Maria Muntaner quan recollia informació,analitzava, preguntava, investigava i redactava el seu treballsobre nosaltres!

Jaume Sastre --i això ésuna de les imbecil·litats quedemostren més la sevaruqueria-- comença el seuarticle amb una “burla” del’acte de presentació del llibrede Maria Muntaner a CanAlcover de Palma, seu del’Obra Cultural Balear, carrerde Sant Alonso, 24. Prova deconfondre el lector –amb“insults” sense suc ni bruccom “mare superiora”, dirigits a Albertí--, i fer-li creure queaquest i Taller Llunàtic aproven o participen a la presentació.Res més fals, com el lector pot comprovar a la premsa delsdies següents, amb fotos incloses. Ningú de Taller Llunàtic vaassistir a la presentació ni hi tengué res a veure. El llibre és deMaria Muntaner, no de Taller Llunàtic; i ella té tot el dret demostrar-lo allà d’on li surti de la pentafena.

11

Però el que fa més rialles de tot això és que qui ho escriu és nimés ni menys que Jaume Sastre, el mercenari de la dretamallorquina, espanyolista i col·laboracionista reconsagrada detot l’espoli econòmic, cultural, social, etc, de les Illes. Sí, Sastre,l’autor del llibre que hem esmentat més amunt sobre Cañellas.És que ningú se’n recorda de la presentació solemne,putrefacta, totalment tronada i convencional que va fer JaumeSastre al Centre de Cultura de la Caixa d’Estalvis de lesBalears “Sa Nostra” el 2003?13. Un acte estibat de polítics

corruptes comFrancesc Gilet, elmateix Cañe-llas…,sense que Sastreels vomitàs a lacara. Això sí queeren presentacionsde llibres, quetothom vol oblidar,de xerecs i senseimaginació que són!Llegiu la biografia deCañellas feta perSastre, mirau lesfotos a la premsa dela posada de llargdel patracollaudatori, i veureu laseva hipocresia. Iara Taller Llunàticpregunta: el marctriat per Jaume

Sastre –ni més ni menys que la seu d’una entitat bancària comSa Nostra, que ha reprimit i prohibit un text de Josep Albertídins una exposició de Joan Palou 14 els anys que Sastreintentava ser “llunàtic”--, és l’ideal independentista que eldesnerit mental Lobby per la Independència somia?

12

A Can Alcover, d’altra banda, han censurat o reprimit lespreguntes d’algú a la presentació del llibre de Muntaner, elpassat 17 de juliol 2009, a les 20 hores, amb les intervencionsde Margalida Pons, Miquel Flaquer i Josep Massot i Muntaner?¿Per què no hi anà Jaume Sastre i enflocà a les presentadoresi presentadors tot el que el seu cony de caparrot mentidervolgués?

Constatem, ara, alguns fets irrefutables. Tanmateix lapràctica de l'activisme lúdico-ecologista de Sastre, la literatura iels objectes decoratius de Lluís Maicas, el canvi per lescomposicions de nin bon nin d'Andreu Terrades, els merdosos“pasos dobles” espanyols de Miquel Barceló, que fa per onl'enculen, constaten dia a dia que Taller Llunàtic és l'únicindestructible. Els enemics, criats i alletats entre nosaltres, comSastre o Maicas han eructat la prosa més arnada, més suada alservei del cacic Pere Serra, immediatament que fugen de TallerLlunàtic.

A l'acció violenta Neteja ètnica, Còctel Molotov (Procés a laCultura Catalana V) de Taller Llunàtic el 10 de març 1994 a

13

Inca (Catalunya), Josep Albertí llegí en veu alta el manifest ambaquest títol mentre Cabot llançava dos còctels preciosos depixum i merda del seupare. Les imatgesesfereïdores emesesper TVI i TVEdemostren l'escandolrealitzat15. I si no usconformau amb lacinta, idiotes, visitauaquesta ciutat, anaua trobar-vos ambBartomeu Cabrer, elpare de JaumeCabrer, dissenyadorde sabates Pas&Pas,i us explicarà comaquella nit inoblidablequasi es va morir per l'impacte de veure Taller Llunàtic enacció, i reconèixer, espaordit, la transformació soferta per un

individu simpàtic que jaconeixia, Cabotet, en unmonstre assassí. Fa pixeraveure que Sastre esmentaencara–i retreu a Muntaner queels “silenciï”-- els seus tresarticles de resposta a la granacció llunàtica –Josep Albertí iBartomeu Cabot, dos alienats

mentals també producte de la colonització--, publicats a larevista netament defensora, a través del seu director analfabetMateu Joan Florit, dels valors cristians, L’Estel de Mallorca16.Articles farcits de palla, no cal dir-ho, destinats a ignorantsprofunds, per a explicar-los què són les avantguardes des d’unpunt de vista de mestre d’escola. El títol ho diu tot. Sastre sap,

14

com tot el món, que entre un alienat mental i nosaltres noméshi ha una diferència: que nosaltres no som alienats mentals.Taller Llunàtic ha anat més enllà que Salvador Dalí,plàsticament i textualment. Ho direm amb mots d’André Breton,

també, pel que fa al tema del’alienació mental: No és pas la porde la follia qui ens forçarà a deixara l’estacada la bandera de laimaginació.17 I per descomptatTaller Llunàtic no ha fet mai pactesamb el caciquisme per lluitarcontra el colonialisme espanyol, nifrancès. Més encara: cal parlar dela gran importància dels seusarticles pudents, però ell encara ésl’hora que hagi tengut collons de

respondre a les demostracions que feim del fiasco que és ell al

nostre Sabó fluix de camp de concentració. Procés a la culturacatalana VII. Qui és aquí que vol que s’escrigui al seu dictat,més que Sastre? Maria Muntaner parla al seu llibre de la

15

ruptura dins Taller Llunàtic. Per descomptat,la desfeta no fouplàcida –escriu l’autora--. Tant Jaume Sastre com Lluís Maicashan expressat posteriorment la seva opinió sobre TallerLlunàtic, i especialment el primer através dels seus articles a lapublicació “S’Arenal de Mallorca” (apartir de 1993, “L’Estel de Mallorca”),alguns dels quals es troben recollits alvolum “Mossegades” (vegeu Sastre1995). D’altra banda, Sastre i Maicastambé han estat centre de les crítiquesdel col·lectiu. (Nota 158). Un incís final.Sastre ha insistit amb la nostra accióteatral –defineix en to menyspreador--,però mai ha dit ni mu sobre l’acció queTaller Llunàtic li muntà dins Inca, allocal d’Umbilical de Bartomeu Cabot el198818, quan fugí del col·lectiu peraixecar la macroestructura de la seva carrera política defracassat. De por que tenia a la nostra raó ni assistí a la sevasentència de mort com a traidor a les idees i actitudsllunàtiques que fins llavors havia defensat. A què ve tant depànic de Sastre si ell qualifica les nostres accions de “teatrals”?A la pàgina núm. 2 de la Carta certificada del 2 de març 1989de Jaume Sastre a Bartomeu Cabot19 que aleshores Sastreenvià a Cabot manifesta el pànic que tenia a comparèixer aUmbilical davant la nostra criminal autocrítica, Bartomeu Cabotconvoca reunió de “Taller Llunàtic” el proper dia 14.I.1989 a les17 hores a Umbilical S.A., C/ Martí Metge, 79, tf. (971)505713.07300 Inca (Mallorca), com jo vaig avançar que jo faria el25.X.1988: ...bé comprendreu que no vulgui exposar-me aassistir a una reunió, curiosament convocada per vós, allà on[Josep Albertí] em pugui fer algun estratagema, presentar-meun escrit o qualsevol altre testimoni.... Tanmateix Sastre estàconvençut dins el seu subconscient més caparrut que lesnostres accions són insuperables. Vet aquí una demostració

16

17

contundent del que deim: l'endemà de la nostra acció brutalFloquet de Neu encula el Cobi Mariscal , la dona barbuda de

18

Sastre es va atrevir a feraquesta confidència a unex-alumne seu, AntoniLlobera: Ahir, en Tomeu,l'armà a la Cambra deComerç. Així Sastre deixade ser llunàtic en un intentde crear diferències. Ellsabia ben bé que estractava d'una acció gensteatral de Taller Llunàtic,on ja no hi podia participar.Fórem nosaltres quireivindicàrem per primercop Floquet de Neu com abèstia indomable enfrontde les figuretes depessebre que ha fetsempre Mariscal. I tambéafegirem que va ser el

nostre cartell d'aquella acció --que Mariscal va arrabassar deles parets de la Cambra de Comerç dePalma--, el que el va entusiasmar; i el vamostrar a Miquel Barceló perquè prenguésnota per al dia de demà sobre la sèrie dequadros que ha hagut de rebaixar-se atitular goril·les blancs, per no poder posarFloquet de Neu, que seria la demostraciómés flagrant que encara ha de viure de lesnostres idees més espatarrants.

D’Acció teatral, repetim-ho, qualifica Sastre la nostraagressió a tot el bon gust mundial que ell tant desitjava quanera dins Taller Llunàtic. Molt bé. No ens ve d’aquí. Definiu-hocom vulgueu, taxonomistes de pa amb fonteta. El que és cert isegur és que les “accions” de Jaume Sastre i el Lobby només

19

poden ser encasellades dins el més ridícul, tronat i pled’autoodi “teatre regional”21.

Els comptes no li surten a Jaume Sastre. En tot és unfracassat. Si hi ha algú que coneixmínimament la seva carrera defrustrat, de desesperat per tocar unrosegó de “popularitat”, és evidentque el té qualificat de vertader durosevillà. De fill de puta integral, capaçde trair el que sigui per tal de treurepit de bravejador provincià. Mai noha pogut fer el salt a Barcelona, queés el que li agradaria (d’aquí també la seva enveja que el llibrede Muntaner sigui barceloní), i ha arribat a militar dins unregionalisme cada dia més tancat dins Mallorqueta (llegiul’interviu citat). Naturalment escampa la seva mediocritat ambmentides. A correcuita. Diu que Bartomeu Cabot de TallerLlunàtic està arrossegant el cul per fer una exposició al Museude Mallorca. On és la prova d’això?22. El Museu de Mallorcaallotjà gratuïtament –recordem-ho-- les exposicions cabdals enla trajectòria de Taller Llunàtic, Ensenya-2 i Cadaverina15,ambdues el 1976. Sense cap prohibició. Vet aquí una demostració més queSastre no ha entès mai què és TallerLlunàtic. Si algú ha de fer una “exposició”és Bartomeu Cabot & Josep Albertí/TallerLlunàtic. No Bartomeu Cabot. És més,Taller Llunàtic té i ha tengut sempre moltclar que qualsevol convit pot ser acceptatsempre que es garanteixi la total llibertat.Quan això es produeix si els convidadorsno són capaços d’assumir la nostratracalada d’assassinats en massa, si se’ns censura, qui ho faés liquidat. No tenim cap por de ningú, la nostra creativitat ésmassa grossa. Si qualsevol ens vol proposar una exhibició perescrit que ho faci, nosaltres no passam gens de pena.

20